TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA: ASPECTES CONCEPTUALS I METODOLÒGICS

1.Definició de psicologia

• Psicologia: la ciència de la conducta i dels processos mentals

• Conducta: totes aquelles accions observades i registrables que fa un organisme

• Processos mentals: experiències subjectives internes que deduïm de la conducta (sensacions, percepcions, creences…)

1.1Antecedents històrics

La psicologia te 100-125 anys; és relativament jove. Comença amb 2 branques:

• Filosofia

-Plató: innatista

-Descartes: cos i ment

-Hume, Locke: empiristes (Tabula rasa)

• Biologia

-XIX biòlegs investigadors estudien estímul /resposta

-Teoria de l'evolució de Darwin.

• Psicòlegs

1. WUNDT: intentava mesurar els àtoms de la ment és a dir, els processos mentals més ràpids i simples. L'instrument bàsic d'investigació era la introspecció: l'autoexàmen dels propis processos mentals. Wundt es va centrar en les sensacions, sentiments i pensaments interns.

2. EBBINGHAUS (1885) Influït per Wundt. Ja els primers experiments eren per estudiar la memòria. Estudiava la corba de l'oblit

3.WILLIAM JAMES (1890): El primer en escriure el manual de psicologia.

4. THORNDIKE: deixebles de James. Estudiava els principis de l'aprenentatge, assaig i error, i va elaborar la llei d'efecte.

5. FREUD: Teoria psicoanalítica

6. PAULOV: Aprenentatge condicionat clàssic (1906)

7.WATSON: Conductisme.

1.2.Objectes d'estudi

Des dels orígens fins als anys 20 l'objecte d'estudi era la vida mental, les experiències internes.

-WUNDT volia fer això però es va equivocar perquè no era científic (Met. Introspectiu)

WATSON proposa un canvi d'estudi, al manifest conductista (20) fins als 60.

Als anys 40 comencen a aparèixer psicòlegs cognitivistes: estudien la conducta manifesta + processos mentals.

Als anys 60 sorgeixen la definició actual de Psicologia.

1.3.Enfocaments i especialitats de la psicologia.

a) Enfocament biològic: estudia les bases biològiques de la conducta i els processos mentals (com emmagatzemar el cervell els nostres records?)

• Neurociència: estudia la fisiologia dels processos psicològics

• Psicologia de l'evolució: estudia els fenòmens psicològics des de la Teoria de l'evolució de Darwin.

• Genètica de la conducta: en quina proporció influeixen els nostres gens i el nostre entorn en les nostres diferències individuals.

• Psicoendocrinologia: estudia les influències hormonals sobre la conducta.

b) Enfocament conductual: com la conducta es modifica en funció de l'experiència amb estímuls ambientals. Fa èmfasi en l'aprenentatge.

c) Enfocament cognitiu: predomina als EUA des dels anys 20 fins 40-50. Fa èmfasi en aspectes interns de la conducta. Estudia com la ment opera sobre la informació

d) Enfocament socio-cultural: estudia com el comportament canvia segons la cultura i les situacions socials.

e) Enfocament psicoanalític: posa èmfasi en els impulsos o conflictes inconscients. Pulsió sexual i pulsió de la mort.

• Bàsica: activitat científica pura que pretén augmentar la base del coneixement científic.

• Psicologia biològica, psicofisiològica i psicobiològica; estudien els vincles entre el cervell i els processos mentals i la conducta

• Psicologia bàsica, experimental, general: investiga els processos psicològics generals implicats en l'activitat humana.

• Psicologia de la personalitat: estudia les diferències individuals en la conducta i els processos mentals

• Psicologia evolutiva: com els processos psicològics van canviant al llarg del creixement de la persona

• Psicologia social: estudia com l'individu es relaciona amb el grup i com el grup afecta a l'individu.

• Aplicada: estudi científic que pretén resoldre problemes pràctics

• Psicologia clínica

• Psicologia de l'educació

• Psicologia jurídica

• Etc…

2. Mètodes de la psicologia

2.1Descripció: l'objectiu és descriure objectivament i sistemàticament la conducta.

2.1.1. Estudi de cas: tècnica d'observació en la que s'estudia amb profunditat a una persona esperant revelar principis universals.

2.1.2. Enquesta: tècnica emprada per confirmar les actituds o conductes expressades per la gent a través d'un qüestionari que es presenta a una mostra a l'atzar i representativa de la població.

2.1.3. Observació natural: observació i registre de la conducta en situacions que succeeixen de forma natural, sense manipular ni controlar la situació.

2.2 Correlació: establir prediccions entre dos factors que varien alhora (covarien).

• Mètode correlacional: mesura estadística que indica fins a què punt dos factors varien conjuntament i, per tant, amb què precisió qualsevol dels dos factors prediu a l'altre.

• Correlació il·lusòria: percepció d'una relació quan no hi ha cap.

2.3 Experimentació: mètode d'investigació en el que l'investigador manipula un o més factors (VI) per observar el seu efecte en alguna conducta o procés mental (VD) mentres que controla altres factors rellevants assignats de forma aleatòria.

2.3.1 Variables independents i dependents i estranyes

• Variable independent: els factors experimentals que es manipulen, la variable l'efecte de la qual s'estudia

• Variable dependent: el factor experimental (en psicologia, la conducta o el procés mental) que s'està mesurant. La variable que pot canviar en resposta a les manipulacions de la VI.

2.3.2 Condicions: experimental i control

• Experimental: la condició d'un experiment que exposa als subjectes al tractament, és a dir, a una versió de la VI.

• Control: la condició d'un experiment que contrasta amb el tractament experimental i que serveix com a comparació per avaluar l'efecte del tractament.

TEMA 2: APRENENTATGE

1.1 Definició: canvi gairebé permanent en el comportament d'un organisme, fruit de l'experiència.

• Aprenentatge associatiu: aprenentatge de què certs reconeixements succeeixen junts. Els reconeixements poden ser dos estímuls (Condicionament clàssic) o una resposta i les conseqüències (condicionament operant).

1.2 Aprenentatge i execució

• Aprenentatge: canvis en els mecanismes de la conducta

• Execució: accions observables d'un subjecte en un moment concret.

• Aprenentatge latent: el tenim, però no el manifestem

• Quins criteris ha de complir un canvi en la conducta per dir que és un aprenentatge? Que sigui durador, si és transitori pot ser degut a diverses causes com fatiga, alteració en l'estat emocional (trist, alegre…).

• Formes d'aprenentatge i classificació (formes de conducta)

• Hàbits: és el més primitiu, la resposta és cada vegada menys forta. (acostumar-se a un soroll).

• Sensibilització: contrari a l'hàbit; la resposta és cada vegada més forta (un soroll estudiant).

• Tipus d'aprenentatge mitjançant el qual un organisme arriba a associar estímuls. Un estímul neutre que senyala un estímul no condicionat (ENC) comença a produir una resposta que s'anticipa a l'estímul no condicionat i que prepara a l'organisme per aquest.

2.1 Els experiments de Paulov

• Secrecions cícliques: aparegudes abans de la introducció del menjar a la boca. Apareixen sempre amb aquells estímuls que en l'experiència prèvia del gos havien estat associats al menjar (CC).

2.2 Paradigma i definició de termes: estímul incondicionat, resposta incondicionada, estímul neutre, estímul condicionat, resposta condicionada.

Es divideix en tres fases:

• RNC: (resposta no condicionada), reacció innata de salivació a l'introduir menjar a la boca.

• ENC: (estímul no condicionat), menjar

ENC (menjar) RNC (salivació)

• Estímul neutre: estímul sonor que no provoca de forma directa els reflexes

EN (so)---------------ENC (menjar) RNC (salivació)

• RC (resposta condicionada): la salivació en resposta al so. Aprenentatge d'associació

• A l'EN (estímul neutre) se li denomina EC (estímul condicionat). Un deixeble de Paulov, Beixterev (1913), durà a terme el CC però utilitzant un estímul aversiu (respostes motores d'allunyament i emocionals de dolor ) contrari a apetitiu.

ENC (xoc) RNC (flexió pota)

EN (so) ENC (xoc) RNC (flexió pota)

EC (so) RC (flexió pota)

• Què passa si el menjar, ENC, es presenta abans i no després del so (EC)? Sorgirà efecte el condicionament? No. Ja que el CC és biològicament adaptatiu, és a dir, ajuda als organismes a preparar-se per fer allò bo o dolent (ex: de cérvols i ceba).

• Què passa si després del condicionament es presenta reiterades vegades l'EC sense l'ENC? Es continuarà provocant la RC? Paulov va comprovar que al sentir molts cops l'EC sense l'ENC la salivació disminuïa (Extinció, reducció de la resposta que es produeix quan l'EC (so) deixa d'anunciar l'ENC (menjar).

• Però Paulov va observar que si passaven dos hores i tornava a presentar l'EC hi havia una recuperació espontània del reflex de salivació. Per tant, l'extinció reprimia la RC però no l'eliminava. L'extinció és activa, mentre que l'oblit és passiu. (dibuix.1)

• Extinció: disminució duna RC en el CC; té lloc quan un ENC no segueix a un EC. I en el CO, té lloc quan no és reforçada una conducta.

• Recuperació espontània: reaparició d'una conducta d'una RC extingida després d'un període de descans.

• Watson i Rayner (1920): experiment amb petit Albert ! fòbia a rates.

• Fòbies: trastorns emocionals, són emocions condicionades

• Procés d'eliminació de fòbies:

• Presentar l'estímul sol (extinció)

• Presenta un estímul apetitiu + estímul aversiu

• Desensibilització sistemàtica: associar l'estímul aversiu amb un estímul apetitiu.

• És un contracondicionament

• Placebo: tractaments.

• Tipus d'aprenentatge en el qual el comportament augmenta si va seguit d'un reforç o disminueix si el segueix un càstig.

3.1 Conducta responent i operant

• Conducta responent: en el CC, comportament que té lloc com a resposta automàtica a alguns estímuls; terme utilitzat per Skinner per designar el comportament aprés mitjançant el CC.

• Conducta operant: comportament que opera sobre l'entorn, produint conseqüències. No són provocades per cap estímul, són voluntàries del subjecte. Què explica que una conducta es torni a produir? Si hi ha un estímul favorable o desfavorable.

E. Favorable ! E. Reforçador

R! E

E. Desfavorable ! Càstig

3.2 Els experiments de Skinner: la caixa d'Skinner

• Skinner (1904-1990) va aconseguir explicar la Llei d'Efecte de Thorndike; Skinner va desenvolupar la Tecnologia del comportament.

• Llei d'Efecte: principi establert per Thorndike, segons el qual els comportaments que venen seguits per conseqüències favorables són més probables que aquelles que provoquen conseqüències desfavorables.

• Thorndike va estudiar la intel·ligència dels animals per assaig i error. Va elaborar les caixes problemes.

• Latència: temps que transcorre des de què el gat intenta sortir de la capsa fins que ho aconsegueix. (Dibuix 2)

• Skinner (1932) va dissenyar les Caixes d'Skinner.(dibuix)

- Registre acumulatiu: anota la conducta de l'animal. És un cilindre metàl·lic amb paper. El descens indica la presentació del menjar i l'ascens indica la resposta de l'animal (accionar la palanca). Indica la freqüència de taxa de resposta.

-Manipulandum; palanca

• Reforçament: en el CO, qualsevol aconteixement que reforci el comportament al que segueix, ja sigui donant quelcom positiu, com reduint quelcom negatiu. Pot ser tangible (quelcom material) o social (cosa agradable).

• Principi de Premack: una activitat preferible pot ser un estímul reforçador.

Estudiar ! Mirar la TV.

ER+: presentació d'un estímul apetitiu, és positiu perquè la conseqüència és la presentació d'un estímul.

!Resposta ! E.Reforçador

ER-: eliminació d'un estímul aversiu (agafar el paraigua per no mullar-te).

Això porta a dos tipus de reforçament:

• De fugida: quan l'estímul aversiu ja és present i la resposta operant fa que finalitzi ( em poso la carpeta al cap perquè plou).

• D'evitació: l'estímul aversiu es presentarà en un futur i la resposta operant preveu que es presenti (demà agafarà el paraigua).

• Primaris: aconseguir menjar, evitar una descàrrega elèctrica…són per si mateixos satisfactoris. No tenen experiència prèvia.

• Secundaris: són fruit de l'aprenentatge i extreuen el seu poder de la seva associació amb reforçadors primaris. La vida està plena de reforçadors secundaris (els diners, les bones notes, un elogi…) que estan vinculats a recompenses bàsiques. Aquests potencien la nostra capacitat d'influir en els altres.

• Immediat: presentació després de la conducta

• Demorat: presentació després de més temps.

• Si es retrasa el reforçament més de 30 segons permet que altres factors comportaments intervinguin i es reforcin, les rates així no aprendran a accionar la palanca.

• A diferència dels roedors, els humans responem als reforçaments demorats (paga, notes finals…). Això denota el grau de maduresa de la persona, és a dir, aprendre a retardar les gratificacions.

• Moldejament (o configuració de Myers)

• Moldejament: procediment mitjançant el qual unes recompenses (menjar) guien gradualment el comportament d'un animal cap a la conducta desitjada o conducta meta. Poden assolir configurar gradualment comportaments complexos.

• Programes de reforçament (parcial)

• Reforçament continu: la resposta desitjada es reforça cada vegada que té lloc. L'aprenentatge és ràpid però és molt susceptible a l'extinció

• Reforçament parcial o intermitent: les respostes només es reforcen a vegades. Produeix una major resistència a l'extinció que el reforçament continu. (màquines escurabutxaques). Hi ha diferents tipus:

• Programes de raó fixa i de raó variable

• Programes de Raó fixa: reforça la resposta després d'un número determinat de respostes (cobrar per peces). L'animal fa una pausa després del reforç i torna a fer la conducta.

• Programes de Raó variable: reforça la resposta després d'una quantitat imprevisible de respostes. RV10 per exemple, no indica el nombre de respostes sinó la mitjana d'una sessió. Genera una alta taxa de resposta i no hi ha pausa.

• Programes d'interval fix i d'interval variable

• Programes d'interval fix: reforcen la primera resposta després d'un període de temps fix. Presenta una llarga pausa post-reforçament i taxa de resposta creixent a mesura que s'acosta la fi de l'interval.

• Programes d'interval variable: reforcen la primera resposta després d'intervals de temps variable. Resposta lenta i constant. Sense pauses. (dibuix)

• El càstig

• Aconteixement negatiu que disminueix el comportament que la segueix. L'efecte del càstig és el contrari al del reforçament, ja que disminueix un comportament.

• Procediment: inclou dos procediments

Càstig positiu: presentació d'un estímul aversiu. (platja= insolació)

! Resposta operant !

Càstig negatiu: eliminació d'estímul apetitiu. (malifeta = no jugar).

• Variables que influencien l'efectivitat del càstig

• El càstig ha de ser intens, immediat i consistent

• El càstig no fa que desaparegui la conducta sinó que la inhibeix

• Si sempre es castiga es crea una indefensió apresa.

• Aplicacions

• Escola: Skinner pensa que la bona formació consisteix en dir si un alumne a fet quelcom bé o malament, i si està bé portar-ho al pròxim pas

• Treball: augmenta la productivitat mitjançant reforçaments immediats

• Casa: les conseqüències immediates (compara factures de la llum) influeixen eficaçment en el comportament

• El nostre comportament en general

• Aprenentatge per observació

4.1 Els experiments de Bandura

• Aprenentatge per observació: s'aconsegueix observant i imitant el comportament dels altres

• Modelització: procés d'observació i imitació d'un comportament (exemple del nen i l'adult pegant a nino).

4.2 Aplicacions

• Conclusió: models antisocials = efectes antisocials

• Models prosocials = efectes prosocials (Gandhi, King = van fer que s'utilitzes la modelització)

• Què és allò que determina que imitem o no un model? Bandura opina que una part de la resposta es troba en els reforçadors i el càstig.

TEMA 3. MEMÒRIA

• La memòria

• Persistència de coneixements al llarg del temps mitjançant l'emmagatzematge de la informació.

• Memòria instantània: record clar d'un moment o succés emocionalment significatiu

1.1 El model de processament de la informació: recepció, codificació, emmagatzematge i recuperació

La memòria humana s'assembla en alguns aspectes al sistema de processament de la informació d'un ordinador. Processos:

• Registre: entrada d'informació sensorial

• Codificació: processament de la informació en el sistema de la memòria per exemple, extraient el significat.

• Emmagatzematge: retenció de la informació codifica al llarg del temps.

• Recuperació: procés d'obtenció d'informació a partir de l'emmagatzematge.

• Memòria a curt termini: memòria activada que reten alguns elements durant un curt període de temps, com els 7 dígits d'un nombre de telèfon al marcar-ho, abans d'emmagatzemar la informació o perdre-la.

• Memòria a llarg termini: magatzem relativament permanent i limitat del sistema de la memòria.

Model de memòria: (dibuix)

• Registre sensorial

• Memòria sensorial: la fixació immediata i inicial en el sistema de la memòria de la informació sensorial

• Memòria sensorial icònica: (representativa o fotogràfica), memòria sensorial momentània d'estímuls visuals; una memòria d'imatges fotogràfiques amb una durada inferior a una dècima part de segon. Capacitat il·limitada

• Memòria sensorial ecoica: memòria sensorial momentània dels estímuls auditius; encara que prestem atenció a altres coses, podem recordar sons o paraules al cap de tres o quatre segons.

• Codificació de la informació

Hi ha tres tipus de codificació: visual, acústica i semàntica. I hi ha dos processos de codificació de la informació:

• Processament automàtic: codificació inconscient d'informació de poca importància com l'espai, el temps i la freqüència; i d'informació coneguda com els significats de les paraules. (Ex: recrear una seqüència per saber on estan les claus; i ex de freqüència, saber quantes vegades has vist a un veí en un dia).

• Processament esforçat: codificació del significat, imagineria i organització de la informació

• Processament esforçat: codificació que requereix atenció i esforç conscient. Primer en estudiar-ho va ser el filòsof alemany Ebbinghaus.

• Efecte d'espaiat: tendència a distribuir l'estudi o la pràctica per aconseguir una millor retenció a llarg termini que la aconseguida mitjançant una pràctica o un estudi més intensiu.

• Efecte de la posició seriada: tendència a recordar millor l'últim i primer element d'una llista.

• Com es fa el procediment esforçat?

• Codificació del significat o semàntica: codificació de significats o paraules

• Efecte d'autorreferència: la informació considerada “rellevant per mi” té més possibilitats de ser processada profundament i de ser accessible per la memòria.

• Codificació de la imagineria

• Imagineria: imatges mentals, serveix de gran ajuda en el processament esforçat i més si es combina amb la codificació de significats.

• Mnemotècnica: ajudes per memoritzar

• Retrospecció de color rosa: la gent recorda de forma més positiva les vacances quan ja han passat.

• Organització de la informació: el significat i la imagineria augmenten la memòria perquè ens ajuden a organitzar la informació. Hi ha dos estratègies:

• Fragmentació: organització dels elements en unitats conegudes i manejables; se sol produir de forma automàtica (ex: fragmentar números de telèfon)

• Jerarquia de conceptes: ex: rei, súbdits, camperols, esclaus.

• Emmagatzematge

• Capacitat de la memòria (quantitat d'informació i temps de retenció)

1.4.1.1. Memòria a curt termini: sense procediment actiu, els records a curt termini tenen capacitat limitada per la duració i per la capacitat. Generalment emmagatzema 7 trossos d'informació. És més fàcil amb dígits aleatoris que amb lletres, i és millor sentir que veure.

1.4.1.2. Memòria a llarg termini: és il·limitada, pot ser retinguda durant tota la vida. Hi ha dos tipus:

1.4.1.2.1 Memòria implícita i explícita

• Implícita o no declarativa: retenció de records inconscientment (per habilitats i disposicions). Només podem accedir-hi per mitjà de l'acció, no verbalment.

• Explícita o declarativa; records sobre fets o experiències que conscientment un pot conèixer i declarar. Tuhing diu que hi ha dos tipus de memòria explícita:

• Memòria episòdica: tracta de fets concrets, d'experiències personals específiques o episodis passats que podem ubicar en un temps o espai concret.

• Memòria semàntica: fa referència a la nostra manera de veure el món, les paraules i del significat de les coses (mussol s'escriu amb dos esses).

• Bases biològiques de la memòria (sinapsis, hipocamp, serotonina). (passo!)

• Recuperació de la informació

• Referiment o record: activació, sovint inconscient, d'associacions determinades en la memòria.

• Claus per a la recuperació: recursos mnemotècnics i efecte del context

• Per recuperar un record particular, primer has d'identificar un dels camins que condueixen a aquest. Un d'ells és la mnemotècnica.

• Efectes de context:

• El déjà vu: ja vist, per similitud amb un altre context.

• Memòria dependent de l'estat

• Estat fisiològic: tendència a recordar quelcom quan s'està en la mateixa situació fisiològica d'aquell record (per ex: guardar quelcom quan estàs borratxo i només trobar-ho quan tornes a estar borratxo).

• Estat emocional: tendència a recordar millor els fets quan ens trobem en el mateix estat emocional en què les vam viure. Les emocions es converteixen en claus per a la recuperació.

• L'oblit

• Mesures de retenció: evocació, reconeixement i reaprenentatge

• Evocació o record: forma de mesurar la memòria en què una persona ha de recuperar la informació apresa anteriorment.

• Efecte de posició serial: recordar primer i últim terme

• Efecte de primacia = efecte d'espaiat

• Reconeixement: forma de mesurar la memòria en què la persona només ha d'identificar elements apresos anteriorment (test de respostes múltiples)

• Reaprenentatge: forma de mesurar la memòria en què es calcula l'estalvi de temps al tornar a aprendre informació apresa anteriorment.

• Problemes de codificació

• Manca d'atenció

• Nivells de codificació: atenció, temps dedicat a l'aprenentatge

• Problemes d'emmagatzematge interferència proactiva i retroactiva (a mYers problemes de recuperació)

• Interferència: l'aprenentatge de més elements pot interferir amb la recuperació d'altres, especialment quan els elements s'assemblen.

• Interferència proactiva o anterògrada: l'aprenentatge anterior dificulta el posterior

• Interferència retroactiva: l'aprenentatge posterior dificulta l'anterior

• Problemes de recuperació

• Repressió: Submergir en l'inconscient aquells pensaments lligats a la mort, sexe, agressivitat…És un mecanisme de defensa (punt de vista psicoanalític)

• Oblit motivat o amnèsia funcional: repressió dels sentiments dolorosos però explicat des del punt de vista de la psicologia.

• Estratègies per al millorament de la memòria

• Estudiar repetides vegades per fomentar el record a llar termini

• Repetició

• Donar significat personal

• Recursos mnemotècnics

• Claus per la recuperació

• Evitar interferències

• Elaborar, assaig…etc…

TEMA 4. MOTIVACIÓ

• Definició de motivació: necessitat o desig que activa i orienta la conducta

• Conceptes bàsics en l'estudi de la motivació

• Instint: conducta complexa que és rígidament dissenyada per tota l'espècie i no s'aprèn

• Impuls o pulsió (drive)

• Teoria de la reducció d'impulsos: una necessitat fisiològica crea un estat de tensió estimulada (impuls) que fa que l'organisme satisfaci la necessitat (menjant o bevent). Quan la necessitat fisiològica augmenta, també augmenta l'impuls psicològic. L'objecte fisiològic de la reducció d'impulsos és l'Homeòstasi (tendència a mantenir un estat intern equilibrat o constant, com la temperatura corporal). (ex d'impuls: sensació de gana).

• Privació ! necessitat fisiològica ! Impuls psicològic ! CONDUCTA

• Incentiu: estímul ambiental positiu o negatiu que motiva la conducta. Els positius activen la conducta; els negatius inhibeixen la conducta. Classificació dels incentius:

• Primaris: lligats a les necessitats hemostàtiques i corporals

• Socials: aprovació/ no aprovació

• Sensorials: estímuls exteroceptius (estímuls sensorials externs). Com l'olor, la llum, els sons.

• Incentiu d'activitat: les activitats són intrínsecament gratificants

• Curiositat i conducta exploratòria

• Tocar o manipular coses

• Incentiu d'estatus i de poder: relacionats a aconseguir un estatus dins del grup (titulació universitària).

• Necessitat biològica + incentiu extern = ! Motivació

• Variables cognitives amb efectes motivacionals: expectatives i atribucions

• Expectativa (Bandura): creença projectada cap al futur (que creus que trauràs a l'examen?). Creences del subjecte respecte a la probabilitat d'obtenir una meta determinada. Elaborem les creences en base de l'experiència passada. Hi ha dos tipus d'expectatives:

• Expectativa d'autoeficàcia i d'eficàcia: capacitat per fer alguna cosa. Creences que el subjecte té sobre la seva pròpia capacitat per dur a terme una conducta.

• Expectativa de resultat: quines conseqüències tindrà? En cas d'aconseguir la meta, quines conseqüències em donaran com a resultat?. Quines conseqüències té aconseguir aquesta meta. L'elaboració de les expectatives es du a terme per:

• Les pròpies experiències passades, directes i personals

• Experiència d'altres persones, experiència vicaria (si ell ho ha fet jo també puc). Influirà el grau de similitud amb l'altra persona.

• Informació verbal

• L'estat fisiològic: quan més expectatives, menys activació.

• Atribucions: només fem atribucions quan el resultat és inesperat, Rotter va classificar les atribucions en dos tipus:

• Locus de control intern: quan les atribucions es busquen en la pròpia conducta (he suspès perquè no he estudiat)

• Locus de control extern: atribueixen les causes a factors externs

• Autoatribucions: fa atribucions respecte la pròpia conducta

• Heteroatribucions: fa atribucions respecte la conducta d'altres

• Classificació dels motius

• Motius primaris: de naturalesa biològica, d'adaptació ambiental

• Motius secundaris: socials i apresos en el procés de socialització. (llegir, escriure)

• Jerarquització de necessitats: piràmide de Maslow de les necessitats humanes; en la base trobem les necessitats fisiològiques (gana i set), per poder assolir altres necessitats com la seguretat o les necessitats psicològics cal primer satisfer les primeries.

• La gana

• Bases biològiques

• Washburn i Cannon: deien que la gana es mesura per les contraccions intestinals

• Després es va dir que eren els nivells de dos substàncies químiques a la sang: insulina i glucosa. L'estímul és la glucosa. (dibuix)

• Control del nivell de glucosa i insulina

• Hipotàlem (50-60)

• Hipotàlem lateral: afavoreix la gana

• Hipotàlem ventro.medial: disminueix la gana

• Punt d'equilibri

• Índex metabòlic: taxa corporal bàsic de desgast d'energia.

• Incentius externs

• Les persones saliven davant de menjars atractius

• Persones externes: l'acte de menjar es va desencadenant més per la presència del menjar que per factors interns. Quan aquests estan estimulats per la vista, el so, i l'aroma experimenten un augment d'insulina i manifesten gana, això afecta l'estat fisiològic.

• Trastorns alimentaris

• Anorèxia nerviosa: una persona amb pes normal, adolescent, comença a perdre pes (15 % o més)

• Bulímia nerviosa: episodis en què el pacient menja fins fartar-se'n i es provoca després vòmits o diarrea.

• La motivació d'assoliment

• Definició: no té relació amb factors biològics com la gana. Són motivacions que no se satisfan mai, quan més tenim, més volem. La podem definir com el desig per assolir una meta significativa per arribar al domini de les coses, de les persones, de les idees, per assolir un alt nivell.

• Avaluació

• Henry Murray va definir la motivació d'assoliment com un desig per obtenir una realització significativa, per dominar les destreses o les idees, per assolir un alt nivell.

• Murray, McClelland i Atkinson van presumir que les fantasies de la gent reflexarien les seves preocupacions en quant a la realització d'assoliments; i van fer els Textos de apercepció temàtica.

• Diferències entre els diferents nivells de motivacions d'assoliment

• Baix nivell d'assoliment: preferiran tasques o molt fàcils o molt difícils

• Alt nivell d'assoliment: preferiran tasques amb dificultat moderada, per poder aconseguir-les i atribuir-se l'èxit.

• Fonts de la motivació d'assoliment

• Per què una persona està més motivada per assolir una meta que una altra?

• Els nens altament motivats tenen pares que fomenten la seva independència des d'edats molt avançades i els hi elogien pels seus èxits. (Teevan i McGhee) La motivació d'assoliment dels nens té dos arrels:

• Emocional: quan els nens aprenen a associar els seus assoliments a les emocions positives

• Cognitives: quan els nens aprenen a atribuir els assoliments a la seva pròpia competència i esforç, elevant les seves expectatives.

• Motivació intrínseca i extrínseca

• Motivació intrínseca: és el desig de ser efectiu i desenvolupar una conducta per propi interès. Les persones motivades intrínsecament enfoquen el treball o el joc com quelcom divertit, interessant, l'expressió de si mateixos o quelcom desafiant.

• Cultivar la motivació intrínseca: proporcionar tasques que suposin un repte i que fomentin la curiositat; evitar apagar el sentit d'autodeterminació de les persones amb una utilització excessiva del control de les recompenses extrínseques. Les recompenses extrínseques les podem utilitzar controlant o informant. Les recompenses que informen a les persones de què els seus esforços valen la pena poden estimular els seus sentiments de competència i de motivació intrínseca.

• Motivació extrínseca: consisteix en buscar recompenses externes i evitar els càstigs. Genera una baixa resistència a l'extinció.

1

1