La primera guerra Mundial

L'últim quart del segle XIX els països industrialitzats van crear nous territoris en altres continents i els van convertir en colònies. Per el gran creixement econòmic, van necessitat nous mercats per introduir els seus productes, i d'on treure primeres matèries. Això es coneix com a Colonialisme.

A Europa, una crisi econòmica molt forta, a l'últim quart dels segle XIX, a causa de la sobreproducció. Els governs van pensar diverses solucions:

• Van dictar mesures proteccionistes: gravar amb impostos els productes que arribessin de fora.

• Com això va ser insuficient, es podien establir uns bons mercats per l'Àfrica on es podien introduir els productes que aquí sobraven.

I també es van adonar, que podien aconseguir primeres matèries, mà d'obra barata i la gent que sobrava a Europa instal·lar-se allí.

Aquestes causes cal afegir: el desig de protagonisme que tenien molts països, a més d'establir punts estratègics en certes zones, sobretot costaneres. Per això al darrers 20 o 30 anys del s.XIX les principals potències europees(Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, etc) van llençar una cursa desenfrenada per conquerir altres territoris per fer colònies.

Raons que justificaven el colonialisme:

• El sentit de superioritat tecnològica de l'home blanc i l'obligació d'imposar les tècniques i el model de creixement econòmic als pobles indígenes.

• El sentit de superioritat humana i cultural dels blancs sobre els indígenes, i l'obligació de “civilitzar-los”.

• Un cert esperit d'aventura de molt europeus cap a les terres desconegudes.

• Un sentit missioner de convertir al cristianisme, la religió que dominava a totes les metròpolis.

Els indigents no van poder fer res contra la força militar dels blancs, i es va establí entre la metròpoli i la colònia un pacte colonial: les metròpolis venien a les colònies productes manufacturats, i les colònies venien primeres matèries barates. Aquests intercanvi desigual sempre afavorí a la metròpoli, i va crear una dependència de la colònia a la metròpoli, perquè van eliminar el seu sistema econòmic l'autosuficiència. El cas més notori va ser l'Àfrica:

Les infrastructures, van ser construïdes per mà d'obra barata, pensant més als interessos de la metròpoli que les necessitats de la colònia. L'Índia es el cas més clar. Desprès de la segona guerra mundial, van començar les colònies a independitzar-se. Van aconseguir establir governs propis i la majoria van entrar a formar part de l'ONU. El neocolonialisme es una nova forma de dependència, que consisteix que continuen venent primeres matèries a les seves antigues metròpolis industrialitzades.

Va ser entre 1914 i 1918 a Europa, la raó de fons va ser la disputa pel domini del món per part de les grans potències.

2.1. Causes de la Primera guerra mundial

2.1.1 Causes profundes

2.1.2 Causes immediates

• Una sèrie de pobles, com els servis, romanesos, albanesos i búlgars volien independitzar-se dels imperis austro - hongarès i turcootomà.

• Rússia cercava una sortida totalment lliure cap al Mediterrani a través dels estrets del Bòsfor i els Dardanels.

• L'Imperi austrohongarès, també volia aconseguir una sortida al Mediterrani a traves de Grècia(Tessalònica), raó per la qual estava enfrontat amb Rússia.

• I, en general, un ambient bel·licista al qual la població cada vegada es va anar acostumant, per això el fet que la guerra esclates es veia quasi normal.




2.2. Les aliances l'esclat i el desenvolupament de la guerra

Les dues aliances abans del 1914 al esclatar la guerra:

• La Triple Aliança formada per Alemanya, Àustria - Hongria i Italià.

• La Triple Entesa formada per França, Rússia i Gran Bretanya.

2.3. La causa immediata i desencadenant de la guerra va ser

L'atemptat de Sarajevo (28 de Juny de 1914) en que va morir el príncep hereu d'Àustria - Hongria, Francesc Ferran, junt amb la seva dona a mans d'un estudiant nacionalista serbi. Àustria li va declarar la guerra a Sèrbia, i això va provocar que Rússia defenses el seu aliat Sèrbia, per la qual cosa va proclamar la guerra a Àustria, aquest va ser defensat per Alemanya, i aleshores va ser quan França intervé, i mes tard la Gran Bretanya també, però aquest últim no volia, però es va ver obligada quan Alemanya va envair Bèlgica per atacar als Francesos.

2.4. Desenvolupament de la guerra

La guerra va tenir fonamentalment dues fases:

• La 1ª es coneguda com a guerra de moviments(1914): Alemanya i Àustria-Hongria van atacar fulminantment a França i Bèlgica, pensant que un cop aconseguia una victòria ràpida, podrien anar contra Rússia, però quan menys s'ho esperaven van ser detinguts a les portes de París. Els alemanys van infligir una derrota.

• A partir d'aquí, va començar la guerra de posicions o de trinxeres (1915-1917), va ser una guerra de desgast. Va ser una quantitat immensa de morts i de ferits i un allargament de guerra que ningú esperava.

2.5. Final de la guerra

Al 1917 van haver dos fets claus a l'hora d'acabar amb la guerra:

• La intervenció del EEUU, aportant contingents de soldats i noves tecnologies, declarant la guerra a Alemanya, i decantar a favor de França, Rússia i Gran Bretanya.

• Alemanya va firmar la pau amb Rússia desprès de la revolució de 1917. Alemanya traslladà soldats al front occidental, pensant que podrien aconseguir alguns des seus objectius, però els exèrcits aliats, no li van donar ni el més mínim respir.

El tractat de Versalles: quan Alemanya es va rendir, van fer una conferencia a França on els vencedor, van signar amb Alemanya la pau imposant-li unes condicions molt dures i humiliants:

• Alemanya havia d'acceptar que era l'única responsable de la guerra.

• Perdia a l'oest, Alsàcia i Lorena a favor de França, per l'est terres a favor de Polònia. I també perdia una gran part del seu imperi colonial.

• L'exèrcit quedava reduït a la mínima expressió.

• Se l'obligava a pagar massa diners per sufragar les reparacions causades per la guerra.

Alemanya mai va perdonar, ni oblidar aquesta humiliació, i d'alguna manera això va ser unes de les causes de la II Guerra Mundial.

Europa va experimentar grans canvis:

• Rússia va perdre unes zones que van passar a formar nacions noves.

• Van desaparèixer els imperis austrohongarès i otomà.

• Al centre d'Europa es van crear estats nous i van establir noves fronteres.




2.6. Les conseqüències

• A nivell humà entre 8 i 10 milions de morts 20 milions més de ferits i mutilats.

• Econòmicament es va produir una destrucció de fàbriques, carreteres, ciutats... inimaginables.

• A nivell eticomoral, van experimentar una gran canvi de costums i creences, en concret es va perdre la credibilitat dels polítics.

• A nivell polític el mapa d'Europa va experimentar grans canvis respecta al 1914, concretament:

• L'imperi Austrohongarès va desaparèixer, formant nous països: Àustria i Hongria com estats independents, i Iugoslàvia i Txecoslovàquia que van ser nous estats.

• L'imperi turc va quedar reduït de forma dràstica.

• La zona dels Balcans va quedat totalment transformada.

• A la zona del Bàltic van sorgir nous estats: Estonià, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia, que abans havien estat dominats per l'imperi rus.

• Cal fer notar, les immenses quantitats de diners que els aliats havien de pagar als EUA pels préstecs rebuts, a la vegada que els països europeus vençuts havien de pagar als aliats, i per això la EUA es va convertir en la gran potència dominant enfront dels països europeus. Arran la guerra la dona es va incorporar al món laboral. I per últim, la creació de la Societat de nacions amb la finalitat de resoldre els conflictes abans que arribessin esclatar.

• La formació de l'URSS

• L'Imperi rus abans de 1917

Mentre que Europa havia fet un creixement important econòmic, polític i social, Rússia, en canvi, es trobava estancada en velles estructures que l'impedien avançar: el tsar governava de manera autoritària sobre una sèrie de pobles molt diferents i que, no se sentien lligats per cap vincle comú, intentava imposar un tipus de cultura, de llengua.. ajudat per la noblesa, l'Església i l'exèrcit. Cap a meitat del s.XIX el tsar va adopta posicions més liberals i més semblants a les europees, va introduí algunes reformes: com l'abolició de l'esclavitud, intentant un procés d'industrialització, encara dèbil, El pagesos tenien que pagar unes sumes importants per les seves terres. I així tan sol podien ser pagesos gent de molta riquesa. La indústria, la va potenciar l'Estat, però la va financiar el capital estranger, que es qui es portava la majoria de beneficis. I això va provocar que el poble rus cada vegada estigues més empobrit, no tenien recursos per consumir i això va fer que el creixement econòmic i industrial no augmentés. De moment van començar a demanar reformes agràries, ja que consideraven que Rússia era fonamentalment agrícola. Però aquests moviments no van tindré èxit. Els corrents ideològics que circulaven per a Europa, van arriba també a Rússia, originant dues tendències:

• Els menxevics, consideraven que la transició a un sistema socialista es devia fer de forma gradual no violenta i pactant amb totes les forces socials i polítiques.

• Els bolxevics consideraven que no podia pactar amb la burgesia, doncs, només la insurrecció era capaç d'aconseguir les reformes.

• L'any 1905

Va tenir lloc la primera revolució produïda per la nova situació, la nova burgesia que demanava una certa participació en el poder, els propietaris rics també demanaven el mateix. Els treballadors que havien augmentat en nombre per el creixement de la indústria, però les seves condicions de treballs i de vida no havien millorat. Finalment els petit propietaris i treballadors agrícoles, exigien noves terres per mitigar una mica la misèria en què es trobaven. A tot això cal afegir una sèrie de factors que ja venien de temps enrere: unes quantes males collites, la guerra contra Japó amb les conseqüents derrotes. Tot el país es va aixecar i el Palau d'hivern va ser assetjat per manifestants que van ser reprimits durament per la guàrdia reial. L'exèrcit es va revolta i finalment els obres van declara la vaga general. La revolta va ser sufocada, però el tsar va sortir tan debilitat que va crear una assemblea, que es deia Duma, i va permetre que s'elaborés una constitució, no obstant això, continuava governant de forma absolutista, ja q tenia el suport de la burgesia, perquè depenia d'ell per obtenir els crèdits de l'estranger. A les zones industrials els obrers i els soldats formaven grups de forma clandestina, aquests es deien soviets. Les derrotes de Rússia a la I Guerra Mundial junt en tots els camps van crear un clima molt advers. Al 1917 la situació es va convertir en extrema: escassetat de menjar, milers de morts al front i manca de carbó per les indústries i el consum... La revolució esclatà el febrer del 1917: obres i soldats van fe fora al tsar i proclamar la república.

• La revolució d'octubre

La república va ser encapçalada en un primer moment pels moderats (menxevics i burgesos), però va durar poc perquè, el grup bolxevic es va fer càrrec. El 17 d'octubre Lenin assalta el Palau d'hivern, residència dels tsars. D'aquesta manera Rússia inicia un canvi profund en la seva historia, perquè el poder passava els soviets, concretament a un Consell obrer, que el presidia Lenin. De seguida va començar a fer reformes revolucionàries: repartir les terres entre camperols, que els obrers gestionessin les fàbriques, una independència per les nacionalitats que formaven Rússia: i a més va firmar la pau amb Alemanya.

• La guerra civil

Al 1918 alguns general tsaristes, amb el suport de altres països com Anglaterra, EEUU..., per recuperar el poder, i això va desencadenar una guerra civil. Va durar des de el 1918-1921 i va provocar grans destrosses a diferents nivells: molts morts, destrucció de pobles i collites... L'exèrcit roig va acabar imposant-se. Acabada la guerra civil, es van començar a fer uns pactes que va acabar en la formació d la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) L'estructura era la següent:

• Hi havia un parlament que es deia Soviet Suprem.

• Amb dues cambres: el Soviet de la Unió i el Soviet de les Nacionalitats.

• Partit únic: el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica).

• La successió de Lenin

Va morir l'any 1924, Trotski i Stalin entren en disputa pel poder. Va acabar imposant-se Stalin, que era partidari de la consolidació i l'enfortiment de la revolució a l'URSS per exportar-la després altres països. Governa amb mà fèrria i dura(matant i exiliant tota persona que se li oposés). La seva política ha passat a la història amb en nom d'establisme.

Els principis bàsics de la política de Stalin va ser las següents:

• Propietat estatal o col·lectiva dels mitjans de producció.

• Direcció global de l'economia per part de l'Estat.

• Concentració d'empreses industrials.