INTRODUCCIÓ.........................................................................................................3

PRIMERA PART: ANÀLISI DE LA DESPES PÚBLICA EN PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ A ESPANYA

I.1.-EL MERCAT DE TREBALL A ESPANYA I

L´ATUR.........................................5

I.2.-ANÀLISI DE L´ACTUAL SISTEMA DE PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ

I.2.1.- Sistema

institucional.................................................................................7

I.2.1.1.- Nivell

contributiu.......................................................................8

I.2.1.2.- Nivell

assistencial.......................................................................9

I.2.2.- Beneficiaris de prestacions per

desocupació............................................10

I.3.- DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ......................12

I.3.1.- Nombre de

perceptors............................................................................12

I.3.2.- Taxa de

generositat................................................................................13

I.3.3.- Taxa

d´inflació.......................................................................................13

I.4.-NIVELL DE PROTECCIÓ DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ......14

I.4.1- Taxa de

cobertura...................................................................................14

I.4.2.- Taxa de

reposició...................................................................................15

I.5.- FINANÇAMENT DE LES PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ....................16

SEGONA PART: ANÀLISI DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA

II.1.- EL MERCAT DE

TREBALL.............................................................................17

II.2.- DESCRIPCIÓ INSTITUCIONAL DELS SISTEMES DE PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ.........................................................................................................18

II.2.1.- Règim

existent......................................................................................18

II.2.2.- Camp d´aplicació

.................................................................................19

II.2.3.- Requisits per tenir

accés........................................................................19

II.2.4.- Període de

mancança.............................................................................19

II.2.5.- Control dels

beneficiaris........................................................................19

II.2.6.- Duració màxima de les

prestacions........................................................20

II.2.7.- Salari

regulador....................................................................................20

II.2.8.- Quantia de la

prestació..........................................................................21

II.3.-TRACTAMENT FISCAL DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ.......21

II.4.- DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PRE

DESOCUPACIÓ....................22

II.5.- EVOLUCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ.........................................................................................................22

II.5.1.-

Bèlgica.................................................................................................23

II.5.2.-

Alemanya..............................................................................................23

II.5.3.-

França...................................................................................................24

II.5.4.-

Irlanda..................................................................................................25

II.5.5.-

Itàlia.....................................................................................................25

II.5.6.- Països

Baixos........................................................................................26

II.5.7.-

Portugal................................................................................................26

II.5.8.- Regne

Unit...........................................................................................27

II.6.- NIVELL DE PROTECCIÓ DELS

ATURATS....................................................29

II.6.1.- Taxa de

cobertura.................................................................................29

II.6.2.- Taxa de

reposició..................................................................................30

II.7.- FINANÇAMENT DE LES PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ...................31

TERCERA PART: REFLEXIÓ I CONCLUSIONS

III.1.- REFLEXIÓ SOBRE LES PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ...................33

III.2.-

CONCLUSIONS...............................................................................................36

QUARTA PART: BIBLIOGRAFIA

IV.1.- BIBLIOGRAFIA

UTILITZADA.......................................................................38

IV.2.- BIBLIOGRAFIA

CONSULTADA....................................................................40

CINQUENA PART: ANNEXOS

INTRODUCCIÓ

L´objectiu fonamental d´aquest treball és l´anàlisi de la despesa

pública en prestacions per desocupació a Espanya i a la UE així com la

seua evolució a la present dècada

En conseqüència la primera part del present estudi tracta de la despesa

en aquest tipus de prestacions a Espanya. En primer lloc analitzem el

mercat de treball, a continuació decrivim l´actual sistema de

prestacions per desocupació, tot seguit estudiem la corresponent

despesa pública, el nivell de protecció d´aquestes prestacions i, per

acabar aquesta part, mostrem l´actual sistema de finançament.

Quant a la segona, pretenem analitzar la despesa pública en prestacions

per desocupació a la UE i la seua evolució. Per realitzar aquest estudi

serà necessari en primer lloc descriure el mercat de treball a la UE i

els sistemes de prestacions per desocupació així com el seu tractament

fiscal.

Per conéixer l´evolució de la despesa pública en presatcions per

desocupació a la UE analitzarem vuit països:Bèlgica, Alemanya, França,

Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Regne Unit. El motiu pel qual

hem elegit aquestos Estats membres i no altres és, simplement, la

disponibilitat de dades i, malgrat això, per a la majoria de quadres i

gràfics hem hagut d´aportar una gran dosi d´elaboració pròpia, en

conseqüència, i degut a la combinació de diferents fonts per tal

d´aconseguir les dades desitjades, considerem que les xifres exposades

són més rellevants quant a la seua evolució que pel que fa al seu valor

aïllat.

No seriem sincers del tot si no confessarem que el cas concret de

Luxemburg no ha entrat en l´anàlisi de l´evolució de la despesa pública

en prestacions per desocupació, no per no tindre suficients dades, sinó

perquè hem considerat a aquest país com una mostra massa petita per ser

comparable amb la resta de la UE.

Altre punt que no podiem deixar sense analitzar és el nivell de

protecció dels aturats als països de la UE, per realitzar l´estudi hem

comparat les diferents a taxes de cobertura i de reposició a Europa.

Així mateix també fem una breu descripció dels sistemes de finançament

de les prestacions per desocupació.

Finalment, realitzem una reflexió sobre els actuals sistemes de

prestacions per desocupació a Espanya i a Europa. I, per acabar, exposem

les conclusions a les que hem arribat arran d´aquest estudi.

I.1.- EL MERCAT DE TREBALL A ESPANYA I L´ATUR

En Espanya s'han registrat en els últims anys unes taxes d'atur molt

més elevades que en la resta d'Europa, arribant a ser registrada com a

tal una quarta part de la població activa. Per analitzar estes

quantitats ens podem referir a dos tipus de mesures, una referida a la

gent registrada en el ”Instituto Nacional de empleo” i un altra referida

a la Enquesta de Població Activa, on en la primera es donen nivells

menors d'atur que en la segona.

Analizant el període referit a 1990-1996 (Quadre I.1) podem comprovar

nivells elevats d'atur, sobre tot en l'any 1994, on mitjançant la

Enquesta de Població Activa podem trobar 3.7 milions d'aturats i

mitjançant el “Instituto Nacional de Empleo” hi trobarem 2.6 milions de

persones registrades, que representaven el 24.2 % i el 17.3 % de la

població activa respectivament. Per tant aquestes xifres representen més

del doble de les taxes registrades en la resta de països de la Unió

Europea.

La resta dels anys podem trobar encara nivells elevats d'atur, però amb

dades inferiors.

Baix les dades de l'EPA, podem veure com en 1990 l'atur estava en

2.441.200 persones i com aquest va creixent al llarg dels anys següents

tinguent una forta creixcuda entre les dades de 1992 i les de 1993,

produint-se un creixement de prop de 700.000 aturats, ja en el 1995 les

xifres tenen un menut descens, a l'igual que en el any següent quan les

dades són més poc significants, reduïnt-se en tan sols 43.000 la xifra

d'aturats, i quedan-se així la taxa d'atur en un 22.2 %.

Dins d'aquestes dades podem trobar altres molt significatives, com per

exemple el nombre d'aturats de llarga duració, que segons la EPA arriba

fins a un 56.9 % del total d´aturats en l'any 1995 i els aturats de

molt llarga duració, referits a aquells que estan 2 o més anys buscant

feina, que arriben en 1995 a un 37.5 % dels aturats. I dintre d'aquest

grup és molt significatiu el referit a les persones que no han treballat

anteriorment, sobre tot joves i persones majors de 45 anys.

També hem de destacar l'edat i el sexe, ja que trobem importants

diferències.En 1995, la taxa d'aturats en una edat compresa entre 16 i

19 anys era del 50.6% i entre 20 i 24 anys era de 39.8 %. En canvi els

majors de 55 anys tenen una xifra de 11.4 %. Per tant els joves tenen

una major dificultat per a trobar feina, sobre tot en el cas del primer

lloc de treball.

A més, el cas de les dones es més greu perquè respecte les xifres de

1994, on com ja hem dit trobem un 24.2 % d'aturats, elles representen un

31.4 % del total, en canvi els homes representen un 19.8 %.

Hi podem destacar d'igual manera la concentració geogràfica que podem

trobar sobre tot en el cas d'Andalucia o d'Extremadura que superen el

30% de la taxa d'atur de l'EPA en el 94 i el 96(Quadres I.2 i I.3).

Aquesta concentració s'accentua en 1994 on s'arriben a nivells molt

elevats en quasi la totalitat de les Comunitats Autònomes i sobretot en

les comunitats com Andalucia (894.100), Catalunya (552.400), Madrid

(407.800) i el País Valencià (394.300), els quals representen el 60.158

% de la població total aturada espanyola.

També hem de tenir en compte les enormes diferències que podem trobar

entre distintes comunitats, com per exemple la diferència d'aturats

entre Andalucia (875.300 en 1996) o Catalunya (504.400) i La Rioja

(14.400) o Navarra (24.300). Molt més significativa és aquesta

diferència segons la EPA en 1996 a Andalucia (32.4 %) o Extremadura (

30.1 %) i Navarra (11.3 %) o Balears (13.5 %).

Per últim, hem de remarcar que al contrari del que passa en moltes

comunitats, l'atur no deixa de créixer en 1994, sinó que continua

elevant-se a Cantàbria (46.400-47.000), Castella la Manxa

(117.300-120.000), Ceuta i Melilla (12.900-14.700) i el cas més

significatiu, el de Madrid (407.800-441.300).

En el cas del País Valencià hi trobem un important augment entre el 90

i el 93, ja que passa de 214.400 aturats a 374.600. Pujant l'any següent

a 394.300 aturats i baixant en el 96 a 359.800. Representant en este

últim any un 21.8 % dels aturats. En el 96 el País Valencià representava

el 10.16 % dels aturats espanyols.

I.2.- ANÀLISI DE L'ACTUAL SISTEMA DE PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ

I.2.1.- Sistema institucional

Com ja hem vist la situació d'Espanya en el cas de la desocupació es

bastant preocupant degut a les enormes taxes registrades. Aquestes

vingeren produïdes sobretot després de la democràcia, degut als augments

dels salaris, els plans de reconversió de grans indústries, la major

entrada de la dona en el mercat de treball, l'augment de treballadors

per una major entrada dels emigrants espanyols en l'exili i pel propi

procés demogràfic que responia al boom dels seixanta, i per la crisi

internacional produïda en el 73 i en el 79.

Així la taxa d'atur augmentà d'un 11.5 % en 1980, al 21.9 % en 1984,

per la qual cosa es plantejava la necessitat de dur una forta reforma

per a produir una modificació del sistema de prestacions per a la

desocupació. Així en 1985 es va aprovar el Real Decret 625/1985, que

desenvolupava el que estava establert en la Llei 31/1984 de Protecció

per a la Desocupació.

En elles s'ampliava la duració màxima de les prestacions per

desocupació, s'extenien les prestacions, s'establien topalls mínims i

s'extenien els subsidis als desocupats, entre moltes altres

modificacions tant a nivell contributiu com a nivell assistencial. A

més, s'aplicaven subsidis per desocupació per a determinats

col.lectius(representants de comerç i torers entre altres).

També s'establí el sistema de pagament únic, després modificat en 1992,

en que l'INE abonaria el valor actual de l'import de la prestació de

nivell contributiu en una sola vegada. La seua finalitat era la de

propiciar la iniciativa de l'autocupació facilitant la creació del

propi treball o mitjançant socis com a societats laborals o cooperatives

de treball.

Igualment en 1984 es va introduir un sistema integrat de protecció per

desocupació per als treballadors eventuals agraris per a les C.

Autònomes d'Andalucia i d'Extremadura.

Però malgrat aquestes mesures hi hagué a una evolució negativa de la

taxa de cobertura entre el 85 i el 88. Per a millorar el procés es

promulgaren noves mesures de caràcter social, baix la Llei 3/1989, per a

millorar la situació dels aturats de llarga duració i dels majors de 45

anys i dels que tenen càrregues familiars.

A partir d'aquest moment, les mesures començaren a ser contràries al

que fins ara s'havien donat, ja que començàren a endurir els requisits

d'accés, acurtar els períodes de percepció i reduir les quantitats a

rebre. Seria el que en termes més populars s'anomenaria el “decretazo”,

ja que es durien a terme mitjançant un Real Decret Llei de 3 d'abril de

1992 i que es convertiria en Llei en Juliol del mateix any.

Doncs així i baix el Plà de Convergència amb la Comunitat Europea per al

període 92-96, es recollia la necessitat de reformar el sistema de

prestacions tant en la gestió com en la cobertura. En ell es buscava la

restauració de l'equilibri dels desocupats i la creació d'estimuls per a

la busqueda de treball, a més de millorar la situació de l'INE sense

augmentar els impostos.

Dues noves normes portaren importants innovacions en el sistema:

La Llei 21/1993 dels PGE per a 1994 i la Llei 22/1993 de mesures fiscals

i de reforma del règim jurídic de la funció pública i de la protecció

per desocupació.

Açò va portar a l´aprovació del text de la Llei de la Seguretat Social

en Juny de 1994 que expliquem a continuació en les seues

característiques més particulars.

Este sistema condiciona el comportament de la Despesa Pública de les

Prestacions per Desocupació. Estes les dividirem en dos nivells: El

contributiu i el assistencial

I.2.1.1.- El nivell contributiu.

En aquest cas es necessària la prèvia cotització en la Seguretat Social

i la seua prestació integra :

- Una prestació económica per desocupació total o parcial en què

l'import ve determinat en funció de les cotitzacions de la Seguretat

Social en els 180 dies precedents, existint uns nivells màxims i mínims

de percepció.

- L'abonament per l'INEM de la cotització a la Seguretat Social, durant

la percepció de la prestació per desocupació del l00 % de l'aportació

empresarial i del 35% de la cuota del treballador.

Seran beneficiaris de les prestacions contributives qui trobant-se en

la situació legal de desocupació, haja cotitzat un periòde mínim de 12

mesos dintre dels 6 anys anteriors a la situació legal d'atur.

La duració de la prestació contributiva es fixarà en funció del temps

d'ocupació cotitzat en els 6 anys precedents a la situació legal de

desocupació o al moment en que va cessar l'obligació de cotitzar o des

del naixement del dret a la prestació per desocupació anterior

La quantitat estarà en funció d'una base reguladora i calculat d'aquesta

manera tindrà dos topalls, un mínim que no podrà ser inferior a la

quantitat que en el moment del naixement del dret tinga el salari mínim

interprofessional (SMI) incrementat en 1/6 si l´aturat no té fills al

seu càrrec i al 100 % del SMI incrementat en 1/6 quan el treballador

tinga al seu càrrec al menys un fill i un màxim ni superior al 170 %,

195 % o 220 % del SMI incrementat en 1/6, en funció del nombre de fills

al càrrec del treballador aturat.

El pagament de les prestacions contributives es realitzarà per mesos

transcorreguts, encara que existix la possibilitat de rebre la

prestació per pagament únic en certs supostos.

A més, a les quantitats assenyalades es procedirà a realitzar certes

retencions.

I.2.1.2.- El nivell assistencial.

En aquest cas el podrem integrar en dos subsistemes:

1.- El subsidi per desocupació per a col.lectius que han esgotat la

prestació contributiva, així com aquells que han cobert el període mínim

de cotització necessari per accedir a la prestació del nivell

contributiu, emigrants retornats, ex-presidiaris i treballadors que

siguen declarats incapacitats o invàlids parcials com a consequència

d'un expedient de revisió de la seua invalidesa.

Este subsidi consta d'una prestació econòmica i del abonament a la

Seguretat Social de la cotizació a alguna de les seues prestacions.

La seua duració, quantitat i cotizació a la Seguretat Social està en

funció de la modalitat del subsidi contemplant tres supostos:

a) subsidi per desocupació

b) subsidi per desocupació per a majors de 52 anys

c) subsidi especial per a treballadors majors de 45 anys que esgotaren

la prestació per desocupació de 24 mesos.

Però en general la duració de la prestació es de 6 mesos prorrogables

per semestres fins un màxim de 18 mesos i la quantitat serà del 75 % del

SMI amb l'excepció dels treballadors majors de 45 anys que variarà en la

duració i en la quantitat en el 100 % del SMI segons les càrreges

familiars.

2.-Altra modalitat és el subsidi per desocupació per a treballadors

eventuals, inclosos en REASS (Règim Especial Agrari de la Seguretat

Social), amb residència en Andalucia o Extremadura.

En este cas la duració es variable segons l'edat, les

responsabilitats familiars i el període d'ocupació cotitzat a la

Seguretat Social, però es necessari tindre cobert un mínim de jornades

cotitzades.

La quantitat del subsidi per desocupació es del 75 % del SMI diari

vigent que corresponga amb l'edat.

I.2.2.- Beneficiaris de les prestacions per desocupació

De quina manera van afectar aquestes últimes mesures per a la

disminució de les prestacions en els beneficiaris d'estes?

Donat el període 90-96 el nombre de beneficiaris va passar de 1.5

milions de persones en 1990 a 1.3 milions, siguent l'any 93 el que

tingué un màxim de perceptors amb 1.9 milions de persones (Gràfic I.1).

Com podem veure el creixement que es dóna es realitza en les mateixes

circumstàncies que el creixement del nombre d'aturarts, tant els de la

EPA com els registrats, encara que en cap dels dos casos arriba a

cobrir-los en la seua totalitat.

Ja mirant els beneficiaris de les prestacions per desocupació, podem

veure que el nivell contributiu es menor que el nivell assistencial,

siguent el subsidi molt paregut en xifres al contributiu i molt superior

al REASS.

Els nivells màxims del nivell contributiu vénen donats pels anys 93 i

94, i el mínim en l'any 90.

D'igual manera en el cas dels subsidis els màxims vénen donats en els

anys 93 i 94 i el mínim en el 90.

Però en el cas de REASS trobem dades diferents, ja que el màxim ve

donat en l'any 90 i el mínim en el 96, i endemés té una continuada

reducció de les seues xifres, menys en l'any 93 en que augmenta.

Per Comunitats Autònomes, podem veure que en l'any 93 es quan es donen

les majors xifres tan a nivell assistencial com a nivell contributiu,

encara que podem destacar una clara excepció donada en el País Valencià,

en què a nivell assistencial en l'any 93 les seues xifres són molt

menors que a la de la resta dels anys .

D'especial manera destaquem la forta concentració dels beneficiaris

(Quadre I.4), entre ells Andalucia (28.48 %), Catalunya (14.41 %),

Madrid (11.26 %) i València (9.25 %), davant altres comunitats que reben

molt poc i entre les que destaquem La Rioja (0.39 %) o Navarra (0.93 %),

que com recordem són les Comunitats amb més i menys taxes d'atur

d'Espanya respectivament

Apareix a majors nivells la diferència si ens dirigim al nivell

assistencial on a dades de 1996 Andalucia representa un 40 %, degut a

ser beneficiaris del REASS.

D'igual manera hem de dir que en dades de 1996, el nivell assistencial

es major al nivell contributiu en 10 Comunitats Autònomes.

Així doncs, i a manera de conclusió d'aquest punt, expresem que els

criteris restrictius establerts en 1992, així com la major rotació i

precarietat dels contractes de treball, determinen una duració mitjana

de la prestació i un nivell de protecció inferior que en els anys

anteriors del període.

I.3- LA DESPESA PÚBLICA EN LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ EN ESPANYA.

Com ja hem assenyalat s'han produït una sèrie de reformes en el sistema

de prestacions per desocupació, tant de manera legal, com en l'augment

de la població aturada. Anem a vore ara com han quedat les xifres de

l'Estat degut a estes modificacions.

Les dades següents vénen donades per la “Intervención General de la

Administración del Estado”(IGAE), el “Instituto Nacional de

Empleo”(INEM) i el “Banco de España”(BE).

En elles es poden observar que la Despesa Pública en prestacions per

Desocupació de l'exercici de 1993 són les més elevades en totes les

fonts consultades, inclós en el percentatge del PIB(3.5 %). A més aquest

any fa de punt d'inflexió, ja que a partir d'aquest any hi ha un

decreixement fins el 96 i abans d'ell hi havia un fort creixement.

Per a poder observar el que ha passat en realitat ens tindrem que basar

en varies coses, una d'elles dirigida a les normes legals o a la taxa de

protecció o generositat de l'Estat, l'altra dirigida al nombre de

perceptors de les prestacions i l'altra dirigida a la taxa d'inflació.

I.3.1.- Nombre de perceptors

Quan ens referim al nombre de perceptors ens estem referint als que

reben les prestacions i per tant estan considerats com atur protegit, ja

que aquestos són els que determinen la Despesa Pública per prestacions a

la desocupació.

Al gràfic I.1 vegem que el nombre de perceptors arribava a nivells

màxims en l'any 93, amb 1.9 milions de persones, molt per baix de les

taxes anunciades per la EPA i l'INEM, en què la major taxa d'aturats es

dóna en l'any 94 amb 3.7 milions de persones i 2.6 milions

respectivament.

I.3.2.- Taxa de generositat

Aquesta vindrà donada per la quantitat i la duració de la prestació i

la seua incidència vindrà donada per els tipus de prestació, ja siguen a

nivell contributiu o a nivell assistencial (subsidi o REASS) i pel

montant de les prestacions directes i indirectes.

Desglossant les dades globals (Quadre I.5) podem vore que el nivell

contributiu és el que representa un major percentatge respecte del total

amb taxes majors del 65 % del total, encara que ha tingut una important

reducció a favor del subsidi i de les despeses del REASS que han

augmentat les seues prestacions fins a un 33.32 % del total en l'any 96.

Hem d'assenyalar que la modificació de l'any 92 del pagament únic o

capitalizació,donà lloc a una pèrdua d´importància del mateix a partir

d'aquest any, fins i tot de l'anterior en que els seus beneficiaris

baixen de 80.716 en el 91, fins a 7.934 en l'any 95 (Quadre I.6).

A nivell general, en Espanya, el predomini del nombre de beneficiaris

del nivell assistencial respecte del contributiu, la disminució del

periòde mitjà de percepció de les prestacions del nivell contributiu i

la baixa actuació de la quantitat seran els factors més rellevants.

I.3.3.- Taxa d'inflació

Aquesta taxa distorsiona de manera considerable totes les dades

exposades anteriorment ja que en realitat resalta de manera considerable

el primer període de creixement de la Despesa Pública i dóna a entendre

uns nivells més elevats en el segon.

Diferenciant la Despesa Pública en prestacions en pessetes corrents i

en pessetes constants descobrim certs factors (Quadre I.7).

Tal com hem indicat es produïx un fort augment en el 93, tant en

pessetes corrents com en pessetes constants, però podem vore que el

creixement arriba fins a un 63.4 % en pessetes corrents en l'any 93 i en

pts constants tan sols arriba a un 39.3 %. Endemés en l'any 96 en pts

corrents continua un creixement respecte l'any 90 del 21.4 %, en canvi

en pessetes constants hi ha una reducció respecte l'any 90 de 8.9 %.

Per tant hem de tindre en compte la taxa d'inflació ja que ès un

important distorsionador de la realitat.

I.4.- NIVELL DE PROTECCIÓ DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ

El nivell de protecció de la contingència de l´atur pot ser estimat

en funció de diversos indicadors, que en tot cas han de referir-se al

nombre d´aturats protegits, a les exigències per a l´accés al sistema de

protecció, a la duració del dret de la prestació, a la natura d´aquesta,

a la quantia mitjana de les prestacions rebudes i a la relació de la

prestació amb el salari perdut, tots ells en relació amb el sistema

institucional vigent, en cada país, de protecció per desocupació.

Ací anem a referir-nos a dos indicadors entre els que es consideren més

significatius o rellevants per a l´anàlisi del nivell de contingència de

l´atur:

- La taxa de cobertura.

- La taxa de reposició.

I.4.1- Taxa de cobertura

La taxa de cobertura indica, en general, la proporció d´aturats

protegits, és a dir, la proporció d´aturats que reben prestacions del

sistema de protecció per desocupació.

Aquesta taxa expressa el percentatge que representen els beneficiaris

de prestacions econòmiques per desocupació total respecte a l´atur

registrat 3.

L´evolució de la taxa de cobertura al període 1990-1996 és la que

apareix al quadre I.8

_____________________

3. Concretament ens estem referint a la taxa de cobertura bruta que és

diferència de la neta en què aquesta última es referix a: (perceptors de

prestacions econòmiques ( excluït desocupació parcial i subsidi especial

d´eventuals agraris) menys beneficiaris treballadors agrícoles) dividit

per l´atur registrat en indústria, serveis i construcció.

Hem elegit realitzar l´estudi amb la taxa bruta per ser més fàcil de

comparar amb les taxes dels altres països.

En base a aquestes dades observem que:

- En correspondència amb l´evolució del sistema de protecció per

desocupació durant els anys 90 la taxa de cobertura diferència dos

períodes de creixement i decreixement que tenen en seu màxim al 93.

- El valor més elevat de la taxa és el 67,21% al 93. Prenint com a

referència sols la cobertura el valor és de 156.

- La taxa del darrer exercici (1996) es situa en valors intermedis

entre els de 1990 i 1991.

I.4.2.- Taxa de reposició

La taxa de reposició d´una prestació s´identifica amb el percentatge en

què l´esmentada prestació concedida a una persona o família, en una

determinada contingència o risc, sustituïx els seus ingressos regulars

perduts degut a la citada situació.

Quadre I. 9

El que vertaderament importa del quadre no són tant els valors

obtinguts com el que expressa la relació entre ells i la seua evolució.

Segons la taxa de reposició mitjana que publica l´INEM a les seues

memòries anuals:

-Aquesta descendeix entre 1990 i 1995 en tots els supostos considerats.

Cosa que és un clar reflex de la reducció del nivell de protecció de

les prestacions per desocupació.

La taxa de reposició disminueix a mesura que s´allarga la permenència

en l´atur de l´individu com a beneficiari. Cosa que hauria de ser un

incentiu per buscar amb major ànsia treball.

- També hem de destacar que la taxa de reposició calculada per l´INEM

es basa en la prestació contributiva. Per tant exclou als beneficiaris

per nivell assistencial amb prestacions de quantia molt inferiors al

nivell contributiu.

I.5.- FINANÇAMENT DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ

EN ESPANYA.

Al període que estudiem, 1990-1996, la finançació de la Despesa Pública

en Prestacions per Desocupació queda regulada per l´establert a la Llei

de Pressupostos Generals de l´Estat per a 1998.

En la seua disposició addicional quinzena, que modificà el règim de

finançament previst en la Llei de Protecció per Desocupació de 1984,

s´establí que l´acció protectora per desocupació es finançaria

mitjançant la cotització d´empresaris i treballadors l´aportació de

l´Estat. La quantia de l´aportació de l´Estat serà cada any al fixada

als PGE.

Aquest sistema de finançament vigent en l´actualitat, quedà recollit al

Text Refundit de la Lei General de Seguretat Social de 1994.

Per altra part, fins 1994 durant el període de percepció de la

Prestació per desocupació, corresponia a l´entitat gestora, l´INEM,

efectuar les cotitzacions dels aturats al règim corresponent de la

Seguretat Social. Aquestes cotitzacions a càrrec de l´INEM, comprenien

tant l´aportació de l´empresa com la del treballador. Des de 1994 l´INEM

sols ha de finançar la quota corresponent a l´empresa. Com sabem a

partir d´aquesta llei es considera a les prestacions per desocupació com

a rendes del treball personal i per tant subjectes al IRPF.

De les dades del Quadre I.10 Podem observar:

- Disminució de la finançació total als darrers exercicis, en lògica

correlació amb la reducció de la despesa pública total en prestacions

per desocupació.

- Important disminució, en valors absoluts i relatius de l´aportació de

l´Estat per a la desocupació. Les transferències de l´Estat significaven

el 36,4% en 1990 i el 31,4% en les xifres liquidades de 1995.

- En simultanitat, augmenta la importància relativa i absoluta de les

quotes per desocupació que passen de representar el 63,6% en 1990 al

68,6 en les xifres liquidades de 1995

- Creix el rati cotització per quota d´atur/transferències de l´Estat

per a la desocupació que passa del valor 1,75 en 1990 al valor 2,19 en

1995.

SEGONA PART: ANÀLISI DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA

II.1.- EL MERCAT DE TREBALL A LA UE

El volum de despesa pública en prestacions per desocupació que es

produeix en una economia està condicionat bàsicament per dos elements:

el nombre d´aturats i el sistema institucional vigent.

La intensitat de la crisi econòmica registrada entre 1974 i 1982 afectà

molt negativament a l´evolució general de l´ocupació als principals

països industrialitzats i deixà un saldo d´elevats nivells d´atur a la

majoria d´ells.

La recuperació del ritme de creixement econòmic als esmentats països a

partir de 1983 permeté, nogensmenys, una milloria lenta dels mercats de

treball, que es va prolongar fins a finals de la dècada passada.

D´aquesta forma, les economies dels països menbres de la UE pogueren

elevar progressivament els seus nivells d´ocupació i a partir de 1986,

registraren de mode quasi general, una disminució de les seues taxes

d´atur al llarg d´un període que concluï aproximadament en 1991, moment

en què s´inicia de nou un fort creixement del nombre d´aturats.

Com pot observar-se al quadre II.1 existeixen diferències apreciables

als nivells d´atur dels diferents països de la UE. Podem comprovar que

entre el país que té la major taxa d´atur, que és Espanya i el que manté

la taxa més reduïda, Luxemburg, hi ha una diferència de gairebé 19 punts

percentuals.

Si observem les dades d´atuarts en valors absoluts, i per tant

beneficiaris potencials de les prestacions per desocupació, també

existeixen aquestes diferències, les quals són encara més acusades, tal

i com podem observar al quadre II.1, sent Espanya el que abasta el major

nombre d´aturats en termes absoluts, de forma que en dades de 1996 el

22% dels aturats de la UE pertanyen a la població espanyola, i per tant,

són almenys potencials beneficiaris del sistema de prestacions per

desocupació.

Aquest col.leciu social ha de ser atés per l´Estat quant a prestacions

econòmiques es refereix per lograr almenys la substitució parcial de les

rendes que es deixen de percebre. Per això tots els països de la UE

compten amb sistemes específics de prestacions als aturats. Però

aquestos sistemes varien significativament d´un país a un altre.

Aquestes diferències unides a les divergències nacionals als nivells

d´atur donen lloc a nivells i estructures de despesa pública en

prestacions per desocupació molt variades.

Degut a l´hetereogenitat dels sistemes de protecció per desocupació als

països de la UE es fa complicat el seu estudi, per tant, als tres

apartats següents es repleguen de manera sintètica els aspectes més

destacables del mateixos.

II.2.- DESCRIPCIÓ INSTITUCIONAL DEL SISTEMES DE PRESTACIONS PER

DESOCUPACIÓ A LA UE

II.2.1.- Règim existent.

Com ja hem vist a la primera part, hi han dos principis que poden ser

pressos de referència per establir les prestacions per desocupació:

- Principi contibutiu: el qual relaciona els pagaments amb el salari

anterior, és a dir, en aquest cas, les prestacions que es reben es

fixen normalment com un percentatge de la renda rebuda al període

d´ocupació, independentment de les necessitats del beneficiari, exigint

en qualsevol cas la cotització prèvia del beneficiari.

- Principi assistencial: que garantitza un nivell mínim de renda. En

aquest cas, la prestació no guarda cap relació amb les cotitzacions

pagades anteriorment i les prestacions no estan relacionades amb el

salari anterior sinó que solen fer-se prèvia comprovació dels recursos

del beneficiari i en alguns casos per període il.limitat. De vegades,

aquest principi assistencial s´establix per a situacions en què el

beneficiari ha esgotat ja la prestació contributiva, i manca de rendes,

és a dir, l´accés al nivell assistencial té lloc a la major part del

casos quan s´ha esgotat el nivell contributiu, per tant apareix com una

extensió d´aquest, tal i com ocòrre a Espanya, però cal tenir en compte

que les quanties d´aquestes prestacions són prou reduïdes.

Quadre II.2

II.2.2.- Camp d´aplicació.

El camp d´aplicació avarca als treballadors assalariats, a la totalitat

del països de la UE. Tanmateix és rellevant que en varis d´ells s´han

pres mesures especials per als jóvens (quadre II.3). Per exemple, els

jóvens que busquen el seu primer treball poden percebre prestacions,

encara que no hagen cotitzat previament, al cas de Grècia i Luxemburg.

II.2.3.- Reqisits per tenir accés

Als 15 països les condicions requerides per ser beneficiari d´aquestes

prestacions són com a mínim, l´atur motivat per circunstàncies alienes a

la voluntad del treballador i la inscripció d´aquest a l´oficina de

col.locació. A aquestos requisits s´afegeix la necessitat d´haver abonat

les cotitzacions exigides a cada país com ens mostra el quadre II.4, on

podem comprovar com existeixen diferències apreciables entre uns i

altres països variant entre els 75 dies exigits als darrers 10 mesos al

cas de Bèlgica i les 52 setmanes de cotització durant els dos últims

anys al cas d´Itàlia. Així mateix vegem que Espanya té una exigència

quant a nombre de dies previs de cotització elevada.

II.2.4.- Període de mancança

A alguns països existeix un període de carència de varis dies abans de

poder reclamar les prestacions per desocupació, com és el cas de Grècia,

França, Irlanda, Finlàdia, Suècia i Regne Unit. Com ens mostra el

quadre II.5 aquest període va des dels 3 dies del Regne Unit fins als 8

dies mínim a França.

En general un període mínim de mancança ajuda a reduir el cost

d´administrar les prestacions alhora que elimina els incentius per

utilitzar les prestacions per desocupació com a compensacions per els

dies no treballats en suspensions d´ocupació recurrents.

II.2.5.-Control dels beneficiaris

En relació amb l´eficacia en la gestió de les prestacions per

desocupació està el control dels beneficiaris per part de l´institució

gestora de les prestacions. Segons MARTÍ, MARTÍN, 1996 quant més

freqüents són els contactes amb els aturats, menor és la duració de

l´atur, i menor le duració de les prestacions per desocupació. Aquells

països amb major freqüència en la revisió de les condicions en què

l´aturat reb la prestació són Irlanda (setmanalment), Bèlgica ( dues

vegades al mes), Països Baixos i Regne Unit ( un cop al mes). Espanya

junt amb el Regne Unit, Dinamarca i Alemanya eren al 1992 els països que

tenien un contacte menys freqüent amb els perceptors de prestacions per

desocupació.

II.2.6.- Duració màxima de les prestacions

El topall màxim de la duració de les prestacions del règim contributiu

permet ordenar als països de la UE en ordre decrixent, tal i com podem

observar als quadres, on vegem com Espanya no és un del països que

ofereixca un període més llarg de percepció si es compara amb la resta.

Al cas de Bèlgica, les prestacions per desocupació son il.limitades en

el temps.

Quadre II.6

Pel que es refereix a les prestacions assistencials, aquestes són:

il.limitades al cas de: Alemanya, França, Aústria i Finlandia, limitades

en: Espanya amb una duració màxima de 18 mesos, en Suècia fins als 450

dies i en Portugal amb un màxim de 15 mesos. Normalment quan el

treballdor ha abastat els 52 anys es prolonga la prestació fins assolir

l´edat de jubilació.

Quadre II.7

II.2.7.- Salari regulador

En relació al salari que serveix de referència per establir la quantia

de les prestacions per desocupació, en gairebé tots els països,

s´utilitza, com a tal, el salari mitjà dels mesos anteriors a la

situació d´atur, variant el període elegit per a la determinació del

mateix tal i com es replega al quadre II.8. Tanmateix podem destacar

l´existència d´alguns països on l´esmentat salari tan sols s´utilitza

per calcular algun complement, com per exemple el cas d´Irlanda on sols

s´utilitza per al suplement proporcional als ingressos.

II.2.8.- Quantia de la prestació

La quantia de la prestació es calcula d´acord a fórmules molt diverses.

La fórmula utilitzada més a sovint és la que s´utilitza a Alemanya,

Grècia, Luxemburg, Dinamarca, Països Baixos, Aústria i Suècia. Aquest

percentatge oscil.la entre un 90% del salari de referència al cas de

Dinamarca i un 40% al cas de Grècia tal i com pot comprovar-se al quadre

II.9 .

A la major part del països la quantia de les prestacions del nivell

assistencial o bé és independent de tot índex de referència i consisteix

en una quantia determinada, per exemple França, Irlanda i Regne Unit, o

està relacionda amb la quantia del salari que cobrava l´aturat, per

exemple a Alemanya. A Espanya el subsidi assistencial abasta en general

la quantia del 75% del SMI com ja s´ha assenyalat anteriorment.

II.3.- TRACTAMENT FISCAL DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ A LA UE

Una comprovació rigurosa de les despeses en prestacions per

desocupació a més d´un coneixement del sistema institucional de

prestacions existent exigeix un coneixement del tractament fiscal que

tenen aquestes prestacions socials, ja que de vegades els impostos sobre

les prestacions socials poden falsejar les comparacions. Tampoc als

països de la UE és homogeni el tractament fiscal d´aquestes prestacions,

puix a alguns països les prestacions per desocupació estan sotmeses a

tributació i en altres no; igualment les esmentades prestacions estan

sotmeses a cotitzacions a la Seguretat Social sols a alguns països de la

UE (quadre II.10).

II.4.- DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ A LA UE

Per conéixer la despesa destinada a aquest tipus de prestacions socials

podem utilitzar varis indicadors (quadre II.11):

En primer lloc es replega la suma global de despesa destinada a

prestacions per desocupació mesurada en ecus. Aquest indicador ens

mostra importants diferències entre els Estats menbres, amb una banda

que oscil.la entre els 38 milions d´ecus en Luxemburg fins els 19.027,3

milions de França. Espanya és, després de Dinamarca, el país que destina

un major volum d´ecus a aquestes prestacions socials. Tanmateix és també

el país que té una taxa d´atur més elevada. Si observem el volum d´ecus

per aturat registrat podem veure com la posició d´Espanya canvia d´una

manera considerable situant-se en una posicio intermèdia respecte a la

resta de països considerats amb 3.705,4 ecus per aturat. Als extrems es

situen Dinamarca amb 13.373 (a l´any 92 (1)) i Itàlia amb 1.585.

Altre indicador de despesa replegat al quadre II.11 és el volum de

despesa en prestacions per desocupació expresat en percentatge de PIB,

l´esmentada relació és molt diferent per països. En alguns casos l´escàs

volum de despesa destinada a aquestes prestacions, en termes percentuals

del PIB, s´explica per la baixa taxa d´atur existent, com és per exemple

el cas de Luxemburg; pel contrari, els països on el nivell de despesa és

més elevat són els que tenen unes taxes d´atur més altes (per exemple

Irlanda o Espanya).

II.5.- EVOLUCIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ A

LA UE PER AL PERÍODE 90-95

Per realitzar aquest estudi anem a analitzar l´evolució de: la despesa

pública total en prestacions per desocupació així com el seu percentatge

de participació al PIB, la quantitat d´aturats i la quantia de prestació

per desocupació per aturat o el que és el mateix, el total de

prestacions per desocupació dividit pel total d´aturats.

Respecte a l´ambit de l´estudi, malauradament, no hem pogut disposar

dels esmentats indicadors per a tots els països de la UE. Però, malgrat

això, considerem que amb els vuit països analitzats al present apartat

més els cas d´Espanya, vist a la primera part d´aquest treball, podem

conéixer la tendència general de l´evolució de les prestacions per

desocupació als països de la UE.

__________

1.Pel que fa a Dinamarca sols tenim dades de l´any 92, però com no hi ha

hagut cap canvi en la legislació quant a prestacions per desocupació,

creguem que en l´actualitat aquest país deu contim¡nuar amb la mateixa

tendència,.

II.5.1.- Bèlgica

Al cas de Bèlgica podem observar que:

Per al període estudiat el total de prestacions per desocupació mostra

una funció creixent, encara que a l´any 94 hi ha una petita disminució

de la despesa en aquest tipus de prestacions socials.

El nombre d´aturats s´incrementa de l´any 90 al 93 i es manté constant

els anys 94 i 95.

Pel que fa a les prestacions per desocupació per aturat augmenten els

anys 90 i 91, però decreixen per als anys 92-95, registrant-se la mínima

quantia a l´any 94.

L´increment de les prestacions de lany 90 al 91 és degut a un augment

del nombre de beneficiaris 2.

Quant al decreixement del període 92-95, nosaltres interpretem que és

degut a l´aplicació d´una nova ordre ministerial del 25 de gener del 92

(3), la qual, segons sembla,

té com a objectiu racionalitzar la despesa pública en prestacions per

desocupació. .

Quadre II.12

II.5.2.- Alemanya

Pel que fa a Alemanya:

El total de prestacions per desocupació i el total d´aturats es

comporten de manera semblant, és a dir, decreixen bruscament l´any 91,

es recuperen l´any 92, es mantenen constants l´any 93 i continuen

decreixent els anys 94 i 95.

Al analitzar aquestes dades crida l´atenció la gran disminucó del total

de prestacions per desocupació i el nombre d´aturats a l´any 91 respecte

al 92. Aquest canvi és degut a la reunificació alemanya, que com tots

sabem fou al 90 (4). Quant a les prestacions per desocupació per aturat

tenen una tendència creixent de l´any 90 al 92 i decreixent del 93 al 95

amb un mínim a l´any 94.Aquestes variacions poden ser

_____________________

2. Concretament segons MARTí; MARTíN,1996, pàg. 54 passen de 347.931 a

410.682.

3. EUROPEAN COMMISSION (1996): “ Social protection in the Members

States...” pàg.348.

4. No ens amagem que ens resulta sorprenent que hi haja una disminució

del nombre d´aturats en 531.000, però eixes són les dades que hem

obtingut de EUROSTAT Anuario 97.

explicades per canvis en els ratios beneficaris /no beneficiaris i

beneficiaris de prestacions contributives/ beneficiaris de prestaciona

assistencials.

Quadre II.14

II.5.3.- França

Al analitzar el cas francès ens adonem de què:

El total de prestacions per desocupació creix de l´any 90 al 93 i

decreix els anys 94 i 95. De manera semblant es comporta la participació

de les prestacions per desocupació sobre el total del PIB.

El nombre d´aturats també creix del 90 al 93, però segix augmentant al

94 i, finalment, decreix al 95.

Pel que fa a les prestacions per desocupació per aturat podem veure com

creixen als anys 90 i 91, puix el total de prestacions per desocupació

ha augmentat cada any comparativament més que la quantitat d´aturats.

Per al període 92-94 les prestacions per desocupació per aturat

decreixen. Concretament ala anys 92 i 93 hi hagué un augment dels

aturats i malgrat que el total de despesa pública en prestacions per

desocupació augmentà no fou suficient per evitar que en termes per

aturat disminuira.

L´any 94 encara que augmentà el nombre de desocupats disminuí el total

de prestacions per desocupació la qual cosa provocà el brusc

decreixement de les prestacions per desocupació per aturat de l´esmentat

any.

I, finalment , l´any 95 disminuí l´atur i la despesa en prestacions per

desocupació, però aquestes últimes ho feren menys cosa que explica el

repunt de les prestacions per desocupació per aturat de l´any 95.

Un factor que pot explicar la gran variança de les dades al cas francés

és el fet de què en aquest país l´u de gener de cada any es realitza un

conveni sobre la despesa en prestacions per desocupació 5.

Quadre II.14

_____________________

5. EUROPEAN COMMISSION (1996): SOCIAL PROTECTION ...

II.5.4.- Irlanda

Quant a Irlanda, les dades ens mostren que per als anys del 90 al 95:

El comportament del total de prestacions per desocupació és creixent,

però no ocórre així amb la participació de les prestacions per

desocupació al PIB perquè malgrat que dels anys 90 al 93 augmenta, el 94

-últim any que tenim dades- disminuïx.

El total de desocupats augmenta de l´any 90 al 93 i decreix a l´any 94.

El fet que les prestacions per desocupació per aturat segueixquen una

funció creixquent es causat per haver augmentat el total de prestacions

per desocupació cada any més que el nombre de desocupats. I, l´any 94 és

el que major prestacions per desocupació per aturat té, puix la despesa

pública en aquest tipus de protecció social ha creiscut encara que haja

disminuït el nombre d´aturats i la seua participació al PIB.

Quadre II.15

II.5.5.- Itàlia

Respecte a Itàlia al període 90-95 podem observar:

El total de prestacions per desocupació augmenta del 90 al 93 i decreix

al 94 i 95, al igual que la seua participació al PIB.

El total d´aturats decreix a l´any 91 i, a continuació, augmenta fins

al 95.

Pel que fa a les prestacions per desocupació per aturat presenten una

tendència creixent en principi i decreixent després estant el màxim a

l´any 93.

El fet que per al´any 91 disminuïsca el total d´aturats però augmente

la despesa pública en prestacions per desocupació provoca un augment de

les prestacions per desocupació per aturat a l´esmentat any. Aquest

creixement sols por ser interpretat com un decreixement del nombre

d´aturats sense dret a prestacions per desocupació i una no disminució

del nombre de beneficiaris.

També observem com el total d´aturats creix els anys 92 i 93 al igual

que la despesa pública en prestacions per desocupació i com que el total

d´aquest tipus de prestacions creix relativament més que el total de

desocupats, les prestacions per desocupació per aturat augmenten per als

dos anys. Creguem que açò és explicat per un

augment de la taxa de cobertura, ja que hi hagué un canvi en la

legislació a l´any 91(6).

Quant als anys 94 i 95, encara que augmenta l´atur no ho fa el total de

prestacions per desocupació la qual cosa té com a conseqüència immediata

un decreixement de les prestacions per desocupació per aturat.

Quadre II.16

II.5.6.- Països Baixos

Al cas dels Països Baixos cal tenir en compte:

El total de prestacions per desocupació augmenta de l´any 90 al 94 i

decreix al 95. Comportant-se de manera semblant la seua participació en

el PIB.

Quant al total de desocupats en comparació amb la quantia total de

prestacions per desocupació podem dividir l´anàlisi en dos períodes, del

90 al 92 on ni hi ha correlació entre les dues funcions i del 93 al 95

on si estan correlacionades.

Al primer període vegem com va disminuïnt el total de desocupats però,

en canvi va augmentant el total de prestacions per desocupació, la qual

cosa fa que també augmenten les prestacions per desocupació per aturat

durant aquestos anys, probablement degut a una disminució dels aturats

sense dret a aquest tipus de prestacions i una no disminució dels

beneficiaris.

Durant el segon període el total de prestacions per desocupació es

comporta d´una manera idèntica a l´evolució del total d´aturats -és a

dir, incrementen al 93 i disminueixen del 94 al 95-, cosa que dóna lloc

a què les prestacions per desocupació per aturat es mantinguen

constants. Per tant la reducció del total de prestacions per desocupació

a l´any 95 ha segut causada per una reducció del nombre de

beneficiaris.

Quadre

II.17

II.5.7.- Portugal

Respecte a Portugal per al període d´anàlisi cal remarcar:

El total de prestacions per desocupació presenta una tendència creixent

de l´any 90 al 95. De manera similar es comporta la seua participació al

PIB, però val a dir que els dos últims anys s´ha mantingut constant en

lloc de decréixer.

Per la seua part el total d´aturats es reduïx de 90 al 91 però descriu

una sèrie incremental des del 92 fins al 95.

Quant a les prestacions per desocupació per aturat creixen fins l´any

93 i a partir d´aleshores decreixen.

Observem que l´any 91 ha disminuït el total de desocupats i en canvi ha

augmentat la despesa en proteccions per desocupació, en conseqüència

tenim un relativament gran increment de les prestacions per desocupació

per aturat per a l´any 91.

Quelcom semblant ocórre als anys 92 i 93 sols que en aquest cas la

causa de l´increment de les prestacions per desocupació per aturat és

que el total d´aquestes prestacions per a cada any ha augmentat

comparativament més que el total d´aturats.

El motiu pel qual creixen les prestacions per desocupació per aturat

del 90 al 93 és una disminució del nombre de persones sense dret a

aquest tipus de prestacions i una no reducció del total de beneficiaris

per al´any 91. Per als altres dos anys la causa ha estat un major

increment del nombre de beneficiaris que de no beneficiaris 6.

Als anys 94 i 95, malgrat que l´increment del total de desocupats siga

contrarestat amb un increment del total de prestacions per desocupació

el ratio d´aquest tipus de prestacions / total de desocupats decreix.

Quadre II.18

II.5.8.- Regne Unit

Pel que fa a Regne Unit:

Es comporten de manera molt pareguda tant el total de prestacions per

desocupació com el total d´aturats, així com la participació de les

prestacions per desocupació al PIB.

_____________________

6. Al respecte sols tenim xifres per als anys 90 i 92 durant els quals

el nombre de beneficiaris ha passat de 67.100 a 91.500 sent la taxa de

cobertura d´aquest darrer any el 31,6% (MARTÍ, MARTÍN, 1996).

Segons nosaltres el fet que la taxa de cobertura siga relativament

petita i aquesta tendència creixent del nombre de beneficiaris de l´any

90 al 92 reforça la nostra hipòtesi d´un augment del nombre de

beneficiaris major que dels aturats sense dret a prestacions per

desocupació per al´any 93

Aquestes dades segueixen una funció creixent en principi i decreixent

després tingent el punt d´inflexió a l´any 93.

Per altra part les prestacions per desocupació per aturat no es mostren

correlacionades amb les dades adés esmentades.

Podem observar en el ratio despesa en prestacions per

desocupació/nombre d´aturats un gran creixement del 90 al 91

possiblement explicada per un increment del nombre de beneficiaris

superior al de no perceptors d´aquest tipus de prestacions.

Aquesta afirmació es veu reforçada pel fet que del 90 al 92 haja

augmentat el nombre de beneficiaris en un 60% i per tenir el Regne Unit

una taxa de cobertura del 25% (MARTÍ, MARTÍN, 1996)7.

L´any 92 decreixen les prestacions per desocupació per aturat, puix han

augmentat comparativament més els desocupats que el total de prestacions

per desocupació. Aquest decreixement pot ser explicat per haver

augmentat més el nombre de desocupats sense dret a prestacions per

desocupació que el de beneficiaris .

Quant a l´any 93 les prestacions per desocupació per aturat creixen

lleugerament respecte al 92, però no arriben a ser de la quantia de les

del 91. Aquest augment pot ser degut a un increment del ratio

beneficiaris / no beneficiaris.

L´augment de les prestacions per desocupació per aturat de l´any 94,

pot ser degut a una disminució del nombre de beneficiaris major que la

disminució de la quantia de persones aturades que no rebien prestacions

per desocupació.

Finalment, l´any 95 decreixen tant el total de despesa en prestacions

per desocupació com el nombre d´aturats, i al decréixer relativament més

la despesa pública que l´atur les prestacions per desocupació per

aturat també decreixen.

Quadre II.19

__________

7. No cabria per al Regne Unit la hipòtesi de canvis en el ratio

beneficaris de prestacions per desocupació contributiva/ no contributiva

perquè com en vist a un dels anteriors apartats a aquest país sols hi

han prestacions per desocupació contributives.

II.6.- NIVELL DE PROTECCIÓ DELS ATURATS

Com ja hem vist a la primera part, el nivell de protecció dels aturats

pot ser descrit de dues formes: en funció de la taxa de cobertura, és a

dir, de la proporció de desocupats que reben prestacions d´atur; i en

funció de la taxa de reposició (taxa de reemplaçament o de sustitució) o

siga, del nivell de les prestacions per desocupació en relació amb els

ingressos mitjans que els aturats podrien rebre al mercat actiu de

treball.

II.6.1.- Taxa de cobertura

En la pràctica la taxa de cobertura varia notablement d´uns Estats

membres a altres. Segons López López, 94, a la Comunitat Europea la

proporció de persones que sol.liciten prestacions del total de les que

es troben en atur almenys una hora a la setmana, que estan buscant

ocupació i estan disponibles per treballar, oscil.la entre la taxa molt

reduïda de Grècia i l´extrem oposat per a Dinamarca, o siga, que segons

el país pot haver certa quantitat d´aturats amb dret a rebre prestacions

per desocupació i que no les sol.liciten. En conseqüència les xifres de

què disposem han de ser interpretades com simples indicadors de la

posició relativa de cadascun del Estats membres.

Tanmateix, malgrat aquestes cauteles les diferències en les taxes de

cobertura dels Estats membres de la Unió són apreciables i molt

significatives, sobre tot si tenim en compte la duració de la

desocupació, situant-se Espanya en una posició no molt favorable. Les

diferències entre les taxes de cobertura segons la duració de la

desocupació ens manifesten altra interessant diferència entre entre els

sistemes de prestacions per desocupació a Europa. Si separem la taxa de

cobertura entre la que corespon als aturats que estan sense feina de 3 a

12 mesos i la dels aturats a llarg termini observem que a Alemanya,

França i Espanya, per exemple, les taxes de cobertura dels aturats de

llarga duració són menors que les dels aturats que ho estan de 3 a 12

mesos. Pel contrari en països com Dinamarca, Bèlgica, Països Baixos,

Regne Unit i Irlanda, les taxes de cobertura són més elevades per als

aturats de llarga duració que per als desocupats durant menys d´un any.

Açò significa que al cas d´Espanya i d´altres règims exclouen del

sistema als aturats d´alt risc, és a dir, de llarga duració, mentre que

els altres països els deixen al sistema encara que rebent una renda

mínima, per tant podem deduir que hi han països on els aturats deixen de

rebre prestacions per desocupació no per haver trobat feina sinó per

haver estat expulsats del sistema de protecció social per atur.

Gràfic II.1

II.6.2.- Taxa de reposició

Com ja sabem, la taxa de reposició d´una prestació és, genèricament, el

percentatge en què l´esmentada prestació concedida a una persona (o

família) en una determinada contingència o risc sustituïx als seus

ingressos regulars. Aquesta relació entre prestació per desocupació i

salari perdut potencial, al mercat actiu de treball és, per tant,

individual i diferent per a cada aturat protegit.

Per a 1993 la taxa de reposició -o la renda disponible que es perceb

en prestacions i assistència quan hom està en atur en relació amb el que

es perceb quan es treballa- d´un treballador de 35 anys sense família al

seu càrrec que s´ha quedat sense ocupació i que percibia el salari mitjà

quan treballava, amb un historial laboral de 10 ays i 6 mesos de

desocupació 8, anava des de el 85% en Luxemburg, aproximadament el 80% a

França i quelcom menys a Portugal fins al 48% a Grècia, el 44% a Irlanda

i sols un poc més del 41% a Regne Unit.

Gràfic II.2 Gràfic II.3

Pel que fa a la resta d´Estats membres en 1993, en tres casos

-Dinamarca, Països Baixos i Espanya-, l´import net rebut per la persona

en qüestió quan està 6 mesos en atur ascendia a més del 70% de la renda

disponible quan treballava, a Bèlgica i Alemanya a més del 60% i a

Itàlia el 55%.

A tots els Estats membres la quantitat rebuda en forma de prestacions

per desocupació segueix sent la mateixa almenys durant els 6 primers

mesos i a tots, menys a Espanya, es manté al mateix nivell almenys

durant el primer any.

A Espanya la quantitat disminuia al cap de 180 dies en un 10% respecte

als ingressos precedents, per mantindre´s en aquesta taxa reduida durant

altres 18 mesos. _____________________

8.Lògicament aquesta persona no pot ser representativa de l´aturat mitjà

d´Espanya, tanmateix si prenguerem altres dades, és a dir, casat,casat

amb fills al seu càrrec, la tendència de la taxa de reposició seria

similar.

Nogensmenys, al cap d´un any, quan les prestacions contributives solen

començar a esgotar-se, la quantitat rebuda es reduïx en la mitat dels

països, però es manté igual que al principi en Dinamarca, França, Països

Baixos i en Portugal, així com a Irlanda i al Regne Unit, aleshores a la

resta de països les prestacions assistencials són inferiors a les

contributives.

Al cap de dos anys de desocupació, per al cas d´una persona que

rebera el salari mitjà quan estava treballant, l´ajuda neta rebuda en

concepte de manteniment dels ingressos era inferior a la meitat de la

renda disponible que rebia quan treballava en set Estats membres,

encara que superior al 40% en tots excepte a Grècia i a Itàlia, i entre

el 55% i el 60% a altres tres: Alemanya, Països Baixos i Espanya. En

canvi, a dos països, Dinamarca i França, es mantenia per damunt del 70%

de la renda disponible fins i tot després d´aquest període de temps.

Després de més de dos anys de desocupació, la taxa de sustitució de

França es reduia al 64%, seguida d´altra reducció fins el 55% al cap

d´altres quatre mesos, mentre que a Espanya, la persona en qüestió havia

d´acollir-se a plans autonòmics d´assistència social, la qual cosa

implicaba una disminució important de la quantitat rebuda (al País

Valencià, pres com a exemple d´anàlisi, la taxa de sustitució es reduia

a sols el 23% en aquest cas (López, Melguizo, (1997): “Geo...”)). A

Portugal, on no existeixen uns ingressos mínims garantits per als que no

tenen ocupació, la taxa caia fins a zero.

En general podem concloure, que la taxa de sustitució és menor conforme

augmenta el príode d´atur.

Respecte a les càrreges familiars hem de dir que en el cas de que

existeixquen responsabilitats familiars, la tendència de la taxa de

sustitució és la mateixa, sent més petita per als solters que per als

casats amb persones al seu càrrec.

II.7.-FINANÇAMENT DEL SISTEMA DE PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ

El sistema de finançament de les prestacions per desocupació als

països de la UE, exepte Portugal i Regne Unit, es nodrix, de

transferències específiques de l´Estat i de les aportacions de

treballadors i empresaris.

Dinamarca, Itàlia i Països Baixos reben, per eixe ordre d´importància,

fortes subvencions públiques. Segons MARTÍ, MARTÍN, 1996 a Espanya la

participació de l´Estat és inferior a la corresponent al conjunt de

cotitzacions, al contrari que en Dinamarca, Països Baixos, Irlanda i

França, on no existeixen transferències explícites de l´Estat per

finançar les prestacions per desocupació, l´esmentada aportació

s´utilitza per cobrir el dèficit.

La participació de l´empresari és sempre superior a la del treballador

( excepte en Alemanya i en Dinamarca on la seua participació és el 50%

per a ambdós agents). Espanya té la relació més alta entre els tipus de

l´empresari i del treballador (5,6 vegades), li segueixen, quant a major

participacióde l´empresari: Irlanda (2,5 cops), Portugal (2,2 vegades) i

França (1,6 cops).

TERCERA PART: REFEXIÓ I CONCLUSIONS

III.1.-REFEXIÓ SOBRE LA DESPESA PÚBLICA EN PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ

En relació a aquest tema ens pareix interessant detindre´s un moment en

els efectes econòmics que tenen les prestacions per desocupació com

incentiu o desincentiu a treballar per part dels que les reben. Se sol

dir que quant més reb un aturat, més temps romandrà voluntariament a

l´atur. Açò no és del tot cert, ja que no sols cal considerar el que

reb, sinó per quant de temps ho reb, quina formació té eixe aturat, en

quines condicions està el mercat de treball al qual ha d´accedir etc. En

definitiva, els efectes de les prestacions per desocupació en el

funcionament del mercat de treball, no són gens clars. Segons López 1

“encara que els sistemes de prestacions que garanteixen un nivell

relativament alt de renda almenys a curt termini tendeixen quasi amb

tota seguretat a augmentar la probabilitat de que una persona passe de

l´ocupació a l´atur i a incrementar el temps que probablement passen

fora del mercat de treball, la magnitud d´eixe efecte i els seus efectes

per al funcionament del mercat de treball són molt incerts puix haurien

de tenir-se en compte altres molts efectes com per exemple la

participació en la població activa”.

Des d´una perspectiva macroeconòmica un sistema eficaç de protecció de

la renda dels aturats estabilitza el poder adquisitiu; des d´una

perspectiva social, reduïx les divisions de la societat i ofereix alguna

forma de jusícia als que perden el seu lloc de treball sense cap culpa.

Un sistema de prestacions que funcione té així mateix una importància

fonamental per mantenir bones relacions laborals, i una major disposició

dels treballadors a acceptar la flexibilitat en el mercat de treball, el

reciclatge i els nous llocs de treball que pugen implicar un major risc

de desocupació, com seria el cas del treball estacional, si els

treballadors poden rebre prestacions per desocupació acceptables. En

aquest sentit seguint a la professora López 2 “un generós sistema de

prestacions per desocupació pot considerar-se com una inversió en un

mercat més

___________________

1. LOPEZ LOPEZ, Mª T. (1994):” Las prestaciones...”, pàg.102

2. LOPEZ LOPEZ, Mª T. (1994):” Las prestaciones...”, pàg.103.

flexible i eficient de treball. Així ocórre especialment quan es

combinen mesures adequades”

De fet la Recomanació del Consell de juny de 1992(3) convidava a tots

els Estats membres a combinar les polítiques d´integració en la societat

i en el mercat de treball amb mesures de protecció social

materialitzades en ajudes de recursos als aturats. És a dir es tracta

d´establir un equilibri entre ambdues.

Dos són, d´una manera molt general, els tipus de mesures que poden

prendre´s en relació al mercat de treball: les mesures actives , que

tenen com objectiu reintgrar a les

persones en el mercat de treball; i les mesures passives, que són

prestacions als aturats per assegurar-los un nivell de renda adequat

mentre es troben fora del mercat de treball.

A la UE,l´objectiu de les mesures de política de mercat de treball. al

llarg dels últims anys ha estat, sobre tot, proporcionar rendes als

aturats que havien estat expulsats del mercat de treball. És a dir,

s´engeguen sobre tot mesures passives. Pel contrari la despesa en

mesures actives, per exemple per a la formació professional, ha segut

relativament escassa.

Segons les dades disponibles (quadre III.1), en 1992 sols tres Estats

membres

de la UE -Alemanya, Portugal i Itàlia- han dedicat a mesures actives més

d´un terç del

total de despeses dedicades al mercat de treball. Cinc Estats -Bèlgica,

Dinamarca, Espanya, Luxemburg i Regne Unit- han dedicat una quarta part

dels seus recursos com a molt.

Amb aquestes dades podem observar que mentre que la despesa en mesures

passives de manteniment de les rendes guarda una relació direcat amb el

nombre d´aturats, en el cas de les mesures actives de mercat de treball

varia en funció inversa amb l´atur, és a dir, quant més elevada és la

taxa d´atur, menor és la despesa relativa de la polítca activa.

Açò pot ser causat perquè la despesa en manteniment de la renda sol

tenir prioritat sobre la polítca activa. Per això, al augmentar l´atur,

la despesa passiva tendeix a expulsar la despesa activa. A més quant més

elevat és el nivell de desocupació, menys

_____________________

3. COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (1999): INFORME DE LA COMISIÓN

AL...

eficaces són probablement les mesures acives com part de sol.lució al

problema i més pertinent és la política macroeconòmica.

III.2.- CONCLUSIONS

De l´anàlisi dels sistemes de prestacions per desocupació dels països

de la UE es pot concloure que no existeix un model europeu de protecció

per desocupació. L´heterogenitat observada en la reguació del règim de

protecció, del camp d´aplicació, del període de mancança, de la duració

de la prestació, del salari regulador i de la quantia de les

prestacions, és característica comú dels sistemes de protecció per

desocupació vigents als Estats menbres de la UE.

Cal remarcar que l´eficàcia en la gestió de les prestacions per

desocupació en Espanya pot ser millorada augmentant el contol dels

perceptors. Espanya es troba entre els països de la UE que més gasta,

més aturats cobrix i menys controla. Encara que, en part, açò és degut

al gran nombre d´aturats que suporta.

Quant a l´anàlisi de la descripció institucional dels sistemes de

prestacions per desocupació crida l´atenció el fet que a Espanya, el

període de cotització mínim requerit per rebre prestacions contributives

es troba entre els més alts del països estudiats.

També hem de dir que la no existència a Espanya d´un període de

carència per ser beneficiari de la prestació combinat amb la

indemnització per acomiadament pot provocar desmotivació a l´aturat per

buscar feina durant l´etapa inicial de la nova situació d´aturat.

Respecte a l´evolució de la despesa pública en prestacions per

desocupació a la UE:

Als primers anys del període estudiat es dóna un augment de la despesa

pública destinada a prestacions per desocupació a la majoria dels països

analitzats, així com un increment de l´atur, sent l´augment de la

despesa pública comparativament major que l´augment de l´atur la qual

cosa té com a conseqüència un increment de les prestacions per

desocupació per aturat per als anys 90-93.

Als darrers anys -94 i 95- a la major part dels països estudiats hi ha

una contenció de la despesa pública en prestacions per desocupació, però

no una disminució de l´atur, en termes generals, cosa que dóna lloc a

una reducció de les prestacions per desocupació per aturat per a

aquestos anys.

Aquesta disminució pot ser explicada per la disminució en la taxa de

reposició que experimenten els aturats a mesura que passa el temps en

què són perceptors de prestacions per desocupació.

Altre factor que pot ser motiu de l´esmentada disminució és una

aplicació de criteris més restrictius per ser beneficiari, i continuar

sent-ho, per part dels països estudiats amb la intenció de racionalitzar

la despesa pública per reduir el dèficit, i amb això acomplir els

criteris de Maastricht per tal de formar part de la UEM.

Un tret característic de la majoria dels països de la UE és el fet de

dedicar un percentatge molt més elevat de la despesa pública a les

mesures passives que a les actives. Nosaltres considerem al respecte que

haurien d´incrementar-se les mesures actives ja que aquestes són les que

estan directament destinades a crear ocupació

Quant al sistema de finançament de les prestacions per desocupació,

l´espanyol es troba en línia amb la resta de països estudiats, i destaca

la menor participació de l´Estat respecte a la contribució conjunta de

l´empresari i del treballador.

Comparant el nivell de protecció per desocupació d´Espanya amb el de la

resta de països estudiats podem concloure que el nivell de protecció per

desocupació en Espanya és similar a la mitjana dels Estats membres de la

UE, malgrat ser la seua taxa d´atur superior.

QUARTA PART: BIBLIOGRAFIA

IV.1.- BIBLIOGRAFIA UTILITZADA

BAREA, J. i GONZÁLEZ-PÁRAMO, J.M. (1996): PENSIONES Y PRESTACIONES POR

DESEMPLEO. Fundación BBV, Bilbao

COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (1999): INFORME DE LA COMISIÓN AL

CONSEJO, AL PARLAMENTO EUROPEO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL Y AL COMITÉ

DE LAS REGIONES SOBRE LA APLICACIÓN DE LA RECOMENDACIÓN

92/441/CEE.Comunidades Europeas, Brusel.les.

COMISIÓN EUROPEA (1996): EUROPA. LA PROTECCIÓN SOCIAL.Dirección General

de Empleo, Relaciones Industriales y Asuntos Sociales, Luxemburg.

GARCÍA PEREA, P. i MARTÍN, M.J. (1996): “ Situación actual de las

prestaciones por desempleo en España” en Papeles de Economia Española,

núm 69, pàgs. 86-92.

EUROPEAN COMMISSION (1996): SOCIAL PROTECTION IN THE MEMBERS STATES OF

THE EUROPEAN UNION. SITUATION ON JULY 1996 AND EVOLUTION. MISSOC.

Brusel.les.

EUROSTAT (1998): ANUARIO ´97 . Comunidades Europeas, Luxemburg.

EUROSTAT (1998): CIFRAS DE PRESENTACIÓN. EL ANUARIO EUROSTAT A SIMPLE

VISTA. Comunidades Europeas, Luxemburg

LÓPEZ LÓPEZ, M. T. i MELGUIZO SÁNCHEZ, A. (1997a): EL GASTO PÚBLICO EN

PRESTACIONES POR DESEMPLEO EN ESPANA, 1990 - 1997.Cuadernos de trabajo

UCM, Madrid.

LÓPEZ LÓPEZ, M. T. i MELGUIZO SÁNCHEZ, A. (1997a): GEOGRAFÍA DEL GASTO

PÚBLICO EN PRESTACIONES POR DESEMPLEO EN ESPAÑA.Cuadernos de trabajo

UCM, Madrid.

LÓPEZ LÓPEZ, Mª T.(1994): “Las prestaciones por desempleo en los paises

de la Unión Europea” en Cuadernos Europeos de Deusto,11/1994. Pàgs.

71-105.

MARTÍ, F. i MARTÍN, Mª J. (1996): LAS PRESTACIONES POR DESEMPLEO EN

ESPAÑA. Fundación BBV, Bilbao

IV.2.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (1997): MODERNIZACIÓN Y MEJORA DE

LA PROTECCIÓN SOCIAL EN LA UNION EUROPEA. Comunidades Europeas,

Brusel.les.

EUROPEAN COMMISSION (1998): FIGHTING LONG-TERM UNEMPOYMENT. Directorate

General for Employment, Industrial Relations and Social Affairs,

Luxemburg.

EUROPEAN COMMISION (1994): “The composision of unemployment from an

economic perspective” en European Economy, 59. Pàgs.129-145.

ELMESKOV, J. (1998): “The unemployment problem in Europe: Lessons from

implementing the OCDE Jobs Strategy” en EIB Papers, vol.3, núm. 1. Pàgs.

29-52.

VIÑALS, J. i JIMENO, J.F. (1998): “The impact of European unemployment”