PAUL CÉZANNE

El posimpressionisme per bandera

No es pot entendre l'obra de Cézanne sense tocar el significà el moviment impressionista; es a dir el corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França el darrer quart del segle XIX, que se centra en els temes quotidians en una sola i rápida sessió i aconsegueix visions fugaces, amb pinzellades breus.

Paul Cézanne, pintor francés neix a Aix, a la Provence l'any 1839 i mor allà mateix al 1906. Molts d'aquests 67 anys transcorren sense èxits aparents, fins que a principis de segle, poc temps abans de morir, el Saló dels Independents exposa les seves obres i es començà a valorar la seva pintura “excepcional i artística” a la vegada que “realista”, en profunda síntesi; precursor del l'art actual, desde el fauvisme el cubisme.

D'entre les seves nombroses obres mereixen citar-se: “Una moderna Olímpia” (1874 Louvre), de la seva primera època, en la que es veuen influencies diverses. “Jugadors de cartes” (1890 Louvre) i “Banyistes” (1895-1905 Louvre),son genials mostres de la seva aportació personal cap a la geometrització: “tractar a la natura pel cilindre, l'esfera i el con”.

Les seves darreres obres, encara no deslligat del impressionisme, pel rebuig del claroscur tradicional, empleà simplement el color, per considerar-ho no diferent a la forma (“a mesura que es pinta, es dibuixa...Cuan el color es ric, la forma es plena“)

En aquesta línia destaquen: “Grands Banyistes” (Museu d'Art de Filadelfia).La muntanya de Sta. Victoria; Bodegó de pomes (Museu d'Art Modern, New York) i La vella del rosari, entre d'altres...

Quasi tota l'obra de Cézanne esta orientada cap als elements que ja eren presents en la pintura francesa e inglesa del segle XIX i que foren adoptats a França per un grup d'artistes amb un desig comú d'aportar a la pinturaun nou tipus de realisme, i un nou tractament del color i de la llum.

No es pot deslligar la seva obra de l'atmosfera social i politica de l'època, així com el clima artístic de Paris en que el grup dels impressio-nistes lluità per aconseguir l'aceptació dels seus objectius.

També s'ha de resenyar el perfil humà dels artistes de l'epoca que com ell es mogueren a la llum de la viva realitat, com la descripció de les seves mogudes a Paris i Londres o als seus voltants, a la costa de Nor- mandia o la Riviera.

Fill d'un home de negocis provincià, convertit en un pròsper banquer, Paul Cézanne rebé educació en el “College Bourbon” de Aix on era previst que estudiaria Dret. El seu desig de ser pintor el va fer deixar els estudis i partir cap a Paris (1861).

No va aprovar l'examen d'ingrés a l'escola de Belles Arts, pero aconseguir certa experiencia a la “Acadèmia Suisse”, on va coneixer a Pissarro i a Guillaumin.

Les primeres obres són plenes de romàntica violència, foren rebutjades amb invariable regularitat pel “Saló”. A vegades asistir a les sessions del “Cafè Guerbois” en defensa de Manet i per la propagació de les incipients idees impressionistes, però mai no es sentí del tot feliç a Paris.

Fins a la mort del seu pare (1886) no s'establir a Aix amb caràcter definitiu. Anava i tornava entre el Nord i el Sud.

El periode 1872-1874 visqué a Pontoise i Anvers amb el seu amic Pissarro, que li donà el consell d'orientar la seva obra cap al paissatge, l'estudi de la natura i el desenvolupament d'una tècnica flexible.

El recolçament de Pissarro el va fer poder practicar a la primera exposició impressionista (1874) i altra vegada a l'any 1877, però després treballà alguns anys aïllat a Aix, Gardanne o l'Estaque, desconegut per tots excepte per un petit cercle d'artistes i colecionistes d'un gran atreviment.

El reconeixement de la seva obra arribà a la fí al “Saló d'Automne” i al “Saló des Indépendants” (1904-1905) treballà fins els seus darrers dies i morí a Aix el 22 d'octubre de 1906.

L'exposició retrospectiva de 1907 va deixar ben establida la seva importancia i va extendre la seva influència. A l'impressionisme representat per Monet i Pissarro no tengué la menor influència, però és inseparable del moviment per haver desenvolupat el seu potencial.

En el paissatge, la natura morta i la figura no tan sols “va fer de l'impressionisme una sòlida i perdurabla tasca com a l'art dels museus”, sino que també inicià les investigacions que conduran, per una part al color, i per altra a la recerca cubista en el camp de l'ustructura.

a)La seva obra i tècnica a “Gerro Blau”(1885-1887) (Paris_Louvre)

No es l'oposició de la llum i ombra que Monet va utilitzar amb tanta eficàcia el que donar lluentor a l'obra de Cézanne, sino les gradacions coromàtiques molt estudides. Cézanne aconsegueix la intensitat de vibració del color que en obres anteriors (Gerro Blau) havia intentat aconseguir per mitjà d'un dens “impasto”, utilitzant aquí els mètodes mes disciplinats que aparegué de l'impressionisme.

A “Gerro Blau” per exemple, defineix la forma rodona i lluentor d'una poma de manera que es destaquen per l'aproximació del contorn, toscament indicat. Aquesta tosquetat dona sensació d'originalitat que produeix la seva pintura.

Cézanne tenia quasi 50 anys quan pintà el “Gerro Blau”, periode al que corresponen moltes de les seves obres mestres de natura morta, pero també un periode en que les obres que enviava al “Saló” eren constantment rebutjades.

Les natures mortes tenien tota la simplicitat, austeritat i magnanemitat que Maurice Denis i altres artistes de la jove generació com a una combinació de qualitats que, a judici seu, equivalien a donar una passa més enllà de l'impressionisme, cap al posimpressionisme.

b)La seva obra i tècnica a “Natura morta amb botella de Pippermint” (1880-1894)

Washington, National Gallerg of Art.

Sens dubta es una de les obres mestres de Cézanne, i la que els seus companys artistes son els primers en admirar a la volta de segle. Es manifesta en els majestoso plecs i en la fina perfecció de l'efecte. Era partidari de la natura morta per la raó contrària a la que induia als impressionistes a estudiar els fugaços efectes de la llum.

Els objectes estan quiets, contribuint a aquella idea de permanencia i estabilitat en que ell trobaba l'esència de la tradició.

Un d'aquests joves que, manats algun instant misteriòs, dibuixen el camí per aprovar-nos a la porta del gran desconegut. Louis Bail ens descriuria com va veure aCézanne prepara una composició d'aquest tipus. “Va posar el cobretaula un poquet recollit sobre la taula amb gust instintiu; després Cézanne distribuir la fruita, comparant els tons d'unes i d'altres, fent vibrar els complementaris, els verds contra els vermells, els grocs contra els blaus, procurant que cada fruita mantengués l'equilibre desitjat, servint-se de monedes d'un o dos tamanys per tal fí. Posava el major interés en la tasca i prenia moltes precaucions; un diria que es tractava d'una festa pels seus ulls”.

A més a més de l'art de la disposició, quedaria el sentit de la massisa dignitat del plec, la correspondència de ritmes i el jove color de la fruita contra la sobrietat del teixit i la qualitat reflectora del vidre. A aquesta obra Cézanne sembla canvia una salutació amb Chardin.

Dades importants dins la vida de Cézanne

1839. EL 19 de gener neix paul Cézanne a Aix-Provence.

1844-49. Paul assisteix a l'escola de primaria a la rue des Épinaux.

1856. Assisteix als cursos de Gibert en la Escole de Dessin de Aix, exercitant-se a fons en l'estil acadèmic que tenia el seu punt de referencia en la pintura de David.

1858. Obté el 2º premi de dibuix a l'Escole Dessin de Aix. Estudia música i actua en l'orquestra en la qual Zola era flautista. Cedeix al somni del seu pare i se matricula als cursos de Dret, encara que esta ja decidit dedicar-se plenament a la pintura.

1859. Els negocis paterns prosperen: Louis-Auguste adquereix, segons s'usava entre els burgesos de Aix, una propietat proximes a la ciutat, el Jas de Bouffan.

Paul passa alla l'estiu i s'habilita un petit ateller.

1860. Animat per la seva mare i la seva germana Marie, Paul comença a lluitar contra l'oposició paterna amb respecte a la seva aspiració a dedicar-se a l'art.

1861. Superada l'oposició paterna, obte permis per traslladar-se a Paris; allà va amb la companyia dels seus pares i de la seva germana Marie.

Al septembre, despres de la primera experiencia parisiense, regresa a Aix, a on acepta una feina a la banca paterna i se matricula de nou als cursos de dibuix.

1862. Descortatjat per una feina que no li agrada a la banca de son pare, a qui inclus va dedicar un

Paul Cézanne torna a Paris pel novembre. Permaneix a la capital any i mitg. Frecuenta de nou la Académie Suisse. Coneix a Francesc oller i a Guillemet; es relaciona amb Guillaumin i pissarro i despres amb Bazille, Renoir, Sisley i Monet. A vegades es reuneix amb els seus amics en el Cafè Guerbois.

1863. Any del famos Saló des Refuses. Cézanne el visita amb en Zola, admirant a Manet, pero sentint-se mes atregut per Coubert i Delacroix.

1864. Cansat de nou de la vida Parisina, regresa a Aix.

1865. Zola publica La confesió de Claude, dedicant el llibre a Cézanne i Baille.

1866. A començaments de l'any, Cézanne se troba a Provenza; al juliol, amb en Baille, Solari, Zola, Valabrègue i Chaillou. Els seus quadres continuen sent rebutjats als Salons.

1872. El 4 de gener neix el seu fill Paul. Per preimavera, amb Hortense i el seu fill, s'estableixen a Pontoise. Fa feina a davora d'en Pissarro i altres pintors, pintant a l'aire lliure, `sur le motif'.

Cézanne es dedica també al gravat, aprofitant el material a la seva disposició per en Gachet, aficionat a la calcografia.

1874. Viu a Paris. Empes per l'amistosa insistencia d'en Pissarro, participa a la primera exposició dels impressionistes a la tenda de Nadar, a on presenta, entre d'altres obres, “La casa del penjat” i “La moderna Olimpia”, que suscita escàndol i iròniques apreciacions. Les seves obres son rebutjades pel Saló.

1876. Passa l'estiu a l'Estaque. Tras el fracas de 1874, se nega a participar a la segona exposició d' impressionistes.

1877.Fa feina de nou a Potoise i Auvers, i acepta presentar setze llenços en la tercera exposició impressionista. Però les seves obres no tenen exit, ni entre el públic, ni entre els critics. Cézanne s'ailla fins dels seus amics. Viu a Paris.

1878. Fa feina durant tot l'anyb a l'Estaque. Cualque pic acudeix a Aix per visitar a la seva mare malalta.

1881. Regresa a Pontoise, a on resideix a davora d'en Pissarro. A finals d'any passa una temporada a Aix.

1882. L'artista, que mai havia deixat d'enviar les seves obres als Salons, en els quals l'eren reiteradament rebutjades, es admesa a la fi, gracies a la pressió de Guillemet.

1884. Per febrer es reuneix a l'Estaque amb Monet i Renoir, que acaba de regressar d'un viatge a Italia. Freqüent estancies a Aix.

1885. Per primavera sofreix les conseqüecies d'un breu però violent episodi sentimental, que acaba superant. Estrany testimoni d'aquesta epoca son les cartes a Zola.

1886. Zola publica L'Oeuvre. El protagonista, Claude Lantieses un pintor a on els seus trets podien reconeixer-se Monet o Cézanne.

1887. Passa a Aix la major part de l'any i segueix pintant.

1889. Participa en l'esposició Universelle de Paris amb La casa del penjat.

1890. Envia de nou tres obres a Bruseles, al “Groupe des Vingt”.

1891. Interrumpeix la seva estancia a Provenza per realitzar el seu unic viatge a l'estranger, viatja a Suissa i al Jura.

1895. Es l'any de la primera gran exposició individual de Cézanne a la galeria de Vollard a la rue Lafitte.

1896. Coneix al poetaJoachim Gasquet, al qual admira.

1899. Envia tres quadres al Salo dels independents. Es decideix a vendre el Jas: el nou propietari serà Granel.

1901. Expossa de nou al Salo des independants i posteriorment al Salo de la Libre Esthetique de Bruseles.

1902. Gràcies a la intervenció de Denis participa al Salo des independants.

1904. El Salo d'Automne reserva una sala entera per les obres d'en Cézanne. Envia nous llenços al Salo de la Libre Estetique de Bruseles.

1905. Expossa de nou al Salo d'Automne i al Salo des independants. Acaba Grandes baigneuses, en les que treballava feia set anys.

1906. Expossa deu obres al Salo d'Automne. Denis pinta la Visita a Cézanne.

El 15 d'octubre, mentres pinta al camp, `sur le motif', es sorpres per una tormenta; víctima d'un síncope i d'una congestió hepatica, perd el coneixementi es conduït cap a ca seva a la carretera d'una bugadera. La seva esposa i el seu fill, que setrobaven a Paris, son rapidament cridats; però el seu estat s'agrava i els seus no arriben a temps per veurer-lo viu.

Mo r el 22 d'octubre, als setanta set any, a la seva casa de la Rue Boulegon, despres d'haver rebut els auxilis espirituals, i reb sepultura al cementeri d'Aix.

Deu teles del mestre son expossades al Salo d'automne.

1907. Per octubre son expossades al Salo d'Automne cincuanta sis obres, en una important retrospectiva.

1909. Mor el doctor Gachet gran amic del pintor i coleccionista d'obres seves.

1910. Seixanta vuit obres, entre oleos i aquareles, son expossades a Paris per en Bernheim Jeune.

1911. Amb el legt cómod entra al Louvre amb la Casa del penjat, els Jugadors de cartes i el Gerro blau.

1921. Expossició Cézanne a la Kunsthalle de Basilea. Pel novembre, exposicióa Berlin, organitzada per Cassier.

1923. El municipi d'Aix denomina `Avenue Paul Cézanne' al `Chemin des Lauves'.

1926. Se fundà a Aix una `Société Paul Cézanne'.

1927. A Medán, a la casa de Zola, es descobreix el quadre Paul Alexislletgint un manuscrit a Zola. Mor el pintor Guillaumin.

1928. Expossició a Nova York, a la Galeria Wildenstein.

1930. Mor la viuda de Zola; d'entre la correspondéncia apareixen vuitanta cartes de Cézanne.

1933. Expossició d'aquareles de l'artista a Nova York, a la Galeria Seligmann.

1936. Per abril s'inagura a Paris, a l'Orangerie, una gran expossició integrada per cent vuitantaquatre obres.

1937. Son expossades vuitanta cinc obres de Cézanne al Salo des independants.

1952. Gran expossició a l'Art institute ede Chicago, integrada per centvint-i-set obres, la mostra passa despres al Metropolitan Museum de Nova York.

1953. Breu expossició a Aix: vin-i-quatre oleos, vint-i-sis aquareles i dibuixos. De juny a septembre, vint-i-tres obres de Cézanne son presentades en l'Oangerie de Paris.

1954. L'ambaixada dels EEUU a França adquereix i fa donació a la academia d'Aix del `pavillon des Lauves', que haviaestat atelier del mestre.

1956. Circuentenari de la mort de Cézanne.

1963. Expossició d'aquareles de Cézanne a la Galeria Knoedler de Nova York.

Biografia

Paul Cézanne: Pintor frances que neix a Aix- en Provence al 1839 i mor allà mateix al 1906. La seva vida va transcorre sense exits aparents fins que, a principis de segle, EL Salo des independants va expossar les seves obres i es va començar a valorar aquest pintor excepcional, abstracte al mateix temps que realista, en profunda síntesi, precursor de l'art actual, desde el fauvisme al cubisme. D'entre les seves nombroses obres, mereixen citar-se: Una moderna Olimpia (1874 Louvre), de la seva primera epoca, en la que s'adverteixen diverse influències Jugadors de Cartes (1890), i Banyistes (1895-1905), son genials mostres de la seva presentació personal cap a la geometrització: “tractar la naturalessa pel cilindre, l'esfera i el con”. En els seus darrers quadres, peró encara no delligat del impressionisme, pel rebutj del claroscur tradicional, va emplear simplement el color, per considerar-ho no diferent a la forma (amida que es pinta, es dibuixa...). Grans banyistes (Museu de l'Art Filadelfia); la muntanya de Santa Victoria; Natura morta de pomes (Museu de l'Art modern, Nova York); La vella del Rosari; i altres.

PAUL CÉZANNE

Carmen Álvarez Plaza

Curs: '99-'00

4º E.S.O

“GERRO BLAU”

“NATURA MORTA AMB ºBOTELLA DE PIPERMINT”

Bibliografia

*Llibre “Cézanne: Un hojo que ve dentro de su propia visión”

Editorial-Maurón

*Llibre: “Los impresionistas”

Editorial: Labor, S.A.

Autor: William Gaunt

*Enciclopedia: “Diccionario Enciclopedica”

Editorial: Plaza y Janes

Index

1- Biografia de Cézanne

2- Dades importants dins la vida de l'autor.

3- Paul Cézanne “El posimpressionisme per bandera”.

a)La seva obra i tècnica a “Gerro Blau” (1885-1887).

b) La seva obra i tècnica a “Natura morta amb botella a Pippermint” (1880-1894).

4- Bibliografia.

Paul Cézanne

*Pintor francès que neix a Aix-Provence al 1839, assisteix a la escola a la Rue des Epinaus. De familia adinerada (pare banquer) cedeix als ideals paterns i comença a estodiar Dret encara que ja esta decidit a dedicar-se a la pintura.

Animat per la seva mare i la seva germana Marie, Paul comença alluitar contra l'opossició paterna, encara que accepta una feina a la banca paterna i comença de nou els cursos de dibuix que havia deixat anrterior-ment.

Al 1861 torna a Paris i allà coneix a Renoir, Monet, Pissarro, Guillaumin ...

El 4 d'agost del 1872 neix Paul el seu únic fill, i s'estableix amb Hortense (la seva dona) a Pontoise. Els seus quadres son rebutjats i no tene exit a cap Salon.

El 1872 es a la fí admesa la seva obra gràcies a la pressió de Guillemet.

En aquest periode de temps viu a Pontoise i Anvers amb el seu amic Pissarro que li donà el consell d'orientar la seva obra cap el paissatge i l'estudi de la natura.

La resta dels anys continua presentant expossicions impressionistes.

Quasi tota la obra de Cézanne esta orientada cap els elements que ja eren presents a la pintura francessa i inglessa de segle XIX.

No es pot deslligar la seva obra de l'atmosfera social i política de l'epoca.

El 1906 mentres pinta el quadre “sur le motif” es sorprés per una tormenta, víctima d'un síncope el seu estat s'agrava i el 22 d'octubre mor als 77 anys a la seva casa.

I rep sepultura al cementeri d'Aix.

A partir de 1907 les seves obres son expossades als Salons i Museus de tot el món.

Cal mencionar les següents obres entre les mes importants de l'autor:

- Gerro Blau

- Natura morta amb botella de pipermint

- La casa del penjat

- Els jugadors de naipes

- Natura morta amb pomes

• L'estaque, etc...