Introducció al meu treball

El meu treball tractarà sobre l'època modernista en la qual va viure Antoni Gaudí, faré un petita explicació de la vida que aquest va portar, les obres que al arquitecte català li van encarregar, tindré en compte les obres que va fer en Catalunya i em centraré amb una de les obres més importants que va fer Gaudí, el Parc Güell ; parlaré dels materials utilitzats, colors, simbologia del elements.. que és van utilitzar per construir aquest parc. D'altre banda també tractaré el “Capricho” de Gaudí, aquesta va ser una de les tres obres que Gaudí va fer fora de Catalunya a Cantàbria.

Perquè he decidit fer el treball sobre Gaudí i les seves obres? En primer lloc perquè sempre m'ha cridat molt l'atenció; els colors, formes, elements, que aquest a utilitzat a les seves obres. D'una altre banda quan cursava 4t d' ESO el treball de síntesis que ens van manar va ser de Gaudí i les seves obres, i ja que vaig adquirí coneixements vaig pensar que els podria ampliar fen el meu treball de recerca sobre aquest mateix tema.

Perquè he elegit el Parc Güell i no la Sagrada Família? Durant aquest treball van fer una excursió per Barcelona on vam anar visitant totes les obres de Antoni Gaudí; La Pedrera, La Casa Batlló, La Sagrada Família i finalment el Parc Güell, aquesta ultima obra va ser la que més amb va cridar l'atenció, hi havia molts colors, que també els podia trobar a les altres obres de Gaudí però aquest era diferent tenia grans dimensions, el drac del parc en va cridar força l'atenció, els colors que aquest tenia i sobretot el que més en va cridar l'atenció va ser la simbologia que tots els elements tenien.

Perquè el “Capricho” de Gaudí? Perquè fa poc vaig estar a Cantàbria i per primer cop vaig visitar aquesta obra que Gaudí va fer fora de Catalunya, em va semblar molt bonica, un altre cop els colors em van cridar l'atenció, els colors que no podem trobar a La Sagrada Família. Al principi d'aquest treball no tenia al meu guió aquesta obra però més tard vaig pensar que seria interessant tractar-la al meu treball.

En conclusió crec que serà per a mi molt interessant fer aquest treball, ja que d'arquitectura mai he tingut coneixements, hi que millor que rebre'ls tractant un arquitecte català del segle XIX tan important com Antoni Gaudí.

Antoni Gaudí Cornet

Vida

Gaudí va néixer a Riudoms (encara que és relatiu, ja que no se sap del ben cert) al 1852, de nen va estudiar i va viure amb els seus pares a Reus (Tarragona). Posteriorment, va anar a Barcelona y va estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura, treballant al mateix temps com el mestre d'obres José Fonserré. Al 1878 va obtenir la llicenciatura com a arquitecte. Va ser una figura cabdal dins del complex moviment del mo-dernisme, el màxim arquitecte de Catalunya i una de les prime-res figures mundi-als de l'art del segle XIX.(núm.1)

Gaudí va néixer en el període en que el neoclassicisme havia mort i havia nascut en l'arquitectura la corrent románica que va donar pas al Modernisme

Antoni Gaudí i la seva vida professional

Antoni Gaudí és considerat una de les personalitats més destacades del modernisme. Per alguns és un geni que les seves obres expressen la seva originalitat i gran fantasia. Altres el veuen com un boig arquitecte aficionat als immensos edificis sense les que el mon es pot passar. Però, com es podrà imaginar Barcelona sense la Sagrada Família(núm.2) que es va tornar un element característic i símbol per a Catalunya? La seva obra presenta les tendències més recents de l´arquitectura coetània. Es va formar en l´ambient del romanticisme català. L´arquitecte va ser entusiasta de l´Edat Mitjana especialment de l´estil gòtic el que es veu molt bé en les seves obres. Va realitzar als seus estudis d´arquitectura en el col·legi superior d´Arquitectura de Barcelona treballant al mateix temps amb els arquitectes coneguts Martorell i Villar. Hi ha que afegir que va ser sota l´influència de les idees de Ruskin i Viollet-le-Due el que va tenir influència en la seva obra. Les seves primeres obres presenten estructures neogòtiques, influencies arabitzen des de que s´expressen en la decoració de la seva obra són totxos i ferro forjat. Simultàniament amb el treball sobre la Casa Vicens, la neogòtica capella de la finca El Capricho i el Palau Güell va portar a cau experiments constructius, en especial posar arcs parabòlics, que el van conduir a l´estil personal, que va plantejar una nova tecnologia de la pedra, la fusta i el ferro forjat.

Temple Expiatori de la Sagrada Família és sense dubte la seva major obra en la que va treballar fins el dia de la seva mort. La fatxada del naixement imita de les formes natural, és a dir vives plantes i animals, neus, núvols i estrelles que rematen quatre torres de 107 metres d´alçada, amb superfícies formades una de les altres torres i las tres restants van ser construïdes per els col·laboradors de Gaudí després de la seva mort fins avui dia el temple no està acabat.

La Casa Milà i la Pedrera (núm.3) es un bloc de formes orgàniques amb cantonades horitzontals, ondulades, taladrades per finestres. La colònia Güell (núm.4) està coberta amb boveres dinàmiques sobre les columnes inclinades sense contraforts.

En la Casa Batlló(núm.5) apareix la nova concepció plàstica amb una fatxada ondulada, coberta de mosaics que produeixen l´efecte d´una superfície d´aigua col·locada verticalment.

Gaudí va crear el Parc Güell pensant en l´estil de les ciutats-jardins angleses. La seva extensió era de 5 ha, sobre les que s van traçar galeries sostenides per pilars inclinats de pedra natural en brut i viaductes en serpentina. La major part es va dividir en solars de forma triangular.

Després de la mort d´Eusebi Güell la propietat va passar a mans de la ciutat que la va convertir en un parc públic. L´entrada principal es de gran bellesa revestida de mosaics de ceràmica i vidre, que condueix fins al Mercat que el sostre abovedat està sostenit per 100 columnes dòriques de gran grandària. Sobre sostenint per aquestes s´obre un gran espai envoltat per bancs de rajoles, previst en un principi com teatre grec i actualment destinat a sona de joc i esparciment.

L´arquitectura de Gaudi es absolutament excepcional per el seu caràcter apassionat i poètic.

Només amb aquestes obres de la primera època per individualitzar algunes de les constants d´arquitectura gaudidiana, des de la seva peculiaritat recreació del gòtic fins la seva predilecció per les formes corbades i dinàmiques, l´aplicació d´arquitectura de tècniques de decoració artesanes (vidrieres, ferro forjat, mobles fets per ell mateix) i el seu singular col·locació dels mosaics de fragments de ceràmiques de vius colors.

Poc després de 1892, els Fernández i Andreu li van demanar una casa a Lleó, coneguda com Casa de los Botines, i per les mateixes dates a realitzar un projecte de missió Tànger que no es va fer. En el successius anys, els seus principals càrrecs van ser formats immobles de pisos, com la Casa Calvet, la Casa Batlló i la Casa Milà més coneguda com la Pedrera i culminació en cert mode del geni de Gaudí per la singular concepció de les seves fatxades ondulades de pedra i ferro forjat i per al conjunt de xemeneies helicoides des terrat.

Eusebi Güell, li va demanar dos encàrrecs de gran envergadura: una colònia obrera Santa Coloma de Cervelló, de la que només es va completar l´església, sorprenentment integrada en el paisatge, i una ciutat-jardí, que també va quedar inacabada i es en l´actualitat un parc públic (el parc Güell), que integra els diferents pavellons realitzats per l´arquitecte, així com un espai columnat (que segons el projecte original tenia destinar-se al mercat) i plaça, amb un original banc decorat de rajoleria.

Al 1860 va ser quan Gaudí va escriure les seves primeres lletres (als vuit anys), a l´escola del mestre Berenguer de Reus. El fill d´aquesta mare va ser Fco. Berenguer (1866-1914), era un ajudant de Gaudí.

Gaudí va entrar en l´universitat per els seus propis mitjans, encara que mai va ser un estudiant brillant. Ell preferia algunes assignatures que nos pas altres, en les qual era el millor, però en la majoria d´elles era més bé dolent. Encara que la seva obra difereix molt del moviment de l´època, se'l menyspreava fins fa poc dins l´ambient de l´arquitectura, si té una gran influencia, sobre tot en les seves primeres obres, de l´arquitectura impartida en l´universitat de Barcelona. Sempre es va preocupar per introduir altres estils arquitectònics diferents dels de la cultura occidental, així que va estudiar durant.

El compte Güell va ser la persona més important per la obra de Gaudí, exceptuant Gaudí clar està, va ser ell el que li va encarregar la primera obra arquitectònica de rellevància, com era l´encàrrec de construcció d´unes cavalleries per la Finca Güell. Ell va ser el seu mecenes, fins que es va dedicar plenament en la construcció de la Sagrada Família.

En 1883 va ser nombrat arquitecte del temple de la Sagrada Família, obra en la que va treballar al llarg de la seva vida i a la que va dedicar de forma exclusiva els seus últims anys, però el seu últim projecte mai ca ser fet.

Entre 1883 i 1893 es va realitzar la primera fase de construcció del temple: la Cripta, d´estil neogòtic (1883-1891) i el àbsida (1891-1893). Paral·lelament va portar numerosos edificis, interpretats de manera personal corrent historicista en boga en aquella època. L´inscripció es va presidir en la Casa Vicens i en els pavellons de la finca Güell !884-1887), els dos en Barcelona, igual que en El <<Capricho>> de Comillas, a Santander (1883-1885). El totxo, les rajoles policromats i els motius escalonats existents en aquests edificis són deudors de l´art hispanoàrab, però la seva combinació, els arcs parabòlics i el disseny d´alguns elements, com la verga del Drac de la finca Güell, són mostra del geni gaudidià. Altres obres d´aquests període són més del neogòtic, com el convent de Sant Teresa de Barcelona, amb solucions arquitectòniques que deixen part per la seva simplicitat i per el seu ritme, el palau picopal d´Asorga (1887-1893) i la Casa Fernández i Andreu o dels Botines a Lleó (1891-1894). En les dos últimes, Gaudí va fer servir de la pissarra i del granit, més acords amb els materials de la zona. En totes aquestes realitzacions està creador mou els elements historicista amb plena llibertat, arribant a ocasions a solucions nítides preludies del modernisme, moviment artístic que Gaudí va portar al seu punt més àlgic.

La construcció de la Sagrada Família va continuar amb la fatxada del Naixement (1891-1900) i les quatre torres corresponents, de les que només va veure posada una. La religiositat de Gaudí s´ha anat profunditzant la seva gran obra, el temple expiatori, cm un poema místic ple de simbologia. La ascensió del mon terrenal al espiritual es manifesta a través de la progressiva abstracció de les quatre torres, les quals, a la seva vegada són símbols de Crist, els apòstols, els evangelistes i la Verge. En aquesta època, que correspon a la plena maduresa, l´artista projecta, per Barcelona o les seves immediacions, les seves obres més originals: la casa Batlló (1904-1906), que el seu exterior imita les formes osses; la casa Milà, anomenada <<La Pedrera>> (1906-1910) massa ondulant de pedra que evidencia de la dimensió expressionistes i inclòs surrealisme de Gaudí; el Parc Güell (1900-1914), on aplica la seva poderosa imaginació a la urbanització del que inicialment tenia que ser una ciutat- jardí i en el que destaca l'ús de fragments de rajoles recompostes en dissenys ornamentals; i l´esglèsia de la colònia Güell en Santa Coloma de Cervelló (construïda parcialment entre 1900

1914, encara que el projecte data de 1898). La cripta d´aquesta última, la seva obra més avançada estructural i plàsticament, presenta columnes ineliades, que aguanten l´empeny dels àrbotants, una planta que reprodueix i reinterpreta l´evolució de la planta gòtica i una visió de l´interior-exterior que cap artista de la seva època ha superat. Per Gaudí, arquitectura i escultura són inseparables, amb el que es va anticipar en els seus treballs al abstracisme biomòrfic. En el decoratiu, destaca la eficàcia ornamental dels seus ferros forjats i dels seus mosaics (de ceràmica i de varis materials), la seva tècnica es va anticipar als collatges cubistes. En l´actualitat, s´acepta sense reserva l´opinió de Le Corbusier (casi bé aceptada al 1928) segons la qual Gaudí va ser el creador de l´arquitectura orgànica moderna.

Al 1900 Gaudí va iniciar diverses obres: la casa Bellesguard, a Sant Gervasi (Barcelona) on segles abans va existir un palau ordenat construït pel rei Martí l´Humà. Primer Misteri de Glòria del Rosari de Montserrat (encara que el projecte va ser encarregat a Gaudí, amb el pas dels anys va sofrir diverses modificacions). S´inicien les obres al Parc Güell. L´ajuntament de Barcelona li concedeix el primer al millor edifici de l´any per la Casa Calvet.

Al 1904 va ser l´inici de la reforma de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia 43, de Barcelona. Aquesta obra entusiasma en Pere Milà que vol comprar amb la col·laboració del nostre arquitecte.

Al 1888 va se quan l´exposició Universal de Barcelona, amb la qual comença el

Modernisme català, Gaudí va exposar alguns projectes. Col·legi, i acaba la Finca Güell.

Quan Gaudí ja era famós, al 1906 presenta un projecte de reforma del santuari de la Misericòrdia de Reus, que va ser rebutjat. S´inicien les obres de la Casa Milà (La Pedrera) al Passeig de Gràcia 92, de Barcelona. El 23 d´octubre mor el seu pare, Francesc Gaudí i Serra, als 93 anys, al xalet del Parc Güell, comença la seva amistat amb el jove estudiant d´arquitectura Joan Bergós, un dels més importants biògrafs.

Al 1910 va se l´esposició de Gaudí a París, des del 15 d´abril al 30 de juny, al Gran Palais de l´Av. D´Antin, sota el patrocini d´Eusebi Güell i de la Societé Nationale Des Beaux Arts. Ressò d´aquesta a la premsa barcelonina i parisenca; Gaudí degué visitar-la d'incògnit tot i que, atès el seu hermetisme, no ho digués a ningú. Acaba la Casa Milà en mig de grans tensions amb els seus propietaris. Deixa pràcticament de rebre càrrecs i es refugia en les obres de la seva Sagra Família.

Gaudí va agafar les febres de Malta i el van traslladar a Puigcerdà per refer-se, (1911), acompanyat del seu gran amic el doctor Pere Santaló. Redacta el seu testament, tret creient que està apunt de morir. L'Associació d'Arquitectes de Catalunya envia part del material exposat l´any anterior a París a l' Exposició Nacional d'Arquitectura d Madrid.

Al 922 el Congrés d' Arquitectes d'Espanya, reunit a Barcelona, pren l'acord de fer costat a l'obra del nostre arquitecte. Gaudí redacta la dedicatòria a l'àlbum de visitants de l'Orfeó Català, que diu així: “ Al cel, tots en serem d'orfeonistes”. Hom li encarregaren un projecte des de Xile, que no es va arribar a realitzar.

Per desgràcia el dia 7 de Juny del 1926, Gaudí és atropella per u tramvia de la línia a la Gran Via, cantonada Bailèn. Mor el dia 10, l'hospital de la santa Creu i és enterrat el 12 a la capella del Carme, dins la cripta de la Sagrada Família.

El Parc Güell que va construir Antoni Gaudí..

El perquè del Parc Güell

Eusebi Güell va tenir l'idea de construir una ciutat jardí en l'antiga finca de Can Montaner, Gaudí s'entusiasmà amb la idea de Güell, i projectà una garden city amb seixanta parcel·les, de forma més o menys triangular, a la vora d'uns camins que, per causa d'un pendís, eren força sinuosos. Només van arribar a construir dues cases dins del recinte del parc. La idea que tenia Eusebi i el seu somni d'aquella urbanització no arribà a manifestar-se a causa dels incidents d'aquell any com va ser la Primera Guerra Mundial. Llavors Es va convertir en parc perquè l'Ajuntament de Barcelona ho va decidir i Claudi i Joan Antoni Güell, els fills, el van donar a Barcelona.

La UNESCO va nombra al Parc Güell, en 1984, monument artístic de protecció internacional.

On es troba el Parc Güell?

Podem dir que el Parc Güell (núm.6) es va construir a les a fores de Barcelona, al Carrer d'Olot, s/n. Avda. Del Carmel, s/n.

Els elements , materials i colors que s'utilitzaren al Parc Güell

- Simbologia dels elements utilitzats al parc

Un dels elements més importants del parc és el drac (núm.7), aquest és l'emblema dels vicis i les passions humanes que no permeten que els profans provin aquests fruits espirituals.

Un altre símbol es el cercle que engloba els tres aspectes: El cercle o disc es, amb freqüència, emblema solar (indiscutiblement quan està envoltat de rajos), té correspondència amb el número 10 (retorn a la unitat darrera la multiplicitat) i pel que simbolitza en moltes ocasions el cel i la perfecció o també l'eternitat del cercle com perfecció.

L'aigua es un altre element, aquest psicològicament, es símbol de les capes profundes inconscients de la personalitat que està habitada per éssers misteriosos. L'aigua vivifica i fecunda però al contrari també l'enfonsament i perdició, aquest element també, en l'iconografia cristiana, l'aigua fa el paper principal de l'element purificador en que el baptisme neteja la taca del pecat.

També s'utilitza la ret al parc, un símbol de la pesca com també correspon a la seva funció normal. la ret fou símbol del místic que amb ella vol agafar la il·luminació.

Una altre simbologia del parc pot ser la circumferència, símbol de la limitació adient, del mon manifest, del precís i regular, també de la unitat de la matèria i de al harmonia universal, segons el alquimistes. Però la circumferència en que no hi ha marcat cap punt es la imatge d'aquell en el qual el principi coincideix amb el fi, es a dir, del etern retorn.

La serp és un altre dels elements més importants del parc, aquesta representa l'eternitat i al mateix temps la saviesa; l'ala rea símbol d'aire o de l'esperit.

Ara arriba un altre element al qual a tingut molta importància en totes les obres que a fet Gaudí, la creu aquesta estableix lla relació primària entre els dos móns terrestre i celestial per això sempre la trobem a la part més alta del edificis.

Per últim un altre element que seria interessant de tractar seria les coves que són com portes misterioses a un món subterrani, moltes vegades plenes d'estranyes concrecions calcàries, són objecte de molts cultes, mites i llegendes simbòliques.

- La simbologia del colors que trobem al Parc Güell

En primer lloc tenim el color blanc que aquest simbolitza la saviesa i la puresa de la llum eterna, el color blanc fou el primer símbol de la unitat divina, i designà el principi del bé en la lluita amb el principi del mal, el negre. De l'estada dels àrabs a Espanya, el blanc significava puresa, sinceritat, innocència, indiferència i simplicitat, i candor, això aplicat a la dona, a la donzella significava la virginitat, el jutge la integritat, el ric la humilitat. Per finalitzar, el blanc, símbol de la Divinitat i del sacerdoci, representa la saviesa divina, aplicat a la donzella denota virginitat, atribuït al acusat significa innocència, al jutge justícia. Es el signe característic de la puresa, en el que es veu una promesa de l'esperança desprès de la mort.

Un altre color és el negre que es tot al contrari del color blanc, el negre té com a símbol natural la terra, i es símbol de l'error, del nores, el caos. El negre es la negació de la llum. El negre amb el blanc i el vermell significaven l'amor i la intel·ligència de l'infern o l'odi i la venjança. Les figures negres amb un fons vermell podrien reflexar una idea de mort, de tenebres.

D'una altre banda tenim el color blau, aquest té com a símbol natural l'aire, El blau es, a més, el símbol atribuït al Déu salvador dels homes, al redemptor de la humanitat. El blau en la seva significació absoluta, representa la veritat divina; allò que es veritat, allò que existeix en sí, es etern, el mateix que allò passatger es falç; el blau fou el símbol necessari de l'eternitat divina, de la immortalitat humana i, per conseqüència natural, es convertí en color fúnebre d'un altra manera. Tenim tres maneres de veure el color blau, com a símbol de la veritat eterna, com a immortalitat, i com a fidelitat. Però des de l'heràldica, el blau significà al castedat, la lleialtat, la fidelitat i el bon nom.

També tenim el color vermell, si el blanc es el símbol dels deus, l'or i el groc indicaven la revelació, el vermell i el blau són la santificació o Esperit Sant. D'una manera més quotidiana trobem al color vermell com la color de la sang, del combatents. Fou també l'emblema del pudor que dona color al rostre, i de la virtut a l'Edat Mitjana. El dualisme que trobem en el blau i el vermell es d'amor i veritat, respectivament, del mal i l'error per l'oposició als savis vertaders, que estan en el bé i la veritat.

Un altre color que és utilitzat per Gaudí es el groc té com a símbol natural el sol, que designa l'amor de Déu, que dona vida al cor i la saviesa que acalara la intel·ligència.

El verd es un altre color important té com a símbol natural l'aigua. El motiu de que assignessin aquests colors i no altres es que a la terra, a la naturalesa; produeix per acció d'elements la seva vegetació. Tant com el verd indicava fecundació, el negre separació, mort. Aquest color simbolitza també l'esperança de l' ésser humà.

El taronja compost de groc i vermell, va tenir des de la alta antiguitat el significat de revelació de l'amor diví. El taronja designa l'adulteri venjat, ja que el vermell significava venjança i el groc adulteri . El taronja designa també l'amor de la falsedat humana.

També podem trobar al parc uns altres colors com ho són el marró; El Blanc i marró fan entendre Suficiència, El vermell i marró fan entendre que tota la tota la força està perduda, El verd i marró fan riure i plorar, El negre i marró donen a entendre tristesa, com el major dolor, El blau i marró fan entendre paciència en l'adversitat, El marró i Blanc com a penediment, innocència simulada, justícia pertorbada i alegria fingida, El marró i vermell com a valor fingit, preocupació massa inapreciable, dolor massa furiós, púrpura; símbol del mal, escarlata; signe de la producció de mals i falsedats.

- Els materials utilitzats per fer el parc

Gaudí utilitza l'escultura que aquesta tingué un paper summament destacat en la decoració de les façanes, el mosaic es molt important al Parc Güell aquest s'utilitzava per decora superfícies s'utilitzaven trossets de vidre, marbre, pedra i altres elements. El vidre també és un dels materials més importants aquesta època juntament amb la ceràmica, d'una banda el vidre és el material essencial als vitralls, és la seva complementació amb el factor llum, d'altre banda tenim la ceràmica aquest material va ser molt important ja que molts arquitectes d'aquella època l'utilitzaven per fer els seus edificis, També la tècnica coneguda amb el nom de trencadís fou una de les formes més expressives i interessants emprades en aquesta època. També cal destacar els metalls, el ferro i el llautó aquests utilitzats per a les reixes, baranes, bucs d'ascensor, picaportes, etc., acompliren la doble funció estructural i decorativa. I un altre element utilitzat per Gaudí al Parc Güell es la rajola hidràulica que aquest fou un dels elements decoratius industrials més emprats pels arquitectes modernistes com Gaudí. El cost reduït i la facilitat de producció i col·locació foren els principals motius del gran incrementen la seva producció.

Tots els elements, materials, colors.. faran que el parc sigui així;

Alhora de construir el parc Gaudí es va inspirar en la tradició anglesa, en l'arquitectura clàssica greco-romana.

L'entrada al parc: On hi ha dos edificis diferents, però a la vegada hi ha una certa relació entre aquests dos edificis ja que als dos hi ha una creu que Gaudí sempre utilitza a totes les seves obres. L'edifici de l'esquerra on abans hi havia butaques i telèfons per als visitants avui dia es la llibreria, el sostre d'aquest sembla un enorme paladar ondulat, propi de la boca d'un elefant, i els finestrals semblen dues orellasses. Al costat la torre té la forma d'una trompa erecta, al cim sembla ser com un raig d'aigua, encara que estigui fet de ferros delicats, i damunt d'aquests ferros es manté la famosa creu que Gaudí sempre utilitza a les seves obres. D'una alte banda el pavelló de la dreta era el de la consergeria, aquest té sala i cuina a la planta baixa, dormitoris i lloc comú al primer pis i golfes; amb una xemeneia que fa forma de bolet (l'entrada la podem veure en la imatge núm6).

L'altre porta d'entrada: La porta és de ferro, aquesta aparentment sembla a ser una ret , llavors la seva simbologia es la pesca. Aquesta ret ens pot dir que no deixarà escapar al drac per ningú dels costats (núm.8).

El parc té un mur exterior: Aquest mur representa el cos de la serp, ja que el cap d'aquesta serp esta davant del drac i la cua esta representada al teatre. El mur es de color blanc i vermell, cada vuit colors hi ha un medalló (núm.10).

Escala principal: L'escalinata, que puja entre murs emmermelats, té al seu centre unes piques d'aigua en cascada. A la primera hi ha lloses i figures estranyes entre les quals s'entreveu a l'esquerra un compàs graduat i a la dreta un cercle gruixut d'on surten dos pals cap a munt i tres cap a vall. Al costat de l'escalinata hi ha unes sorprenents rajoles de sis costats, que fan pensar en les cel·les hexagonals dels rucs d'abelles. En segon lloc hi destaca l'escut de Catalunya, amb les quatre barres de sang sobre or, que dóna al parc el seu sentit catalanista Al mig de les escales trobem el cap de la serp que abans ja havia mencionat, la qual el cos representava el mur. Al cap de la serp esta en mig de la senyera de Catalunya; això fa referència al moviment modernista en el qual es vivia i sempre feien referència a la senyera, i aquesta enmig d'un cercle de trencadís de diferents tonalitats de blau i bombolles, sembla que la serp estigui dins d'un medalló gran de color blanc. Aquesta serp tira aigua per la boca, aquesta serp com ja sabem representa l'eternitat i al mateix temps la saviesa, i aquesta aigua que la serp tira simbolitza la font de tota la vida que s'eleva d'ella, i d'una altre banda també fa referència a l'enfonsament i perdició. Amb tots aquests elements Gaudí ens volia fer veure que el poble català no arribaria a aconseguir la independència. En aquesta escala una mica més amunt trobem el famós drac, aquest drac apareix sense cua però Gaudí no deixava res per fet, podem veure el teatre grec que el banc té forma de cua, aquest banc te molts colors com el drac per això es pot interpretar que la cua es troba al teatre grec, com també la cua de la serp es representada amb el mur. La forma d'aquest drac fa com ones, típic de l'estil en el que és vivia, el modernisme. El mes important es que aquest animal té la veritat de l'amor diví, també l'enfonsament i perdició, té la veritat de Déu que il·lumina l'esperit del poble i l' anima modernista (núm9).

Temple dòric o mercat: Trobem 84 columnes al temple dòric, on les columnes exteriors s'inclinen cap a dins per compensar el pes enorme de la plaça que hi ha al damunt això es va fer per simular que les columnes es claven al sostre com si aquest fos un coixí tou, això a la ciutat jardí hagués sigut el mercat, la pedra que utilitza Gaudí manifesta una força de tensió permanent, com si fos una cova via. Falten quatre columnes, on trobem quatre plafons representant un únic dibuix bàsic, els quatre tenen com a dibuix un sol, i tots junts corresponen a les quatre estaciones, el primer representa l'estiu, el seu darrere trobem el que representa l'hivern, fred, sense vida i als altres dos al fons; el de la dreta representa la primavera i el de l'esquerra la tardo, mescla de vida i de mort. Després al voltant trobem 14 plafons petits que representen la Lluna en els seus cicles creixent i minvant del mes lunar i femení de 28 dies. Els que es troben al davant són de colors clars i verds, o perla i mirall, de lluna pàl.lida i somniadora, mentre que els de darrere són d'una major varietat i intensitat de colors (núm.11).

El teatre grec: Als teatres a l'aire lliure tenien una àrea circular i plana utilitzada per les danses de la coral, darrere podem trobar un escenari elevat pels actors i desprès una zona amb seients. El gran seient que trobem al teatre amb formes de ones es la cua del drac que abans ja havia mencionat, per que aquesta cua quedes equilibrada per un costat Gaudí va fer el seient i per l'altre un viaducte per la sortida d'aigua, que aquesta va a parar al cap de l'animal. Gaudí va decorar aquesta cua amb tot tipus de formes i materials. Aquest banc esta situat a sobre de la cornisa del temple dòric.

Camins de serp: No només és el banc serpentejat, perquè tots el s camins del parc també són així, i també les porxades i els viaductes. Per fer aquests camins es van haver de retirar diverses zones rocoses. A l'esquerra de la plaça del Teatre s'accedeix fàcilment a tres porxades consecutives. A la primera que s'allarga pel darrere de la Casa Güell; actualment una escola pública , totes les columnes són diferents i d'una sobresurt una figura anomenada Bugadera. La porxada té molta originalitat, les columnes exteriors s'inclinen cap a dins a fi de suportar la pressió del desnivell de la terra i formen una volta molt llarga de pedra que de manera sorprenent engloba el passadís gairebé en cercle. Llavors al capdavall d'aquesta porxada comença la segona que queda tallada, formada per un semicercle de columnes que són alts remolins de creixement helicoidal com el d'alguns arbres. A sota d'aquesta última porxada trobem la tercera que és un clar simbolisme de la unió que hi ha de haver entre el germans. Aquesta Porxada suggereix les festives torres humanes que en aquell temps només eren típiques de Valls, una població del Camp de Tarragona. Totes tres Porxades són naturalistes i de fer imitacions del natural, com l'ona i fins i tot de l'artificial, com en el cas de les copes. Per les mateixes porxades es retorna a la via principal, la més ampla que és de deu metres. Pel mateix indret transcorria segons Gaudí el camí que anava de l'antiga Barcino a Sant Cugat, a l'altra banda de la Serra; per això s'anomenava de Sant Sever, en record del bisbe que fugí per aquí en una de les persecucions de cristians. En aquest lloc, que és troba a la plaça, voregen la via de palmeres vertaderes i artificials i al mur hi ha unes portes de ferro i una parada de begudes que barren el pas a les coves i galeries de l'interior de la muntanya. Gaudí en aquestes galeries va voler instal·lar jocs d'aigua i llum. Per la via principal podem arribar a la carretera del Carmel, la més utilitzada pels visitants a prop d'aquesta entrada hi ha el camí que passa pel Viacte del Mig i a continuació pel de Dalt. El viaducte de Dalt té 14 columnes igual que el del Mig (núm.12).

Casa Gaudí: L'actual Casa-Museu Gaudí abans era senzillament la casa de Gaudí al parc, construïda entre 1903 i 1904 com a model per a ensenyar als clients. S'explica que Gaudí la comprà a principis de 1906 perquè encara no s'havia pogut vendre. És un típic xalet modernista, a tocar de la via principal, construït per Francesc Berenguer, primer ajudant de Antoni Gaudí. Consta d'un soterrani i una cova amb carner, tres plantes i una torre de tres cossos amb sageta, creu i penell, i unes xemeneies típiques de Gaudí que recorden per la seva forma el bolets que també trobàvem als edificis de l'entrada. La segona planta disposa d'un bonic balcó de ferro. Diversos detalls, com ara la pèrgola indiquen la intervenció directa de Gaudí en l'obra. Gaudí ocupà la casa el 1906 amb la seva neboda Roseta i la criada Vicenta, a més de l'assistència de les monges carmelites de Sant Josep. La Roseta era una noia eixerada, sensual i apassionada de 30 anys que rebia a la gent. Gaudí era un home díficil i gens , aquest al 1926 es va trasllada a la Sagrada Família i morí d'accident el 10 de juny de 1926. Així acabava una de les vides més intensament creatives de la història. La casa del parc fou comprada pels amics de Gaudí, i el 1963 s'inaugurava la Casa-Museu Gaudí, d'un gran interès, amb mobles, maquetes, dibuixos i records personals de l'arquitecte, dels seus amics , i dels seus artistes que es relacionaven amb ell.

La capella tancada: A la banda esquerra del parc hi ha el Turó de les Menes, anomenat així pel mineral de ferro que contenia, al peu del qual es va descobrir una caverna amb fòssils de rinoceronts i altres animals, que van ser estudiants per Font i Sagué i Almera i Comas, sacerdots i geòlegs. Amb aquella troballa el parc adquirí uns orígens mítics, ideals per a Güell i Gaudí, a la recerca d'arrels ancestrals, característics del segle XIX. I vora la cova es van trobar unes llodrigueres que s'atribuïren a la mà d'un <troglodita>, però que probablement foren excavades per miners menys antics. Encara existien, tot i que estan tapiades des de fa dècades. Per al cim del Turó, Gaudí dissenyà primer una gran creu cristiana, però al plànol d'un petit edifici en forma de 6 lòbuls i la indicació Capelya . Aquesta rara manera de dir capella sens dubte dóna suport al projecte filològic que proposava el jove reusenc Miquel Ventura, tot i que Gaudí escrigué la paraula a la seva manera, es referia a una capella arcaica. La Capelya és un talaiot balear, de caràcter militar, que a principis del segle XX es pensava que era d'origen celta, tot i que és anterior, i es relaciona amb la muralla, els merlets i la seguretat del parc. Aquest pensava, també, que les talaiots eren santuaris primitius, i per això Gaudí en digué Capelya, atesos per sacerdots, aleshores de gran moda. La més gran genialitat d'aquesta capella és el seu total hermetisme, li falten portes i finestres. I l'heremetisme, la doctrina d'Hermes és secret i tancat. La forma labulada de la Capelya evoca la rosa, representació del secret que només els iniciats poden penetrar, per això s'anomena subrosa allò que ha de restar secret. Es pot suposar que aquesta capella abans tindria algun accés com ho eren les velles mines que podrien connectar amb el talaiot. Damunt hi havia un Calvari amb una creu central cristiana, però que té una piràmide sobre el pal major de sentit clarament maçònic, que també ostenta la del Bon Lladre. La tercera sageta fa referència al déu del Sol; Apol.lo. La rosa i la creu unides formen el signe de la Rosa-Creu, la societat secreta creada, al segle XVII.

El Capricho de Gaudí

El Capricho mesura 15'35 metres, la seva forma és allargada i s'adapta a l'esmentat desnivell del terreny la distribució interior es molt semblant a la de la casa de Manuel Vicens, situada al carrer de les Carolines, de Barcelona, també feta per Antoni Gaudí. L' entrada principal orientada al Nord-oest, es compon d'un pòrtic de pedra treballada, amb quatre columnes de fust que acaben amb capitells. En aquests capitells, el collarí el forma una garlanda de flors, i l'equí, un ram de fulles de margalló amb les puntes doblades, entre les quals s'allotgen quatre figures d'ocells que semblen coloms. Unes altres dues entrades són la porta de la cotxera, actualment emprada com a botiga per a la venda de records, situada a la cara Nord i una mica més endarrera de la línia de façana i la de servei. Aquesta en desnivell de la muntanya(núm.13).

Els murs, gruixuts i de pedra, de 45 cm d'espessor els perimetrals i de 30 els de càrrega, estan formats exteriorment per un encoixinat una mica rústec, amb juntes horitzontals molt amples, creuades verticalment per unes altres juntes dissimulades per un coronament superior en forma d'escòcia de perfil gòtic. La seva prolongació és de totxana groga i vermellenca, amb franges horitzontals o verdugades de rajoleria en relleu, que representen fulles verdes i flors de gira-sol. I la seva part alta, per un ràfec o barbacana format per mènsules de perfil esglaonat, també revestit amb ceràmica vidrada.

La façana principal té cinc buits iguals, de formes apuntades que també recorda el gòtic, amb finestres de guillotina els contrapesos de les quals són tubs de metall que emeten notes musicals en practicar-les. Solament en una d'aquestes finestres es conserven dues vidrieres de colors els originals motius de les quals són ocells en actitud de tocar un teclat i una libèl·lula que s'acompanyava a la guitarra. Igualment a la façana principal, a les cantonades sobresurten balcons de planta hexagonal, amb baranes de ferro a la part central de les quals es desenvolupa la forma d'un banc posat d'esquena, amb respatller i seient de llistons de fusta, cobert per marquesines també de ferro i elevades per columnes del mateix metall.

La forma més característica de El Capricho és la torre cilíndrica que s'eleva sobre el pòrtic d'entrada, totalment revestida amb el repetit ornament ceràmic de la flor de gira-sol. Envoltada per una estreta terrassa, el sortint de la qual es recolza en un ràfec en el que es reiteren les mènsules de perfil esglaonat recobertes de ceràmica vidrada, protegida per una barana de ferro amb corbats pilars en forma de fuet, aquesta torre s'acaba per un altre perfil de mènsules iguals, encara que més grans; una altra terrassa, també protegida per una barana de ferro amb mateix dibuix que l'anterior, sobre la qual s'alça un edicle muntat en quatre primes columnes amb capitell dòric; i un coronament de forma apuntada coberta amb ceràmica de color verd. Una escala de cargol facilita l'accés a aquest mirador, a través de les golfes.

A la part de darrere del Capricho trobem una estàtua de Gaudí segut(núm.14)

Més tard el doctor Bassegoda i Nonell ens continua orientant amb aquests altes detalls. Obligats per causa de la humitat, l'any 1914 s'hi van fer diversos canvis que van desfigurar l'aspecte de la part superior de El Capricho.

Encara es discuteix si Gaudí va a estar a Comillas per a veure el terreny on es faria el Capricho

Paraules utilitzes al llarg del treball

Capitell ! Part de d'alt d'una columna o d'un pilar, decorada de maneres molt diferents segons l'estil arquitectònic.

Trencadís ! mosaic ceràmic fer amb petits bocins de rajoles vidrades i barreges de restes de fabricació.

Iconografia ! Branca de la història de l'art que s'ocupa de desxifrar la temètica d'una obra.

Fust! Part llarga d'una columna, entre la base i el capitell.

Garlanda ! Cadena de flors o de fulles que es penja com a dorn.

Equí ! ram de fulles de margalló amb les puntes doblades

Mènsules ! són les que substitueixen a les columnes.

Encoixinat ! Cobert de coixins

Barbacana ! Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics per tal d'obligar a l'escissió i a l'escalonament de les ofensives enemigues( muralles, portes, ponts..)

Ràfec ! Part de la teulada d'un edifici que surt enfora del mur que la sosté

Annexos

!

!

!

!

!

!

!

!

!

La valoració del meu treball

Gràcies a l'aparició del Modernisme a finals del segle XIX i principis del segle XX, Barcelona va poder tornar ha guanyar gran importància davant de la resta del món, paper que tenia durant el segle XIII però que es va perdre durant les crisis del llarg del segle XIV. Aquest moviment és la reaparició del gòtic, art que dominava a Catalunya durant el segle XIII, per això els arquitectes modernistes van decidir utilitzar el neogòtic per a fer grans edificis. També varen ajudar les dues Exposicions Mundials que es varen celebrar a Barcelona (les primeres d'Espanya), on tothom va poder apreciar l'art nacional del Modernisme.

En conclusió: que el Modernisme és un dels principals atractius de Barcelona, i ho és fins al punt que molts dels edificis modernistes són reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat

Aquest conjunt arquitectònic, obra de Antoni Gaudí, és una dels més importants de la ciutat de Barcelona, on també podem incloure el Temple Expiatori de la Sagrada Família, La Pedrera, La Manzana de la Discòrdia al Passeig de Gracia, etc…Tots aquests són diversos edificis modernistes inspirats en el gòtic.

Haver de realitzar el comentari d'un edifici modernista m'ha agradat força, ja que així he pogut observar com Catalunya té un art molt ric i bell. També un avantatge d'aquest treball ha sigut que per sort actualment s'hi pot aconseguir moltes fonts d'informació del Modernisme, fins i tot si poden fer visites per la seva propera distancia, encara que he trobat més informació a casa meva i a la biblioteca municipal que no pas al Centre de turisme de Barcelona situat al Palau Robert de Barcelona.

Bibliografia

• Diccionari de la llengua catalana, enciclopèdia catalana

• Diccionari escola, grup promotor Santillana

• Llibre; Park Güell: utopia de Gaudí, Bitacora

• Llibre; Comillas Modernista, Garcia- Martín, Manuel

• Internet Explorer

• Microsoft Encarta

• Programa Gaudí 2002, La Vanguardia

- 26 -

A la esquerra trobem al arquitecte català Antoni Gaudí, una de les primeres figueres mundials d'art. (núm.1).

A la esquerra podem veure la Sagrada Família, element característic i símbol de Catalunya. (núm.2)

A la esquerra hi ha la Casa Milà; la Pedrera (1906-1912). (nún.3)

A l'esquerra trobem la Cripta construïda entre 1908 i 1914.La Colònia Güell és una colònia tèxtil que ses troba a Santa Coloma de Cervelló a por de Barcelona.(núm.4)

Podem trobar a l'esquerra la Casa Batlló, (1904-1906), de Gaudí transformà una casa entre mitgeres, típica de l'Eixampla del segle XIX, en un dels edificis més singulars de l'arquitectura de Barcelona. (núm.5).

A l'esquerra trobem el Parc Güell, on podem veure l'entrada, on hi ha els dos edificis abans nombras, el que ara es la llibreria i el que era la consergeria. (núm.6)

A l'esquerra podem trobar el famós drac del parc, l'emblema dels vicis i les passions humanes. Com podem veure aquest té molt de colorit com abans a estat mencionat.

(núm.7)

A l'esquerra podem trobar l'entrada de ferro, que té aquestes formes amb l'intenció de fer veure que així el drac no es podria escapar mai.(núm.8)

A l'esquerra podem trobar l'escalinata, on hi ha el drac, el simbolisme catalanista...(núm9).

A l'esquerra trobem el mur exterior, el que és diu que és la cua de la serp (núm.10).

Podem trobar a l'esquerra els seients del parc, aquest tenen forma de serp i com podem veure són molt colorits, com la resta del parc (núm.12)

Podem trobar a l'esquerra el temple dòric format per 84 columnes, on podem trobar 4 plafons que representen les quatres estacions de l'any (núm.11)

Podem trobar a l'esquerra el Capricho de Gaudí, que esta a Cantàbria; Comillas (1138-1885) (núm.13).

A l'esquerra trobem una fotografia de l'estàtua de Gaudí, aquesta es troba al Capricho per la part de darrere(núm.14) .