Definició de dret:

• Dret particular, subjuntiu o individual: jo tinc dret a...

• Dret objectiu: conjunt de normes o regles que regulen el nostre comportament o les nostres relacions personals. Aquest dret va lligat a l'evolució de la societat.

Classificacions:

• Dret natural: dret innat, lligat a la raó humana (dret a la vida)

• Dret positiu: dret establert que es pot canviar.

• Dret públic: normes amb característiques obligatòries, adreçades a la col·lectivitat i, que persegueixen interessos generals. Les parts no estan en una situació d'igualtat.

• Dret administratiu: recursos, instàncies, ...

• Dret penal: normes que regulen un conjunt de delictes o faltes.

• Dret internacional: tractats, convenis. Regulen la “convivència” d'un Estat amb un altre.

• Dret tributari o fiscal: impostos, tributs.

• Dret polític o constitucional: sistema d'organització dels diferents Estats.

• Dret processal: regula el procediment judicial.

• Dret canònic: normes que afecten a la comunitat de l'església catòlica.

• Dret privat: és dispositiu, afecta a les relacions entre particulars. Les parts estan en igualtat. Exemple: contracte de compra - venta d'immoble.

• Dret civil: va néixer a partir del Codi de Comerç (1.885) El Codi de Comerç eren les normes dels comerciants, en el temps dels romans “cidites”. El dret civil són els drets dels ciutadans reunits en el Codi Civil (l'Espanyol va ser inspirat a partir del Francés) 1.889. El constitueixen normes de dret civil i l'integren 1.976 articles distribuïts en els següents apartats:

• Dret sobre la personalitat.

• Dret de família.

• Dret d'associacions.

• Dret patrimonial.

• Dret de successió hereditària.

A Espanya va ser aprovat el Codi Civil però amb algunes excepcions pel País Basc, Catalunya (Autonomia legislativa: Recopilació de normes catalanes), Aragó i Balears.

La recopilació de les normes catalanes tenen els següents apartats:

• La família: descendència.

• Filiació: Catalunya va ser la comunitat capdavantera en les relacions estables de parelles.

• Adopció.

• Regim econòmic matrimonial: a Catalunya tenim la separació de béns i a la resta d'Espanya hi ha el sistema de guany

Voluntàriament es pot considerar veïnatge civil català (afecten normes del Dret civil de Catalunya) a partir de 2 anys residint a Catalunya. Si es porten més de 10 anys residint a Catalunya o s'ha nascut a Catalunya és obligatori aplicar les normes de Dret Civil de Catalunya.

• Successions: en Catalunya perquè hi hagi testament és necessari que hi hagi un mínim d'un institució d'hereu. També hi ha una legitima d'¼ dels teus béns; mentre que, a la resta d'Espanya és de 1/3. També pots decidir després de la mort: pots deixar estipulat que aquell bé vols que vagi passant de pares a fills per exemple.

• Reals.

• Obligacions i contractes:

• Explotacions ramaderes i agrícoles.

• Rescissió per lesió (no cal pactar-la): possibilitat d'un comprador que surt perjudicat en una compra de rescindir el seu contracte.

• Compra - venta carta de gràcia: el venedor pot recuperar la venda durant 30 anys. Exemple: una persona A ven un immoble a una altre persona anomenada B; si es pacta, quan la persona B volguí vendre l'immoble primer ha de preguntar a la persona A si el vol comprar.

Nota: Avui en dia, el Codi Civil s'ha quedat obsolet i és insuficient, per això, han creat articles a part. Exemple: Llei d'arrendaments urbans (1994)

• Dret mercantil: dret professional i privat adreçat als comerços; gira entorn a:

• Empresari: persona que desenvolupa una activitat econòmica d'empresa.

• Empresa: exercici d'una activitat econòmica.

• Establiment mercantil: conjunt d'eines necessàries per assolir l'activitat de l'empresa.

• Dret laboral:

• Constitució Espanyola: norma bàsica més important que dedica l'article 3 al dret al treball.

• L'article 35 de la Constitució preveu el dret a treballar: es té dret a una lliure elecció del treball, s'estableix una promoció del treball (augment de categoria professional), s'estableix una retribució mínima que cobreixi les necessitats bàsiques (SMI -Salari Mínim Interprofessional-), dret a la negociació col·lectiva i drets col·lectius (dret de vaga i drets sindicatius)

• Estatut dels treballadors: desenvolupa els principis constitucionals i regula els drets i deures dels treballadors.

• Convenis col·lectius:

• Concrets: pròpies d'una determinada empresa.

• Generals del seu sector.

Tots estan inspirats en la protecció al treballador (pro - operari: principis rectors). Els drets dels treballadors són irrenunciables.

Norma jurídica: conjunt de regles que intenten donar solució a diversos conflictes socials, no obstant, té aquestes condicions:

• Obligatòries.

• Coecibilitat: poden ser imposades per la força.

Característiques pròpies

• Normes generals: adreçades a la població.

• Abstractes: imposen aspectes genèrics.

• Coercitives: es poden imposar per la força.

Estructura

• Supòsit de fet: descripció d'una situació o circumstància que es subjecte de regulació.

• Conseqüència jurídica: atribueix un dret imposant una obligació valorant l'interès a resoldre.

Classes

• Normes de dret comú: afecten a la majoria de ciutadans.

• Normes de dret especial: afecten a certs col·lectius.

• Normes de dret general: afecten a l'Estat Espanyol.

• Normes de dret particular: referides a les diferents Comunitats Autònomes.

• Normes de dret imperatiu: són d'obligat compliment.

• Normes de dret dispositiu: regulen circumstàncies que poden ser substituïdes per les persones (supletòries)

• Les fonts del dret

Article 1 del Codi Civil: Les fonts de l'ordenament jurídic són: la llei (La Constitució), el costum i els principis generals.

La Constitució

La Constitució és la llei màxima que tenim va ser creada a l'any 1.978 i es diu que és la llei de lleis. La Constitució és el conjunt de principis fonamentals que serveixen de suport per l'ordenament jurídic i, per tant, està per sobre de qualsevol altre norma.

Està caracteritzada per:

• Imprecisa però comprensible.

• Ambigua (permet diferents interpretacions): atenent al context al que es va crear.

• Conté:

• Normes rígides: costa molt poder-les modificar (Exemple: Modalitat de vot a estrangers sense nacionalitat espanyola)

• Normes flexibles: son senzilles de modificar.

• Les modificacions menys transcendentals es poden fer amb 3/5 dels parlamentaris un 60% del total.

• Les modificacions de tota o una part important de la Constitució: es necessita un 70% del congrés de diputats i dels senadors, un cop aprovat, les cambres s'han de dissoldre i es convoquen unes noves eleccions i les noves eleccions també han d'aprovar un 70%. També s'ha de convocar un referèndum i l'han d'aprovar la majoria dels ciutadans.

La llei: concepte i classes

• Lleis orgàniques: tot allò relatiu a drets fonamentals i llibertats públiques. Exemples:

• Aprovació d'Estatuts d'Autonomia.

• Registre electoral.

• Competències financeres de les Comunitats Autònomes.

• Tractats internacionals.

Per modificar-les fa falta la majoria absoluta (50 + 1)

• Lleis ordinàries: les que no són orgàniques. No fa falta la majoria absoluta, només cal la majoria simple.

• Decret legislatiu: es una degació (cedeixin) del parlament en el govern. Norma que prové del govern.

• Text refós: adjuntar, recopilar una matèria.

• Text articulat: dotar d'articles un text ! desenvolupar una llei.

• Decret llei: llei que prové del govern ! són normes provisionals en casos urgents i d'extraordinària necessitat (norma provisional de 30 dies), després de dictar-la ha de passar pel parlament.

Els reglaments

• Reglament: normes dictades per l'administració pública que concreten o redifineixen les lleis existents.

Requisits perquè les lleis entrin en vigor

• S'han de publicar al BOE o al DOGC.

• Si no diu quan entra en vigor entrarà en vigor desprès de 20 dies des de la seva publicació. Es derogaran quan una norma superior les derogui expressament.

• Les normes erectroactives: no tenen efectes anteriors.

• Les normes retroactives: normes penals que son millorades per les persones processades.

El costum i els usos normatius

El costum són normes que provenen de la societat: actituds i conductes de forma sistemàtica que s'acaben imposant obligatòriament.

Elements necessaris:

• Reiteració (repetició) de comportament o conducta.

• Donar el rang de norma en aquella conducte reiterada.

És aplicable el costum en defecte de llei. Qui l'aleja ha de demostrar que existeix aquest costum.

Rang de costum: hàbits (conductes reiterades) o usos jurídics (sistemes judicials)

Si no hi ha costum s'han d'aplicar els principis generals del dret.

Els principis generals del dret

Els principis generals del dret són principis ètics - socials, principis de dret natural, principis lògics (de sentit comú)

Article 1.7 del Codi Civil: qualsevol demanda ha de ser resolta pel Jutge en base al sistema de fonts del dret.

• Dret comunitari: Fonts i institucions

La Unió Europea està formada per 15 països que al 2.007 es té previst que siguin 25.

Esta regulada per:

• La Comissió

La comissió té la seva seu a Brussel·les i està formada per 20 persones (comissaris) que actuen amb independència dels seus Estats (Governs), doncs busquen uns interessos comuns. Els membres són anomenats pels governs de cada Estat i, aquests nomenaments, tenen una durada de 5 anys; 2 dels 20 comissaris europeus són espanyols. La comissió es totalment independent.

Funcions:

• Vetllar pels compliments dels tractats, perseguint les inflacions.

• Té un poder d'iniciativa legislativa: possibilitat de fer propostes al consell de determinats acords.
  Exemple: Fer una nova legislació d'una nova matèria.




• El consell

El consell està composat per un representant de cada Estat membre, aquests representants han de ser membres dels governs de cada Estat (Ministres) La composició varia depenent del tema a tractar. El president del consell es qui coordina les diferenciacions i el seu mandat dura 6 mesos. El president del govern és el president del consell.

Funcions:

El consell és el principal òrgan decisori (té poder legislatiu)

• Normatives: adopta les principals decisions i regula les normes a aplicar.

• Tributàries: controla el pressupost i harmonitza els interessos nacionals amb els interessos comunitaris.

• L'assemblea o parlament

El parlament té la seva seu a Estrasburg; l'integren 626 parlamentaris dels quals 64 són de l'Estat Espanyol, aquests són escollits, cada 5 anys, per sufragi universal directe dels ciutadans. S'agrupen per patits polítics.

Funcions:

El parlament no té funcions ni normatives ni legislatives.

• Controlar la comissió.

• Competències consultives.

• El tribunal de justícia.

El tribunal de justícia té la seva seu a Luxemburg, té la funció d'assegurar el respecte del dret comunitari i el compliment dels tractats. Està composat per 13 jutges i 6 advocats generals nomenats de mutu acord amb els Estats membres (pels governs) Els jutges han de tenir una certa capacitat qualificada i un cert prestigi. Els advocats tenen les funcions com si fossin fiscals. Es competent en recursos davant de qualsevol infracció del dret comunitari.

Normes jurídiques comunitàries:

Característiques:

• Està íntimament lligat el dret de cada Estat amb els drets de la Unió Europea.

• Té institucions pròpies pel seu desenvolupament i té tribunals propis pel seu compliment.

• La Unió Econòmica Europea té competències sobiranes per poder legislar per la secció que han fet cada un dels 15 Estats.

• La prioritat del dret comunitari del de cadascun dels Estats.

Ordenament jurídic comunitari (afecta a tots els Estats):

• Originari: Tractats constitucions on es fan constar els objectius de la comunitat, les institucions que organitzen la Unió Econòmica Europea, la seva composició i les seves finalitats. Son adherits (acceptats) pels diferents estats.

• Derivatiu:

• Reglaments: tracten temes generals que són d'aplicació a tots els estats i són directament aplicables.

• Directives: són normes que estableixen objectius i obliguen a cada Estat a adaptar i adequar la seva normativa per assolir aquests objectius. Exemple: la inflació.

• Decisions: Tenen un destinatari concret que tant pot ser un particular, un país o un col·lectiu.

• Dictàmens i reclamacions: no són obligatoris són consells.

• Dictàmens: expressen l'opinió sobre una determinada qüestió.

• Recomanacions: consells, suggerencies per adoptar un determinat comportament.




• Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques

• Els criteris d'interpretació de les normes jurídiques

Article 3 del Codi Civil: Hi han 4 sistemes d `interpretació:

• La interpretació literal: amb el sentit propi de la paraula.

• La interpretació sistemàtica: tenint en compte el context on està aquella norma.

• La interpretació històrica: normes que han nascut dins d'un context determinat. Tenint en compte el context dels avantprojectes.

• La interpretació sociològica: tenint en compte el moment social de la publicació de la norma.

• La integració de les normes jurídiques: analogia i equitat

La integració es donar-li més aplicació a un fet no regulat.

• La analogia consisteix en aplicar una norma semblant pensada per un altre supòsit. Exemple: aplicar a parelles de fet normes del matrimoni.

Requisits:

• Absència d'una norma expressa.

• Quan existeix una entitat de raó entre la norma que pretenem aplicar i el fet mancat de norma.

• Equitat: aplicar el sentit comú o racionalitat en les normes (resoldre un problema en base a l'ètica).

El valor de la jurisprudència

• Jurisprudència: doctrina reiterada que estableix el Tribunal Suprem al interpretar o aplicar les normes (sentències del Tribunal Suprem).

• Valor que té la jurisprudència: només comprendrà l'ordenament (article 6 del codi civil) en teoria però a la pràctica no es així.

• Infracció de les normes jurídiques: i la seva sanció

La ignorància del dret no es motiu d'exorar responsabilitat.

La infracció porta a:

• Imposició d'una multa a sanció: Obligació d'indemnitzar o reparar el perjudici o dany causat.

• Anular o neutralitzar el acte contrari a la llei (infringint dues normes. Exemple: signem un contracte per perjudicar a una tercera persona, conscientment, per tant, s'anul·laria el contracte que feia perjudicar a una tercera persona).

• La renuncia del dret aplicable i el frau de llei

Renuncia del dret aplicable: hi ha normes que són dispositives (no obligatòries) poden no ser exercitades.

Article 6.2 del Codi Civil: podem renunciar a un dret quan no perjudiquen a terceres persones i quan no vagin en contra del interessos de l'ordre públic ni dels interessos generals (Exemple: reclamar un crèdit d'arrendaments, espot renunciar si es vol (el propietari) al dret de cobrament, però si aquest té deutes que estan esperant que cobri l'arrendament no es podria renunciar).




Actes en frau de llei (no és exactament una norma): actes realitzats a l'empara d'una norma però que persegueix una acte prohibit o contrari a l'ordenament (Exemple: matrimoni de conveniència per tenir la nacionalitat; donacions de patrimoni que tributen en un 30% mes o menys, si el vens només tributa al 17%). La sanció d'aquest és aplicar la norma que s'ha intentat eludir. (En el cas del matrimoni per conveniència quedaria nul, i en el cas de la donació s'haurà de liquidar el 30%)

• La persona

• La persona física

Persona: subjecte de drets i obligacions des del moment del seu naixement. La té tothom per igual.

Requisits del naixement:

• Figura humana.

• Es superin les 24 hores de vida independent.

El naixement és l'inici i s'extingeix amb la mort o declaració de mort.

• Les persones desaparegudes o exempts s'apliquen la seva mort quan han passat 10 anys des que han desaparegut o des que s'ha tingut la última notícia.

• En el cas d'una persona major de 75 anys quan han passat 5 anys.

• En el cas d'una persona desapareguda en motiu d'un sinistre o acció bèrica quan han passat 2 anys.

S'instà un expedient alejant aquestes circumstàncies i es declaren mortes. Les persones que hereten han d'esperar 5 anys per poder-los concedir gratuïtament.

Si apareix se l'hi ha de retornar els béns en la situació en que es trobin. Si apareix i estava casat s'hauria de donar per nul el segon vincle (en una aplicació literal) se l'hi ha de tornar a la situació abans de la desaparició excepte el matrimoni.

Capacitat d'obrar: podem exercitar els drets i les obligacions a partir dels 18 anys.

Excepcions:

• Es pot avançar mitjançant l'emancipació:

• A partir de 16 anys excepte per matrimoni que es pot contraure a partir dels 14 anys.

• La cessió voluntària dels pares o tutors als seus fills.

• Petició dels 16"18 anys quan hi ha desavinences amb els pares o tutors (sobretot en pares separats)

Limitacions:

• No poden demanar préstecs.

• No poden hipotecar, gravar ni vendre béns immobles.

• Persones incapaces:

• Per mitjà de la incapacitació una persona no pot obrar per si mateixa quan té una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic que l'impedeixen regir-se per si mateixa.

• Incapacitat parcial o total de les activitats d'una persona.

• Prodigalitat o declaració de pròdig: ve donat quan una persona de forma habitual malgasta els seus ingressos (problema d'administrar els seus béns). Se li inhabilita per exercitar tots els seus actes patrimonials. S'acaba quan es guareix de la malaltia. o quan deixen d'haver persones al seu càrrec.




• Representació

Representació: substituir una persona per una altre en l'exercici dels drets i obligacions.

Tipus:

• Representació legal o obligatòria: Pares pels menors d'edat, tutors pels incapacitats o curadors pels pròdigs.

• Representació voluntària: Cedir drets a una altre persona (Exemple: l'acte de matrimoni per poders)

• Excepció:

• Actes que són personalistes i que no es poden delegar (Exemple: el vot de les eleccions)

• Tipus:

• Directe: el representant actua en nom i per mandat del seu representador; d'aquesta circumstància es conscient la persona amb la qual s'està obligant (el representat de la Coca - Cola)

C A B C

• Indirecte: el representant tot hi que actua per mandat; no fa constar aquesta circumstància (actua com si fos a títol particular. Exemple: un famós vol llogar un pis i li encarrega a una altre persona que se'l llogui amb el nom d'aquesta darrera i no al nom del famós; Subastes) En el cas d'incompliment el responsable seria la persona a la qual se l'han encarregat.

C A B

Per actuar com a representant cal tenir l'autorització (un poder) de la persona que vol ser representada. Aquest poder es plasma en un document notarial en el qual es faculta a una altre persona a unes determinades situacions en les quals el pot representar.

• La persona jurídica: tipus

Article 35 del Codi Civil:

• Corporacions: entitats de dret públic que estan subjectes al dret administratiu: ajuntaments, administracions públiques,...

• Associacions: Reunió de 2 o més persones que tenen uns interessos o unes finalitats comunes.

• Tipus:

• Amb ànim de lucre: Societats mercantils.

• Sense ànim de lucre: es constitueixen per mitjà d'un document anomenat “acte constitutiva” en el qual es fa constar el nom de les persones que la constitueixen, la seva finalitat, els seus objectius i els mitjans econòmics dels quals disposa (Exemple: Institucions esportives)

• Òrgans de govern:

• Assemblea de socis (la més important): té l'obligació de reunir-se un cop l'any i la seves funcions són: aprovar o no la gestió de la junta directiva, els comptes anuals, nomenar els càrrecs de representació pel següent exercici i resoldre totes les qüestions que afectin a un canvi d'objectius.

• Junta directiva: és l'equip que administra l'associació segons els seus objectius; té un president el qual té les funcions de representació de l'entitat.

• Fundacions: dotació patrimonial escrit o adreçat a una finalitat.

• Requisits:

• Voluntat d'un fundador (persona física o jurídica o d'un conjunt d'elles; es pot constituir per actes de vida o mort) El/s fundador/s son la/es persona/es que aporten el patrimoni necessari pel destí de la fundació.

• Dotació patrimonial: ha de ser suficient i apte per l'activitat per la qual es constitueix.

• Finalitat d'interessos generals: tant en l'activitat que es desenvolupa com en els seus destinataris i ha d'ésser tolerada o admesa pel nostre ordenament.

• Requisits formals: la seva constitució ha d'estar recollida en una escriptura pública que s'ha de registrar al Registre de Fundacions.




• Òrgans de govern:

• Patronat (el més important): té encomanada les funcions de: l'administració, funcionament i gestió de la fundació. Es l'òrgan col·legiat o plural; en els estatuts constarà quins membres l'integren i quins seran (normalment són parents dels fundadors)

• Protectorat: té encomanada les funcions de vigilància, control i seguiment del comandament. Esta en mans de la Generalitat que vetlla pel correcte compliment d'aquestes fundacions.

Les dotacions patrimonials estan gairebé exemptes d'impostos. La fundació ha de conservar aquest patrimoni, així com també les aportacions futures (donacions, subvencions, ...)

Extinció de les persones jurídiques

• Causes:

• Haver assolit les finalitats que tenia.

• Haver expirat el termini legal per funcionar (hi ha associacions amb data de finalització)

• Impossibilitat d'assolir les seves finalitats:

• Per manca de finançament.

• Per decisió dels socis.

• El patrimoni

• Els béns i les coses

Article 333 Codi Civil: béns són totes les coses que poden ser objecte d'expropiació i les coses són la resta (Exemples: aire, vent)

• La distinció entre béns de domini públic i de propietat privada

• Béns privats: subjectes a dret privat o civil.

• Béns públics: subjectes al dret públic o administratiu.

• Domini públic: inembargables (no es poden transmetre) són imprescriptibles.

• Domini privat: són públics que queden desafectats (Expropiacions que passen a ser públics)

Ús públic: destinats a un ús comú o a un servei públic (Exemples: carreteres, ports, rius,...)

Servei públic: béns que per la seva activitat tenen uns interessos col·lectius (Exemples: hospital, presons, escoles, museus,...)

• Desafecció = Passar de públic a privat.

• Expropiació = Passar de privat a públic. Es necessari:

• Declaració prèvia d'utilitat social o necessitat.

• El pagament d'una indemnització o justipreu: Es pot recórrer però no atura l'expropiació; l'administració fa aquest dipòsit en un compte.

• Si els béns expropiats no es fan servir, aquella expropiació es por recuperar per mitjà de la reversió.

• Classificació dels béns:

• Béns Mobles (article 335 del Codi Civil): poden ser transportats sense cap deteriorament o sense cap problema.

• Béns Immobles (article 334 del Codi Civil): són totes les coses fixades al sòl i adherides (unides) a ell (Exemples: edificis, terres, arbres, fruits dels arbres que no s'hagin caigut) no es poden transportar o per transportar-lo significa deteriorament dels béns units.




Diferències entre béns mobles i immobles:

• Capacitat d'obrar: per poder transmetre béns immobles cal tenir capacitat d'obrar.

• “Solemnitat (rigor) en la contracció els béns immobles per la seva transmissió necessiten l'escriptura pública i la inscripció en el Registre de la Propietat”

• Terminis per la prescripció: Béns mobles 6 anys i els béns immobles 30 anys.

• Classes de coses

• Coses corporals: són aquelles que són perceptibles pels sentits (objectes, coses)

• Coses incorporals: són aquelles que no són perceptibles pels sentits (Exemples: drets de crèdit, patents, marques, ...)

• Coses fungibles: són aquelles que poden ser substituïdes per una altre de la mateixa espècie i entitat (diner)

• Coses no fungibles: són únics, no poden ser substituïdes (Exemple: quadres de col·leccionistes)

• Contractes: transmissió d'un negoci.

• Coses principals: són aquelles que disposen de coses afegides com a complement.

• Coses accessoris: són aquelles que tenen una relació de subordinació o complement amb una de principal.

• La producció i explotació de les coses: Els fruits

Els fruits: són els rendiments que donen les coses.

Tipus:

• Fruits naturals: són produccions espontànies ( no intervé l'home) de la terra i les cries dels animals.

• Fruits industrials: són rendiments de la terra en motiu del treball de l'home.

• Fruits civils: són els lloguers d'edificis, rendiments o interessos dels diners i l'import de les rendes vitalícies.

Patrimoni: conjunt de drets i obligacions del que es titular una persona, excloses expectatives de futur (aspecte del patrimoni en vida)

• Els drets subjectius

• Concepte de dret subjectiu

El dret subjectiu és una situació de dret (obligacions, limitacions de la nostra capacitat de comportament; prerrogatives: drets de les persones) concret que atorga a l'ordenament jurídic a una persona perquè pugui defensar i satisfer els seus propis interessos (Exemple: les persones tenim dret a saber la composició dels productes, dates de caducitat; tenim el dret al lliurament del producte adquirit i a reclamar sobre les anomalies)

• L'adquisició i extinció dels drets subjectius

Adquisició

• Adquisició ordinària: no intervé la voluntat de la persona i s'adquireixen pel sol fet de ser persones (Dret a la vida, a l'educació,...)

• Adquisició derivativa (conducte prèvia): aquells drets que s'adquireixen al realitzar una conducte concreta, requereix l'actuació d'una persona (Exemple: donació - acceptar-la)




Extinció

Cada dret s'extingeix d'una manera diferent.

Generals:

• Drets personals o de crèdits (ens deuen diners): s'extingeixen amb el compliment de l'obligació.

• Drets sobre les coses (dret de propietat privada): s'extingeixen amb la transmissió o destrucció del bé.

• La renuncia del seu titular: aquest titular pot renunciar al seu dret, sempre i quan, no es perjudiqui a una tercera persona i no vagui en contra de l'interès de l'ordre públic.

• L'exercici dels drets i els seus límits: abús del dret i el principi general de bona fe

Límits de l'exercici dels drets

Col·lisió de drets: un dret s'acaba quan s'inicia un altre (Exemple: el dret a la propietat)

Bona fe

Article 7.1 del Codi Civil: L'exercici dels drets s'han d'exercitar conforma la bona fe, que vol dir, seguint el model de conducte socialment adequat.

Principi dels actes propis: ningú no pot anar en contra dels seus propis actes (Exemple en una comunitat de propietaris s'està discutint sobre la instal·lació d'una antena parabòlica, el veí que la tingui ja instal·lada no pot anar en contra d'aquesta instal·lació)

Abús del dret

Article 7.2 del Codi Civil: La llei no empara l'ús d'un dret per perjudicar un altre i qui ho faci estarà obligat a indemnitzar al perjudicat (o a qui correspongui). Exemple: no deixar parlar a una persona perquè aquesta no opini.

• Els límits temporals de l'exercici dels drets: La prescripció i la caducitat

Prescripció

La prescripció és l'extinció d'un dret pel transcurs del termini sempre que no hagi hagut interrupció en aquest termini (el termini es pot allargar)

Article 1.930 del Codi Civil: s'extingeix per la prescripció els drets i deures de qualsevol classe que afecten al Codi Civil.

Requisits:

• El dret sigui de contingut patrimonial (prescriptible)

• El dret estigui en desús, abandonat, no exercitat.

• El transcurs del termini que marca la llei: cap interrupció, es pot anar prorrogant. La interrupció es pot fer de qualsevol forma, qualsevol acte extern de l'exercici d'un dret serà causa d'interrupció.

• Que algú demostri la concurrència o existència dels requisits anteriors.




Principals terminis de prescripció:

• Drets sobre béns immobles: 30 anys.

• Drets sobre béns mobles: 6 anys.

• Drets personals o de crèdit: 15 anys.

Excepcions:

• Dret a cobrar prestacions periòdiques (lloguers): 5 anys.

• Dret a cobrar serveis professionals: 3 anys.

• Dret a cobrar o reclamar indemnitzacions de responsabilitat civil: 1 any.

Renuncia guanyada:

• Pot ser renunciada: el beneficiari ho pot renunciar.

La caducitat

L'extinció d'un dret pel transcurs del termini fixat a la llei sense possibilitat d'interrupció ni prorroga, pot ser apreciat d'ofici (automàticament) per l'autoritat (impugnació de la paternitat: 2 anys)

• Les bases jurídiques del sistema econòmic

• Els principis constitucionals del sistema econòmic

Article 38 de la Constitució: es reconeix la llibertat d'empresa, en el marc d'una economia de mercat. Els poders públics garantiran i protegiran el seu exercici i defensaran la productivitat d'acord amb les exigències de l'economia general i en el seu cas de la planificació.

Sistema capitalista:

• Llibertat d'empresa.

• Marc d'una economia de mercat.

Sistema socialista:

• Existències de l'economia general.

• Planificació: mitjançant els monopolis.

L'estat intervé quan hi ha sectors desequilibrats perquè no quedin fora del sistema econòmic.

• La propietat privada en el Codi Civil i en la legislació especial

Propietat privada

El dret a la propietat privada està recollit a l'article 33 de la Constitució que reconeix aquest dret.

Article 348 del Codi Civil: és el dret de gaudir i disposar sense més limitacions que les establertes a les lleis.

Propietat privada (aquest dret no és il·limitat. Exemples: Drets d'inmisions, Sorolls)

• Gaudir: fer ús (amb caire exclusiu) excloent (dret d'exclusió) les altres persones.

• Disposar: dret de poder transmetre, alienar la propietat (valor de canvi)

Legislació especial

• Aigües i minerals: estan excloses pràcticament de la propietat privada.

• Propietat intel·lectual (drets d'autor): drets legalment reconeguts a certes persones (autors, traductors,...) sobre les obres literàries, científiques o artístiques (Text refós de l'any 1.996 del Codi Civil) que es puguin donar per a qualsevol mitjà.

• Aspectes fonamentals:

• Caire o contingut econòmic o patrimonial: aquest permet al seu titular fer seus els rendiments econòmics que produeixi aquella obra.

• Caire moral: es té dret a que l'obra no sigui objecte de divulgació, manipulació o la integritat es faci el seu invent inicial.

Limitació: 70 anys de la mort del seu autor.

• Propietat, copropietat i possessió

Propietat: un sol titular d'aquest bé.

Copropietat: el dret el comparteixen més d'una persona.

• Sistema de copropietat:

• El copropietari té una quota de propietat (%)

• Administració:

• Els acords es prenen per majoria de quotes.

• Sistema per deixar la copropietat:

• Si el bé ho permet podrà instar la divisió del bé com copropietaris haguí.

• Sinó:

• Bé moble:

• El copropietari pot vendre. Té dret a vendre judicialment tota la propietat de tal manera que el preu es repartirà entre tots els copropietaris en funció de la quota (Exemple: matrimoni - pis - acord - es queda la dona - pagar al marit - fora d'impostos)

Es pot pactar la indivisió per un període màxim de 10 anys.

• Referència de la propietat horitzontal

La propietat horitzontal és un sistema mixt entre la propietat individual i comuna. en el qual s'administra un bé comú.

Article 396 del Codi Civil: Els habitatges d'edificis poden ser objectes de propietat individual.

• Elements privatius: particulars de cada propietari (Exemples: vivendes, locals comercials, apartaments i trasters) El seu propietari té la propietat exclusiva: pot fer les obres i modificacions que vulgui i pot disposar lliurement del seu dret de propietat (Exemple: la pot vendre si vol)

• Elements comuns: de tots els copropietaris.

• Per naturalesa (Exemples: fonaments, coberta, façana, escales, replans, ascensors, ...)

• Pel destí: element comú (Exemples: un local o una porteria que sigui de tots els copropietaris)

En aquests elements no es poden fer modificacions si no es té el permís de tots els copropietaris. Per fer alteracions en general es necessari tenir la unanimitat, no obstant, en elements bàsics n'hi ha prou amb l'acord de:

• 3/5 parts per l'establiment d'un ascensor.

• ½ parts per instal·lar barreres arquitectòniques (Exemple: baranes)

• 1/3 part per instal·lar la televisió per cable.

La propietat horitzontal s'ha de regir a través d'un document anomenat “títol (acte) constitutiu” en el qual es descriu la propietat, es concreten els elements privats i comuns, es distribueixen les quotes de participacions (els drets i obligacions es multipliquen o es divideixen en funció del coeficient de quota que li toca a cada copropietari. Per atribuir-lo aquest coeficient té en compte la superfície i el seu valor. Un cop atribuïda la quota es quasi impossible modificar-la perquè es necessita la unanimitat)




Funcionament:

• Junta de copropietaris (l'òrgan més important): és la reunió anual (com a mínim) de tots els copropietaris. Aquests han d'aprovar els comptes, nomenar els càrrecs i decidir qualsevol cosa sobre la propietat).

• President: és un copropietari que fa de representant de la comunitat i que pot prendre decisions sobre les relacions (temes) ordinàries (menys transcendentals) o domèstiques.

• Secretari: és que porta la comptabilitat de la finca, qui guarda els llibres, que redacta els temes tractats a les juntes, qui certifica les reclamacions,...

• Administrador de la fina: no és obligatori que sigui un copropietari, sol portar la comptabilitat, envia la correspondència, paga les despeses de la finca,...

• Els drets reals

• Drets reals i drets de crèdit

• Els drets reals: són uns drets de contingut patrimonial que recauen de forma directe sobre una cosa i que poden ser exercitat davant de qualsevol persona (Exemple: el dret a la propietat)

• Els drets de crèdits: són els drets sobre les persones que es basen amb una relació entre subjectes en la qual cal un consens de voluntat previ que s'esgota en el moment del compliment (Exemple: deutes)

• Tipus de drets reals

• Plens (Exemple: dret a la propietat)

• Limitats.

A) Drets de gaudiment

• Usdefruit: concedeix al seu titular un dret en exclusiva sobre un bé que pot utilitzar o que pot apropiant-se dels seus rendiments o fruits. Aquests dret és temporal (com a màxim dura fins la mort de l'usufructuari) Exemple: Una persona que mort i no deixa testament, llavors la herència seria dels fills (nua, perquè no té cap gaudiment) però la vídua fa d'usufructuari)

• Ús i habitació:

• Ús: dret a percebre els mitjans necessaris pel seu manteniment (vídua)

• Habitació: donar un sostre al seu titular.

• Servituds: càrrega o gravamen que s'imposa en un bé immoble en benefici d'una altre bé immoble.

• Legals: les que marca la llei.

• Pas: Servitud de pas.

• Aigües.

• Llums i vistes

• Parets mitjeres

• Voluntàries o convencionals.

• Superfície.

• Cens i enfiteusis.




B) Drets reals de garantia

L'aportació que fa el deutor d'un bé en garantia al compliment d'una obligació perquè en cas d'incompliment d'aquesta obligació es pugui satisfer mitjançant el bé donat en garantia.

• Penyora: recau sobre béns mobles, el bé empenyorat s'ha de lliurar al creditor.

• Hipoteca: recau sobre béns immobles, això afecta a qualsevol persona.

Aquest dret de garantia s'extingeix quan es compleix l'obligació principal.

C) Drets reals d'adquisició preferent

El dret real d'adquisició preferent és el dret de substituir en l'adquirent en les mateixes condicions estipulades en el contracte.

• Tanteix: es notifica abans de transmetre aquest bé.

• Legal: per llei.

• Entre arrendataris: el llogater té dret a adquirir la propietat.

• Entre comuners o copropietaris.

• Entre cohereus: abans de la partició

• Entre colindants.

• Convencional o voluntària: termini màxim de 10 anys.

• Retracta: es notifica després de la transmissió.

• Legal: per llei.

• Entre arrendataris: el llogater té dret a adquirir la propietat.

• Entre comuners o copropietaris.

• Entre cohereus: abans de la partició

• Entre colindants.

• Convencional o voluntària: termini màxim de 10 anys.

• La publicitat dels drets reals immobiliaris: el Registre de la Propietat

El registre de la propietat és el registre de tots els drets reals en quan a la seva existència i a la seva titularitat.

Organització del Registre de la Propietat:

• Per titulars dels drets (persones)

• Per finques.

Tot i que, aquest registre no es obligatori que s'escrigui la venda d'un bé seria molt convenient. El Registre de la Propietat és un registre públic que no té un registre central. Si tens inscrit un bé s'et manté el dret i també és important quan has de comprar un bé, ...

Funcions:

• Principi de tracte successiu: les anotacions han d'anar lligades amb les anteriors.

• Prioritat registral: el primer que arriba al registre és el que té més dret.

• Obligacions i contractes

• La relació obligatòria: concepte i estructura. Les fonts de les obligacions

L'obligació es caracteritza per la patrimonialitat de la prestació. Els deures jurídics fan referència a conductes no patrimonials exigides a una persona per l'ordenament jurídic.

Estructura de la relació obligatòria:

• Subjectes: en tota obligació hi han d'haver-hi dues persones que tenen situacions contraposades.

• L'una esta legitimat (actiu o creditor) per exigir una conducte determinada a l'altre part.

• L'altre (passiu o deutor) està obligat a observar la conducta prevista, es a dir, complir el que exigeix el creditor.

• La prestació és la conducte o objecte de l'obligació.

• Dret de crèdit: dret o facultat que té el creditor de reclamar la prestació.

Les fonts de les obligacions

Les fonts de les obligacions són els fets o actes jurídics que generen la relació obligatòria.

• Article 1.089 del Codi Civil: les obligacions neixen de la llei, dels contractes, dels quasi - contractes, i dels actes i omissions il·lícits o en què intervé qualsevol gènere de culpa o negligència.

• Classes d'obligacions

Genèriques i específiques

• Genèriques: són aquelles en que l'obligació de donar o de lliurar una cosa, ve caracteritzada per la relativa determinació de l'objecte de la prestació.

• Exemple: Anem a la papereria i demanem un full de paper DIN A4 (objecte ! determinat relativament perquè no diem la marca del full de paper) el depenent de la papereria està obligat a donar-nos un full de paper DIN A4.

• Especifiques: casos en que la prestació del deutor (objecte passiu) es troba perfectament individualitzada i, per tant, el lliurament d'una cosa diferent no satisfà els interessos del creditor (objecte actiu)

• Exemple: Demanem un full de paper DIN A4 de la marca “Galgo”

Alternatives i facultatives

• Alternatives: caracteritzades per la multiplicitat de prestacions. L'obligat compleix la obligació executant qualsevol de les prestacions previstes.

• Exemple: Anem a un concessionari i demanem (volem) un Golf vermell TDI o un Golf vermell GTI, l'obligació es compleix lliurant qualsevol dels dos.

• Facultatives: hi ha una sola prestació però l'obligat té la possibilitat de complir portant a terme una altre prestació.

• Exemple: En un contracte de compra - venta d'una casa pot haver una clàusula on s'estableixi que el venedor es podrà tornar enrere si torna la paga - i - senyal multiplicada per dos.

Mancomunades i solidàries

• Mancomunades o conjuntes: cada un dels creditors només pot reclamar del deutor la part proporcional que li correspon en el crèdit. (o dit d'una altre manera: quan el deutor només està obligat a pagar al creditor la seva part proporcional del crèdit) -Es necessària la firma de tots els contractants per poder fer qualsevol cosa-

• Solidàries o indistintes: qualsevol creditor pot reclamar a qualsevol deutor la totalitat del deute. Quan qualsevol dels deutors compleixi l'obligació aquest pot exigir i reclamar a la resta la part proporcional que els hi correspon. Aquesta acció s'anomena acció de repetició o de regrés.

Les obligacions pecuniàries

• Obligacions pecuniàries o dineràries: són aquelles que consisteixen en pagar una quantitat de diners (Els diners són mobles (es mouen), fungibles (es gasten) i són un bé productiu (poden generar més diners))

Característiques:

• La indemnització en cas d'incompliment comporta el pagament d'uns interessos.

• Només existeix l'obligació pecuniària quan es tingui per objecte el lliurament d'una determinada quantitat de diners.

Classes d'interessos:

• Interès convencional: interessos pactats entre les dogues parts. Exemple: interessos d'un banc.

• Interès legal: és l'interès que ve determinat per llei. Exemple: En un judici es pot reclamar el que es deu més l'interès legal.

• Interès anotocisme: interessos vençuts que generen nous interessos.

Obligacions recíproques

Les obligacions recíproques són aquelles que vinculen o obliguen a les dogues parts a realitzar actes propis.

• El contracte. Contingut

El contracte és un acord entre dues parts que té com a finalitat l'intercanvi de béns i serveis.

Tot contracte ha de tenir per objecte prestacions susceptibles de valoracions econòmiques.

Principi d'autonomia privada

L'ordenament jurídic reconeix als particulars un ampli poder d'autoregulació de les seves relacions patrimonials. Té com a condició que no sigui contemplat al marge de l'ordenament jurídic, per tant, això implica que les parts puguin decidir: com volen contractar (verbal o per escrit) o si fer-ho en document públic o privat (Excepció: hi ha determinats contractes que s'han d'elevar a públics. Exemples: contractes que afecten a la transmissió, modificació o extinció dels drets reals. Exemple: Dret real d'hipoteca)

Tipus de contractes:

• Contractes formals: aquells que el Codi Civil exigeix una forma concreta.

• Contractes consensuals: aquells que es perfeccionen (produeixen efectes jurídics) amb el consentiment de les parts. Exemple: Contracte de compra - venta.

• Contractes reals: aquells que es perfeccionen amb el consentiment de les parts i, a més, amb el lliurament d'una cosa o objecte. Exemple: Préstec del banc.

Contractes típics i atípics

• Contractes típics: estan contemplats expressament per la llei (Exemple: compra - venta, dipòsit, préstec, lloguer) (Permuta: intercanvi)

• Contractes atípics: aquells que sense tenir una regulació legal reuneixen els requisits legals de la genèrica figura contractual. Exemple: contracte de leasing que està emmarcat dintre del contracte de lloguer.

Elements essencials del contracte

• Consentiment: acord entre les parts.

• Forma lliure: verbal o escrita.

• Objecte: intercanvi d'alguna cosa

• Causa: voluntat, conseqüència.

• La ineficàcia del contracte

Quan parlem d'ineficàcia del contracte fem referència a tots aquells supòsits en què el contracte no arriba a produir efectes.

• La invalidés: ve motivada per circumstancies intrínseques (interiors) a qualsevol dels elements essencials del contracte que no resulten admissibles per l'ordenament jurídic.

La nul·litat

La nul·litat és el supòsit més gran de invalidesa. Els contractes nuls no produeixen cap efecte.

Causes:

• Falta d'algun dels elements essencials del contracte.

• Consentiment: acord entre les parts.

• Forma lliure: verbal o escrita.

• Objecte: intercanvi d'alguna cosa

• Causa: voluntat, conseqüència.

• Incompliment de la forma substancial del contracte (Exemple: La hipoteca ha de ser per escrit i en document públic)

• El incompliment de qualsevol dels requisits objecte del contracte.

• Lícit

• Possible

• Estigui o sigui determinat.

(Exemple: vendre la facultat)

• La il·lícitud de la causa (Exemple: venda d'un apartament per traficar amb drogues)

• Sigui contrari a la moral o a l'ordre públic.

Quan es produeix alguna d'aquestes causes pot ser un contracte nul si fem una acció de nul·litat: pot ser exercitada per qualsevol persona interessada en anular el contracte, aquesta acció no prescriu (no té temps màxim per poder-la exercitar)

La conseqüència d'aquesta acció és la restitució (tornar les coses a l'estat anterior a la celebració del contracte)

Nul·litat parcial del contracte: si el contracte té una o varies clàusules il·legals, tot i que la resta del contracte és vàlid i adequat a l'ordenament jurídic, el contracte segueix sent vàlid exceptuant les clàusules invàlides.

L'anul·labilitat

Causes:

• Existència de vicis del consentiment: violència, intimidació,...

• Inexistència de la capacitat d'obrar a alguna de les parts contractuals (Exemple: contracte a un menor el qual seria vàlid amb la firma del tutor)

El termini per realitzar l'acció d'anul·labilitat té una caducitat de 4 anys, un cop passat aquest termini no es pot reclamar (efecte restitució)

La rescissió

La rescissió és la forma d'ineficàcia del contracte que procedeix d'un moment posterior a la celebració del contracte, el qual neix vàlid però posteriorment es declara ineficaç.

Causes:

• Rescissió per lesió patrimonial: és la rescissió d'un contracte per causa d'un perjudici patrimonial, que genera el mateix contracte per una de les parts contractants. (Exemple: es ven una casa per un preu inferior a la meitat del seu preu de mercat)

• Rescissió per frau: es produeix en la celebració d'un contracte amb una intenció fraudulenta respecte de tercers, és a dir, amb la intenció d'enganyar-lo perjudicant els seus interessos. (Exemple: Un pare fa una donació d'un pis al seu fill perquè el banc no embargui el pis)

• La ineficàcia en el sentit estricte: supòsits en que certs defectes o circumstàncies externes al contracte (extrincites) el porten a la falta d'efecte.

• El compliment i l'incompliment de les obligacions

• El pagament: subjectes i requisits objectius

Pagar = lliurar una quantitat de diners (compliment d'una obligació)

Pagament = causes d'extinció de l'obligació.

Subjectes (tota relació obligatòria: té 2 o més persones)

• Subjecte actiu o creditor: és la persona que està legitimada a exigir el compliment de l'obligació.

• Subjecte passiu o deutor: és la persona que està obligada a suportar les legitimes pretensions del creditor.

Requisits

• La identitat: el deutor no pot obligar al creditor a rebre una cosa diferent de la pactada.

• La integritat: no es considerarà pagat un deute fins que s'hagi lliurat completament la cosa o realitzada la prestació pactada.

• La indivisibilitat: el pagament de l'obligació no es pot fer de forma fraccionada.

Elements

• Lloc: el compliment s'ha de portar a terme en el lloc “estipulat”. La pràctica diària moltes vegades fa que el lloc de pagament sigui a través del banc.

• Moment: La determinació del moment és molt important perquè determinat el moment de pagament es començarà a generar perjudicis en cas d'incompliment i el deutor es podrà constituir en mora. D'entrada les obligacions s'han de complir en el moment constitutiu o de contracte.

El rebut de pagament és la prova d'haver pagat i, per tant, la prova d'extinció de l'obligació.

• La mora del deutor

Es parla de morós quan el compliment de l'obligació no té lloc en el moment temporal pactats.

Només parlem de morós quan el compliment encara que tard, resulti finalment satisfactori pel creditor. Per tant, la causa de la mora és la falta de diligència del deutor (morós)

La mora del deutor només cap en les obligacions de pagar diners.

La constitució

Es produeix quan el creditor exigeix o reclama al deutor l'incompliment de l'obligació si no ho reclama no hem de parlar de mora sinó de retràs.

Excepcions del requeriment previ:

• Quan la mateixa obligació o llei ho declari expressament.

• Quan de la naturalesa i circumstàncies resulti que la designació de l'època en que havia de fer-se la cosa o relació necessària va ser determinat per l'obligació. (Exemple: Demanem un vestit per l'hivern a un sastre i, aquest, ens el lliura a la primavera)

Efectes

• Complir l'obligació.

• Indemnitzar pels danys i perjudicis que el retràs hagi pogut ocasionar: El deutor morós respon davant del compliment de l'obligació i està obligat a indemnitzar els danys i perjudicis que pugui haver ocasionat al creditor.

La mora es pot extingir en el cas de que el creditor concedeixi al deutor un nou termini per pagar.

Retràs

Morós

Reclamació Judicial

Sentència

Pagui

No pagui

Contracte 01.10.02

15.10.02

11.11.02

• L'incompliment

Execució forçosa

L'execució forçosa suposa la reclamació judicial al deutor del compliment de l'obligació i amb això obtindrem una sentència que pot fer esdevenir dos situacions:

• Pagui.

• No pagui: el creditor demanarà al jutge l'execució forçosa la qual consisteix en l'obtenció per via judicial de la prestació pactada en el seu dia de constitució de l'obligació; i aquesta execució pot suposar embargament.




Responsabilitat per danys i perjudicis

La responsabilitat per danys i perjudicis constitueix la suma de diners que el deutor incomplidor ha de pagar al creditor per indemnitzar al creditor dels danys i perjudicis que l'incompliment li hagi pogut provocar.

Elements:

• Danys emergents: perjudicis materials ocasionats al creditor.

• Lucre cessant: Beneficis deixats d'obtenir per al creditor com a conseqüència de l'incompliment contractual.

Requisits:

• Actuació del deutor que el faci responsable de l'incompliment contractual.

• El creditor acrediti l'efectiva existència d'aquests danys mitjançant algun tipus de prova. Aquesta responsabilitat no estaria obligat a indemnitzar si s'ha produït per causes de força major o estranyes al deutor que l'hagin fet impossible realitzar l'obligació.

• La protecció del dret de crèdit

• La responsabilitat patrimonial universal del deutor

Article 1.911 del Codi Civil: estableix que el deutor respondrà de les seves obligacions amb tots els seus béns presents i futurs.

• Accions subrogatòria, directa i pauliana

Acció subragatòria: acció que permet al creditor un cop a perseguit tots els béns del deutor exercitar tots els drets i accions que tingués el deutor amb la finalitat d'obtenir el cobrament del seu crèdit (acció subsidiària: primer béns i desprès drets i accions) l'objecte d'aquesta acció són tots els drets del deutor; és a dir, accions que pogués exercitar el deutor davant o en contra a tercers.

A (Creditor)		A (es posa en el lloc de B)
			B (Deutor)		C (Tercer)

Acció pauliana: acció que faculta els creditors per impugnar els actes que el deutor hagi realitzat en fraus dels seus drets. Té caràcter subsidiari (primer s'ha d'haver anat contra als seus béns) la seva finalitat és aconseguir la ineficiència dels actes del deutor que el col·loquen en una situació d'insolvència patrimonial per pagar els seus deutes.

Requisits:

• Que el deutor realitzi un acte que perjudiqui els seus creditors; i aquest perjudici consisteix en la disminució del seu patrimoni.

• Que l'acte que fa el deutor sigui fraudulent: en el qual la voluntat sigui no pagar els seus creditors.

• Que el deutor sigui insolvent.

• El creditor ha de demostrar la intenció fraudulenta del deutor.




Efecte:

• Aconseguir la ineficàcia de l'acte fraudulent.

A (creditor)		B (deutor)		C (fill del deutor, major d'edat)
						Donació
		Penal: “Alçament de béns”

• Altres instruments de garantia

El dret de retenció

El dret de retenció és la facultat que atorguen a qui està obligat a la restitució o lliurament d'una cosa per retardar o retrasar el seu compliment fins que no se li hagi satisfet el crèdit.

La pena convencional

La pena convencional consisteix en el pagament d'una suma de diners que l'obligat es compromet a satisfer a qui té el dret d'exigir-li el seu compliment; hi sol anar incorporada als contractes com una clàusula més. La pena convencional substitueix la indemnització de danys i perjudicis. La pena convencional opera de forma automàtica.

(Exemple: es compra un pis sobre plànols i es pacta que per cada dia de retràs es lliurarà una pena de 30 euros)

Les arrees

Les arrees suposen un lliurament de diners.

Classificació en funció de la seva finalitat:

• Arrees confirmatòries (paga i senyal): aquells on el lliurament de diners té una funció de prova o confirmació de la celebració del contracte i, per tant, de la seva percepció.

• Arrees penitencials: són aquelles en què el lliurament de diners permet a qualsevol de les parts desistir (renunciar) a l'execució d'un contracte ja perfeccionat; conformant-se el que va lliurar diners a perdre'ls (si es aquest el que renuncia) o els que els va rebre a tornar el doble (si es aquest el que renuncia)

• Arrees penals: tenen la mateixa finalitat que les clàusules penals (penes convencionals) El lliurement de diners té una funció de pena abans del seu compliment.

• Contractes en particular (I)

• Doctrina general sobre la compra - venta: civil i mercantil

El contracte de compra - venta està regulat al article 1.445 del Codi Civil: Contracte pel qual una de les parts contractants s'obliga a lliurar una cosa determinada i l'altre part a pagar un preu amb diners o signe que el representi (Exemples: xec, pagarés,...)




Característiques:

• Contracte consensual: es perfecciona (produeix efectes: és vàlid) amb el consentiment de les parts i, per tant, el lliurament de la cosa i el pagament del preu es corresponen a la fase d'execució del contracte.

• Contracte bilateral: produeix obligacions recíproques per les dogues parts.

• Contracte honéros: suposa un sacrifici recíproc per les dogues parts, és a dir, equivalència de prestacions (no és gratuït)

• Contracte commutatiu: l'intercanvi de prestacions està determinat des del moment de la seva perfecció.

• Contracte translatiu de domini: la compra - venta serveix de títol de transmissió de la propietat

Diferencia entre la compra - venta civil i mercantil

La compra - venta mercantil: les parts són empresaris o comerciants i existeix una voluntat d'obtenir uns beneficis en la revenda d'un bé.

• Estructura del contracte de compra -venta

Intervenen dos elements bàsics:

• Objecte: poden ser objecte del contracte de compra - venta totes les coses mobles, immobles, futures, ... sempre i quan reuneixin els següents requisits:

• Siguin de comerç lícit.

• Tinguin una existència real.

• La cosa sigui objecte determinat.

• Preu: és l'element característic de la compra - venta i consisteix en la suma de diners que el comprador s'obliga a pagar a canvi de la cosa lliurada. Requisits:

• Que sigui en diners o signe que el representi (per tant, una permuta no valdria perquè no hi ha diners pel mig)

• Que sigui determinat.

• Que sigui vertader (real)

• Obligacions del comprador

• Pagar.

• Obligacions del venedor

• Lliurar la cosa venuda i conservar-la amb la diligència d'un bon pare de família fins que es faci el lliurament: És l'obligació fonamental i fins el seu lliurament l'ha de cuidar perquè no es faci malbé.

• Sanejament per avicio i sanejament per vicis ocults.

• Avicio: respon de la possessió legal i pacifica de la cosa venuda. L'avicio és un acte d'iniciativa estranya al comprador i al venedor per virtut del qual la cosa comprada passa a ser propietat d'un tercer en virtut d'una sentència judicial ferma (no es pot revocar ve perquè no s'ha exercitat el recurs o ve perquè s'ha arribat al Tribunal Constitucional)

• El sanejament és un element natural del contracte de compra - venta. En el cas que es produeixi avicio del comprador té dret a exigir al venedor la devolució del preu que ha pagat més els danys i perjudicis que se l'hagi pogut ocasionar (avicio suposa la pèrdua d'allò que s'havia comprat)




• Sanejament per vicis ocults: Aquesta obligació sorgeix quan la cosa venuda tingui vicis o defectes ocults que la facin impròpia per l'ús a que anava destinada o disminueixi el seu ús de tal manera que d'haver-ho sabut el comprador hagués pagat menys preu o no ho hagués comprat.

Excepcions:

• Aquests vicis estiguin a la vista.

• Quan el comprador és un perit o un professional que per raó del seu ofici podia haver-los conegut.

Conseqüència:

• El comprador podrà optar entre resoldre el contracte o rebaixar el preu de forma proporcional als defectes que hi hagin (Exemple: comprem un local de 1.200 m2 a 250.000 ptes. el m2, però només hi ha 1.100 m2, per tant, havien vicis ocults)

L'acció per reclamar vicis ocults és una acció que té caducitat als 6 mesos.

• Compra - ventes especials. Compra - venta de béns mobles a terminis

Compra - venta de béns mobles a terminis (té una regulació pròpia amb la llei del 19.07.1984; fa referència a tot tipus de béns mobles): és aquell contracte pel qual un empresari o comercial lliura una cosa i rep a canvi una part del seu preu, amb l'obligació per part del comprador de pagar la resta del preu de forma atraçada amb un període de temps superior a 3 mesos.

Requisits:

• Ha de constar per escrit. En el document han de figurar entre altres: la identificació de les parts contractuals, la descripció, l'import de l'objecte i els terminis pactats.

• Es perfecciona (produeix efectes) quan el comprador fa el pagament inicial del preu.

• El contracte de permuta

El contracte de permuta és aquell pel qual cada una de les parts s'obliga a donar una cosa per rebre'n una altre.

Característiques:

• Contracte consensual: es perfecciona (produeix efectes: és vàlid) amb el consentiment de les parts i, per tant, el lliurament de la cosa i el pagament del preu es corresponen a la fase d'execució del contracte.

• Contracte bilateral: produeix obligacions recíproques per les dogues parts.

• Contracte honéros: suposa un sacrifici recíproc per les dogues parts, és a dir, equivalència de prestacions (no és gratuït)

• L'element essència que diferència la compra - venta de la permuta és el diner.

• La donació

La donació és la transmissió voluntària d'una cosa que fa una persona (donant) a favor d'una altre persona (donatari) sense rebre res com a contraprestació. La donació és una mitjà d'adquisició de béns. Produeix efectes (es perfecciona) amb l'acceptació del donatari.

Elements:

• L'empobriment del donant.

• L'enriquiment del donatari.

• La intenció de donar.




Límits:

• No es pot donar per donació més del que es pogués donar per testament.

• No ho poden constituir béns futurs.

• La donació d'un bé immoble s'ha de fer necessàriament amb escriptura pública; en canvi, amb els mobles hi ha llibertat de formes.

La donació és irrevocable a no ser que es dongui un dels supòsits contemplats per llei. En cas de revocació en el donant se l'hi ha de restituir els béns; en cas de donació fraudulenta els creditors podran demanar la seva rescissió.

• Contractes en particular (II)

• Contracte d'arrendament del Codi Civil: concepte i característiques

Contracte d'arrendament: contracte pel qual una de les parts s'obliga a proporcionar a l'altre mitjançant el pagament d'un preu, l'ús i gaudiment temporal d'una cosa, o a fer una obra o a prestar un servei determinat.

El Codi Civil distingeix els contractes d'arrendament en 3 tipus:

• Arrendament de coses:

• Urbans.

• Rústics.

• Arrendament de serveis.

• Arrendament d'obra.

Arrendament de coses

L'arrendament de coses és un contracte pel qual una de les parts (arrendador: propietari) s'obliga a donar a l'altre part (arrendatari) el gaudiment i ús d'una cosa per un temps concret a canvi d'un preu.

Elements essencials:

• Duració temporal i preu determinat.

• Secció de l'ús d'una cosa.

Característiques:

• Contracte consensual: es perfecciona (produeix efectes: és vàlid) amb el consentiment de les parts i, per tant, el lliurament de la cosa i el pagament del preu es corresponen a la fase d'execució del contracte.

• Contracte bilateral: produeix obligacions recíproques per les dogues parts.

• Contracte commutatiu: l'intercanvi de prestacions està determinat des del moment de la seva perfecció.

• Contracte temporal: de duració determinada.

Obligacions genèriques de l'arrendador

• Lliurar a l'arrendatari la cosa objecte del contracte.

• Conservar la cosa en l'estat suficient perquè l'arrendatari la pugui fer servir per l'ús al qual estava destinada.

• Mantenir a l'arrendatari en el gaudiment pacífic de la cosa arrendada.

• Abonar a l'arrendatari les despeses necessàries que aquest hagi fer en la cosa.

Obligacions genèriques de l'arrendatari

• Pagar el preu.

• A de utilitzar la cosa arrendada segons el pactat.

• A de posar en coneixement de l'arrendador totes les necessitats de reparació o danys que hagi patit la cosa.

• A de respondre del deteriorament de la cosa arrendada a no ser que s'hagi produït sense tenir aquest cap culpa.

• Tornar la cosa un cop acabat el contracte en el mateix estat com la va rebre.

Subarrendament de l'arrendament: suposa un nou contracte d'arrendament que fa l'arrendatari amb un tercer i que no altera el contingut de l'anterior contracte. El Codi Civil autoritza a subarrendar a no ser que es pacti expressament en el contracte.

A (Arrendador)

B (Arrendatari)

C (Subarrendatari)

Secció d'arrendament: suposa una successió en la titularitat del contracte, el cesionari (C) se subroga (es posa) en la posició de l'arrendatari (B) cedint (assumint) cap a l'arrendador totes les obligacions de l'arrendatari. El Codi Civil diu que en la cessió es necessari el consentiment exprés del propietari.

A (Arrendador)		B (Arrendatari)	Subroga	C (Subarendatari)

Arrendament de serveis

En l'arrendament de serveis una de les parts s'obliga a donar un servei de caràcter material per un preu determinat (Exemple: advocat)

Característiques:

• L'objecte del contracte consisteix en la prestació d'una activitat.

• La contraprestació es proporcional al servei prestat.

Arrendament d'obra

L'arrendament d'obra és aquell contracte en el qual una part que és el contractista s'obliga a executar una obra en benefici d'una altre que és l'amo o propietari de l'obra a canvi d'un preu determinat.

Obligació principal del contractista: realitzar l'obra d'acord amb ho pactat.

Obligació del propietari de l'obra: és la de pagar el preu convingut al lliurament de l'obra.

Causes de l'extinció:

• Renuncia o desestimen unilateral del propietari de l'obra, indemnitzant el propietari al contractista de totes les despeses que s'haguessin generat fins aquell moment.

• Mort del contractista.

• Per imposició sobrevinguda que impossibiliti al contractista a acabar l'obra per causes externes a la seva voluntat.

• Contractes en particular (III)

• El contracte de mandat

Article 1.709 del codi civil. El contracte de mandat té dos parts:

• Mandat: qui encarrega.

• Mandatari: qui presta el servei.

Pel contracte de mandat una persona anomenada mandatari s'obliga a prestar algun servei o fer alguna cosa per compte o encàrrec d'una altre anomenada mandat.

Característiques:

• Contracte consensual: es perfecciona (produeix efectes: és vàlid) amb el consentiment de les parts i, per tant, el lliurament de la cosa i el pagament del preu es corresponen a la fase d'execució del contracte.

• Contracte gratuït (en principi)

Tipus de mandats

• Simple o no representatiu: el mandat actua en el seu propi nom i després rendeix comptes amb al mandat.

• Representatiu: quan actua el poder.

Posició de les parts

• Mandat:

• Queda obligat a avançar les quantitats necessàries per l'execució del mandat.

• Queda obligat a indemnitzar per danys i perjudicis ocasionats al mandatari per l'execució del mandatari si el contracte va ser retribuït.

• Mandatari:

• Deu executar el mandat segons les instruccions del mandat.

• Deu rendir comptes de la seva actuació al mandat.

• Deurà indemnitzar al mandat per danys i perjudicis que la seva gestió o falta d'aquesta li hagin pogut ocasionar al mandat.

Extinció del mandat

• Per revocació del mandat.

• Per renuncia del mandatari.

• Per mort de qualsevol de les parts.

• El contracte de préstec

Tipus

• Préstec d'ús o cumodat: una persona lliurament gratuïtament a una altre una cosa no fungible amb l'obligació de tornar la mateixa cosa.

• Préstec simple o mutu: una persona lliura diners o una altre cosa fungible perquè la faci servir i li torni una altre de la mateixa espècie i qualitat.

• Gratuït.

• Retribuït.

Característiques:

• Contracte real: es perfecciona amb el lliurament de la cosa.

• Contracte unilateral o bilateral.

• Contracte gratuït.

• El contracte de dipòsit

El contracte de dipòsit és aquell en virtut del qual una persona que és el dipositant lliura una cosa moble a una altre (dipositari) perquè la guardi i la torni quan el dipositat li demani.

Característiques:

• Contracte real.

• Contracte gratuït a no ser que es pacti una retribució.

• Contracte unilateral o bilateral depenent si es retribueix o no.

Obligació del dipositari

Guardar i conservar la cosa sense fer-la servir.

Restituir (tornar la cosa) quan ho reclami el dipositant.

• La societat civil

Article 1.265 del Codi Civil. La societat es un contracte pel qual dogues o més persones s'obliguen a posar un diner en comú, béns o indústria (treball) amb ànim de repartir entre ells els beneficis. Tots els socis queden obligats a aportar alguna cosa, i se forma un fons comú, amb el que es formen uns guanys i s'obtenen uns beneficis per repartir-se'ls.

Característiques de la societat.

• Es un negoci consensual: es perfecciona (produeix efectes: és vàlid) amb el consentiment de les parts i, per tant, el lliurament de la cosa i el pagament del preu es corresponen a la fase d'execució del contracte.

• Es un negoci bilateral (2 socis) o plurilateral (varis socis)

• Es un contracte preparatori i esta basat en la confiança.

Responsabilitat dels socis per deutes socials:

• Es subsidiària i mancomunada. Els creditors iran primer a cobrar al fons comú i si aquest es insuficient iran al patrimoni dels socis, i que tots els socis respondran davant el deute i en proporció al que hagués aportat.

• El contracte de fiança

El contracte de fiança és un contracte de garantia personal que té la finalitat d'assegurar la satisfacció al creditor del seu dret de crèdit.




Característiques

• Contracte de caràcter subsidiari el fiador (garantitza l'operació) només respon de l'obligació afiançada en el cas que el deutor no hagi pagar l'obligació principal; per tant, aquest caràcter implica l'anomenat benefici d'exclusió i aquest és el benefici que té el deutor perquè pugui existir al creditor que abans de reclamar-li la seva obligació ha de procurar perseguir els béns del deutor.

No obstant, el benefici d'exclusió es pot pactar la fiança solidaria (el deutor i el fiador queden obligats en el mateix plànol davant el creditor i el creditor pot reclamar el compliment de l'obligació a qualsevol dels dos.

• Contracte consensual: es perfecciona (produeix efectes: és vàlid) amb el consentiment de les parts i, per tant, el lliurament de la cosa i el pagament del preu es corresponen a la fase d'execució del contracte.

• Contracte honerós o gratuït: en funció de si el finançador rep o no una contraprestació.

• Contracte accessori: se celebra en funció d'una obligació principal

• Contracte unilateral o bilateral: en funció si es retribuït o no

Classes de fiances:

• Fiança convencional: sorgeix d'un contracte i per tant s'ha de pactar entre les parts.

• Fiança legal: establerta per disposició legal o judicial.

• Fiança simple: és la que garantitza l'obligació principal.

• Subfiança: és la que garantitza l'obligació del fiador.

• Fiança definida: és quan la fiança es limita a l'obligació principal.

• Fiança indefinida: és la que comprèn l'obligació principal i les responsabilitats accessòries així com les despeses judicials.

Causes on el creditor no té dret de benefici d'exclusió:

• Quan el fiador renuncia a aquest benefici.

• Quan el fiador s'hagi obligat solidàriament amb el deutor.

• En el cas de declaració legal de fallida del deutor.

• Quan el deutor no pugui ser demandat judicialment dins del territori espanyol.

• En cas de fiança judicial.

Relació entre el fiador i el deutor.

El fiador quan a pagat pel deutor, té dret al reintegrament de les quantitats satisfetes.

Accions:

• L'acció de reembors: acció en virtut del qual el deutor a d'indemnitzar al fiador de tota la quantitat satisfeta del deute i dels interessos legals, així com de les despeses per danys i perjudicis que li hagi pogut ocasionar.

L'extinció de la fiança

Quan es paga o quan s'extingeix l'obligació principal.

• Noves figures contractuals

• L'arrendament financer o leasing

L'arrendament financer o leasing té tres figures:

• Proveïdor.

• Empresa de leasing.

• Empresa usuària.

L'empresa de leasing es compromet a comprar al proveïdor el que li encarregui l'empresa usuària, i l'empresa de leasing es compromet a cedir en ús a l'empresa usuària. Si es un bé moble hi ha un termini mínim de 2 anys, i si es un bé immoble el termini mínim és de 10 anys. Quan s'acaba aquest període hi ha 3 opcions:

• Resolució del contracte: es dóna per finalitzat el contracte.

• Continuar amb un cànon més baix.

• Quedar-se amb el bé per un preu més baix.

• El contracte de factoring: concepte, evolució i classes

El cobrador del Frac. Empreses que es dediquen a cobrar els crèdits d'altres persones.

• El contracte de franquícia o franchising: concepte i classes

El contracte de franquícia té dos parts: Una persona o empresa anomenada franquiciat que es compromet a vendre o distribuir en determinades condicions i zones, generalment en exclusiva, els productes d'altre empresa valent-se de la marca, signes distintius i del Know-How (El saber com fer-ho)

• Franquiciador: Senyor Mc Donalls.

• Franquiciat: qualsevol persona o empresa que vulgui muntar un Mc Donalls.

Mancomunades i solidàries: són supòsits en els quals hi ha varis creditors i varis deutors

Introducció al Dret i Dret Mercantil	2002-2003
Universitat de Girona	Primer Curs de Ciències Empresarials

- Pàgina 1 -

Introducció al Dret i Dret Mercantil	2002-2003
Universitat de Girona	Primer Curs de Ciències Empresarials

- Pàgina 34 -