ÍNDEX

Introducció 2

Què és l'Opus Dei 4

Principis de l'Opus Dei 4

La missió de l'Opus Dei 5

Activitats que duu a terme l'Opus Dei

com a organització 5

A que es dedica la gent que pertany

a l'Opus Dei 6

A qui s'adreça l'Opus Dei 6

Compromís que adquireixen els

seguidors de l'Opus Dei 7

Origen del nom 8

La cèl·lula familiar 9

El matrimoni

La dignitat del matrimoni 10

Matrimoni i vida quotidiana 10

Respecte a la vocació dels seus fills 11

El matrimoni i la sexualitat 11

El divorci 12

Dones dins de l'Opus Dei

Com van entrar les dones a l'Opus Dei 13

Tasques de la dona dins l'Opus Dei 13

Categorització 14

Definició de dona 16

L'avortament 16

Feminisme 16

Feines de la casa 17

Mares de família nombrosa 17

Relació pares/mares i fills/filles

Pares/mares 18

Fills/-es 18

Resum de la novel·la “Opus Dei. Retrat d'una família”

Anàlisi dels personatges en relació amb la família 22

Conclusions 25

Bibliografia 27

INTRODUCCIÓ

Per a realitzar aquest treball he escollit el tipus de família de l'Opus Dei, exposant principalment els seus ideals sobre la família, però també donant alguna que altra pinzellada a la seva forma de veure i viure la vida. Era un tema força desconegut per mi, però alhora molt interessant ja que encara perpetua dins de la societat actual essent una “subcultura” en la que hi regeixen unes normes de conducta i de pensament bastant estrictes en comparació a la societat en la que estem vivint.

Principalment em vaig decantar cap aquest tipus de família perquè vaig llegir una novel·la molt interessant que tractava les ideologies de l'Opus Dei, però des d'un punt de vista d'algú que havia estat a dins i que al final ho va deixar perquè no opinava el mateix que els membres de l'Opus i , segons ell, l'estaven coaccionant per a que penses igual que ells. La novel·la en si m'ha ajudat molt ja fos perquè a partir de la lectura d'aquesta em vaig motivar per aprofundir més en la família de l'Opus Dei o per el tipus de reflexions a les que arribava el protagonista i a les que em va fer arribar a mi.

He pensat que la millor manera de presentar el tema és primer parlar de com va començar l'Opus Dei, fent una mica d'història i reflectint la seva ideologia més important, després he cregut convenient aprofundir una mica les idees principals que té l'Opus Dei sobre la família, el matrimoni, els fills i el paper de la dona dins d'aquesta institució religiosa. Per últim he fet un resum de la novel·la en general, fent finalment un anàlisi dels personatges principals en relació amb la família dins de l'Opus Dei, les relacions que hi han dintre d'aquesta i el paper que té cada membre de la família.

També m'agradaria aclarir que la informació ha estat extreta de diverses fonts i que degut a això hi han pensaments que es veuen clarament a favor i d'altres que estan en contra o que no veuen del tot clar el funcionament de l'Opus Dei. Per això hi han fragments que ho expliquen des d'un punt de vista determinat.

QUÈ ÉS L'OPUS DEI?

L'Opus Dei és una prelatura personal de l'església catòlica. La missió de l'Opus Dei - en llatí, "Obra de Deu" - és ajudar als fidels cristians de tota condició a viure coherentment amb la fe enmig del món i contribuir així a l'evangelització de tots els ambients de la societat, especialment a través del treball ordinari.

 L'Opus Dei fou fundat a Madrid el 2 d'octubre de 1928 per el beat Josep Maria Escrivà. En l'actualitat, formen part de la prelatura prop de 84.000 persones dels cinc continents. El nom complet és Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei. També s'anomena, més abreviadament, Prelatura de l'Opus Dei o, senzillament, Opus Dei. La seu està a Roma.

• Principis de l'Opus Dei

El 2 d'octubre de 1928 el Senyor va inspirar a Josep Maria Escrivà de Balaguer (de 26 anys) l'Opus Dei, durant uns exercicis espirituals, a la casa central dels Paüls, a Madrid. El nom "Opus Dei" és posterior: no va començar a utilitzar-lo fins a començaments dels anys trenta, encara que des del primer moment va experimentar - i va explicar a tots - que aquella "Obra" no era una iniciativa seva, sinó "de Deu". Va començar la seva tasca entre els pobres i atenent als malalts dels hospitals, encara que des del principi es va dirigir a totes les persones.

• La missió de l'Opus Dei

 La missió de la Prelatura de l'Opus Dei és difondre el missatge de que tots els batejats estan cridats a buscar la santedat i a donar a conèixer l'Evangeli.

 Per arribar a aquesta fita, la prelatura de l'Opus Dei proporciona mitjans de formació espiritual i atenció pastoral en primer lloc als seus propis seguidors, però també a altres persones. A través de l'atenció pastoral s'estimula a dur a la pràctica els ensenyaments de l'Evangeli mitjançant l'exercici de les virtuts cristianes i la santificació del treball professional.

• Activitats que duu a terme l'Opus Dei com a organització

Com a organització, l'Opus Dei ajuda a gent ordinària a viure conforme la seva fe cristiana durant la seva activitat diària oferint-los-hi ajuda espiritual y la formació que necessiten per a aconseguir-ho. Segons els ideals de l'Opus Dei cada persona està cridada per Deu per a santificar-se - especialment mitjançant la feina professional i les activitats quotidianes. Per a fer-ho s'ofereixen recessos espirituals, estones d'oració, cursos de filosofia i teologia, direcció espiritual, etc., en primer lloc per als seus membres però també per altres per rebre aquesta ajuda espiritual.

L'activitat principal de l'Opus Dei la realitza cada membre, utilitzant la seva iniciativa personal amb llibertat i responsabilitat. Hi han d'altres tasques amb aspectes doctrinals i espirituals. Són sempre iniciatives sense ànim de lucre que ofereixen serveis educatius, de caritat o amb caràcter social, i inclouen centres culturals, col·legis universitats, residències d'estudiants, clubs juvenils, escoles agràries i centres mèdics.

• A qué es dedica la gent que pertany a l'Opus Dei

La majoria realitza el seu treball professional, viu amb la seva família, porta a terme la seva vida social amb plena normalitat, vivint exactament com ho farien si no fossin de l'Opus Dei. L'esperit de l'Opus Dei els anima a realitzar amb il·lusió les activitats diàries per oferir-les com un acte valuós per a Deu i per a prestar una ajuda més gran a la seva família, als seus amics i a la societat. D'aquesta manera, procuren créixer en les virtuts cristianes a través de la seva tasca i en les activitats del dia a dia, i animen als altres a fer el mateix.

Per això, són molt importants els sagraments i dediquen part del seu temps diari a l'oració, a la lectura espiritual i a d'altres actes de devoció. Procuren practicar la mortificació cristiana, especialment fent petites coses - en el treball, en la vida de família, pensant abans en els demés, tenint cura dels detalls, etc. Assisteixen a exercicis espirituals un cop l'any, així com a classes o cursos sobre la fe i d'altres aspectes per a millorar la seva vida cristiana.

• A qui s'adreça l `Opus Dei

Qualsevol persona pot pertànyer a l'Opus Dei, independentment dels seus talents, habilitats o estatus social. És Deu qui dona la vocació, i a la pràctica hi han persones de totes les classes. Quan l'Opus Dei s'ha desenvolupat durant el temps necessari en un país, la barreja social dels fidels de la Prelatura és molt semblant a la que pot haver en el país en qüestió. Un objectiu de l'Opus Dei es promoure la crida universal a la santedat, cosa que implica que cada persona es cridada per Deu per a ser santa, independentment de la seva ocupació o la seva posició social.

Per suposat, les tasques corporatives de l'Opus Dei (escoles, hospitals i altres projectes socials) estan obertes a qualsevol, sense importar la raça, nacionalitat, la religió o l'estatus social. A vegades, aquesta perspectiva ha suposat un plantejament innovador en països on no havia aquesta barreja cultural o social.

• Compromís que adquireixen els seguidors de l'Opus Dei

Els fidels fan un compromís amb l'Opus Dei simplement pel seu honor de cristians. Es comprometen a buscar la santedat i a ajudar als altres a fer el mateix segons l'esperit de l'Opus Dei, que significa buscar la santedat en i a través del treball quotidià i en el compliment dels seus deures com a cristians, conservant sempre la seva llibertat personal.

ORIGEN DEL NOM

L'Obra va tenir problemes d'afirmació d'identitat pels voltants del anys 1940.

La fundació de l'Obra apostòlica per a nois universitaris va ser posada en marxa per Escrivà a Madrid l'any 1935, llavors el nom de la "Obra de Dios" es va generalitzar més tard amb el nom traduït al llatí, Opus Dei. Per tant veiem que és una obra en femení, que després la convertiran en masculina i es començarà a parlar del Opus Dei.

Per a referir-se a l'organització ho feien amb l'expressió de "la Obra de Dios" o "la Obra", i escasses vegades "Opus Dei", que era on existia el problema de la seva traducció llatina "la Opus Dei", així que els seguidors d'Escrivà per a solucionar el problema van començar a utilitzar entre ells l'article masculí enlloc del femení. Així, "la" Opus Dei en llenguatge col·loquial es va transformar en "el" Opus Dei, expressió viril que reflectia l'esperit fascista de l'època.

LA CÈL·LULA FAMILIAR

Segons les primeres intencions d'Escrivà, la vida familiar dins l'organització havia d'imitar totalment la família cristiana i per a fer això aquesta família s'havia de "distingir per una cultura exquisida de l'enteniment i de l'ànim, junt amb una caritat extremada i humanitat entre els seus membres". Així com també en la família hi havia d'existir un esperit de senzillesa que igualés a tots els seus membres. I utilitzant aquest esperit de senzillesa es va anomenar a Escrivà "el Padre" per ser el fundador de l'Obra i deia que tots els documents havien de ser redactats amb un estil familiar.

Els esquemes inicials familiars, es van veure expressats amb la frase del fundador "tots els membres constitueixen una família lligada per el vincle sobrenatural" i també amb la frase "de una sola familia, un sólo puchero". Més tard aquests esquemes familiars també s'aplicarien on es reunien tres o més membres de la obra apostòlica d'Escrivà. A l'Opus Dei se li aplica l'esquema de família ideal de classe mitja espanyola.

La imatge familiar de l'Obra anava adquirint força ja que a mesura que anaven ingressant nous membres, aquests eren considerats "fills" perquè s'incorporaven a la "família" i també "germans" entre ells. La Verge Maria era la "mare".

EL MATRIMONI

• Dignitat del matrimoni:

El fundador de l'Opus Dei va defensar sempre les ensenyances de l'església respecte a la superioritat del celibat apostòlic, i l'Opus Dei ha fet del matrimoni un camí diví, una vocació.

Per a un cristià, el matrimoni no és una simple institució social i menys encara un remei per a les debilitats humanes, ja que Deu ha donat al cos la possibilitat de participar, a través de l'amor conjugal, per a portar al món nous éssers. Per això Escrivà afirmava que la sexualitat "no és una realitat vergonyosa, sinó un do diví que s'ordena netament a la vida, a l'amor, a la fecunditat". Així que la vida familiar, les relacions conjugals, la cura i l'educació dels fills, els esforços per millorar les condicions materials de la llar, les relacions amb els demés, són moltes de les funcions que té el matrimoni.

• Matrimoni i vida quotidiana:

El Fundador somiava amb unes llars cristianes i alegres, sense estar molestats per les dificultats de la vida, ja que l'estima mútua és capaç de superar aquestes dificultats.

Per a que es donessin compte de les implicacions pràctiques de l'amor conjugal, Escrivà, quan rebia a un matrimoni, normalment els preguntava si s'estimaven també amb els seus defectes i si la resposta la feien dubtant o poc convençuts els deia que el seu amor era encara imperfecte.

Escrivà animava als seus seguidors que fossin valents per a portar endavant a una família nombrosa, si Deu els ho mana. En la seva predicació, li donava molt d'èmfasis al paper insubstituïble que tenen els pares en l'educació dels seus fills, una tasca que no podien traspassar-li a ningú, ni a l'escola, ja que els pares eduquen fonamentalment amb el seu exemple.

• Respecte a la vocació dels seus fills:

Escrivà no ocultava que la llibertat dels fills i les seves obligacions podien, a vegades, contrariar els projectes que tenien els pares. Així que aquests havien d'orientar-los en la vida i aconsellar-los en l'elecció de la professió i del seu estat, però havien de respectar la vocació dels seus fills. Diu també que un cristià ha de ser conscient de la crida a viure en celibat apostòlic i alegrar-se si algun dels seus fills rep aquesta vocació.

Els pares han d'evitar la temptació de voler veure's reproduïts en els seus fills i quan els pares no eren capaços de comprendre i acceptar l'entrega a Deu dels seus fills, Escrivà els deia que havien fracassat en la seva missió de formar una família cristiana, que no eren conscients de la dignitat que el cristianisme donava a la seva pròpia vocació matrimonial. Per una altra part Escrivà estava convençut de que la majoria dels fills deuen la seva pròpia vocació als seus pares així que si aquests els educaven per a que fossin fills de Deu i Deu els acceptava havien de sentir-se orgullosos.

• El matrimoni i la sexualitat:

L'únic ús permès de la sexualitat és que es realitzi dins del matrimoni vertader, és a dir, en la unió indissoluble d'un home amb una dona.

Per tant són immorals les relacions sexuals fora del matrimoni, és immoral tota forma d'homosexualitat i ho és la masturbació (Gómez Pérez, 1987). D'acord amb una Declaració de la Congregació vaticana per a la Doctrina de la Fe (l'any 1975) qualsevol ús de la sexualitat fora de les relacions conjugals és immoral.

La paternitat responsable té a veure en la decisió dels pares a tenir o no més fills, però l'única manera correcta d'actuar consistirà en "seguir els mètodes naturals de control de natalitat prescrits per Deu amb els ritmes biològics de la dona" (Cipriani, 1989). Llavors, condemna tots els mètodes anticonceptius com l'esterilització, productes farmacològics i l'avortament.

• El divorci:

El matrimoni és indissoluble i si existís una forma de fer-lo legal, això ja incitaria a divorciar-se. No hi ha informació sobre el divorci perquè no existeix dins les ideologies de l'Opus Dei.

DONES DINS L'OPUS DEI

• Com van entrar les dones a l'Opus Dei:

El dia 14 de febrer de 1930, dia de sant Valentí, pretén ésser una data significativa en l'historia del Opus Dei. El 14 de febrer és també el dia dels enamorats, Escrivà afirmava haver començat la fundació d'una branca femenina, però fins la postguerra aquest projecte no es va dur a terme.

En la fundació de 1941 les primeres seguidores d'Escrivà a la postguerra van ser les germanes dels primers membres numeraris, encara que fins la mort d'Escrivà l'any 1943 no van formar l'organització de la secció femenina de l'Opus Dei. Des de llavors les dones es van encarregar dels serveis socials de l'Opus Dei, copiant en part a la Secció Femenina de la Falange Española. Escrivà havia condemnat a la dona a ser una espècie de criada dins de l'Obra.

• Tasques de la dona dins de l'Opus Dei:

La funció de les primeres dones a l'Opus Dei era "solucionar la intendència i l'administració de les cases dels homes". Amb les primeres numeraries, de classe social mitja, Escrivà va decidir crear un estil domèstic. D'aquesta manera, si l'Opus Dei representava una família, va reproduir en la branca femenina el paper tradicional assignat a la dona en les llars de l'època. Totes les dones que pertanyien a l'Obra, incloses les més properes, van ser discriminades respecte als homes, i totes destinades al servei d'aquest.

Les dones que anaven a casa d'homes, ja fos per netejar, tenien prohibit el tracte amb ells. La diferència entre la vida que portaven els homes i les dones de l'Opus era abismal. Existeix discriminació sexista, començant pel pla d'estudis i fins i tot en les oracions que havien de fer cada dia. Mentre que els homes podien gaudir de llibertat professional, les dones estaven completament lligades a la seva directora.

Les noies havien de dormir sobre una tauló que, segons diuen, "la dona ha de posar el seu cos en vereda", però en canvi els homes no dormen en taulons perquè després d'un dia de treball intens necessiten descansar i no han de posar el seu cos en vereda.

El treball de les dones de l'Opus Dei a les residències d'estudiants o en les de la secció masculina resultava esgotador, i a sobre rebien un tracte degradant. Segons un testimoni d'una ex numeraria aniquilaven totalment amb un menyspreu per part dels numeraris que mai valoraven la seva feina.

• Categorització:

A diferència del membres masculins, que havien de ser savis, les dones només els hi feia falta ser discretes i fer una aportació econòmica que es poguessin permetre, cosa que s'assemblava a la dot, costum religiosa de l'Edat Mitja, on s'exigeix una certa quantitat de bens o de diners a les dones que van a entregar-se a Crist en una congregació eclesiàstica. Llavors una dona jove que pogués pagar la dot podia ser associada numeraria de l'Opus Dei, encara que la que no posseeix dot però que ha cursat estudis superiors també ho pot ser. La dot va començar oscil·lant sobre les cent mil pessetes i podia arribar fins i tot més d'un milió de pessetes. Aquella noia que no posseïa dot ni estudis universitaris seria considerada com a sòcia agregada, anomenada anteriorment oblata, en aquesta gradació també s'hi incloïen les dones madures, com per exemple les vídues que volien dedicar-se a l'Obra.

Segons el sociòleg ex numerari Albert Moncada, l'Opus Dei ha tingut tres etapes respecte a la dona. En la primera, la numeraria soltera dedicada exclusivament a l'Obra, era bàsicament una administradora de la llar. Durant els anys cinquanta que és quan els homes triomfen mercantil i políticament, s'augmenten les vocacions de supernumeràries casades, les quals, a través de l'estatus dels seus marits passaven a tenir un paper important dins la vida social. Posteriorment, la dona ha estat desenvolupant un paper protagonista un cop desplaçats els homes de l'Opus Dei de la política a Espanya, la dona ha pres la veu de la defensa a ultrança de la família, amb campanyes antidivorci i antiavortament. Al mateix temps que la presència de les dones es multiplicava en col·legis i clubs infantils.

Les diferències més grans existeixen entre les numeraries i les auxiliars, la categoria més baixa d'associades dins de l'Opus Dei. Les primeres són les senyoretes, i les segones, les serventes, encara que Escrivà va dir que "igualment important és el treball d'una filla meva associada de l'Opus Dei que és dona de fer feines, que el treball d'una filla meva que té un títol nobiliari. En els dos casos només m'interessa que la feina que realitzen sigui mitjà i ocasió de santificació personal propi i aliè".

A través de centres femenins per a formar "dones de fer feina", es a dir, un servei femení domèstic, l'Opus Dei va augmentar numèricament amb noves afiliades els estrats més baixos del seu aparell burocràtic. Primer se les va anomenar serventes, i després, numeraries auxiliars. Van ser aquestes dones les qui es van ocupar dels serveis de la neteja de cuines en cases i residències de l'Opus Dei. L'abundància d'aquesta mà d'obra dòcil i ben preparada en les feines de la casa va fer que els membres de la burgesia espanyola vinculada a l'Opus Dei aprofitessin també aquest servei. Aquestes serventes eren anomenades dins de l'Obra "les germanes petites".

• Definició de dona:

Per l'enciclopèdia de l'Opus Dei la dona "és ritme, és temps", la dona és, no parla de ser. Es necessita, tot i així, a la dona per a que la seva condició natural de diàleg pugui contribuir a superar la massificació en llocs de reunió. La seva missió no és vèncer, és desarmar i així afirmar la vida. L'atenció prestada a la seva família serà sempre la seva major dignitat. Tenint cura del seu marit i dels seus fills pot arribar la seva perfecció personal. La seva obra és petita i on ha de realitzar la seva missió és a la seva casa. I per últim la dona ha d'esperançar, reconstruir i inclòs netejar als homes. I és molt just el deure d'obediència al marit. Els homes per la seva part han de respectar a la dona.

• L'avortament:

L'avortament, segons la Gran Enciclopèdia del Opus Dei, és un fet criminal i un pecat d'homicidi. Així que l'avortament no es contemplat per a res dins de l'Opus Dei ja que creuen tot el contrari, que s'han de portar al món tants fills com Deu ens vulgui donar.

• Feminisme:

Respecte al feminisme, la Enciclopèdia Rialp cita al fundador de l'Opus Dei, qui afirmava que a les feministes els hi esperen moltes tasques: la vertadera conquesta que ha de realitzar una dona és la cultural, donant-li el sentit que té a l'emancipació, que no ha de significar per a la dona una mal entesa igualtat amb l'home, una imitació de les seves tasques. La vertadera emancipació ha de significar desenvolupament del que és propi de la personalitat femenina. És necessari que la dona prengui consciència de si mateixa i assumeixi lliurement el seu paper.

• Feines de la casa:

Escrivà deixa clar en una entrevista feta l'any 1968 que el lloc central en la vida d'una dona és la dedicació a les feines familiars, però que això no exclou la possibilitat d'ocupar-se d'altres tasques professionals, i les feines de la casa ja ho són. I que seria molt greu que la dona abandonés la seva tasca amb els seus.

Durant una entrevista amb Escrivà, aquest afirmava que la dona estava cridada per portar una família a la societat civil, a l'Església, una cosa característica, que li és propi i que només la dona pot donar: la delicadesa, generositat incansable, el seu amor, la seva agudesa d'ingeni, la seva capacitat, la seva pietat profunda i senzilla i la seva tenacitat.

• Mares de famílies nombroses:

La projecció social de la dona és donar-se als demés, amb un sentit d'entrega i de servei, així que la feina de la dona dins de la seva casa és una funció social. En el cas de família nombrosa la tasca de la dona és comparable a la dels educadors i formadors professionals.

RELACIÓ PARES/MARES I FILLS/-ES

• Pares/mares

És natural que els pares tinguin opinions i punts de vista diferents a la dels seus fill o filles. Escrivà aconsella sàviament que els pares s'han de fer amics dels seus fills, estant així més prop seu per a poder-los ajudar en qualsevol problema. Els pares han de saber educar en un clima de familiaritat, que no doni mai la idea de desconfiança, que donin llibertat i ensenyin a administrar-la amb responsabilitat. També diu que es preferible que algun cop es deixin enganyar, que la confiança que es diposita en els fills, fa que ells mateixos es donin compte del que han fet malament, si els fills veuen que no es confia amb ells es veuran decantats a enganyar sempre.

El paper dels pares és molt important a l'hora d'explicar l'origen de la vida, gradualment i sempre adaptat a l'edat que tinguin els fills, anticipant-se així a la seva curiositat i evitar que envoltin de malícia aquest tema o que l'aprenguin malament degut a una mala confidència d'un amic/-ga.

Els pares han d'ensenyar des de que els fills/-es són petits/-es en com tractar a Deu com a Pare i a la Verge com a mare, també els han d'ensenyar a resar, seguint l'exemple dels pares.

• Fills/-es

Els/les fills/-es han d'aprendre a no representar sempre el paper d'incompresos, que no oblidin que sempre estaran amb deute amb els seus pares i que han de correspondre amb l'estima que han de tenir els/les fills/-es amb els seus pares.

RESUM DE LA NOVEL·LA "Opus Dei. Retrat d'una família"

Principalment, val a dir, que aquesta és una novel·la autobiogràfica, tot i que hi ha personatges inventats, però que fàcilment es poden distingir quins són els personatges reals i quins els ficticis. El principi d'aquesta novel·la en si està ambientada al voltant de l'any 1972. Al ser una novel·la autobiogràfica per explicar els fets i sentiments que li van passar durant el seu contacte amb l'Obra, ho fa totalment des del seu punt de vista i donant sempre la seva opinió.

En aquesta novel·la hi succeeixen dues històries que són contades paral·lelament però que en algun moment van les dos pel mateix camí, per tant primer explicaré una i després l'altra.

En Jordi és un noi d'uns 13 anys, que estudia quart de batxillerat en un col·legi exclusivament masculí, com era normal en aquella època la divisió per sexes a l'hora de posar als nens en escoles, on hi ha força nens de famílies acomodades. En Jordi és bastant aplicat en els estudis, gairebé sempre treu notables en les seves qualificacions i això fa que un noi de la seva classe, en Víctor es fixi amb ell per a que vagi de visita a un local on assisteix cada divendres per a resar una mica, xerrar i cantar música dels Beatles. Així és com atrau a en Jordi al local, que més tard s'adonarà que són membres de l'Opus Dei, però ell no li dona gaire importància, ja que es sent molt acollit i integrat.

A mesura que continuaven les visites al local, es va donar compte que no hi assistien dones, però aquest detall no li va importar. Amb la gent de l'Obra s'anava tractant i ell creia que estava fent nous amics, tot i que molts eren més grans que ell, un cop se'n van anar a jugar un partit de futbol en un col·legi major que pertanyia a l'Obra, i va ser llavors quan el Jordi va començar a veure que la gent de l'Obra no era gent precisament humil, tal com deien les ensenyances. Més tard, a l'estiu, se'n va anar a Calella, en un xalet, amb la gent de l'Obra on feien reflexions espirituals. En aquell xalet li van donar "El Camino", un llibre ple de cites del fundador de l'Obra, monsenyor Escrivà de Balaguer.

Tot i que des de que havia entrat a l'Obra els seus antics amics de classe ja no li deien res per a sortir, el van invitar a anar a una discoteca on hi havia moltes noies, a en Jordi no li acabava de fer el pes perquè era el mateix dia que li tocava anar al local però tot i així hi va anar. Allí va conèixer la Laura, però no la va tornar a veure fins un temps després.

Ja que en Jordi portava un temps dins de l'Obra, li van anunciar que ja podia ingressar a l'Opus Dei com a soci numerari. Per acabar de ser membre havia de fer un pla de vida, complint un seguit de costums molt estrictes que li van explicar.

En Jordi va tornar a veure a la Laura quan va anar a una festa que li van recomanar uns amics de classe, i es va enamorar d'ella.

En una altra sortida per a reflexionar a en Jordi li van donar dos elements de mortificació, un es deia cilici i se l'havia de posar unes dues hores diàries i un altre era una espècie de fuet que també l'havien d'utilitzar cada dia.

Tot i que estava prohibit que els membres numeraris tinguessin contacte amb noies en Jordi va començar a sortir amb la Laura. Llavors va demanar de ser membre supernumerari per a poder tenir nòvia, casar-se i inclòs tenir fills, però li van denegar la proposta i es va plantejar de deixar l'Obra i finalment ho va fer. Però els pares de la Laura al descobrir que estava sortint amb ell la van enviar a un col·legi major a Navarra i no es van tornar a veure fins quatre anys més tard, però cadascú va seguir el seu camí després d'explicar el que els havia passat durant aquell temps.

• L'altra història té més a veure amb la família:

El doctor Enric Nadal estava orgullós de la seva vida, al arribar de la feina feia notar la seva presència com acte de superioritat, aclarint-se la gola, per a que tothom pogués reconèixer l'amo, sobretot de cara als seus fills. Enric Nadal era un home molt conservador i no li agradava gens que la seva filla escoltés música d'uns "barbuts". Ell s'encarregava de tenir cura més aviat dels fills i la seva dona, la Mercè, s'encarregava de les filles.

No tenien sexe a la parella ja que ja havien complert l'objectiu al que estava determinat i un cop complert aquest, el sexe perd la seva funció. Tenien 5 fills, tres nois i dues noies.

El doctor Nadal estava força preocupat perquè es pensava que s'estava enamorant de la seva secretaria, la Rosa, i això no podia ser ja que ell ja tenia tot el que necessitava: una esposa i uns fills. També estava preocupat per la seva filla, Laura de 15 anys , que semblava que anava per mals camins, fins i tot un dia va anar a una discoteca. I això l'angustiava i se sentia com qualsevol pare que assisteix al fracàs dels fills dels altres i tenia por que li passés als seus.

Quan esbroncava la Laura perquè havia anat a la discoteca, ho feia més pensant en els problemes que tenia ell mateix amb la secretaria que no pas pel problema en si de la seva filla. La Laura s'apartava de les conviccions de la família i per això creia que havia de rectificar, però a ella ja li semblava bé i no ho volia fer, tot i així havia de fer un esforç per fer "teatre" davant del seu pare i comportar-se com ell hagués desitjat que ella fos. A demés si un fill no continuava a l'Obra els pares podien repudiar-lo, i llavors també era mal vista la família per la resta de la comunitat.

L'Enric va continuar veient-se amb la Rosa d'amagades fins que la Rosa ho va deixar córrer. L'Enric, al principi tenia molts remordiments, però era més pel que pogués arribar a pensar la gent de l'Obra que no pas per la seva dona. Sabia que si deia que tenia una aventura seria repudiat de l'Obra i li seria molt difícil trobar feina.

Al final van acabar enviant a la Laura a Navarra a estudiar internada en un col·legi major, ja que la van veure amb un noi i els havia desobeït, en part la va castigar d'aquesta manera per a que es fes notar la seva autoritat i perquè la Laura li recordava al que havia fet ell amb la Rosa i si la Laura marxava de casa ell es sentiria més descansat.

• Anàlisi dels personatges en relació amb la família

• Jordi: és un dels protagonistes principals de la novel·la, a casa té un ambient familiar força bo, en el qual els seus pares el recolzen en les seves decisions i això es veu quan en Jordi decideix anar al local de l'Opus Dei. La seva mare és bastant religiosa, en canvi el seu pare no, però això no es cap inconvenient en la relació. Quan en Jordi arriba de la discoteca és la seva mare la que el renya mentre que el seu pare més aviat se'n riu ja que a ell no li fa gaire gràcia que s'hagi posat a l'Opus Dei i creu que és més normal per un noi de la seva edat anar a una discoteca que a resar.

• Doctor Enric Nadal: és l'altre protagonista de la novel·la, en aquest es veu molt més reflectida la família. Ell té el seu rol molt assumit dins de la família ja sigui com a pare, com a marit o com a superior de la serventa. Deixa entreveure sempre la seva autoritat, i alhora superioritat, pel simple fet de ser “l'home de la casa”. Està content d'haver format una família com la que té, de tenir una casa distingida i en general està orgullós d'haver arribat fins on ha arribat tant en la seva vida professional com familiar. Però té un problema, i aquest és la secretària, li comença a atreure i això li suposa un trencament de tots els seus ideals preconcebuts i hi han moments en que lluita en contra per a poder seguir en la línia que li marca l'Opus Dei, però més per a no quedar malament davant de l'altra gent que no pas per respecte a la seva dona i família.

• Mercè: és la dona de l'Enric Nadal, i té el seu rol d'esposa i mare molt assumit, ja sigui a l'hora d'estar ajudant als seus fills a fer els deures de l'escola com per a parlar amb el seu marit. Sempre sabent que serà ell qui tindrà l'úlltima paraula a l'hora de prendre una decisió important. Ella s'encarregava més de les nenes al temps que l'Enric es preocupava més pels nois.

• Laura: és la filla d'Enric i Mercè, es troba una mica desplaçada de la família perquè ella té un punt de vista molt diferent al dels seus pares i bastant allunyat dels interessos de l'Opus Dei. Degut a això ella serà la filla que més “problemes” causarà, ella per la seva part es sent molt incompresa i no confia en la seva família. En un principi ja no li agradava seguir les costums establertes per l'Opus Dei de resar cada dia i a unes determinades hores, li agradava un estil de música que al seu pare no li feia gens de gràcia, va anar un cop a una discoteca, cosa que no podia fer, sobretot per pertànyer a l'Opus que pensaven que allò era pecat i que no es podia fer i menys una noia. Per últim va acabar de desobeir tenint novio i quan la van descobrir els seus pares van voler demostrar la seva autoritat d'una altra manera més severa ja que els altres càstigs no havien tingut eficàcia.

CONCLUSIONS

Aquest treball m'ha ajudat molt per entendre millor i aprofundir una mica més en la comunitat de l'Opus Dei, encara que ha estat una mica difícil trobar informació de la família en sí i he tingut que treure els conceptes majoritàriament d'entrevistes que se li havien fet al fundador de l'Opus Dei Josep Maria Escrivà, al qual anomenaven "el Padre".

He pogut observar que és una organització que té molt en compte a la família, però més pel simple fet de regenerar l'espècie que per una altra cosa ja que penso que se discrimina a la dona o si més no se la posa en un paper poc rellevant. Potser tot això és degut a que l'Opus Dei va ser fundat als anys 1928 i per aquelles dates la dona estava reclosa a treballar a casa per als fills i el marit, així aquesta ideologia ha continuat gairebé intacta dins de l'Opus Dei i per això no crec que es tracti bé a la dona o que no se li donen les mateixes oportunitats i això està passant actualment, en part per què penso que l'Opus Dei no s'ha anat adaptant a la societat i a les respectives evolucions, encara que això ho dic des del meu punt de vista.

He après moltes coses noves que desconeixia sobre el que feien els membres de l'Opus Dei i m'ha resultat força interessant realitzar el treball, però alhora, com ja he dit abans costós en quant a la recerca de material. Tot i així crec que he trobat bastant informació referent a la família i del paper de la dona dins d'aquesta organització. Pel que fa a temes com el divorci o l'avortament no he trobat gaire més que un parell de línies perquè com que no hi creuen en aquests aspectes, doncs no en parlen enlloc, veuen impensable que un matrimoni es vulgui separar, bé sí que ho poden fer però hauria de ser un cas molt extrem, però el divorci no es contempla com un punt quan un matrimoni va malament. Pel que fa a l'avortament encara hi ha menys informació, principalment cal dir que l'Opus Dei pensa que la dona ha de tenir tants fills com Deu li vol donar i si s'ha quedat embarassada és perquè Deu ho ha volgut així, a més el sexe només es practica per tenir descendència i per res més, així doncs és impossible que una dona desitgi avortar si aquell possible fill o filla és totalment buscat i per tant desitjat.

No m'assembla bé tampoc que els membres de l'Opus Dei hagin de fer penitència o bé hagin d'utilitzar "aparells de tortura" o de mortificació com ells els anomenen, però això ja és costum seva i ells ho veuen normal.

Es tenen molts prejudicis sobre els membres de l'Opus Dei però crec que la majoria són deguts a que no és una institució que es conegui gaire portes enfora. Part d'aquests prejudicis, crec que estan basats en les coses que deixa entreveure l'Opus Dei com per exemple un tòpic bàsic de la gent que pertany a l'opus Dei és que tenen molts diners, molts fills (i per tant una casa bastant gran) i que tenen un molt bon lloc de treball assegurat només pel simple fet de ser membre.

Per finalitzar dir que durant el treball hauria d'haver estat més objectiva però com que a vegades hi havia poca informació o n'hi havia des dels dos punts de vista (a favor i no en contra, però sí en disconformitat en alguns punts) he triat el que jo he pensat que és el més adient. A l'hora de resumir la novel·la també he estat subjectiva, en part perquè tractava el tema des d'una postura en la qual m'hi recolzava i he volgut donar la meva visió en algunes ocasions.

BIBLIOGRAFIA

• DOMINIQUE LE TOURNEU (1986). El Opus Dei. Vilassar de Mar. Oikos-Tau.

• JOAN ESTRUCH (1993). L'Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic. Barcelona. Edicions 62.

• JESUS INFANTE (1996). Así en la tierra como en el cielo. Barcelona. Grijalbo.

• Entrevista sobre el fundador de l'Opus Dei

• Opus Dei: punxant un globus

• Conversaciones con Mons. Escrivà de Balaguer (1969). Madrid. Rialp.

• < http://www.opusdei.es >

Una Prelatura personal és una entitat jurídica dins de l'estructura jeràrquica de l'Església, presidida per un Prelat i que depèn de la Sagrada Congregació del Bisbat, a la que poden pertànyer laics i clergat. La presideix la Santa Seu per activitats pastorals, i està regulada pels estatuts que aprova la Santa Seu. El terme personal indica que s'organitza i defineix per persones, de forma anàloga a les diòcesis i parròquies, que s'organitzen per àrees geogràfiques.

1