MODERNISME

INTRODUCCIÓ

RUPTURA ARTISTA-SOCIETAT

L'ART PER L'ART

2ª ETAPA DEL MODERNISME

POESIA

NOVEL.LA

TEATRE

2. NOVEL.LA MODERNISTA

2.1 CARACTERÍSTIQUES

2.2 CLASSIFICACIÓ FRONT A LA SOCIETAT.

2.3 CLASSIFICACIÓ ALAN ZATES

2.3.1 NOVEL.LA RURALISTA

-INTRODUCCIÓ

-CARACTERÍSTIQUES

-AUTORS

2.3.2 NOVEL.LA DECADENTISTA

-INTRODUCCIÓ

-CARACTERÍSTIQUES

-AUTORS

2.3.3 NOVEL.LA COSTUMISTA.

3. POÉTICA DE “LA PARAULA VIVA”

4. L'ESCOLA MALLORQUINA

5. EL TEATRE MODERNISTA

-INTRODUCCIÓ

5.1. DIVISIÓ

5.1.1 TEATRE REGENERACIONISTA

-CARACTERÍSTIQUES

-AUTORS

5.1.2 TEATRE ESTETICISTA

-CARACTERÍSTIQUES

-AUTORS

EL MODERNISME

INTRODUCCIÓ

_Corrent artístic i literari que nasqué en el dinal del segle XIX.

_El modernisme volía:

-possar al dia la cultura catalana

-modernitzar-la

-incorporar-la a l'Europa del moment

-la normalització cultural

-l'assentament de l'intelectualitat.

_Modernisme i noucentisme mateixos objectius, pero diferents

solucions.

_Era la primera vegada que escriptors i artistes catalans prenen consciencia estamental com a intel.lectuals i com a catalans. Eren el producte d'una societat burguesa, eren els fills de la burguesia aposentada, s'havien rebel.lat.

_La revista “L'Avenç” lliutá -per derruir la mentalitat conformista

de la Restauració Borbónica,

imposada a Catalunya.

• contra l'estancament ideològic

• contra la concepció localista i regionalista de la cultura catalana.

_Sintesi: modernitat + catalanitat

RUPTURA ARTISTA - SOCIETAT

_El programa renovador del Modernista topà amb un pais en crisi política, industrial i agraria.

_Per al burgués català els jovens modernistes eren desequilibrats, bojos i decadents.

-modernisme = materialisme.

_Per a l'artista el burgués era tot allò que no tenia valor.

_L'art no es objecte de luxe ni passatemps per això el burgués el rebutja.

_L'art i la literatura, són la vida . L'artista és “el despert entre adormits”.

_Creació d'una literatura que actua com revulsió d'eixa burguesía

L'ART PER L'ART I REGENERACIONISME

_De la ruptura art-societat surten dos tendéncies /actituds

L'art per l'art -la misió de l'artista és una religió, la religió és l'art

- converteixen l'art en una evasió de la cultura

prosaica i materialista.

- reivindicació d'un espai social i económic per a

l'art i per a l'artista

- professionalització digna i total .

-volen una burguesia consumista de l'art com una

burguesia europea.

Regeneracionisme creuen que l'art no s'ha de separar de la

societat.

campanya de crítica social, política i ideològica al

sistema.

2ª ETAPA DEL MODERNISME

_L'artista tenia la funció

de guia en el nacionalisme -acceptació de la burguesia catalana

-política cultural a través de la potenciació del

catalanisme d'esquerres.

-versió assimilada i no incòmoda de les bases

ideològiques del moviment.

Multiplicitat d'opcions estètiques ”la paraula viva” espontaneisme

“folklore” expressió dels drets

nacionals del pais.

arbitrarisme simbolisme i

parnasionisme portador dels valors

artístics.

POESIA. JOAN MARAGALL

_Recollí la tradició de l'Europa del S. XIX.

_La poesia pura i simple “la paraula viva”

_Encontra d'això hi està el parnassionisme i el simbolisme defensa de l'artifici.

NOVEL.LA

_Potencia el naturalisme rural, entorn a la lluita de l'individu per assolir la auto-realització enfront a la societat.

TEATRE

_Lligat a la divulgació ideològica amb l'aparició de grups de teatre i centres d'experimentació artística

NOVEL.LA MODERNISTA

CARACTERÍSTIQUES

FRAGMENTARISME: Disolució de l'estructuraen quadres, estampes o

relats breus en lloc de la compacta estructura de la

novel.la dels vuit-cents.

SIMBOLISME: -La visió fatalista de la realitat porta a una intensificació

subjectivista que s'acosta al lirisme (sovint decadentista)

- Al dramatisme fatalista plantejat en termes maniqueus

(forces del be i del mal).

TÉCNICA NATURALISTA: -Presentació crua dels fets i dels personatges

-Gust pels temes escabrosos

-Busca ferir els sentiments del pùblic burgués.

-Els protagonistes modernistes optaran per la

revolta contra el seu context.

CLASSIFICACIÓ

ACTITUD FRONT A LA NOVEL.LA

NOVEL.LA PASSIVA: - els novelistes que es limitaren a reproduir la

novel.la convencional del segle XIX.

- renuncien als problemes estètics de la novel.la

- novel.la de segona classe.

NOVEL.LA ACTIVA: -reaccionen contra la novel.la passiva

-tenen consiència de la necesitat de renovació.

ALAN ZATES LA CLASSIFICA EN 3 GRUPS

NOVEL.LA RURALISTA: -corrent més nombròs

-barreja d'estils

-moviment de retorn a la terra catalana,

busca de la Catalunya veritable.

CARACTERÍSTIQUES:

Fons escènic i ideològic: -expresió dramàtica de les inquietuds

individuals i colectives.

-visió fatalista i épica de la realitat

Tècniques de descripció i anàlisi: -narració sobre el diàleg

-elements d'anàlisi:

• Herència

• Interelació home-medi

Elements del simbolisme: -Filosofia fatalista de la realitat

-Visió fatalista, tràgica i èpica del camp

• Camp - pessimist

• Pagés - instintiu

La llengua: -Paraula viva:

* Fe cega en el parlar no contaminant del poble

-Llengua mascle:

* Dura i amb força expresiva

* Per a crear un estat en el que el llector capte el

que no es pot escriure ni dir.

* “portar la prosa pels camins de la suggestió”

Individu - societat tensions:

-Figura del marginat, inadaptat.

-Lluita “ideal” i “realitat”.

-Patologia social: boig (la punyalada), bagassa (Jossafat)

-Concepció religiosa de l'art: ermità (solitut), campaner

(Jossafat).

-Contrafinal de l'artista: el marginat és un “artista superior”

-“Els sots feréstecs”. Raimon Casellas.

-“Solitud” Victor Catala (seudònim)

- “La vida i la mort d'En Jordi Fraiguals”. Josep Pous i Pagès

NOVEL.LA DECADENTISTA

-Influència pre-rafaelitisme - prossa poètica:

- colorisme

- musicalitat

• lirisme.

• Presència dona angelicata, envoltada d'erotisme i religiositat

-decadentisme: -gust pels temes escabrosos i morbosos

-maldat

-lletjor

-dolor

CARACTERÍSTIQUES

_Recerca de novetats temàtiques on els externs es toquen: la lletjor esdevé bellesa.

_Misticisme sensual : erotisme + religió

_L'agonia romàntica: recerca dels límits de la sensació física i espiritual.

“Josafat” (Prudenci Beltrana).

“Camí de llum” (Miguel de Palol)

NOVEL.LA COSTUMISTA

_Fragments breus i autònoms

_Fort sentit critic i de sàtira social

_Confon els esquemes romàntics i realistes

_Utilitza l'amalgama del quadre amb altres fòrmules del simbolisme o l'impresionisme pictòric: poema en prosa, relat simbòlic, romanç historic, conte cruel...

“L'anca del senyor Esteve” Santiago Rusinyol

“Marines i boscatges”, “La parada”, “Pinya de rosa” Joaquim Ruyra.

POÈTICA DE “LA PARAULA VIVA”

_La poètica de Maragall és d'arrels romàntiques i amb empelts simbolistes.

_Por a Maragall la poesia és el reflex més perfecte de la bellesa i la

harmonia de la Divinitat.

_Els poetes són uns autèntics privilegiats, ja que tenen accés a aquesta bellesa superior i són capaços de reproduir-la en els poemes que, per la seua musicalitat i sinceritat esdevindran la paraula viva. La poesia, doncs, “consisteix en dir les coses tal com ragen en estat de gràcia”

_La paraula viva , inspirada, “serà senyal de la voluntat divina” i la espontaneitat és la perfecció. La inspiració sempre tindrá més valor que l'artifici.

_La poesia popular, espontània i sincera, encara verge d'artificïositat, és, logicament, la màxima expressió poètica. Cal buscar l'inspiració en la poesia popular.

_Desitja transmetre només sentiments positius, per això, quan es troba deprimi evita escriure, prefereix el silenci.

En resum espontaneitat, simpleça i positivisme.

-poemes amb métrica irregular i amb moltes repeticions.

L'ESCOLA MALLORQUINA

_Un dels gèners més característics del moviment modernista

_Profunda renovació del nostre teatre, en dos fronts_:

-noves tècniques eurpoees, nova valoració dels elementes marginals al text i de tècniques teatrals considerades menors.

-Volen acostar el públic el teatre universal, traduint clàssics i

contemporanis.

TEATRE REGENERACIONISTA

_Natural i vitalista

_Profunda crítica social.

_Els temes pretenen impactar el public amb el plantejament del conflicte dintre la llibertat de l'individu i els convencions de la societat.

_Els personatges semblen homes i dones de carin i ossos, amb iuna psicologia molt contrastada i les situacions que plantejen són quotidianes

_La tècnica i l'espai són semmmblants a la narrativa naturalista.

_Derivà cap al costumisme, sense prescindir de la crítica social.

Ignaci Iglesias. “El cor del poble”

Joan Puig i Ferreter

Felip Cortiella

TEATRE ESTETICISTA

_Simbolista

_Els personatges són poc realistes i els conflictes argumentals són simbòlics i elementals.

_Els autors semblen donar més importància a l'ambientació, idealitzada i espectacular.

_Va tindre gran pes durant el modernisme

Jaume Massó, Adrià Gual i Santiago Rusinyol