EXERCICI 4

-Fragments entre la pàg. 19 i 20. Fragments on ridiculitza l'Elies.

Pàg 19 segon paragraf: fa una descripció burlant-se dels seus defectes com a heavy-

Pàg 20 segon paràgraf: S'imagina a l'Elies topant amb una porta diversos cops fins aconseguir fer-se el que duia a la cara.

“... el rostre de L'Elies va ser un dels espectacles més impresionants...”: es burla clarament de la cara de l'Elies.

-Intervenció del Puti.

El puti fa la típica intervenció d'un noi com ell. Camina mig acotxat mirant amb forma estranya a la gent que no coneix.

-Doble sentit de “deixa-ho córrer”.

• Primer sentit: un dels sentits seria que el deixesin estar.

• Segon sentit: que el deixesin córrer, ja que en Flanagan no estaba caminant, si no que corria com un desesperat.

-Intervencio d'en Flanagan.

En Flànagan entra bastant confiat, però alhora anava amb compte de no pifiar-la i quedar-se sense sobre. Comença a parlar amb el cambrer de tal forma que ell acaba confiant en el Flànagan.

-“Jo estava aprenent que la millor manera de treure informació és dir tot el que saps”.

No crec que tingui doble sentit, això ho diu perquè un cop li diu al cambrer el que li ha pasat a l'Elies li comença a agafar confiança i, per tant, li dóna més informació.

-Frases iròniques de la pàgina 123.

• “En el record, em veig còmic com una senyora grassa damunt d'una cadira perquè veu un ratolí”

• En tot moment descriu la baralla, però, alhora, va pensant coses que no tenen gaire a veure.

-Efectes de la paraula llobarro.

Es nota que la foto que creuen que te la policia és una foto on culpabilitza al Pantasma d'alguna cosa, ja que cada cop que la sent és com si li estiguesin donant descàrregues elèctriques.

-A que es refereixen aquests animals?

• Cavall: Droga

• Rata: Una persona

• Granota: Vestit

• Gos: Color

• Gat: persona vella

• Garsa: alguna cosa per ajudar-se

• Caganiu: Persona que es deixa enganyar

• Gallet: Persona cobarde que es fa el valent quan te una navalla a la mà

• Gallina: Covart

• Camell: Traficant

• Grillats: Tocats de l'ala

• Cargol: Que estan bojos.

• Mono: ansia de pendre o fer alguna cosa

EXERCICI 5

Flanagan: es diua Joan Anguera, li diuen així per el treball que te.

Puti: No diu el nom, suposo que li diuen així per la forma de ser, un noi que només fa gamberrades.

Lejia: No diu el nom, li diuen aixi perquè sempre va tacat de lleixiu.

Closques: Es el director de l'escola, li diuen aixi per la forma del cap.

Moreno de neu: Li diu així pel color de la pell.

Gitano: Perquè sembla un gitano.

Pantasma: Es diu Miquel. Te una cara molt blanca i s'assembla al protagonista d'una pel·lícula de fantasmes.

EXERCICI 6

El temps en el qual es desenvolupa la história d'aquest llibre és aproximadament un parell de semanas.

Això ho podem saber perquè en bastantes zones del llibre

utilitza paraules com “ahir”, “demà”, “la setmanda vivent”, etc.

EXERCICI 7

Flanagan: el protagonista, un noi intrepid, bastant curió, per això fa de detectiu, és como es guanya alguns diner.

Clareta: La guapa de l'institu, fiilla del Lejia.

Puti: Líder d'una banda de heavys.

Pli: és la germana del Flanagan, també és la seva secretaria.

Lejia: El pare de la Clareta, el propietari d'un taller.

Elies: Un noi que no sap que fer per entrar la banda del Puti.

Miquel: És el conserge de l'institut, és més conegut amb el nom de Pantasma.

EXERCIRCI 8

Li havien estat cercant tot el matí. Per fi se'ls havia acudit anar a la Tasca i li havien trobat. Els heavies del Puti se'ls havien avançat, pero ell s'havia despet d'ells. Li havien enxampat per pels, perquè el cambrer del local, el Quim, havia trucat a la bófia, quan ells havien arribat. El cambrer del local, el Quim, els havia dit que li havia donat una foto, si pewro ells no li havien trobat a la motxilla.

EXERCICI 9

Si el que volia era anar a casa, podia haver baixat per la muntanya, fent volta, per les torres i l'escola. I, si el que volia era comprovar si l'Elies Gual havia mentit, allò era tambe inutil, perque jo ja sabia de sobres que ell havia mentit.

¿ Que vols saber de la meva vida? Ell em preguntaria

I jo: Nomes volia saber si vosté habia apallissat a l'Elies per prendre-li aquell sobre de paper d'embalar.

I ell: Doncs, mira, si, noi. Li vaig fer una cara nova fins que em va donar aquell maleit sobre de paper d'embalar, i quan el vaig tenir, vaig poder treure-li un quart de milió al Pantasma.

EXERCICI 10

Els problemes socials que tracta aquest llibres són la corrupció de menors i el tràfic de drogues.

Aquests problemes són bastant greus, la droga, per exemple, mata molta gent arreu del món, i és una cosa que no serveix per res.

Quan vaig començar a llegir el llibre m'esperaba de tota classe de problemes, excepte aquests, cosa que em va agradar ja que un llibre on no puguis preveure el que pasara és un bon llibre.

VOCABULARI

Assedegat

Fotimer

Ortodoxos

Gelivitat

Esquitllada

Collat

Rauca

Fressa

Marrada

Desesmar

Llondro

NO DEMANIS LLOBARRO FORA DE TEMPORADA

Es necessita despatx econòmic

En Jordi Castell estaba que pujaba per les parets perquè li demanaba cinc-centes peles per un informe sencer sobre la Clareta, la noia mes desitjada de l'institut. Ell em va intentar subornar dient que aniria amb el conte a la Clareta, però jo li vaig contratacar dient que aniria amb un altre conte a una altra persona. Insistia dient que nomé li donaven tres-centes peles a la setmana i em va dir que jo només en quedaba assegut. Això si que em va molestar, perquè ell no sap com m'he passat el dies fent el ridícul per aconseguri la seva mida de sostenidor... Això va obrir el ulls del Jordi Castell. Va acceptar el preu.

En aquest informe apareixia els horaris de la clareta, les estones que tenia lliures, le shore d'entrada i sortida de casa, el seus gustos, els gustos del seu pare...

Vaig fer passar a la Maria Gual que m'esperava. Amb un somtiure sospitós. Li vaig dir que em devia calès, ella ho va negar, llavors li vaig explicar que me'ls devia perquè jo li vaig dir qui era el que li enviava els anònims, i quan li vaig dir qui era, li va sentar tan malament que no em va volguer pagar.

Em va dir que havia vingut a parlar de negocis. Ella em va dir que sabia que aviat em quedaria sense despatx i em va proposar ser la meva sòcia. El tema m'interesaba. Llavors em va dir que el despatx seria al jardí de casa seva. Jo sabia que allà era on el seu germà guardaba la moto i tenia el taller de revelatge de fotos. El seu germà havia repetit vuite per tercer cop. Em va dir que el seu germà marxaria, quan demostrés que va amb una colla de mala gent. Era cert, anava amb una colla de heavys que robaben al cementiri, i venien el que no deiven.... Li tenia que demostrar això als seus pares. De fet no tenia massa ganes de ficar-me amb aquesta colla, pero bé que necessitava un despatx...

Una cara com un mapa

L'endemà em vaig acostar a l'Elies, el germà de la Maria Gual, i li vaig veure la cara, la tenia feta un mapa. Em vaig intentar fer amic seu preguntan-li un problema de matemàtiques i de cop li vaig preguntar sobre la seva cara. Em va dir que no havia de fer res d'això.

Després s'em va acudir anar a aprlar amb el Puti per preguntar-li, per despistar a l'Elies li vaig fer arrivar una nota que el citava a un bar heavy. Per la tarda vaig posar-me un conjunt texà i em vaig comprà unes ulleres, després vaig anar a la Tasca, el bar on es reuneixen els heavys del barri. Vaig veure al Puti amb un amic seu, vaig fer-li arrivar una cervesa a cadascú i unes patates, es van acostar, llavors vaig aprofitar pero preguntar-li sobre la cara de l'Elies Gual i em va dir que li va deixar la caa així un paleta de l'obra. De sobte va apareixer l'Elies, i jo li vaig dir al Puti que enia a tornar-li uns diners, però vaig descobrir que no portava ni un céntim a sobre.

La millor manera d'aprovar

Vaig sortir corrents de la Tasca i al final els vaig despistar, desprès hi vaig tornar. Però no a la Tasca, si no a les obres del costat per comprobar si el que m'havia dit el Puti sobre que l'Elies l'havia tingut amb un obrer. Però era mentida. Els havia enganyat a tots. Ara hauria d'esbrinar qui havia estat. Però hi havia una altra qüestió: com aprovava l'Elies tan fàcilment? Vaig investigar i vaig pensar que el conserge, que era l'encarregat de fer les fotocòpies dels exàmens, podia estar xantatgeat. Després s'ho vaig dir tot a la meva germana Pili i ella va seguir vigilant al Pantasma, el conserge.

Segueixi aquell cotxe!

A l'hora del pati, la Maria em va clavar una bufetada perquè l'Elies va adonar-se que el vigilàvem. Després vaig parlar amb la Pili però em va dir que no va passar res, el conserge nomès va treure diners del banc. Després vam dir que jo vigilaria el conserge i ella l'Elies. Vaig seguir el conserge fins a casa seva. Per la finestra vaig veure que del banc havia tret molts diners. Al final va sortir de casa i el vaig seguir, portava els diners. De sobte va aparèixer l'Elies i li va demanar l'examen de demà però el conserge no se'l va donar. Més tard el vaig seguir fins a un bar. Va deixar la bossa dels diners. Desprès un desconegut va entrar i va agafar la bossa. Va agafar un cotxe i va marxar. Amb un taxi vaig seguir aquell cotxe fins als tallers del Lejía, el pare de la Clareta.

Què hi fa un heavy com tu en una festa com aquesta?

Vaig decidir anar a la festa de vuité. S'ho vaig dir a la Maria i ella em va haver de pagar per tota la investigació fins ara. Aquell mateix dia també hi havia un examen de mates i l'Elies va marxar a la meitat sense entregar-lo ja que el conserge no se l'havia donat el dia anterior. Per la nit vaig anar a la festa. Vaig començar a parlar amb la Clareta, filla del Lejía, per saber més sobre ell. Al final de la festa la vaig acompanyar fins a casa seva on vaig parlar per primera vegada amb el Lejía.

La nit que van deixar anar les feres

El Lejía em va donar una coca-cola i vam començar a parlar fins que un soroll al carrer va tallar la nostra conversa. Era el Puti i la seva banda amb les motos. Estaven enfadats perquè deien que no els agradava el que havia fet el Lejía a l'Elies. De cop vaig sentir que hi havia algú més al pis intentant trobar les proves comprometedores del conserge mentres el Lejía estava distret pel Puti. L'intrús era l'Elies. La policia no va tardar en arribar però ni el Lejía ni la Clareta van dir qui eren els que havien apallissat al Lejía i que també s'havien emportat el sobre comprometedor del conserge.

Un bon glop d'oli

Vaig arribar tarda a casa. Els meus pares em van dir que sopés ràpid i que els ajudés una mica traient coses del mig ja que el dilluns arribarien els obrers. A mig matí del dia següent vaig trucar a la Maria i em va dir que feia massa temps que l'Elies no tornava i que s'havien trobat les motos del Puti i la seva banda cremades. Més tard em va trucar l'Elies per quedar en un lloc per a veure si el podia treure d'un embolic, ja que havia enganyat al Puti i al Lejía i ara ells se'n volien venjar, tot per algunes fotos i informació comprometedora del conserge.

<<...un llobarro com una balena, flanagan...>>

Al dia següent vaig anar al lloc on havíem quedat. No vaig tardar en veure la moto de l'Elies amb ell a sobre que venia cap a mi, però, de sobte, aquell cotxe en el que havia fugit l'home amb els diners del conserge va colisionar contra la moto de l'Elies i ell va sortir volant. Al terra, inconscient, va dir: ¡...un llobarro com una balena, Flanagan...! L'ambulància no va trigar en arribar i jo vaig anar amb ell cap a l'hospital. Vaig trucar a la seva família per donar-li's la notícia. L'Elies no portava a sobre cap foto del conserge, no tenia cap pista excepte aquella frase que m'havia dit. Més tard vaig anar a la Tasca per intentar trobar aquell maleït sobre.

De peus a la galleda

Quan vaig arribar allí li vaig donar els diners que li devia al cambrer i desprès li vaig preguntar si l'Elies havia deixat alguna foto per a mi. Em va dir que no però desprès de parlar molt me la va donar. Sortia una dona grassa i al costat el conserge mirant dins d'una boca d'un llobarro. Mentres intentava trobar el sentit de xantatge en aquella foto van arribar el Puti i el seu amic al bar i ens van agafar a punta de navalla. Volien que els donés la foto però vaig sortir corrents fins al magatzem del bar i vaig començar a pujar per les caixes de cervesa amb aquells dos goril·les perseguint-me.

Tot anava bé fins ara

El piter i el puti m'estaven apallisant. Em vaig enfilar perles caixes de cervessa cap a la finestra, pero era tancada. Al final em va agafar el turmell. El puti va ensopegar i va caure i jo, no se com, vaig aconseguir subjectar-me. Un home em va ajudar a sortir, els altres dos eren a terra, una pila de caixes els hi va caure a sobre. Em van ficar en un cotxe i vam marxar. Em van preguntar per la foto. Em van tancar en una habitació fosca.

Una colla d'animalons

Tan neguitosos com jo, ho estaven els meus segrestadors. Aquells dos no paraven de discutir i van arribar a la conclusio de que habien detingut al pantasma, quan es va presentar de sobte. Va preguntar si tenien la foto, li van dir que no, llavors em van venir a buscar. Li vaig dir la veritat. De sobte van apreixer el Gitano i el Moreno de neu amb una foto, en veure-la tots es van posar a riure, tots, excepte el pantasma que es va llençar al meu coll. Algunes paraules em van fer entendre que el pantasma venia droga. Volien estorsionar a l'Elies per saber on era la foto. Vaig començar a cridar i es va obrir la porta, era la clareta. Vaig sortir corrents.

Va ser bonic mentres va durar.

Vaig trucar una ambulancia, pero el Lejia tornava, la Clareta em va ajudar a escapar, estava de la meva part. La clarea em va comentar que habia sentit una conversacio del Lejia, el puti i el pantasma. Es va acostar l'ambulancia mentres l'explicava la veritat a la Clareta, no s'ho creia. Em portaven a l'hospital. Jo provocava al conductor per a que fos més depressa. Un cop a l'hospital començava a sentir veus. Vaig sortir corrent cap a la UVI i darrere meu i tenia a tot l'hospital, davant meu, també corrent i amb bates blanques hi havia l'Assumpta i el Moreno de neu. L'Elies em va dir que jo tenia la foto i tot seguit vaig sortir corrents, vaig agafar el metro. En arribar a casa la Pili em va donar un sobre on hi era la foto.

Deixa-ho córrer, Clara

La clareta va arribar a casa meva. Es venia acomiadar de mi. Li enviava el seu pare a casa de la seva mare, perquè no volia que vegés com li detenien per culpa meva, això es el que em va dir... Em va demanar la foto i quan la va veure, va compendre que el pantasma era culpable. Em va dir que no la ensenyes a la policia, però li vaig fer compendre que ho habia de fer.

FITXA BIBILOGRAFICA

Titol: No demanis llobarro fora de temporada

Autor: MARTIN, Andreu i RIBERA, Jaume

Editorial: Columna

Lloc i data de publicació: Barcelona, 1996

Nº d'edicio: 5