LA MORT DE LA MARE DE DÈU

Michelangelo Merisi da Caravaggio s. XVII

Situació en el temps

Es troba al Musée du Louvre de París.

Context històric =

Estil = menys :

Tres característiques estelístiques de Caravaggio :

• La recerca del naturalisme

• El tenebrisme, clarobscurs.

• Composicions asimètriques i atectòniques

Anàlisi Formal

Representa la mare de Dèu després de la seva mort, mentre Magdalena i els Apòstols s'apleguen al seu entorn.

La Verge està pintada com una dona de poble, pobra i amb el rostre girat cap a l'espectador, el braç estés, peus descalços, cos rígid per la seva mort, ventre inflat, ajaguda damunt d'un banc de fusta, i porta un vestit inapropiat.

S'acusà al pintor d'haver fet servir el cadáver d'una jove prostitua ofegada en el riu Tíber.

Al voltant de la Verge hi ha els Apòstols que mostren el seu dol. Estan expressats com a homes vulgars amb arrugues i bruts, amb peus descalços, barbes i caps despentinats.

Magdalena asseguda amb el cap inclinat cap endavant i s'eixuga les llàgrimes del dolor.Uns domassons carmesins pengen del sostre.

TÈCNICA: oli sobre tela.

Predomini el color sobre el dibuix. Gamma càlida i de tonalitat fosca. El color està impregnat d'ombres.

La llum prové d'un focus de la finestra alta situada fora de la tela. Establint clarobscurs.

Al costat de zones fosques ( retrocedeixen ) i zones il·luminades ( avancen ), com al cap.El fons és fosc i nu.

Es poden veure 5 plans:

-1er: Magdalena -4rt: 1 grup d'apòstols

-2on: Verge -5é: 1 grup d'apòstols

-3er: 1 grup d'apòstols

Línies compositives: diagonals ( roba vermella i cos de la Verge ) equilibrades per les verticals ( cossos apòstols i Magdalena ).

Les figures són asimètriques i el quadre queda obert en totes direccions.

El moviment donat per les línies diagonals i ondulacions de les teles i figures inestables. Moviment instantani en Magdalena, Apòstols i Verge.

Dramatisme de les expressions, el posat i els gestos dels estats d'ànim. Expressions de condol.

Cavaraggio al cercar el naturalisme escandalitza als contemporanis.

El quadre mostra com si es desenvolupés en l'escenari del sofriment humà.

Iconografia

Tema religiós partint de l'art bizantí, anomenat dormició de la Verge.

Apòstols recollint l'ànima de la Verge per portar-la cap al cel.Amb la Contrareforma, la Mort va ser una polèmica teològica, és a dir, que per a uns la Verge no va morir sino que va anar cap al cel, per uns altres va anar al cel en cos i ànima.

Caravaggio tracta el segon significat però amb innovacions iconogràfiques, donant carácter popular, humil i expressiu.

En la pintura de Caravaggio, el cos de la Verge és un cos sense perspectives de ressurrecció.

Significat

Encarregada pels Carmelitas Descalços per a l'esglèsia della Scala. No va arribar a ocupar l'altar, perqué els francesos la consideraven poc respetuosa amb la figura de la Verge.

Significat religiós, apropant-se als temes de l'esglèsia contrareformista catòlica.

Aquest art va tenir èxit entre les minories cultes, i va ser rebutjat pel poble i part de l'esglèsia.

La feixuga roba vermella actuaria com a símbol de violència. La llum obliqua simbolitza la gràcia divina.

Funció

Funció religiosa, perquè vol apropar-se a l'esglèsia contrareformista catòlica, i ho fa de manera humil i popular d'acord amb les ensenyances de Sant Borromeu.

Funció propagandística dels valors d'humilitat i caritat.