Literatura


Lo Somni; Bernat Metge


Comentari de text: obra de Bernat Metge

Lectura i comprensió del text

Vexació: En el codi vigent a l'estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent a amenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir a algú.

Damnada: Condemnat a les penes eternes.

Assajar: Provar

Perpetual: Perpètua, que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat.

Inducció: Acció d'induir, d'emmenar a algú alguna cosa.

Emissor- Autor

Biografia Bernat Metge

Bernat Metge és el representant més important del grup de secretaris la cancelleria reial.

Va néixer a Barcelona entre el 1340 i el 1346. Era fill d'un apotecari. La seva mare es va casar en segones núpcies amb un funcionari de la cancelleria, Ferrer Saiol, que va educar Bernat Metge en l'estudi del llatí i el va orientar en la carrera de funcionari de la cancelleria.

De molt jove es va fer notari i, posteriorment, secretari del rei. Va treballar com a secretari dels reis Joan I i Martí I i va exercir també funcions d'ambaixador.

La seva vida professional no va estar exempta de polèmica, ja que el 1388 va ser

processat per primer cop i el 1396 va ser acusat de corrupció i d'atemptar contra el govern del rei Joan I, per la qual cosa va ser empresonat un temps. Mort el rei, però, Bernat Metge consta documentalment com a secretari del seu successor, Martí I l'Humà.

Context

Època de gran revol que reuneix com a reis a tres germans Pere III, Joan II i finalment Martí l'Humà, dels quals va ser conseller. La Corona Catalana estava en època de relativa crisi. Bernat Metge conseller reial col·laborava amb les missions d'aquests reis.

Era un home cult que vivia al palau i va trobar-se amb els regnes catalans en el seu màxim esplendor, , dominant els ports més importants del Mediterrani i tenint la flota més gran del moment.

Bernat Metge, admirador dels autors clàssics i autor d'una prosa catalana que imita la cadència i l'estructura de la llatina, va traduir una obra en llatí de Petrarca, el “Walter e Griselda”. La seva obra fonamental, però, és “Lo somni”, escrita el 1399. En aquell any Bernat Metge ja estava en llibertat, però escriu l'obre en primera persona narrativa i la situa a la presó.

Missatge- Tema

Se li apareix Joan I, i li explica el perquè està tancat i com pot sortir-ne, després, ell li diu lo agraït que està fes tant per ajudar-lo i sense demanar res a canvi, ja que ell no li pot pagar de cap manera.

Primera part: Se li apareix Joan I, li diu que Déu l'ha enviat per explicar-li que ell no estava tancat per ser culpable de corrupció, ja que ell no en tenia cap de culpa, sinó, que estava tancat allà perquè qüestionava la salvació de l'ànima quan el cos moria. També li diu la gran feina que ha fet per ell i el gran servei que ha realitzat i com li agraeix tota la seva dedicació, i que sinó hagués estat per el magnífic servei que li havia proporcionat li hauria fet pagar la falta de creença vers la salvació de l'ànima.

Segona part: Bernat Metge mostra el seu agraïment per tot el que ha fet desinteressadament per ell i per el suport que li ha donat sempre i per l'amistat que tenia vers ell que sempre s'ha vist que era verdadera i profunda, que no era cap interpretació ni molt menys.

El protagonista- narrador s'adorm a la seva cel·la i en somnis se li apareix l'esperit del rei Joan, que des del purgatori manifesta la innocència del seu secretari en el procés obert contra ell i la seva mort. Se li apareixen personatges mitològics, com Tirèsies i Orfeu. El protagonista- narrador dialoga amb ells sobre temes tan importants en aquell moment com la condició de les dones o la immortalitat de l'ànima.

Amb “Lo somni”, Bernat Metge pretenia convèncer tothom (sobretot al rei Martí) de la seva innocència, cosa que va aconseguir perquè des del 1405 fins al 1410 (any de la mort del rei Martí) torna a treballar com a secretari de la Cancelleria Reial.

Canal

És un text escrit en prosa. El text pertany al gènere narratiu. Diàleg en estil directe, on el narrador, és també, el protagonista.

Consta de dos personatges, Joan I i Bernat Metge, on s'elogien mútuament.

L'autor amb el diàleg pretenia a més de demostrar la seva innocència per el que l'acusaven, és el primer escriptor que qüestiona la immortalitat de l'ànima.

Codi

-Epítets

“Petit hom”

És un epítet ja que l'adjectiu petit està davant del nom.

“Gran gràcia”

També és un epítet ja que l'adjectiu està davant d'un adjectiu substantivat.

“Dura pedra”

L'adjectiu està davant el nom, per això és un epítet.

“Damnada opinió”

També és un epítet ja que l'adjectiu està davant del nom.

-Hipèrbatons

L'ordre vindria a ser: “Tinc el dubte de si no em mancarà temps a això que t'he de dir”

Tinc el dubte de si a això que t'he de dir em mancarà temps.

“Què us pagaré, Senyor, per aquestes coses?”

L'ordre correcte seria: “Què us pagaré per aquestes coses Senyor?”

En el text abunden els epítets, descripcions i adjectius, ja que, és un text dialogat i tracta d'elogis entre dos personatges, per el que, s'utilitzen molts adjectius per descriure l'altre persona segons es cregui i es vulgui elogiar.

Consta d'alguns hipèrbatons ja que pretén donar impressió de text cult al diàleg.

Receptor- Lector

En el text es veu clarament com ell intenta demostrar la seva innocència i com qüestiona la immortalitat de l'ànima, amb aquest llibre ell innova un nou estil del humanisme, i introdueix nous pensaments impensables d'expressar en públic anteriorment, i això, demostra que marca una nova etapa amb aquest estil.

Tot i que en el text s'aprecien uns grans elogis vers el rei Joan I, en la meva opinió vol forçar molt que la gent s'ho cregui publicant aquest llibre, i amb la meva opinió intenta demostrar que és innocent d'una manera on no consten proves i, per tant, podria ser molt qüestionable, ja que ell mateix s'atreveix a qüestionar la immortalitat de l'ànima, ja que no hi ha ningú que ho pugui afirmar amb certesa, la seva innocència igual, ja que ningú pot demostrar que ell va somniar això, i tot i que ho hagués somiat, no té res a veure, potser ell ha estat corromput i ha somiat això perquè en el subconscient sap que és culpable però n'està una mica penedit, i potser amb aquest text el que pretenia era demanar una segona oportunitat però sense confessar que ell havia estat culpable del que l'acusaven, sinó tot el contrari, d'aquesta manera, aconseguia plena confiança en el nou rei Martí l'Humà i poder reparar l'error fet per ell i d'aquesta manera tenir la seva consciència tranquil·la.

Però igualment aconsegueix molt bé la impressió de penediment amb tots el elogis potser és això el que em fa pensar que de debò si que ho va fer.




Descargar
Enviado por:Sua Poc
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar