LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE

Llenguatge i llengües

El llenguatge és la capacitat de comunicar-nos mitjançant una sèrie de sons articulats, i es manifesta en unes 5.000 llengües diferents. Cada llengua és el codi de signes orals propi d'un grup, és a dir, sorolls als quals aquest grup ha donat un sentit comú.

La raó de ser de la llengua és la comunicació. Aprenem a parlar per necessitats immediates, i perquè vam sentir parlar al nostre voltant i ens convenia fer-nos entendre per viure millor. L'aprenentatge d'una llengua és que ens fa humans, per això totes les llengües tenen el mateix valor.

La llengua és acció; interacció. Normalment parlem per parlar, per sentir-nos en comú amb d'altres.

La comunicació

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre un emissor i un receptor.

Perquè l'intercanvi d'informació sigui efectiu, cal que el receptor entengui el missatge que l'emissor vol transmetre, i la intenció que té. Per transmetre aquesta informació, cal:

• Un canal físic: receptor i emissor han d'estar en contacte.

• Un sistema de comunicació o codi comú (llengua humana).

• Un context, el lloc on es realitza l'acte comunicatiu.

Les funcions del llenguatge

El predomini de cada un dels sis elements en un acte comunicatiu ens permet distingir sis funcions del llenguatge:

Normalment, en un mateix procés comunicatiu es realitza més d'una funció.

El llenguatge no verbal

Ens fem entendre no només parlant, sinó també amb gestos.. El cos té el seu propi repertori de senyals, alguns d'innats i d'altres d'apresos.

Els gestos els hem adquirit a casa, o són propis de la comunitat lingüística de què formem part.

Característiques del llenguatge humà:

EL TEXT

Des del s.V aC fins al s.XIX, l'interès per la llengua s'ha centrat en dos propòsits: ensenyar a parlar en públic per tal de convèncer als oients i construir un model escrit prescriptiu per tal d'expandir amb més facilitat la cultura i els costums dels colonitzadors. Els manuals d'aquella època partien de conceptes, com els de categories de paraules o el d'oració gramatical.

Al llarg dels s.XIX i XX, els avenços de la ciència han estat aplicats a l'estudi de les llengües com a objecte d'interès per si mateixes. Als anys 70, apareix a Europa un corrent lingüístic nou que agafa com a unitat d'aproximació a les llengües el concepte de text.

Els humans usem dos tipus de llenguatge: el verbal i el no verbal. Cada cop que ens comuniquem construïm un text, que és el resultat del fet comunicatiu on intervenen l'emissor, el receptor, el canal, el missatge, el context...

El llenguatge no verbal

No tots els fets comunicatius presenten les mateixes característiques, ja que no tenen la mateixa funció ni estan pensats per produir el mateix efecte.

Es pot establir que els textos són diversos perquè els factors contextuals de cada situació comunicativa són diferents. Aquests factors ens permeten la possibilitat de relacionar els textos segons diferents criteris:

• El canal d'emissió (oral o escrit)

• La forma que adopten (prosa o vers)

• L'àmbit d'ús (personal, familiar, acadèmic, laboral, social, gregari o literari)

• El registre (formal o no formal)

Podem classificar els textos en vuit grups: narratiu, expositiu, argumentatiu, descriptiu, instructiu, conversacional, predictiu i retòric. Generalment no els trobem en estat pur.

Text narratiu

És aquell que explica una experiència, ens exposa uns fets emmarcats en el temps.

L'estructura és imprescindible. Els elements fonamentals d'una narració són l'acció (què), els protagonistes (qui), el motiu (per què), el temps (quan) i l'espai (on).

Es pot construir des de punts de vista diferents:

• Global, des de la visió d'un personatge. En 1º persona.

• Puntual, el punt de vista se situa en personatges diferents.

• Omniscient, des del punt de vista del narrador. En 1º persona.

Característiques:

• Estructurals

- Plantejament, nus i desenllaç. Es basa en el seguiment cronològic dels fets (pot ser alterat)

• Gramaticals

- Connectors temporals: després, sempre...

- Temps perfectiu: havia fet, va dir...

Tipus de textos:

• Novel·la, conte, notícia, acudit, crònica, reportatge, guió d'una pel·lícula, còmic, biografia, llibre de memòries...

Text expositiu

És aquell que ens explica conceptes per entendre el món. El seu objectiu és fer comprendre tots aquells fenòmens de la natura i la humanitat partint d'una realitat que ens envolta.

Característiques:

• Estructurals

- Introducció: On s'informa d'allò de què es parlarà. De vegades, es fa referència als motius que han conduït a
tractar-lo.

- Desenvolupament: Allà on s'expressen les idees. Pot ser inductiu (quan l'exposició comença amb la
presentació d'aspectes particulars i avança cap als generals), o deductiu (quan es parteix d'una idea que
s'explica i s'exemplifica).

- Conclusió: On es referència a allò de que s'ha parlat.

• Gramaticals

- Llenguatge especialitzat: xefs, maîtres...

- Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.

Tipus de textos:

• Manuals, enciclopèdies, revistes especialitzades, monografies, memòries, documentals, reportatges, diccionaris, treballs de recerca...

Text argumentatiu

És aquell que expressa idees i opinions de l'emissor, i el seu objectiu és convèncer al receptor.

Característiques:

• Estructurals (també pot ser deductiva o inductiva)

L'estructura bàsica d'una argumentació és introducció (s'hi presenta la tesi que es vol demostrar), tesi i antitesi (arguments que corroboren la tesi) i conclusió.

• Gramaticals

- Anàfores lèxiques: repeticions de paraules, sinònims...

- Connectors que expressen causa o conseqüència: ja que, doncs, per tant...

- Exclamacions i interrogacions

- Marques d'ordre: en primer lloc, tot seguit, d'altra banda...

- Predomini de les oracions subordinades.

- Preguntes retòriques i ús de recursos retòrics: metàfores, comparacions...

- Ús de la negació

- Ús de fórmules diverses per atreure l'atenció i l'interès del receptor: citacions de frases cèlebres, al·lusions a
persones conegudes...

- Verbs de preferència

- Verbs que indiquen causa i conseqüència: causar, motivar, resultar...

Tipus de textos

• Sermons, debats, mítings, articles d'opinió, publicitat, crítiques, assaig, editorials, cartes al director...

Text descriptiu

Ens explica com són les coses en un marc especial, defineix un concepte, una paraula o un paisatge, etc.

Característiques:

• Estructurals

- Sol constar de dos parts: tema (motiu de la descripció, se'n fa una definició), expansió (desenvolupa el tema amb nova informació). Les enumeracions poden ser selectives o exhaustives. Diferents estructures segons l'objecte definit:

- De més general a més concret

- De dalt a baix

- Denominació - definició - expansió

Hi ha dos tipus de descripcions: objectiva (quan hi ha les característiques del que s'aprecia sense cap valoració personal -funció referencial-), i subjectiva (hi ha barreja d'apreciacions personals -funció poètica o emotiva-).

• Gramaticals

- Adverbis de lloc i manera

- Anàfores lèxiques i gramaticals

- Recursos retòrics: comparacions, metàfores, hipèrboles...

- Oracions de predicat nominal

- Presència d'adjectius i noms qualificatius: aspra, atordidora...

- Puntuació: comes en les enumeracions i punt i coma en les sèries llargues.

- Verbs imperfectius: present i imperfet.

Tipus de textos:

• Monòlegs, postals, cartes, notícies, textos literaris...

Text instructiu

És aquell que incideix en un comportament determinat en el futur. La seva finalitat també és la d'aconsellar, recomanar o obligar.

Característiques:

• Estructurals (no hi ha una estructura única). L'estructura més comuna és:

- Enumeració dels elements

- Passos que cal seguir

- Il·lustracions, gràfics o esquemes per facilitar la comprensió

• Gramaticals:

- Connectors d'ordre i temporals

- Frases curtes

- Lèxic molt especialitzat

- Marcadors textuals

- Oracions condicionals

- Perífrasis d'obligació

- Predomini de la 3º pers. sing. i la 2º pl.

- Temps verbals: sobretot l'imperatiu. També futur i present

- Ús de cardinals i ordinals

- Ús del pronom impersonal es, per generalitzar l'acció

Tipus de textos:

• Consells, enunciats de preguntes, manuals d'ús, receptes de cuina, lleis, normes, bases de concursos, instruccions per omplir, formularis...

Text conversacional

La conversa és la forma de comunicació oral més important dels éssers humans. És un intercanvi oral entre dues o més persones que alternen les seues intervencions per construir un text i desenvolupar un tema.

Característiques:

• Estructurals

- Establiment de la comunicació “Escolti!”

- Salutacions

- Preparació del tema de conversa “Saps què?”

- Desenvolupament del tema

- Conclusió, frases que valorem la conversa mantinguda

- Tancament

• Gramaticals

- Ús de registre col·loquial

Modalitats

- Diàleg cara a cara

- Conversa telefònica

- Tertúlia (grup que es troba per conversar d'alguna cosa)

- Col·loqui (intercanvi d'opinions entre dues o més persones sobre un tema fixat prèviament)

- Debat (diàleg sobre un tema establert prèviament entre dues o més persones que defensen criteris oposats)

Text predictiu

Expressa un conjunt d'esdeveniments que creiem que poden ocórrer en el futur.

Característiques:

• Gramaticals

- Adverbis de dubte

- Connectors de temps

- Oracions condicionals

- Perífrasis de probabilitat (deure + inf.)

- Ús del present amb valor de futur (faig x, vaig a fer x)

- Verbs en futur

Textos predictius:

• Horòscops, prediccions meteorològiques, textos amb previsions econòmiques, polítiques...

Text retòric

Es distingeix per tenir una funció essencialment estètica

El llenguatge oral

Un dels criteris més utilitzats a l'hora de classificar els textos és el canal pel qual són emesos : l'oral o l'escrit. Distingim entre textos (escrits) i discursos (orals).

La classificació dels textos orals depèn de la gent que hi participi:

- Una sola persona: conferència, exposició de classe, explicació d'un conte, cançó enregistrada...

- Dues persones: entrevista, trucada, qüestionari...

- Un grup de persones: assemblea, conversa d'amics, col·loqui, reunió