La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí

Escriptora catalana (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983). Al temps que col·laborava en periòdics com Mirador, La Rambla i La Publicitat, va publicar els seus primeres novel·les. Però fou l'èxit d'Aloma (1938), anàlisi de l'evolució d'una adolescent seduïda pel seu cunyat, el que li va donar transcendència dins la narrativa catalana. L'exili, després de la guerra civil, va interrompre la seva labor creativa; des de 1954, en que es va establir a Ginebra i començà a treballar com a traductora, va publicat La Plaça del Diamant (1962), visió de la Guerra Civil a través de la vida quotidiana i sentimental d'una dona de classe obrera, El carrer de les camèlies (1966), y dos llibres de narracions: Vint-i-dos contes (1958) i La meva Cristina i altres contes (1967). Va morir el 13 d'abril del 1983 a una clínica de Girona.

Resum de l'obra

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, coneix una nit al ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li havia proposat d'anar-hi.

La Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: l'Antoni i la Rita. Ell tenia una botiga on treballava de fuster, però això no anava gaire bé, i la Colometa va posar-se a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, en Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores la Colometa va perdre el treball i per mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves possesions. Al cap de poc la Colometa es va quedar sense diners, pel que passaven gana, per això, i després de patir molt després de la mort del Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, allí va conèixer l'Antoni, qui li va oferir que treballés per a ell, i ella ho va acceptar.

Va passar el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ell, segons ell per a tenir alguna companyia perquè ell en la guerra havia sigut tocat i no podia tenir relacions sexuals. Ella va acceptar i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare per als seus fills.

Finalment, en Toni (el fill de Natàlia) s'havia convertit en un soldat, però va poder assistir a la cerimònia de casament de la seva germana Rita amb l'amo del bar del barri, en Vicenç. Amb aquesta cerimònia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensant en la seva casa després de la festa.

Personatges

La Natàlia és la protagonista de l'obra. Ella és qui ens fa la narració durant tota l'obra. Apenes en tenim de descripcions i les poques que tenim en fan referència a com es veu le narradora a ella mateixa, i sempre en relació al seu caràcter i mai al seu aspecte físic. Natàlia es una dona que es regeix pels costums de les classes baixes de l'època, molt patidora, amb un caràcter molt dèbil i necessitada d'ajuda en algunes ocasions de la obra. No en tenim molts detalls més de com podia ser de veritat Natàlia.

Després en tenim una bona parella de personatges que son els que compartiran l'historia amb la protagonista: en Quimet i l'Antoni.

En Quimet serà el primer marit de Natàlia i amb ell tindrà dos fills. Ell no es porta gaire bé amb ella, es molt gelós, i també molt masclista, però tot això no serà un impediment per que la Natàlia continuí enamorada d'ell fins que li comuniquin la seva mort a la Guerra. Aquest serà l'únic que tindrà una bona descripció, detallada i bastant fiable: “Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com el xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb un altra mà.[...] Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'un ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores del ulls sempre les tenia humides, com una mica untades i li feia bonic...”. L'autora amb aquesta descripció tan detallada i veritable vol donar-li importància a en Quimet pel que significa per a Natàlia. Amb ella protagonitza uns del conflictes de l'obra: la problemàtica relació home-dona en el marc d'una institució matrimonial masclista.

El segon, l'Antoni, l'home amb qui es casa després de morir en Quimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell es un invàlid de la guerra, que no pot tenir relacions sexuals. Li diu que es casi amb ell per tenir companyia a casa seva, però també es pot especular amb que de veritat li agradarà com a persona Natàlia i que lo de la companyia fos només una excusa perquè es quedés a viure amb ell.

Els dos fills que té amb en Quimet: el Toni (Antoni) i la Rita. El primer s'assembla molt al seu padrastre, obedient i tímid, i per això l'autora fa coincidir els seus noms. La Rita s'assembla molt més al seu pare de veritat, en Quimet i tracta al seu promès com el Quimet tractava a la Natàlia.

Amb aquest caràcter dur de la dona amb l'home, l'autora vol deixar constància de que de vegades és la dona la que pren el timó de la relació. Un clar exemple el tenim en el Mateu i la seva dona, la Griselda, uns amics de Natàlia, ja que la Griselda tracta de la mateixa manera al Mateu que en Quimet a la Natàlia pel que la protagonista es veurà reflectida en ell i es convertirà en la seva millor amiga durant tota l'obra.

Altres personatges poden ser la senyora Enriqueta que farà de mare de Natàlia, ja que aquestà es òrfena i el seu pare no fa gaire per ella. El promès de Rita, el Vicenç, amb qui acaba casant-se. En Cintet, un amic del Quimet. La Julieta que a l'inici de la novel·la convenç la Natàlia per anar al ball, on coneix en Quimet. En Pere, que era el promès de la Natàlia abans de que conegués en Quimet.