Història

La Guerra Freda

Que és?

Un cop acabada la guerra, la U.R.S.S. s'enfrontà ideològicament a les demés poténcies vencedores.

Aliats: demócrates; Soviétics: comunistes.

La Guerra freda consisteix en que els dos blocs eren sempre alerta a veure que feia l'altre.

Causes:

La causa fonamental era l'enfrontament d'ideologies. L'altra era l'incompliment de les premises acordades a la conferéncia de pau de Ialta per part de la U.R.S.S, on s'acordà que els països envaïts i alliberats posteriorment tindrien total llibertat d'elecció de la política que volie dur a terme, i la U.R.S.S. gairebé imposava el comunisme als països que abans havia envaït.

Aixó ho fa perquè se sentia amenaçada pel poder militar i económic d'E.U.A. i pel monopoli de la bomba atómica.

Característiques:

Consistia en l'enfrontament no bél·lic entre dos blocs de països dirigits per dues super-poténcies (com E.U.A. i U.R.S.S.).

Durant la guerra freda es van organitzar uns exercits que enquadraven els dos blocs: OTAN per als demócrates, i Pacte de Varsóvia per als comunistes.

Cadascuna de les poténcies constituïa una àrea d'influéncia on els països seguien l'ideologia d'aquesta. Aquí evitaven ideologies contràries en els governs.

Els governs de les diferents poténcies van dur a terme una política de rearmament i de gran desenvolupament armamentístic.

La continua tensio obliga a utilitzar el joc brut, com propaganda hostil, espionatge i embargament de mercaderies.

La divisió Europea:

A la conferéncia de Postdam es van veure les de criteris entre els aliats. També es va dividir Alemanya en 4 zones, dividint fins i tot Berlin en 4 Zones. Aquesta divisió origina la posterior divisió eurpea.

NEIX EL BLOC COMUNISTA

Poc després de finalitzar la guerra es van crear governs de coalició a tots els països alliberats dels Nazis (contradient el pacte de que tots els països eligirien lliurement el seu tipus de govern). Ràpidament, el grup comunista de cada coalició ocupà els càrrecs més importants dels governs orientals.

Així al 1947 neix una “barrera” que separa el bloc comunista dels països demócrates el Teló d'acer.

NEIX EL BLOC DEMÓCRATA

Plantejament de política exterior més activa i intervencionista d'ajut en països amenaçats pel comunisme.

Els països d'Europa occidental també van evitar que als governs de coalició occidentals arribessin els comunistes.

DOCTRINA TRUMAN: nova política exterior duda a terme pel E.U.A. en veure l'avanç del comunisme. Aquesta reforça el poder social i polític dels partit contraris al comunisme i aconsegueix excloure dels governs de coalició d'occident a tots els partits comunistes.

Consistia en ajuts económics (evitar revolució per malestar) i militars (instalació de bases militars a Europa).

Un cop han desaparegut els comunistes dels governs de coalició neix el bloc comunista, també al 1947.

PLA MARSHAL: Anexe a la doctrina Truman que consisteix en plans quinquenals d'ajut económic per reconstruir ciutats, indústries,etc. i revifar la economia per allunyar dels països occidentals la revolució comunista.

El bloqueig de Berlin:

Després de la conferéncia de Postdam, E.U.A. volia que a Alemanya hi hagués govern de coalició perqué hi hagués eleccions democràtiques, i la U.R.S.S. volia expandir la ideologia comunista. Aixó ´s una de les causes de les distàncies entre aliats.

Al juny de 1948 els aliats donen a veure els problemes que tenen per passar queviures a les seves zones d'influéncia a Berlin degut a que cada cop havien de demanar expressament permís als soviétics i no sempre el concebien.

A partir de 1949 Stalin va bloquejar la ciutat de Berlín.

Rutinàriament entraven per carretera o per vía férrea, però amb els problemes Truman decidéix construir un pont aeri amb cuatre aeroports i 700 vols diaris. Així E.U.A.demostrava un cop més la seva poténcia.

Els aliats també fan una moneda interior per la seva àrea d'influéncia a Berlín i fan una microeconomia.

CONSEQÜÉNCIES DEL BLOQUEIG:

1. Accelerar la formació de dos estats Alemanysamb models polítics diferents: Aliats convoquen una assemblea de parlaments a Länder al setembre de 1949. Aquí neix la República federal alemana amb capital a Bonn i sistema polític democràtic.

Els soviétics convoquen una assemblea constituent a l'octubre de 1949 on neix la República democràtica alemana. Aquesta es regeix per l'unipartidisme comunista.

2. Accelera la formació de dos aliances (blocs militars) hostils entre ells:

Abril de 1949, E.U.A., Canadà i 10 països de l'Europa occidental formen a Washington l'Organització del tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) per garantir la defensa davant un possible atac soviétic.

La Unió Soviética fa acords comercials i militars amb els països de la seva àrea d'influéncia i constituéixen el Consejo de Ayuda Mútua Económica (COMECON) per canalitzar el comerç dels països comunistes i recolzar el Pacte de Varsóvia.

Encara que Berlín era aïllada de la resta d'Alemanya, hi havia lliure circulació de persones per la capital, fins al 13 d'agost de 1961, quan se substituí la cinta de plàstic anterior per un mur de formigó, el Mur de Berlín amb torretes i ametralladores comunistes en tot el perímetre.

Aquest va durar fins al 9 de novembre de 1989 que va ser enderrocat ja que a Europa s'estaven duent a terme tota una série de revoltes, inclosa la RDA. Alemanya es va reunificar.

La Guerra Freda a Àsia

GUERRA DE XINA:

A l'agost de 1945 va esclatar una guerra civíl a Xina, on el bàndol nacionalista (líder: Shiang Kai-shere) tenía suport dels americans i el bàndol comunista (líder: Mao Zedong) tenía suport dels soviétics.

La guerra la van guanyar els comunistes i així la U.R.S.S. tenía un territori d'influéncia a Àsia. E.U.A. tenía Japó.

GUERRA DE COREA:

Per dur aterme unes eleccions democràtiques justes a la península de Corea, els dos blocs van dividir-la pel paral·lel 38 en dues zones dínfluéncia: el nord per a la U.R.S.S. i el sud per a E.U.A. .

Aquest pacte no es va respectar i al 1949 la U.R.S.S. instal·là un régim comunista a Corea del Nord. Igualment, E.U.A. va instal·lar el capitalisme a Corea del Sud.

Al 1950, l'exércit nord-coreà es llença sobre Corea del Sud. E.U.A. va respondre amb la 7ª flota del Pacífic i amb les forces militars situades al Japó, tot sota les ordres de l'heroi i general de la 2ª Guerra Mundial, General Mc. Arthur.

Mc. Arthur va derrotar l'exércit nord-coreà i l'obligà a retirar-se cap al nord del paral·lel 38. Després l'exércit xinés atacà pel sud i el nord-coreà altre cop pel nord. Davant la situació, Mc. Arthur demanà permís per utilitzar l'armament nuclear. Truman li negà i el destituí del càrrec. El nou oficial va derrotar els dos exércits.

Al 1953 un armistici acorda que s'ha de tornar a la situació inicial de divisió de la península.

GUERRA D'INDOXINA:

Indoxina era una colónia francesa on els natius es van sublevar.

Les Forces Nacionalistes d'Alliberament (Viet-Minh) eren d'ideologia comunista i rebien suport de la U.R.S.S., mentre que França rebia suport d'E.U.A.

Al 1954 a la conferéncia de París s'acordà dividir la peninsula d'Indoxina en dos regions:

• Vietnam del Nord (comunistes).

• Vietnam del Sud (Francesos).

La Coexisténcia Pacífica

Amb el canvi de caps d'Estat a les dues superpoténcies les relacions es milloraren:

Mort d'Stalin: el candidat més clar a ocupar el seu càrrec era Khruishov, i lo primer que va fer al 20é congrés del PCUS va ser treure a la llum tots els crims que Stalin havia comés.

Va proposar un canvi de política exterior en que l'expansió de la revolució comunista no seria implantada sinó oferta i anunciada i després que cada país decidís.

Mort de Truman: Eisenhower guanyà les eleccions i des del primer moment ja tenia una idea de destensar la situació i millorar la política exterior. AL 1960 Kennedy guanyà les eleccions i millora la cohesió amb la Unió Soviética incrementant reunions i contactes pacífics.

Kennedy propugnà la revalorització de les armes convencional en veure que la U.R.S.S., França i Anglaterra també tenien armament atòmic. Pretenia que si esclatés un conflicte bélic per qualsevol motiu s'utilitzéssin armes convencionals ja que les nuclears eren massa perilloses.

CONFLICTES BÉLICS:

Invasió de Turqia

El 23 d'Octubre de 1956 un grup de sublevats dirigits per Inre Nagy van fer un cop d'estat. Voilen abandonar el Pacte de Varsóvia i deixar el bloc comunista per pasar un país neutral en la guerra freda.

La Unió Soviética no ho podia permetre que altres paísos seguíssin el seu exemple per que es podia quedar sola i va envair Hongria.

La ONU va condemnar públicament aquest acte i va demanar la retirada de les tropes soviétiques d'Hongria, encara que sense cap efecte.

Conflicte de Cuba (o dels míssils)

Per la situació geogràfica de Cuba, aquesta era realment invadida per moltes empeses nord-americanes que explotaven els negocis cubans. El sistema polític de Cuba (una dictadura rera una altra) afavoria aquesta “invasió” de multinacionals americanes.

Peró hi havia un grup guerriller (dirigit per Fidel Catro) que durant la dictadura de Bautista van fer un cop d'estat i va fer una série de reformes:

REACCIÓ D'E.U.A.

Recolza armamentistica i logísticament als enemics de Fidel Castro a la illa. A l'abril de 1961 cubans exiliats desembarquen a la Bahía de Cochinos amb intenció d'enderrocar Fidel Castro. L'operació va ser un Fracàs.

A l'estiu de 1962 la Unió Soviética va instal·lar a Cuba una série de projectils atòmics dirigits a les ciutats més importants de la banda est dels Estats Units. Els soviétics ho van fer perque E.U.A. també tenia míssils atòmics a Turquia amenaçant. Davant aixó E.U.A. considera dues propostes:

Invasió de l'illa negació absoluta de Kennedy.

Bloquejar-la (proposta del germà de Kennedy, Robert Kennedy). Aquesta va ser acceptada i consistia en fer tornar a port tots els vaixells de mercaderies que s'apropéssin a la illa i enfonsar els que portéssin armament.

Després del bloqueig hi havia una situació d'empat entre els míssils de Turquia (E.U.A.) i els de Cuba (U.R.S.S.). Els caps d'estat de les dues superpoténcies es reuneixen i decreten retirar-los.

CONSEQÜÉNCIA DE LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA

Distensió de la política mundial. Al final de 1962 es van millorar les relacions entre les dues super poténcies i es van intensificar les reunions per limitar l'armament nuclear:

1968. Ginebra, 62 països van signar un pacte de no-proliferació nuclear.

1969. E.U.A. i la U.R.S.S. inicien pactes de limitació d'armes estratégiques (tractat de SACT).

1973-1975. Països Europeus debaten a Helsinki sobre la cooperació a Europa.

_______________________________________________________

4º E.S.O. - A febrer'99