LA CORONA VALENCIANA:

L´Autor:

Jaume Fuster i Guillemó va nàixer a Barcelona l´any 1945. A banda d´alguns

escrits més circumspectament intel ·lectuals com ara són "Breu història del teatre català"

(1971) o "El congrés de Cultura Catalana" (1978), la seua obra escrita queda dins el que

podríem anomenar àmbit de la literatura popular, bàsicament la novel·la negra - amb "De mica

en mica s´omple la pica" (1972) , "Tarda, sessió contínua, 3.45" (1976), "La corona

valenciana" (1982), "Sota el signe de sagitari" (1986) , entre altres - i el gènere d´aventures i

fantàstic - amb la trilogia "L´illa de les Tres Taronges" (1983) , "L´anell de Ferro" i "El jardí

de les Palmeres" (1993), la darrera de les quals li ha volgut el premi de narrativa Ramon Llull.

Com a guionista ha treballat tant per al cinema, "Havanera" (1993), com per a la televisió,

"Les cartes d´Hèrcules Poirot" (1979), i tambè per al còmic, "Tirant lo Blanc" (1990).

L´obra:

El nostre llibre trcta sobre un fugitiu i una noia que va amb ell. Hi han dos

persontjes principals, com son l´Enric y l´Anna i altres secundaris com Ferrandis, la Marlowe,

el Bernat i altres. L´Enric fugix del seu cap Ferrandis i de la polissia per haber robat les joies

de la Mare de Deu. Fugint de la gassolinera es troba a l´Anna, una xica a la cual ell no

coneixía de res, al costat del cotxe demanant-li si le podía portar. L´Enric es un home llest i un

poc fred. Es possa a vegades molt nerviós perque no vol que el reconeguen, per eixample al bar

on menjen el primer cop a Monovar, quant amic de l´Anna se´ls hi acosta i comença a parlar

amb l´Anna. L´Enric és el personatje que més ens acosta a totes les poblacions del Sud de

València que se les coneix a la perfecciò, des d´Alcoi, Dènia i altres jocs com Eivissa i

Mallorca. Sap tambè quins son els menjars típics de cada zona, es coneix tots els personatjes

d´importancia como escriptors , artistes o altres, etc. A més hi ha vegades quan parla de

poblacions com Elx, Santa Pola; Alcoi o Benidorm les cuals hem estat un fum de vegades i et

resulta curiòs tot alò que diu.

El contrasentit dáquesta obra, que en part és ensenyarnos com és la zona on

vivim i les seues poblacions, es realitzat pel l´Enric que és qui ens guia i ens explica cosetes

sobre totes les poblacions. L´Enric és tambè el narrador de tota l´acciò i amb això, l´autor

Jaume Fuster, aconsegueix donantse un punt de vista subjectiu però molt real i emocionant,

aconsegeix que els lectors es fiquen en la pell del protagonista. L´introducciò d´un punt de vista

femení li dona a l´obra una característica important i bastant interesant perque pots contar amb

dos punts de vista diferents. Tambè obtens que l´acciò no passi nomes per un personatge sino

per dos obtenent un diàleg constant i molt entretingut. El dialeg, que hi ha durant tota l´obra

ens ho fa pasar molt mès bé l´única pega és potser que sempre ens narra l´acciò l´Enric i de

vegades ho podría fer l´Anna per tal de coneixer mès be a aquest persontge. L´Anna tambè es

molt llesta i tambè coneix prou bé els pobles per on passen, podríen dir que hi ha un cert

paralelisme entre els personatges en aquest cas. La personalitat de tots dos personatges es

pareguda i per això van molt be junts. L´Anna que va sense destí i l´Enric que va fugint de la

polizia fa que façenn una bona parella. L´Anna és una mica atrevida i valent ja que es puja en

el cotxe d´un homem que no coneix i desprès sospite que fugeix i que está en perill. Segons

l´Enric, l´Anna es una noia molt guapa i diu que té un bon pet de cuixes per això acabara fent-

se el seu novio i tingueren relacions abans de matarla quan es dona conte de que es ella la que li

ha mentit i l´ha possat entres l´espassa i la paret emb l´Enric i la Marlowe.

Un altre apartat important es el llenguatje parlat pels protagonistes que és molt

col·loquial e inclós utilitzat en molt cops per nosaltres els jovens.

Cal destacar també l´element amorós com apareix en l´obra que sempre dona

una mica de "morbo" a l´obra, com quaun esten en el barc a Mallorca i fan l´amor en la barca

encara que l´Enric te una bona ferida a l´espatla.

Per finalitzar podríem dir que el final és molt estrany ja que quan tot el mon

pensa que l´aniran les coses perfectament amb l´Anna tot canvia quan l´Enric la mata quan ella

l´havia salvat la vida (tot n´hi que dir-ho però l´havía deixat penjat un parell de voltes i

aleshores ell havía sigut confiant en ella) fins que desideix acabar amb ella.

Opiniò personal:

En la nostra opiniò aquest llibre es un bon llibre policial amb una historia un

tant de pel·licula però amb aspectes reals com son els jocs i les ciutats que tambè podría ser

reial en alguns dels cas. Normalment ningú s´introdueix en una aventura com ho fa l´Anna però

això es el que possa interesant la novel·la. Potser siga una mica llarga però quan veus el final

et dones conte que ha valut la pena. El que més ens ha agradat es que parli tant i tan bé de tots

els llocs i lugars de la nostra comarca i que els describa amb tanta facilitat, donarnos a antener

que se´ls coneix a la perfecciò.