0. Biografia de Hannah Arendt

Hannah Arendt(1906 - 1975) Filòsofa jueva del segle xD, deixebla i amant de Heidegger. Es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Heidelberg. El 1933 Arendt va haver d'exiliar-se a França a causa de l'adveniment del nazisme. Després de la invasió de França, va fugir als Estats Units. Acabada la guerra, va ser professora a les universitats de Califòrnia, Chicago, Colúmbia i Princeton. El 1951 va adoptar la nacionalitat nord-americana. Les seves obres més cèlebres són Els orígens del totalitarisme (1948), La condició humana (1958), Eichmann a Jerusalem (1963) i La vida de la ment.

I. Títol:

El pensament, una condició humana.

- Breu resum

El text intenta explicar que l'acció de pensar és autònoma respecte a les rasons socials o educatives i que és essencial. També diu que, l'acció de pensar no sols és positiva sinó que hi ha gent que l'utilitza pel mal i que si mai es pogués arribar a la veritable filosofia s'hauria d'estudiar, completament, la ment i cos humans per a arribar a conclusions.

II. Conceptes fonamentals:

• Pensaments: Conjunt d'idees o sistemes filosòfics.

• Satisfacció: Sentiment de plaer

• Hàbit: Costum

• Reflexió: Conjunt de pensaments.

• Independent: Que no està arrelat a cap cosa.

• Individu: Únic i irrepetible.

• Realitat:

• Existència: Experiència de ser.

• Bé: El que es correcte.

• Mal: El que es incorrecte.

• Moral: Ciència o doctrina de la conducta, de les accions humanes considerades bones o dolentes.

• Ètica: Ciència que tracta de la moral i les obligacions de l'ésser humà.

• Vius: Amb vida

• Filosofia: Estudi de la saviesa.

• Filosofia política:

• Origen: D'on provenen

• Admiració: Sentiment de sorpresa que planteja tota mena d'interrogants.

• Filòsof: Amant de la saviesa que es demana pel perquè del ser.

• Necessari: Tot allò que ha de ser així i no pot ser d'una altre manera.

• Autèntic: No fals ni falsificat

• Grandesa: Acció gran, pròpia d'homes.

• Misèria: Circumstància adversa que fa digne de compassió.

• Objecte: Útils que satisfan les nostres necessitats vitals.

• Pregunta: Qüestió de la qual no en sabem resposta.

III. Idea central:

La idea central d'aquest text és el propi pensament o pensament humà.

IV. Esquema:

1. El pensament humà és autònom respecte a les raons socials o intel·lectuals

V. Comentari:

Aquesta obra pertany a un de les obres més cèlebres de Hannah Arendt: La condició humana(1958)

Hannah Arendt(1906 - 1975) Filòsofa jueva del segle xD, deixebla i amant de Heidegger. Es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Heidelberg. El 1933 Arendt va haver d'exiliar-se a França a causa de l'adveniment del nazisme. Després de la invasió de França, va fugir als Estats Units. Acabada la guerra, va ser professora a les universitats de Califòrnia, Chicago, Colúmbia i Princeton. El 1951 va adoptar la nacionalitat nord-americana. Les seves obres més cèlebres són Els orígens del totalitarisme (1948), La condició humana (1958), Eichmann a Jerusalem (1963) i La vida de la ment.

Em aquest text, Hannah Arendt, utilitza un llenguatge força col·loquial, i una mica difícil d'entendre.

Crec que fa referència a un saber empíric ja que s'havia d'observar el pensament de la gent per arribar a conclusions. Tot i que he dubtat perquè també crec que podria ser tècnic ja que es acumulatiu, perquè acumula coneixements.

Hannah Arendt diu que el pensament humà és autònom respecte a raons socials o intel·lectuals ja que tothom té la capacitat de raonar tingui diners, sigui pobre, tingui estudis,... perquè és una capacitat de la que només disposem els éssers humans, ja que és essencial per a nosaltres.

La reflexió humana no sempre la utilitzem pel bé, sinó que moltes vegades l'utilitzem per a fer el mal, com diu Hannah Arendt, té un efecte destructiu.

El seu text ens ha citat unes paraules de Sòcrates que, més o menys, venen a dir que tothom és capaç de pensar i que ho fem molt però que si el que ens diu ens obre els ulls ens adonarem de que les nostres reflexions en el fons no valen gaire res i que l'únic que ens queda és compartir-les entre nosaltres, les persones que pensem.

Ens explica que la filosofia en general es deguda a les preguntes, sense resposta, que intentem resoldre com per exemple: alguns sentiments o l'ésser humà en general.

Finalment, ens parla dels filòsofs. Ens diu d'aquests que si aquests volguessin arribar a la autèntica filosofia haurien d'estudiar els éssers humans al complet per poder trobar una resposta o algun tipus de explicació a les seves preguntes.

VI. Valoració crítica:

Patocka creia en l'aparició de tot allò que era inhòspit. Filosofava sobre la mort, la guerra, les catàstrofes naturals,... i al igual que Heidegger, mestre de Hannah Arendt, era d'origen negatiu i les seves reflexions sobre el pensament eren força semblants i venien a dir, més o menys, el mateix.

Crec que té raó quan diu que l'acció de pensar és destructiva i que la filosofia té el seu origen en l'admiració. També crec que només podem arribar a la autèntica filosofia si estudiem a fons les persones o els ens, però ella només parla dels éssers humans i crec que els ens també s'haurien d'estudiar.

Tampoc estic d'acord amb el fet de que tothom és capaç de pensar independentment de les seves situacions socials o intel·lectuals ja que, si no tens una cultura bàsica o estàs sotmès a pressió psicològica seràs capaç de pensar, però no lògicament ni amb sensatesa.