Presentació………………………………………………………………………………3 Lliçó Magistral…………………………………………………………………………..3

Lliçó 2……………………………………………………………………………………4

Lliçó 3……………………………………………………………………………………5

Lliçó 4……………………………………………………………………………………6

Lliçó 5……………………………………………………………………………………6

Lliçó 6……………………………………………………………………………………7

Lliçó 7……………………………………………………………………………………8

Lliçó 8……………………………………………………………………………………9

Lliçó 9…………………………………………………………………………………..10

Lliçó 10……………………………………………………………………………........10

Lliçó 11…………………………………………………………………………………11

Lliçó 12…………………………………………………………………………………11

Lliçó 13…………………………………………………………………………………12

Lliçó 14…………………………………………………………………………………12

Lliçó 15…………………………………………………………………………………13

Lliçó 16…………………………………………………………………………………14

Decàleg de la redacció………………………………………………………………….16

Opinió personal…………………………………………………………………………16

25 Terminis. Definició del diccionari……………..…….……………………………...17

25 Terminis. Traduïts a dues llengües més…………...………………………………...19

Presentació

Daniel Casanys ens parla del contingut del seu llibre “La cuina de la escriptura”, dient-nos que el va intentar ensenyar-nos a escriure, perquè dins del seu coneixement, el crec que solament en algunes especialitats com són les carreres de filologia, traducció o periodisme, travem alguna assignatura on ens mostrem a escriure. Per açò ell va a intentar llegar més fons de l'ortografia i les regles gramaticals, ell vull, que quan nosaltres finalitzem el llibre, tinguem un poder d'escriure personalitzat i perfecte.

Lliçó magistral

L'autor ens parla en aquesta lliçó magistral de la llegibilitat. La llegibilitat designa el grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit. Hi ha dos tipus de llegibilitat: tipogràfica( percepció visual) i lingüística(aspectes verbals).

Els primeres recerques van ser fetes als anys 20 i 30 als EUA, ells, investigaven quins són els fonemes, mots o estructures més freqüents de la llengua, o quina llargària mitjana té l'oració. A partir de diverses proves, els científics van poder discriminar graus de dificultat diferents en l'escriptura: llegibilitat alta i llegibilitat baixa. En la llegibilitat alta trobem més dificultats, com podem ser frases llargues i complexes, poca redundància, terminologia poc freqüents i complexes; en la llegibilitat baixa trobem oracions breus, mots corrents, tema concret, etc.

A partir dels anys 60 i 70 els EUA van adonar-se que per defensar els seus associats calia comprendre els textos importants que afecten els ciutadans: lleis, normes, assegurances, es a dir, la vida quotidiana s'havia omplert d'escrits imprescindibles que no sempre eren pou entenedor. Per açò l'empenta inicial va quallar en n important moviment de renovació de la redacció en els àmbits públic i laboral, conegut amb el nom de Moviment del llenguatge planer; a l'any 1975, el Citybank de Nova York va reescriure els sus formularis de préstecs per adaptar-los al nou estil planer; a l'any 1978 el govern Carter va ordenar que totes les regulacions més importants es redactessin amb un anglès planer i entenedor per a tots aquells qui les hagin de complir. Dos aspectes socials rellevants del moviment van ser l'ètica i l'economia, que van donar importància a la comunicació escrita, per tant les dificultats en la comunicació creàvem desconfiança i atemptàvem contra la convivència social, per exemple, les persones que no entenien els paràgrafs confusos, les frases complicades i les paraules estranyes dificulten la comprensió dels textos priven les persones del coneixement i, doncs, les inhibeixen dels seus drets i deures democràtiques.

Les dificultats de comprensió demostren que els dos esculls més importants que hem de superar quan llegim textos difícils són l'estructura sintàctica de la frase, grau d'abstracció i de generalització molt elevat, que no connecta amb l'entorn immediat del lector, la puntuació, la construcció del paràgraf o la presentació general del text.

Els processos de composició

Els processos de composició de l'escrit són una línea de recerca psicolingüística i un moviment de renovació de l'ensenyament de la redacció. El seu camp d'acció és el procés de composició o d'escriptura, és a dir, tot el que pensa, fa i escriu un autor des que es planteja produir un text fins que n'acaba la versió definitiva.

A partir dels anys 70, als EUA, diversos psicòlegs, pedagogs i professors de redacció van començar a fixar-se en el comportament dels escriptors mentre treballen: estratègies, problemes que troben i les solucions, etc. A partir d'aquí van aïllar els diversos subprocessos que intervenien en l'acte d'escriure: buscar idees, organitzar-les, redactar-les, revisar-les formular objectius, etc. i també van elaborar un model teòric general.

El català escrit

El català escrit ha passat de la memorització de regles gramaticals a un plantejament més comunicatiu de l'aprenentatge de l'escrit, reblat amb la implantació de la Reforma Educativa.

Aquestes iniciatives comparteixen l'objectiu d'aconseguir una escriptura més eficaç, clara, correcta perquè els ciutadans i les ciutadanes llegeixin i escriguin millor tota mena de textos.

També hi ha que donar-li uns arrels personals o específiques de la nostra cultura para poder ser bons escriptors.

Lliçó 2. Del que s'ha de saber per escriure bé; de les ganes per fer-ho, del que es pot escriure; de l'equipament imprescindible per a l'escriptura, i d'algunes altres coses.

La majoria hem après a redactar malgrat les regles d'ortografia i de sintaxi. Tanta obsessió per d'epidermis gramatical de l'escriptura ha fet oblidar a vegades tot el que ha de dur a dins: la claredat d'idees, l'estructura, el to , el registre, etc. D'aquesta manera, hem arribat a tenir una imatge falsa de la redacció.

Per poder escriure bé cal tenir aptituds, habilitat i actituds s'ha de conèixer la gramàtica i el lèxic, però també s'han de saber utilitzar en cada moment. Per fer tot açò existeixen són les estratègies de redacció: buscar idees, fer esquemes, fer esborrany, revisar-los, etc. Però totes aquestes aspectes queden determinats per el que pensem, opinem i sentim en el nostre interior de l'escriptura.

Hi ha tres columnes importants, la de els coneixements, habilitats i actituds. La columna dels coneixements fa una llista de les propietat que ha de tenir qualsevol producte escrit perquè actuï amb èxit per a la comunicació. La columna de les habilitat desglossa les principals estratègies de redacció que es posen en pràctica duran l'acte de l'escriptura i per últim tenim la columna de les actituds, que recull preguntes bàsiques sobre la motivació d'escriure. Si ens agrada escriure podem aprendre a escriure molt ràpid d'una forma senzilla i natural. Les actituds són l'arrel de l'aprenentatge de l'escriptura.

Raons per a escriure

L'escriptura te moltes utilitats i s0usa en contextos ben variats. Usem l'escriptura en molts tipus de texts: notes, apunts, agenda, diari, dedicatòries, exàmens...

Equipament tècnic

• Suports per recollir informació: paper, microcassette...

• Estris per marcar: llapis, bolígraf, retoladors, ordinador fix o portàtil...

• Material de consulta: manuals d0ortografia i gramàtica, diccionaris de llengua...

• Informàtica: processador de textos, verificació ortogràfic i de llegibilitat...

• Altres estris d'utilitat. Clips, notes per enganxar, goma d'esborrar, corrector líquid o de llapis...

L'escriptura respectuosa

El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, sinó un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat. El llenguatge condicional el nostre pensament i determina la nostra visió del món.

L'escriptura corrent arrossega els perjudicis sexistes que s'han atribuït a les dones durant generacions i que han quedat fixats en els usos lingüístics. Escrivim l'home, els homes, els catalans... per referir-nos tant a les persones de sexe masculí com femení. D'una manera inconscient actuem d'una forma sexista, per açò la UNESCO ha creat Les Recomanacions per una escriptura respectuosa(adaptada al català), i en ella trobem diverses propostes per evitar els usos discriminatoris.

Aquesta escriptura respectuosa abasta altres camps, per exemple des de un punt de vista etnocèntric(referida a les zones rurals, per exemple).

La meva imatge d'escriptor/a

Es tracta d'explorar les opinions, les actituds i els sentiments que tenim sobre la redacció. Cada persona és diferent i escric des d'un punt de vista molt diferent que un altra. Cada persona te un vocabulari i una forma d'expressió diferent.

Lliçó 3. Engegar màquines

Quan vegem que passen els minuts i no se t'acut cap idea podem fer alguns recursos per superar aquests moments delicats i trobar idees noves.

Explorar les circumstàncies

Una bona tècnica per engegar la màquina d'escriure és explorar les circumstàncies que ens mouen a redactar.

Altra tècnica seria analitzar el que anem a escriure, perquè contra més concreta siga les idees més fàcil serà posar-se a escriure. Aquest anàlisi es pot trobar en diaris personals, mapes i xarxes, etc.

Lliçó 4. El creixement de les idees.

Quan han d'elaborar un text, apunten les idees a mesura que se'ls acuden i posen punt i final quan s'acaba el full o s'asseca la seva imaginació. Tenim diferents recursos per buscar idees.

La pluja d'idees

Es tracta de concentrar-se en el tema i apuntar tot el que se t'acut en un paper; dura pocs segons o minuts. Tenim que evitar els errors més comuns: confondre la pluja amb una redacció, no tenim que preocupar-se de la forma, valorar les idees, etc.

Explorar el tema

Si estudiem el tema de què s'escriu a partir d'una llista teòrica d'aspectes a considerar: comparar, contrastar, donar les causes i els efectes i argumentar tot, etc. Existeixen dos formes com son l'estrella i el cub(consisteix en fer preguntes depenen de les cares del cub o de les puntes de l'estrella, el resultat tindrà forma de prosa, i desprès de fer aquest cub o aquesta estrella, tenim que comprar-la amb la pluja anterior.

Desemmascarar mots claus

Els mots clau són paraules que amaguen una càrrega informativa important. Aquestes mots poden aportar idees noves.

Per a desemmascarar-los tenim que mirar els mots que no estén molt clar dins del text, i a partir d'ací desenvolupar totes les definicions que se'ns ocorre.

Altres recursos

També podem utilitzar l'escriptura lliure i les frases encetades.

• Escriptura lliure: consisteix a posar-se a escriure de forma ràpida i constant, apuntant tot el que se vos ocorregueu sobre el tema de què escrivim o temes relacionats; ací n'hi ha tenim que valorar més la quantitat del text que la qualitat.

• Frases encetades: tècnica de l'EMIE(El Més Important És...). Com el seu nom indica es tracta de escriure cinc o sis frases que comencen per “El més important és...” i apuntar idees rellevants al text. Les frases encetades són més concretes que la pluja d'idees.

• Prendre notes: Les notes són una versió més modesta del diari. Es tracta de anotar tot el que se'ns ocorre per poder-ho aprofitar després. Podem apuntar en una petita llibreta, a l'agenda, una microcassette, etc.

Lliçó 5. Calaixos i arxivadors.

L'escriptor/a té primer que seleccionar les idees, ordenar-les, tapar forats i elaborar una estructura per al text. Aquestes coses podem fer-les a patir de notes o idees soltes per a ajudar-nos.

Endreçar idees

Hi ha tècniques per fer-ho: agrupar per temes les dades d'una llista, posar números, fletxes o ordenar les frases, fer esquemes amb claus, etc.

La tasca d'endreçar les idees implica escollir un text entre molts de possibles. Una vegada que tenim les tècniques anteriors fetes, tenim que determinar l'enfocament que l'hi anem a donar, per exemple, si va ser breu, descriptiu, narratiu, etc.

Mapes conceptuals

Elaborar un esquema amb totes les idees que tenim amb fletxes, requadres i tot el que sega convenient per adonar-nos compta, es a dir, fer una jerarquia, el més important dalt, i el menys davall.

Aquestes esquemes tenen utilitats diverses i tenen moltes avantatges: cada mapa conceptual es diferent a l'anterior, no tenim final, si no és que el paper es acaba, son flexibles i s'adapten a l'estil de cadascú, es molt gràfic i fàcil de ver les noves i antigues idees al mapa, etc.

Estructura del text

Para poder entendre un lector el nostre text, tenim que seguir uns passos, o una estructura estandarditzada, com són en el cas dels llibres: el plantejament, nus i desenllaç.

Un llibre podem dividir-lo amb lliçons, títols, subtítols, paràgrafs, etc. para que el lector troba més facilitat per llegir-lo.

Lliçó 6. Paràgrafs.

El paràgraf serveix per estructurar el contingut de l'escrit i per mostrar formalment aquesta organització. Usar amb encert facilita la feina de comprendre; però si s'utilitza incorrectament pot entorpir la lectura.

Definició

Conjunt de frases relacionades que desenvolupen un únic tema. És una unitat intermèdia a l'oració i inferior al text.

Funció externa

S'encarrega de marcar els diversos punts de què consta un tema, opinions variats o assenyalar un canvi d'enfocament en el discurs. De vegades podem parlar de paràgrafs d'introducció, d'exemples, de resum, etc.

Estructura interna

L'element més important és la primera frase, que ocupa la posició més rellevant: es el primer que es llegeix, i, per tant, ha d'introduir el tema o la idea central. Desprès un comentari global o frases que desenvolupen el tema.

Tipologia

Per enllaçar frases, tenim que utilitzar connectors específics(condicionals, de dubte, de addició...) per a que el text sega ben llegit.

Extensió

No hi ha cap directriu. Varia segon la història, el tipus de text, etc. però es recomana escriure més o menys de 100 a 150 paraules.

Faltes principals

• Desequilibris: paràgrafs curts i molt breus o al reves.

• Repeticions i desordres: per exemple, idees que haurien d'anar juntes apareixen separats. La mateixa idea en un mateix paràgraf o en dues diferents...

• Paràgrafs-frase: El text no te punts i seguits.

• Paràgrafs-totxos: paràgrafs excessivament llargs.

• Paràgrafs amagats: Ordre poc evident al lector.

Truc

Posar-li títols als paràgrafs.

Lliçó 7. L'arquitectura de la frase.

La frase es com un període de prosa amb autonomia sintàctica i semàntica, que es marca visualment amb puntuació forma o semiforta.

La mida

La mida de la frase segon alguns periòdics catalans solen ser entre 20 i 30 paraules, per a que sega més fàcil de llegir, perquè quan trobem frases llargues, de vegades podem perdre el fil de la lectura i al final no sabem aquell del que parla l'autor. Però tampoc haurem de escriure frases molt curtes i una darrere de l'altra, com si fora un telegrama. Per això es recomana escriure frases amb una llargària de 20 o 30 mots.

Ordre i posició

En l'escriptura només disposem de la puntuació per marcar les giragonses sintàctiques i, doncs, l'ordre dels mots no és tan lliure; esdevé essencial per aconseguir una redacció fluida.

Selecció sintàctica

En la selecció sintàctica trobem unes estructures més clares que altres. Hi ha algunes formes de trobar estes estructures:

• El protagonista coincideix amb el subjecte i l'objecte gramatical.

• Utilització de impersonalitat.

• Estalviar connectors.

• No utilitzar molts noms i verbs en cada frase.

• Limitar els gerundis(donen un regust arcaic i poc agradable).

• Evitar les negacions.

• Buscar un estil actiu en lloc de passiu.

Lliçó 8. La prosa disminuïda.

Les faltes de redacció trenquen la sinuositat sintàctica de l'oració, provoquen ambigüitats i, en definitiva, fan perillar la comunicació. La prosa perd la seva força original i esdevé encarcarada, pobra i minusvàlida.

Solecismes

Són solecismes les barbarismes, els calcs sintàctics d'altres llengües, frases incoherents, la manca de concordança i qualsevol falta contra la normativa de la llengua. Gargely(1992) defineix alguns dels solecismes més habituals de la prosa:

• Sil·lepsi: significa comprensió, i consisteix a fer concordança amb el mot de la frase i no amb la forma gramatical.

• Anacolut: Són les freses trencades en què la segona part no acompanya o no s'avé amb la primera.

• Anantapòdoton: És una varietat d'anacolut, en què només s'exposa un element del s dos de correlatius que hi hauria d'haver.

• Zeugma: És un adjectiu o verb que concorda amb mot i es refereix també a un altre de més lluny.

• Pleonasme: És l'ús de més mots que els necessaris per expressar una idea.

• Amfibologia: Són les frases que podem interpretar-se de dues o més maneres distintes.

• Cacofonia: És la repetició reiterada d'algunes lletres o síl·labes, que produeix un so desagradable.

• Tics personals:

-Repetir una paraula o expressió

-Abús d'alguna estructura sintàctica : gerundis, anteposats, frases comparatives, subordinades...

-Estructures calcades en paràgrafs i textos: començar amb un mateix mot o frase, abusar dels marcador textuals, tancar sempre els paràgrafs...

-Usos poc corrents i personals de puntuació: excés d'incisos amb parèntesis o guions, ús freqüents de dos punts, punt i coma...

Lliçó 9. Jocs sintàctics.

De vegades haurem d'escriure d'una manera diferent per a passar-nos-ho bé. Per redactar frases d'aquesta forma s'han de recordar alguns consells bàsics:

• Els circumstancials de temps i de lloc poden anar al principi.

• S'han d'ajuntar els adjectius i ordenar-los amb criteris semàntics, es poden anteposar al substantiu.

• S'han d'ordenar els complements des del punt de vista de la comprensió del lector.

Creativitat sintàctica

Es tracta de escriure una mateixa frase amb altres mots, però amb el mateix significat.

Modelar la informació

Quan tenim unes idees, tenim que desenvolupar-les, ampliar-les, comprimir-les, canviar el punt de vista...

També podem modelar la informació si comprimim el text, i diem la mateixa cosa d'altres formes.

Lliçó 10. Deu regles per triar mots.

No repetir: la repetició reiterada d'un mot provoca monotonia i avorriment.

Evitar les crosses: o falques lingüístiques, fer servir per tapar forats o articular una frase coixa, però massa sovint se n'abusa sense raó.

Eliminar els mots jòquer: són noms, verbs i adjectius de sentit genèric, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules. Mots que serveixen per a tot.

Preferir els mots concrets als abstractes: Perquè pels lectors és més fàcil desxifrar un mot que associen amb una imatge que no.

Preferir paraules planeres i curtes: La llengua ens permet triar entre un mot usual i una equivalència més culta i estranya, sempre és més fàcil el mot corrent.

Preferir les formes més populars.

Evitar els verbs predicatius: Els verbs ser i estar enfarfeguen innecessàriament la frase.

Vigilar els adverbis en -ment: Algunes mots que acaben en -ment tenen algunes particularitats i no hi ha que abusar.

Perfet perifràstic: Haurem de saber com voleu ser el text, per donar-li un estil o un altre.

Marcadors textuals: Assenyalen els accidents de la prosa: l'estructura, les connexions entre frases, la funció d'un fragment, etc. Tenen forma de conjuncions, adverbis o locucions conjuntives i són útils per ajudar al lector a comprendre el text. Hi ha diferents marcadors textuals(de introducció, de ordre, de distinció...)

Lliçó 11. La textura escrita.

Les frases de l'escrit tenen múltiples llaços d'unió: puntuació, conjuncions, pronoms, determinants, parentius lèxics i semàntiques, relacions lògiques, etc. El conjunt d¡aquetes connexions estableix una cohesió del text, que li dóna unitat per poder actuar com a missatge complet i amb sentit.

L'anàlisi

L'objectiu de l'anàlisi és estudiar els recursos que s'utilitzen per estalviar repeticions o per amagar-les i per fer més digestiva la lectura. Exemples d'anàlisis són: sinònims, pronoms gramaticals, el·lipsis, etc. però cadascú d'aquestes elements tenen limitacions o característiques específiques.

Lliçó 12. El termòmetre de la puntuació.

Importància

Els signes de puntuació, així com el punt o la coma, perquè no hi ha normes gramaticals a seguir, per açò es molt complicat saber quan està ben posada una coma o un punt.

Només fixant-te en els punts i les comes d'un text, es pot aventurar una idea aproximada de la qualitat que tindrà la redacció, perquè la puntuació aporta molta informació sobre la redacció.

Les funcions de la puntuació són diverses: estructura el text, delimita la frase, marca els revolts sintàctics de la prosa, posa e relleu idees i elimina ambigüitats, modula la respiració en la lectura en veu alta, etc. Les regles de puntuació no són anàrquiques ni personals, però sí variables i no sempre simples. Potser hi ha més d'una manera de puntuar correctament una oració, però tots els manuals coincideixen a condemnar uns mateixos errors inacceptables.

Jerarquia de signes

Totes les signes no tenen la mateixa força, ni funció, ni importància en el conjunt del discurs. La puntuació serveix per a organitzar la informació en capítols, apartats, paràgrafs, frases, etc. Així doncs, la puntuació estructura les diverses unitats del text: l'acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.

Segon Halliday, Luna es distingeix sis nivells distints de complexitat de puntuació segons els signes que s'utilitzin:

Punt i seguit>punt i apart/coma> punt i coma> dos punts>punts suspensius/etc.> guions, parèntesis/cometes.

L'autor també pot incloure junt a la puntuació altres recursos gràfics com la lletra cursiva, el subratllat, lletra en negreta, etc.

Els més importants

• Punt i seguit: S'utilitza abans de les majúscules. L'oració comença per majúscula i acaba per punt.

• Coma: hi ha dos grups (segon Linares).Coma sola i parella de comes

• Grup 1: separa idees i conceptes: enumeracions, omissió del verb, fórmules, datació.

• Grup 2: introdueix incisos: aposicions, canvis d'ordre, subordinades, marcadors textuals.

Desusos i abusos

L'oració ha de lliscar fresca pel pendent del paper, de pressa i de manera controlada, no fer desusos ni abusos.

Lliçó 13. Nivells de formalitat.

Dominar l¡escriptura significa també percebre el valor sociolingüístic de la llengua. No es el mateix escriure una nota per a la mare, que un informe, que una sol·licitud.

Marques d'[in]formalitat

Anomenem marca de [in]formalitat, de formalitat, o de informalitat, cadascun dels elements que atorguen a l'escrit el seu nivell formal. La impressió global que causa un text depèn de la suma de totes les seves marques.

L'adjudicació de formalitat o d'informalitat a un tret depèn de l'ús lingüístic que en faci la comunitat parlant.

• Marques col·loquials: Verbs perfet perifràstic; Pronoms reduccions parlades, formes proclítiques, pronoms neutres; adjectius posposat; adverbis formes populars; connectors formes simples, conjuncions, relatius col·loquials.

• Marques formals: Verbsperfet no perifràstic; Pronoms formes normatives, combinacions normatives, formes enclítiques; Adjectiusanteposats; adverbis formes amb -ment; connectorsformes complexes.

Lliçó 14. L'oratòria de la prosa.

Els recursos retòrics també es poden utilitzar en els texts per a que no seguen massa repetitius i avorrien al lector.

La RETÒRICA, es utilitzada para atrapar al lector, que s'utilitzen amb les preguntes retòriques, jocs, anècdotes, etc., tot açò serveix per motivar. La retòrica pot marcar la diferència entre els textos qui es fan llegir i els que són en silenci, per això es tan important en el nostre segle la retòrica.

Recursos retòrics

Punt de vista: utilitzar el llenguatge del escriptor/a, exemples relacionats amb l'entorn, implicar als lectors amb preguntes retòriques, exclamacions o interpel·lacions en 2ª persona.

Concreció: Els fets concretes són més comprensibles i atractius que les formulacions abstractes o generals. Ens interessen més les coses delimitades, observables, fixes, perceptibles que no pas les reflexions vagues.

Personalització: El to personal interessa més que el neutre. Amb personatges reals, amb pronoms personals, el text s'acosta cap a les formes literàries de la narrativa i de l'explicació oral; adquireix més concreció, un to més directe.

Prosa acolorida: No ser redundant ni ser repetitiu.

Dir i mostrar: Es tracta de descriure i narrar la informació des d'una òptica personal, de fer-la viure i sentir, amb detalls concrets.

Lliçó 15. La imatge impresa.

Tot el que llegim es tracta de imatges, requadres amb el fons blanc tot replet de paraules escrites, per això tothom tenim ara filtres per l'ordinador, o ulleres per llegir, etc.

Ulls i imatges

Les pàgines escrites són imatges visuals. Quan les mirem, hi distingim un rectangle dret i blanc que emmarca una piscina plena de lletres. Les formes més destacades (títol, majúscules, dibuixos...) ens atrauen primer. Abans que puguem desxifrar res, aquestes formes ja ens informen sobre el text. Hem passat tantes hores observant imatges escrites i hi tenim tanta traça que som capaços d'endevinar de què es tracta abans de començar a llegir.

La imatge organitzada

La imatge de la pàgina és la primera impressió que té un lector del text. És el primer que es veu, el primer que dóna informació i provoca sensacions sobre el text.

La presentació dels escrits s'ha sofisticat notablement en els darrers anys, finalment tenim ara l'ordinador, on totes les correccions i els escrits són electrònics.

Organització de la pàgina

• Els marges han de ser amples i simètrics.

• La grandària de la lletra i del full ha de tenir un equilibri.

• Els paràgrafs separats amb un doble espai.

• Les paraules importants(títols, mots clau...) poden anar marcades gràficament.

• La pàgina ha de tindre identificadors: número de plana, títol, autor...

• Títols i subtítols són les etiquetes del text.

Senyals per llegir

Disposem de diversos recursos per senyalitzar un escrit i guiar als lectors en la lectura, perquè si es ajuda a llegir amb aquestes senyals, el lector llegirà més ràpid i millor. Segon Flower hi ha una llista:

• Títol, encapçalaments, índex, apartats d'introducció, etc senyals d'anticipació.

• Frases finals de resum/cloenda/record, apartats de resum, recapitulació s. de resum.

• Puntuació, senyals tipogràfics(subratllats, negretes, majúscules...),disposició visual (marges, línies blanques, entrades, files, franges i columnes, gràfics..) s. visuals

• Marcadors textuals(enllaços:conjuncions,preposicions;repeticions: anàfores) s. verbal

Els senyals d'anticipació avisen al començament de tot el que hi ha al text o del que vindrà a continuació.

Els de resum, recorden de no u el que és més important.

Els visuals ressalten determinats fragments amb mitjans no verbals: formes, colors, mides...

Els verbals, apuntalen el desenrotllament de la lectura amb alguna informació lingüística: ordre d les frases, anàfora, relacions entre idees...

Lliçó 16. Pintar o Reconstruir?

A l'hora de fer correccions dins del text, tenim dos grups, els aprenents i els experts, i cadascú fa la revisió des del seu punt de vista. Els aprenents es fixen en els errors, incorreccions, defectes, etc, i els experts tracten de millorar el text de cap a peus, i fer-ho millorar-lo per al lector.

Els aprenents només saben revisar a la superfície del text, amb unitats locals com lletres, mots o expressions, que llegeixen i rectifiquen instintivament quan hi detecten alguna falta. Actuen sobretot amb criteris de correcció gramàtic, intentant eliminar els defectes de l'escrit. Solen sentir la redacció avorrida i mecànica.

Els experts es mouen a tots els nivells de l'escrit, també amb unitats globals i més profundes com idees, paràgrafs, punts de vista, enfocaments, etc. Són capaços de revisar selectivament, concentrant-se en aspectes distints. No esperen a trobar problemes per actuar. Tenen criteris clars del que volen aconseguir i disposen de mètodes variats, que escullen reflexivament segons les circumstàncies. Per a ells revisar forma part de l'acte d'escriure, n'és un procés creatiu que els permet avançar i inventar coses noves. No els provoca més mandra ni avorriment que les altres operacions.

Així doncs, revisar consisteix en molt més que una tècnica o una supervisió final del text: implica una actitud determinada de l'escrit i una manera de treballar.

Guia de revisió(preguntes)

Enfocament de l'escrit:

Si el text és adequat a la situació, si aconsegueix el propòsit, si queda clar el que es pretenc, si queden clares les circumstàncies que motiven l'escrit.

Idees i informació:

Si hi ha informació suficient, si entenem tot el que escrivim, si ho entendrà el lector, si les idees són clares, si hi ha un bon equilibri entre teoria i pràctica...

Estructura:

És clara?, estan les dades ben distribuïdes?, la informació ocupa un lloc rellevant?

Paràgrafs:

Cada paràgraf tracta d'una cosa distinta?, tenen la mida adequada? Estan marcats visualment en la pàgina?

Frases:

Són massa llargues?, són variades?, tenen informació important?ç

Paraules:

Hi ha repeticions?, hi ha paraules abstractes?, el lector entendrà totes les paraules del text?

Puntuació:

Estan ben posats?, és apropiada la proporció de signes per frase?

Nivell de formalitat:

És adequada la imatge que dóna del text? Hi ha alguna expressió massa vulgar?, hi ha alguna expressió sexista?, hi ha algun mot massa rebuscat?

Recursos retòrics:

Atrau l'interès del lector?, la prosa té un to enèrgic?, hi ha apartats de resum, anticipació, etc.?, pots utilitzar comparacions, exemples, preguntes retòriques, frases fetes, jocs, etc?.

Presentació:

Cada pàgina és variada?, s'utilitzen les cursives, les negretes, etc.?, són clars els esquemes, gràfics, etc.?, el marges, els títols... es queden ben marcats? El text

dóna el títol que promet?.

Deu truquets per revisar

• Llegir com un escriptor/a: No tinguis respecte de res, perquè tot pot canviar.

• Llegir com un lector/: Entens el que diu? Estàs d'acord?

• Parlar amb un lector/a real: Qual és l'objectiu del text? Demana-li amb un amic o amiga.

• Imaginar un diàleg amb el lector/a: si no hi ha lectors reals. Explica-li el contingut del text.

• Adoptar una actitud crítica: Exagera'n els errors, busca-hi els tres peus al gat.

• Oralitzar l'escrit: L'oïda pot descobrir el que no ha trobat l'ull.

• Comparar plans: Compara la versió final del teu escrit amb els plans inicials que havies traçat.

• Tests fluorescents: marca amb colors els diferents tipus de frases (nominal, subjectes-verbs, verbs actius i passius) i compara els colors, si hi ha massa d'un color o d'un altre, mira l'equilibri.

• Programes d'ordinador: verifica l'ortografia, la gramàtica o la llegibilitat amb programes informàtics.

• Fer resums: llegeix el text i resumeix en una frase curta el missatge essencial que comunica. Busca el títol concret per a cada paràgraf.

• Pregunta final: Aquesta és la millor versió que sóc capaç de fer d'aquest text?, aquesta pregunta mai tindrà fi, perquè l'escriptura sempre permetrà anar més enllà.

DECÀLEG DE LA REDACCIO

No tinguis pressa

Utilitza el paper com a suport

Esborranya

Pensa en la teva audiència

Deixa la gramàtica per al final

Deixa la teva feina

Fixa't en els paràgrafs

Repassa la prosa frase per frase

Ajuda al lector a llegir

Deixa reposar el teu escrit.

OPINIÓ PERSONAL

Al principi del llibre, conforme llegies, cada vegada em semblava més avorrit, però anava passant les pàgines i trobava fets i petites coses que feien enganxar-me al llibre.

Aquest llibre ha segut molt diferent a tot al que estic acostumada a llegir, que solen ser llibre d'aventures, sense explicacions de res, solament de histories que de vegades no trobava ni el sentit; els periòdics, tant electrònics com no electrònics són massa curts i no et dóna temps per a pensar en si el autor o autora ha ficat bé la frase, o trobes la idea que ell o ella vull que penses, etc.

El llibre està molt ben plantejat, hi ha molts consells, molts exemples i anècdotes del propi autor, això (com diu l'autor) fa que el lector tinga més ganes de llegir-ne.

A més a més, l'autor conforme va avançant en les seves explicacions, va ficant al text totes i cada una d'elles. Per exemple, en el capítol dels comentaris sexistes fins ací, l'autor no hi havia donat exemples qui posaven “senyor o senyora” o “lector o lectora” sin embargo, quan arriba a aquest capítol, l'autor comença a escriure sempre els dos sexes, és a dir, segon va dient les explicacions, va indicant-les al text, per a que queden fixades al seu text. He de dir que açò me ha paregut una forma molt correcta d'apel·lar l'atenció del lector, i com aquest exemple, tot la resta d'exemples.

L'autor va pensant en el propi autor però també en moltes més persones que de vegades se'ns obliden que estiuen, es el cas del lector(aquest no te cap problema, perquè tot el món escriu un llibre o un article per a ser llegit per un lector o lectora), els revisors(i fa distincions entre les classes de revisors que hi ha, en aquest cas, els revisors especialitzats o els amateurs), l'amic que ajuda a l'autor a donar-li la seva opinió, per a que l'autor fiqueu més informació o menys, etc.

És un llibre molt didàctic, ja que dins del llibre trobem gràfics, dibuixos, esquemes, definicions, més informació deguda(com notes al peu de pàgina) escrita per l'autor, jocs, exercicis (on es pot practicar tot el que va dient, el que va plantejar, etc.), i moltes punts on podem ver els errors i les correccions que planteja l'autor.

Les lliçons no són massa llargues, amb mots clars i tot és pot entendre perfectament, aunque em pareix de vegades és un poc repetitiu, i fa quasi sempre referència a pàgines passades o que no hem arribat aun i açò esta un poc desvirtuat, i pots trobar dificultats, perquè hi ha moments que no saps de què exemple està parlant o a que autor fa referència.

Per tot la resta, està molt bé, exposa situacions reals que ha tot el món li han ocorregut o que hi ha escoltat de persones del seu entorn.

En resum, el llibre m'agradà, i vaig intentar llegir més llibres d'aquest tipus, ja que mai havia llegit un llibre ni paregut a aquest, i en aquestes llibres tan diferents, pots trobar secrets i consells que mai havies trobat.

25 Terminis. Definició del diccionari:

Assignatura Tractar o matèria que s'ha d'ensenyar en un curs d'estudis determinat. ETIM: pres del llatí assignatura `coses que han de senyalar'.

Llibre conjunt de fulls escrits o impresos posats en l'ordre en què han d'esser llegits. ETIM: del llatí liberu.

Mot Sentència, frase. ETIM: del llatí muttu.

Paràgraf Secció o subdivisió d'un tractat, discurs, capítols, etc. generalment numerada i que forma una unitat pel fet de tractar d'un punt particular, i encapçalada generalment amb el símbol §. ETIM: del llatí paragraphus.

Lliçó Porció d'un text. ETIM: del llatí lectione.

Frase Proposició o conjunt de proposicions coordinades; expressió que té un sentit complet. ETIM: del llatí phrase.

Escrit Cosa escrita; en document. ETIM: del llatí scriptum.

Tècnica Estudi de les aplicacions de les ciències i les arts; conjunt de procediments d'un art, d'un ofici. ETIM: del grec .

Lector Qui llegeix. ETIM: del llatí lectore.

Text Contingut d'un escrit; les pròpies paraules d'un llibre, d'un autor, d'un document, etc. especialment en quant es contraposen a les notes, gloses, comentaris, etc. que hom hi fa, o a les figures i altres parts accidentals de l'escrit. ETIM: del llatí textus.

ParaulaAllò que és dit; facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat. ETIM: del llatí parabola (>grec ).

El·lipsi Figura gramatical que consisteix en l'omissió d'un o alguns mots en una frase. ETIM: del llatí ellipsis(<grec )

Metàfora Us d'un mot que significa literalment una cosa, per a expressar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella. Vulgarmen, enganalla, mescla de cosa falsa, adulteració. ETIM: del llatí metaphora (<grec )

Prosa la forma ordinària del llenguatge, no subjecta a la mesura i ritme del vers. Parlament o escrit no subjecte a ritme i mesura determinada. ETIM: del llatí prosa.

Recerca Acció de recercar. Recercar= cercar de nou.

Recurs Allò de què hom es pot valer per a aconseguir quelcom, per a reeixir, i especialment per a subsistir. ETIM: del llatí recursu.

Programa idea i enunciat d'allò que es vol fer. ETIM: del llatí programma (<grec )

Resum Acció i efecte de resumir. Resumir: Condensar, reduir a formes breus. ETIM: del llatí resumen.

Consell Manifestació de parer sobre allò que altri ha de fer. ETIM: del llatí consilium.

Dret Justícia, cosa justa. Conjunt de lleis i preceptes que obliguen els homes en general o els membre d'una determinada societat. ETIM: del llatí directu.

Formalitat qualitat de formal, acte formal. Formal: Exprés, determinat en la manera deguda; seriós, vertader. ETIM: del llatí formale.

Comentari Judici sobre la qualitat de persones, coses o accions. ETIM: del llatí commentarium.

Redacció Acció i efecte de redactar; art o manera d'escriure, en l'aspecte gramatical o estilístic. ETIM: del llatí redactione `reunió, reucció a una cosa'.

Exemple Allò que serveix com a terme de comparació per a donar entendre una cosa. ETIM: del llatí exemplum.

Títol Designació distintiva d'una obra, d'una empresa, d'un objecte, i posada al començament o part més visible d'aquest. ETIM: del llatí titulus.

25 Terminis. Traduïts a dues llengües més:

Les dues llengües són: francès (la primera) i anglès (la segona).

Assignatura matière/ subject.

Llibre livre/book

Mot mot/ sentence

Paràgraf paragraphe/paragraph

Lliçó leçon/lesson

Frasephrase/sentence

Escrit texte/text

Tècnicatechnique/technique

Lector lecteur/reader

Texttexte/text

Paraulaparole/word

El·lipsi ellipse/ellipsis

Metàforamétaphore/metaphor

Prosa prose/prose

Recerca rechercher/look for

Recurs recours/ resources

Programaprogramme/program

Resum résumé/summary

Consellconseil/advice

Dretdroit/right

Formalitatformalité/formality

Comentaricommentaire/comment

Redacciórédaction/composition

Exemple exemple/example

Títol titre/title

2

Melody Ibáñez Martínez

Traducció i Interpretació: Francès

1er curs.

Assignatura: Català

Treball del llibre.