ATENCIÓ

• Etimologia attendere tensar l'arc fins a ...

• Estructuralisme: l'atenció com activitat mental que regula el grau de “claredat” que les sensacions, imatges i sentiments adquireixen en el camp de la conciencia (Wundt).

• Funcionalisme: (James) la presa de possesió per part de la ment, d'un entre els molts objectes o sèries de pensaments simultàniament possibles.

• Revolució cognitiva: (Tudela) mecanisme central de capacitat limitada que té la funció de controlar i orientar l'activitat de l'organisme d'acord amb un objectiu determinat.

• L'atenció actúa com un mecanisme vertical que controla i modula els processos horitzontals (pensament, memòria, percepció, llenguatge, motivació i aprenentatge).

• Entrada d'informació (input) - processament - sortida de la informació (output).

• Amplitut: quantitat d'informació i número de tasques que es poden atendre a la vegada (“equació personal”). Seleccionem una part i ignorem la resta. Jevons va concloure que quan es tiraven 3 pedres l'encert era del 100%, i amb 5 o 6, l'encert era del 90%. L'atenció depèn del tipus d'informació, del nivell de dificultat de la informació i del que s'ha d'atendre. “Equació personal”, en quin moment es creuava un esdeveniment visual i auditiu (estrella i rellotge). Dos estímuls de diferents modalitats sensorials, perquè un d'aquests estímuls (encara que transcorrèssin de forma simultània, es passarien de forma secuencial) arribava abans. I vam veure que hi havia una llei d'entrada prioritària, que feia que s'atenès primer un estímul i després l'altre. Amplitud dividida determina el que diu l' “equació personal”. Dividit en 2 modalitats sensorials: 1- simultànietat dels 2 estímuls. 2- Tendència a agrupar els ítems. Broadbent segueix demostrant que hi ha una llei d'entrada prioritària.

• Selectivitat: selecció d'estímuls o tasques a les que s'atèn per la limitació de l'amplitut. Trobem tres fases de processament de la informació: 1- Fase 1: detecció (extraiem les característiques físiques dels estímuls “Selección temprana”). 2- Fase 2: reconeixement (on extraiem les característiques semàntiques dels estímuls “Selección tardía”). 3- Fase 3: decisió (com les dues fases anteriors arriben a la conciència “Selección tardía”). Aquestes tres fases formen part de la “Selección múltiple”. Trobem en primer lloc el Model de selecció “temprana” o precategorial: els estímuls formen part del registre sensorial, i consequentment hi haurà l'anàlisi perceptual, que donarà lloc a la selecció de la resposta. Això s'explica amb diferents sistemes. Primer existeix un sistema S (pre-atencional o pre-atentiu) i permet processar els estímuls en paral·lel (simultàniament). Va precedit d'un sistema P que ja és atencional, i el processament es dóna de manera seqüencial (un darrera l'altre), i en el sistema P es produeix la Selectivitat, és a dir, el coll d'ampolla. En segon lloc trobem el Model de selecció “tardía” o postcategorial: selecciona semànticament. La relació es realitza tan sensorialment com semànticament. En tercer lloc trobem el Model de selecció múltiple: la selecció és un continuu. En el primer model la fase de selecció es produeix en primer lloc, i el seu postulat ens diu que la informació es selecciona a partir de les característiques físiques (Cherry i Broadbent). En el segon model la fase de selecció es produeix en segon i tercer lloc, i el seu postulat ens diu que la informació es selecciona a nivell sensorial i semàntic (Deusch i Duncan). En el tercer model la fase de selecció es produeix en primer, segon i tercer lloc, i el seu postulat ens diu que la informació pot seleccionar-se en funció de les característiques físiques o en funció de les característiques semàntiques (Erdelyi i Johnston).

• Intensitat: no és constant. S'ha relacionat amb l'aurosal (vigilància o activació de l'organisme), és com l'alta eficàcia fisiològica d'un organisme. Moruzzi i Magon (1942), van descobrir un sistema reticular d'activació ascendent que tenia unes estructures neuronals responsables del nivell d'activació de l'organisme. Propietats colatives: els objectes o estímuls tenen unes determinades propietats físiques (color) i unes propietats colatives, considerades així la novetat, la sorpresa... Els estímuls que tenien aquestes propietats colatives, en els subjectes que tenen més tendència a adular-les, i determinaven quin objecte o estímul entre diferents estímuls simultàniament possibles, controlen la nostra conducta en cas de conflicte.

• Desplaçament: “oscil·lament”, canvi que realitza l'atenció quan ha d'atendre a diferents tasques o diferents tipus d'informació. Els deslpaçaments de l'atenció en general no són constants. Eget parla del desplaçament i els canvis atencionals en termes de fluctuació de l'atenció. En trobem dos tipus de fluctuacions: Model Spotlight (focus lluminòs - Eriksen -): el focus atencional funciona com un focus lluminòs que es desplaça pel camp visual i permet el processament de tota la informació que es troba dins de l'àrea il·luminada. Model zoom (model d'ali - Jonides -): el focus atencional funciona com una lent zoom que té diferents nivells de resolució; quant menor sigui el camp visual major és la seva resolució. També es pot produïr la inhibició de retorn d'aquestes fluctuacions. És un retràs del sistema atencional quan aquest ha d'atendre a una zona que ha atès fa pocs moments. Impediment del sistema atencional a una zona prèviament ja atesa. Stimulus Onse asincrònic (SOA): temps transcorregut entre quan es produeix la señal i la resposta. Modalitat sensorial: actualment s'ha estudiat la IR amb estímuls auditius i amb estímuls tàctils i s'ha pogut observar que l'efecte és major quan s'ha de detectar estímuls visuals. Curs temporal: l'IR apareix a partir de SOAs entre 200 i 300 ms. Costs i beneficis: l'efecte d'IR és un cost. L'IR i la cerca visual: Tipper va demostrar que l'efecte IR pot presentar-se en posicions indicades de forma simultània. El desenvolupament de l'IR: l'Ir s'ha estudiat amb nadons de pocs dies de vida, medint la tendència del nadó mirant en el lloc contrari al que acabava de mirar. L'edat exacta en que apareix la IR no està determinada perquè depèn de moltes variables.

• Control: quan l'atenció es possa en marxa i desplega mecanismes eficients en funció de les demandes de l'ambient. Trobem processos controlats, les característiques dels quals són: l'alt control atencional, la pràctica té poc efecte, la modificació és fàcil, el nivell d'ejecució és baix, la conciència és alta, l'atenció és necessària i requereixen molt esforç. I els processos automatizats, les característiques dels quals són: el baix control atencional, la pràctica produeix millora, la modificació és difícil, el nivell d'ejecució és alt, la conciència és baixa, l'atenció no és necessària i requereixen poc esforç.

• Activitats fisiològiques: a nivell del sistema nerviós central i perifèric. Trobem activitat cortical i activitat electroencefalogràfica (potencials evocats). I l'activitat generada a través del sistema nerviós perifèric es mesura a través de l'activitat electrodèrmica, electromiogràfica, la freqüència cardíaca i el tammany pupilar.

• Activitats motores: es registren a partir dels girs del cap, els ajustos corporals i els moviments oculars.

• Activitats cognitives: les dividirem en diferents tasques.

• No paraula - No paraula (aome/guli)

• Paraula - No paraula (torre/guli)

• Paraula - Paraula no relacionada semànticament (torre/rana)

• Paraula - Paraula relacionada semànticament (sapo/rana)

• No paraula - Paraula (guli/torre)

També trobem el “Priming semàntic i gràfic” (Recarte): amb 6 nivells de relació entre prime i target:

• Prime relacionat semànticament amb el target (cara/rostre)

• Prime relacionat ortogràficament amb el target (rastre/rostre)

• Prime neutral amb el target (xxx/rostre)

• Prime relacionat semànticament amb el target no paraula (cara/ristre)

• Prime relacionat ortogràficament amb el target no paraula (rastre/ristre)

• Prime neutral amb el target no paraula (xxx/ristre)

• Classificació en funció de l'objecte: atenció externa o interna.

• Classificació en funció de la manifestació: atenció oberta o encoberta.

• Classificació en funció del grau de control: atenció voluntària o involuntària (reflex d'orientació).

• Classificació en funció de la modalitat sensorial: atenció visual (aspectes d'espai) o auditiva (temporalitat).

• Classificació en funció dels mecanismes implicats: atenció selectiva (mecanismes de selecció), atenció dividida (mecanismes de distribució) o atenció sostinguda (mecanismes de manteniment).

• L'atenció selectiva: anteció que es produeix quan un subjecte atèn a un determinat estímul o característica d'aquest estímul i ignora la resta. Tècnica de l'ombrejat (cocktel party): al subjecte se li presenten 2 informacions de manera simultània, i se li demana que intenti dir tot el que pogui sobre la informació donada per un canal, i que ignori l'altra informació. El subjecte segueix com una ombra la informació. Model de filtre rígid (Broadbent): trobem un missatge rellevant i un altre irrellevant. Les seves característiques són: la selecció funciona com un filtre que permet seleccionar la informació que es processarà més extensament i la no seleccionada queda fora del filtre i es perd sense ser analitzada (naturalessa rígida i funcionament dicotòmic). La selecció es produeix en la memòria sensorial basant-se en característiques físiques (naturalesa precategorial). Actúa en els estats inicials del processament i abans del processament semàntic (model de selecció “temprana”). Model de filtre atenuat (Treisman): trobem també un missatge rellevant i un irrellevant. Les seves característiques són: la selecció funciona com un filtre flexible que permet seleccionar la informació atessa i de forma atenuada la no atessa (naturalesa flexible). La selecció pot produïr-se a partir de les característiques físiques i/o semàntiques: per tant pot ser de naturalesa precategorial o postcategorial. Model de filtre postcategorial (Deutsch): també hi ha un missatge rellevant i un altre irrellevant. Les seves característiques són: tots els estímuls que arriben a la memòria sensorial són completament analitzats (els atessos i els no atessos). La selecció es realitza una vegada els estímuls són analitzats tant a nivell físic com semàntic: per tant és un model de naturalesa postcategorial o de selecció tardana. Els factors que influeixen l'atenció selectiva són característiques físiques dels estímuls (dimensió, intensitat, moviment, color i posició) i característiques comparatives (novetat, sorpresa, incongruència i complexitat).

• L'atenció dividida: atenció que es produeix quan un subjecte ha d'atendre com a mínim a dos estímuls o tasques a la vegada. Trobem els models explicatius. Model estructural (Broadbent): són models de canal únic i, reben el nom d'estructural perquè és aquest mecanisme el que prohibeix l'entrada de més informació. Wellford presentaba 2 estímuls consecutius al subjecte i, aquest havia d'aprendre els dos estímuls. Calculava la latència entre els dos estímuls, això ho anomenà “període refractari psicològic”. A partir dels 70 es comença a parlar de “distribució de recursos”, posseïm una sèrie de recursos que els podem distribuir entre les diferents tasques. Apareixen dos models teòrics: varien en funció de què els recursos són generals i els distribuïm en funció de les tasques o els recursos més específics. El filtre selectiu ens impedeix atendre a tots els estímuls, i només atenem els “importants” i els altres els ignorem. Model de capacitat (Kanheman): els utilitzem per atendre varies tasques alhora, segons aquest model explicaria com realitzar dos estímuls alhora. Podem realitzar tantes tasques com recursos disposem, però si aquestes tasques superen els recursos disponibles es produeix interferència. L'esforç que genera aquesta capcitat impossibilita la simultànietat i es comença per la tasca més complexa. Model de recursos específics: els utilitzem en funció de les demandes de les tasques. Hi ha una capacitat disponible que permet accedir a recursos visuals, auditius, tàctils i motrius. Però pot haver-hi interferència. Això són activitats possibles que generen la resposta i, es produeix l'alternança d'atenció i la divisió de la mateixa. En aquestes dues trobem una limitació dels recursos atencionals, que impliquen dels processos controlats i automatitzats i, trobem el Processament automàtic i controlat. El primer es caracteritzen perquè són ràpids, es processe en paral·lel, requereixen poc esforç cognitiu, no estan limitats per la MCP, no estan sota control del subjecte i són rígids. En canvi, els segons, es caracteritzen per ser lents, es processen serialment, requereixen esforç cognitiu, estan limitats per la MCP, estan sota control del subjecte i, s'adapten a les situacions noves. Això requereix un rendiment, el qual depèn del grau d'implicació dels processos automatitzats i controlats. També depèn de la pràcica i aquesta permet l'automatització de molts processos. Quan la tasca s'automatitza, els subjectes tenen més dificultat en modificar els seus moviments o posicions implicades.

• L'atenció sostinguda: atenció a partir de la qual el subjecte és capaç d'estar alerta durant un període de temps més o menys llarg. Es produeix la vigilància (estat d'alt grau d'eficàcia del sistema nerviós central) i l'Arousal (eficiència del sistema nerviós a l'hora de rebre o captar informació). Això produeix una eficiència psicològica, de la qual derivarà l'atenció sostinguda. Aquest tipus d'atenció és important perquè exigeix atendre a una font d'informació durant un llarg període de temps. L'observador ha d'informar sobre les senyals més o menys simples. Aquestes senyals apareixen de manera infreqüent o impredecible, sovint amb estímuls “sons” o “no-senyal”. L'atenció sostinguda es caracteritza pel deteriorament en l'ejecució, el qual provoca un decrement de la vigilància (distrabilitat o lapsus d'atenció) Observar els estudis sobre atenció dividida. Els factors que influeixen l'atenció sostinguda són les característiques físiques dels estímuls (dimensió, intensitat, duració) i la modalitat sensorial (visual i auditiva). També influeix el número d'estímuls, la “incertidumbre” temporal i la “incertidumbre” espaial. Quan al subjecte se l'informa dels errors comessos, disminueixen. Però si se l'informa sobre les falses alarmes, augmenten les deteccions correctes. I, finalment, quan el subjecte és informat sobre els errors, disminueixen les falses alarmes.

• La interacció adult-nen com a mitjà de manifestació de l'atenció: trobem el nen i l'adult, i enmig un estímul que és un objecte. Això provoca inconcientment una interacció entre els dos subjectes.

• Com s'estudia el desenvolupament de l'atenció: es fa mitjançant l'observació.

• Com s'ha estudiat l'atenció en la infància?: (Atkinson) a partir de la mirada. A través de l'atenció focalitzada (el nen atèn voluntàriament a un objecte, persona o esdeveniment. Es donen períodes actius de manipulació i exploració d'objectes), i através de l'atenció involuntària (no es dóna la manipulació d'objectes. Els nens de menys d'un any, mostren més atenció involuntària o causal que no pas focalitzada). Des d'un punt de vista individual implica una atenció nen - objecte - adult. A mesura que el nen es desenvolupa, passarà d'una atenció involuntària a una focalitzada, mitjançant la mirada. Així com l'inici i el final.

• Quin paper juga l'adult en l'atenció del nen?: un aspecte fonamental per a l'atenció del nen és el rol de l'adult que interactúa amb ell. L'adult pot contribuïr a l'atenció del nen, tan de manera positiva com negativa. L'adult utilitza dos rols: canvi de l'atenció (l'adult canvia el focus d'atenció de l'infant, cap a un altre objecte) i seguiment (l'adult segueix el focus d'atenció de l'infant). La primera introdueix una nova font d'informació i, la segona la manté. Hi havia una relació positiva, entre el rol de seguiment i el llenguatge del nen. Al utilitzar el seguiment, el nen aprenia millor les etiquetes verbals de l'adult.

• Relació entre rol adult i atenció del nen: la relació la trobem en l'Atenció causal o involuntària i el rol de canvi d'atenció de l'adult. I l'Atenció focalitzada o voluntària i rol de seguiment d'atenció de l'adult.

• L'atenció conjunta: es dóna una coordinació atencional, l'habilitat per a alternar la mirada entre un objecte i un adult (Join Attention). També trobem una Atenció Compartida, el Nen i l'Adult comparteixen el mateix focus atencional (l'objecte) i, els episodis que són períodes de temps variables en els quals l'objecte escollit per al joc interactiu determina el seu inici i el seu final. A mesura que el nen es desenvolupa augmenten les situacions d'atenció compartida i l'orientació de la mirada fins l'objecte. I a mesura que el nen es desenvolupa les duracions mitjes de totes les situacions atencionals augmenten. Quan el nen i l'adult estan en asincronia interactiva el nen manifesta bàsicament gestos acompanyats d'onomatopeies i l'adult utilitza diferents estratègies atencionals per a captar l'atenció del nen. I quan el nen i l'adult esta en sincronia interactiva el nen manifesta llenguatge verbal i augmenten les orientacions de la mirada fins l'objecte i fins l'adult, i l'adult introdueix el comportament de mantenció de l'acció per a guiar l'acció del nen. Conclusions en relació a l'atenció del nen centrada en l'objecte: la mirada del nen evoluciona dels 10 als 28 mesos d'edat, el rol adult canvia en funció de l'atenció del nen (mirada esporàdica a l'inici, i mirada atencional al final). Conclusions en relació a l'atenció conjunta: emergeix a l'any de vida i es manté més o menys constant al llarg del desenvolupament del nen. L'atenció conjunta es desenvolupa de forma subordinada al desenvolupament general del nen. El rol adult canvia en funció de l'atenció del nen.