Comentari de text:

Document 6. L'internacionalisme es separa del republicanisme federal.

Aquest text ens explica el perquè de la separació dels republicants en dues vessants: per una banda la dreta republicana, i per l'altra l'esquerra, en la qual trobem els republicants radicals i els internacionalistes. Doncs és en el text on se'ns explica que no se separen a cauda d'una incomnpativilitat d'objectius, ja tots dos busquen la república, sinó que se separen a causa de l'arrel burgesa existen en el partit republicà. La cual, creuen els socialistes, que impideix al partit d'arribar a aconsegir una república democràtica justa.

Aquest fet es centra entre el 1873 i el 1879, en el qual trobem a Espanya el desenvolupament de la primera república. Aquesta s'inicia quan a falta de rei al país, unes corts monàrquiques voten (extranyament) a la república, la qual a falta de les mases o un partit que la respaldés durarà 11 messos.

Es durant aquest període que trobem la separació de l'internacionalisme del republicanisme federal de dretes, donant lloc a les dues vesants polítiques:

• La Dreta Republicana, que volen una república federal de dalt a baix.

• L'Esquerra Republicana, que vol un república federal de baix a dalt. Aquests es divideixen en Republicants Radicals i en Internacionalistes, èssent aquests al fina Socialistes.

Doncs és aquesta la diferència principal entre les dues vesant. Els dos volien la república, però la dreta la volia aconseguir d'una manera conservadora donant més “poder” a les classes dominants que no al poble (mirada més cap el benefici de les classe dominants). En canvi, l'Esquerra, volia aconseguir una república de baix a dalt començant pel poble i acabant en la burguesia. Aquest fet provocà l'escició dels republicants.

Però a l'hora en que la república va ser un fet, un dels dos tenia que aportar la seva forma de gober. L'internacionalisme es va donar a la revolta, mentre que la dreta, encapçalada per Salemrón i Castelar, demanaven ordre i legalitat. Es en aquest momenten el que apareix la figura de Pi i Maragall, un republicà entremitg dels dos bàndols. Aquests intentà ajuntag les dues vessants elaborant una constitució on recull les demandes de tots dos. Però com que no s'havien suprimit les quintes ni les portes de les ciutats els Internacionalistes continuaven amb les seves revoñltes arribant, fins hi tot, al Cantón de Cartagena en el que en mitg de la república , Cartagena es declara independent. I a ella li segueixen Murcia . . . . i altres localitats.

Arribant a aquest punt, España es troba en un caos inminent, així que la Dreta Republicana es fa amb el poder, fent així una gran represió contra l'esquerra.

Aquest fet exaltarà encara més el caos existent, fins que arriba l'inetrvenció de l'exercit el qual pensa en una eliminació de la república. D'aquesta manera i amb el suport de la Burgesia i de l'Esglesia, l'exercit realitza un pronunciament en el que s'anomena com a cap d'estat al general Serrano.

Arribant a aquest punt ens qüestionem el perquè de tot això, ja que si havent-se separat ja el socialisme del republicanisme federal de dretes, perque la rep´blica va néixer sense el suport de les mases. Aquest fet se'ns veu respost al observar que l'Ineternacionalisme poseia uns ideals anarquistes en aquelles époques, els quals van donar el primer intentfallit de la república en el nostre país.

Conclusions:

• Separació del socialisme entre el republicanisme a causa de diferents ideologies, però mantenen un mateix objectiu.

• Aquest conflicte entre les dues vesants provoca la fallida del primer intent de república a Espanya.

• La figura de Pi i Maragall com a intent llógic de cooperació entre els dos bàndols.

Daniel Molina López

Batxillerat Tecn.