PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1917/1918)

Causes

Fases

Conseqüències

LA REVOLUCIÓ RUSSA

Antecedents

Rússia gaudia d'una tradició totalment agrícola i sota mandament d'un Tsar, un dictador conservador. Les condicions al camp eren molt dures però també arribaren bones noves com l'abolició de la servitud.

També hi havia industrialització però estava molt localitzada. L'autocràcia tsarista es basava en l'esglèsia, l'exèrcit i la burocràcia.

Davant de tot això existien forces d'oposició tsaristes: nihilistes (intel·lectuals), evolució cap al terrorisme (populisme) que rebutjaven la industrialització massiva inspirats en Bakunin. Formació de partits polítics d'oposició com : SR (partit socialista revolucionari) q defensaven la necessitat d'acabar amb el tsarisme; partit obrer socialdemòcrata rus de tendència marxista liderat per Plekhanov, aquí militava Lennin. Dins d'aquest partit van sorgir diferències = bolxevics (partit no masses i crein q burgesos incapaços de revolucionar-se calia q ho fes el proletariat) i menxevics (partit de masses i separaven revolució burgesa i la socialista)

1. Revolució 1905

En els primers anys del s.XX a Rússia hi va haver una forta crisi econòmica degut a una sobreproducció. Tot això va desembocar en el sorgiment d'un moviment reivindicatiu. A més, Rússia encetava una guerra amb Japó degut a l'expansionisme dels primers. La guerra estava sent un desastre per a l'exèrcit rus.

Dins dels moviments socials, l'espurna que va fer petar la revolució va ser la mani davant del Palau d'hivern (demanaven una democratització del sistema i una millor a de les condicions de vida), la manifestació va ser dissolta i van haver mil morts i dos mil ferits. L revolta s'estenia i els bolxevics programaven vagues, els soldats feien insurreccions, sorgeixen els soviets (assemblees de delegats de les fàbriques i organitzacions obreres, eren les úniques institucions democràtiques). Davant un perill de guerra Nicolau II proclamava el Manifest d'Octubre a través del qual, prometia la convocatòria d'una assemblea nacional elegida per sufragi universal. Les coses van anar millorant i els ànims es calmaven.

2. Revolució 1917

1914 Rússia entra en la 1a Guerra Mundial. Això va promoure moviments revolucionaris que volien acabar amb el tsarisme. Aquesta revolució te 2 fases:

la del febrer (de caràcter burgés i que va convertir l'imperi Rus en una república parlamentària) i la de l'octubre (de caràcter socialista i creava la 1a república socialista). La guerra deixava al poble en una situació miserable, la indústria era íntegrament de guerra, s'havia acabat amb l'Estat tsarista, va haver una desfeta militar... tot estava de cap per avall. Envers les dues fases de la revolució:

• burgesos: consolidar un règim parlamentàri occidental

• poble: repartiment de terres, millora de les condicions laborals, sistema social- econòmic que assegurés la supervivència.

Després del desastre, s'instaura un govern provisional dominat pels burgesos al voltant de 2 partits: Kadet (liberal Luov) i el social revolucinari Kerenski. Aquest govern creà un règim parlamentari per estabilitzar l'Estat.

Apareix Lenin dp de l'exili i defensa que la revolució havia d'anar més enllà dels límits burgesos i q s'havia de situar als obrers al poder. Cridava a una revolució proletària.

Tot i això, la situació seguia igual, el poble vivia en unes condicions deprovables, havien manifestacions q eren reprimides durament i els bolxevics incitaven a la violència i al desordre. Lennin torna a l'exili, l'Estat es desorganitza de nou, els pagesos ocupaven ls terres i les repartien, fàbriques en vaga.

En la revolució d'octubre els bolxevics promovien la insurreció armada com a única via.

Conseqüències

Es proclama una guerra civil 1917-1921.

Els bolxevics es fan amb el poder i instauren una dictadura del proletariat en què s'hi prohibia el sufragi universal i es negava les regles de la democràcia parlamentària, limitaven els partits que no estiguessin a favor de la nova dictadura.

Formació de la Tercera Internacional per tal d'arreglar ls desavinences entre els socialistes però només va provocar l'enfrontament entre aquells que acceptaven o no els 21 punts imprescindibles de la Internacional.

Creació de la NEP, nou sistema econòmic (acabar amb el comunisme de guerra i augmentar la producció per millorar les condicions de la població).

Quan mort Lennin hi ha dos pretendents: Trostki i Stalin. El primer és assassinat, i el segon es fa amb el poder instaurant el seu socialisme. Abandona la NEP i instaura el Pla Quinquennal, grans col·lectivitzacions, creixement de la indústria (desequilibrat pq la població tenia manca de productes), instaurava les purgues polítiques. Stalin esdevenia un nou dictador concentrant tot el poder en les seves mans.

EL SORGIMENT DELS FEIXISMES

Feixisme: reacció violenta i autoritària contra l'expansió del principi d'igualtat entre tots els ciutadans i contra l'expansió del moviment obrer socialista.

La Itàlia de Mussolini

Després de la guerra Itàlia estava mitjanament desfeta: el cost de vida era mlt elevat, van haver vagues, les fàbriques eren ocupades pels obrers, els jornalers es van aprofitar dels camps dels terratinents, inacapacitat dels partits governamentals, els obrers es feien amb les possessions dels burgesos i de les classes mitjanes... el socialisme s'havia apoderat de mitja Itàlia.

A partir d'aquí sorgeix un partit feixista, el 1919 es funda Fascio di Combattimento,auqest moviment rebia suport urbà i agrícola. Demanaven un procés constituent, el sufragi per a les dones, un salari mínim, seguretat social...una reestructuració de l'Estat, tot això amb la crida a l'activisme de la joventut va atreure a mlts seguidors. 1921fundació del Partit Nacional Feixista de Mussolini, molts afiliats.

El partit organitzà vagues (vaga agost 1922),amenaçaren al govern de si eren incapaços d'impedir-la ells ocuparien el govern. Mussolini anuncia la Marxa sobre Roma, el govern segueix incapaç de parar-ho, els camises negres comencen a ocupar edificis. Davant la situació, el monarca demana q Mussolini pacti i governi amb ell: monarquia i exèrcit dins del govern.

Així, l'Estat liberal poc a poc s'anava convertint en un Estat totalitari, Mussolini va constituir un govern de coalició (partit popular, demòcrates nacionalistes i liberals independents), assassinat de Matteotti pels feixistes, aixo li treu suport xo gràcies a la monarquia segueix endavant. En una segona etapa, el feixista treu unes lleis en què situa a l'oposició impossibilitada, el duce construeix un règim totalitari. Pacte amb l'Esglèsia catòlica mitjançant els Tractats de Latera.

A partir d'aquí s'instaura una autarquia econòmica al país, hi ha una industrialització bastant concentrada, els pagesos tenen problemes al camp degut als impostos i l'opressió, el nivell de vida va baixar, disminució dels salaris, l'atur puja, etc...

Per la banda social, va obtenir el màxim control, treient tota l'oposició, només existien sindicats feixistes, es va crear una escola feixista.

Nazisme a Alemanya

1918 abdica el kàiser i es proclama la república a Alemanya sota presidència de Eber.

Va haver una forta crisi econòmica i els alemanys radicalitzaven les seves postures.

Només instaurada la república democràtica, molts grups espartaquistes o grups nacionalistes radicals van promoure diverses revoltes per enfonsar el règim. Hitler organitzà un cop fallit i fou empresonat. Econòmicament estava fatal, pagaven als vencedors, hi ha inflació, puja l'atur. !924-1929, període d'estabilització, però crack 29 torna a influir negativament. El govern no s'aguantava per cap lloc.

Es crea el NSDAP, el partit nacionalsocialista liderat per Hitler, creen un diari i un grup paramilitar la SA. Prenen una sèrie d'emblemes i símbols, tenen un discrus força popular i social. Propugnava una derrota de la República i donava la culpa de la situació alemanya als jueus i als marxistes. La gent cansada del mal govern s'aferra al partit i el vota, emportant-se la victòria. Hitler puja al poder. Crea la seva pròpia milícia, les SS.

Radicalització de la política, gran suport del poble i de grans personalitats. República derrotada i instauració d'un règim totalitàri.

L'acció del govern nazi

Prohibició de premsa i reunions de l'oposició, escorcolls, persecucions, incendi de Reichstag (acusats falsament els comunistes), suspensió de les llibertats individuals, reestableix la pena de mort. Hitler aconsegueix durant 4 anys poders plens, la concentració de tots els poders a les seves mans. Decreta la dissolució de tots els partits i sindicats, i crea sindicats i partits nazis. La policia és substituïda per SS, es crea la Gestapo (repressió a l'oposició), 1933 s'obren els primers camps de concentració. Havia un osbtacle: dins del partit havien militants més radicals i d'esquerra format per Röhm i part de la SA. Es protagonitza la Nit dels Ganivets Llargs, en q moren Röhm i 300 caps de la SA.

S'instaura una autarquia, prioritat a l'industria pesant i a la d'armament, l'Estat controla els preus i els salaris, s'accelera un un procés de concentració de capital... tot això amb uns resultats força desiguals, ja que va haver una plena ocupació laboral, una bona producció però tb un augment de les hores laborals i una disminució del salari i la capacitat adquisitiva dels treballadors.

A part de tot això. Un dels molts objectius de Hitler era arriba a una puresa racial total eliminant a tot jueu d'Alemanya. Volia aconseguir una raça ària, així perseguia a tota minoria i va donar facilitats als naixements àris.

Referent als jueus la seva persecució va passar per 3 fases: el boicot als seus negocis,es promulguen les lleis de Nuremberg i se'ls obliga a portar un distintiu.

A més de tot això, mitjançant Goebbels es va anar instaurant una unitat ideològica a tot el país, sobretot se centrava amb els més joves: campanyes universitàries, ciència i cultura es van nazificar , s'organitzaven concentracions, eslògans i i cultes al führer . A l'escola s'ensenyava la propaganda nazi i s'instaurava la censura, es van crear les Joventuts Hitlerianes, on hi militaven la majoria dels joves.

LA II GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

Causes

Acceleració de les agressions japoneses, afany de conquerir la Xina, política expansionista alemanya, etc...

Fases

Conseqüències

GUERRA FREDA

Enfrontament entre EUA i URRS per predomini de les superpotències. Lluita entre país capitalista i país comunista- socialista.

Per culpa d'aquesta desavinença ideològic es trenquen els dos blocs i inicien una guerra.

Americans inicien el Pla Marshall, un programa d'ajut per a la reconstrucció d'Europa, l'accepten molts països menys la URRS i els seus països.

Un cop acabada la II Guerra Mundial, Alemanya va ser dividida pels vencedors: un 30% per als russos i polonesos, la resta sota control americà.

Fases

Després de tot això, es va optar per conviure pacíficament, els dos blocs patien encara dures conseqüències d'aquesta guerra, a URRS moria el seu cap Stalin i els nous governants aposten x una reforma econòmica de regulació dels preus, dels salaris,, millores de les condicions laborals, etc... Tb s'inicia l'anomenat període de desestalinització. Nou dirigent: Khruixtxov proposava 3 orientacions; la coexistència pacífica, la no exportació de la revolució i la possibilitat d'aconseguir el socialisme per la via parlamentària. Les guàrdies estalinistes estaven oposats al canvi i destitueixen a Nikita per Breixnev, es torna a l'antic règim xo es mantenen les noves directrius.

A EUA, president Eisenhower fa reformes i aparta elements dretans i anticomunistes i tanca la mítica caçera de bruixes. McCarthy és destituït. Puja al poder 1960 Kennedy inicia la Nova Frontera : acabar amb la misèria, la pobresa, la discriminació racial, lluita a favor de la ciència tècnica... contradicció: Guerra del Vietnam. Assassinat 1963.

S'inicia un procés de coexistència pacífica entre els dos blocs, de molt de diàleg, però tb problemes a Cuba i el 1961 construcció del mur de Berlín per separar Alemanya en dos, la comunista i l'occidental. Caurà el 1989.