TEMA 1: construcció de l'estat modern i dels grans descobriments.

Economia a l'Europa del s. XV:

• Recuperació econòmica i demogràfica.

• Importància de les rutes marítimes.

• Desenvolupament del comerç.

Societat:

• Rural i estamental.

• Privilegiats: noblesa i clergat

• No privilegiats: pagesos, burgesos i artesans.

Monarquia Autoritària: Reis Catòlics:

• 1469 - Ferran, fill de Joan II d'Aragó i Isabel, germana de Enric IV de Castella es casen.

• 1479 - Ferran és anomenat Rei d'Aragó i Isabel Reina de Castella, tot i que s'ha hagut de disputar el regnat amb la seva neboda en una guerra civil des de 1474 - 1479.

• Els dos territoris més extensos de la Península Ibèrica queden units a les mans d'un matrimoni tot i que només és una unió dinàstica perquè cada un dels regnats conserva les seves lleis, la seva moneda i les institucions pròpies.

• Imposen la seva autoritat com a Reis i sorgeix la monarquia autoritària.

• Expansió territorial: conquesta del regne musulmà de Granada regnat per Boabdill després de 10 anys de guerra. 1492. Incorporació del regne de Navarra. 1515. Política d'enllaços matrimonials: Portugal, Àustria, Gran Bretanya.

• El regnat dels reis catòlics és considerat l'origen de la monarquia autoritaria i l'inici de l'estat modern.

Creació de l'estat autoritari:

• Després de la guerra civil a Castella hi ha una situació d'anarquia i desordre. Creació de la Santa Hermandad (policia rural).

• Òrgans de govern: consells, corts i virreis.

• Creació de la Reial Audiència: reserva el drets dels nobles a dictar la sentència final.

• Creació de la Comptaduria Reial d'Hisenda.

• Exèrcit format per mercenaris.

• Inversió de la política de concessions: els nobles no reben més territoris del rei i fins i tot alguns han de tornar els que els havia concedit Joan II.

• Uniformisme religiós: els jueus són obligats a la conversió o expulsats i els musulmans al bateig obligatori o a l'exili.

Organització econòmica i social:

• Castella: Ramaderia. Llana castellana. Mesta (Honrado Concejo de la Mesta), s'encarregava de la transhumància d'ovelles a Castella.

• Aragó: Recuperació de la crisi de la baixa edat mitjana. Creació de la Sentència Arbitral de Guadalupe. (abolia els rets feudals al camp, mals usos).

• Societat: majoria de la població pagesa; privilegiats, nobles i clergat; i la burgesia dedicada al comerç que a poc a poc anava adquirint poder econòmic.

Política internacional dels reis catòlics:

• Guerra amb França per la conquesta del regne de Nàpols, sud d'Itàlia.

• Conquesta del nord d'Àfrica per evitar la pirateria. Barbarescos.

• Herència:

• Isabel de Castella mor l'any 1504. La corona pertany a la seva filla Joana qui no se'n pot fer càrrec degut a la seva malaltia mental.

• Ferran és elegit governador de Castella fins que Carles, fill de Joana i Felip el Bell sigui major d'edat i pugui fer-se'n càrrec.

• Ferran es casa amb Germana de Foix.

• Ferran mor i Carles obté una dobles herència: la del avis materns: reis catòlics, i la dels avis paterns: Maximilià d'Àustria i Maria de Borgonya.

Els grans descobriments geogràfics:

• Causes: la necessitat de trobar noves rutes marítimes, la mentalitat renaixentista i els descobriments científics i tècnics ( brúixola, portolans, timó, caravel·les, ...).

• Descobriments portuguesos:

• Ruta de Guinea: Ill. Madeira, Açores, Cap Verd.

• Camí de l'índia: Bartolomé Días i Vasco de Gamma. Ill. De les Espècies.

• Rutes castellanes:

• Conquestes del nord d'Àfrica (Orà i Melilla).

• Tractat d'Alcaçovas: Espanya rep el domini de les Ill. Canàries.

El projecte de Colom:

• Cristòfol Colom Coneixia la forma esfèrica de la terra però en canvia la imaginava més petita i desconeixia els continent americà.

• Capitulacions de Santa Fe: Rebria el títol d'almirall, i virrei dels territoris conquerits i un 10% de les riqueses.

• Viatges:

• 1er viatge - 1492 - Nau: Santa María, Caravel·les: Pinta i Niña. Arxipèleg de les Bahames: San Salvador.

• 2n viatge - 1493 - Factories comercials.

• 3er viatge - 1498 - Illa Trinitat.

• 4rt viatge - 1502 - Costes d'Amèrica Central.

• Tractat de Tordesillas: meridià que separa els territoris portuguesos dels castellans.

Els pobles precolombins:

• Civilitzacions anteriors a l'arribada de Colom.

• Eren anomenats Amerindis

• Asteques: poble guerrer amb coneixements d'astronomia. Estil de construccions: piràmide escalonada.

• Inques: Fortaleses de pedra: Machu Pichu.

• Maies: tenien coneixements d'astronomia i escriptura jeroglífica. Palaus i temples.

TEMA 2: Renaixement i reforma.

L'humanisme:

• Moviment cultural nascut a Itàlia al s XV i estès per Europa a principis del s XVI.

• Renéixer de la cultura clàssica (grega i llatina).

• Preocupació per l'ésser humà i la seva relació amb la natura.

• Rebuig de la mentalitat medieval centrada en Déu.

• L'ésser humà és el centre de la terra i de l'univers.

• Les persones són els únics éssers dotats de raó i llibertat.

• Inspiració en la cultura grecollatina.

• Erasme de Rotterdam: Humanista cristià.

• Impulsors de l'humanisme: Acadèmies, impremtes i Universitats.

• Humanistes espanyols: Lluís Vives i Antonio de Nebrija.

La reforma protestant:

• Crítiques a l'església: El relaxament dels costums i de la moral del clergat i el desprestigi del papat originen un cert malestar entre els creients. També es critica la generalització de pràctiques abusives i es defensa una religió més personal.

• Luteranisme: Martí Luter. Justificació per la fe, sacerdoci universal i autoritat de la bíblia. S'elimina: ordes religiosos, culte a imatges i es redueixen els sagraments a 2: baptisme i eucaristia.

• Protestantisme:

• Calvinisme: Joan Calví. Doctrina de la predestinació. Hugonots (França) i Puritans (Anglaterra).

• Anglicanisme: Enric VIII. Acta de Supremacia, se separà de Roma.

La Contrareforma catòlica:

• L'església origina un moviment de renovació per tal de defensar els dogmes de la fe catòlica.

• S. XVI - ordes religiosos. Sta. Teresa de Jesús a l'orde de Carmel.

• La Inquisició pretén frenar el protestantisme.

• La companyia de Jesús lluita contra el protestantisme. (St. Ignasi de Loiola)

• Creació de la congregació de l'índex: llista de llibres contraris al catolicisme.

• Guerres de religió: Carles V e ser anomenat emperador d'Alemanya es troba amb la revolta luterana i la oposició dels prínceps luterans. Dieta de Spira. A la batalla de Mühlberg Carles V derrota els prínceps alemanys.

• Concili de Trento: salvació per mitjà de la fe catòlica; 7 sagraments, caràcter sagrat i culte a la verge i sants; declara la Vulgata com a única representació de la bíblia.

Renaixement:

• Moviment cultural que arribà acompanyat per l'humanisme al segle XV. L'ésser humà passa a ser el centre de l'univers i es preocupen per plasmar un ideal de bellesa.

Quattocento (1400 - 1500)

• Aquitectura: Brunelleschi: Cúpula de la catedral de Florència.

• Escultura: Donatello: El David i Gattamelata.

• Pintura: Botticelli: La primavera i el naixement de Venus.

Cinquecento (1500 - 1600)

• Capital de l'art: Roma (abans: Florència).

• Arquitectura: Bramante i Miquel Àngel - Basílica de St. Pere el Vaticà.

• Escultura: Miquel Àngel - El David, Moisés i Pietà.

• Pintura: Miquel Àngel - Capella Sixtina. Leonardo da Vinci - Gioconda, l'últim sopar. Rafael - Madonnes i Estances del Vaticà.

El renaixement a Espanya:

• Arquitectura: Estil plateresc - Universitat de Salamanca. Estil classicista - Palau de Carles I (Alhambra de Granada). Estil herrerià - Monestir de St. Lorenzo. (d'El Escorial).

• Escultura: Alonso Berruguete, Juan de Juni.

• Pinura: Pedro Berruguete, el Greco - l'enterrament del Sr. D'Orgaz, la Trinitat, el cavaller de la mà al pit.

TEMA 3: l'imperi dels Àustries.

Carles V:

• Carles era fill de Joana i Felip el Bell.

• A la mort dels seus pares rep una doble herència. (avis materns i paterns).

• 1519 - És elegit emperador d'Alemanya. Carles V.

• 1517 - torna a Espanya per ser reconegut coma a rei acompanyat de flamencs i borgonyons però els castellans i aragonesos en contra per l'ús de diners públics de l'estat per la seva campanya com a emperador d'Alemanya. Sorgeixen les guerres de comunitats on els comuners són vençuts a la batalla de Villalar. Els caps principals, Bravo, Padilla i Maldonado són executats. També sorgeix la revolta de les germanies a València i a Mallorca amb el triomf de l'emperador.

• Enemics de l'imperi:

• Guerres contra França. - Impedir l'entrada dels francesos a Itàlia. Triomf de l'emperador a la batalla de Pavia.

• Problema protestant. - Carles V triomfa a la batalla de Mühlberg contra els prínceps alemanys protestants.

• Lluita contra els turcs que atacaven per el Mediterrani i el Danubi. Carles V s'apodera de Tunísia que rebia pirates barbarescos.

• Abdicació: germà Ferran - Imperi Alemany i territoris Austríacs; Fill Felip II - territoris Hispànics, colònies, ...

Felip II:

• S'estableix la cort a Madrid.

• Annexió de Portugal: tots els territoris peninsulars units.

• Defensa del catolicisme:

• Inquisició: perseguir desviacions religioses.

• Neteja de sang: funcionaris, membre d'ordes militars no podien tenir ascendència jueva o musulmana. Poder concentrat en pocs “cristians vells”.

• Intenció d'aïllar Espanya de l'exterior: prohibició de llibre i estudis estrangers.

• Sublevació d'Alpujarras: per la llengua i els costums (moriscos).

• Guerres a Europa:

• Frenar l'expansió musulmana pel mediterrani: flota aliada (Papat, Venècia i Espanya) triomf batalla de Lepant.

• Lluita contra Anglaterra perquè donava suport protestant. Gran Armada (exèrcit de Felip II) destruit per una tempesta

• Sublevació Països Baixos: fragmentació. Nord protestant, sud catòlic.

• Fallida de la Hisenda poc abans de la mort de Felip II.

Govern dels Habsburg:

• Monarquia Autoritària.

• Funcions: defensa del territori, relacions amb altres estats, recaptació d'impostos, ...

• Òrgans de govern: Consells - Hisenda, Estat, Índies, Inquisició, Aragó; Corts; importància de l'exèrcit - va arribar a ser el millor en el s XVII. Era format per mercenaris castellans.

Conquesta d'Amèrica:

• Magallares - el cano - primer viatge de la volta al món.

• Mètodes de conquesta: submissió del pobles indígenes per la superioritat militar (armes de foc, cavalls, ...), els conqueridors estaven motivats per la idea de trobar-hi or i plata, conseqüències demogràfiques per als indígenes jugaven a favor dels colonitzadors.

• Mèxic - Hernan Cortés. Territori Asteques incorporats a l'imperi espanyol. Nueva Espanya.

• Perú - Francisco Pizarro.

• Xile - Almagro i Pedro de Valdivia

• Recorre l'Amazones - Orellana.

Organització de l'imperi Americà:

• Organismes: Consell d'Índies - governador de les terres americanes de la península; Casa de Contractació - qüestions econòmiques d'Amèrica; Virreis - representants del reis en els virregnats (províncies - governadors).

• Explotació: Obtenció d'or i plata (repartit entre reis, capità i altres); explotació de mines; Encomiendas - permetia als colonitzadors servir-se del treball dels indígenes; Lleis d'Índies - prohibeix la esclavització dels indígenes.

• Societat: Indis (Indígenes), Criolls (descendents de colonitzadors instal·lats a Amèrica), Mestissos (fills d'indígenes i espanyols) i esclaus (població negre africana).