Periodismo


Història general de la Comunicació

          0

HISTÒRIA GENERAL DE LA COMUNICACIÓ

Tema 1

La hª de la comunicació no es pot aïllar de la hª global.

J. Vicens Vives i P. Vilar: considerats promotors de la hª global.

Amb la Revolució Francesa, a finals de segle XVIII, la hª passa a ser d'aristocràtica, d'un sol segment de la societat, a una visió més àmplia, a no a amagar la realitat.

S. XX: a partir d'aquí hi ha eliminació absoluta d'imaginació, llegenda, es passa a una visió + realista dels fets, però no com successió de fets exclusivament importants per sí mateixos. S'interrelaciona el context.

- Paràmetres a contemplar en un anàlisi importants per utilitzar la comunicació per interactuar que ens acosta a l'objectivitat dels fets:

Econòmics: ex.: colonialisme = domini. Part negativa: estereotips, salvatge/civilitzat.

Ideològics: ex: materialisme, marxisme = imposa un criteri, rebuig d'una part de la

societat, uns criteris econòmics...

Tècnica: Importància excepcional (qui la domina, domina el grup).

Ex: ferrocarril: important en la comunicació per la popularització del moviment de les persones (gent viatja), això permet ampliar coneixements.

- Anàlisi a partir del mateix producte: diari

darrera ® empresa / redacció. Darrera d'això hem de veure una aspiració (ideologia i

economia, capital disponible)

dins ® contingut

davant ® públic (ideologia / tipologia)

- Evolució dels mitjans de comunicació cap a una visió crítica.

Els historiadors deien que els diaris no eren adequats ni fiables per contribuir al coneixement històric. P. Albert (historiador), diu dels diaris:

1. No són fiables en la corroboració de les dades.

2. Són oportunistes en el seu contingut.

3. Manipulables en les seves opinions polítiques i pressions econòmiques.

4. Faltats de rigor bàsic en tot el seu plantejament. Selecció de noticies no rigorosa, fets sensacionalistes.

Tuñon de Lara (historiador), diu dels mitjans de comunicació:

“Font informativa sobre qüestions precises. Una font per expressar corrents d'opinió, actituds polítiques, ideològiques, i una font que presenta la realitat d'una època.” “Són arxius de la contemporaneïtat. Recullen la versió coetània dels fets.”

- Escoles:

Jaques Kayser. Francés que encapçala una escola de caràcter descriptiu. Fa un estudi descriptiu i de caràcter hemerogràfic de les publicacions periòdiques. Aplica innovacions.

L. Bardin. Recull les aportacions americanes. Anàlisi de continguts. A partir del producte fa anàlisi de contingut múltiple, creatiu, amb totes les possibilitats. No fa descripció de títol o columnes (com Kayser). Compta nº de paraules amb connotació per treure conclusions: ideologia subjacent. Diu que les tècniques d'investigació que s'apliquen a l'anàlisi de contingut han de ser:

1. Homogènies: d'igual procedència.

2. Exhaustives: ha d'agafar la totalitat del text per treure conclusions.

3. Exclusiva: un mateix element del contingut no pot ser classificat de 2 formes diferents.

4. Objectives: S'ha d'arribar a igual conclusió per part de 2 analistes diferents.

5. Adequades o pertinents: adaptades al contingut i a l'objectiu.

Albert Kientz: “Para analizar los media”: Anàlisi que vol aproximar-se a l'objectivitat, la sistematicitat: introduir elements que marquin en l'anàlisi una visió objectiva, meticulosa...

Mauro Wolf: “La investigación de la Comunicación de Masas”. Anàlisi crític de la teoria de com. de masses.

- Necessitat de definir comunicació:

George Weill: Comenta el zeitung (diari alemany). Indica com estudiar la comunicació (bibliografia) si la mateixa comunicació és desconeguda abans de l'impremta.

Els primers fulls impresos tenen unes característiques comunes que fan que puguem parlar de comunicació. 5 elements comuns a la premsa d'avui:

1.- Tractament de l'actualitat mitjançant la descripció dels fets. Associa directament comunicació amb actualitat.

2.- Presència de notícies d'arreu, del conjunt de la societat coneguda. No exclusivament informació local, procedència múltiple.

3.- Recerca de la novetat, del fet sensacional, de l'anormalitat.

4.- Presència de la publicitat.

5.- La plataforma ha des ser continuada i estable.

Williams: Assagista anglès, materialista. “Hª de la comunicación”, ed. Bosch de BCN.

(2 volums). En les seves reflexions descriu com la comunicació ha contribuït al progrés de la societat.

Defineix comunicació com: Transmissió d'idees, informacions i actituds. Les trobem al món antic, medieval i a l'actualitat.

La hª de la comunicació no arrenca de la hª de la impremta sinó de l'inici de la comunicació oral, però no resten materials precisos, etapa fosca que limita el coneixement d'aquest àmbit.

ð Mc Luhan diu: Roma és una de les societats + desenvolupades. Té una comunicació jerarquitzada i oral. Jerarquia sotmesa a 2 paràmetres: Ideològic = és a dir, poder. Econòmic = és a dir, benefici.

3 àmbits de l'evolució de les societats:

1ª fase: societat de caràcter tribal.

2ª fase: societat alfabetitzada.

3ª fase: societat electrònica / comunicada.

1ª etapa: L'estadi superior de l'estat tribal és Roma (part + desenvolupada de la

societat tribal). Presència de Roma important influència molt extesa al

Mediterrani. Societat organitzada en paràmetres de disciplina molt

Diferents als de la societat dictatorial oriental (basada en paràmetres

arbitraris).

En aquesta etapa trobem el llenguatge oral i jerarquitzat.

El llenguatge oral com a element de comunicació a mesura que la societat

s'urbanitza el món de la comunicació oral va creixent. Situació en que es

possibilita que hi hagi un nº de persones que actuï en els grans camps de

comunicació. L'absència `alfabetització fa que hi hagi poques persones que

puguin llegir un escrit al públic. La societat tribal i la l'edat Moderna (1880), tot

i tenir el mateix índex d'analfabetització es diferencien perquè a l'edat moderna

hi ha + presència de mitjans de comunicació oral, reben premsa oral, poesia

oral...

Tipologia de la producció comunicativa a Roma:

3 plataformes o tribunes de difusió de comunicació a Roma:

1- Anali Maximi: Annuari dels pontífex. Conjunt d'informacions generals

Escrites en suport fusta de caràcter general, seria l'antecedent dels anuaris que avui coneixem com a llibres de l'any. Són de cada dia, no revelen la totalitat de l'any.

2- Acta Senatus: Informació que s'escriu a les parets en un lloc habitual. La

Informació no s'escrivia a cada moment. Arribava a les persones que passaven però tenia l'avantatge de quedar escrita. Contingut especialitzat. Informació parlamentària dual (ara: Diari Sessions: recull transcripció debats parlamentaris. Diari Oficial: Recull els decrets i les conclusions. ? Diari Oficial Governamental: Recull altres materials legals procedents d'ajuntaments... ex: BOE). Informació adreçada exclusivament a un sector de la població interessada.

3- Acta Diurna / Populi Urbana: Informació de caràcter general (= que anali

Maximi) que és en la paret pintada com a suport.

També hi havia altres plataformes especialitzades. Ex.:

Acta bél.lica: Especialitzada en conflictes militars a les parets.

Societat que divideix la informació segons temàtica. Especialització en el que fa

referència als continguts (seleccionats i prioritats fet a virtut de la pròpia

espectacularitat o utilitat pel poder).

Professions:

- Praeco: Pregoner del patriciat. De viva veu dóna notícia dels esdeveniments.

Avantatge de preguntar (ampliació, verificació, aclariment), sovint no queda estàtica, hi ha possibilitat de modificació. Informació molt expositiva. Praeco cobra del poder polític. Prolongació actual: Ban.

- Strilloni: “Home anunci”, actua en benefici econòmic. Element informatiu de

caràcter publicitari. Propagandista de taverna... Comerciants: els fa conèixer un nou producte.

- Nomenclator: Persona que va d'arxiu vivent. Posa la seva memòria en funció

de l'interès que hi hagi. Llegien i escrivien pels patricis illetrats, o comerciants (el preu de l'oli que venia aquí l'any passat...). Memòria + fiabilitat.

- Subrostani: Compra i ven notícies a qui té diners per comprar-les.

(comerciants...). Tràfic informatiu molt concret. S'assabenta que hi ha hagut bona collita d'oli o que es vol construir un teatre i el terreny serà expropiat...

- Tabellarii: Missatgers. Missatges de particular a particular, de patrici a

comerciant... Informació oral.

La comunicació a Roma s'utilitza amb finalitats comercial, política i d'actituds.

Actituds en poesia, teatre: creen estereotips, models.

Apartats de Roma: 1ª Etapa: Paraula lliure, oberta, no censurada.

2ª Etapa: Paraula controlada, patricis...

Pierre Albert: Aspecte que destaca: que la premsa apareixerà com a un element

que vincula la comunicació amb la societat. Apareix quan hi hagin 3

elements clau: Impremta (paper + energia), Correus (substitució del correu

imperial, privat de l'autoritat, pel correu comercial) i Satisfacció de noves

necessitats (bàsicament la resolució de les demandes del sector comercial en

expansió).

Ricard Blasco “Introducció a la hª de la comunicació al País

Valencià”

DD.AA.: “La Catalunya de fa mil anys”, Avenç, 117 (1988)

M.A. Mundó “Cultura, llengua, literatura”, HC, II, 261 - 274.

Salvat.

- Societat medieval:

Població: Habitacle senzill. 1 estança que tenia totes les finalitats que té avui en dia un habitacle. Estança petita, inóspita, antihigiènica. Sense obertures, fosca, servia només per dormir. La vida es feia fora. Estança d'animals (abans de la casa) en iguals condicions. Alimentació vital: si no hi ha es produeix una situació crítica. El conjunt de la societat està majorment integrat pel sector agrari.

Canvis: Introduïts pels mercaders i sector urbà.

Societat passiva, no viatja, no hi ha intercanvi comunicatiu.

L'evolució de la ciutat s'articularà pel conjunt d'estances. A la ciutat medieval no hi ha associacions. Ciutats tancades. Portes de les ciutats tancades, es controla la situació. Església vista com a un element amb respecte pel poder que té. Societat en que la política i la religió estan íntimament lligades.

Religió: Homilies ! Sermons. Única vegada que la població illetrada està en contacte

amb una persona de cultura.

Confessions ! Diàlegs, homilia personal.

Santa missió ! Ocupació d'una ciutat, es paralitza l'activitat laboral, hi ha una

divisió per sexes i una successió d'homilies constants de gran

intensitat.

No existeix dissidència ni crítica: Inquisició.

Societat que té la cultura basada en la repetició. Repetició arriba a fer creure que és veritat (a través d'homilies i confessions).

Escoles i facultat de teologia: formació de monjos ! persones amb cultura.

Noblesa: Apareixen les Crides ! parlaments fets en públic amb una informació d'obligat

compliment. Societat rep sense possibilitat d'interactivitat. Dins les crides hi ha

divisions (avui serien els Bans). Disposicions jeràrquiques d'obligat compliment.

Mercaders: Només ells experimenten els canvis, perquè estan mentalment preparats pel

canvi. Són els que poden introduir-los. No existeix la ciència en la societat. Els

mercaders valoren la utilitat del coneixement pràctic. No tenen problemes per la

possibilitat de canvis (aprofiten la medicina, l'alquímia…). Són innovadors.

Poden experimentar. No s'arrisquen molt perque podrien tenir fracassos ruïnosos.

La societat comercial és prudent. Necessiten informació ! estableixen un seguit

de contactes. Corresponsals envien cartes des d'arreu al mercader informant dels

cronicons (que donen informació detallada del que succeeix de rellevant en una

societat, dietari). Als mercaders els interessen els tributs de mercaderies, d'on

interessa que vinguin… Elements comuns en les cartes:

- Informació útil perquè està seleccionada (dels cronicons).

- Informació regular (cada certs mesos).

- Retribuïda (és una feina).

- Informació compartida (els mercaders la comuniquen). Informació no

reservada, sinó pública.

Apareixen els tallers de copistes (religiosos). Els que copien les cartes dels mercaders van per la via ràpida, són còpies amb voluntat instrumental. Aportació cultural:

Els copistes copien cultura clàssica (reprodueixen grans llibres del món antic). Còdex: manuscrit fet mà, llibre copiat. Característica comuna: Cap lletra (1ª lletra de gran tamany), donava un valor visual a un text gòtic carregat, l'il·luminava. Les còpies es realitzaven als Scriptorium (monestirs). Comunicació que no deixava marge.

En la societat medieval apareix la literatura com a possibilitat d'innovació:

Poesia ! preeminència de la religió. El Romanç té una força notable (composició

popular). Romanç: composició poètica de rima alterna, facilitat de retenció de

lectura, fàcil d'entendre, ritme dinàmic. Trama que pot arribar a ser descriptiva

(execució bandit, victòria o derrota militar). Es poden introduir uns elements en

base ala presència de l'autor: contingut crítico-satíric, descriptiu…depèn de

l'autor (encara que fos anònim).

Teatre ! presència religiosa notable. Apareix a les fires el teatre profà, teatre-espectacle,

divertiments, una certa escenificació d'una realitat (sense burles del poder).

Prosa ! element + important a través de les cròniques i les cançons de gesta. Cançons

de gesta: una de les opcions + utilitzades per donar valors, per projectar la

societat cap a un objectiu (bél.lic, religiós…). Crònica: en els seus orígens utilitza

la llegenda i la confusió realitat/ficció, en la seva evolució és + realista. Gènere

narratiu en el que s'explica un gran esdeveniment d'una col·lectivitat, introdueix

la verosimilitut (1ª persona que narra).

Tots aquests gèneres deriven cap a altres que sobreviuran o no. Cartes per a ser difoses (llibres “Cartes a …”), homilies ! text…Estructures: Fugger ! sector dels mercaders + notables. Xarxa de corresponsals arreu d'Europa que de forma regular aporten informació.

  • La notícia manuscrita:

    • Informació manuscrita reproduïda o no en nombrosos exemplars i tenia una difusió pública, encara que fos en un àmbit restringit.

    Increment en l'intercanvi d'informació “d'actualitat” ja des del segle XIII.

    - El desenvolupament del comerç.

    - La consolidació d'un nou model de la vida urbana.

    - L'existència de rutes comercials cada vegada més segures.

    - El desenvolupament de la cultura escrita i d'un públic lector.

    - El correu...

    El desenvolupament d'aquesta activitat està lligat necessàriament al desenvolupament d'una clientela per a ella.

    Els prínceps i reis disposaren de corresponsals que, a mida que el correu es regularitzava, podien donar als seus senyors una informació més freqüent i per tant més eficaç.

    Però aquesta correspondència rara vegada sortia del secret.

    La comunicació des de la perspectiva de la impremta

    - La Impremta:

    No significa ni una gran aportació ni una ruptura. Serà una aportació important amb el pas del temps.

    1880 ? 80 % d'analfabets

    1474 ? 95 % d'analfabets

    Si no existeix un mercat per a la impremta no es pot parlar d'evolució o transformació.

    La impremta és l'inici d'un procés gradual.

    La impremta va arribar en l moment precís per cobrir una demanda creixent de textos.

    A la Baixa Edat Mitjana ja hi havia un increment progressiu de la demanda de textos escrits. Això va donar lloc a un important desenvolupament del gremi dels copistes però encara així no era suficient per satisfer la demanda.

    - Compleix quatre finalitats:

    1) Taller d'Impressió = grup d'encàrrecs.

    2) Editorial = treballa per ella mateixa.

    3) Redacció = transforma elements intel·lectuals.

    4) Llibreria o distribuïdora = punt de venda.

    La impremta, en una societat medieval tancada, trenca la situació dels gremis. Als gremis s'agafa una persona en virtut de les seves habilitats.

    Seguretat dels gremis: els gremis controlaven el producte, el preu, les quantitats que s'elaboraven...

    La impremta es carrega l'estructura medieval: apareix per primera vegada un establiment capitalista al 100%, diferent dels gremis.

    El sector + dinàmic és la burgesia , comerciants... gent acostumada a arriscar-se, aquest és el sector de la impremta.

    El llibre és una obra unitària.

    Primeres publicacions periòdiques: novel·les i gacetes.

    Opuscles. ¿?

    Cada premsa fa un llibre al mes (i també còpies, no un sol exemplar).

    ¿? Quant els opuscles, multipliquen la quantitat.

    Els llibres estan escrits majoritàriament en llatí (algun en llengua vulgar), i la majoria tenen temàtica religiosa, però també hi havia el llibre acadèmic, llibre d'oci, llibre pràctic (manual). Però això es troba ja segles després. Tots aquests canvis són progressius.

    La llengua dels opuscles ja no seria exclusivament el llatí. Seran dirigits a la majoria de la població (artesans, gent del món gremial...), no exclusivament a les élits.

    Per primera vegada es pot veure un element gràfic.

    Amb la impremta els preus són + econòmics.

    - On hi ha el canvi és en una dimensió interna.

    En els textos manuscrits no hi havia creativitat en el text, però sí que hi havia en les il·lustracions. El treball era costós i molt lent (perquè aspiraven a la perfecció).

    Els llibres medievals tenen un text repetitiu i una il·lustració original. El triomf del llibre imprès va portar el triomf i la consolidació de les llengües vulgars.

    Certament, significava una “democratització”, però també una “provincialització”. Amb la impremta van triomfar només algunes llengües nacionals desplaçant definitivament a moltes altres que, per raons polítiques, no van ser afavorides pel nou invent.

    El periodisme ho canvia: el text és original i la il·lustració repetitiva en les gacetes.

    - El món de la impremta a través d'un altre mecanisme = Oferta i demanda:

    Ara es podrà seleccionar les novel·les, gacetes... Fan que es pugui accedir a una selecció. Quan un client entra no ho fa com autoritat, sinó que en virtut del mecanisme oferta i demanda.

    L'impressor és la nova figura de “empresari” que va determinar l'evolució de la vida intel·lectual en endavant, i de manera anàloga, la producció i distribució de notícies.

    Establiment dinàmic ! crea i activa en funció de l'oferta i la venda.

    El mercat actua estimulant o anul·lant la continuitat d'alguna cosa. El mercat intervindrà d'una manera absoluta en la comunicació.

    El successor del copista (periodista, escriptor, científic) es trobarà en un ambient cultural + elevat.

    Per primera vegada hi ha la ruptura amb la còpia. Ara es produeix.

    Conclusions =

  • La impremta facilita l'intercanvi d'informació per tota Europa (informació, ciència, cultura...)

  • És possible una nova interpretació del món no a partir de la còpia, repetició o tradició, sinó que a partir d'un avenç científic: l'experimentació, que portarà a una reflexió. Ex. Experimentació: heliocentrisme, ... situació del Darwinisme als EUA.

  • Predomini de la modernitat sobre la tradició.

  • La influència de la religió a la societat baixa, mentre que puja una nova actitud basada en la ciència.

  • La societat medieval entra en un procés de renovació. Nova relació d'aprenentatge. Es basa en la possibilitat de relació entre diferents autors per poder conèixer la realitat.

  • Es millora l'accés a la cultura clàssica. Rellançament d'aquesta cultura. Cultura clàssica + ciència = s. XVI i XVII.

  • Es facilita la transformació de l'home de súbdit a ciutadà. Possibilita que s'enfonsi la monarquia absoluta i es doni pas a una nova concepció de l'Estat.

  • Apareix el concepte d'opinió pública.

    • Primeres publicacions periòdiques

    Bibliografia:

    Col. Bosoms: “Gasetes de premsa dels s. XV-XVI-XVII”

    T-T: “Hª de la Premsa Catalana”, I volum

    H. Ettinghanusen: “La guerra dels segadors a través de la premsa de l'època”, B, Curial, 1993

    J.J. Antequera. “Carta de Colón” M, AE, 1992

    Gasetes

    S. XV - XIX: Gasetes són publicacions periòdiques de contingut bàsicament informatiu que presenten ja una periodicitat estable o regular.

    El nom de gazeta va sorgir a Venècia. Era el nom de la moneda amb la que es pagava els petits folis d'informació.

    Aquesta “gazzette” es presentava com un petit foli manuscrit doblegat. Les dimensions de cada cara, en els casos de les més grans, no excedien de 15 x 20.

    Les notícies, nombroses, es recollien en les quatre cares redactades de manera molt simple, sense cap explicació més enllà del fet escuet, que venia precedit per la data i el lloc de procedència. No tenien títol.

    Els seus clients estaven dins i fora de Venècia.

    Allà s'elaboraven, es feien copies, i es venien a través del correu regular, que sortia cada dissabte, a les diferents ciutats italianes, i més enllà.

    Aquest tipus d'informació manuscrita existeix a tota l'Europa urbana però és a Itàlia on tenen la major projecció pública.

    Les primeres gacetes impreses van aparèixer a Itàlia. En un principi no tenen caràcter periòdic, d'allà que tinguessin la denominació “d'ocasionals”.

    Aquests “ocasionals” són, en general, de petit format (de 20 x 15 cm o 15 x 10). Normalment són un plec doblegat, de quatre pàgines, algunes vegades de vuit. En molts casos la primera pàgina s'il·lustrava amb una xil·lografia i el text que podia començar en ella s'estenia a les dues pàgines centrals quedant la última en blanc.

    Aquests “ocasionals” s'ocupaven solament d'un únic argument, encapçalat per un títol genèric, seguit d'una continuació on s'especificava el tema en concret de que es tractés.

    - Característiques comunes a les gasetes:

    Constància d'una presentació similar.

    No presenten innovacions.

    Bastant estables.

    Estructura interna molt definida.

    - Acostuma a ser:

    4 pàgines (8 en casos excepcionals) iniciades per una il·lustració (la marca de l'impresor, signe de definició) o bé una il·lustració ampliatòria o definitòria del contingut.

    Seguit el text a 1 sola columna (màxim 2) i acaba també amb una il·lustració (però no sempre).

    A la última línia acostumava a haver el nom de l'impresor.

    Cossos gòtics (grafia de la impremta).

    Presentació estàtica, passiva, sense treball formal. La seva presentació no està sotmesa a un treball d'elaboració, anàlisi. No hi ha elaboració.

    A més d'estabilitat hi ha absència de treball (elaboració).

    Conseqüència = En el producte hi ha redacció però no atributs del procés comunicatiu (no selecció, priorització, anàlisi, comentari, expolicació ni interpretació).

    El preu sempre era el mateix.

    Freqüència: normalment setmanal.

    No hi ha paginació, la paginació apareix en els llibres per no crear desordre.

    La datació apareix quan hi ha moltes gasetes i no hi ha d'haver confusió (gaseta 1, 2, 3...).

    És un protoperiodisme: gasetes = cronicons però amb impremta.

    Al s. XV no existeix, només hi ha reproducció.

    - Procés de distribució:

    Escriptura - impressió - difusió.

    L'escriptura pot ser redacció (parteix de 0) o traducció (còpia literal).

    Procés que es pot veure alterat pel control polític (abans edició, posteriorment a redacció o una vegada impreses o distribuides).

    - Tipus de gasetes:

  • Monogràfiques: Un sol tema en el seu contingut.

    • Podien ser informatives i de temàtica diversa (literatura, successos,

    llegendari = imaginatiu).

    Polítiques (rerafons de caràcter bèl·lic, militar) o dedicades a

    aspectes socials (fan referència a la vida quotidiana, salut, etc...)

    Influència del món religiós, aspectes controlats.

    Són les més afectades pel control polític. Només llibertat a les que

    fessin referència a l'exterior (altres països).

  • Heterogènies: En les 4 pàgines hi ha 2 notícies o 3 (depèn extensió

    • paràgraf).

    Eren més habituals les notícies breus.

    Pràcticament totes de caràcter informatiu.

    No hi ha divisió entre països ni estats, ni política, societat,

    economia...

    Mateixa tipologia que les cartes manuscrites.

    Tipologia que arriba fins avui: Noticies no organitzades per països,

    matèries...

    Aquesta absència de treball implica un producte desordenat.

    Es presenta sense selecció i arriba fins a l'actualitat en el sentit de

    donar caràcter d'absència d'elaboració. Ex: 1920, La Vanguardia.

    - Utilitat:

    No és exclusivament de caràcter informatiu.

    Informatives: Polítiques (esdeveniments de caràcter militar)

    Socials (esdeveniments vida quotidiana)

    Variades: literatura, successos, llegendari...

    Va adreçada sobretot pel món de la societat (economia, comerç...).

    La informació econòmica, mercantil, és la utilitat que dóna absència de problemes

    (s. XV - XVIII).

    No hi havia informació política ni civil.

    Tenia una utilitat important pel món de l'economia i el comerç. Era informació

    necessària per la vida social i econòmica (no informació general).

    Publicacions desordenades, presentació inestable.

    Va adreçada al món de la societat: economia, comerç...

    Del XV al XIX: informació mercantil.

    Economia (al s. XVIII): en economia als règims per monopoli. S'autoritzen no per

    la informació sinó per l'economia.

    - Rutines:

    Contemporaneïtat: Aquest concepte és abstracte. Es publiquen notícies amb un espai

    d'uns tres anys.

    La difusió és a través de la reimpressió. Una gaseta es reimprimeix a diverses ciutats

    (circulació oberta).

    Pot haver traduccions als diferents llocs.

    Comerç actiu.

    El poder polític ( s. XVII - XVIII) intervé a través de:

    1. Publicacions

    2. Censura

    3. Paquets: Legislació =

    - Mesura preventiva. Evita el delicte per mesura preventiva. “Qui publiqui ...

    serà....”.

    - Mesura repressiva: Castiga una vegada realitzat. Actua de control. “Ningú pot

    publicar si...”. Castiga a posteriori (dóna més llibertat).

    L'Estat també intervé amb propaganda: Publicacions considerades peces de primer

    ordre en propaganda. Fan tres accions:

  • Presència: Full informatiu, propaganda de l'Estat.

  • Alteració. Modificació, manipulació.

  • Omissió: No explicar alguns fets.

    • L'Estat considera aquestes publicacions com a material per utilitzar. Renaudot fa

    l'anàlisi del procés de producció de premsa. Hi haurà una mínima selecció,

    priorització i interpretació.

  • Rutines de treball de les primeres gasetes:

    • Escriptura, còpia i traducció, revisió.

    Renaudot: Transformació del procès. Un procès en el que hi haurà una petita selecció, priorització, interpretació. Amb la presència del text editorial, farà un text de presentació en totes les gasetes.

    1eres gasetes: 1624: les de Roure (impressor), de Perpinyà. Considerada la primera

    gaseta catalana publicada.

    2ones gasetes: 1614: les de *Romeu de Barcelona. Primera gaseta periòdica de

    continuïtat en l'Estat espanyol.

    3eres gasetes: 1661: de Madrid, que donaran pas al “boletín del Estado”.

    * teoria de l'ofici de periodista:

    Periodisme: crònica de l'actualitat, servirà per futurs anàlisis. Analitza el seu

    treball, no es limita a copiar. Està fixant la història. Marca una veritat històrica.

    Qualitat i veritat.

    -----------------------------------------------------------

    A. Fernández: “Inquisició i censura de...” (s. XVII), L'Avenç 210 (1997).

    Renaudot:

    Gran figura de França.

    Naixement del periodista modern.

    Creador de la “Gazette de França”, la primera publicació moderna considerada ja periodística.

    Neix al 1586, a Londres, en una família burgesa protestant.

    Participà en l'èlit cultural i en acabar els estudis viatjà a Europa (on coneix les nouvelles i gasetes).

    Té valentia, intuïció i constància.

    Sòlida formació humanista.

    Torna a França i constata la misèria de les classes populars (hi ha taxa de mortalitat alta) i prendrà dos tipus de mesures (farà una reflexió).

    Escriu “El tractat dels pobres” (estudi sobre les classes populars) i desprès estableix unes mesures de caràcter personal:

    L'obertura d'un consultori gratuït (1619 fins als anys 30).

    Crearà un mecanisme singular al 29, un organisme “Burea d'Adresse et Rencontre”: Serà un organisme on hi haurà una activitat d'informació, informació laboral.

    Tindrà polèmica amb les tribunes judicials i periodístiques.

    És una persona popular i molt ben informada.

    Leclerk (frare) discuteix amb ell per la religió i la seva lectura.

    Es convertirà al catolicisme, però manté la voluntat popular.

    Leclerk coneix a Richelier (que tenia gran poder).

    Richelier tenia 3 objectius:

    La influència del catolicisme per sobre del protestantisme.

    És un polític al servei dels Borbons, vol que ells governin.

    Vol debilitar el poder de la noblesa a favor del poder hegemònic de la monarquia.

    1631: Richelier dona permís a Renaudot perquè faci una gaseta.

    La gaseta era similar a les existents (4 pàg., 1 columna, es venien al mateix preu).

    Al 1642 seran 8 pàgines. El tiratge 500 exemplars.

    Al 1638 el tiratge és de 1200 exemplars.

    La taxa de lectura de l'exemplar és molt alta i la taxa de difusió també, ja que hi ha una circulació.

    Són de preu elevat, el temps vigència és relatiu.

    - Contingut:

    Informatiu: polític i econòmic.

    Novetat de Renaudot: la informació es presenta ordenada.

    Difusió: èlits econòmiques, culturals, polítiques parisines. Distribució pel territori

    industrial francès.

    La vinculació entre Renaudot i Richelier serà considerada com una vinculació al poder.

    Interessa tenir les gasetes i col·leccionar-les (perquè volem tenir una informació conservada).

    - Objectius de la Gazzette:

    Econòmic, comercial (la Gazette ha de donar beneficis).

    Polític per Richelier: Una informació política que arribi = la declaració oficiosa,

    utilitzat al servei de l'acció francesa.

    Richelier serà una font de primícies i serà la visió, l'acció d'obtenir allò que

    interessa a la cort francesa, la posició guvernamental francesa.

    Per tant, dependència del poder (sentit crític).

    Al s. XVII les publicacions fan crítiques i propaganda (premsa clandestina i il·legal).

    Posició de Renaudot: A favor de la monarquia.

    Renaudot introdueix un concepte al recollir gasetes i tornar-les a reproduir.

    Fa una teorització sobre el periodisme (primers intents europeus). Triga anys 1631 - 40.

    També fa altres publicacions setmanals d'informació europea (Nouvelles).

    En els pròlegs que redacta fa una reflexió (l'opinió l'hauria introduït a les gasetes. Donarà lloc a l'evolució crònica, opinió).

    Reflexió: Text explícit, objectiu amb les seves gasetes “conèixer rumors tinguts per certs, també és conèixer la societat”.

    Rutina professional: recollir, seleccionar, imprimir.

    Coexistència:

    Les manuscrites: fins s. XV (Avici i publicacions sense constància)

    Les noves.

    Les gasetes.

    1ª meitat s. XVI. = Avici, Noves i primeres Gasetes

    1ª meitat s. XVII = Avici (residual), Noves i Gasetes.

    2ª meitat s. XVII = Avici (han desaparegut), Noves (menys) i Gasetes.

    s. XVIII = Només Gasetes. Contextualització, interpretació i valoració, no només conèixer l'esdeveniment com a les noves.

    Al s. XVII, França: “La Gaseta de Verhoe” (ser testimoni d'actualitat): gravats en fusta i planxa. Es transforma la imatge.

    Fins s. XVIII: on apareixeran els diaris.

    El periodisme francès influirà en el periodisme espanyol i català.

    Societat del segle XVI - XVII

    Al segle XVI apareix una societat de canvi, una evolució.

    El segle XVI és una etapa caracteritzada per una obertura física i mental (noves rutes comercials, però també nous móns d'idees).

    Hi ha, però, uns aspectes negatius: reincorporament de l'esclavitut, repressió contra les accions reivindicatives del camperol, el genocidi, la destrucció d'ètnies de manera directa.

    Trets feudals: predomini de l'agricultura. Societat agrària, rural.

    En l'aspecte comunicatiu l'augment: mesures de control sobre la impremta ja que el control és una forma de limitació.

    El resultat serà una desacceleració econòmica, una societat endarrerida tecnològicament.

    Amb tot, però, hi ha símptomes de canvi que podríem agrupar en tres grans aspectes (tot en una societat que controla la difusió, la circulació...):

  • L'economia feudal fragmentada domina tot. Hi ha l'aparició del mercat estatal.

  • Incipient economia mundial, ja no simbòlica, però etapa intermitja (circulació de

    • productes: Àsia, Amèrica), amb tendència al creixement. Economia pot ser a

    nivell mundial.

    3. Totes les possibilitats d'innovació que té l'etapa feudal: lletra de canvi = possibilitat

    d'un mercat estable per una societat dinàmica.

    La rígida societat feudal va desapareixent: misèria, massa que no evoluciona (ideològicament, socialment).

    Els mercaders: ascensió de la burgesia comercial, però apareix l'individualisme al costat dels tallers d'impressió.

    Individualisme tindrà una influència social: la filosofia s'emancipa de la teologia:

    1. Pensament lliure, determinat per la possibilitat individual, creativa.

    2. El racionalisme obté carta de naturalesa: la raó podrà ser considerada com una entitat pròpia, la raó ha de determinar el pensament.

    3. Apareix una nova moral, una nova ciència.

    4. L'experimentació determina la pauta de comportament d'aquesta societat.

    - Una figura representativa podria ser Servet. Estudiar un cadàver : sortirà la ciència (novetat), les lleis científiques: un fenomen es produeix sempre amb les mateixes condicions. Servet lluita contra la ciència oficial.

    Aquesta experimentació no és només en ciència, sinó també en la qüestió conceptual.

    Experimentació també en el terreny ideològic: la impremta tindrà a veure.

    - En l'Estat Modern s'haurà d'aplicar un control. Una censura pel control social.

    Al segle XVI el control serà aplicat de forma múltiple i sistemàtica per part del poder polític, social, i eclesiàstic.

    Poc a poc comença a assentar-se l'Estat però sempre sota aquesta característica de control que abans havia passat el feudalisme i l'església. (Canvi, però control =).

    - És una època en que apareixerà la burgesia. Nou estament social que lluitarà contra la aristocràcia i la monarquia.

    Fins al s. XIX conflicte latent pels controls de la monarquia i l'església, però amb la Revolució Francesa hi ha un canvi molt important. A partir d'ella unes noves pautes a la comunicació.

    Quan la burgesia té força social incorporarà el seu control, el seu model de societat.

  • Individualisme:

    • - El poder religiós ara ja no serà intocable (debilitament progressiu).

    - Els estats protestants donen el poder terrenal al príncep que tindrà també el poder espiritual. Això farà que a Europa no hi hagi el poder solitari del Papa, sinó que es singularitza el poder.

    Hi ha més possibilitats de tolerància, la qual cosa pot fer que apareguin noves publicacions. Més llibertat a l'hora de publicar.

    - Apareix una línia de divisió estable entre el que serà l'Europa protestant i l'Europa catòlica.

    - Apareix la llibertat de lectura i interpretació de la Bíblia i apareix la generalització enfront de la mentalitat de submissió medieval. Lluita entre la individualitat i la submissió.

    - Nova filosofia contra la tradició. Llibres on la possibilitat de modificació social hi és latent. Una possibilitat de canvi per tot el conjunt d ela població, no només de les èlits.

    * Possibilitat de circulació d'idees (Europa s. XVI - XVII). Innovació a través de

    l'acció de propaganda (premsa descriptiva : nou model s. XIX, transformació

    social).

    * Generalització de la imatge (patrimoni de la memòria) i les caricatures ?

    representació gràfica d'un fet imaginari o real que el dibuixant narra. Antítesi:

    entre idealització i sentit comú. No crítica d'un enemic, sinó a través de l'humor.

    Surt el popular al contrari de la lògica.

    L'Europa de l'Impremta

    Quan apareix, el bisbe Maguncio, diu: “pel bé de la societat convé que l'impremta estigui controlada”.

    1510 Encíclica papal: els perills de l'impremta per la salvació de l'ànima.

    Els monarques: Decrets durs, penes dures. Condemnar a galeres.

    Tanquen la lliure acció de l'impremta. Es prohibeix publicació i distribució.

    Es controla la possessió de textos manuscrits, a més de llibres i gasetes.

    La lliure circulació ideològica és penalitzada.

    Aquest règim té la desintegració a l'interior.

    Transformacions per la revolució econòmica i transformació ideològica.

    - Concili de Trento: Intentar frenar el protestantisme. Apareixen noves prohibicions per als llibres. Definició d'autorització eclesiàstica (llibre eclesiàstic: naixements, morts...)

    Fins al s. XIX no hi haurà la separació administrativa i eclesiàstica. Església té una gran influència sobre el llibre.

    El Llibre:

    s. XVI - XVII

    Còpies de la producció medieval tradicional.

    Impremta a través d'impressors innovadors : A. Manuzio.

    Procés:

    1. El llibre al s. XV: Contingut clàssic, tradicional. Presentació tradicional (gòtica).

    2. Llibre de presentació tradicional / contingut modern. Presentació clara / dora clàssica.

    3. Manuzio. Llibre més petit (butxaca), més assequible de format. Presentació: moderna, clara, tipografia nítida, escriptura vertical. Contingut clàssic o modern.

    És innovador, no es limita a la còpia, crea el llibre modern. Agafa fama per les

    grans creacions i impressors a la recerca de l'ideal humanista: societat culta que

    tingui el gran llibre assequible (el faran petit i econòmic).

    Els seus llibres es venen a Europa i tindran imitadors: un llibre carregat de

    referències als antics manuscrits impresos.

    Ell passa a la història com un transformador del llibre per la claredat.

    Permanència del tipus gòtic, però lletra romana.

    Explosió en el món de l'edició, obres de caràcter innovador: novel·la amorosa, de

    cavalleria... juntament amb l'explosió de l'obra clàssica però presentada de forma

    moderna.

    Apareixeran les Cartilles d'Alfabetització, per aprendre a llegir i escriure.

    No només ensenyaran els clergues, les persones podran llegir.

    Presència del llatí: llengua de cultura, però perd força per la llengua vulgar, es llegirà: quan s'escrigui en llengua vulgar.

    Tipus clàssic (lletra entenedora), i llengua vulgar: realment explosió de l'impremta (un segle després).

    - França:

    Resulta decisiva en aquesta etapa l'aparició d'una consciència política crítica oposada als poders dominants, que desembocarà en l'esclat de les revolucions polítiques de finals de segle.

    Varies causes interrelacionades van contribuir a la formulació d'aquesta opinió pública.

    1. la manifesta decadència de la societat del divuit.

  • l'ascens burgès i la confusió que crea com a conseqüència del manteniment dels estaments.

  • el naixement d'un pensament modern (il·lustrat).

    • Paral·lelament, es dona una transformació del públic: apareix un públic més jove, informat, burgès, en part femení, amb una viva curiositat.

    -----------------------------------------------------------------------

    La propaganda

    Elluc: “Hª de la propaganda” Veneçuela, Monte Avila, 1967

    Pizarroso, A.: “Hª de la propaganda”, M. Endema 1990

    J.M. Domenach: “La propaganda política”, París, Puf 1979.

    La propaganda és un fenomen que té una llarga tradició.

    Fins al s. XIX però no té un procés d'elaboració.

    Passa d'intuïtiva a científica per obtenir resultats, vol canviar el comportament d'una persona.

    Haurà de contemplar el discurs argumentatiu, el de les sensacions. Sobretot amb elements argumentatius per un impacte de transformació.

    Elluc: “És una acció exercida per un propagandista actiu sobre molts receptors passius”.

    La propaganda implica una acció de projecció.

    La propaganda es fa efectiva quan hi ha la trobada d'un objectiu per part de qui l'emet i una necessitat per part del receptor. Quan hi ha aquesta conferència es dóna el canvi d'actitud.

    Propaganda política: Gran influència. En la Revolució Francesa des de moltes instàncies, no només des de l'Estat que divulgava el seu diari.

    La propaganda és multitud de mitjans: literatura, art, llibre, cinema, ràdio... per canviar el comportament.

    Multiplicitat en el missatge: considerat pel receptor que s'ho arriba a creure com una veritat.

    Al s. XIX: l'Estat ha canviat, la societat ha evolucionat.

    4 característiques:

  • L'Estat Modern: mecanismes efectius (burocràcia efectiva, informació efectiva.

    • Grans lleis).

  • Facilitat de comunicacions: seguretat parcial en els camins (circularan productes

    • intel·lectuals).

  • Impremta més propera a l'actual: paper en rotllo, facilitat per fer multitud de

    • còpies. No lentitud artesanal.

  • La premsa s'ha generalitzat: la propagació podrà arribar a través de l'Estat, per la

    • millora de la impremta. El periodisme informatiu podrà influenciar els receptors.

    - J. Reed: Farà la propaganda de la Revolució Russa.

    - El Cartell:

    Esdevé un element al costat de la literatura (descriptiva, es dona una opinió). Voldrà aconseguir uns efectes. Animadversió i seguidors.

    - Literatura propagandística:

    Conseqüències positives de la literatura: catecisme ? passiu (aprendre la Constitució) catecisme polític actiu ? per exemple, perquè és bona la Constitució.

    L'argumentació farà evolucionar el mètode literari per aconseguir un impacte en la persona.

    La propaganda la farà l'Estat i els grups en contra.

    - Característiques de la propaganda temàtica:

    4 Característiques de la societat:

    1)Propaganda Social: Es podrà transformar la societat amb un ideari de canvi.

    La propaganda és un instrument a partir del qual la societat prendrà càrrec de la seva societat. Vol explicar unes idees socialistes, anarquistes, marxistes... Caldrà divulgar un ideari, uns líders, una història amagada pel poder. Dibuixos, articles d'opinió....

    La lluita entre blocs socials per aconseguir l'adhesió de la població.

    El sector que té el poder va en contra d ela propaganda.

    2) Propaganda Nacionalista: Té a veure amb les transformacions dels països:

    unificacions d'Alemanya i Itàlia. Guerres per territoris fronterers,... Anys

    imperialistes, unificar territoris, eliminar el poder papal. El romanticisme

    impregnarà aquest sentiment, el nacionalisme crearà una propaganda.

    3) Propaganda Política: Divulgació de l'ideari de progrés a través del

    desenvolupament de noves idees. Idea de Democràcia, Parlamentarisme.

    Partidaris de l'Antic règim: monarquia absoluta i Nou Règim: parlamentarisme.

    La nova monarquia se sotmet a una Contitució (guanyen nacionalistes) o

    monarquies eliminades. Adhesió de la major part de la població.

    Propaganda: pintura històrica (Delacroix: “La llibertat guiant el poble”).

    4) Aspecte Professional: La població ! el treball estava molt reglamentat: estava

    vinculat a la puresa de sang (havies de pertànyer a una ètnia determinada, a la

    fe...).

    Al s. XIX: La societat volcanviar les relacions socials, el sistema polític i el sistema laboral. Creació d'una societat nova.

    Edwards: “La propaganda és l'expressió d'una opinió o una acció per individus o grups deliberadament orientada a inferir opinions o accions d'altres individus o grups per a uns fins determinats”.

    Propaganda Política:

    La propaganda persegueix que hagi la projecció d'una ideologia al poder.

    Vol captar voluntats i un avegada guanyades, les vol fixar.

    Vol que hagi una legislació d'acció de govern.

    - La propaganda utilitzarà unes característiques, mecanismes de persuasió (seran fets de forma científica, amb elaboració).

    - La propaganda consisteix en un procés de divulgació d'idees a través de múltiples canals, en el terreny de la comunicació social, amb la finalitat de promoure en el grup al que es dirigeix que els objectius de l'emisor, que penetrin, i poden ser favorables o no al receptor.

    El poder polític, social, pot intervenir en el feix per al control de l'origen o la recepció.

    Mecanismes de control:

    1. Mesures de caràcter actiu: presència d'editorials, mesures que incorporin missatges.

    2. Mesures de caràcter passiu: censura, prohibició.

    L'objectiu que persegueix el control és arribar a tenir la direcció de l'opinió pública 8pau social, absència de crítica...).

    Resultats: Manipulació de la conducta, produïda per una conseqüència de tots els materials propagandístics que han sortit.

    Ideari dominant: la conducta ideal en els aspectes de religió, societat i política. S'estableix una religió oficial. Un aspecte de propietat intocable. I un sistema de defensa de la monarquia.

    El colonialisme: Element de destrucció d'alguns pobles. S. XIX: opinió evangelitzadora, de progrés, arribava a la població per la propaganda.

    La propaganda articula la creació d'enemics.

    “No son los sacerdotes que el pueblo vano piensa. Nuestra credulidad hace toda su ciéncia” Voltaire, 1718

    Abat Barruel: Memorias para servir a la historia del jacobinismo.

    - Els filòsofs lluiten per la destrucció del sistema.

    - La raó destruirà els antics valors. Destrueix la credulitat.

    Els antecedents de la Revolució Francesa donen una canvi, un canvi a través dels filòsofs, la raó i el discurs intel·lectual.

    Els filòsofs per l'acció de transformació:

    - Gabinets de lectura: on es podrà llegir la rica prodcció periodística o premsa escrita, les diferents publicacions.

    - Clubs: Grups creats per afinitat ideològica. Nucli individualitzat, amb projecció social, promourà les idees. Hi haurà un progrès ideològic: idees discutides i projectades.

    Com es modificarà la societat?

    A través de les idees - eix: aquells conceptes que han quedat arrelats en el conjunt de la societat.

    Les idees es projectaran a la societat pels clubs i els gavinets: idees d'igualtat, fraternitat i llibertat.

    Els drets seran globalment acceptats per la societat.

    Les idees circularan i seran assumides.

    L'Antic Règim caurà.

    El combat de les idees serà tan important com el de les idees.

    Els filosofs pensaran que la premsa és un instrument de les masses, però tindran una opinió fluixa (Rosseau, Voltaire).

    Paral·lelament aquesta opinió contrària, la premsa circulava i haurà un món en canvi.

    Lluita pel control ideològic: en el sistema absolutista = control i repressió, però hi haurà una obertura a través del llibre.

    La circulació ideològica serà present en la Revolució Francesa.

    - Com serà la comunicació a França del s. XVIII:

    Controlada, basada en el sistema repressiu autoritari. Un monopoli perquè no hi hagi noves publicacions. Especialització de la premsa abans de la Revolució, mínima: publicacions científiques = Journal des Savanta. Al 1730 aquesta publicació té 12.000 suscriptors. A Madrid una publicació de tipololia semblant: “El diario de los literatos de España” (1.000 exemplars, desapareix).

    Característiques:

    - Les publicacions lluiten per arribar al mercat: pel contingut, que tingui interès pel mercat.

    - Apareix un discurs de professionalització. Poder empresarial de premsa.

    Panciconke: és considerat pels francesos com un dels primers empresaris de premsa. A través del diàleg i una argumentació sobre el periodista: diu que ha d'haver exactitud (veritat) i claredat: periodisme clar, entenedor, perfectament assumit per la societat i imparcialitat.

    - A través del periodisme: Conèixer la realitat del moment. Donar la realitat (informació, conflictes...). Informació: científica, cultural.

    Període del 1718 al 1789

    Projecta el que les publicacions s'estenguin: grans tiratges, còpies, creixement de capçaleres.

    A Anglaterra: 1780 : 10 milions

    1820 : 30 milions

    Perquè la societat és diferent.

    A París: 1800 : 12 diaris (Barcelona:1, Madrid:1)

    1880 : 80 diaris (Barcelona:20, Madrid:30)

    Al s. XIX: expansió de la premsa.

    Al s. XVIII: creixement de les capçaleres i tiratges que augmentarà al XIX.

    Possibilitat de transformació gràcies a la premsa, encara que no sigui revolucionària.

    La premsa al s. XVIII possibilitarà la circulació d'idees.

    La premsa a la Revolució Francesa

    Nova etapa de comunicació a través de la Revolució francesa.

    - Una burgesia que utilitzarà la premsa per al seu discurs.

    - Aquells sectors. proletariat. masses urbanes, s'articularan amb una posició crítica.

    - La reconversió de l'església: ja no tindrà el poder ideològic i crearà nous canals d'influència.

    Pierre Albert: 4 Etapes de la Revolució Francesa en relació a la Comunicació:

  • 1788 - 89: La conquesta de la llibertat.

  • 1789 - 92: Llibertat limitada.

  • 1792 - 94: La premsa víctima del terror.

  • 1794 - 99: Lluita contra la premsa.

    • Un nou període 1800 - 15 amb Napoleó:

    L'evolució de la comunicació de l'Antic Règim i serà la Comunicació Moderna.

    Farà censura en el nou marc social. Existirà una codificació. Introduirà uns conceptes com Parlamentarisme i Sobirania Popular.

  • La premsa participa ne la lluita per tenir el control social. El burgès, les classes populars tindran el control.

  • La Revolució ha guanyat, l'Antic Règim cau. No hi ha censura en les publicacions, i dins una mateixa temàtica, al política es subdividirà en capçaleres de cadascun dels sectors polítics: naixement de la premsa política.

  • Les publicacions que donen suport a la Revolució Francesa, o premsa contrarrevolucionaria. Ex: "L'amic del poble", "L'amic del rei" ; lluita d'aspectes i "L'amic del rei" queda suspesa: guillotina.

  • Aquelles publicacions de la revolució són perseguides.

    • - Característiques:

    • La premsa encarna sota el concepte de llibertat una creació creativa rellevant, possibilitat de transgresia: colors, opinió, imatge...

    • Canvien els vestits. Els sans - culots: vestit - ideologia. Nou calendari: Thermidor...

    • La Revolució imposarà un ordre basat en la raó.

    • El model de llibertat:

    Per primera vegada en la societat una necessitat de llibertat de premsa: assajos, etc... sobre la premsa.

    Al s. XIX: a Europa es lluita per l'Antic Règim i el Nou: parlamentarisme,... liberals / conservadors.

    L'escenari de les idees es desenvoluparà en la premsa.

    Una part de la premsa articularà la Revolució.

    Els conceptes: llibertat de premsa apareix al s. XVIII a França.

    La Declaració dels Drets Humans: llibertat de premsa i sense aquest no s'entén la democràcia.

    Llibertat de premsa: llibertat en la creació de publicacions, capçaleres, canals, llibertat de continguts i llibertat del lector. Possibilitat que el lector pugui assumir aquests continguts, que no sigui castigat per l'obtenció de premsa.

    La llibertat impulsa a transformar la premsa: Del sistema informatiu autoritari al sistema informatiu liberal.

    Assistim a la transformació de la comunicació i apareixeran nous gèneres informatius: seran basats en l'articulació d'un tractament que no és la còpia.

    L'opinió, la informació carregada d'interpretació, i un nou model d'especialització.

    Assistim a un model d'informació política: esdeveniments sotmesos a un tractament.

    Apareixerà un model reivindicatiu.

    Propietat / Control

    Contingut

    Objectius

    Mercat

    Informació

    Sistema Informatiu Autoritari

    Polític: el rei dona permís per un diari

    Arbitrari (depèn de l'humor del rei)

    Polític

    Monopoli (la monarquia - règim de monopoli)

    Dirigida

    Sistema Informatiu Liberal

    Econòmic: si tens recursos

    Legalitzat (ha de ser penat per la reglamentació)

    Econòmic

    Competència

    Lliure

    Sistema Capitalista Actual

    Legalitzat. Control Administratiu (mínim: petites public. màxim: grans public.

    Obert (mínimes lleis)

    Duals

    Duals

    Lliure

    La Premsa Popular

    Que apareix a Europa a la 3ª part del s. XIX.

    La premsa progressista és substituïda per la premsa burgesa.

    - A França i Anglaterra:

    La premsa a començaments del s. XIX diversificarà temàtica i tècnica.

    Apareix un públic urbà, l'èlit dona pas a la majoria.

    Es dona una política i economia de mercat.

    En el cas francès hi ha liberalitat en l'empresa i la producció.

    Aparició de la burgesia financera i comercial i el sistema informatiu.

    Hi ha uns canvis:

    • La Revolució francesa trenca amb el sistema tradicional i incorpora una nova operativa política periodística. Ens trobem amb el liberalisme en la pràctica empresarial i periodística. Apareixeran limitacions. Però la premsa serà entesa com a lliure.

    • En el cas anglès es basa en el parlamentarisme: apareixeran lleis i desapareixeran en successives publicacions. Procés d'avenç i retrocés. Aquesta normativa juga un paper de servitud a les publicacions. Paralel·lament: control de les publicacions.

    En el cas anglès la premsa burgesa ha garantit l'ordre polític. La premsa burgesa defensa el sistema polític anglès i la premsa radical el voldrà destruir.

    Apareix amb la premsa un conflicte social i polític. Aquests dos models estan en lluita.

    La classe política aplica uns mecanismes per la supressió de la premsa radical: hauria quedat marginal al cap d'un temps i quedarà victoriosa la premsa burgesa.

    Procés de Substitució:

    - La premsa burgesa és molt minoritària, per que té un preu molt elevat. Al 1829 a Londres 17 publicacions diàries. Times: 10.000 exemplars. Sun a nova York: 40.000 exeplars. Premsa europea i premsa populista nord - americana.

    A Anglaterra la premsa és cara. és d'una minoria, d'una èlit. La premsa és vehicle de referència.

    - La premsa radical és venuda als carrers per venedors que criden.

    - La premsa al s. XIX: els venedors la compren a la impremta.

    La política que fa l'autoritat:

    S'instaura un carnet de venedor i hi haurà detencions. Així no es podrà vendre el diari. Detencions arbitràries.

    Els quinzenaris: detencions de quinzena. Era una mesura de repressió, junt amb les multes.

    1830 - 40: Publicació "Guàrdia": 800 venedors x 500 detinguts. Els seus directors són empresonats.

    El contingut d ela premsa obrera era crític (cultural i reivindicatiu) amb l'autoritat.

    La premsa radical defensa la llibertat de pensament, la d'actuació i la llibertat d'edició (batalla durant tot el s. XIX).

    - Característiques de la premsa radical:

    • Contingut lliure.

    • To crític, polèmic amb la realitat política.

    • Venda oberta.

    - Mesures que farà el govern:

    • Atacar venedors i directors.

    • Mecanisme administració: imposa una normativa o taxa que encareix el producte, però la burgesia ho pot aguantar per la seva empresa i la radical no.

    - Apareixerà:

    • Premsa d'instrucció: vehicula uns continguts per la higiene, la informació.

    • La premsa sensacionalista: components populistes, moral burgesa. Defensa de l'ordre dominant.

    • La política guvernamental: veu la competició entre la premsa burgesa i la radical.

    La premsa radical fracassa per tot això.

    Les taxes són altes, a finals del s. XIX, decreixement de les taxes per vendre diaris. La premsa radical es veu afavorida, però al premsa burgesa s'abarateix i té més beneficis.

    La premsa radical no té la publicitat, ni prou tiratge i ha de pujar el preu.

    - Ajudes de l'Estat a la premsa:

    • Directes: Revistes de pensament que estan desapareixent. Subvenció econòmica a la premsa per la societat: creativitat, esperit, coneixement.

    • Indirectes: L'Estat deixa de percebre la quantitat d'ajuda a la publicació.

    Les taxes tenen un concepte d'ajuda indirecte i s'estimula l'hegemonia de la premsa burgesa en detriment de la radical.

    El "Dumping": Mesura per la competència. Baixant els preus al màxim i un cop eliminat i aconseguit, el monopoli torna a disparar els preus.

    La premsa radical és escombrada.

    A la primera meitat del segle XIX hi ha un conservadorisme important.

    L'aplicació de les constitucions és difícil i duren poc.

    A la segona meitat s'estableixen constitucions com a consens contra l'autoritarisme, etc...

    A França, el 1871: La comuna de París.

    Components de literatura dins la premsa.

    La premsa radical té un desenvolupament d'influència i es produeix un joc. Al 1887: departament dels comunars pels revolucionaris per desafavorir la premsa autoritària.

    Apareix la propaganda obrera com a competència de la radical.

    - La propaganda obrera:

    S'articula en:

    Reivindicacions puntuals: materials, reglamentació del treball, millores de sou...

    Aspectes ideològics: crítica, defensa d'uns conceptes, lluita política, solidaritat.

    • Paral·lelament arriba la divulgació d'aquests idearis a la societat en tres blocs:

  • Societats clandestines per que els seus membres no siguin coneguts: De caràcter filosòfic: Maçoneria. O de caràcter polític.

  • Sindicats autoritzats: Societats o sindicats autoritzats per la societat se Socórro Mútuo. Ideologia important.

  • Associacionisme: Pel moviment obrer i un ideari burgès, de caràcter instrumental.

    • Es basaran en la paraula oral: míting, propaganda, i la paraula escrita per l'abolició de l'autoritarisme.

    L'Estat intervé en el camp periodístic a través de reglamentació, ajudes i competència. Esdevé editor dels mitjans de comunicació.

    - Anglaterra:

    La premsa del segle XIX es caracteritza per la lluita per aconseguir aquelles notícies d'última hora que permetin unes tirades majors.

    Aquesta primera generació de la premsa popular es caracteritza per:

    a) Ús de totes les tècniques de comunicació conegudes per fer arribar al poble els textos impresos.

    b) Capacitat tècnica per un augment constant de les tirades, paral·lel a una reducció dels costos de producció.

    c) Una mentalitat industrial que identifica l'èxit amb el benefici econòmic.

    d) Un mercat en potencial augment, quantitativament significatiu en les primeres concentracions urbanes i qualitativament empès per necessitats de supervivència, doncs la instrucció era l'única via d'escala en la piràmide social.

    e) Una infraestructura de capacitat creixent tant en la distribució del producte, a través de les xarxes ferroviàries, com en la recepció de notícies, a través de les xarxes telegràfiques i telefòniques.

    f) La voluntat explícita dels Estats liberals consolidats i del pensament i moviment burgesos triomfants d'utilitzar els diaris com medis d'educació de les masses per la democràcia.

    El Periodisme Nord - americà

    Bermeosolo. "El origen del periodismo amarillo" Rialp

    J. Tebbel: "Breve hª del periodismo norte - americano" Muntaner & Simon

    1833: The Sun. benjamin H. Day

    1835: N.Y. Herald. James Garden Bennet

    1841: N.Y. Tribune. Horace Greely

    1851: N.Y. Times. Raymond

    Mimetisme estricte.

    Pautes nord -americanes des dels anys 30.

    The Sun és dels primers periòdics.

    Un diari arriba a les més altes taxes pels continguts que arriben a la població.

    Es crearà una complicitat.

    Grans tiratges.

    - La Història:

    Quan arriben els immigrant, es crearan tallers d'impressió amb el mateix format que els europeus.

    Apareixeran uns noms: Harris (un dels primers del periodisme nord - americà).

    Fa una publicació al 1690: Publik Ocurrences (un dels primers periòdics estables).

    Harris serà conegut més enllà de Boston.

    De tipologia és semblant a l'europeu, però és un periodisme que dona projecció en la vessant econòmica.

    Es desenvoluparà durant la Guerra de la Independència, on serà utilitzada pel poder polític. Premsa informativa.

    No totes les publicacions seran de caràcter econòmic:

    American Museum (finals s. XVIII) es plantegen els grans conflictes: la negritud i la posició o educació de la dona, des de la igualtat.

    Durant el conflicte de la Guerra Civil, la premsa tornarà a ser un escenari de caràcter ideològic.

    La discussió per la Constitució d'EUA serà considerada pels mitjans de comunicació amb una gran importància.

    Hamilton: aplicacions teòriques de la tipologia del model d'Estat.

    Apareixen aquestes publicacions a través de les quals creix el periodisme.

    - Característiques de la publicació "The Sun":

    • És igual que una publicació europea (amb els mateixos recursos tècnics).

    • Els resultats a través d'un procés de transformació, innovació, trenca amb la rutina.

    • Després d'una capçalera, una generosa il·lustració: realista o imaginativa, amb una càrrega crítica.

    • Apareix un text que vol ser elegit pel lector, és un text amè, amb un contingut no estrictament informatiu i molt elaborat: Creatiu.

    • A la segona pàgina: notes breus.

    • A la 3ª i 4ª: molta publicitat.

    - La presentació canvia:

    • Tamany llençol (format) i altres formats: foli, etc...

    • Contingut creatiu: que s'apropa a les Noves per la imaginació i la creativitat.

    • Llenguatge precís: una descripció veraç que atraurà al lector.

    • Es basen en la informació en l'excepcionalitat dels fets: catàstrofes, desgràcies individuals (morbositat), i també els delictes de crònica negra.

    • La publicitat: de caràcter econòmic i utilitari.

    Aquestes publicacions no són delimitades, sinó que es produeix un mestissatge pels elements comuns de la premsa.

    Redactors d'un diari passaran d'una secció a l'altre: Innovació contra la rutina i la tradició.

    És un periodisme dinàmic per la venda i els lectors.

    Periodisme populista, però amb una capacitat de reflexió.

      • Dos models de periodisme entraran en conflicte.

      • Es buscarà un públic que es guanya.

      • Competència entre les capçaleres.

    Bennet: Situa el periòdic com el llibre, com un vehicle de pensament, un periòdic de caràcter sensacionalista.

    El periòdic com un element econòmic, religiós, de propaganda.

    El periodisme nord - americà serà novedós, comercial, creatiu, tempestuós.

    El diari de Bennet: situació important dins la societat.

    Els dos diaris aniran ampliant el tiratge i la competència.

    2 models de diari on hi ha punts de diferència però també punts semblants.

    - Greely:

    Amb el seu diari aquestes pàgines per informació i contingut canviarà això.

    "El Tribune": fomentar el benestar social.

    El preu: fer el diari més barat, rebaixar el preu del diari contribueix a la seva expansió i creixement.

    Greely té un soci, Dana, que escriu un codi professional de com la publicitat pot actuar per la influència.

    El seu diari captarà un gran públic.

    --------------------------------------------

    Ens trobem en un periodisme dinàmic.

    El periodisme aspira a ser protagonista de la realitat.

    Apareix una nova visió: El periodisme entès com a passió per la realitat.

    El periodisme evoluciona d'una forma molt diferent a EUA que a Europa.

    El periodisme a EUA exercirà un paper de lideratge:

    - Uns recursos notables (capacitat creativa pels recursos de que disposa).

    - La població que va a EUA és una població nova.

    - Al Nord hi ha una absència de lleis romanes, d'una tradició basada en la legislació, es crea una nova història, unes solucions noves, a noves necessitats.

    I EUA s'articula per la convergència dels tres sectors i aleshores hi haurà un creixement diferent.
    -------------------------------------------------

    A. Pizarroso: “Hª de la premsa”. M, 1994, Cera

    (Rev. Francesa /EEUU/Renaudot/Impremta/I i II G.M.)

    F. Bermeoso “El periodismo amarillo”

    - Objectius del periodisme nord-americà segons Hudson (premsa de 1690 - 1872):

    (Hudson parla de Bennet i del “Herald” però són extrapolables a tot el periodisme d'EUA) 6 característiques del periodisme nord-americà:

    1. Respecte per las Constitució i la prosperitat dels EUA. Defensa del

    legalisme i prosperitat de l'economia d'EUA.

    2. Expansió i progrés de la ciutat de Nova York (Xicago, o d'on sigui el diari).

    3. Donar totes les notícies recents completes i verídiques d'arreu del món. Informació

    globalitzadora.

    4. Comentar amb claredat, llibertat i independència.

    5. Comerç i civilització. Promocionar la llibertat de comerç.

    6. Es fa un diari innovador i cosmopòlita. Publicació que pensi en anar més enllà,

    ambiciosa.

    La premsa sensacionalista

    Pulitzer: Periodista considerat un dels millors professionals del país.

    Marca els textos per l'exactitud. Aspira a la precisió, la rigorositat.

    Desenvolupa un criteri: L'interès humà ? Posibilitat de donar al públic el que els

    pot interessar amb una alta capacitat emotiva. Fórmula per donar sortida a

    materials que no tenen que passar per criteris rigorosos.

    Selecció temàtica.

    Operativitat sobre els continguts: selecció de paraules, composició del text... Hi ha un treball formal (= que als fulletons). S'implica la literatura en el sentit de creació. Textos amb creativitat que capta la suggestió als lectors.

    Apareixen elements: selecció del tema, interès humà (temàtica específica).

    Titulació: crida l'atenció.

    Ús de la il·lustració mostrada també amb detalls que provoquin impacte.

    Tractament: Hi ha d'haver una qualitat, una persona ha de poder escriure bé

    aquests articles.

    Resultat: Producte d'èxit que converteix a la premsa en el primer sistema de lectura de masses.

    Així apareix la possibilitat que la crònica de successos prengui una nova dimensió. Dimensió + àmplia.

    La premsa sensacionalista opera amb aquests aspectes:

    5 tipologies en l'estructura essencial del periodisme sensacionalista ? Informar a través de =

    a) Relat: Relatant segons la sensibilitat del cronista. Relació de fets. No apareix la

    còpia sinó la narració segons sensibilitat. Cròniques amb opinió personal

    (no neutres).

    b) Interpretant: Segons el cronista que deforma. Introdueix variables a la taula de

    valors del públic.

    c) Silenciant determinats fets. Mitja veritat.

    d) Desproporcionant els fets. Magnificació, enlairament.

    e) Prefabricant els fets. Periodista passa d'espectador a protagonista.

    La Guerra de Cuba serà el camp on aquestes tècniques seran aplicades.

    Pulitzer dóna pas a Hertz. Hertz aconseguirà que el periodisme sigui de masses.

    La Guerra de Cuba és ideal per aplicar aquestes tècniques per projectar el periodisme. Aquest periodisme crea un clima col·lectiu a favor de la guerra. El periodisme és de masses i pot moure la seva opinió.

    Nova dimensió del periodisme gràcies a Hertz, utilitzant aquestes tècniques. Diari de Hertz ? dinàmic, fa que la política quedi relegada a un àmbit menor.

    Periodisme intervencionista. Seguretat en temàtica però tractament molt meditat.

    Hertz ? Grans titulars (aportació visual). Il·lustracions de gran format on apareixen detalls i alguns elements informatius.

    Si no hi ha fets s'inventen.

    Hertz va a un periodisme cada vegada + agosarat.

    Pulitzer va cap a una versió més crítica.

    Hi ha un creixement molt important d'aquestes publicacions amb renovació de continguts.

    Conclusions de Pierre Albert:

    1. Aquests continguts fan que hi hagi una reacció de violència en la premsa.

    Diaris han de competir pel mateix públic.

    2. Gran dinamisme dels diaris nord-americans que propicien l'expansió d'empreses

    diverses, millores tècniques i trenca, a finals del segle XIX, per ser un element

    nou a l'anterior.

    3. Canvi constant que va produir la premsa dins el nombre de capçaleres. Es desenvolupa

    constantment durant els segles XVIII - XIX i a finals del XIX tornen a baixar.

    Esplendor anys 20 - 30 després del crack del 29 que acaba caient en picat. El

    tiratge (nº exemplars) creix i es manté.

    24 - 11- 99

    1. Comunicació a la I GM

  • Evolució a la I GM

  • Situació a la I GM

  • Anglaterra

  • França

  • EEUU

  • Alemanya

  • Comunicació després de la I GM

    • La Comunicació a la I Guerra Mundial

    Rumor: Divulgació per via oral d'un fet amb la capacitat que té el conjunt de la població

    en fer-ho seu.

    El rumor arriba a tenir credibilitat.

    És un dels vehicles d'informació que en temps de guerra pren una importància

    màxima.

    Origen vinculat en una finalitat de satisfer la curiositat.

    S'arriben a dictar sentències penals per qui propagui rumors.

    Té una importància notable dins la societat.

    Iª Guerra Mundial:

    Conflicte on entra una dimensió geogràfica molt extensa. Molta població afectada (bombes, fam...).

    En la I GM apareix:

  • Societat on hi ha un ple desenvolupament tecnològic i empresarial (etapa de

    • plenitud). Empreses disposen d'utillatge potent, es poden comunicar fàcilment informacions. Als anys 20 apareix el màxim desenvolupament de l'utillatge. Apareix la premsa de masses (tiratge massiu), públic urbà (no només èlit). La premsa és entesa com un negoci (activitat comercial).

  • Públic molt nombrós i interessat que segueix la informació amb interès perquè apareix un ampli ventall temàtic i ampli ventall de diversificació de mitjans (per el desenvolupament d'empreses, producte i públic). Nous vehicles: cinema (no de ficció) entès com a documental informatiu. Informació basada en la imatge. Cinema mut, blanc i negre.

  • Auge, millora de tots els elements de comunicació. Millor qualitat, abaratiment del producte. Publicacions adreçades a l'entreteniment tindran un gran tiratge. Apareix la novel·lística popular amb continguts ideològics. Cartells, propaganda, es millora molt.

  • Societat de masses desenvolupada. Hi ha una constant millora de la persona que treballa en el periodisme, millores en:

    • - Camp d'aprenentatge (escoles especialitzades)

    - Camp de pluri-professió (pot treballar només d'això) ! professionalització

    (nou estratus social).

    El periodista adquireix la possibilitat de dedicar-se a la seva labor:

    S'especialitza ! periodista d'agències, corresponsal, fotògraf... Multiplicitat

    laboral. El corresponsal a la I GM serà el grup més dèbil de la cadena

    comunicativa.

    Estat crearà plataformes comunicatives en el origen (adquireix monopoli, crea agències, publicacions...).

    En l'origen també instaura la censura, el control legislatiu. També autoritza els desplaçaments dels corresponsals.

    En l'origen la comunicació està controlada per l'Estat.

    En el destí també és controlada perquè el producte serà censurat prèviament a la distribució.

    Per primera vegada la comunicació és una arma de guerra més enllà d'un vehicle propagandístic.

    Es creen oficines de guerra especialitzades:

    Objectius d'aquestes oficines =

    1.Tractament per primera vegada científic de la comunicació.

  • Esforç que es fa ha de donar uns resultat ! impliquen coneixement a través de la diversificació.

    • No es tracta de donar una imatge primària de l'objectiu a complir sinó es tracta de poder arribar a influir no a través de l'eslògan sinó per discursos més elaborats.

    La premsa no pot ser crítica perquè ha desestimat aquesta capacitat.

    Publicacions noves ! vehicles de propaganda estricte. Apareixen vehicles d'aparença neutre però amb rerafons afectat.

    Premsa que fins aleshores havia actuat amb una vessant informativa contempla molta diversitat però pren partit per un dels bàndols, encara que pot actuar d'una forma ambivalent.

    Premsa que actua com a activitat comercial però subestima la seva capacitat crítica per intentar que la premsa col·labori amb la causa de l'Estat.

    Evolució

    Etapes de la comunicació a la I GM

    1

    1914 - 15

    Guerra de moviments

    Control

    Censura

    2

    1915 -16

    Guerra de trinxeres

    Informació i propagada es confonen

    3

    1916 - 17

    Crisi

    Domini poder polític/civil de la comunicació

    4

    1917 - 18

    Guerra de moviments

    Desig de pau

    Opinió pública cansada

    Blocs:

  • Etapa d'exaltació. Població creu que la guerra serà curta.

    • Vessant comunicativa on apareixen de forma plena els controls (censura).

    La premsa s'arrenglera voluntàriament al costat del govern de cada bàndol.

    Premsa popularitza el sacrifici, l'esforç.

  • Guerra no s'acaba. Apareix trauma de guerra de trinxeres (fred, fam...).

    • No hi ha possibilitat d'una victòria ràpida, s'han de mantenir les conquestes

    fetes.

    Mantenir alta la moral de la tropa i la reraguarda.

    Perd credibilitat la informació que surt d'origen oficial.

    Apareix connotada una voluntat propagandística que crea desconfiança.

    Rumor té més credibilitat.

    - Corresponsals: creador d'un material d'una alta qualitat.

    Vehicle entre diaris i lectors.

    Material d'elaboració pròpia, no només comunicació de notícies:

  • Elabora una comunicació que pugui donar ambient. Visió que fa

    • referència a un text amè (visió entorn).

  • Fa interpretació, anàlisi de l'esdeveniment, explica antecedents,

    • característiques profundes. Cròniques de qualitat històrica, política,

    estratègica.

  • Text literari que comporta nota de bellesa.

    • Resultat:

    Fa aixecar el tiratge del diari.

    - La Vanguardia es converteixen un dels diaris de més tiratge de Barcelona a la I GM. Cròniques recopilades en un llibre (podien fer un a l'any).

    El corresponsal aporta un toc personal, verificació pròpia. La censura i

    control de la 1ª etapa i la informació i propagada confoses de la segona

    provoquen el descrèdit dels corresponsals.

    Crisi d'informació. Les publicacions perden interès i al 1917 hi ha una crisi

    política greu.

    Reforçament des del poder polític i civil que afecta a la comunicació:

    Més controlada perquè no pugui escapar-se cap element que pugui dur a

    discussió.

  • Es vol resoldre la guerra.

    • Organismes especialitzats en anàlisi, propaganda, quedaran i seguiran desenvolupant tasques d'anàlisi.

    La I GM va suposar greus dificultats per la majoria de les empreses periodístiques.

    Tot i l'augment de la demanda de notícies originat per la guerra mundial, la censura per una banda, i la manca de paper i de publicitat per l'altra, van imposar una dura prova de resistència a les editors.

    Situació de la comunicació a la I GM

    Anglaterra:

    Anglaterra tenia corresponsals al costat de l'exèrcit i portava un ambaixador

    econòmic.

    Corresponsal - militar - comerciant.

    Apareix un discurs d'unió entre el comerç, l'exèrcit, i el periodisme.

    No cal censura, el periodista sap el que ha d'explicar.

    Govern fa una llei de secrets (6 agost 14): Of The Realm Act. Normativa de

    defensa del regne a partir de la qual s'imposa la defensa de l'Estat i permet

    censurar i prohibir.

    Control d'emissió de censura i de recepció amb censura posterior.

    Govern pot actuar sigui la que sigui la contingència.

    El Ministeri de Guerra crea una oficina de guerra “War Office”, amb la finalitat

    de dirigir la informació militar (campanyes de guerra psicològica ! envia

    pamflets a la reraguarda enemiga...).

    Es crea una oficina especialitzada per donar als governs neutrals informes. Ex:

    1915 ! Informe Bryce, fet en 30 llengües. Situació de multiplicitat idiomàtica

    per convèncer països de la maldat d'Alemanya.

    Propaganda molt elaborada.

    En el moment bèl·lic la comunicació es multiplica perquè persegueix un objectiu: donar una construcció a l'acció militar i política.

    La comunicació és part del que passa, el silenci també és important en un conflicte bèl·lic.

    La propaganda britànica a la Primera Guerra mundial va estar molt per sobre de la de la resta de països que van intervenir en el conflicte.

    En primer lloc, perquè tant l'opinió pública com els partits laborista i liberal es manifestaven obertament en contra de la seva participació en el conflicte.

    En segon lloc, perquè Gran Bretanya era l'única potència europea que no tenia un servei militar obligatori, per la qual cosa la mobilització general portava amb ella unes implicacions polítiques.

    La Guerra Mundial: França , Alemanya i EUA

  • França:

    • La propaganda no té una qualitat i la informació és controlada.

    S'organitza un ou sistema informatiu, sota el control militar.

    Les relacions dels militars i la premsa no són bones des del cas Dreyfus, així, tota la informació es limita a comunicats oficials i els periodistes tenen prohibit l'accés al front.

    La repressió pot ser feta abans de la publicació = censura prèvia o posterior.

    - Posterior: La repressió més contundent: aturar la difusió (segrest).

    Es prohibeix la difusió de publicacions.

    - Censura prèvia: intervenció voluntària o no a través d'un funcionari que autoritza o no

    la difusió abans de la impressió.

    Tipus de censura prèvia:

    1. Autocensura: El publicar o no.

    2. Censura prèvia: Un article que pot tenir problemes i ho elegeix l'advocat, que dirà si

    hi ha problemes o no. També hi ha una altra censura prèvia: la prohibició = Això

    no es publica.

    3. Permís o prohibició del que ha de sortir. L'autoritat actua quan es publica una

    publicació que no interessa i es produirà el segrest. Després d'aquest ve una

    sanció, perquè el segrest sigui efectiu (perquè sinó podria arribar tard, quan ja

    s'ha venut).

    França és un país que al 1914 vol donar una informació amb una certa llibertat. Però el conflicte fa que hi hagi un control (vigilar continguts) una repressió (continguts no acceptats) per part de la política.

    Paradoxa: Elements nous com ara els tècnics, molt interessants, però que per finalitat política no es poden fer servir, no s'utilitzen. També altres possibilitats que no s'explotaran.

    En la dècada del 10 al 20 hi ha uns elements que la premsa no pot utilitzar:

    - La part tècnica: fotografies prohibides per finalitat política. No es pot mostrar el rostre

    negatiu de la guerra. Haurà d'aparèixer, per tant, la fotografia heroica.

    - El lector perdrà interès en la premsa perquè no els hi mostra tot. El control de la

    imatge vindrà seguit del control del text i hi ha pèrdua d'interès del mitjà de

    comunicació escrit.

    La premsa ha arribat a una gran maduresa com a premsa de masses, però que no pot actuar.

    En temps de guerra, es fa un control molt seriós de la comunicació.

    Accions que pot fer la premsa:

    1. Discutir amb el govern i així hi haurà la censura prèvia (menys repressió): Pacten el

    que hi haurà.

    Quan una publicació és segrestada ocasiona una pèrdua econòmica (la publicitat

    no es pot cobrar).

    I la desaparició de la difusió fa que els lectors comprin un altre diari i es perdi la

    fidelitat (més pèrdues futures si el segrest és llarg o hi ha més segrestos).

    2. Intentar donar una elements nous:

  • La crònica ambiental (premsa costumista: d'interès humà, descripcions

    • amables amb aspectes poc problemàtics,...). No dóna informació.

  • La creació d'una premsa especialitzada:

    • - Premsa del front (per als soldats de la 1ª línia o per als serveis centrals). Aquesta dóna un impuls de lluita, estímul moral i serà una mica una evasió. Qualitat literària serà superior. La fan els mateixos soldats o bé un organisme central (dos diferents cares).

    - Premsa humorística: Única oportunitat (al costat de la lectura, però aquesta és més difícil d'arribar a la gent) que pot tenir la tropa d'evadir-se de la situació de la trinxera. Ha de ser amb il·lustracions i textos senzills.

    - Jugar a claus: Satírica però controlada. No és un objectiu implicar-se políticament. És una altra possibilitat d'evasió.

    - Premsa clandestina: amb un alt valor ideològic.

    La comunicació a França =

    Hi ha periòdics prohibits: L'Aurore, Le Suècee

    Els alemanys actuen en la comunicació a través de la propietat. Intenten influir a França (també són reprimides). Paul Bolo serà afusellat per acceptar diners dels alemanys. La població la segueix però poc.

    La població civil comença a dubtar de la informació oficial. La premsa no compleix la seva missió essencial d'informar i criticar.

    La propaganda a França és dirigida i controlada pels polítics i no aconsegueix els seus objectius, en canvi l'anglesa aconsegueix el seu efecte.

    A França no ho aconsegueix pel control del poder polític: és ordinària, rutinària, i amb pocs mitjans que cansa a la població. Hi tingut una dèbil qualitat la propaganda en mans civils.

  • Alemanya

    • Al 1914 a Alemanya s'havia arribat a la cota màxima històrica de 4.221 publicacions periòdiques.

    Durant la guerra unes 500 edicions autònomes i unes 400 regionals van deixar d'aparèixer.

    La limitació del paper de premsa va a arribar al 1917 al 50% de la quantitat utilitzada abans de la guerra. En la majoria de casos aquesta reducció s'aplicava a les pàgines d'anuncis, amb la qual cosa els diaris perdien una important font d'ingressos, i al mateix temps, el volum es va reduir entre un 42 i un 67%.

    En el terreny propagandístic, les autoritats imperials no van saber atreure la col·laboració dels periodistes.

    Després d'imposar la censura prèvia, al 1914, l'Alt Estat Major alemany s'havia encarregat de canalitzar tota la informació a través de l'agència Wolff, que estava al seu servei.

    Al 1917, davant l'adversa situació militar, els caps militars van crear la seva pròpia agència informativa, dirigida pel General Ludendorff. Tots els diaris passaven abans de la seva publicació per una cadena de censors militars d'àmbit nacional, regional, i local.

    Els continguts eren subministrats, dues vegades per setmana, mitjançant una conferència de premsa que, a la vegada havia sofert prèviament la censura de sis autoritats diferents.

    Donat que aquests mecanismes van ser utilitzats sistemàticament per falsejar la informació i enganyar al poble sobre l'estat veritable de la situació militar, a partir de 1917, molts diaris, sobre tot de tendència socialdemòcrata, que abans havia callat per protegir a les operacions militars, van començar a dissentir públicament.

    La informació és controlada.

    Té la tipologia d'una societat dirigida pels militars.

    La operativa: no possibilitat de diàleg.

    S'actua a través de l'ordre, la prohibició i la repressió.

    La comunicació és dirigida i centralitzada.

    Les oficines de premsa actuen en funció del monopoli i no hi ha possibilitat de millorar (no estimula la competència). Rutina ! baixa qualitat.

    La propaganda no aconsegueix res perquè està sota una perspectiva totalitària (no hi ha argumentació, hi ha una ordre).

    La propaganda no és elaborada. La seva filosofia és impregnada d'autoritarisme.

    La informació és controlada, no hi ha creació, no possibilitat d'obertura, de crítica.

    Argumentació no vàlida: no creïble, no acceptada perquè no és elaborada.

    En les informacions es silencien les derrotes i es magnifiquen les victòries. Es perd credibilitat. La informació es silencia, perd tota credibilitat.

    La propaganda francesa: sota mans civils. A alemanya estarà sota mans militars (aquesta aconseguirà menys efecte que la francesa).

    La població a Alemanya no es creu ni la informació ni la propaganda (perquè no és elaborada).

  • EUA

    • Per la tipologia tècnica hi ha una premsa de masses, voluntat d'informar, obertura. Tenen un suport econòmic i uns governs que volen obtenir resultats.

    La divulgació de la propaganda i la informació serà d'un component privat, per tant serà molt dinàmica i qualitat (hi haurà competència).

    La major part de publicacions independents.

    El govern encarregarà informació a agències i mitjans públics.

    Hi haurà grans periòdics: “NY Times”, “NY Herald”.

    A EUA tindrem l'aparició d'una propaganda científica, a través d'organismes descentralitzats que actuen amb una tècnica impecable i vol aconseguir resultats. La propaganda persegueix uns objectius molt definits que han de ser avaluats. Si una cosa no funciona es fa una de nova (constància). No és el primer que es fa el que surt, es perfecciona.

    S'aconsegueixen elements a través de la imaginació, del tractament “científic”.

    A EUA el poder civil té sota les seves obres al poder militar.

    I es fa una acció d'inferència a través d'un centre:

    Comitè d'Informació Pública (CIP) ! acció propagandística a través de la “secció

    domèstica”, que voldrà aconseguir una moral de lluita en temps de guerra, o

    moral de simpatia als aliats.

    Fa una guerra psicològica per obtenir resultats: rumors, cinema, dibuixos

    animats...

    Vol crear una opinió contra Alemanya.

    La secció Exterior vol actuar sobre els països aliats, els neutrals i els adversaris.

    Serà feta amb mitjans materials notables.

    Aquest organisme aplica tècniques publicitàries a un discurs polític: una acció que no

    s'utilitza de forma indiscriminada i intuïtiva, sinó que s'utilitza de forma

    experimentada en: colors amb continguts, textos...

    S'ha de canalitzar a una població cap a unes finalitats.

    Conclusió

    1. premsa, com a empresa, després de 1918 veurà com els seus tiratges creixen.

    2. També les empreses s'hauran acostumat a través d'unes normatives democràtiques a

    dependre d'un poder polític.

    3. La concentració dels mitjans per la pèrdua de publicitat.

    La premsa tindrà problemes per aconseguir recursos i hi haurà la concentració.

    4. En continguts: es limita la funció crítica (per l'associació premsa - Estat). Resultat !

    la premsa va perdent la funció crítica.

    Augmenta el sensacionalisme de la propaganda.

    5. Els organismes nous no desapareixen: oficines de guerra... Es manté la seva finalitat.

    La propaganda s'utilitzarà amb una finalitat de recerca ! estudis de la comunicació.

    13 -12 - 99

    La Comunicació a la II Guerra Mundial

    P. Bonin: “Así hablaban los nazis”, B Dopesa, 1973

    Zeman “Nazi propaganda”, Londres, Faber, 1943

    La propaganda i la comunicació també estan en guerra.

    La propaganda en el sistema liberal: Hi ha una defensa de la democràcia.

    La propaganda del sistema totalitari: Propaganda que abasta tot el conjunt de la societat.

    II GM apareix d'una forma clara i definida la informació moderna tal i com la coneixem avui.

    Anys 39 - 45: La informació ha tingut un canvi extraordinari. No només tecnològic, sinó perquè la societat ha canviat.

    Informació: Influencia plenament a la societat.

    No va adreçada a minories sinó a tot el conjunt de la població.

    La comunicació es mostra com un aspecte determinant dins d'aquestes

    societats.

    La premsa coexisteix ja d'una forma habitual amb altres mitjans audiovisuals.

    Ràdio i cinema es van multiplicant.

    Cinema sobretot en base a documentals.

    La informació multiplica les visions, els canals de difusió, té nous objectius i centres d'atracció quan va creixent la diversificació de la societat.

    Nova utilitat social:

  • En el marc liberal: Informar (Tb hi ha la voluntat d'influir)

  • En el marc totalitari: Influir (Tb la voluntat d'informar).

    • Gradació determinada pel sistema polític (influència - informació).

    Apareix nova acció de la propaganda. ¿?

    Del 39 al 45 apareixen els estudis moderns de la comunicació.

    Per primera vegada es fixen en la repercussió de la comunicació a través de tota

    la tipologia d'utilitat analítica que es coneix.

    No es tracta de conèixer sinó d'avaluar els resultats.

    Per primera vegada la comunicació científica serà assumida pel conjunt dels

    sistemes polítics.

    Diferències sistemes liberals - totalitaris:

    - Liberal: (EUA) Dinamisme molt elevat.

    - Totalitarisme: (marxista) Rutina.

    Però eficaces: Científiques.

    Estudis analitzen la pròpia propaganda i la propaganda enemiga.

    Anys anteriors a II GM:

    Gran transformació política.

    Nous imperis i altres desapareixen.

    La II GM és més brutal que la I GM:

    Conflicte sense límits, no regulació moral.

    S'actua amb una brutalitat inaudita, que des del sistema liberal també és

    impulsada (bombes a habitants).

    Va comportar una guerra sense límits.

    - Propaganda: paper d'anul·lar la consciència cívica, moral.

    - Informació per finalitats militars.

    - Paper dels mitjans de comunicació és determinant per legitimar situacions

    polèmiques.

    Es poden considerar la informació i la propaganda com a armes de guerra.

    Model liberal:

    Caracteritzat per =

    1. Objectius compartits: El conjunt de la població i el conjunt d'autoritats parteixen

    d'una identificació pel que fa referència a un objectiu a aconseguir ? victòria.

    Ideari comú de la democràcia (ideologia comuna) ? fa que la comunicació tingui

    unes característiques especials = Comunicació que vol donar la capacitat de la

    implicació.

    2. Model de contraatac: S'utilitza per donar una reacció a la propaganda de l'enemic.

    Parteix en aquest cas d'una informació que ha de ser fiable i creïble ? informació

    basada en imatges, fotografies... A partir d'aquesta credibilitat pot aconseguir la

    seva influència. Prestigi ? per aconseguir influència. Model de persona:

    periodista.

    3. Cobertura mundial: Això determina que aquesta propaganda arriba pràcticament a tot

    el món. També voluntat d'arribar al conjunt de la població amb les llengües

    pròpies. Documentals que sota la cobertura informativa hi ha una voluntat

    d'influir. Ràdio: apareix emissió en múltiples vessants idiomàtiques. Es legitima la

    informació del bàndol liberal com a la informació de la democràcia: + genuí, +

    fiable. Es difondrà al món una informació basada en la defensa d'aquesta

    ideologia. Voluntat d'influir en el món a través de la difusió de la pròpia escala de

    valors.

    Model totalitari o Marxista:

    1. No apel·la a aquesta terminologia des d'una vessant interna.

    2. Model de persona: psicòleg, funcionari, el que escriu notícies i fa la funció de periodista.

    3. Es caracteritza sobre tot per nacionalitzar tots els mitjans de comunicació a titolaritat pública. Implica el control de la comunicació.

  • ISKRA: Una de les primeres publicacions revolucionàries ? = idea. Revolució com a transformació del pensament = valor revolucionari de la premsa.

  • Efectes de dependència dins de la relació de continguts per part de l'Estat:

    • Comunicació d'Estat a poble.

    Adoctrinar el poble.

    Ha de ser signe ideològic de la permanència, perpetuació i expansió del socialisme.

    Ha de ser peça clau en la transformació de la societat.

    En la guerra la premsa és un instrument que el govern utilitza per adreçar-se a la població.

    6. Tipologia basada en totalitarisme, basada en rutina o falta d'iniciatives.

    7. Resultat: autoritat ho controla.

    Es planteja una dualitat entre sistema liberal i sistema totalitari:

    Sistema liberal: és també qualificat per la moderació (credibilitat).

    Conclusió: Arrela la idea de la democràcia a tot el món occidental.(conseqüència)

    - Comunicació a Anglaterra:

    Situació de “llibertat vigilada”: Censura acceptable, però volen donar

    informació objectiva. Minimitzen les derrotes i maximitzen les victòries.

    - Conclusions de la comunicació a Anglaterra =

    Organismes actuen en una triple direcció:

    Sensibilitzar l'opinió pública per optimitzar recursos (materials de que es pot

    disposar siguin posats en la maquinaria de guerra).

    Incrementar allistament de voluntaris (població passiva: jubilats, dones, puguin

    implicar-se en la guerra a través d'activitats per treballs d'infermeria,

    comunicació... per alliberar joves de les seves tasques per combatre).

    Mantenir la moral de la població.

    Propaganda no basada en la repetició.

    Stalin: Discursos de totalitarisme.

    Churchill: Discursos que apel·len a la intel·ligència.

    Gran Bretanya: Transferència de prestigi. Persones importants donen part del seu capital a una idea exterior (premis Novel fent crida contra mines antipersona).

    La propaganda anglesa és múltiple (novel·la negra, edicions especials...).

    La informació intenta transmetre objectivitat però la propaganda dóna altres elements.

    Balfour diu que “els objectius britànics són persuadir a la població, que s'impliqui, als aliats que segueixin sent-ho i als enemics que seran derrotatas”.

    EUA: Posició determinant perquè té indústria de comunicació molt important.

    Dona a conèixer la necessitat de posar-se en oposició dels totalitarismes.

    Vol donar una dimensió planetària al conflicte.

    Vol esforç de la ciutadania: posar tota la maquinària del país a favor d'aquella

    idea.

    Democràcia no tant intenacionalista en el sector econòmic.

    En termes generals, la propaganda tenia com a objectiu la mobilització de tota la nació en

    l'esforç bèl·lic i es va dur a terme a través, per suposat, de tots els medis de comunicació,

    especialment la ràdio i el cinema.

    L'enemic tornava a ser descrit, com a la I GM, com brutal i sense pietat, sense que faltés un

    toc de racisme respecte als japonesos.

    Els soldats aliats, sobretot els nord - americans, eren exaltats com a herois a través de tots els

    medis.

    Oficines que actuen en creació de propaganda i guerra psicològica. 2 principals:

    OSS: Oficina de serveix estratègics.

    OWI: Oficina d'informació de guerra. Office of War Information.

    Objectius: adreçat a la població d'EUA, tropa i població enemiga.

    Instruments múltiples (professionals).

    La tipologia central és la població basada en aspectes on la publicitat té la

    finalitat de ser massiva i impactant.

    Col·laboració amb el sistema anglès per crear oficines conjuntes per donar

    Resultats de major incidència al treball final.

    Ràdio: Nova empenta. Ja fa retransmissions en directe.

    Programes especials (“Això és la guerra” ? imatges de penalitats del

    front). Programes dedicats a població selectiva.

    Guerra d'ones, adreçades a la població.

    Cinema: En 3 dimensions =

  • De ficció: Crea pel·lícules mostrant imatges herois, èpiques, acció

    • individual ? força a la imatge del valor, disciplina... Donar estímuls als

    reclutes.

  • Documentals: Finalitat àmplia. Documentals són un gènere que

    • pràcticament ha desaparegut del cinema. Documentals informatius =

    realitat que es vol conèixer per la proximitat de les càmeres.

  • Dibuixos animats. Acció adreçada al gran públic. Finalitat clarament

    • informativa d'un comportament. Es crea Fricksi el gat - soldat que lluita

    contra els nazis (heroi de ficció).

    Objectius a batre: sistema propagandístic enemic.

    Prohibició de pel·lícules, documentals... alemanys en cinemes aliats.

    Alemanya:

    A finals de la I GM, tot i que militars i polítics sabien ja des de mitjans de 1918 que la guerra estava perduda, el poble alemany va seguir enganyat per mitjà de les notícies censurades sobre la veritable situació.

    La revelació pública del desastre va desembocar en mobilitzacions obreres que es convertirien, en algunes ciutats, en una revolució de caire comunista.

    La República de Weimar neix, doncs, rodejada d'adversitats socials i polítiques que marcarien la seva curta història.

    La Constitució de Weimar va consagrar la llibertat d'expressió. Tot i així, el govern tenia àmplies possibilitats per intervenir arbitràriament.

    L'arribada al poder de Hitler (1933) no significa cap gran canvi respecte al contingut de la propaganda nazi que des dels anys 20 tenia uns continguts molt definits:

    Culte al poble alemany, anticomunisme, atacs a França i Gran Bretanya,

    reivindicacions territorials, antisemitisme.

    Al 1933 el partit nazi té poder i domini absolut sobre els mitjans de comunicació.

    Quan Hitler puja al poder pot comptar ja amb una organització periodística centralitzada i molt eficaç. Al llarg de 1933 perfeccionarà aquesta organització amb una sèrie de mesures repressives.

    A partir de 1933, el Ministeri de Propaganda ofereix diàriament conferències de premsa, per repartir les consignes que han d'aplicar-se per la redacció de tots els articles.

    Després del 33, la informació es va convertir en simple propaganda del règim hitlerià.

    La premsa jugarà solament un paper secundari en l'escala dels medis de persuasió ideològica.

    El mètode propagandístic més utilitzat en el Tercer Reich va ser el discurs polític.

    A Alemanya el nivell de relació amb els mitjans de comunicació és molt alt, per tant la trascendència de la propaganda era molt important.

    Una de les principals preocupacions del III Reich és l'acció de la propaganda.

    Significativa, i amb una gran qualitat de resultats: Difusió serà més fàcil.

    Robert Ley: desenvolupa la primera oficina (DAF, Front Alemany del Treball), la missió de la qual serà difondre el missatge del nazisme.

    Materials: 2 tipus =

    1ª visió suau: Oferir uns materials adequats a la tipologia mental de les persones

    (adreçat a funcionaris de segon nivell), material assequible, senzill,

    butlletins monogràfics (una publicació que desenvolupa un sol tema: el

    Reich i la conquesta d'Europa), i una altra adreçada a funcionaris

    amb responsabilitats.

    2ª visió: No és habitual fer llibres. Missatges a partir de ràdio (implicació masses

    populars).

    Els intel·lectuals seran despreciats (generen dubtes, esperit crític no interesssa).

    La propaganda no serà feta per intel·lectuals ni per a ells.

    Propaganda “barruera”, tècnicament més basta, no elaborada, però que impacta.

    A la DAF hi ha una literatura suau (revista) i la més dura en forma de llibre.

    Apareix la primera publicació: “Seleccions polítiques de llibres i diaris” perquè sigui llegida i faci efecte (selecció adequada als seus interessos).

    DAF s'ocupa de donar una informació i materials que puguin ser rellevants.

    Ministeri de propaganda: J. P. Goebbels.

    Polític alemany que influeix a través d'aquest ministeri.

    Del 27 al 33 dirigeix un diari del partit: “Der Angriff” (a l'atac).

    Al 28 és nomenat cap de propaganda del partit.

    Hitler li encarrega l'acció política i psicològica del poble alemany.

    Al 33 és anomenat ministre de propaganda i informació (càrrec que tindrà fins la

    seva mort).

    Escrivia uns diaris que van aparèixer pòstumament (escrits al 42-43 i apareixen al

    48) i fan referència a com valora la propaganda.

    El partit nazi arriba al conjunt de la població alemana.

    Maquinària propagandística vol implicar tot el procés de la comunicació, no només mitjans, vol controlar organitzacions, art, turisme, entreteniment...

    Resultat: Audiència és col·lectiva (altaveus al carrer, a les fàbriques...).

    A partir del 33 aquesta publicitat crítica desapareix i les publicacions que es fan des de la premsa crítica seran prohibides.

    La propaganda que el ministeri ha de controlar es molt clara i entenedora.

    Ha de garantir bons resultats.

    Obsessió per paraules clau, conceptes on hi haurà una reiteració (pàtria, raça...). Allà hi jugarà la imatge, la música...

    Ha d'actuar en molts mitjans i amb repetició.

    La propaganda també actuarà sense necessitat de conceptes morals.

    Serà alterada, realitat manipulada i silenciada.

    Mentida posada amb discreció (perquè sinó pèrdua de credibilitat).

    Però com que hi havia un control de tots els mitjans de comunicació, la mentida que arribava a la població era la única (veritat no arribava), era la única veritat.

    Propaganda de guerra.

    Premsa = autocensura.

    Control de la propietat absolut.

    Fotografies fetes des d'una dimensió que com a document mostren unes connotacions estudiades. Voluntat d'influenciar per la utilització de la foto.

    Informació: s'usa la mentida i el silenci.

    Els medis audiovisuals van tenir també un paper propagandístic molt rellevant, especialment la ràdio.

    Ràdio: Vehicle de propaganda preferit pel sistema polític nazi.

    Clara consciència que la ràdio és l'instrument del s. XX.

    Les transmissions radiofòniques havien començat a Alemanya el 1923, en forma de programes musicals.

    Goebbels sabia que la ràdio era un instrument idoni per la propaganda de masses, superat solament pels discursos directes, oferts a la població en espais oberts. D'aquí que tots els programes radiofònics es convertissin en portadors de missatges propagandístics: els programes musicals van ser interromputs per intercalar-los, i els d'entreteniment acompanyats de consignes polítiques.

    Fritze:

    Locutor que se li encarrega la responsabilitat de la ràdio.

    Farà que la ràdio pugui tenir una presència i una força notable.

    Utilitzarà la música amb tota la potència que pugui.

    Intenta captar atenció de l'auditori per unes trompetes potents que cridin

    l'atenció quan hi ha notícies noves.

    Informacions rutinàries es destaquen també amb una sintonia especial cada

    vegada que parlin d'un front diferent.

    Sempre seran marxes militars entusiastes, dinàmiques, per encomanar entusiasme

    a l'auditori.

    Fritzche crea uns programes especials, d'alta qualitat: els diumenges al matí

    perquè la població no vagi a missa (xq no escoltin els clergues: sermons, únic lloc

    públic on es poden expressar opinions).

    L'assistència forçosa als actes organitzats pel partit, va ser completada amb l'escolta obligatòria dels discursos en locals públics (restaurants, bars) i en les empreses.

    El cinema era un mitjà artístic idoni per plasmar la ideologia nazi.

    Al tractar-se, com la ràdio, d'un medi amb una tecnologia nova, de gran potencia gràcies al seu impacte visual, i de possibilitats infinites de reproducció i de difusió, el cinema va rebre l'atenció preferent de Goebbels.

    El preu reduït de les entrades i la popularitat del mitjà en totes les capes del públic, el van convertir en una important font d'adoctrinament, disfressada de divertiment.

    La propaganda nazi va ser altament eficaç a l'interior d'Alemanya, perquè va saber oferir al poble humiliat pel Tractat de Versalles i enfonsat en la miseria econòmica, una nova cosmovisió i la imatge d'un futur prometedor, per l'obtenció del qual cap sacrifici era massa gran.

    10 - 1 - 00

    Ràdio s. XX

    Llibres: P. Albert: “Hª Ràdio”

    Ll. Basset: “De las ondas rojas a las radios libres”. Ed. Gustavo Gili

    Falta d'arxius sonors per la manca d'aparells tècnics que conservin el so (magnetòfons i gravadores apareixen als 50).

    No hi ha possibilitat de conservar els programes però sí els guions.

    Presència de la telefonia anava vinculada al que era una perllongació .

    Telègraf i telèfon: 2 invents que faciliten la proximitat de les persones.

    La presència física ja no és important.

    Ràdio: arriba la informació al públic sense la presència física del locutor.

    També s'arriba més enllà de les minories, a àmplies capes de la població.

    Primer mitjà de comunicació que s'instaura d'una forma molt eficaç en el conjunt social en tant poc temps.

    Gran revolució comunicativa del segle.

    1913: A Europa hi ha aprox. 300 estacions de telègraf oberts al públic: a les principals

    ciutats d'Europa (tenen la possibilitat que hi hagi una forma de comunicació entre

    la població). Transmeten informacions privades.

    Telèfon: A principis de segle només organitzacions oficials, èlits, grans empreses. El té

    una minoria. Fins anys 20 el telèfon queda reservat a la èlit.

    Aquests dos medis no generalitzen una pràctica entre la població.

    Ràdio està feta per amateurs, no periodistes.

    Petita presència de la ràdio, feta per amateurs, vinculada a aquests invents però que no ha arribat a crear una tradició: millora ràpidament.

    - EUA:

    Implantació de la ràdio:

    Any 21 - 50.000 aparells

    Any 22 - 600.000 aparells

    Any 25 - 4 milions

    Any 27 - 6 milions

    Any 29 - 10 milions

    Any 38 - 26 milions, 650 emissores.

    El grau de cobertura és altíssim.

    En orígens l'ús de la comunicació és compartida. Aparell és compartit per

    veinatge o amistat.

    Règim jurídic inicial és un règim de llibertats, tot i que ràpidament el poder polític

    té una acció de control:

    Primer una normativa de titularitat: Ones són de l'Estat, ell dóna llicències

    (mesura de control polític). 1912: Ràdio Act (primera disposició de

    control). Això fa que la ràdio tingui una certa seguretat perquè no hi

    haurà multitud d'emissores que bloquegin la seva àrea d'influència.

    Possibilitat de no tenir massa competència en l'àrea.

    Continguts de la ràdio:

    En una primera etapa: Música i cançó.

    Anys 20: diàlegs humorístics.

    Posterior: Informació, opinió, discursos polítics, campanyes electorals...

    (a més a més del que hi havia).

    Ràdio: mitjà dinàmic, possibilitat de canviar al marge de normatives i des d'una

    perspectiva interna.

    1928: Campanya Hoober. 40 milions de persones segueixen la campanya

    electoral.

    Anys 20: la ràdio és informació i entreteniment.

    Anys 30: la ràdio serà informació i propaganda (a més d'entreteniment).

    - Anglaterra:

    Apareix una estació: British Broadcast Corporation (BBC) a l'any 22 com a

    estació privada feta per companyies de material elèctric.

    Contingut: basat sobretot en la informació.

    1 Bloc de programes informatius caracteritzats per una aurèola d'objectivitat i credibilitat. Informació feta amb rigor i eficaç.

    2 Segon bloc: programes de caràcter formatiu. Basat en interès dels oients i servei que poden donar. Per primera vegada es democratitza un tipus de coneixement. El coneixement es posa a l'abast d'un nombre elevat de persones. Presència de la tecnologia de l'ensenyament. Programes molt ben elaborats. Possibiliten la millora de l'ensenyament.

    3 Tercer Bloc: Programes de cultura popular. Programes que fan referència a un contingut que accepten les classes populars. Possibilitat de donar varietat és remota: No tenen retransmissions en directe i f els programes en directe: Hi ha teatre llegit i música. Teatre llegit té un èxit espectacular.

    Any 20 es fa un salt endavant fins inici II GM.

    Entre guerres entra la propaganda i una utilització de la ràdio per finalitats polítiques (només havia existit a països autoritaris. URSS). Aliança ràdio - Estat. Estat atorga privilegis a emissores i empreses volen més publicitat.

    Anys 30 apareix una visió professional (tant a EUA com a Anglaterra). Apareix per:

  • Ha millorat el procés tècnic.

  • Professionalització amb l'entrada de periodistes a redacció i locució més enllà d'amateurs.

  • Reglamentació per part de l'Estat més enllà de la simple llicència. Apareix una extensa i completa regulació del món radiofònic.

  • La publicitat penetra amb un creixement imparable.

  • Especialització temàtica de continguts. Les emissores s'especialitzen. Emissores d'informació, d'educació...

  • Apareixen cadenes on les innovacions tècniques són ràpidament assimilades per millorar qualitat i aconseguir més diners.

    • La publicitat és l'estimulant de la transformació radiofònica.

    Indústria discogràfica s'hi vincularà ràpidament.

    Acabada la II GM la propaganda política continuarà dins la ràdio, dins de la guerra ideològica, en campanyes polítiques...

    La ràdio és important perquè és “real” a diferència de la premsa: és possible a través del present influir a través de la percepció.

    Ràdio juga un paper clau en moltes guerres i revoltes.

    Conseqüències que tindrà el periodisme en la seva vessant pràctica a partir del final de la II GM

    Periodisme escrit

    Característica de la comunicació després de 1945:

    Apareix una triple especialització: en el treball de periodista, el mitjà i el lector.

    1. Periodista: Adopta ja una línia concreta, s'especialitza. El creixement de la indústria de la comunicació comporta la professionalització. S'especialitzen en formació i professió.

    2. Mitjà: No ha estat sempre igual. Apareixen mitjans especialitzats en temàtica (publicacions adreçades a una tipologia de publicacions especialitzades). Apareixerà també la subespecialització. Ex: premsa esportiva (dins, premsa de futbol)...

    3. Públic selectiu. El públic s'especialitza en unes publicacions que pren com a models propis i que segueix. El públic també marcarà la possibilitat d'inserir dins la publicitat.

    Amb l'especialització apareixerà un nou factor:

    Increment tècnic en tot el procés de comunicació. Perspectiva d'utilitzar tots els avantatges de la tècnica per abaratir costos, qualitat producte...

    Això es farà en les tres facetes:

    1. Increment tècnic en l'elaboració, ja no artesanal ni individual, sinó que passa a ser una peça d'un engranatge.

    S'introdueixen característiques que dóna la tècnica: màquina d'escriure.... Gran canvi es produeix a finals de la II GM quan l'empresa té una noció diferent de la competència.

    Encara s'estan produint canvis. Informatització, redacció.

    2. Procés tècnic de producció. Es millora també la impressió, la qualitat d'aquesta i la qualitat de reproducció amb fidelitat.

    El paper, però, és de menys qualitat, no és de roba, es deteriora.

    3. Es millora també la recepció / distribució: mateix sistema, dificultat nuclis rurals allunyats encara que milloren les autopistes. Això ocasiona encara un enfortiment de la premsa estrictament local. La tècnica no ha pogut superar problemes d'ubicació geogràfica de la població o distribució del producte.

    Empreses: Opten per creixement i diversificació múltiple. Això afecta en 2 aspectes =

  • Intensitat de continguts: Periodista no participa en la decisió de la selecció del tema. No iniciativa individual, sinó muntatge col·lectiu. Empreses amb cada vegada més poder.

  • S'impliquen en iniciatives que són de merchandising. Abraça nous aspectes per penetrar en un mercat més dividit i amb més competència.

    • Al mercat es produeixen tres grans fenòmens del 1945 a l'actualitat:

  • Reducció de capçaleres. El nombre de diaris baixa en picat fins arribar a

    • una posició que és la tendència d'un sol diari per ciutat.

  • Apareix un creixement de tiratge de diaris per capçalera. Tiratge diaris ha de créixer per rendibilitzar l'entrada de publicitat. Però tiratge global dels diaris d'una zona no augmenta. Estancat. La massa total de tiratge no creix en relació a la població. Tiratges creixen dels 40 - 60. Als 60 para de créixer.

  • Continguts. Els diaris creixen en nombre de pàgines (nº de superfície impresa). El diari vol donar cada vegada més informació, més materials.

    • TV

    Comença d'una forma una mica casual.

    No es va a la recerca d'un invent sinó que apareix i se li dóna una aplicació diferent.

    Des de que apareix l'invent fins que s'aplica passa un període llarg.

    20 - 30 ja es coneix la TV però fins els 50 no serà utilitzada pel conjunt de la població.

    La TV és el suport comunicatiu amb més èxit en la història de la comunicació.

    Cronològicament la primera emissió televisiva apareix al 1929 a Londres: BBC (1/2 hora diària).

    Any 36 la mateixa estació fa serveis regulars: 1ª estació que fa aquests serveis.

    Anys 40 pràcticament totes les capitals europees tenen una estació televisiva.

    Problema tècnic: l'aparell té un nombre de línies baix - baixa qualitat. No es pot fer muntatge, imatge fixa, estàtica. Desprès s'anirà produint dinamisme (procés lent).

    Problemes de difusió: No antenes de qualitat. Fins anys 50 el creixement és molt lent.ç

    1947: 30.000 aparells (EUA).

    1948: 150.000 aparells

    1949: 1 milió

    1950: 4 milions

    1960: 30 milions

    Publicitat genera increment de finançament a la TV.

    A diferència de la ràdio (empreses elèctriques), les indústries de TV aniran amb independència.

    Nous sistemes de reproducció d'imatge i so, i de transmissió comporten major qualitat de la imatge, més nombre de canals, més varietat de temàtiques com de creixement d'horaris.

    La TV no desbanca a la ràdio però aporta nous elements de proximitat per la imatge i el so.



    Tal vez te pueda interesar:


    Descargar
    Enviado por:Seek And Destroy O Sikanda
    Idioma: catalán
    País: España

    Palabras clave:
    Evolució històrica de la ComunicacióPsicologia, Sociologia de la ComunicacióPropaganda
    Te va a interesar