Historia


Història del món contemporani


Història del món contemporani

2ON BATXILLERAT

CURS 99-00 IES MARIANAO

SANT BOI DE LLOBREGAT

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

1.- Introducció

2.- Revolucions o transformacions paral·leles a la Revolució Industrial

2.1.- El creixement demogràfic

2.2.- Les transformacions agrícoles

2.3.- Les innovacions tècniques

2.4.- Les transformacions als sistemes de treball: LA FÀBRICA

3.- Industries que propulsaren la Revolució Industrial

3.1.- La indústria tèxtil cotonera

3.2.- La indústria siderúrgica

4.- Sectors que varen facilitar la Revolució Industrial

4.1.- L'expansió dels transports

4.2.- El desenvolupament del comerç

5.- L'expansió de la Revolució Industrial

5.1.- El model britànic

5.2.- Les diverses vies d'industrialització a la resta de països

6.- Conseqüències de la Revolució Industrial

6.1.- Iniciació i consolidació del capitalisme industrial

  • Característiques bàsiques del sistema capitalista

  • El liberalisme econòmic

  • Necessitats de financiació: proliferació de bancs i SA's, etc.

  • 6.2.- Transformacions urbanístiques

    6.3.- Conseqüències socials

  • Les noves èlits dirigents: la burgesia

  • L'aparició de la classe obrera: El proletariat

  • 7.- Les permanències de la societat de l'Antic Règim.

    1.- Introducció

    La revolució industrial va tenir el seu inici a l'Anglaterra de finals del s.XVIII principis del XIX. Va suposar un gran canvi al sistema socio-econòmic pel fet que es passava d'una economia majoritàriament agrícola a una societat industrial.

    Aquest canvi va ser possible gràcies a diverses sub-revolucions o transformacions paral·leles, com ara:

    • El creixement demogràfic

    • Les transformacions agràries

    • Les innovacions tècniques

    • Les transformacions als sistemes de treball: LA FÀBRICA.

    També cal dir que aparegueren dues classes socials noves:

    • El Proletariat (Classe treballadora)

    • La Burgesia (Classe dominant)

    Aquestes classes s'enfrontaran durament per culpa del repartiment de la riquesa que, tot i haver incrementat el PNB, seguia beneficiant a les classes dominants i perjudicant al proletariat.

    També les ciutats pateixen un creixement, degut al gran nombre de moviments migratoris de gent resident al camp cap a les ciutats.

    Per últim, podríem dir que l'acumulació de la riquesa facilità les inversions tan a nivell interior com exterior. Aquestes últimes, les exteriors; donaren lloc, al s.XIX ; a un nou fenomen: el colonialisme o imperialisme

    2.- Revolucions o transformacions paral·leles a la Revolució Industrial.

    2.1.- El creixement demogràfic.

    A finals del s.XVIII, les taxes de creixement vegetatiu (que fins llavors havien estat molt elevades encara que amb alts i baixos) van patir un fort canvi en decréixer la mortaldat (millores higièniques, sanitàries i alimentaries) i mantenir-se la de natalitat entre el 40‰ i el 50‰ fins a finals del s.XIX inicis del XX. Per aquests fets, la població experimentà un creixement mai vist.

    2.2.- Les transformacions agrícoles

    Durant aquest temps, sorgeixen un gran nombre de millores dins del món agrícola que ajuden amb formositat a l'increment de la població; com per exemple:

    • La introducció de noves eines que facilitaven la feina

    • La implantació de nous conreus com el blat, la patata, etc.

    • L'aparició de noves tècniques de conreu més productives com

    la rotació quadriennal o “sistema NORFOLK” (4 porcions de terra amb 4 conreus productius diferents) enlloc de la rotació triennal, que dividia la terra en 3 porcions, però només conreava en 2 i la tercera descansava.

    Però el que més va ajudar de la revolució agrícola al global de la revolució industrial va ser el gran nombre de pagesos que, entre l'ascens demogràfic i les noves millores tècniques, que prenien llocs de treball, excedien i havien de marxar a la ciutat, amb la qual cosa, aquestes van créixer exageradament.

    2.3.- Les innovacions tècniques

    En aquest punt, caldria destacar 3 aspectes concrets; que són:

    • L'aplicació de la tecnologia als sectors agrícola i miner, amb el

    resultat de la seva industrialització.

    • La utilització de noves formes d'energia, més productives i

    rentables com l'energia hidràulica.

    • La introducció de la màquina de vapor, patentada per James

    Watt al 1769, que movia turbines i motors a través de la combustió del carbó. S'utilitzà tan a la indústria com als transports (vaixells i ferrocarrils).

    2.4.- Les transformacions als sistemes de treball: LA FÀBRICA.

    En aquesta època, els sistemes productius van passar de ser manufactures i artesanies fetes a cases particulars a haver-se de concentrar tota la producció en llocs molt concrets, a la vora de les noves fonts d'energia (hidràulica rius i salts d'aigua) i per facilitar la introducció de maquinària.

    En aquest nou sistema (anomenat sistema fabril fàbriques), una sola persona ostenta els mitjans productius i els treballadors ofereixen mà d'obra a canvi d'un salari molt baix en proporció de les excessives hores de treball i de les pèssimes condicions laborals.

    3.- Industries que propulsaren la Revolució Industrial

    3.1.- La indústria tèxtil cotonera

    Aquest sector va ser el més important a la Gran Bretanya; on s'adonaren que el cotó tenia unes característiques de salubritat i comoditat molt bones i, per això, intentaren estendre'n l'ús davant del de la llana.

    El cotó el treien de les colònies d'Amèrica i l'Índia on n'hi havia molt i on també existia una llarga tradició en el seu ús. Però en lloc d'importar el teixit fet ja des de les colònies, importaven les matèries primeres i el teixien i venien a la Gran Bretanya.

    No només no importaven ells les indianes (teixits estampats) sinó que en van prohibir la importació a la resta de països; amb la qual cos només en produïen ells.

    Però, poc a poc, havien de renovar la maquinària per reforçar la producció i, com a conseqüència, la zona central d'Anglaterra (Manchester, sobretot) va patir un gran augment del nivell de contaminació.

    3.2.- La indústria siderúrgica

    Aquest va ser un sector més tardà, però que va evolucionar ràpidament. El primer i més important pas, va ser la substitució del carbó vegetal pel

    carbó de coc.

    Aquest sector es va aplicar a la indústria en general, però sobretot a la comunicació i els transports.

    4.- Sectors que varen facilitar la Revolució Industrial

    4.1.- L'expansió dels transports

    Sense uns mitjans de comunicació i transports ràpids i eficaços, la industrialització no hagués estat tan senzilla.

    Així doncs, a partir del segle XVIII, la introducció de la màquina de vapor serví d'element bàsic per innovar els mitjans de comunicació i transport que, a Anglaterra, es portaven pels canals fluvials i terrestres.

    Primer es va provar a les vagonetes de dins les mines i, en veure que funcionava, es van inventar la primera locomotora i el ferrocarril, que primer va ser un transport de mercaderies i, més endavant, de passatgers.

    Amb la implantació del ferrocarril, s'accentuà la demanda del sector sidero-metal·lúrgic pel fet que s'hagueren de construir grans traçats de vies.

    Posteriorment, s'incorporà la màquina de vapor als vaixells, fet que facilità moltíssim l'emigració dels excedents de població europea cap als EUA, i el transport fluvial de mercaderies.

    4.2.- El desenvolupament del comerç

    Com que Anglaterra sempre havia estat un país amb un gran potencial comercial, havia de fomentar o potenciar l'activitat comercial per tal que s'absorbís tota la quantitat produïda. Perquè això fos així, s'havia de fomentar tan el mercat nacional com l'internacional.

    En un principi, Anglaterra proposà que es portés a terme una política proteccionista (que defensés els productes interiors) imposant aranzels duaners als productes que provenien de l'exterior; però com que el mercat interior no era suficient per absorbir tota la producció (que havia incrementat notòriament). A partir d'aquest moment, van demanar l'existència de polítiques lliurecanvistes a tots els països on comerciava.

    A banda de les polítiques econòmiques, s'havien de donar una sèrie de condicions per a la consolidació del comerç; perquè els productes tinguessin sortida, com per exemple:

    • Bons sistemes de transport que facilitessin l'arribada dels

    productes a moltes destinacions diferents en poc temps.

    • Que augmentés el nivell adquisitiu de la gent, per tal que

    pogués comprar el gran nombre de producció.

    • El creixement de la població; que compensava el baix nivell

    adquisitiu de la població amb un major nombre de compradors.

    5.- L'expansió de la Revolució Industrial

    5.1.- El model britànic

    Fins a mitjans del s.XIX, quan a Anglaterra proliferava un procés industrialitzador pràcticament acabat, la resta de països encara estaven immersos en unes societats majoritàriament agrícoles.

    No va ser fins la 2ª meitat de la dinovena centúria que, tot i no seguir necessàriament els mateixos passos que Anglaterra, sorgiren nous i importants competidors per a la indústria britànica.

    5.2.- Les diverses vies d'industrialització a la resta de països

    França i Bèlgica començaren la seva industrialització poc després que Anglaterra, tot i que va ser molt més lenta. La principal diferència fou que el sector tèxtil no era el més important, a favor del siderúrgic, que s'estengué ràpidament. També aparegueres, però, gran quantitat de productes luxosos, d'alta qualitat, sense res a veure amb aquest sector. També cal dir que les ciutats creixeren molt lentament en proporció al creixement britànic.

    Més endavant (2ª meitat s.XIX) s'industrialitzaren Alemanya i algunes zones de Rússia, EE.UU i el Japó. De tots aquests, el que presentà una major competència a la Gran Bretanya fou Alemanya; que utilitzà, de forma massiva, les noves tecnologies; contra la progressiva obsolescència tècnica anglesa. Cal dir que l'estat jugà un paper molt important, doncs la major part del finançament de les industries era portada a terme pels governs, en contra del model britànic en què el finançament provenia de grans riqueses familiars. També es començà a cercar capital estranger (sobretot Rússia) i a recórrer als bancs (que s'havien consolidat). La política econòmica predominant fou el proteccionisme.

    La indústria que s'instaurà fou la siderúrgica, amb una tecnologia molt avançada. Els ferrocarrils aparegueren molt tard, però s'estengueren ràpidament gràcies a l'auge de la siderúrgia.

    Un tercer grup de països que, amb característiques comunes, s'intentaren industrialitzar, fou el format per Itàlia i Espanya. En aquests països fou molt difícil portar-la a terme, doncs hi havia molta diferència entre el Nord i el Sud dels propis països. A Espanya, mentre el Sud no s'industrialitzava i ni tan sols patia la reforma agrària; el Nord, amb Catalunya al sector tèxtil i el País Basc en la siderúrgia; s'industrialitzaren notòriament. A Itàlia, per la seva part, les zones més industrialitzades també eren al Nord (Piedemonte i Llombardia), mentre el Sud no s'industrialitzà.

    El darrer grup era el format pels països de l'est d'Europa; que durant el s.XIX no s'industrialitzaren i mantingueren el sistema de l'antic règim, amb estructures socials senyorials i feudals i, on les zones industrialitzades, eren molt localitzades i concretes.

    6.- Conseqüències de la Revolució Industrial

    Aquest nou sistema industrial, estigué lligat a:

    • El naixement i la consolidació del capitalisme com a sistema

    econòmic.

    • Sorgiment del liberalisme com a teoria econòmica; amb Adam

    Smith al capdavant.

    6.1.- Iniciació i consolidació del capitalisme industrial

  • Característiques bàsiques del sistema capitalista

    • Els mitjans de producció són de propietat privada i els ostenten una sola classe social: la burgesia.

    • La força de treball prové de la mà d'una altra classe social: el proletariat.

    • Un dels elements fonamentals d'aquest sistema és la PLUSVÀLUA, que consisteix en què l'excedent de treball (més treball del que cobra) que realitza l'assalariat, se'l queda l'empresari en forma de benefici per a ell i l'empresa.

    • No existeix la planificació estatal, és a dir, que en un principi hi havia llibertat absoluta per als empresaris.

    • Aquest sistema es regula per la llei de l'oferta i la demanda

    • L'aparició de la competència com a element que provoca una cursa per a reduir costos i preus. La millor forma d'oposar competència era invertint en tecnologia.

    • El capitalisme és un sistema caracteritzat per tenir unes crisis de forma cíclica: “La crisi de supervivència industrial”. Això era un dels elements dels marxistes per a criticar el capitalisme, doncs deien que d'un moment a l'altre s'enfonsaria el sistema.

  • El liberalisme econòmic

  • El liberalisme econòmic és la base ideològica del capitalisme i fou definit per primer cop a l'escola de Manchester. Un dels autors més importants fou Adam Smith, del qual, una de les obres més importants és l' ”Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions”.

    Els principis bàsics del liberalisme són:

    • El liberalisme estableix que la societat està formada per individus, no per estaments. Parteix de la iniciativa individual i de la llibertat de cada individu.

    • L'estat s'ha d'abstenir d'intervenir en l'activitat econòmica. No ha d'aplicar més polítiques proteccionistes, ni monopolitzar, etc. Havia de ser l'individu, a nivell personal qui, fent ús de la llibertat, havia de .....................................................activitat econòmica.

    • “Llei de l'oferta i la demanda”: Els diferents interessos individuals s'equilibraran al mercat mitjançant el preu.

  • Necessitats de finançament: proliferació de bancs, SA's, etc.

  • El capital és l'element essencial de la industrialització. Si no arriba a haver capital per a invertir, no s'hagués dut a terme la industrialització.

    La indústria tèxtil no necessita grans inversions. El capital provenia d'estalvis de grans famílies i d'activitats comercials. A més, com que hi havia molts beneficis (deguts a l'alta aplicació de la plusvàlua), es tornaven a reinvertir.

    A altres sectors com la siderúrgia, la mineria o el ferrocarril, si que es requeria molta inversió de capital i, en moltes ocasions, s'havia de recórrer al finançament exterior.

    Amb el pas del temps, les empreses començaren a transformar-se en societats anònimes (SA), i emetien accions i obligacions.

    ACCIONS: Són petites participacions de l'empresa i que qualsevol persona pot comprar. Són com un títol que algú té de l'empresa.

    OBLIGACIONS: Serveixen per a limitar el nº de persones que formen part de l'empresa. Aporten un capital i se'ls hi torna com a beneficis fins a amortitzar-lo.

    Tot això va propiciar el naixement dels mercats de valors: “LA BORSA”. Aquests mercats es convertiren en baròmetres de la situació econòmica existent. Segons com anaven es podia mesurar, valorar, com anava econòmicament la societat empresarial.

    També van proliferar força les entitats bancàries. No només es convertiren en l'eina de finançament de moltes empreses, sinó que també emetien la seva pròpia moneda. També foren importants pel fet de ser els intermediaris entre els posseïdors de capital i que volien desar-lo per tenir-lo assegurat i guanyar uns interessos; i els que necessitaven préstecs per emprendre una activitat industrial. També oferien diverses formes d'agilitar els pagaments (lletres de canvi, xecs, pagarés, etc.)

    Cal dir que es podien dividir en dos grups:

    • Els bancs d'inversió: Eren els especialitzats en deixar diners a llarg termini

    • Els bancs de dipòsits: Eren els especialitzats en desar els estalvis dels particulars.

    Tot i estar dividits en dos grups, hi havia algunes entitats bancàries que realitzaven les dues funcions.

    6.2.- Transformacions urbanístiques

    Les ciutats van créixer gràcies a l'anomenat èxode rural, que portava

    gent del camp fins les ciutats com a conseqüència de l'augment de població i de la mecanització de l'agricultura. La gent del camp se sentia atreta per la indústria de la ciutat. Fou un fenomen que tingué una certa notorietat en les transformacions urbanístiques, sobretot, a les grans ciutats (sobretot a Gran Bretanya)

    La societat passà de ser eminentment rural a ser eminentment urbana, a través d'un canvi lent.

    Les ciutats deixen de ser centres amb funcions administratives i incorporen altres funcions com la prestació de serveis (hospitals, transports, etc.). Es converteixen en el centre de l'activitat industrial.

    Les noves ciutats es dividien en barris nous i jerarquitzats entre barris burgesos i barris obrers. Tot i la diferenciació les ciutats també van permetre el contacte entre les diferents classes socials. A més, gràcies a l'augment de població i a aquest contacte entre classes, es facilità la difusió de noves idees.

    El mode de vida urbà va fer canviar el comportament de la població, en aspectes com la natalitat o els valors ètics i religiosos (Al camp, tenir fills era una mena d'assegurança que el treball seguiria endavant, però a la ciutat es considera més un de' destorb que no una ajuda) Tot i això; les ciutats, com ara Londres, al segle XIX; passaren dels 100000 habitants a tenir-ne prop del milió, convertint-se així en la més gran del món.

    Com hem dit, la distribució de la ciutat estava completament jerarquitzada en barris burgesos, de l'elit; i barris obrers, de les classes més pobres. Evidentment, la fisonomia d'uns barris i dels altres era totalment diferent. Els burgesos, vivien en grans cases al centre de les ciutats, mentre els obrers vivien a les afores, molt a prop del lloc de treball, en unes condicions precàries. Com que vivien a prop de la feina, no calien transports per portar-los d'un lloc a l'altre, amb la qual cosa, la interconnexió entre els barris resultava molt difícil.

    6.3.- Conseqüències socials

    Les conseqüències socials de la revolució industrial van ser l'aparició de dues noves classes socials:

    • La burgesia o classe dirigent

    • El proletariat o classe treballadora

  • Les noves elits dirigents: LA BURGESIA

  • Amb la industrialització, es consolidà la burgesia com a classe social

    dirigent, formada per empresaris, grans banquers i els grans propietaris agrícoles. També se'n podem considerar enginyers i presidents d'institucions.

    La burgesia ostentava diversos poders:

    • Poder polític: La burgesia el controlava, perquè exercia pressions sobre el poder polític: el govern i els partits (ajudes en el finançament de campanyes electorals, etc.)

    • Poder econòmic: Sobre la burgesia hi requeia gran part de l'activitat econòmica. Estava molt identificada i representada en els governs d'ideologia capitalista.

    • Poder cultural: Controlaven els mitjans de comunicació i, mitjançant aquests, imposava els seus propis valors, les seves idees; com per exemple: l'exaltació de la propietat privada, el triomf individual, la virtut del treball, etc.

    A més, en aquesta època, la majoria de les persones que accedien a la intel·lectualitat eren de la classe burgesa.

    La burgesia no desbancarà del tot a l'aristocràcia de l'antic règim, ja que

    gran part d'aquesta no creia en el sistema capitalista. El que sí aconseguí la burgesia, fou prendre molt protagonisme al capdavant de la societat, mentre els antics aristòcrates vivien, còmodament, de les seves propietats. Bona part de les dues classes (aristocràcia i burgesia) s'uniren mitjançant matrimonis per interessos comuns.

    Entre la burgesia i el proletariat, sorgí una classe social denominada

    classe mitjana, formada per advocats, metges, petits comerciants i funcionaris que no pertanyien a la gran burgesia, però si que tenien una certa relació pel fet que n'intentaven imitar els comportaments i els models culturals.

    b) L'aparició de la classe obrera: EL PROLETARIAT

    El proletariat era una classe que fins aleshores no havia existit i que sorgí

    a partir de la industrialització. Està formada per la mà d'obra de les fàbriques i la composen tan homes, com dones i nens. També se'n poden considerar la gent que treballava en la construcció (vivendes, vies de comunicació, etc.) doncs estaven en les mateixes condicions que els obrers de les fàbriques.

    L'element de divisió social, i per tant, una de les coses més criticades del sistema capitalista, era la riquesa. Els que tenen menys riquesa ostenten un nivell social més baix. Aquí és on es trobava el proletariat.

    Al principi de la industrialització, les condicions de treball eren molt precàries, molt poc saludables, gairebé pèssimes. Les més dolentes eres:

    • Jornades laborals molt llargues i esgotadores

    • La no existència de cap tipus de Seguretat Social que assistís als treballadors en cas de malaltia, amb la qual cosa no cobraven si queien malalts.

    • Els salaris eren molt baixos.

    • Les dones i els nens també treballaven, però cobraven molt menys que els homes (els nens pràcticament res).

    Les condicions de vida, el seu nivell, no era gaire diferent del de les

    condicions laborals, doncs es trobaven en la mateixa situació, gens saludable:

    • Vivien a prop del lloc de treball, que eren llocs poc saludables i higiènics.

    • Pisos molt petits, foscos i normalment humits.

    • Tenien pocs mitjans per fer que la qualitat de vida fos acceptable.

    Aquestes condicions han anat canviant amb el pas del temps gràcies a

    les agres lluites de les agrupacions obreres i els sindicats, que han aconseguit millorar el nivell de vida i les condicions de treball, per tal d'afavorir els treballadors.

    7.- Les permanències de la societat de l'Antic Règim.

    No a tots els països es donaren les transformacions de la revolució industrial de forma igualitària, sinó que hi hagué diferències molt notables. Alguns països, al segle XIX, encara conservaven residus de les societats agràries.

    Parlant de les transformacions ideològiques cal dir que es tractà de fenòmens molt lents i que s'anaren produint a mesura que avançava la industrialització dels diferents països.

    En quant al control de natalitat, podem parlar que es comença a produir en el moment en què les ciutats comencen a urbanitzar-se en el seu grau més alt; doncs a ciutat, tenir molts fills no significava una ajuda sinó, més aviat, una molèstia, doncs era una despesa addicional molt gran. A més, a la ciutat es valorava més el poder tenir una bona qualitat de vida que no pas tenir fills, tot el contrari de les societats rurals.

    Però molts d'aquests canvis, no es produïren en les societats més rurals, amb la qual cosa, es mantingueren els valors de les societats de l'antic règim.




    Descargar
    Enviado por:Miquel Salip
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar