L'ART CLÀSSIC

L'art de l'antiguitat grecorromana va ser considerat clàssic -model i norma, digne de ser imitat- pels teòrics del Renaixement i el classicisme acadèmic francés.

Marc històric.

A Grècia van conquestar la democràcia.

Atenes es va anar implantant en polis. El sentit de l'individualisme nacional de cada polis es va veure afavorit per la distribució geogràfica i aquesta estructura política.

A Roma, les lluites entre patricis -nobles terratinents- i plebeus -llauradors pobres o xicotets propietaris agrícoles- van desembocar en la tirania dels Gracs.

Amb August, la polis de Roma va passar d'un sistema republicà -ideat per a un territori reduït- al control d'un domini molt vast: l'imperi Romà.

Marc cultural.

· Del mite al logos i del logos al ius.

Per explicar l'origen del cosmos es creaven llegendes fantàstiques -mites- producte de societats politeistes.

Però l'especulació del pensament racional grec (naixement de la filosofía) va anar substituint els mites per les hipòtesis científiques -logos-.

Per als romans, el dret -ius- ho era tot.

· De l'àgora al fòrum.

Els pobles mediterranis, gràcies al seu clima, permetien que el carrer i la plaça foren centre i motor de les relacions humanes.

L'agora per als grecs era una plaça porticada on celebraven reunions polítiques i actes solemnes. Era el centre administratiu. Al seu voltant s'ubicaven els edificis públics.

El forum romà reuneix funcions administratives, comercials i religioses.

· L'artista i la societat.

A la Grècia antiga l'artista ix de l'anonimat, signa les seues obres i posa la seua “tecné” al servei de la polis i la seua gent.

A Roma les classes socials altes i els col·leccionistes van desenvolupar un gust per les obres gregues i encomanen als artistes romans copiar-les.

Per altra banda, les construccions arquitectòniques destinades a romantizar les terres suscitaven la tradició oriental de proclamar les seues victòries mitjançant relleus i retrats de grans herois.

GRÈCIA.

Els ordres arquitectònics

L'ordre és el conjunt format per les columnes i l'entaulament d'una construcció.

Les columnes s'alcen sobre un basament -estilobat- que consta de tres grades que envolten l'edifici i permeten accedir-hi.

Les parts d'una columna són: base, fust i capitell.

Ordre dòric.

Consta de:

· Columna: Manca de base, el fust descansa directament sobre l'estilobat.

El fust estava fet a peces formant tambors que s'acoblen mitjançant clavilles de fustas. Ës estriat amb arestes vives.

En l'extrem superior del fust hi ha el collarí, en contacte amb el capitell.

· Capitell: El formen l'equí (entre el collarí i l'abac) i l'abac que rep tot el pes de l'entaulament.

L'entaulament té tres parts: Arquitrau (llistó ample totalment llis), Fris (Sobre l'arquitrau), triglifs (rectangles dividits en llistells verticals) i la cornisa (ràfec ample que protegeix de la pluja).

· Frontó: Sostral a dues aigües que tanca un espai triangular interior per a les escultures.

Ordre jònic.

· Columna: Fust d'altura huit vegades el diàmetre inferior.

La base es el plint, un pedestar amb forma de paral·lelepípede. Format per toros i escòcies.

El fust, d'una sola peça, tornejat amb canaletes amb les vores romes per evitar la formació d'arestes.

El capitell té un equí amb volutes jóniques (característiques) que es disposen en diagonal, i es repeteixen al costat perquè resulten visibles. L'equí es decora amb un cordó de perles o una corona d'òvuls. L'àbac és molt estret.

· Entaulament: L'arquitrau es divideix en tres faixes.

El fris superior forma una banda on s'ubica el relleu narratiu. La cornisa que sol estar decorada amb dentells, remata l'entaulament.

Ordre corinti.

Ës un ordre jònic amb el capitell modificat.

No té quí, l'àbac està motlurat amb els costats còncaus i l'adornen verticils de fulles d'acant i unes volutes minúscules en els angles.

L'arquitectura religiosa.

Característiques.

L'orientació dels temples seguia el curs solar, d'est a oest.

La planta consistía en un pronaos que permetía l'accés a la naos on era l'estatua de la divinitat.

La façana posterior posseïa un altre pòrtic, l'opistòdom, que no es comunicava amb la naos.

Tipología.

· In antis. Les parts laterals de la naos es prolonguen per formar el pronaos. S'enmarca un espai amb només dues columnes a la façana.

· Pròstil. Són els temples de quatre columnes a l'entrada que sostenen un portic.

· Anfipròstil. El pòrtic pròstil davanter es produeix en la façana posterior.

· Perípter: Situats en espais oberts per ser comptemplats des de molts punts de vista.

La columnata embolica els quatre costats del temple. Sis columnes frontals per setze laterals (epoca arcaica) i 2n al frontal +1 (época clásica).

· Tholos. panta peristil circular.

· Dípter. Temple amb doble peristil.

Exemples d'arquitectura hel·lenística.

· A l'Erectèon, la tribuna de les Cariàtides -adossada a un pati dedicat a Cècrops- és un baldaquí sostingut per sis robustes figures femenines vestides amb peple iq ue sostenen una pàtera.

D'ordre jónic, les figures tenen un posat natural, els plecs dels vestits fan de plecs del fust de la columna.

Tribuna de les Cariàtides

- El Partenó.

Temple hel·lènic clàsic dedicat a la deessa Atena, protectora d'Atenes.

Estil dòric però amb elements jònics (el fris de la naos o la cel·la).

Orientat en sentit Est.

És perípter i octàstil, amb la proporció clàssica de 8 columnes frontals i 17 laterals.

El fris dòric exterior amb mètopes que conta la gigantomàquia, la centauromàquia i l'amazonomàquia; i un altre fris jònic al mur de la naos al pòrtic que descriu la processó d'aquesta festa que se celebava cada quatre anys.

Els frontons contenien escenes sobre el mite d'Atena.

Les naus laterals de la naos, conformades per files de columnes agrupades de dos pisos, formaven una galeria que circumdava l'estàtua, amb 10 columnes als costats i 5 al fons (recinte per a la imatge de la deessa).

- El teatre.

Les representacions teatrals tenien funció social de divertiment i religiosa.

Parts:

· Orquestra. Cercle on hi havia el cor i la dansa.

· Escenari. Darrere de l'orquestra, per les aparicions dels déus.

· Càvea. Gradería.

Teatre d'Epidaure

- Acròpolis d'Atenes.

Situades als altiplans muntanyosos.

Convertides en ciutadelles amb el creixement de les ciutats.

Escultura.

Escultura arcaica.

Kouros: Atletes masculins totalment nus.

Kóre: Xiques que porten una túnica quadrangular.

Rigidesa i frontalisme heretat dels egipcis.

Somriure eginetic, ulls ametlats i cabells ordenats en superfícies geomètriques.

Moscòfor. Porta als muscles el corder del sacrifici.

Kouros Kóre

Estil sever.

Abandona la frontalitat.

Qualsevol moviment d'un membre corporal implica un canvi de posició en els altres.

Es busca l'harmonia de les diferents parts, com si es tractara d'un edifici.

Diartrosi: articulacions ósies que permeten moviment.

Técnica del buitatge: escultura de bronze en negatiu. Naturalisme.

Escultura clàssica.

· Miró. Realisme. Estudiós de l'anatomia.

Reminiscències de l'estil arcaic -forma del cabelle, nus, ritme- plasmació del moment pregnant (instant que impregna el conjunt dotant-lo de moviment)

Esquema de composició en forma de V. Mesura en les proporcions.

Discòbol

· Fídies i Policlet. Fídies parteix de la realitat, la seua idealització aconsegueix una

grandesa sublim (representa als deus amb qualitats físiques humanes).

Els relleus del Partenó. Noblesa.

Policlet va escriure el kanon (diadumen i Dorífor). L'idea de bellesa teòric i pràctic basat en proporcions.

Escultura postclàssica.

· Praxíteles. Gaudint de la tranquil·la i despreocupada vida quotidiana. Formes corporals

disteses i el modelatge dels perfils molt polit: Sfumato (llum i ombres, puliment del marbre) i corba.

Nu femení.

· Scopes. Plasma s'expressió psíqica (pathos): visió dramàtica, de rostres apassionats.

Patetisme. Moviment elicoidal.

· Lisip. Abandona l'idealisme platónic. Plasma el coneixement de la realitat física,

concepció naturalista idealitzada. Versemblança. Moment pregnant.
Esteles funeràries (acomiadada sentimental).

Escultura hel·lenística.

La natura morta i la imatge de costums.

El barroquisme, hereta el apassionament tràgic amb representacions realistes amb moviment.

Estereometria: Allò cruel i espantós. Grotesc.

· Neoàtica. S'inspira en models antics. L'espinario: escultures de xiquets. Conquesta del

volum. Estil eclectic: accepta diversos moments artistics. Deesses eròtiques:

Venus de Milo.

· Escola de Pèrgam. Realista.

Afrodita agenollada.

· Escola de Rodes: Composició piramidal gegantina. Incorporació de paisatge.

El castic de Dirce, Lacoont i els seus fills.

arrosegada per un bou.

ROMA.

Elements constructius.

Volta de mig canò i Vota d'Aresta.

Les cúpules construides damunt d'un cimbra.

Petxina: Combinant l'arc i la llinda.

Capitell compost: Combina les fulles d'acant corínties i les quatre volutes jòniques.

Materials.

Trama de carreus col·locats en paral·lel i perpendiculars al mur.

Formigó: Aigua, arena, calç i cudols.

Monuments commemoratius.

Arcs de triomf. Forma d'una porta aïllada de la resta de la muralla.

Els trobem en fòrums, a les entrades dels ponts, als encreuaments de les calçades, a les fronteres de les províncies. Allà on havia ocorregut qualsevol fet gloriós.

A l'àtic apareix l'inscripció sobre la victòria i al cim una estàtua o carro triomfal de bronze.

Arc de Titus

El Panteó.

Pòrtic amb columnes corintes. Dona pas a una planta circular centralitzada

8 columnes de granit que soporten El mur massís és un cilindre de formigó (tambors)

el frontó. de tres anells que sustenten la cúpula.

Cada anell presenta arcs de descàrrega.

Dos ixents propileus laterals contenen sengles nínxols amb grups de 4columnes.

Els nínxols estan disposats alternativament i separats del recinte per columnes jòniques.

La cúpula semiesfèrica és de formigó.

Una obertura central (ocul) proporciona llum cenital.

La cúpula es decora internament amb cassetons (resultat de l'encreuament de vigues de fusta) que disminueixen cap al ocul.

Les columnes de dins son pantalles arquitectòniques (no sustenten res, son decoratives).

Está dedicat al conjunt de déus olímpics.

Mostra de l'art basat en regles de proporció.

Escultura.

Retrat.

· Retrat en temps de la república.

Bust triangular i estereomètric.

Cabell curti i pentinat senzill.

Mantenen vigent la tradició escultòrica funerária etrusca (pathos).

Realisme acusat de trets facials: Quan moria una persona, una màscara de cera sobre el seu rostre.

Influència hel·lenística: Substituir la cera per la talla en marbre i modelatge en bronze.

Escultura togata: amb la toga.

Patrici Barberini

Realisme i duresa expressiva (rostros seriosos i responsables).

· Retrat en temps de l'imperi.

Motius politics.

Idealització heroica. Divinització.

Trajà: S'hi inclouen els muscles i la part superior del tronc.

Adrià: Barba i incisió de la pupil·la. Trepanat: Forats al marbre.

Antonins: Barroquisme. Cabells solts, superficies facials llises.

Severs: Barba bipartida, més curta, cabells més profunds talats. Interés moral i psicológic.

Escultura torocatha: perparats per a la guerra.

Relleu històric.

Relleus de l'Ara Pacis d'August commemoren la Paz Augusta.

El fris de les Panatenees: els xiquets del primer terme contribueixen a trencar la impressió de cortinatge creada per l'acumulació de togues i els plecs respectius.

Moment pregnant.