GRECIA

Origens: Creta Minoica: 3000 aC- 1600 aC

Grecia Miceno-Minoica: 1600 aC- 1200 aC

Grecia feudal: època obscura: 1200 aC- segle IX aC

Grecia Arcaica: S VIII aC- VI a C

Grecia classica: V aC- 323 aC

Grecia Helenística.

CRETA MINOICA

Les primeres restes que es varen trobar de la civilització grega es varen trobar a Creta. Es diu Minoica degut al seu rei Minos. La capital de l'illa de Creta era Cnosos. Era una civilització amb molt de contacte comercial amb altres civilitzacions d'Asia menor.

Lesa restes trobades són escrits cunneiformes, en taules de fang, es probable, però, que escriguessin en altres materials com el papiro però que degut al clima no s'ahn conservat.

L'escriptura que s'ha trobat a les tauletes és del tipus Linnear A. Es probable, però no segur, que existis la figura de l'escriba. L'escriptura seguia sent una cosa de domini de pocs.

GRECIA MICENO-MINOICA

Cap a l'any 1900 aC. Varen començar a devallar tribus indoeuropees que varen dominar totes les terres de Grècia, els “aqueos”. Varen invadir tota la peninsula grega i totes les illes. Varen destruir la dinastia dels Mineus i varen crear la de Micenico-Minoica. Aquestes tribus estaven menys desenvolupades i varen copiar moltes coses dels grecs.

Va canviar la capital de lloc ja no estava a la illa de Creta i va passar a les ciutats més importants de la península de Grècia. Els Aqueos varen assimilar dels grecs el tipus d'escriptura Linnear A, però nombrant-la Linnear B.

La capital més important d'aquells moments era Micenes, on es trobava el monarca. També s'hi ha trobat tauletes de fang d'aquella època i si que era bastant probable que existis la figura de l'escriba, per tant, si hi havia escribes tenia que haver-hi una formació especial. Segueix sent poc probable que l'escriptura fos domini de tot el poble.

Desde aquell moment fins a les següents restes arqueològiques trobades varen passar uns segles dels quals casi bè no es te cap informació. L'únic testimoni que es té del que podia haver passat en aquells segles és el d'Homer. Va escruire dos llibre, La Iliada, i La Odisea. Son dos llibres que els va escriure ja a l'època Arcaica però descriuen tota l'època anterior. Els escrits de n'Homer no poden pertanyer ni a lèpoca Micenico-minoica ni a larcaica. El que ell descriu podria haver sigut inventat però descriu fets historics que se sap segur que varen ocòrrer, com la guerra de Troya, de la qual s'han trobat restes que la demostren. Per tant, aquests segles que només es coneixen per els escrits d'homer se li donen el nom de:

EPOCA OBSCURA, FEUDAL O HOMERICA

En aquells segles va desaparèixer l'escriptura. Va haver un rei que va conquerir territoris i els va repartir entre els nobles, els quals eren absolutament lleials al rei.

No savien ni llegir no escriure per lo qual no tenim avui en dia cap informació de l'epoca feudal. La cultura va anar molt en enreriment. El tipus d'educació era cavalleresca, era una educació física al 100%, ensenyaven per la lluita. Existien figures semblants al bufons de les corts de l'epoca mediaval. La època a la qual pertany l'escrit de la Iliada pertany a la primera època feudal.

La Odisea descriu a un rei amenaçat per els seus nobles que volen trure-li el poder. La odisea ens descriu una 2ª època feudal. La educació ja no era exclusivament cavalleresca sino que es varen introduir continguts de poesia, ja hi havia una vasant més cultural.

A Grecia l'educació anava sempre adreçada a que les persones desenvolupessin la millor virtud humana conegut com a ARETE. L'areté grega va canviant segons van canviant les èpoques.

Areté en temps de la Iliada: heroisme

Areté en temps de l'odisea: prudencia i astúcia.

Era una virtud que segons ells, no la tenia tothom. A la Grecia classica l'arete el tindran els ciutadans. La virtud és una cosa que no només es conseguia mitjançant l'educació sino que tenia una determinada clase social i una raça.

Arete a la Grecia classica: equilibri entre cos i ment.

A un moment donat es troben uns escrits de Isiodor en els quals es dona importància a la justícia social.

POLIS CIUTAT O ESTAT

Hi havia el FEUDO, lloc on vivia el rei, i els LLOGARETS, que eren diferents poblats que depenien econòimicament d'un poblat més important. Tot formava l'acropolis

Amb els escrits de Isiodor es veu com els antics feudos a través del comerç es van desenvolupant economicament amb la qual cosa que els permitia independència i varen començar a haver unes noves formes de pensament, una nova clase social a la que la estructura de poder existent no els servia. Va començar aixi una nova època:

EPOCA ARCAICA

Aquestes noves classes socials necessitaven llibertats no volien ser esclaus, necessitaven un sistema polític totalment diferent al que tenien. Aquesta nova clase social va acabar sent més rica, el que necessitaven era una democracia. L'epoca arcaica és quan es comencen a formar aquestes ciutats estats que s'organitzaven, que decidien i on tots ells tenien els mateixos drets, bè, tots els ciutadans lliures, és a dir ni dones ni esclaus.

L'educació va començar a ser per primera vegada per tots els ciutadans, era una educació democràtica. Cada polis-estat tenia una cultura, una educació i una ordenació política diferent, lo únic que tenien en comú era el fet de sentir-se grecs. No era una qüestió de raça o d'idioma sino un sentiment comú de pertanyer a un mateix poble, el poble Hel.lenístic.

El comerç comenbçava ja a tenir força però encara no estava totalment desenvolupat.

La ciutat amb més poder i més important del moment era ESPARTA

Tenia una ordenació política amb assamblees, govern democràtic, era una ciutat amb un desenvolupament cultural important a nivell de música i poesia que servia d'exemple a altres polis dels voltants. Era la ciutat més brillant ja que era la metropolis més avançada.

Tenia un important comerç, tenia molta vida i cultura, musica, poesia i educació física, entre totes les ciutats es celebraven les olimpiades i els espartans eren els que feien un millor paper.

En el segle VII aC varen iniciar una guerra contra Mecènica, una pòlis propera. Varen guanyar els espartans però al llarg del temps això els va suposar l'inici de la seva decadència. Desde la guerra fins a la decadència Esparta es va convertir en una ciutat forta militarment. Tots els mecenis que no havien pogut escapar varen ser convertits en esclaus per als espartans fins al punt que va haver més esclaus que no pas ciutadans lliures. La minoria d'espartans dominadors es dedicaven a controlar la població domninada. Varen deixar de banda la cultura, el culte al cos, el comerç.. només els interessava formar-se com a guerrers. Va començar la decadència malgrat sigues un poble fort, ja que els pobles que no produeixen cultura desapareixen ràpidament.

Esparta va passar a ser una ordenació social molt tancada de la qual no se sap com estava governada, però sembla que el govern era més tiranic. Classes socials que existien:

Els ciutadans lliures

Periecos: No eren espartans però estaven instalats a Esparta. Eren ciutadans lliures però sotmesos al govern espartà.

Esclaus: mecènics esclavitzats.

Les sublevacions d'esclaus, la perdua de la cultura i el fet que Esparta comences a iniciar una política de conquestes i de guerres varen fer que el poble espartà hagues de ser un poble militar, per tant els espartans el tipus d'educació que rebien era militar, necessitaven un exercit poderos al servei de la pàtria durant quasi tota la vida.

El nins quan neixen pertanyien a l'estat, hi havia un consell d'homes majors que decidien si el nin havia de viure o de morir. Necessitaven homes forts i sans per tant mataven a tots aquells nins que neixine amb algun tipus de deficiència, els que no servirien per anar a la guerra.

La importancia de les dones era nomes perque podien tenir fills, era la seva funció donar a la pàtria nous guerrers. La dona espartana tenia una formació física molt important perque pogues tnir fills forts, la qual cosa li donava una mica més de llibertat, ja que no tenia que e4star tot el dia a casa i inclus tenia llibertat sexual, sempre i quan procrees.

El nin que sobrevivia al consell d'homes tenia una vida:

• Fins als 7 anys estava a casa

• Als 7 anys passava en mans de l'estat i començava la seva educació militar fins que tingués 30 anys. En aquell període de temps sel's obligava a dormir en llits de

canya que es tenien que fer ells mateixos. No duien sabates ni casi bè roba, sobretot a l'hivern perque així es feien resoistents al fred. Sel's ensenyava tot tipus de lluita desde pugilat fins a tot tipus d'armes. Se'ls entrenava per saber lluitar, per soportar el mal temp0s, per ser viu¡s en trobar alimentsa, els feien passar molta fam. Si robaven aliments era bò sempre i quan no els trobessin, si eren descoberts els castigaven. De tant en tant sel's permitia matar esclaus. Es casaven als 20 anys, les unions no eren per amor, però com que tenien que estar en el quarter fins als 30 anys no veien a la dona fins que sortyien. Es donava lloc a molta homosexualitat, era permés i inclús s'induia a ella. Amb les dones els espartans estaven per procrear, amb els homes per plaer.

Educativament la única cosa que importava era l'enduriment físic, si sels donava algun tipus de contingut era de poesia patriòtica. Lòbjectiu de l'educació era crear bons guerrers.

L'areté espartà era el PATRIOTISME (el dels homes) El de les dones era la FERTILITAT.

L'educació és una eïna al servei de l'estat, per tant el tipus d'educació que es dongui va d'acord amb el tipus de govern d'aquell estat.

Esparta es va convertir amb una ciutat turística amb espectacles patètics on ells mateixos morien.

Mentre Esparta decau es comença a desenvolupar una altra ciutat, ATENES:

Va començar a desenvolupar un sistema polític democratic que donava llibertat per pensar i opinar, és a dir, per desenvolupar el coneixement. Es varen convertir en la civilització que més desenvoluparen coneixement, ja que tenien tots els elements necessaris per desenvolupar-lo, temps, llibertat i llibertat religiosa.

Era la ciutat estat més important de tota la humanitat, és on es va desenvolupar el sistema educatiu totalment diferent als que havia hagut fins aquell moment, es va desenvolupar un sistema educatiu a,mb diferents nivell.

10-11-00

En el segle XVIII aC els aristòcrates varen canviar el poder monàrquic per una espècie de Republica de Nobles. Es va crear una assamblea i un Consell executiu que serà el que decidirà a nivell polític. Atenes tenia un economia fonamentalment agrària i un petit taller d'artesania sobretot de jerreria. La clase camperola i la dels nobles eren molt diferenciades. El poble camperol no tenia gaires drets.

Dos segles més tard, sent el cap del governador el magistrat, en Solon, per arreglar la situació d'inestabilitat social va establir reformes, una de les quals es fonamental, la de permetre que els camperols, juntament amb els nobles decidissin quins havien de ser els 400 memebres del Consell Executiu. El poble havia de començar a prendre part a les eleccions, per tant tenia que ser un poble que sapigues escriure i llegir.

Despres del govern de Solón es va imposar un govern absolut, de tirania que va durar més de 50 anys. Va ser el que va empenyer a que les desigualtats socials fossin altre cop més fortes la qual cosa ve fer que bona part de la societat es subleves liderats per Clistenes, que va fer caure la tirania i va fer que s'instaurés per primer cop la democràcia a Atenes.

La poesia i l'escriptura que s'ensenyaven, era un tipus d'ensenyament tècnic.

La democràcia atenenca, S Va.c coincideix amb el període de la grècia classica.

L'educació era fonamentalment musical i física i tb l'escriputra i literatura, però no eren les parts més importants. L'areté de la Atenes clàssica era l'equilibri entre la bellesa corporal, la qual la proporcionava l'educació fisica, i la bondat de l'ànima, és a dir, equilibri de cos i ànima. Era una virtud assequible per a tots els ciutadans. L'areté de la dona era la bellessa i la fertilitat. Les dones no sortien de casa.

Kalokagatia, era el nom rebut a la unió entre la bellessa del cos i la noblesa de l'ànima mitjançant el cult de les practiques educatives i artistiques.

Euclisteres va ser elegit magistrat de l'assamblea i va començar una època democrata.. Atenes era una ciutat próspera, pàcifica, ja que no tenia objectius guerrers sino més cavallerscs.

Va haver una invasió per part dels perses, les nomenades Guerres Médiques on grecia amb altres polis varen tenir que lluitar. Passades unes dècades, on se suposa que jas'ahvien expulsats els perses ja hi havia pau i es comença a desenvolupar el raonament. Atenes és una ciutat próspera , els fills dels ciutadans tindràn accés a una ensenyança, però que no era ni obligatòria ni reglamentada.

La gent tindrà dret a una defensa, a un judici públic on cada un a de les persones es defensa a sí mateixa, llavors, en aquell moment tindràn que saber-se defensar i fer-se creure. Això s'aconsegueix mitjançant exericis de retòrica, on els Sofistes ensenyaven a escrure, a parlar bé... Era un tipus de ciutat educdora. Les converses a les places eren molt freqüents, però eren reunions només d'homes, excepte de dones prostitutes. El teatre era un altre lement educatiu.

Havia personatges com Socrates que feia la feina d'un sofista però que mai cobrava i mai cercaba deixebles, els homes eren qui el cridaven per discutir diferents temes.

Aquí va néixer la filosofia, el raonament, el pensar sobre el cosmos. Es deien i s'escribien coses que encara avui en dia podràn ser discutides, però no superades.

Quan Atenes estava en el seu punt més àlgid és quan entra amb guerra contra Esparta, Esparta va véncer., era la guerra del Peloponés.

Esparta tenia guerrers però no tenia una estructura sòlida com per conquerir territoris ni com per imposar-se a Atenes. Per això Atenes va entrar en una crisis i entren en un moment de replantetjament de moltes coses com el tipus d'educació que tenien.

Quan es varen retirar els Espartans es va instaurà a Atenes una època de tirania amb lluites entre el que volien la democràcia. En aquell moment es va comdenar a Sócrates per haver pervertit als joves.8finals del S VC)

A partir d'aquell moment de crisi, els deixebles de Socrates, entre els quals hi figurava Plató, varen començar a desenvolupar la filosofia que em herretat. Al Nord de la Peninsula Grega s'anava fent cada vegada més poderós un estat amb un tipus d'organitzacio feudal, del qual el rei era en Filippos, era el regne de Macedònia i varen ser els que varen aprofitar l'època de feblesa atenenca per conquerir-hi tot el territori. Varen assimilar moltes coses dels atenencs entre les qual hi figura l'educació. El fill de Fiippo era Aleandre gne, el qual va rebre una educació del tipus atenenc amb un mestre macedònic, Aristòtil, principal deixeble de Plató.

17-11-00

A principis de segle V aC, existien dos tipus d'educació a Atenes:

La tradicional n'és una, és individualitzada, és la dels nobles, l'aristocràcia. Tenen un mestre exclusivament per ells que els eduquen dins els ideals homèricsde la cavalleria. Creuen que l'areté és l'ideal cavalleresc juntament amb el cultiu del cos. Creuen que l'areté és una cosa nomes dels nobles, és a dir, hereditària. L'educacio es basava en curses de cavalls, formació del cos i esperit tenint en compte que ja predisposaven un areté per desenvolupar aquestes virtuds.

Però els ciutadans voldrien tenir els mateixos drets d'educació quan comencessin a donar als seus fills aquesta educació sorgirà una espécie d'escola, ja que la gent d'escola no podien pagar als professors particulars. Els nins havien de pagar l'escola al mestre, no era obligatori anar a l'escola, i poc a poc l'estat s'hi va fer càrreg. Malgrat no fos oligatori

Hi anava gairabé tothom ja que hi havia necessitat d'educació.

Kalokagatia és l'areté de l'Atenes clàssica, l'ideal de virtud que hauría de tenir un bon ciutadà d'Atenes, vol dir que la persona més ideal es la que te la bellesa fisica i corporal i també la intel.lectual.

El llocs on es formaven aquests ciutadans son:

el gimnàs: la Pelestra, on aprenien lluita, natació... Aferratas a aquests gimnasos varen sortir les primeres escoles de filosofia

• La formació espiritual es dona a través de la formació musical. Aquesta formació es dona a casa del professor de música, la casa del CITARISTA, on s'aprén cant, dança, tocar instruments...

• Per desenvolupar-se a la vida social i pública hi havi un tercer mestre el grammatistes, que es el que ensenyava la lectura. L'escriptura, l'alfabet, algunes nocions d'aritmètica. No era el més important.

A finals del segle , l'`poca de Sócrates, a Atenes s'admirava a una persona que era molt lletja fisicament, Socrtaes, pero qie havia desenvolupat molt l'intel.lecte, per tant va ser un moment on va guanyar la bellesa de l'intel.lecta a la besllesa física, per tant va ser el nou ideal.

EDUCACIO DEL CIUTADA A L'ATENES CLASSICA

• Naixement: Examen fisic realitzat pels pares.

• Fins als 6 anys l'educacio era amb la mare o be per les esclaves.

• A partir dels 6 anys: formacio del ciutadà, era masculina.

• El pedagog acompanyava al nin fins a casa del mestre. No se sap si era obligatoria pero si era habitual. Era una ensenyança privada però que es feia en edificis públics, interés estatal.

• Camps de coneixement que es desenvolupaven:

• Educacio musical

• Educacio fisica

• Educacio bàsica: grammatistes.

Els grecs ja havien adquirit l'alfabet i tenien una forma d'aprendre i de llegir i a escriure que s'ha superat fa molt poc temps. La forma era primer aprendre les lletres, després les síl.labes i més tard les frases.

• Als 18 anys el nin passava a ser un Ephebo i servia a l'exércit durant dos anys.

• El primer anys s'entrenava a la ephebia

• El segon a la frontera.

• A partir de ser ephebo ja podia tramitar la seva ciutadania i participar en la vida pública.

Tothom podia participar a la vida pública. Feia falta algú amb facilitat de paraula. La necessitat guanya a la tradició per tant aquesta gent necessitava un formació més intel.lectual que no pas física. En aquells moments les persones brillaven per la seva elocuència.

Sofistes: Eren els mestres que ensenyaven l'art de la paraula. Ensenyaven a raonar, no a filosofar,. Per primera vegada hi ha una consciència de que s'està educant. Amb els sofistes s'estava ensenyant a raonar i a convencer.

Els sofistes mai es varen agrupar i no varen crear escola. Existien tres tipus de Sofistes:

ESCEPTICS: Consideraven impossible conèixer la veritat de les coses, l'esència, llavors no es tenia que intentar. Consideraven important que la gent tingués tècniques de persuació, era el que ensenyaven.

RETORICS: Varen arribar a elaborar manuals de retòrica. No eren escèptics però tampoc tenien un execiu interés per saber la veritat de les coses.

LOGOGRAFS:Ensenyaven a joves a redactar discursos polítics. Formaven a un tipus de gent que feien feina pels polítics perque aquests ho poguessin lletgir.

Tots ells ensenyaven de diferents maneres, amb diferents tècniques, hi havia una serie de materies i disciplines que s'agrupaven en tres pilars fonamentals:

• Gramàtica: llenguatge

• Retorica: expressió

• Dialèctica: pensament

• exemples de sofistes importants varen ser: Protagores, Gorgies i Socrates.

PROTAGORES:

Era un sofista acnòstic, no negava l'existència dels deus però deia que mai ho podriem demostrar. Només podem demostrar allò que podem veure i l'home seria sempre la mesura de totes les coses, tot dependrà de la persona que ho miri. No podem conèixer les veritats absolutes, lo únic que es pot fer és assimilar uns valors socials depenent de la civilització. Crear unes normes i ensenyar uns valors. No filosofa, nomes ensenyava a fdefensar les coses com a valors socials.

El mètode que usaba en Protagores era el de mantenir tesis oposades.

GORGIES

No volia ensenyar virtuds, veritats absolutes perque deia que la veritat absoluta no existeix i si existis seriai mpossible que l'home la conegués i si la pogues conèixer no podrien entendre-la. Ensenyava tècniques de retòrica pero convencer. La metodologia que utilitzaba consistia en ensenyar a memoritzar bateries de preguntes sobre temesi mportants . A vegades representava judicis. El seu mètode era empollar-se un poc tot el procés judicial per tenir sempre recursos defenses el que defenses.

SOCRATES

No era un sofista amb el sentit estricte de la paraula, era sofista però també impartia les seves ensenyances als joves del moment, ensenyava la dialectica però mai va cobrar per les seves clases, mai va anar a cercar alumnes com feien els demes, sino que els alumnes anaven a ell. No va deixar res escrit el que sabem d'ell és a través dels seus deixebles sobretot de Plató que va escriure l'obra de Dialogos Socráticos sobre Socrates

Socrates estaba en contra dels sofistes perque ell creia que l'home ha d'intentar cercar la veirtat absoluta de les coses. Creia que els sofistes cauen en l'error de defensar i d'acusar sense intentar cercar la veritat.

Va ser comndenat a mort per haver criticat la democràcia atenenca perque havia caiguto molt en la demagogia. La seva mort va ser condemnant-lo a veure cicuta, és a dir, el varen obligar a enverinar-se a ell mateix.

Estava en contra de que la gent convencés els demés aprofitant-se de la gent amb menor capacitat intel.lectual. Va defensar l'art de fer creixer en cadasqú un criteri personal.

1-12-00

METODE SOCRATIC

Ojectiu: Arrivar a la veritat de les coses.

Procés:

1: Socrates es declara ignorant sobre el tema

EXHORTACIO 2: Aconsegueix que el seu interlocutor es declari ignorant sobre el tema mitjançant reflexions i preguntes

INDAGACIO

IRONIA 3: Interrogacions perque l'interlocutor descobreixi la veritat pewr si mateix. El mestre sols ajuda a trobar aquesta veritat. DIALECTICA: reflexio i raonament.

MAIEUTICA: 4: l'interlocutor arriva a formular una resolucio inductiva

Procés de neixer d'una mateix la veritat.

Socrates criticava tota la frmagogia per això estava en contra de la democràcia perque aquesta estava vinculada a la demagogia. A socrates se'l va acisar d'haver induit als seus deixebles durant l'època de tirania.

Principàl deixeble se Socrates: PLATO

Plató amb el seu llibre del Mite de la caverna deia que el que nosaltres veiem és l'ombra de la veritat. Si que existeix un món ideal del qual nosaltres només n'hem vist una petita part, això ha desmbocat en el cristianisme, és la idea de que existeixen dos mons, un que es el que coneixem i un que és el món ideal, en el cristinamise cèl i i terra. El cristianisme va sorgir de laq religio jueva i del que avui en dia es Israel.

Plató va neixer a l'any 428 aC, era de clase aristocràtica, es va poderr permetre uns estudis superiors, estudis filosofics. Plató vaser qui va escriure tota la defensa de Socrates quan el varen condemanr. Laseva mort el va marcar molt i se'n va anar durant un temps, després va tornar a Atenes i es va convertí en mestre seguint la linia de trobar la vertaderra veritat de les coses. Impartia les seves lliçons a un local que estava enganxat al gimnàs academo. Degut això l'escola de Plató es va conèixer amb el nom dAcademia i funcionava com una espècie de cofradia

Les obres de Plató es poden dividir en tres períodes diferents:

1º: obres com Apologia, Dialegs Socratics.

2º: Obres de maduresa

3º: Obres de lleis a les quals reflecteix com hauria de ser un estat ideal.

Segons Plató esl estat han der ser basats en l'aristocràcia, per ell es el millor sistema que hi pot haver ja que creu que l'areté és una virtud que s'ah d'educar i que també és innata. Per tant qui ha de governar és qui té aquesta virtud.

Despés, en segon lloc, considera com a ideal d'estat un govern timocràtic, que és un govern per als mes ambiciosos.

Despres una oligarquia, que es el govern del poderosos.

En quart lloc la democràcia, que es el govern de les masses i no tothom neix amb l'areté per tant no tothom pot governar.

En darrer lloc es troba la tirania.

Segons Plató cada persona té instints o capacitats humanes que poden resumir-se en tres grans grups, cada persona te predonminància d'un que d'un altre:

Apetitos: són aquells instints molt simples.

Valentia, ànim

Raó

Aquestes capacitats venen a traves dels gens, son hereditàries, innates, no s'adquireixen per l'educació.

El sistema educatiu que proposa Plató consistirà en el desenvolupament d'aquiestes capacitats de manera cronològica.

El mite del Carro alat proposava quin seria l'estat ideal per ell, el mite explicava la història d'un carro que tenia dos cavalls un blanc i un negre, un condusctor, auriga. El carro seria l'home, l'essencia de l'home, el cavall negre representa els obresrs, la clase més simple que se'l haurà de donar un tipus de educació que els condueixi a la templança, el cavall blanc són els guerrers i militars que sel's ha d'educar amb la fortalesa. El conductor, auriga, representa el governent, és aquell col.lectiu de persones que tenen com a màxima capacitat la de raonament. Amb un pensament aristocràtic que rebran una educació molt llarga fins a convertir-se en filòsofs.

Segons Plató tots els elements són ecessàris perque l'estat sigui equilibrat, un estat ideal que mai va existir.

ETAPES QUE HAURIA DE TENIR LA EDUCACIO PER PLATO:

1-Educació elemental: Es l'educació que haurien de tenir tots els cuitadans. Seria una educació que ajudaria a desenvolupara la primera capacitat humana, la més simple, l'apetitos, l'ensenyament és el cos més l'esperit i el valor ètic que s'inculcaria és la templança, comprendria varies edats:

3-6 anys es basaria en el joc, en la moral i en inicis de musica per cultivar l'esperit

7-13 anys: s'ensenyaria educació física, hia huria formacio intel.lectual i gramàtica

16 anys: es donarien continguts de gramatica, de matematiques (aritmètica, geometria, astronomia i acústica) musica i cant.

La gomnàstica ha de ser la formació per la lluita, un dels esports que han de practicar els ciutadans és l'equitació, l'educació elemental hauria de ser tant per homes com per dones.

2-Formació militar:

Els continguts que es donaven en aquesta etapa eren practicament militars, la capacitat humana que s'hi desenvolupa és el coratge, ànima, el valor ètic és la fortalesa.

Awquesta fromació militar la rebien elm nins durant els 17 fins als 20 anys, s'ensenyava gimnàstica militar i musica. Ja no accedien en qauesta etapa tots els sectors de la societat que com a virtud tenen la bàsica, els apetitos, es quedarien només amb la formació primaria, segueix sent important el cultiu de l'esperit.

3-Educacio superior:

En aquest tipus d'ensenyança nomes hi accedirien els aristòcrates i és una etapa que dura molts d'anys.

a)20-30: ES donen ensenyaments de matematiques, geometria, aritmètica, astronomia, la capacitat humana que s'adquireix és la raó i el valor ètic la sabiduria.

b)30-35: També hia ha com a capacitat humana i com a valor la raó i la sabiduria, els continguts són de dialèctica, és el raonament pur, el que ja feia en Socrates sense caure en el perill de possibles demagogies de no trobar la veritat. El que arrivin en aquest nivell serien els futurs governants perque ja tenen l'experiència, son els FILOSOFS GOVERNANTS.

El deixeble de Plató va ser ARISTOTIL, nascut a Macedònia que també va crear la seva pròpia escola de filososfia el LLICEU. Aristotil va ser mestre de Alexandre Magne.

15-12-00

Aristotil era macedonic, macedonia eren totes les terres de l'Orient mitjà. Va anar a l'academia amb Plató però despres ell va crear el lliceu. L'educació que proposava Aristòtil era per un tipus d'estat, per ell l'estat ideal era la democràcia pero per damunt de tot es troba l'aristocràcia. Comsiderava injust amltres formes de govern com són la tirania.

Les etapes de l'educació que proposa són les mateixes per tots els ciutadans, exercicis gimnàstics a partir dels 7 anys i fins a l'adolescpencia, els joves han de combinar l'educació musical i la del cos, con i esperit, amb uns exercicis de gimnàstica.

Aristotil considera que els nins petits no tenien que estar en contacte amb els esclaus i que s'ahuria d'evitar tot el que es una educaió negativa, no sel's hauria de dur a les obres satíriques i comiques ja que els petits no poden entendre´ho.

Criticava tot tipus d'aconteixements culturals, és a dir, que els nins no hi vagin perque no hi hagi una degraació del llenguatge.

Als 21 anys els joves ja són adults i té que conbinar-se el tipus d'educació, te que haver continguts de gimnàsia, de poesis, musica i educació de l'intel.lecte, que consist3eix en els coneiements matemàtics.

Quan ja tenien 21 anys ja sel's ha de preparar per ser adults en 4 àmbits:

• ciencia fisica

• perfeccionamet matematic

• estudis de metafisica, de tipus mes filosofic

• estudis d'etica, que sera èticacivica, encaminada a fer bons ciutadans.

L'educació que Aristotil proposa es del tipus social.

Alexandre Magne es va educar din tot el que és la tradició grega, es va convertir en el rei de Macedonia quan ja va tenir conquerides les terres del Pelopones. Malgrat hagués conquerit Gràcia, no va destruir les coses ni la cultura d'aquesta terra, només els va suposar, als grags, un canvi de poder. Va haver gracs que estaven d'acord amb aquesta conquesta atenenca i va haver que no.

Alexandre Magne va regnar molt poc de temps, del 336 aC- al 323 aC. Tot era un imperi i no un regne, i ell era emperador i com a tal va fer construir-se una ciutat, Alexandria, una ciutat amb arquitectura clàssica atenenca, amb molta cultura. Va ser el lloc més important de recopilació i copiació d'obres escrites. Atenes va ser durant molts anys domini d'Alñexandre Magne, i ja no era Grecia classica sino que va començar un nou període:

GRECIA HEL.LENISTICA

Durant aquesta etapa varen seguir funcionant les escoles que havien creat els filosofs, després de la mort de Plató va continuar lAcademia, però pasades unes dècades va decaure i ja ningú viatjava a Atenes només pel fet d'estudiar a l'escola de Plató.

El lliceu d'Aristotil encara va ser més decadent. Aristotil havia deixat els seus llibres com a herència a un familiar seu i per tant varen trigar molt en trobar-se aquestes obres, els textes d'Aristotil es varen anar transmetent de manera oral, per tant, varen perdre molt.

Alexandria va agafar força cultural, per tant, durant l'època hel.lenistica, la ciutat més important es Alexandria.

Quan va morir Alexandre Magne l'imperi es va dividir en dos parts, l'occidental i l'oriental, la de Ptolomeos i la de Seléucidas:

Ptolomeos Seléucidas

Alexandria estava a Egipte, era una ciutat que finalment va quedar destruida. Grècia es va independitzar i va quedar dividida en dos lligues: Atenes i Esparta, fins que varen ser invadides per l'exèrcit romà.

Ptolomeo Sotel: Va construir una sèrie d'edificis a Alexandria que seran el simbol de la cultura occidental, tots eres creats amb una arquitectura clàssica.

Els grgs no eren ni vistosos ni espectaculars, eren sobretot, perfectes. El museu D'Alexandria va esdevenir el lloc més important de totl'occident d' aquella època, hi havia una gran biblioteca, que era per estudiar, per transcriure textes i que a més tenia habitacions com a residències, ja que hi anaven persones a estudiar, a invstigar. Va ser el centre on es varen reunir tots els textes clàssics gregs, s'hi va recopilar la major biblioteca de la historria, la visitaven erudits de totes les terres. Es varen recupear les obres de Plaó i d'Aristotil i es varen rproduir, s'arrivaren a taduir al greg. També es varen traduir per primera vegada algrac els 5 llibres de'n Moiisés, La Torah.

Les tasques principals dels departaments de reproducció de textes eren:

• Copiar obres perque no es perdessin.

• Fer-ne recensions, estudis i autentificació dels textes que hi anaven arrivant.

A partir d'aquí es varen intentar fer biblioteques mes importants con la de Pergamo, que va arrivar a rivalitzar amb Alexandria. Eeen aqustes biblioteques era on es moia tot el saber, on es construia el coneixement. La biblioteca d'Alexandria va tallar el sumistr de papiro a Pargamo i aquesta va tenir que escriure sobre pells, d'aquí va sorgir el pergami.

En aquells moments no hi havia edicions de llibres, si algu en volia llegir un tenia que anar fins al a biblioteca a la que el pogués trobar.

A nivell educatiu també es va imposar tot el que és l'educació Atenenca, es van formant sistemes seguint el model de l'educació D'Alexandre Magne i es va imposar de manera més o menys oficial el sistema educatiu que s'havia dut a terme a Atenesi va segtuir sent el sistema educatiu inclus quen hi varen arrivar els romans. Aquest model reb el nom de ENCIKLICOS PAIDEIA. Va ser el model que es va mantenir per tot i ha sigut el model que hem retratat en el món occidental. ES basaba en:

0 - 7 anys l'educació familiar.

Escriptura

7 -14 anys, escola primària Lectura

Gimnàstica

Musica

14 - 18: Escola secundària Gramàtica

o gramatical retorica

logica

matemàtiques pures: sobretot geometria euclidiana

La primaria i la secundària bes basaven sobretot en materies per al desenvolupament de la creativitat. De cada vegada s'anava més cap a una ensenyança intel.lectual, tot el que era desenvolupament d'esperit anava perdent interés.

18 - 20 servei militar

+ de 20, era un esenyança superior basada en els estudis de retòrica i filosofia

• La retoria es donava a escoles més generalitzades, era la oratoria, era una ensenyança tel tipus més útil.

• La filosofia només l'aprenien una èlit de families ben acomodades, era una ensenyança poc útil, i es donava a escoles hebrees de la gràcia clàsica.

Tot el que habia estat fins aquell moment la lluita per consegui l'equilibri entre cos i esperit havia tombat ja cap el desenvolupament de l'intel.lecte.

12-01.-01

A totes les regions on s'aplicava el mètode de l'enciklicos paideia tenien una escola elemental, que anava desde els 7 als 14 anys però no silia ser una ensenyança pública. A la primària s'ensenyava la lectura, l'escriptura i el càlcul, també la gimnàsia, competicions esportives, tot el que era el cultiu del cos. El professor era anomenat Didaskalos. A l'escola secundària o gramatical era una escola preparatòria, s'ensenyaven materies com la gramàtica, la lògica, geometria, i es feien alguns preliminars de retòrica. El professor era en Grammatikos, era el professor amb més prestigi. Aquí, els continguts de gimnàstica, de musica..ja perden molta força degut al tipus de vida que hi havia en aquells moments. De l'escola sec. Es passava a una ensenyança superior, que ja era en un plà més acadèmic.

Roma està a la península itàlica, va ser en els moments de la grècia homèrica quan la península itàlica tenia tribus etrusques i tribus gregues que eren emigrants de Grècia. Entre uns i uns altres, el mitg hi havia unes tribus, les romanes que començaren a dominar a etruscs i grecs. ES varen topar amb una cultura molt diferent a la seva, ells eren un poble amb molta força militar, amb llengua pròpia pero no esrita, eren molt familiars i no tenien cap mitologia ni cap història.

L'evolucí hel.lenística a Roma va desde l'odi fins a la integració absoluta. A Roma es podien diferenciar dues clases socials, els patricis i els plebeus, els patricis eren els nobles, la classe dominant que va intentar crear un cos legislatiu, i els plebeus el poble. L'organització social dins Roma era un pacte entre els patricis i els plebeus. Varen crear les 12 taules, es varen centrar en un cos legislatiu que influia molt en l'educació.

S III aC, les tribus romanes havien conqwuerit pràcticament tota la peninsula itàlicaTenien un tipus d'organització social basada en la familia, el pare era el cap de la familia i tenia els seus pròpis drets.

A Roma es distingeigen dues èpoques diferents:

1: S III aC- 45 aC: Roma Republica, varen ser tres anys de desenvolupament cultural amb un sistema legislatiu diferent al greg.

2: 45 aC: Roma Imperi: Comenbcen tota una serie de conquestes militars fora de la peninsula itàlica. No els hi servia la organitzacio politica que havia hagut durant la republica doncs s'havien extés tant que era impossible controlar totes les terres i Roma es va convertir en un Imperi. Cultural i educativament l'Imperi va significar la decadència.

Jesucrist va nèixer a terres jueves amb de tradició hel.lenística però de domini romà.

En els 300 anys de la República romana va haver una progressiva hel.lenització que pot dividir-se en tres períodes caracteritzats per 3 pensadors romans:

Cató: representa l'època d'odi anvers a tot el que era grec.

Varró: comença un inici d'assimilació de les coses gregues.

Ciceró: representa el moment en que ja s'ha adquirit la cultura grega.

L'EDUCACIÓ A ROMA DURANT LA REPUBLICA.

Humanitas = areté grec.

PRIMERA EPOCA:

Es comença a organitzar la República, es creen les lleis romanes i és quan més importancia tenen les tribus romanes, costums antigues. ES molt important la familia.

La tradició, la fgamilia, la ciutadanis, el sentit pràctic. L'estat es considerat pels romans com una gran familia.

El romans es caracteritzen pel seu sentit pràctic, cosa que els gregs no eren, amb aquest sentit es diferenciaven molt els uns i els altres, per als romans el fet de filosofar, el cultiu del cos,.. eren com perdre el temps.

El que els romans no van adquirir mai de la cultura grega va ser el tema de la pedrastia.Mai ho varen acceptar, doncs eren un poble molt familiar.

Aquesta època es caracteritza pel rebutg de tot allò que sigui greg, varen inventar els seus pròpis mites per demostrar que tenien els seus pròpis origens. Cató s'oposava a la paideia grega, s'oposava a que els esclaus eduquessin als fills, l'educador, segons ell, havia ser el pare de la familia. L'educació era molt arcaica i tradicional.

L'humanitas és l'essencia, l'ideal que s'havia d'adquirir per aarivar a ser un ciutadà, en aquells moments l'umanitas era el PIETAS, que era la familia + déu + pàtria, és a dir, respecte al pare, respecte a la pàtria i el temor a les forces superiors, aixi havia de ser un bon ciutadà de Roma.

Les caracteristiwues que havia de tenir un home eren la tendresa, la dignitat i la virilitat.

SEGONA EPOCA:

En aquesta època ja comença a haver una progressiva influència grega, es varen començar a crear escoles a partir de l'any 200 aC, la figura del mestre, LITTERATOR (que solia ser un esclau greg) era equivalent al grammatistes greg. ES va configurar una instrucció elemental, bàsica i va començar a haver una sèrie d'influències gregues respecte al que era l'ensenyança superior, retorica i oratoria.

L'humanitas d'aquesta segona època era el ROMANITAS, és a dir, l'humanització del ciutadà romà.

Va hever una conciliació entre la influència hel.lenística i la herència romana arcaica.

Existia un fort sentiment patriòtic.

Varró, 176-27, a C, va ser l'autor de més de 70 obres de les quals la més important va ser Disciplinarium Libri IX, els nou llibres de les disciplines, on va ordenar les disciplines per matèries d'estudi, gramàtica, retòrica, astronomia, fisica, medicina i arquitectura, va ordenar les 7 arts lliberals.

Va intentar romanitzar la influència grega.

TERCERA EPOCA:

Roma va començar a iniciar les campanyes militars conquerint Europa, nord d'Africa i l'Orient mitjà.

Va començar en aquests moments la decadència de la Republica i va començar a agafar més força un Imperi.

Ja hi havia una plena acceptació de la influència cultural hel.lenistica.

L'humanitas era el coneixement (la sabiduria), la moral (virtud + intel.lecte) i la política.

En aquest tercer període de la republica l'autor més destacat es en Ciceró, 106 - 43 aC, la seva obra es De Oratore, com s'educa un orador, i Republica.

Accepta bona part del model greg del coneixemnt i educació, (rebitja el gymnasion, la pedrastia i la inversió sexual), però conservant l'essencia romana.

Oratoria Ciceroniana: Factors que influeixen:

- Erudició: - ensenyança elemetal

- arts lliberls

- coneixement dels drets civils, la historia, la política, la literatura grega i la llatina, la filosofia.

- Formació moral

- Formacio filosofica i retòrica

- Aptituds naturals.

Un orador és qui té el grau més alt dels estudis. L'obra de Ciceró tenia molta influència grega, defensava l'ensenyament elemental. Com a ensenyança superior defensa la retòrica com a única via per arrivar a l'oratoria.

* fotocopia del sistema educatiu durant la republica romana.

Durant la republica els militars varen començar a conquistar territoris, grans militars que han passat al historia son en Julio César, en Pompeyo, el qual va conquerir tota la part Oriental, en Cesar va dur a terme la conquesta de la part occidental. Al cap d'uns anys en César i en Pomeyo es varen enfrontar, Cesar tenia més poder militar i va conquerir més territoris de la part oriental, entre ells, Egipte.

A nivell pedagògic i cultural, quan aquesta Republica era tant gran que no s'aguantava com a tal i va pasar a ser un Imperi, es varen començar a cremar llibres. La gent que vivia a l'Imperi, el patricis vivien molt bé, estaven en un estat de benestar i això va fer que perdessin molt de valors de la ètica grega.

L'ensenyança va agafar bastanata importància, el mestre va agafar un cert prestigi i es varen arribar a establir pagues oficials per aquests mestres. Un d'aquests mestres pagats per l'imperi va se en Marcus Fabius Quntilianus, mestre bascut a mitjans dels anys 30-35 dC a Calahorra, era fill d'un retòric i va dedicar-se sempre a l'ensenyança. No únicament va fer feina com a mestre sino que també va escriure uns llibres de pedagogia, Instituto Oratoria, una col.lecció de 12 llibres de pedagogia on es parla del que és la oratoria i tres llibres que es dediquen a la teoria de l'educació. Quintilià reconeixia la importància que té el mestre com a mediador o possibilitador en tot el que és el proces d'ensenyament -aprenentatge. Els medis que ha de tenir el mestre son:

• Conèixer la naturalesa de l'alumne, conèixer al nin.

• El nin neix bò per naturalesa, el que l'influirà durant la seva vida són totes les circumnstàncies de l'entorn (Quintilià ja va senyalar un derls grans debats que han tingut lloc durant molts de segles a la historia de la pedagogia)

• Com més ràpid s'ensenyen les coses més ràpid les retindrà el nin, serà millor per el nin (segles mes tard aquest punt va ser de gran discusió entre el psicolegs Piaget i Vigotsky)

• Estava en contra dels càstics corporals, creia que s'ah de cstigar reforçant les conductes bones dels infants.

• Ensenyança de diferents temàtiques simultànies.

L'imperi roma estava estés, cada una de les províncies conquerides tenien una història més anitga que no era la romana.

ORIGENS DEL POBLE HEBREU:

El poble hebreu va sorgir de l'antiga Mesopotàmia, actual Irak, una tribu d'aquelles terres va sortir i es varen asentar un poc mes a l'Oest, a la regió del Canahan, actual Israel. Aaquest poble se li v donar el nom del poble hebreu, anys més tard els egipcis varen conquerir les terres del Canhan i varen esclavitzar el poble hebreu enduentse'ls cap a Egipte com a mà d'obra. Segles més tard, els descendents dels esclaus hebreus, que coneixien la seva pròpia història, varen decidir desfer-se dels egipcis i tornar a ocupar les seves terres, el capdavanter de conduïr tot al poble hebreu va ser en Moisés, i creen el regne del judà. Es va arribar a dividir en dos, Jerusalem i Samaria. David i Salomon en foren els reis. V sofrir diferentes invasions durant els segles VI,V aC.

El poble hebreu conserva les seves tradicions i religió. Durantl'època de n'Alerxandre Magne es quan més es varen rebelar. ES varen veure amb la necessitat de crear el seu propi sistema educatiu.

Quan varen ser dominats pels romans, varen seguir amb la seva religió i costums, als rokmans no el importava, fin que va començar a sorgir el cristianisme. Avans i després del naixement de Jesus, els hebreus es sublevaven contra els romans i varen fer una serie de revoltes que varen ser sofocades pels exèrcits romans. Va hever una sublevació molt gran en el 70 dC. Per part dels jueus en temps de l'emperador Adrià. Aquest emperador estava cansat dels problemes i va decidir expulsar a tot el poble hebreu i obligar-los a abandonar les terres del Canahan, aixi es varen escampar per tot el món. Es varen situar per diversos llocs d'Europa i Africa, però seguien conservant la seva religió i els seus costums.

Va se un opble molt perseguit i anaven formant els seus guetos, era un poble escampat pel tot el món i que no tenia la seva terra. La persecució dels jueus dura fins al segle XX, fins al 2ª guerra mundial, on varen perdre els alemanys, l'economia va anr malament, i es vareb culpar als jueus i s'ehalta un fort nacionalisme a Alemanya, el poble hebreu es va aixecar i varen demanar als guanyadors de la guerra el seu territori, i sel's hi va tornar a donar les terres del Canahan despres de 2000 anys.

Jesus era jueu per tant va neixer i es va criar amb costums jueves. Va neixer en un moment en que el poble jueu estava molt dominat i presionat. El cristianisme comença com una secta, no es una doctrina politeista, és un religió que dou que tots els himes són iguals davant Deu, era un forma de salvació personal en uns moments en que tot el poble hebreu estava presionat. Va ser una secta que es va anar fent més gran ja que la gent estava reprimida. Jesus va viure pocs anys, va ser executat però els seus seguidors varen seguir la seva tasca i varen seguir predicant. Com més va anar creixent més gent es va veure amb la necessitat d'escriure-ho.

El grans pares de l'església cristiana varen intentar escriure totes les seves prediccions.

El primers cristians es varen eduicar segons l'Enciclikos Paideia, aixi que tenien una cultura de procedència hel.lenistica, d'aquí que el cristianisme tingui tantes semblances amb Plató.

26-10-01

ISRAEL

L'educació jueva al principì era estrictament militar i la religió era sencilla fins que la invasió d'altres cultures va posar-ho en perill. L'esglesia jueva es va convertir en el centre dels hebreus i alla varen estudiar el llibre sagrat de La Torah.

Va haber moltes disciplines organitzades en aquesta comunitat, no varen donar molta informació sobre l'ensenyament que donaven a la Sinagoga (lloc on ensenyaven els jueus), que es va convertir en ecenre d'ensenyament

En moments de major crispació del domini dels romans a Israel (del imperi romà) es quan es va dir que hi havia sectors d'aquesta comunitat que recriinen als altres i els més fanàtics són les que han derivat a ser cristians.

Jesus no va escriure res, va viure pocs anys i les persones que el varen seguir varen ser perseguits de per vida. Un missatge de salvació de que ells tenien la veritat de les coses va ser una cosa que es va extendre fàcilment. Eren gentes dominades per el Imperi. Va haver evangelistes que varen extendre aquestes doctrines però cap els va conèixer. Jesus ademés parlava de manera metafòrica i les seves interpretacions variaven segons la zona.

Quan va començar a tenir èxit aquesta religió és quan es va acabar la represió i al pròpi emperador se'l va convertí en Cristià. No hi ha jerarquia, ni educació pròpia per als crstians, però sí tenien una educació per batre's amb la catequesis. Tenien que estudiar coses noves i ho feien en esglésies on donaven aquesta educació i varen començar a fer per escrit tota la teoria cristiana. L'educació del catecimen l'ensenyaba l'antic testament. (tradició jueva). Extenguent-se en llocs de fora d'Israel, tenien que conèixer les arrels d'aquetsta religió i aquestes eren arels jueves.

1