Historia de l'art

La aparició de la fotografia va molt vinculada amb la historia de l'art pictòric. Això fa que molts pintors estiguin influenciats. Ja no es l'únic mitja de comunicació pintar esglésies. Hi ha molts moviments que neixen a final del S- XIX, aixi com deixar de pintar temes religiosos. El 1º moviment el impressionisme es diu que es l'inici de l'art modern. Apareix l'art expressiu personal.

Impressionisme: es basa en al teoria de les senasacions. Diu que la sensació es la font del coneixement. La experiència del coneixement s'adquireix a partir de la sensació. Els pintors pinten allò que beuen i no el que es.

1874- 1º exposició impressionisme, en una galeria de un fotògraf anomenat Nodar.

Un crític Leroid els i fica aquest nom. Son poc definits, pocs colors i sense formes. Es volen dir independents.

Crc/ la realitat es la aparició de les coses en el moment de ser contemplades. Implica que la realitat es canvia i es múltiple, es basen en els colors en la llei del contrast simultani (un color no depèn d'ell sinó també del del costat.), d'aquetsa manera no barregen els colors a la paleta, sinó en el quadre mateix (o fan amb colors primaris). El objectiu es plasma la llum, de manera que sempre estem parlant dels colors clars i efecte difuminat amb petites pinzellades. No i volen haver ombres , desapareix el contrast i a vegades inclòs el volum. Apareix també el puntillisme. L'impressionisme com a pintura sensitiva deixa a secundari el tema que pintes, la llum es lo principal.

Aut/ Monete, Seudat, Degas, Renoir

Fauvismo: dura entre 1905-1909. Be de fauves (fiera). 1905- un critic veu un quadre de colors estridents “ Donatelo que vienen las fieras” escriu a l'article. Es el 1º moviment vanguardista del S- XX. Plasma el mon interior envers de sensacions i sentiments. Solen dibuixar lineas molt llargues, a vegades canvien de color a la mateixa línia. Pintaven les coses del colro que volen, el color es el vehicle per expressar sentiments. Tendien a negar el volum. Aut/ Henry Matisse, Mourise Vlaminck.

Expressionisme: (alemanya - Dresde) es pasa a dir abstracte, ja que posa a la revista “Der sturm”o fica per alga. Forma part de les corrents pictòriques subjectives. El pintor pinta sentiments. Dibuixa amb formes distorcionades , lineas trencades. La finalitat es la expresivitat de la imatge. Predominen colors foscos i violents. S'apliquen pincellades gruixudes. Te una finalitat no estètica, sinó expressiva. Es divideixen en 2 grups:

• El puente - 1905 (Die Brücke): 100% crític social i polític. El moviment es avanç de la guerra. Aut/ Eduard Munch “el grito”, Oscar Kokoschka, Kirckner.

• El jinete azul (1911-1914) (Der blue reiter) el nom be de una revista “El jinete azul” li van ficar el nom per dos pintors., Vasily Kandishky i Marc Rodko. A Vasily l'hi agradava pintar cavalls i a Marc pintar amb blau. A diferencia del puente busquen valors de la societat i no critiquen. Previ pas de l'art figuratiu a l'abstracte. La gent del jinete axul va ser fundadora de una escolta que es deia Bauhaus d'art i oficis. Hittler els va fer fora de europa i es van treslladar a EEUU. Aut/ Diego Rivera, Paul Klee

Cubisme: 1908-1914. Diuen que es la revolució artística desde el renaixement (base de la cultura) el nom prové d'un crític, en una exposició “sala dels independents” (Paris) hi ha un quadre pintat per el fundador Brauve, imatge de petites coses cúbiques. Picaso també va se uns dels fundadors. A 1º obra cubista es “la señorita de avignon”. Es contemporani , neix amb la idea de se el contrari del fauvisme. Torna a la idea del volum i la idea de pintar el que es veu. Art intelectual. Art que les coses, mora be apren el que as vist i o pintes. En un mateix pla diferents parts. Descomposa les imatges amb figures geomètriques pures i o torna a composar. Visualment planes però per ells el volum es essencial. Descomposa la perspectiva. Per pintar s'havia de donar una volta per el quadre. Fan servir colors apagats (oposat al impressionisme) . no es important el tema que pinten sinó la manera en que o composen i desenvolupen. Son els primers que fan collag.

• Cubisme analític: (1918-1911) prenen infinits punts de vista. Afegeixen lineas de separació. Resultat complexe: no se sap el que han pintat. També se li diu cubisme armetic.

• Cubisme sintètic: (1912-1914) neix com a replica del analític . vol que es reconegui el que pinten. Descomponen els punts de vista mes realistes, així s'entén. També fan collag. Ells va collag amb parts naturals del que pinten

Futurisme (1910-1915). Moviment italià. Poc difós per el mon. Surt per un manifest que fa Marinetti on eleva la bellesa de les màquines, la velocitat. Nous símbols de la societat. Diuen que un cotxe corren es el mes bonic del mon. Demanen que creminles biblioteques, museus etc. Defensa el nazisme i la guerra. Moviment propagandista de regim faxista italià. El objectiu es representar dinamisme i maquinaria treballant. No està ben definit el que volen, intenten fer-ho esborronant els colors. Fan servir repeticions d'imatges per simular moviment i velocitat. No tenen unitat normativa ni tècnica. Te serts components del cubisme. Aut/ Jacomo Balla, Carlo Carpa.

Primitivisme / Naïf: (principi dels anys 20) infantil e ingenuo. Reacció contra els moviments artístics intel·lectuals. Defensen la senzilles absoluta. Senzillesa canseptual i plàstica. Son tridimensionals, art popular. Aut/ Rousseau.

Dadaisme: (1916-1921) Zurik a una reunio d'artistes convocat per Tristan Txara. El objectiu es la ridiculització dels colors naturals de la societat. S'enriuen de l'art, finalitat provocadora. Consideren que l'art sa convertit en luxe enlloc de fer art per tothom. El nom prove de dada = caballito. Art de l'absolut. També fan servir collag amb objectes de la basura, fen-ho servir com a crítica de la societat Europea.

Marcel Duchamp: es va fer famós per ready mates, eren objectes d'us quotidià i afegint o modificant de forma senzilla s'exposava en museus. Es reia de l'art clàssic i de l'art modern. En un museu de New York s'exposa una obra que es diu “fuente” Un WC ficat del revés i “rueda de bicicileta” simplement una bici.

Surrealisme: (1925-1945) el primer manisfest va se el 1924, Andrés Breton; definia el automatisme físic com a medi per expressar-se. Deien que allò estava al pensament real.

1925 : primera exposició a Paris. El 45 va ser l'inici de la 2º guerra i es carga el moviment. També busca escàndol. Antecedent del dadaisme. Està lligat a la obra de Froid (somnis malsons...) plasma imatges del subconscient. La temàtica son malsons amb un concepte fosc. Corrent figurativa (objectes reals) fan servir una perspectiva ortodoxa (la nostra) modifiquen les proporcions, les canvien.

Dalí: (1929) Paris s'identifica amb el surrealisme. Excel·lent dibuixant, tècnica molt treballada. Domini de la perspectiva. Per expressar les imatges donava la complexitat de la temàtica que volia expressar. Es important aplicà tots els recursos dels que disposa. La seva temàtica es sexual i eròtica. Distorciona les figures de forma expressiva.descriu la seva actitud com critica. Aut/ Oscar Rodriguez, Rene Magrite.

Abstracte: la que no fa referencia a cap objecte, ser, cosa coneguda de la naturalesa. No agafa el objecte com a pretext. No pretén ser res, no hi ha simplificació. No fa cap perspectiva no tècniques espai temps. L'objectiu es l'harmonia dels colors i la distribució d'ells.

Neoplastissisme: (1917) moviment Holandes. Se'l coneix com “Der Stilj”. Està relacionat amb el cubisme. (es el seu antecedent) neix el volum. Geometristació. Simplifica amb figures geomètriques, pintades amb colors primaris B/N i gris. La idea es simplificà. Aut/ Piet Mondrian, Theo Van Doesburg.

Suprematisme: moviment Rus. Malevitch pretenia parlar de la perfecció pura de la sensibilitat. Semblant al Neoplastissisme com a utilització de formas geomètriques planas. També es fan servir triangles i cercles. Li donen mes importancia a la forma que al color. Els dos son moviments de composició dels colors.

Constructivisme: rama del suprematisme. Defencen el mateix però ell densa la funcionalitat de les obres. Rellotges fets amb esfera triangle.les figures estan ficades una sobre l'altre, Aut/ Vladimir Tatlin.

Abstracció expressiva: El moviment neix a Europa, es perseguit per el nazis (40-50) Es una evolució del expressionisme. Preten pintar emocions però no utulitza formes i figures. Kandinsky es un dels responsables. Basicament son ralles (traços no definits)

Action painting: nom que se li dona al expressionisme abstracte a EEUU. (1952)li fica un critic. Se li dona valor al fet físic de pintar. Normalment o feien amb teles molt grans. Es deixen anar de forma autòmats i incontrolada. Son colors estridents. Feien servir el Driping: pintar amb pals i pinzells secs.

Aut/ Franz Kline, Jackson Pollack , a la seva millor època pintava també amb negre.

Pintura matèrica: es centre l'atenció amb els materials utilitzats. Draps sorra, cerrin pintat etc. Aconsegueixen que el material sigui expressiu. No te ca interes amb el dibuix sino l'aspecte fisic de la obra i la tècnica. A partir dels 60 es el centre del mon artistic de tots e lmoviments, i apareixen molts moviments. Aut/ Antoni Tapias, Manolo Millares.

Pop art: corrent vulgar. Neix a anglaterra però es desarrolla a EEUU. El seu antecedent es el dadaisme. La idea es convertir en obres d'art objectes agafats de la societat de consum (ex/ sopa cambel) generalment s'utilitzava el terme kitch. S'inspira en els còmics, fotonovel·les i anuncis publicitaris. Son els responsables que això sigui art. La idea era fer arribar el art a les estanteries del supermercat. Aut/ Warhol

Hiperealisme: Se li diu realisme real o fotografia. 1966 en una exposició de fotografia a N.Y Gugenheim. Arriba a Europa 1972. La idea es aconseguir una imatge pintada el mes real possible. Semblen fotografies. Aut/ Antonio Lopez Garcia, John C. Kalere.

Minimal art: Art mínim o abc art. Estructures simples elements senzills. Majoritàriament geomètriques. Cada figura es reduïda a la mínima capacitat de comunicació.(contrari de hiperealisme) amb poca cosa comunicaven molt. El seu antecedent es el suprematisme. Les obres son normalment molt grans. Aut/ Dan Flavin

“la Fabrica” (anys 70)

Art Conceptual: Diuen que s'ha de substituir l'art com a substitució d'un objecte. Amb la idea ja ni a prou. Activitat creadora sense matèria. Presenten documents escrits de la seva idea. Aut/ Robert Barry.

Art Povera: Moviment italià (1967) Es pràcticament escultòric. S'utilitza materials pobres, fusta, sorra... no els tracten ni els pinten, els ajunten. Li donen molta importancia a la creació de l'obra. Aut/ Merz

Art ecològic: Dècada dels 70. Nord Amèrica se li diu land art. La idea es fer obres artístiques transformant el paisatge natural. Amb murs, segant... art de la geometria . fa divisions dels espais. S'exposa amb fotografies i projeccions cinematogràfiques.