HISTORIA DE L'ART

L'Arquitectura sempre l'hem d'entendre més com a creació de l'espai que com a creació de volums. Els elements que delimiten l'espai es representen mitjançant la planta.

El dibuix arquitectònic amb la planta mostra de quina manera s'articulen els elements formats (eixos principals, etc.) podem establir l'eix predominant, ens indica els elements suportats (cobertes) i els elements sostrans. Amb la planta també podem saber la funció d'un edifici. Defineix l'espai intern amb la forma bidimensional i horitzontal.

- Materials

la creació de l'arquitectura es basa en alguns materials com la pedra, el. Maó, el ferro i el maó.

- Elements de suport i elements suportats

Podem identificar en la planta a quina època pertany, i amb els pilars, columnes... podem saber-ho també. També podem saber a quina tradició pertany l'arquitecte.

- Llum

La llum es important tan al interior com a l'exterior. A l'interior pot crear calma i també tensió. També pot crear una sensació simbòlica, divina. Pot comunicar serenitat.

- Volum:

Allò que es percep desde l´exterior. Ens dona a entendre les

funcions de l´edifici, els simbols…

- Proporció i Harmonia

Perquè aquest edifici proporcioni plaer a qui ho observa. Ha d´haver-hi una relació de les parts amb el tot, mòdul - proporció. L`edifici també està sotmès a abstraccions i busca la bellesa ideal.

Harmonia: Element sorpresa, edificis del barroc, planta i decoració.

L´edifici no es res més que el conjunt de supòsits de proporcionalitat. En el manierisme es buscava la tensió i el desequilibri. L´edifici s´ha de posar en relació directe amb l´entorn: l´urbanisme. L´edifici s´ha d´entendre en el seu entorn, s´ha de mediatitza.

- Component especial: - Tenir en compte l´emplaçament ( temple ha

d´estar en un espai concret, zones sagrades)

- Component temporal: Diferents punts de vista duran el temps. Nous

carrers, noves places, diferents edificis.

L´edifici antic es veu obligat a conviure amb

edificis nous.

ESCULTURA

-Relleu- enganxada en alguna paret (baix relleu, sobresurt menys de la

seva meitat)

-Exempta- independent, sense relació amb res.

Element voluminós, pot ser contemplat. Element tàctil que ve determinat pel material, tècnica utilitzada per treballar. Aquestes dues coses condicionen l´obra. (marbre, pedra, fusta..)

Talla: anar esculpint.

Fosa: bronze.

Forja: escalfa el ferro. (Chillida)

Volum

El volum escultòric es el que determina una obra. El volum es pot percebre de forma frontal. L´escultura pot estar contemplada per múltiples punts de vista, com pot ser Chillida.

- La composició pot ser que no sigui en l'espai, poden ser tancades ( una mare de Deu), o escultures mes obertes, mes gràfiques, mes relació amb d´espai, son mes expressives.

- El moviment es de diferents maneres, pot estar en repós, entre el moviment en repós o en moviment, com Apol-lo i Dafne.

- Les escultures també estan sotmeses a un règim de proporcionalitat , com el Kanon, s´aplicarà a Grècia. Pretén representar la idea absoluta de la bellesa a partir de lleis matemàtiques.

- La massa, s´enten, quan l´escultura crea volums d´espai ( amb massa……..amb poca massa, una rodona amb forat al mig)

- La llum i el color tenen una importància fonamental perquè està en relació directa amb el material. La llum potencia les virtuts de l´escultura. El color dona a l´escultura una expressivitat diferent. La policromia es pintà una escultura (Grècia, Gòtic..)

- S´ha de tenir clar diversos punts relacionats amb lo pictòric

La matèria pictòrica fa referència a:

• suport

• el mur

• la tela

• la taula(fusta) amb guix ,fustes ensemblades i allisades

• colors al tremp d´ou, pintura a l´oli.

-Linia o traç

- Segons el traç pictòric aconseguim diferents estils.

- Si el traç es continu ens demostra algo descriptiu.

- Traços gruixuts- expressivitat

- Traç rectilini /curvilini - construcció i estructura

- intel·lectualitat

- sensualitat.

S´ha de mostrar atenció en el traç de l´obra. Influeix en el ritme de l´obra.

L´obra també esta sotmesa a un volum .

La forma que s´aconsegueix impressió de corporalitat.(Clarbcer) intenta buscar la trimensionalitat. Continuacions la perspectiva.

-Tècnica per crear profunditat en el quadre:

Perspectiva lineal- certs colors metàl·lics

Perspectiva aèria - com que els ulls son esfèrics, nosaltres també

Veiem de forma esfèrica. Poca definició dels contorns.

El color

S´haurà de comentar el predomini dels colors. Càlids o Freds.

El color també pot ser simbòlic.

Sempre els perceben associats. La tonalitat concreta d´un color no es percep sol.

La llum

El quadre intenta aprofitar la llum. Homogènia es repeteix- Contrastada esta en un punt.

Lenital - sobre el personatge

Lateral/ obliqua

La llum pot procedir de dintre de l´espai pictòric o de fora de l´espai pictòric, d´un espai que no veiem.

Fotografia i cinema del museu

Composició, ordenació i articulació de l´obra es la disposició dels elements. Composició en triangle, horitzontal i centrifugues

Arts decoratives de l´objecte

Creats per una certa utilitat, no artístics.

Molts objectes que poden tenir un significat simbòlic

El comic

Petits espais plàstics relacionats secuencialment i formant una historia, estan sotmesos al mateix ordre composicional de la pintura.

La televisió

També es una generació seqüencial, per això les característiques son semblants a les del còmic…..

La publicitat la podem relaciona amb tots els processos firmats. Primera font d´informació d´art.

Instal·lació

Els objectes, a la instal·lació, estan sotmesos a una relació entre d'altres que fora del comú. Carlos Pazos, fa una exposició “Yo tambien lloré viendo Bambi”

1.6 Necessitat i Funció de l'Art

La funció de l'art es relacionar la forma artística amb els símbols de l'època. L'art sempre compleix una funció en l'època, es on reflexa de la cultura de l'època. L'Art pot tenir diverses funcions decorativa (pintura) religiosa, funció commemorativa; sempre la funció amb relació directa amb la societat i allò que pretén la societat. Sempre que parlem de l'art s'ha de parlar de la relació amb l'època, del paper de l'artista.

1.7 Artista i patrimoni

Mai ha estat ben considerat, perquè el treball es manual. A vegades han estat mal vistos perquè treballaven amb les mans, sobretot a l'Edat Mitjana (pintures anònimes).

Això depèn de la societat on s'ha nascut i del valor que li dona la societat a l'Art.

A Grècia l'art era representatiu, commemoratiu, religiós, es tenia molt clara la funció.

En el renaixement es torna a valoraria a l'artista, i te una capacitat de planificar, escriure tractats... Més treball intel·lectual. L'artista del Renaixement obra la porta el reconeixement de l'artista del Barroc, l'artista anirà abandonant l'obra feta per encàrrec,,. Cada vegada més, l'artista serà més personal, més relació entre l'artista i la societat. Es crearan acadèmies artístiques protegides per l'estat. D'aquesta manera l'artista passa a ser més important, prestigi de l'art. L'artista pretén analitza més.

En el s.XIX no obrirà tant la idea del cometent i naixerà ,l'activitat per l'artista com galaristes i marxants d'art.

A les avantguardes l'artista comença a atemptar contra allò tradicional, aconsegueix fer les coses des del seu propi gust.

Avantguardes artístiques

A les avantguardes artístiques, l'artista es redefiniria i la seca consideració social anirà augmentant fins a fer-se imprescindible en la societat. Persona totalment alliberada, en el s. XX i XXI, intenta fer-nos riure, equival a una mena de medium entre la societat i la persona (Body Art, Videroart...).

L'art es una cosa quotidiana i popular, no està sotmesa el poder. L'art es predomini, el patrimoni es una consideració de l'obra.

El museu té una semblança amb l'Itàlia del Renaixement, obres meravelloses, objectes curiosos de tot el món. El patrimoni es basa en la conservació preventiva i la conservació curativa (solució de problemes), la preventiva es basa en controlar i si es necessari restaurar.

Metodologia de l'historia de l'art

A Grècia es situa l'inici de l'historia de l'art, amb personatges com Xenòcrates de Sició, un dels primers que escriu sobre art, i ho fa sobre Lisip. Els primers autors parlaran sobre la vida de l'artista, i de tal manera que sense voler s'escriurà una mica sobre l'historia de l'art. Filòstrat de Lemnos, va escriure la vida de Apol·loni de Tiana. Plini el vell, es una font de dades, escriptor llatí, el qual influirà els altres autors i historiadors d'art com ell. Escriu textos descriptius. La voluntat de ressaltar l'artista torna en el Renaixement. Jorso Vasari (s XVI) es autor de les vides dels millors artistes del Renaixement, inspirat en les obres de Plini (Vida de Miquel Àngel). Bocacció escriu sobre Giotto em in conte, “De Cameron”. A Italià, l'artista, ya se'l considera famós des de principis del Renaixement.

La veritable historia de l'art es funda el s XVIII, historiografia independent i sistematitzada, ordenada, amb coherència . comença amb Jotann Joachim Winckelmann, el 1764, que publica “Historia de l'art de l'antiguitat” i es considera com la primera pedra sobre la nova ciència de l'historia de l'art, perquè perioditza l'art grec, l'art arcaic, clàssic, neolític, de formació ordenada. Sabia que l'art es podia dividir en èpoques, tot i que hi importava molt la forma i per això es va deixar algunes coses.

Al S XIX s'acabarà institucionalitzant la historia de l'art. La historia de l'art esta relacionada, doncs, amb els Positivisme, només el coneixement científic, inspirat en el mètode de les ciències que utilitza la natura, causa i conseqüència) val pel positivisme. Només la ciència i el procés científic podia arribar en el nucli de les coses, lleis universals.

La historia de l'Art intentarà adaptar-se en el mètode científic (hipotètic deductiu):

• Observació del fet

• Plantejament d'una hipòtesis

• Deducció de conseqüències teòriques.

• Verifica mitjançant l'observació de la hipòtesis les conseqüències

• Deducció de certesa vàlida anticipa els esdeveniments.

Burckhart va escriure un llibre seguin aquesta hipòtesis anomenat “Cultura del Renaixement a Itàlia”. Positivisme a la ciència social. El 1865 Tiane va escriure “Filosofia de l'Art”. Formalisme.

El Formalisme (finals del sXIX) va ser la primer gran corrent historiogràfic de l'Historia de l'art, defensa l'art com a forma. Intent de treure importància a les teories de Hegel que son idealistes, que entenia com la experiència estètica artística com l'experiència sentimental. Els formalistes tenien la idea de Kant, que relacionava la forma amb l'experiència estètica. Estudiant la forma de manera molt profunda. Els representants més importants del formalisme eren de l'Escola de Viena com Wörfflin, Riegl, i a França, Focillon.

Mètode iconogràfic

(Ewin Pomofsky, Rudolf Wiltwooker, Erist Gombrich)

Aplica un mètode d'estudi preiconografic: Identifica que hi ha representat a l'obra d'art.

Iconogràfic: Identifica els valors, símbols i tema de l'obra.

Iconologic: Identifica les idees, valor, conceptes i significat de l'obra.

Sociologia de l'Art

(Pierre Francastel/ Aronold Hausef)

Relacionat amb el marxisme i materialisme històric. Cicle vital de l'obra. Estudiar el context històric de l'obra, com ha estat apreciada, qui la va encarregar, qui pagava les obres d'art, ideologies predominants, situació política... intentar fer-nos veure l'obra des del seu context. Paper social que aporta l'obra.

Psicologia de l'art

Mètodes que tenen en compte a l'arbitrarietat de l'autor. S'ha d'entendre a partir de la psicologia de l'autor i del receptor per entendre l'obra. Estudia els aspectes psicològics de tot allò que fa referència amb l'obra. Només l'interior de l'artista es important. Aïllar el pensament de l'artista en el seu interior.

Estructuralisme

(F. de Saussure, W. Benjamin)

S'intenta exportar a l'historia de l'art el mateix procés de la semàntica, i fa un estudi dels llenguatges com a procés comunicatiu. L'art es un tipus de llenguatge format per signes convencionals, ens permet estructura les idees. Hi torbem els significant que es la part material; i el significat es la part temàtica de l'obra.

Es converteix en context, es podria llegir i s0ha d'interpretar l'obra a partir de les relacions textuals. Signes convencional. L'estructuralisme es imparcial, entén molt la dinàmica interna, significat. I no tant la part material.

ARC GREC

Arquitectura

Temple: la seva col·locació en el terreny esta estudiada, terreny irregular i casual. No es un espai monumental, intenta crear relacions entre volums i forces. L'arquitectura grega s'ha de veure sempre com la relació entre cossos plàstics i cossos plàstics, i intenta crear relacions amb l'espai que els envolta.

Relació temple paisatge

El paisatge grec s'interpreta en relació amb unes constants, on trobar-ne, el temple, llocs individualitzats, es perceben com que cada lloc tindria un sentit i un significat. Se'ls relaciona com lloc protector o amenaçador. Llocs que estiguin en contacte amb el cosmos. Identificant el rastre de les divinitats en un lloc, un lloc considerat harmònic es relaciona amb Zeus, un lloc amb natura exoverant es relaciona amb Era, la polis es relaciona amb Atenea, el desenvolupament del treball es relaciona amb Apol·lo.

Abans de construir el temple primer es construeix l'alta (lloc de sacrifici als Deus, es veu tota la part sagrada). Els altars es construeixen en un llos simbòlic. La localització no es arbitraria, i els edificis estan determinats pel caràcter del lloc (topos). El témenos seria l'espai on hi ha definits tots els espais sagrats.

Els temples no s'engloben en la retícula de les ciutats.

Els temples grecs

Son el lloc dels Deus, al lloc on hi viu el Deu, l'interior del temple grec mai es un lloc de culte, a l'interior hi ha el Deu i l'arquitectura exterior te les mateixes actituds de l'interior (deessa: estil jònic deu: estil dòric).

L'organització general esta basat en paral·leles. S'han de veure quins son els elements sustentats i els que sostenen.. es un tipus d'edifici intel·ligible però bastant variable. Tots els temples grecs tenen en comú la cela o la naos amb l'estàtua del Deu. Tots els temples tenen la naos, de qualsevol forma. Estan tancats amb murs o columnes, i s'intenta amagar del públic, la casa del Deu es l'interior, les columnes el protegeixen, només els sacerdots poden entrar-hi, la gent es queda a fora fent processons. El temple acaba sent l'expressió mes característica de l'arquitectura grega. Fet per se vist per fora. A partir del s VII a.c, prefereixen construir temples abans que palaus, les polis gregues potenciaran la construcció dels temples. Els temples seran un exemple de concepció racional i ordenada, son temples que intenten posar en practica la bellesa perfecta.

Busquen la proporció i l'harmonia, obsessió tècnica, pedres tallades en tota perfecció, i entre elles estan encaixades sense cap tipus de pega. S'intentava amagar qualsevol rastre d'allò humà, buscaven la perfecció.

Corvacions òptiques: les columnes del mig tenen el radi mes petits. La curvació òptica s'utilitza per fer més cert la idea de perfecció i simetria, ha de sembla simètric i harmònic es igual que no ho sigui.

Característiques formals dels temples grecs

• Planta rectangular i uniforme (sense alteracions) a vegades el temple pot ser circular.

• Te una situació aïllada dintre el témenos.

• El temple es divideix en:

- Cripidoma: Graons o plataformes, a sobre de l'ultima si coloquen les columnes (stilos), la qual rep el nom de Estilcbat.

• Enteulament: Arquitrau, part llisa/ fris extern o intern./ frontó (part triangular esculpida per l'intern.)

L'interior de temple es dividia en:

• Pronaos: Porxo d'entrada on no hi entrava llum.

• Naos: S'accedirà des de la pronaos. On hi ha l'estàtua del deu.

• Opistódomos: servia per guardar-hi el tresor

Les plantes dels temples eren bastant variades. Poden ser:

• Pròstils: només amb columnes a davant

• Amfiprostil: columnes a davant i darrera

• Periple: les columnes al davant

• Dipler: dues fileres de columnes al voltant

• Tetrastil: tenen 4 columnes (columnes del davant)

• Octastil: tenen 8 columnes (columnes del davant)

• Hexastil: tenen 6 columnes (columnes del davant)

Megarón: temples fets amb fusta. Treien l'escorça dels arbres i la polien amb l'axa, a les columnes.

Capitell: es un suport sòlid per la columna (equí, àbac, collarí)

La columna del mig es sempre mes ampla.

EL PARTANÓ (447 - 432 aC)

El SVII ac. Començarem a trobar temples d'estil dòric. L'Acropolis d'Atenes esta situada en una petita elevació, on esta situat el temenos on estan fets els edificis (espais sagrats dintre d'un espai sagrat) Atenea protegeix a la polis (Atenea Polias).

L'accés a l'Acropolis es fa per la banda occidental a través del Propolenis (porta per accedir a l'Acropolis, propiciat per Mnesciles construït entre 437 i 431ac) zona de trànsit entre l'espai sagrat i la ciutat.

Prop dels propilens hi9 ha el temple de Nikè Àpserc (victoria sense ales).

Llavors prop del temple hi havia una estàtua de bronze de Atenea campiona; llavors també hi havia un temple de difícil explicació el Frecteon (420-406), s'escapa de qualsevol tipus de pretensió. Un temple es la coberta d'un espai sagrat.

L'invasió dels perses a Grècia el 480 aC., destrueix Atenes, i es crea una crisis en el món grec, tan militar com mental. El persa es aquell salvatge que destrueix la civilització. Els atenencs juren que no tornaran a construir aquestes edificis (Jurament de Platea, època de pau amb Pèrsia, es construeix el Partenó), nova construcció d'Atenes i l'Acropolis.

A l'Acropolis abans de la destrucció hi havia dos temples; el dedicat a Antenea Polis i a Atenea Parthenos (490aC). Abans de l'any 480 estaven a l'Acroplois, però van ser destruïts i quedaven les restes d'Atenea Parthenos que estava en construcció, i algun d'aquests elements s'aprofitaran per les noves construccions. L'arquitecte principal del Partenó serà Ictinos, d'origen jònic, i rebrà la col·laboració de Col·licrates. El Partenó serà el temple per convertir l'estàtua de la deessa, estàtues al·lusives de la relació de guerra amb Pèrsia. Qui supressiva i s'encarrega de la decoració escultòrica es Fífird, d'ell es el fris intern, s'ocupa de la direcció d'obres i programa escultòric, el qual es amic de Pericles, el governador d'Atenes.

De la Lliga de Delos ( lligam entre pobles per combatre els perses) van sortir tos els diners per la reconstrucció.

El Partenó es ca construir de cara cap el Nord. Es un edifici que respon el cànon clàssic del grec. Temple construït amb marbre del pentelic (la majoria dels elements de l'Acroplois). El temple s'eleva sobre una crepidoma de dos estereobats i l'estilobat. Es un temple perípler amb dos pòrtics de 6 columnes cada un. Frontalment te 8 columnes. En el pòrtic principal hi ha una porta que dona a la naos, on hi havia una estàtua criselefantina ( de metall) dedicada a Atenea Parthenos.

A Grècia les estàtues antigues estaven banyades en or. Darrera es el pistodomos, on s'hi guardava el tresor del temple, i l'espistodmos del Partenó se l'hi deia Parthenos. El temple estava orientat de tal manera que el sol hi toques pel matí.

Sobre el crepidoma pugen les 8 columnes de fus dòric, les qual tenen una aresta viva (marques en les columnes). La part més ample de la columna s'anomena Emtasi. Les columnes, el se dòriques no tenen base. Amb un capitell molt senzill i simple. En el capitell primer hi trobem el collarí, desprès l'equí i per acabar l'àbac. L'entaulament en els temples grecs. La franja de sobre les columnes s'anomena arquitrau, a sobre del qual hi trobem el fris, que esta compos de trislis ( tres ralles) i de la mètopes (petits icones amb escenes). A sobre hi trobem la cornisa, i per acabar el frontó.

Les escultures del Partenó son:

• El frontó occidental: estava representada la discussió entre Atenea i Posidó.

• Les mètopes fan referència a diferents escenes mitològiques

- Fris exterior: Representació de guerres, les quals eren com la cultura contra el desastre o el desig.

- Amazonomàquia: Guerra de grecs contra amazones.

- Gegantomàquia: Guerra entre gegants i deus.

- Centauromàquia: Guerra entre Làpites (poble virtuós) i centaures

- Fris interior: Processó de les Panatenes. No hi ha vinyetes, representen tot seguit, el fris dona tota la volta, com la processó. Representa les Panatenes en el moment, però de processos passades.

Es un temple ambigu, com si s0hagues aprofitat d'algun element jònic. Es temple es la representació d'Atenea, la qual era una dona, però tenia una part molt masculina, i això es el que s'ha intentat fer amb el temple, agafar la millor part del dòric (masculí) i la millor part del jònic (femení).

TEMPLE DE NIKÉ ÁPTERA (449 aC)

Es un temple amfiprostil i tetrastil, l'arquitecte del qual es Cal·lícrates. Forma part de l'Acropolis. L'edifici es petit i jònic. Pretén se absolutament simètric. Està elevat, i des d'ell es pot veure tot Atenes. Respon al concepte de detallisme de l'art jònic. Per començar tenim les bases de les columnes, diferents de l'orde jònic. El fus també estar estriat i les estries s'acaben abans que s'acabi el fus. La principal característica del capitell son les volutes (rínxols d'una cabellera femenina). A sobre hi tenim l'entaulament. L'arquitrau i el fris es d'estil jònic amb tres incisions (com tres arquitraus petits). El fris es continu amb escenes separades, concepte de victòria.

Es un temple elegant, les columnes son com vestits de dona, peple (vestit de llana prisat per capes). Les pedres de la paret estan en forma de trencajunt.

La decoració escultòrica on forma part el fris, hi trobem, en el principal, una assemblea de deus dialogant (episodi de la elidea). La resat de cares del fris fan referència a la de les batalles, personificacions de la victòria, i es possible que facin referència a fets reals (Platea, Marató). Escena històrica en aquest temple, primera vegada que s'utilitzen fets històrics. Temple commemoratiu de la guerra entre grecs i perses (batalla de Platea) es firma la pau de Gàli·lies, i el temple de Nikè Àptera es la commemoració.(3x4x5). Temple utilitzat per enfortir l'acropolis.

ERECTON (421- 406 aC)

Edifici de gran complexitat, 3 pòrtics. L'arquitecte es Mnesicles, però no es totalment cert. Combina diversos tipus de pòrtics dòrics de diferent dimensions. Les sales tenen una orientació diferent. El fris estava decorat amb marbres retallats sobre un fons negre. Historia mitològica, podria esta dedicada a Erecteu, personatge mitològic i rei d'Atenes) o a Erctoni ( personatge mitològic). Els grecs van dedicar el temple els dos. Erecteu fill de Pandió i de Zeuxipe. Erecteu tindrà germans, peró el mes important va ser Butes. El pare d'aquest mort, i deixa a Arecteu el poder d'Atenes i del govern militar, i a Butes tot el poder espiritual. Erecteu entre en guerra amb els alusins, els quals s'alien amb els tracis comandats per Eumol (rei dels tracis), un exercit perillós. Erecteu apavorit se'n va al santuari Delfos, i li demana a l'oracle que guanyi la guerra, l'oracle li diu que la guanyarà si sacrifica a una de les seves filles (pandora). La sacrifica, i guanya la batalla, i Erecteu mata a Eumolc (fill de Posidó).

Erictoni seria fill de Herest (deu de la forja) i de Terra, fill fortuït. Erectoni persegueix a Atenea i tenen relacions sexuals. El semen de Erectoni cau a terra fecundant a la terra , la qual es queda prenyada. Llavors Atenea fica el fill a un cabàs i el dona a les filles de Cècrops. El nen esta en un llit de serps o era un nen serp. Una de les filles s'horroritza i es suïcida (Pandrosos- tot humit). Podria ser que Pandrosos fos la mare del nen. El nen va a refugiar-se amb Atenea i ella el protegeix.

L'Erecton el 480 desapareix per una batalla que es feu a Atenes. L'Erecton cobreix una sèrie d'espai sagrats. El seu arquitecte vol superar una sèrie de dificultats com les diferencies de nivell. Cada pòrtic representa una entrada principal. L'Erecton tanca els llocs més sagrats de l'Acropolis, com pot ser l'estàtua de fusta de Atenea. En el temple d'Erecton hi podrem trobar la tomba de Butes (germà d'Erecteu), la tomba de Cecrops, tomba d'Erecteu... També hi podrem trobar una olivera d'Atenea i el trident de Posidó. Hi ha una esquerda en el terra, on es diu que des d'allà es per on el nen serp vigila l'Acropolis (erectoni). També conté el santuari per Pandrozops, situat en una part externa, on possiblement hi havia la olivera d'Atenea. Tota aquesta zona es una unitat significativa total però no es una unitat formal.

En les zones amples es on hi havia alguns elements sagrats, com l'estàtua de fusta d'Atenes, una palmera de bronze, i la llàntia que sempre esta encesa. Una d'aquestes estances estava dedicada a Erecteu, i l'altre a Posidó. Existeix també un pou que deixava veure la marca del trident. Hi havia també petites estances dedicades a Butes i Hefest. Hi havia una estança subterrània on es trobava una serp sagrada, com a representació del nen serp.

L'Erecton vol posar orde, i vol integrar en els nous cultes els antic cultes. Es un luxós reliquiari que deixarà intacte tot allò sagrat. Hi havia pedres precioses, entre l'equí i el collarí (columna) i quan hi tocava la llum de sol la part principal de l'Erecton brillava.

La cariatries (dones de caries esclavitzades pels grecs) de Alcamenes, representen la lluita de cària contra els grecs. Son cossos de dones vestides en peple (vestit per e cerimònies especials) utilitzats com a columnes.

TEATRE DE EPIDAURE (350 aC)

Els teatres tindran forma circular i seran molt grans. Importància social, hi anava molta gent, model clàssic que agrupa a totes les virtuts.(35aC), podria ser obra de Policlet el Jove (constructor), pertany a l´estil grec hel·lenístic, però no es veu massa la diferencia amb el clàssic. S´utilitza el component natural i depenent de la natura, sistema de paral·leles i perpendiculars. Teatre enganxat a un paisatge. Theatron, vol dir lloc per veure per experimentar visualment, es domina tot el paisatge. L´espectador no només contempla la tragèdia si no que també mira el paisatge, les ciutats, les muntanyes.

El teatre d´Epidaure esta sotmès a dos etapes constructives. Els teatres tenen sentit a partir d´un espai circular i un altre dedicat a Dionís. Davant de l´altar es feien unes danses, portades a terme uns per uns pastors vestits de satils, aquest espai s´anomena la orquestra, la part circular la qual era envoltada pel teatre. Orquestra (àrea de dansa).A darrera hi havia l´escena on hi canvien els decorats..

En els teatres es desenvolupa la tragèdia.

La forma circular del teatre també fa referència al so que es trasllada de forma circular, per una bona acústica.

El teatre grec no només es per veure si no que també es per sentir.

S´interpretava la tragèdia ,sentiment grec davant el mon.

Concurs de poetes tràgics (3 tragèdies per poeta).Premi simbòlic

A les primeres files si sentaven els mes importants.

Només actuen homes a la tragèdia (mites) i els personatges s´intentava que no fossin reals .Es disfressaven amb postissos (tragèdia i comèdia) Tragèdia (cara trista) Comèdia (cara alegra) amb ressonador i cabelleres, vestits expressionistes. Totes les histories de la tragèdia son violentes, la tragèdia representava veure una sèrie de sensacions i passions humanes amb explicació.

Aristotil-Katasi s´experimenten les passions humanes però des de lluny (a la tragèdia). Purificar-te de les purificacions de la tragèdia.

El Pitirambe (danses)- origen de la tragèdia.

L´acústica :la paraula ha de ser intel·ligible com la musica. La musica es vol transformar en símbol.

Es col·loquen 3 files de vasos afinats en 3 punts d´un teatre per tal de que fos ressonat, amb diferents tipus d´aigua. S´ordenaran de tal manera que el centre fos mes greu i a les puntes les agudes. A la primera filera, on hi havia la gent més privilegiada, hi posarem una escala anharmònica (separades per ¼ de to), a la segona fila una escala cromàtica- expressiva- (notes separades per1/2 de to) i a la tercera fila una escala diatònica - senzill- (notes separades d´un to). Això ajuda a saber allà on estava situat les classes altes i no altes, ja que les classes altes podien escoltar més varietat de notes que no pas el poble.

ALTA DE ZERES A PERGAM (Turquia)

Obra hel·lenística (expansió màxima de Grècia, començament de la decadència). Autor desconegut. Obra mes representativa del hel·lenístic.

Molt malmès per la historia, obra molt gran (34x36 metres). L' alta esta situat sobre un pòdium i a partir d'aquest una escalinata. Es pot veure com l'alta té forma de U. Forma arquitravada de l'alta.

Estàtues situades al capdamunt. Estil Jonic,188aC. Pati interior descobert que actualment no existeix.

Construcció de solidesa remarcable sobre un turó. Les dimensions de L'alta de Zeres són de 100m de llarg i 25m.d´ample (fris).

El fris esta en relació directe en les gegantomaquies, Deus que batallen contra gegants. Apareix Atenes Zeus. Fris molt expressiu inclou aspectes nous. Art no clàssic per la diversitat de moviments.

Autors del Fris: Helanip, Henecrater, Dionisidico. Unitat d´estil que aconsegueix (escola de Pergam) unificació d´estils.

Qui va proporcionar la unitat d´estils va ser Eumenes II. Fris de la gegantomaquia relacionat amb Eumenes II, rei de Atàlida (fundador de la dinastia).Telephos (fris intern dedicat…..). Per augmentar el prestigi de la seva dinastia. Pont i Bitina--Victories de Eumedes II i d´Atena, propiciades pels romans.

ESCULTURA A GRECIA

Es l´art que ens arribarà de primera mà (originals grecs) i de segona mà (copies romanes).

Tres períodes molt clars:

- Període Arcaic: VII- 480-475 aC. Invasió persa.

Creixement de Grècia. Grècia consolida el seu poder a la Mediterrània

- Període Clàssic: 475-323 aC. Mort Alexandre el gran.

- Període Medianistic: 323-31 aC .Invasió d'Egipte8 Alexandre) de les tropes romanes.

El mon grec anirà prenen consciència dels pobles de la Mediterrània. Roma comença a dominar un immens imperi

Grècia nodrirà a Roma

ESCULTURA ARCAICA

- Escultures exemptes (fetes amb pedra o marbre)

- Ulls tancats, muscles esquemàtics

- Nus

- Cara de forma esquemàtica amb somriure arcaic, amb trenes.

- Cos humà com a model. Virtuts, harmonia i proporció

- L´art egipci---->Art grec vital

- No només es representa Deus

Kouros- Singular masculí Kouroi- Plural masculí

Koré- Femení singular Korai- Plural femení

TIPOLOGIA MASCULINA I FEMENINA

Busquen la monumentalitat. Seran tot el que la Grècia serà l' escultura monumental

L´art Dòric també apareix en aquesta època.

Les estàtues arcaiques responen a dedicacions a Deus, de caràcter funerari. Valor de exvot, commemoració d´un fet.

Fanros: Proper al model egipci. Preocupació per la vida. Es busca una evolució a nivell teoric i els grecs es preparan de lo útil. Es veu emoció en el somriure, símbol d´aquesta vida.

La figura femenina apareixerà sempre vestida, amb somriure arcaic i vestits amb plecs Koré

Himation, Xiton, Peplo (vestit de dos peces)

Es destaca el cos que hi ha sota la roba.

Tipologia relacionada amb el mon atlètic, atleta vist com heroi (Imnos).Poden ser un personatges concrets. Recorden a Kroisos com a guerrer i com a atleta . Fortalesa d´un bou(coll, braços).Virtuts atlètiques i morals.

Koré: Faccions ordenades i clares, selles només dibuixades, ulls ametllats ,ulls i llavis pintats. Portava una ofrena i anava vestida. Ritus d´una ofrena, virtut espiritual.

EPOCA CLÀSSICA (474 aC.-323dC)

Neix desprès de l´invasió dels perses (480 aC)

- L´abandó de la rigidesa antiga

- La figura avança un pas més en el naturalisme.

- Busca la perfecció formal absoluta.( Canori, relació numèrica i matemàtica de l´escultura)

- Observar i reduir la realitat.

- Virtuts formals.

GUERRES DE RIACE

Porta un escut i llança. Bronze. Forma natural. El cap a les escultures clàssiques estarà girat, escultura en combinació amb tensió i repòs. Escultures relacionades amb l'activitat.

Virtuts heroiques i atlètiques. Estàtues que representant la tranquil·litat interna, sense cap tipus d´esforç. Cap signe de cansament, cara neutre.

- Periode Seber: Representa l´art clàssic en la forma més radical. .Bronzes de Riace. Tècnica mixta, tècnica de la Fosa; utilització d´un motlle, els ulls son incrustats, còrnia de l´ull de marfil, l´iris i la pupil·la els tenien de pasta d´ambar i de vidre. Pestanyes de coure que s´integraven al rostre desprès de la fusió (brillantor de l´ull). Els mugrons eren de coure massís. Llavis de coure. Les celles son petites betes de coure. La barba està detallada.

De Guerres de Riace hi ha el vell i el jove.

Característiques molt semblants. Formaven un grup escultòric. Personatge jove, cinta al cap. Grup escultòric situat contra una paret, pensats per ser vistos frontalment. Han perdut els trets típics de l´arcaisme. Contrapposto; Posició de mantenir tot el pes corporal sobre una cama. Repòs inconscient.

Idea de Azar. Els Guerres de Riace son una mena de configuració de Policlet, el qual es l'autor de l'obra.

També podem trobar allò que mes tard serà Fidies, relació directa, pertanyen a l´estil Seber, que donaria pas a l´estil clàssic

S´ha intentat donar un significat, eren dos herois de la Iliada (… de Teleno el gran psicòpata, s´acabaria suïcidant. Aicut)

Es confon la literatura amb la mitologia, creixement d´un cos femení, context, sensual i seber.

DISCÒBOL ( MIRÓ D'ELENTERA)

No es un original grec, es una copia romana feta de marbre a partit d'un original de bronze (460-450aC). Es troba en el museu de les termes de Roma. Representa un jove atleta amb l'actitud de llança un disc. La composició presenta una visió arcaica. Unitat dintre de la varietat. Vista només frontal. Varietat en la posició de les cames i el pit sens presenta frontalment. Els braços també es veuen de diverses maneres. Concentrat en una acció. Muscles treballats esquemàticament, venes en relleu. L'autor s'allibera de tots els esquemes de l'escultura clàssica. Estàtua d'equilibri entre el moviment i el repòs amb detalls naturalistes, però la cara no acaba de concretar-se. Tipus de pentinat menys complicat que antigues estàtues. Principi harmoniós, de mesura i proporcionals. Ethos grec duran el s V aC, queda reflectit en la indomabilitat de l'estàtua. Sense moviment intern. Les estàtues del període clàssic, tenen una idea grega, que el caràcter grec esta representat en aquestes figures, ethos equilibrat. Personatges que volen seguir amb el model d'equilibri i estabilitat.

L'estàtua es posa en contra amb el món persa. Estàtua commemorativa a part d'altres virtuts vitals.

DIADUMEN (POLICLET D'ARTOS)

Copia grega d'un original grec en bronze. Puresa dels sentiments i elegància. Museu arqueològic nacional d'Atenes. Forma de recrear-se. (430 - 420 aC). En 30 anys l'escultura a Grècia evoluciona molt. Característiques clàssiques: proporció, harmonia, mesura, kanon... Policlet es l'inventor d'aquest kanon. L'estàtua representa una dimensió. Diadumen s'està posant una cinta i segurament s'acaba de fer el nus de la cinta. Dorifor, altre estàtua de policlet, la qual es mostra rígida. Els dos representen una manera de independitzar la figura humana. Contrapposto, es el fet de posar tot el pes sobre una cama mentre l'altra es queda en repòs, naturalista. Formes naturals, etapa de maduresa de l'autor. Influencia de Fídies i atenenca. Escultura de petites dimensions. El pentinat es basa en l'asimetria. Sistema terpan: sistema utilitzat a Roma pels pentinats. Es Duadumen conservar la proporció dels set caps. EFEC: consideració de la bellesa, bellesa ideal.

FRISOS DEL PARTENÓ/ FRIS DE LES PANATENEES (FÍDIES)

Virtuts de l'art clàssic. Marbre pantel·líc. Fris jònic interior, executat pel taller de Fídies. 159 metres de llarg, dona la volta el Partenó i 1.06 d'alçada. Ens representa una processo idealitzada de les festes panatenesa dedicada a Antenea, baix relleu, sensació de profunditat. Fris continu que recorre els quatre costat alts de la naos del Partenó. No es tracta de cap processó sense àmbit històric de l'Acropolis. Reprodueix una processó on i apareixen els Deus i estaments d'Antenes (processó idealitzada). Els atenencs es retraten només en els Deus. La funció que exerceix aquest fris es de voluntat patriòtica, glorifica i immortalitza el poble d'Atenes. Ocupa un àmbit sagrat en el fris. Cavalls en moviment, janets amb casc de cavaller i dorsos nus, portadors d'aigua o vi....Fídies intenta reproduir amb elegància els moviments dels cavalls. Existeix un cànon de proporció.

S'aprecien diversos estils de diferents escultors, tots sota la influencia de Fídies, el qual va fer els plànols, va supervissa els frisos i la creació del fris. Una part de fris ha estat executat en el taller de Fídies, les lloses del cantó est o oest. I les del cantó Sud i Nord han estat construïdes sobre el mateix Partenó.

Els blocs de marbre van ser tractats de tal manera que es poguessin veure, això vol dir que estan lleugerament inclinats cap a fora. Tot el disseny i la direcció està pensat amb un sentit i un orde.

Lógica escultórica - Lógica procesional

- Janets i cavalls, personatges mes importants

- Homes amb carros, Apóbates

- Hidrofors: Ofici portadors d´aigua. Ciutadans d´Atenes.

- Vells amb branques d´olivera. (Atenea) Tal-lofors.

- Citansses i auletes: Citra i Aulos( semblant a la Flareta)

- Homes amb safates de mel. Ofrena als Deus.

- Homes amb animals que els condueixen al sacrifici.

- Donzelles ( el seu costat ), ergostines.

- Magistrat peple.

Cavall amb molt naturalisme. Contrast.

Tema quotidià en la cultura d´Atenes. Cavall jove.

Est: Assemblea de bens.

Dividides en dos grups.

Representat mes grans que els humans. Proporció jeràrquica. Diversitat de postures. Certa activitat davant la processo. Festa.

- Arcastines. Façana Est. Les bandes, al costat dels Deus. Donzelles atenenques anaven a oferir un Peple fet durant 9 mesos. Vestit mullat en les donzelles. Tema de la noia cordanssa la sandàlia. Conjunt femení (idea d´ordenació rítmica. Equilibri físic i espiritual, virtuts d´Atenea. Conjunt de festa.) mes coherent i ordenat que el masculí.

Moment en que la societat d´Atenea es mes perfecta.

HERMES AMB DIONIS INFANT ( Praxiteles)

Autor de classicisme tardà 350-340 aC. Marbre. Obra original amb marbre. Museu d´Olimpia. 2,13m.d´alt, 2 Deus . Hermes i Dionis. Cami cap a la humanització, figura i sentiments. Més naturalista. Cara relacionada amb el que te a l´entorn (Dionis). Estàtua humanista, tot el plantejament fa referència a la citació del caràcter, relació efectiva entre els personatges. Amb el braç que li falta aguantava un raïm. Dionis està mirant Hermes i el raïm que aguanta. Original de marbre. Temple d´Hera o Olimpia. Estàtues de culte. Museu d´art. Imatge de culte en el temple. Santuari de Dionis (dedicada) tema com a actitud del s. IV. Hermes mitjancer dels Deus li ofereix en el seu germà, Dionis un raïm moment anecdòtic.

Dionis - Bacus (del Deu pels romans)

- Deu de les passions (físiques).

Praxiteles redacta els Deus. Estàtua més fresca i allunyada de la severitat i majestuositat de l´estil clàssic i menys solemne. Si ha reflectit la ironia i l´humor i la tendresa. Dionis i el raïm son elements secundaris. Visió Frontal.

Praxiteles. Característica, línia elàstica que defineix l´estil. Corba praxiteliana: Contraposto exagerat amb columna vertebral, que afecta a tot el cos.

Personatge amb relació psicològica ( primera escultura amb relació) expresso a mitjans del s.IV a.C.

Representa un moment romàntic. Escultures expressives:

• El cap: faccions amb llarga inspiració idealista. Faccions difuminades(suaus i toves). No es defineix massa els ulls i així la figura transmet estat de malenconia (marbre). Pentinat sense formes geomètriques, simètriques arcaiques. Pentinat irregular i naturista.

- Mantell: Tractament hiperrealista. Ressalta qualsevol plec del mantell. Forma del mantell contrasta amb la qualitat del cos. Naturalista en fer formes vives del cos, hiperrealisme del mantell.

16

EST

OEST: Janets preparant-se

NORD: Janets cavalcant, sacrifici d'animals, carros...

SUD: Donzelles, ciutadans i Deus (desenvolupament)

OEST: Donzelles, ciutadans i Deus.

NORD

OEST

SUD