ELS ESPIRITUALS NEGRES

INFORMEM

Música religiosa

La història de la música està estretament relacionada amb la religió cristiana i l'Església. La major part dels grans compositors de tots els temps han escrit, amb més o menys sentit religiós, obres basades en textos bíblics i altres cops trobem composicions que encara que no tinguin un contingut estrictament religiós, transmeten espiritualitat.

Actualment, la producció de música religiosa és molt reduida. La música més popular ha deixat de banda el tema religiós. Tot i això, es poden trobar grups que mantenen viu aquest esperit religiós en la seva música. És el cas dels grups que canten Espirituals Negres.

Orígens

Quan els esclaus africans es venien per tota Amèrica, la presència dels negres al nou continent, va generar una música que al Carib va derivar el el Calipso i el Reggae, a Brasil donà lloc a la Samba i als Estats Units es van crear els Espirituals Negres, el Blues i el Jazz.

La major part dels esclaus que es portaven a Amèrica provenien del continent africà. Els negres eren reclutats a les costes d'Àfrica i posteriorment eren venuts a Amèrica com a esclaus. Els negres es sentien humiliats, assatjats en tots els seus drets fonamentals, tractats pitjor que uns criminals i, a més, allunyats de la seva pàtria. Tots aquests fets provocaren l'aparició d'un ànima melancòlica, nostàlgica i molt peculiar entre aquest col·lectiu. Els negres descobriren la Bíblia i també el missatge d'amor entre els homes que va deixar Jesucrist que manifestava com a manament: “Estimeu-vos els uns als altres”. Aquest missatge és considerat com quelcom molt gran i important en la comunitat de negres esclavitzats i per això comencen a visitar l'esglèsia. A més, tota aquesta comunitat es sentia molt identificada amb la situació que va viure el poble escollit d'Israel a l'antic Egipte. De tot això sorgeix un nou gènere, producte de l'expressivitat més pura i natural de l'ànima negra i del contingut bíblic; sorgeixen, en definitiva, els càntics espirituals generalment conegut amb el nom d'Espirituals Negres.

Darrere el teló bíblic dels Espirituals Negres, batega amb força el “Soul-Force” (força de l'ànima) plena de sentiment i de soul. Passat un temps, cap als anys 30, sorgeix el Gospel que era una altra forma de cants religiosos dels negres americans.

Els espirituals negres dins la comunitat religiosa

Des dels orígens de la cultura occidental, la música ha tingut una funció eminentment comunicativa i expressiva, no solament al terrreny profà, si no especialment al terreny de l'experiència religiosa. Sant Agustí l'entén com una forma de transcendència i d'obertura a Déu i Arthur Shopenhauer considera que és l'art més subtil i penetrant per tal de captar la voluntat de viure que anima tot el món de la representació.

De formes diverses, la persona es manifesta i comunica amb les altres a través de la música. Gràcies al llenguatge musical passa de l'aïllament total, de la mínima concentració obtinguda a través del silenci, d'una participació limitada respecte a a les conveniències socials, a una comunicació que revela les conviccions personals compartides per tota una comunitat, d'una adhesió serena, una participació entusiasta que exterioritza allò més íntim de la persona.

Una de les expressions més belles del luteranisme en la seva versió musical és la música Gospel, la dels Espirituals Negres. Entre les diverses manifestacions artístiques que representen l'esperit de Luter, una de les expressions més originals i pròpies del luteranisme exportada als Estats Units és la producció sacra i artística dels negres.

D'entrada, hem de valorar que aquest tipus de música com a essencialment religiosa que eleva l'home a nivells de gratuïtat, bellesa i unificació del propi jo, fet del qual pot sorgir un diàleg amb el Déu vivent. En efecte, la música espiritual negra és un diàleg obert i espontani entre la comunitat creient i Déu., és l'expressió d'un vincle invisible entre el Creador i l'home a partir d'una paraula compartida i expressada directament cap a Déu.

Des del punt de vista formal, és una música amb la qual s'invoca la salvació. La consciència del pecat i de la fragilitat humana és molt profunda al luteranisme. D'aquí esdevé la necessitat de la fe com a motor de la salvació. Mitjançant la reiteració de determinats versicles del Nou Testament s'invoca la gràcia de Déu i la seva acció salvadora. Es parteix de la idea teològica de que l'Esperit Sant està present en el si de la comunitat i és qui inspira les veus dels seus membres. És per això que a aquesta música que apareix als espais d'improvisació, s'ha calificat com la música de l'Esperit Sant.

Generalment, el desenvolupament dels Espirituals Negres consta d'un solista que canta improvisant un vers del Nou Testament que l'assamblea repeteix lguns cops. La reiteració musicada de determinats fragments de la Bíblia permet la interiorització de la Paraula de Déu i la plena identificació amb aquesta. A través del gospel, la devoció cap a Déu s'exalta i es fa patent.

En definitiva, el Gospel és una expressió artística inseparable del culte protestant. Al luteranisme la música no és un element adventici o extrínsec, si no una forma de manifestar la glòria de Déu i la fe de la comunitat.

FILOSOFEM

Per a les persones que canten aquests Espirituals Negres, aquests són un mitjà de comunicació amb Déu, a més d'un mètode que els permet compartir els seus sentiments i fer una demostració de la seva fe.

Qualsevol manifestació artística pot ajudar a una persona a expressar els seus sentiments i a comunicar-se amb els altres. La música també és una expressió artística i permet una gran expressivitat que, a més, es fa entenedora per a tohom. Potser aquestes persones que participen en cors Gospel no anirien a la església ni manifestarien tan obertament la seva fe si no poguessin disposar d'aquest mitjà que els proporciona la música. El fet de poder expresar-se fent quelcom que els agrada els aporta satisfacció i els ajuda a fer-ho més obertament.

A més, el fet de poder comunicar-se millor amb els altres membres de la comunitat ajuda a que aquests participin també de la fe d'aquells qui canten, creant així un fort lligam entre ells, cosa que fomenta les seves relacions i la possibilitat de que el fet de pertànyer a una determinada comunitat religiosa pugui ser més beneficiós per a la persona com a individual, ja que pot trobar més recolzament moral quan ho necessiti.

ATERREM

En la meva vida actual, no tinc cap relació amb aquest tema.

És cert que m'agrada molt escoltar tot tipus de música negra, ja que crec que les veus negres són realment espectaculars. To i això, no escolto gairebé mai grups de Gospel, m'agraden més altres tipus de música negra que tenen el mateix origen que els Espirituals Negres com, per exemple, el Blues, que no tracten temes religiosos. Una altra rao per la qual no escolto aquest tipus de música és que no em sento identificada amb els profunds sentiments de fe que es manifesten en aquestes cançons.

CRITIQUEM

La introducció de cors Gospel en les celebracions religioses és molt positiva per als membres d'una comunitat religiosa.

El fet d'utilitzar la música com a mitjà d'expressió de la fe pot suposar un alicient per anar a l'església per a moltes persones. Actualment, la majoria de la població considerada cristiana no asisteix gairebé mai a l'església, només hia cudeixen regularment les persones més grans. Una de les raons que ho provoquen és que les eucaristies són celebracions avorrides, sense cap tipus d'alicient per a la gent més jove. El fet d'introduir un cor Gospel pot comportar, primerament, certa curiositat entre els membres de la comunitat. A més, ofereix més possibilitats d'implicació per als creients. És un molt bon mitjà d'expressió i també pot crear afició entre creients a qui els agradi la música.

Aquest mètode aporta també un major sentiment d'implicació per al creient, ja que durant les celebración els membres de la comunitat poden compartir els seus sentiments i les seves creences amb els altres. Aquest fet de compartir, dóna seguretat al creien i l'ajuda a veure que no és l'únic que té aquelles creences, que hi ha altres persones que senten el mateix que ell. D'aquesta manera es pot sentir més recolzat, fent la seva participació en la comunitat més beneficiosa per a ell com a persona.

En conclucsió, aquest tipus de manifestacions religioses a través de la música són molt beneficioses ja que fomenten la participació dels creients i l'expressió de la seva fe, així com també fa que la seva participació sigui més profitosa.

VALOREM

M'ha semblat molt interessant descobrir que els cors Gospel són un element molt característic del culte protestant i no només de les comunitats afroamericanes dels Estats Units. Ja coneixia que eren molt comuns a Amèrica, però no sabia ben bé quin havia estat el seu origen, fet que m'ha semblat molt interessant. A més, també m'ha semblat molt interessant veure com aquesta música pot ser tal útil com a mitjà de comunicació de la fe.

Crec que la música és un molt bon mitjà per a la comunicació dels sentiment i també de la fe, ja que aquesta és un sentiment comú entre tots els cristians.