En aquest treball ens hem proposat estudiar breument, una part de la geografia física de l'estat espanyol a través de tres itineraris diferents, que ens mostren la gran varietat física existent en l'estat espanyol. La situació d'Espanya, entre dos grans continents, i també entre l'oceà Atlàntic i la Mediterrània, i la varietat de trets físics- el relleu muntanyós, la diversitat climàtica, la circulació de les aigües, els sòls, la vegetació- han influït en el poblament, en l'evolució històrica i cultural i en l'economia del país.

Com en tots els espais geogràfics, la presència humana a la Península Ibèrica s'ha hagut d'adaptar històricament als condicionaments del medi físic, que ha actuat com un dels factors estructuradors del territori. Tot i aquesta gran determinació del medi físic, l'home ha aconseguit trencar barreres i límits naturals , i canviar lleugerament la natura que l'envolta. Així si en altre temps no podríem haver dut a terme aquestes rutes que ara proposem; actualment això és possible gràcies a l'adaptació de l'home en el seu medi físic i la seva acció, cada vegada més efectiva gràcies a les noves tecnologies. Gràcies a la intervenció humana, podem creuar rius i muntanyes, i traslladar-nos per indrets que en altre temps eren gairebé inaccessibles.

Itinerari 1: Granada-Sevilla

El recorregut que hem escollit té l'inici a la ciutat de Granada, posteriorment passarem per Loja, Antequera, Osuna, Alcalà de Guadaira, fins finalment arribar a la ciutat de Sevilla. Tot aquest breu periple el farem per una autovia la A-92.

Relleu

La Serralada Penibètica queda al costat esquerre del nostre trajecte. En sortir de Granada passem per una vall de nivell baix entre les muntanyes de la Vega de Granada. A l'alçada de Loja, veiem un pic de la serra Gorda que fa uns 1671m. Més endavant a l'alçada d'Antequera veiem un altre pic d'uns 1369m. Abans d'arribar a Osuna veiem el pic de Becerrero d'uns mil metres d'alçada. Llavors creuem una vall i al sud ens queda un territori amb gran quantitat d'aigües anomenat “Les Marismes”. Cal dir que al costat d'Antequera trobem un parc natural anomenat el Torcal de Antequera.

Xarxa hidrogràfica

Just sortint de Granada creuem el riu Genil, el qual creuarem tres vegades més abans d'arribar a Antequera. Sortint d'Antequera creuem el riu Guadalhorce dues vegades. Llavors tornem a trobar el Genil que creuem dues vegades més entre Antequera i Osuna. Més endavant creuem el riu Corbones i dos dels seus afluents. La carretera des de Arahal fins a Sevilla, va al costat del riu Guadaira. En arribar a Sevilla creuem el Guadalquivir.

Sòls i Vegetació

En tot el trajecte entre Granada i Sevilla trobarem terres de cultiu d'oliveres, cítrics i blat. Als voltants de Granada i Sevilla trobem terres de regadiu.

Clima

El clima dominant és el mediterrani, on escassegen les precipitacions, que es concentren en la primavera i la tardor, i que en la zona sud disminueixen. Els hiverns són suaus i els estius calorosos, i les temperatures són més elevades en aquesta zona sud.

Itinerari 2: Màlaga -St. Sebastià

En aquest segon itinerari sortirem de la ciutat andalusa Màlaga, i passarem per Granada, Jaén , Bailén, Valdepeñas, Manzanares, Aranjuez, a través d'una carretera nacional. Posteriorment agafarem un autopista fins a Madrid, i a l'altura de Riaza agafarem una altre carretera nacional cap a Sòria, Logronyo i Pamplona. Finalment a Tolosa prendrem una autovia fins arribar a St. Sebastià.

Relleu

En sortir de la regió andalusa trobem en primer terme el Sistema Bètic i Sierra Morena. A l'altura de Manzanares entrem pròpiament en la gran Meseta Central, una vasta plataforma elevada i basculada lleugerament cap a l'Atlàntic, que presenta una altitud mitjana de 650 m i forma el cos principal de la península. La Meseta està constituïda principalment per materials molt antics, del paleozoic, que cap a l'est i el centre estan recoberts per altres de més moderns. La inclinació d'aquest altiplà cap a l'oest es deu als efectes del plegament alpí del terciari i condiciona la distribució hidrogràfica península. Més endavant ja en terres de la comunitat de Castella la Mancha, trobem els Munts de Toledo i llavors el Sistema Central, amb la Serra de Guadarrama, un conjunt fragmentat de blocs muntanyosos que s'alineen d'est a oest de la Meseta. Al sector septentrional de la Meseta, lleugerament més elevat que el meridional, trobarem l'àmplia conca del Duero. Llavors en terres lleoneses i navarrenques trobem la Serralada Ibèrica, amb les serres de la Demanda i la del Moncayo. Finalment, abans d'arribar al punt final de la nostre ruta, veurem els Munts d'Euskadi, de relleu més moderat. Dins la mateixa vessant els últims rius que trobarem que desemboquen al cantàbric són molt més curts.

Xarxa hidrogràfica

Tot just sortir de la regió andalusa creuarem el riu Genil i el seu afluent el Barro, Llavors el Guadalquivir i el Guadiana. La carretera que hem escollit passa per entre mig de les Llacunes de Ruidera i els Ojos del Guadiana. Posteriorment, abans d'arribar a Madrid creuarem el Zàncar, i en ésser a la capital el Jarama i el Manzanares. Situats ja en la regió de Castella Lleó, creuarem el Duero i alguns afluents com el Riaza, llavors trobarem l'Ebre. Finalment ja en terres basques creuarem l'Iregna, l'Ega, l'Arga, i l'Urumea. Podem veure, com els rius que desemboquen a la vessant atlàntica, com el Guadalquivir i el Duero, són llargs a causa de la gran extensió de la Meseta i de la seva lleugera inclinació; són rius amb nombrosos afluents que contribueixen a disminuir el cabdal.

Sòls i Vegetació

En aquest llarg recorregut traspassarem les tres grans zones que podem distingir en el conjunt del territori de la península. Aquestes són en primer lloc una Iberia subàrida, que presenta sòls molt prims , on els arbustos espinosos i les estepes constitueixen la vegetació dominant. Llavors una Iberia seca, amb sòls poc evolucionats ( sòls roigs, terra rossa i terra bruna meridional), on són presents l'alzinar i la màquia. I finalment, una Iberia plujosa i sílicia al nord, amb sòls del tipus de terra bruna propis de l'Europa temperada i bosc caducifoli ( faigs i roures).

Les terres que envolten la ciutat de Màlaga, són unes terres de cultiu de cítrics, plàtans, canya de sucre i vinya. També hi trobem un conjunt de terres improductives i prats àrids, en la seva majoria estepes. Ja en la regió de Granada, veiem que domina el cultiu de regadiu i els boscos, amb gran quantitat de castanyers. A la zona de Jaén, hi dominen els camps de cultiu d'oliveres, els prats i els boscos. En la regió de Castella la Mancha i fins arribar a Madrid les terres que trobem són majoritàriament terres de cultiu de civada, oliveres, blat i vinya. Posteriorment, abans d'arribar a Logronyo, trobem una regió de prats àrids i boscos llavors cultius de regadiu. Finalment, abans d'arribar a St. Sebastià trobem terres de pastoreig i boscos, majoritàriament de castanyers.

Clima

El clima que trobarem al llarg de la nostre ruta serà bàsicament el clima temperat, ja que és aquest el clima espanyol, tant per la seva latitud com per la seva posició, entre els continents europeu i africà, i entre l'Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani. Tot i aquesta denominació general, podem dir que en tota la península Ibèrica, hi dominen tres climes, el mediterrani, el continental i l'atlàntic. En el nostre recorregut podrem conèixer les característiques dels tres climes. A la franja mediterrània, podem comprovar que escassegen les precipitacions, que es concentren durant la primavera i la tardor, i disminueixen cap al sud. La zona interior presenta els contrastos propis del clima continental, amb hiverns freds i estius calorosos i pluges escasses i irregulars. En aquesta zona, els fronts càlids i freds es distribueixen irregularment, donada la disposició del relleu, que no permet un avenç prolongat de les pluges cap a l'interior i frena l'efecte suavitzant de les brises marines sobre les temperatures. Finalment, en la zona atlàntica, és on plou d'una manera força regular durant tot l'any (normalment s'hi superen els 1000 mm anuals).També es caracteritza per les temperatures fresques a l'estiu i suaus a l'hivern.

Itinerari 3: Lleida- Pontevedra

En aquest últim itinerari, el nostre punt de sortida serà Lleida. A les Borges Blanques prendrem un autopista que ens conduirà fins a Logronyo, passant per Saragossa. En ésser a Logronyo, prendrem un seguit de carreteres nacionals, que ens portarà a Bilbao, Santander, Oviedo, Lugo, La Corunya, Santiago de Compostela i finalment Pontevedra.

Relleu

En sortir de Lleida, ens trobem dins la gran depressió de l'Ebre, que es troba entre els Pirineus i la gran Meseta Central. Aquesta és anomenada exterior , a causa de la seva posició com a flanc de la Meseta, i representa una plana de poca alçada d'origen terciari. Tot seguit a la zona aragonesa ens trobem amb la Serra d'Alcubierre, i més endavant la Serralada Ibèrica, que tanca la Meseta pel nord-est. La formen un conjunt de serres, dels quals destaquen la de la Demanda, la Cebollera i el massís dels Picos de Urbión. Conjunt d'aquest sistema orogràfic separa la Meseta de la depressió de l'Ebre. El En arribar a Bilbao veurem els Munts d'Euskadi i posteriorment la Serralada Cantàbrica. Cal dir que les carreteres que agafem en aquesta zona passen per la costa, la serralada ens queda a un costat; i per tant passem per una zona de valls de nivells més baixos. En la zona gallega trobarem el massís Galaic, tot i que l'altura minva encara més, ja que consisteix en una gran vall o depressió.

Xarxa hidrogràfica

En sortir de la regió catalana ens trobem amb el riu Ebre i el seu gran conjunt d'afluents, com el Segre; el Cinca, el Jalón, ja en terres aragoneses, i l'Alhama, el Cídacos i l'Iregua, en terres navarrenques. Posteriorment, creuarem el riu Aragón, el Ega, el Najerilla, el Tirón i el Zadorra. Llavors trobarem el Nalón, el cares, el Nansa i el Pilona, que ja desemboquen a l'Oceà Atlàntic. Més endavant i ja en terres gallegues, creuarem el Navia, L'Eo, el Tamora, el Parga, el Mandeo, el Tambre, l'Ulla i el Lerez, del qual també podrem contemplar la seva ria des de Pontevedra, un dels entrants de mar excavat antigament per l'acció fluvial, que són tan característics de la zona.

És interessant, apuntar que veiem unes diferències entre els rius de la vessant cantàbrica, que són molt més curts i amb més pendents, encara que els seus cabdals també són elevats, gràcies a la pluviositat més alta de la zona; i els rius llargs com el Tajo a causa de la gran extensió de la Meseta.

Sòls i Vegetació

Aquesta zona pertany a l'anomenada Iberia plujosa i sílicia, amb sòls del tipus de terra bruna propis de l'Europa temperada , i bosc caducifoli( faig i roures).

A la regió lleidatana, trobem cultius de regadiu, remolatxa sucrera i blat, també hi trobem prats àrids, sobretot d'estepa i boscos. En la zona de Saragossa, també hi ha cultius de regadiu, en la seva majoria de remolatxa sucrera. Més endavant, abans d'arribar a Logronyo trobem cultius de vinya i passada la cuitat trobem terres de cultiu de patates, terres de pastoreig i boscos, sobretot de castanyers. En la zona basca, trobem terres de cultius de blat i patates. En la zona cantàbrica passarem per terres de pastoreig i grans boscos de castanyers. En darrer terme, en arribar a la zona gallega, trobarem terres de cultius de sègol i blat.

Clima

Tot i que podem dir, que en el conjunt de la península el clima predominant és un clima temperat, en la part nord de la península concretament, el clima és l'atlàntic. A l'estreta façana atlàntica és on plou més( normalment s'hi superen els 1000 mm anuals), d'una manera força regular tot l'any. També es caracteritza per unes temperatures fresques a l'estiu i suaus a l'hivern. En aquesta zona atlàntica s'originen depressions que solen penetrar per la mar Cantàbrica i proporcionen un aire més fresc i plujós. Hem de recordar, que per l'efecte de l'altitud, les principals serralades es caracteritzen pel clima de muntanya, que presenta unes temperatures més baixes, sobretot a l'hivern, i una pluviositat més elevada. Cal dir, que l'inici de la nostre ruta és Lleida, on predomina un clima interior, que presenta els contrastos propis del clima continental, amb hiverns freds, estius calorosos i pluges escasses i irregulars.