UNITAT I FONAMENTS TEORICS

En l'activitat de tenir cura hi ha tres nivells:

• Autoacció: nivell de cuidar-nos a nosaltres mateixos.

• Acció de suport: avisar algú perque t'ajudi.

• Acció professional: es a la que pertany la infermeria.

La professió es fragua desde la historia. Els criteris de professionalisme son els seguents:

• Cumpleix una funció social.

• Te un cos de coneixements cientifics i teorics propis.

• La formació te capacitació propia.

• Te un codi etic.

• Defineix la seva organització i estructura ocupacional.

• Poseeix una lgislació apropiada.

• Dintre de l'estructura nacional existeix un organisme responsable.

• Te les seves propies organitzacions nacionals i internacionals.

Hem de tenir coneixements tècnics molt cuotidians. Per arribar al professionalisme hem de canviar l'opinió publica de la infermeria. Tambe hem d'aconseguir la sensivilització del col.lectiu mes proxim (sanitari). S'han de rehibindicar tots els drets laborals, mitjançant els nostres organismes propis i aconseguir una legislació apropiada que inclogui el rol de col.laboració i el rol propi. Hem d'aconseguir entrar a tots els ambits universitaris per no quedar estancats i que es reconegui el nostre aport cientific. Hem d'utilitzar estrateegies conceptuals (estar al dia). La fonamentació infermera ha de ser transversal, es a dir que ha d'estar pressent a tots els ambits de la infermeria. Això es dificil perque la teoria i la practica disten molt.

BASES DE LA COMPETENCIA INFERMERA

• Cientifics: estan elavorats mitjançant el metode cientific i serveixen de base de comprensió del ser huma i de les seves dimensions (espiritu-bio-psico-social).

• Habilitats tècniques: tenen com a objectiu l'aplicació d'aquests coneixements al cuidado infermer. Aquestes habilitats son procediments metodics ordenats cientificament.

• Habilitat de relació: estimulen a l'infermer per tal de poder establir relacions significatives amb els pacients. Son un instrument valios per entendre a les families, la comunitat i l'equip multidisciplinar.

• Coneixements etics: es relacionen amb el conjunt de normes i principis que tenim com a persones i com a professionals.

• Coneixements legals: es refereixen especialment als reglaments i directives que contemplen la protecció i del client.

• Promoure la salut

• Cuidar l'infermeria

• Mantenir i regular el nivell de salut de la persona i la comunitat.

Per aconseguir això s'ha de fer intervenint en tres nivells:

• Nivell d'atenció primaria: manteniment i promoció de la salut i la prevencio de la malaltia. Concienciament al client sobre la importancia de la seva salut (automanteniment). Informar al client dels perills que amenacen la seva salut i sobre els medis que pot utilitzar per mantenir aquesta.

• Nivell de prevenció secundaria: intervencions curatives que tenen com a objecte tractar la malaltia i prevenir que es compliqui. Impedir l'aparició de complicacions del problema de salut del client.

• Nivell de prevenció terciari: ajudar i recoltzar al client a l'adaptació als canvis que hagi sofert degut al seu problema de salut. Disminuir sequeles. Estimular al client per arrivar al seu nivell de benestar òptim.

• Funcional: ens facilita molt el tema quotidia, diari. Es molt elemental i es practic.

• Pedagogica: ens permet donar tota mena de formació al client per contribuir a la millora de la seva salut.

• Terapeutica o d'ajuda: es la relació en el mon de la salut propiament dit. L'ajuda ha de constatar i compendre els seus problemes i veure que hi ha diferents maneres d'enfrontar-se a aquests. Hi ha diferents maneres de veure una realitati tambe diferents camins per aconseguir un mateix objectiu.

CAMPS D'ACTUACIÓ DELS INFERMERS

Hem d'estar formats tant en el camp hospitalari com en l'extrahospitalari.

• Camp hospitalari: l'infermer hospitalari forma part d'un equip multidisciplinar i esta encaminat a tenir cuidats personals dels malalts. S'espera que l'infermer i el centre hospitalari tinguin els mateixos valors. Les actuacions mes especifiques dels hospitals es atendre els malalts, principalment patologics. L'infermer ha de treballar tots els dies de l'any les 24 hores del dia. Les activitats de l'infermer provenen del seu rol propi i de rol de col.laboració.

• Camp estrahospitalari: es una atenció que afecta a l'individu, però tambe a l'ambient que l'embolta. Les accions que fa l'infermer tenen com a objectiu ajudar a les persones a mantenir-se en salut. La unitat de treball de l'infermer sera l'individu, però tambe la familia i la comunitat basicament.

FUNCIONS DEL PROFESSIONAL D'INFERMERIA

Funció: conjunt d'activitats o tasques que estan encaminades a aconseguir un objectiu.

Activitats: conjunt de tasques o operacions que fa una persona o entiatat. Cada activitat compren un grup de tasques.

La funció de l'infermer no es pot delegar, però si que es poden delegar algunes activitats. Les funcions de l'infermer son:

• Assistencial: ajudar a les persones a recuperar el seu estat de salut i recuperar-se dels sues processos patòlogics (tambe es podria dir que a be morir). Es poden distingir dos tipus d'activitats:

• Pròpies: son les accions que realitza l'infermer amb el compliment de les responsavilitats de la seva professió, per les quals esta capacitat i autoritzat. Aquestes procedeixen dels camps de coneixements propis (models conceptuals). Son competencia exclusiva de l'equip d'infermeria, i es manifesten a traves del pla de cuidados.

• Delegades: son totes aquelles accions que realitza el personal d'infermeria en col.laboració amb la resta de l'equip sanitari. Provenen d'altres disciplines.

• Administradora: administrar es l'activitat sistematica que desembolupa un grup humà que emplea una serie de recursos per aconseguir un fi eficient i eficaç, i que produeix un benefici social a qui l'exerceix i als que va dirigit. Es una funció molt important per tal de que la infermeria continui amb ola seva tasca. Es recientment que han conegut els models d'infermeria aquestes infermeres. Han d'assegurar que els cuidats arrivin al client.

• Doecent: fan la formació de:

• Futurs professionals: els professors trameten un pla d'estudis.

• Educació sanitaria

• Educació de l'equip sanitari: capacitar a tots el de l'equip sanitari per fer tasques especifiques (postgraus)

• Formació continuada: afavoreix l'augment de coneixements. Conferencies.

• Educació permanent: obligació intrinseca de qualsevol professió, autoeducació.

• Investigadora: la guia de la investigació ha de ser un model. No esta reconeguda (es reconeix a l'ambit de llicenciat).

Disciplina: es un area d'investigació i de practica marcada per una manera diferent de d'examinar els fenomens. La disciplina per tant contempla l'aspecte teoric i presenten un conjunt de coneixements que recolzen el fet professional. Aquest cos de coneixements constantment s'amplia i perfecciona, i es el marc conceptual que ens serveix per guiar l'accio professional.

Hi ha un moment en que les infermeres prenen consciencia del que estan fent i reflexionen sobre això, aquí es on comença la ciencia infermera. La primera persona que fa una reflexió sobre els cuidados es Florence Nightingale. A partir de Florence Nightingale i fins la II Guerra Mundial la ciencia infermera queda estancada, pero a partir d'aquí les infermeres tornen a reflexionar sobre el que estan fent. Surgeixen les especialitzacions. Moltes infermeres es dediquen a la recerca i la investigacio. Basicament es fan dues preguntes:

• Quina era la naturalesa del servei que oferien? Que oferien d'una menera especifica?

• Que es el que havien d'estudiar? Quins fenomens havien d'estudiar?

Respecte a la primera pregunta observant a les infermeres van veure que feien dues menes d'activitats:

• Interdependents: feien coses relacionades amb les patologies, el diagnostic i el tractament. Hi havia una col.laboració amb la medicina i la seva autonomia era molt parcial. La seva responsabilitat estava sotmesa a la propia actuació. Havien de tenir coneixements de tipus biologic, però nomes els havien de coneixer, no desarrolar.

• Independents: que no es dirigien a resoldre problemes patologics, sino cap a les respostes humanes davant situacions de salut reals o potencials. En aquestes activitats hi havia autonomia, i la seva responsavilitat era total. Les infermeres valoren, actuen, emeten judicis,…

Respecte a la segona pregunta van concloure que havien d'aprofundir en 4 fenomens. Aquests fenomens son els que constitueixen el metaparadigma infermer (metaparadigma: fenomens abstractes i generals que proporcionen una perspectiva universal de la disciplina (1r nivell de la ciencia)):

• Persona: es sana o malalta, i es un esser gloval que te necesitats, caracteristiques individuals i comunes, que es modifica i que es capaç d'interactuar amb l'entorn i altres sers humans.

• Entorn: es el lloc on es desembolupen els cuidats. Fa referencia a les circumstancies que rodejen i afecten al comportament i desembolupament de la persona. Compren tant el medi intern com el medi extern:

• Intern: es relaciona amb factors intrapersonals (personalitat, capacitat mental, condicions genetiques,…)

• Extern: es relaciona amb factors extrapersonals. Els cuidados formaran part d'aquest.

• Salut: es l'objectiu dels infermers i s'enten com molt mes que l'ausencia de malaltia. S'enten com un estat dinamic o un proces que canvia amb el temps o varia d'acord amb les circumstancies. Es una condició del ser huma i la seva existencia es independent de la presencia de malaltia o lesió.

• Rol infermer: es un servei d'ajuda especific demenat per la societat i que es ofert de forma legitima unicament pels infermers.

CONCEPTE DE CIENCIA INFERMERA I AREES DEL SEU CONEIXEMENT

La ciencia ve d'un conjunt de coneixements acumulats, per tant se l'anomena ciencia com a producte. La ciencia tambe s'enten com un proces. Son aquelles dades que trobem mitjançant la recerca. Trobem per tant els metodes, les habilitats per desembolupar les teories (estrategies d'investigació). Cada ciencia determina la seva teoria i els seus metodes per tal de poguer-se elavorar. La comunitat cientifica de cada especialitat es la que decideix les seves teories i metodes.

La infermeria la tractem com a ciencia, acte i com a ciencia aplicada, ja que el seu cos es desembolupa a la realitat.

Les questions que les disciplines tenen com a centre d'interes els sers humans son verdaderament disciplines perque la majoria de les disciplines diuen que el coneixement ha d'estar contrastat en la realitat i en els sentits. Aixo es molt dificil a la infermeria. La infermeria ha de tenir en compte la influencia de les emocions, els valors,… que tenen les persones.

Al 1976 es van distingir 4 arees a investigar. A partir d'aquí es va definir ciencia infermera com el conjunt de saber empiric, estetic, etic i personal resultat de diferents enfocs metodologics utilitzats per aprofundir en el camp de la disciplina infermera.

• Etic: descriu dilemes etics que es presenten a les infermeres. Aquestes teories estan expresades de manera descriptiva. Ens serveixen com a punt de reflexió.

• Estetic: fa referencia a l'art que te l'infermer en l'aplicació dels seus coneixements. Apliquem aquest art perque hi ha clients diferents que fa que hagem de ser creatius.. tambe tenim teories descriptives.

• Personal: es l'autoconeixement, i es tambe el mes problematic de tots. Son els coneixements que tenim els infermers de nosaltres mateixos, per tal de poder establir una relació terapeutica o d'ajuda. Tambe te teories descriptives.

• Empiric: te una estructura gerarquca proposada per Fawcet:

C metaparadigma

O

N filosofies

C

R models conceptuals

E

T

I teories

T

Z

A indicadors empirics

R

No es pot investigar independentment dels altres coneixements. Es proposada per les metateoritzadores, que han pres la responsabilitat de revisar totes les teories de la ciencia infermera i resumir-les.

MODELS CONCEPTUALS

Els models conceptuals surgeixen per concretitzar els metaparadigmes. Cada ciencia te un sol metaparadigme que serveix com a punt de partida i es molt general i abstracte. A partir d'aquest es generen models conceptuals, que son un conjunt de conceptes generals generals i abstractes que relacionen aquests conceptes donant-los un significat. No es la realitat, però es per a aquesta. Es allò que hauria de ser. Cada model te el seu llenguatge, i lhem de coneixer. Aquests models conceptuals estan formats per components que quan s'interrelacionen fan proposicions:

• Postulats: bases teoriques i cientifiques del model, que poden provenir de la teoria o la practica o de tots dos alhora (assumpció cientifica). Son validades amb el desarrollo de la ciencia o son susceptibles a ser-ho. Han de ser acceptats per aquells que adopten el model.

• Valors: no han d'estar subjectes a criteris de veritat (m'ho crec pero no es pot demostrar). Son els valors que l'autor creu.

• Elements que entren en joc: don el que estimula les activitats del professional. Deixem clar allò que l'infermer ha de fer. Donen significat a les accions que fem. aquests elements son:

• Objectiu: fi pel qual els professionals infermers en esforçem. Es un objectiu ideal, perque representa la meta on volem arrivar.

• Client: es el blanc de la nostra acció. Es aquell que utilitza el nostre servei cuidador. Son la persona o grup de persones als qui nosaltres dirigim la nostra acció. El model ens ha de donar una imatge clara de qui es aquest client.

• Rol de l'infermer: cada autora descriu al seu model el rol dels professionals.

• La classe de dificultat: ens referim a la causa del problema del client, que el professional gracies a la seva educació i experiencia esta preparat per resoldre.

• Intervenció: ens descriu la manera com hem d'intervenir.

• Resultats esperats: les consequencies d'allò que hem fet, venen donats per la meta, l'objectiu, si l'hem aconseguit.

CORRENTS FILOSOFIQUES DEL PENSAMENT (PARADIGMES; NEWMAN 1991)

Estudiat per les metateoritzadores

• Categorització o reacció

• Integració o totalitat home-entorn: aquest corrent apareix als anys 50. Les infermeres estudien la naturalesa dels cuidados i comencen a crear els fenomens nuclears:

• Persona:

• no es un malalt

• Passa de ser pacient a ser usuari o client.

• Te drets i deures

• S'estableix un contracte infermer-pacient, que el pacient pot rescindir

• Es el client qui decideix sobre la seva salut (es una persona activa que participa en el cuidado)

• Rep estimuls del medi (interns o externs). No es limita a reaccionar, sino que actua a aquests estimuls

• Homeostasis, equilibri

• Tenen recursos i potencialitats

• Es un ser integral

• S'estudia per separat, però al mirar la resposta es converteix en un tot (bio-psico-social)

• Pot escollir.

• Entorn:

• Es socio-cultural

• Ho mirem en positiu

• Salut:

• No es ausencia de malaltia

• Proces dinamic

• Es subjectiu

• En malaltia es pot estar sa

• La causa de la perdual de la salut es multicausal

• Rol infermer:

• No acuem pel pacient, actuem amb el pacient

• S'oferten els cuidats al pacient

La investigadora fa investigacions de tipus QL iQT. La majoria de models conceptuals esta sobre aquest corrent.

• Transformació o simultaneitat home-entorn.

ESCOLES DEL PENSAMENT (MELEIS, 1991)

De cada paradigma agrupa el pensament segons les seves bases filosofiques i cientifiques , i cronologicament.

• Categorització:

• Malaltia

• Salut publica

• Integració:

• Necesitats

• Interrelació

• Objectius

• Transformació:

• Home unitari

• Caring

Escoola de necesitats (Virginia Henderson): sorgeix cap als anys 50 amb Virginia Henderson, i posteriorment venen Orens i Abdellah. El centre d'interes d'aquesta escola de pensament son els deficits de la satisfaccio de les necesitats que presenta el receptor dels cuidados. La funció de l'infermer es ajudar a satisfer-los. Aquest model es recolza en els corrents de pensament d'aquell moment (Maslow, Montagut, Molinosqui, Piaget, Erikson). Aquesta escola reconeix els problemes interdependents (rol de colaboració), i ho argumenta en la historia.

TEORIES

En infermeria encara ens trobem en el proces de verificació. Podiem dir que ens trobem en una fase de preciencia.

La teoria es un conjunt d'enunciats proposicions formats per conceptes i relacionats entre aquests conceptes, organitzats de manera coherent i sistematica que tendeix a descriure, explicar o predir un fenomen.

INDICADORS EMPIRICS

Les seves dades son especifiques, concretes i mesurables. Son concretes en el seu maxim nivell de concreció. Son quantificables. Hi ha molts en una disciplina.

VIRGINIA HENDERSON

Te una bibliografia molt amplia. El seu model s'ha adaptat a molts llocs, fins hi tot a espanya es molt ampli (95% escoles). Ens guia als infermers en el proces d'infermeria. Per molts filosofs Virginia Henderson no estableix un model, sino una filosofia. Es un referent alhora de treballar.

Neix a Cansas al 1897 i mor als 99 anys (1996). Era una dona de gran fortalesa. Eren 8 germans i ella era la 5ª. El seu pare era adbocat. La seva familia era mot interesada en temes socials, lectura i eren molt oberts. Va estudiar des de 1918 fins a 1921. Es va graduar a la Army school of nursing (Washington). Va ser infermera domiciliaria a NY, on va aprendre la importancia de la recuperació del malalt dintre el seu entorn, i costums (comença a elaborar un pensament desde la practica). Al 1922 va formar part d'un equip docent a l'escola d'infermeria de Virginia. Ensenya totes les materies, i una de les seves alumnes fou Peplau, qui desemboluparia un altre model. Quan te 30 anys entra al teacher college, a la univ. De Columbia. Allà obte el grau de batxilerat i master en infermeria. Al 1929 ocupa un carrec de direcció al hospital de Roxesther a NY. Inicia els seus estudis en medicina psicosomatica. Desde 1930 fins a 1948 torna al teacher college com a professora de processos analítics i de practiques cliniques. Fa una feina important quan revisa la 4ª edició del llibre de Bertha Hamer “textbook of the princips and practice of nursing”. Al 5ª llibre es quan ella el renova i publica la seva definició d'infermeria. La edició d'aquell libre va produir molta tensió a la CIE, que solicita un petit resum de l'obra per oferir-lo a les infermeres dels paissos que hi pertanyen. Desde 1950 ha estat associada a la universitat de Yale, on promou la recerca infermera. Desde 1959 fins a 1971 fa la revisió dels textos historics analitics de l'infermeria desde 1900 fins a 1959. Es l'autora del folletó “principis basics d'infermeria”, publicat en 23 idiomes. Al 1966 publica el seu llibre “la naturalesa de la infermeria. Als 80 continua com a professora de Yale, i te mes de 9 doctorats honoris causa.

INFLUENCIES SOBRE VIRGINIA HENDERSON

Virginia Henderson rep influencies de:

• Annie W. Goodrich: va ser professora de Virginia Henderson. Tenia un carácter pacifista i tenia idees molt progresistes en quan a la formació de les infermeres. Al 1910 ja pensava que havien d'entrar en l'ambit universitari. El seu programa d'estudi era molt avançat. Les alumnes no podien estar al servei mes de 8 hores. Els cuidados havien d'estar a l'abast de tothom. Quan visitava les sales feia veure als alumnes que hi havia alguna cosa mes que la rutina i la tecnica. Virginia Henderson va aprendre el descontent de l'assistencia reglada als malalts. Tambe li va fer veure que les infermeres eren nomes ajudants dels metges.

• Caroline Stackpole: professora de fisiologia. Va aprendre l'importancia que tenia el manteniment de l'equilibri.

• Joan Broadhurst: professora de microbiologia. L'estimula molt en els conceptes d'higiene i asepsia.

• Dr. Edward Torndike: psicoleg que va estudiar les necesitats humanes, i li fa compendre que una malaltia es mes que un estat de dolencia, i mes que una amenaça per la vida, i tambe que les necesitats fonamentals no es satisfeien als hospitals.

• Dr. George Deaver: expert en rehabilitació, que treballava a un institut d'invalids i a un hospital de NY. Deaver dirigia sempre els seus esforços a aconseguir la independencia del pacient, i això ho aconsegueix treballant el terapeuta en les activitats de la vida diaria dels pacients.

• Bertha Hamer: infermera canadenca, que va influenciar amb els seus llibres Virginia Henderson, i li reforça la idea de Thorndike.

• Ida Orlando: infermera psiquiatrica, que l'influencia sobre el concepte de relació infermer-pacient.

CONCEPTES I DEFINICIONS DE VIRGINIA HENDERSON

• Infermeria: la funció propia de la infermeria es assistir l'individu sa o malalt, en la realització d'aquelles activitats que contribueixen a la salut (o a la mort pacifica), que aquest realitzara sense ajuda si tingues la força, voluntat o el coneixement necesari. I fer-lo de al manera que ajudi a guanyar independencia el mes aviat possible.

• Salut: equipara salut amb independencia. Considera la salut com l'habilitat del pacient per realitzar sense ajuda els 14 comportaments dels cuidados d'infermeria. La qualitat de la salut mes que la vida en si mateixa, aquest marge de vigor fisic i mental, es lo que permet a una personatreballar amb la maxima efectivitat, i aconseguir el seu nivell potencial mes alt de satisfacció en la vida.

• Entorn: conjunt de totes les condicions externe i les influencies que afecten a la vida i al desembolupament de l'organisme.

• Persona (pacient): individu que requereix assistencia per aconseguir la salut i la independencia, o la mort pacifica. El pacient i la familia son considerats com una unitat.

Hi ha altres autores que fan aquesta feina amb Virginia Henderson com E. Adams, M. Phaneuf, L. Riopelle, i C. Fernandez.

POSTULATS DE VIRGINIA HENDERSON

• Infermeria:

• La infermera te la funció primordial d'ajut als individus sans o malalts.

• La infermera exerceix com a membre de l'equip sanitari

• La infermera actua independentment del metge, pero promou el seu pla si hi ha un metge de servei.

• La infermera te coneixements del camp de les ciencies socials i biològiques.

• La infermera pot evaluar necessitats humanes basiques (que han d'estar contrastades amb el pacient).

• Persona (pacient):

• La persona deu mantenir un equilibri fisiologic i emocional.

• La ment i el cos de les persones son inseparables.

• El pacient requereix ajuda per ser independent.

• El pacient i la familia conformen una unitat.

• Entorn:

• Els individus sans poden ser capaços de controlar el seu entorn, però la malaltia poit inferir-lo.

• Les infermeres deuen formar-se sobre mesures de seguretat.

• Les infermeres deuen protegir als pacients de lesions produides per agents mecanics.

• Les infermeres deuen minimitzar les probabilitats de lesió mitjançant recomanacions relatives a la construcció d'edificis, compra d'equips i manteniment.

• Els metges fan us de les observacions i judicis de les infermeres, sobre els quals basen les preinscripcions de protecció.

• Salut:

• La salut es qualitat de vida.

• La salut es basa en el funcionament del ser huma

• La salut requereix independencia i interdependencia.

• El foment de la salut es mes important que la cura de la malaltia.

• Els individus obtindran o mantindran la salut si tenen la força, voluntat o coneixement necessaris.

VALORS DE VIRGINIA HENDERSON

• La infermera te funcions propies encara que col.labora amb altres professionals de la salut.

• La infermera pot estar temptada d'assumir el rol de metge. Quan la infermera practica les funcions desembolupades d'ordinari pel metge, ella delega com a consequencia les seves funcions propies a un personal menys preparat.

• Els beneficiaris desitgen rebre un servei que es de competencia de la infermera.

COMPONENTS ESSENCIALS DEL MODEL DE VIRGINIA HENDERSON

• Finalitat dels cuidados: conservar i restablir la independencia del client per satisfer les seves necesitats basiques.

• Client: persona sana o malalta considerada com un esser complert que presenta 14 necessitats basiques que deu satisfer.

• Necesitat basica: es una necesitat vital essencial que te l'esser humà per assegurar el seu benestar i preservar-se fisica i emocionalment. N'hi ha 14:

• Respirar

• Alimentar-se i hidratar-se

• Eliminar

• Moure's i conservar una bona postura

• Dormir i descansar

• Vestir-se i desvestir-se

• Mantenir la temperatura corporal entre els limits normals

• Estar net, asseat i protegir els teguments

• Evitar els perills

• Comunicar-se

• Actuar d'acord amb les seves creences i valors

• Ser utils

• Recrear-se

• Aprendre

Les necesitats basiques no s'alteren, no son un problema. S'ha de satisfer, el que sique s'altera es la manera de satisfer-les. Les caracteristiques de les necesitats basiques son:

• Tothom te les mateixes necesitats o requisits.

• Cada individu o cultura les manifesta a la seva manera

• Cada individu les satisfa de manera diferent.

• Les persones descobreixen les seves necesitats en relació a la seva jerarquia.

• Generalment les necessitats s'identifiquen. A vegades es dificil.

• Si no s'identifiquen les necesitats poden produir desequilibris i malalties.

• Una necesitat surgeix de cers estimuls (interns-externs).

• Les necesitats s'interrelacionen.

• Cada necesitat esta relacionada amb les diferents dimensions del ser humà: psicologiques, sociologiques, biologiques i espirituals.

• Independencia del client: es produeix quan aconsegueix un nivell acceptable de satisfacció de les necesitats basiques, mitjançant accions apropiades que ell realitza per si mateix o que altre persona fa per ells de forma normal.

• Dependencia del client: es presenta quan no pot realitzar per si mateix aquelles accions que li permeten aconseguir un nivell acceptable de satisfacció de les seves necesitats basiques.

Virginia Henderson considera que tota persona te recursos o capacitats reals o potencials. Les persones tracten de buscar o aconseguir la independencia d'una manera continuada, sempre en base a les seves capacitats. Si això no es possible entra en dependencia.

• Manifestacions d'independencia: la capacitat del client per respondre per si mateix a satisfer les necesitats basiques amb signes observables.

• Manifestacions de dependencia: la incapacitat del client per respondre per si mateix a satisfer les necesitats basiques amb signes observables.

• Continuum independencia-dependencia: existeixen graus de satisfacció de les necesitats basiques es el pacient qui ho determina. Phaneuf ho divideix en sis nivells:

1I 2I dependencia

independencia 3D 4D 5D 6D

La durada de la dependencia pot ser permanent (o cronica) o be transitoria. El grau de dependencia tambe pot ser lleugera o total.

• Rol de la infermera: es un rol de suplencia i d'ajuda. Suplencia vol dir fer per l'individu tot allò que ell podria fer si tingues la força, voluntat o els coneixements necesaris. Les intervencions s'han d'orientar principalment cap a la independencia del client en la satisfacció de les 14 necesitats basiques.pot ser suplir o complementar (suplencia parcial o total).

• Classes de dificultat: son obstacles o limitacions personals o de l'entorn que dificulten o impedeixen a la persona satisfer les propies necesitats. Virginia Henderson identifica 3:

• Falta de força: es la incapacitat fisica, psiquica d'habilitats psicomotrius per dur a terme accions pertinents i necesaries a cada individu.

• Falta de voluntat: incapacitat o limitació de la persona per comprometre's a prende la decisió adecuada en cada situació aixi com en l'exercici i manteniment de les activitats necessaries.

• Falta de coneixement: relacionat amb questions essencials sobre la propia salut i situació de la malaltia, la propia persona i dels recursos de que pot disposar.

• Fonts de dificultat: Phaneuf diu que poden ser causades per factors:

• Fisics

• Psicologics

• Sociologics

• Espirituals

• Per insuficiencia de coneixements

• Intervenció: quan el client no pot resoldre per si mateix una de les seves necesitats basiques reclama la intervenció de la infermera, que concentra la seva actuació sobre la que li falta. Els models d'intervenció son:

• Reemplaçar

• Complementar

• Substituir

• Afegir

• Reforçar

• Augmentar

• Resultats espearts: de les 14 necesitats basiques o la mort tranquila ha de ser la independencia o l'augment de la independencia o la mort tranquila.

UNITAT II FONAMENTS METODOLOGICS

Tenim dos fonaments metodologics per arrivar al pacient:

• Relació d'ajuda

• PAI

PAI

Fins ara no ha estat una ajuda de tipus cientific, fonamentada i raonada. Als anys 50 comença a apareixer la literatura anglosaxona conceptes del PAI. Abans es feia de manera intuitiva, i aquesta feina no es registrava.

PAI: (Phaneuf) es un proces intelectual compost per diferents etapes ordenades logicament que te com a objectiu planificar cuidados orientats al benestar del client.

ETAPES DEL PAI

• Valoració: recopilació de dades.

• Diagnostic: analisi de les dades per identificar els problemes de salut.

• Planificació

• Execució

• Avaluació

VALORACIÓ

Valoració: proces organitzat i sistematic de recollida de dades procedents de diverses fonts per analitzar l'estat del client amb el fi d'identificar problemes d'infermeria. Els components de l'etapa de valoració son:

• Obtenció de dades

• Valoració de dades

• Organització de dades

• Identificar els models

OBTENCIÓ DE DADES

Primer contacte que te el client amb el sistema de salut. En el moment de l'ingres es fa la valoració de tipus complert i es registren tots els datos pertinents. Es tindra en compte la situació en que es troba, per tant els metodes de recollida de dades haurar de ser variar.

Es comença mitjançant l'entrevista i la valoració fisica. Es una valoració exhaustiva (molt complerta). Aquesta es denomina valoració fonamentada:

• Valoració fonamentada:

• Es exhaustiva sobre tots els aspectes de la salut

• Generalment es realitza durant el contacte inicial.

Ens setvirà de base. Es fara sempre que tinguem davant al pacient. Un altre es la valoració focalitzada:

• Valoració focalitzada:

• Valoració orientada a reunir mes informació d'un problema especific que ja ha sigut identificat.

• Pot realitzar-se durant el primer contacte, però generalment parteix d'una valoració continuada.

Les fonts d'informació principalment procedeixen del propi client (fonts primaries), però tambe obtenim dades de:

• Persona cuidada: client, sempre i quan tingui capacitat per fer-ho. Es la mes important perque esta plena de dades subjectives.

• Familia: aquelles persones significatives que te el client. Facilita una informació de tipus complementari i ens permet verificar i coneixer l'ambient que rodeja al nostre client. Hem de tindre en compte que aquesta familia vol estar moltes vegades a l'anonimat.

• Historia clinica: es molt valida per nosaltres quan les infermeres registrem el rol propi.

• Altres professionals: informacions vervals de la historia clinica. Tambe ens informen de la resta de l'equip.

• Hi ha altres tipus d'informacions mes secundaries, però que no hem de desestimar, visitants.

El tipus de informació obtingut son dades:

• Subjectives: sintomes, aquelles que el client ens dona.

• Objectives: poden ser observades per les infermeres.

• Historiques: datos que han passat a la vida del client. Son molt important per les infermeres.

• Actuals: el que li succeeix en aquell moment.

• Relativament estables: poc susceptibles a caniar. Informacions de tipus general: nom, edat, sexe, estat civil; relacionades amb gustos personals, elements fisics, recolzaments, aconteixements biografics relacionats amb la salut.

• Variables: son susceptibles a canviar, i exigeixen una continua avaluació. Son de tipus fisic, psicologic,…

L'obtenció de les dades les podem fer per:

• Entrevistes: forma d'intervenció verval que es desmbolupa en la intimuitat entre el client i la infermera. Es un instrument que personalitza els cuidados. Normalment es fa alhora que l'observació. Tenim un objectiu precis: trobar dades per poder ajudar a satisfer les seves necesitats. No es una conversació amistosa ni una discusió, es una entrevista, dialeg professional on la infermera recull allò que li interesa. Hi ha de diferents tipus:

• No estructurades: tenen una aparença que evoluciona segons els impulsos del moment, però tenen una intencionalitat precissa.

• Semiestructurades: requereixen un minim de preparació, i els seus objectius poden ser flexibles. Començó a entrevistar sobre un tema, però pot derivar cap a un altre.

• Estructurada: implica una preparació important, objectius clars i precissos que es deuen aconseguir durant l'entrevista. Es pot recorrer a un questianari.

Les dades s'han de registrar inmediatament, perque poden perdre qualitat quan passa el temps. s'ha de deixar maxima llivertat al client alhora de respondre.

Hi ha diferents factors que poden influenciar en l'entrevista:

• Temps:

• Elecció del moment: es el moment mes adecuat pel client. Si esta hospitalitzat s'ha d'evitar als primers minuts d'arrivar el pacient, s'ha de deixar que s'adapti a l'entorn. Tampoc s'ha de deixar que passi massa temps. no sera bo que el client estigui cansat, preocupat,…. Tambe depen de la organització dels professionals.

• Duració: ha d'estar adaptada a l'estat del pacient. Si el pacient es troba cansat, adolorit,… s'ha de suspendre l'entrevista i s'ha de pactar amb el pacient quan es finalitzarà. S'ha de tenir en compte el temps de que disposa l'infermer. S'aconsella que duri entre 20-30 minuts. El temps de l'entrevista l'hem de pactar amb el client. S'ha de ser coherent amb el pacte. Si no ens dona temps a acabar-la seria convenient que li diguessim al pacient.

• Lloc: el lloc requereix intimitat, i deu afavorir l'escolta (ha d'haver un relatiu silenci). Hem d'evitar que a aquell moment hi hagi entrades i sortides.

Hi ha actituds que s'han de tenir en compte a l'entrevista. L'entrevista es inseparable de la relació d'ajuda. Aquestes actituds seran:

• Escolta activa: actitud de receptivitat i de compartir. Components fisics amb la intenció de demostrar al client que estic aquí disposat i que tot el meu cos mostra aquesta disposició (una mirada, un gest,…).

• Consideració positiva: acceptació del client tal com es. No jutjar, no pensar el que nosaltres fariem ni si esta be o malalmet allò que escolleix el client, ni si esta d'acord o no amb els nostres principis.

• Respecte: acceptar que la persona sigui capaç de triar les seves propies decisions, i viure com ell vulgui. Respectar la llivertat de l'altre.

• Comprensió empatica: posar-se a la pell de l'altre amb actituds comprensives.

Alhora de fer preguntes aquestes les haurem de formular:

• Preguntant primer respecte al seu problema principal.

• Hem d'utilitzar una terminologia que pugui entendre el pacient.

• Hem d'utilitzar preguntes obertes, encara que potser despres haurem de puntualitzar amb preguntes tancades.

• Reintroduir les propies paraules del malalt amb una pregunta. Així l'estimulem a que ens doni mes informació sobre això (parafrasia).

• No preguntar al principi preguntes compromeses o delicades. Les haurem de desplaçar al moment adecuat.

• Hem de dur un questionari que ens serveixi de guia.

• No hem de preguntar allò que ja s'ha preguntat.

• Reconduir l'entrevista si el pacient fa discursos.

Les fases de l'entrevista son:

• Introducció: han de quedar clars els objectius que te l'entrevista. Sera bon moment perque ens identifiquem com a professionals. S'ha de garantir la confidencialitat. Ens haurem de presentar al pacient sobre qui te al davant. Hem d'explicar el temps que estarem amb aquesta persona. Hem de tractar el client com ell vol ser tractat. Haurem de fer que ells ens tractin tambe com nosaltres volem. Hem de trobar el moment per trencar el gel

• Desembolupament: es produeixen les interaccions entre el client i la infermera. Dependra de les habilitats i objectius de la infermera.

• Conclusió: es on el client recull l'ultima impressió que deixa l'infermera. Es pot fer un resum d'allò mes important. S'invita al client a concretar o donar noves dades. Se li ha d'agrair. Es poden concretar les seguents entrevistes (haurem de senyalar l'hora i el dia, sobretot als CAP). si es la darrera visita haurem de preparar el final amb temps. es convenient tant pel client com per l'infermera.

• Observació: capacitat intelectual de captar mitjançant els sentits. Es convenient fer-la conjuntament amb l'entrevista.

• Examen fisic: les persones expertes el fan tambe conjuntament amb l'entrevista, però es convenient fer-le per separat per no perdre dades. Moltes vegades ja ha estat realitzada per altres professionals i ja esta a la historia clinica, per tant no es convenient tornar a fer-la. S'han de tenir en compte diverses consideracions:

• Hi ha d'haver intimitat.

• S'ha de considerar la temperatura de l'habitació.

• Hem de veure si el client vol estar acompanyat.

• S'ha d'afavorir continuament la comunicació.

• S'ha d'explicar allò que faras.

• L'examen fisic pot ser total o parcial.

• S'utilitza un metode sistematic per no ometre dades. El mes important no es el metode utilitzat, sino que aquest existeixi.

• Hem de començar a explorar per la part afectada.

• Inclou les activitats o les tecniques de:

• Inspecció: inspecció visual per detectar estats anormals o inusuals. Podem trobar caracteristiques com: mida, tamany, forma, posició, localització, color, aspecte, moviment i simetria. Podem utilitzar aparells per veure millor.

• Palpació: utilitzem el tacte per determinar les caracteristiques d'estructures organiques que estan sota la pell. Aquesta tecnica ens permet avaluar: mida, forma, textura, temperatura, consistencia, mobilitat,…. Les nostres mans son l'instrument de palpació. La part dorsal de la me ens es molt util per detectar la temperatura. Els flagels dels dits s'utilitzen per determinar la textura i el tamany. Amb la superficie palmar podem notar les vibracions. Hem de tenir conexió amb les reaccions del client.

• Percusió: donar cops sobre una superficie corporal amb un o diversos dits per tal de produir sons. Podem coneixer el tamany, densitat, i les vores i localització d'organs.

• Auscultació: auscultar els sorolls que produeixen els organs. Pot ser directa o indirecta. Podem trobar la frequencia, intensitat, qualitat i durada.

VALIDACIÓ DE LES DADES

La infermera tracta d'identificar la exactitud de les dades. Hi ha unes normes per validar les dades:

• Acceptar com a valides les dades susceptibles de ser mesurades.

• Verificar la informació amb una altre persona generalment experta.

• Revisar les propies dades.

• Comprovar que no existeixen factors transitoris capaços d'alterar la precisió de les dades.

• Revisar les dades molt anormals.

• Comprovar que la persona quan ens parla vol indicar allò que ha dit realment.

ORGANITZACIÓ DE LES DADES

Les organitzarem en categories d'informació. Ens orientara molt alhora d'organitzar-les el model que seguim. Amb el model de Virginia Henderson les organitzarem per necesitats.

IDENTIFICAR ELS MODELS

La organització sempre esta identificada amb el model amb el qual treballem. Al model de Virginia Henderson podem indentificar separant entre manifestacions de independencia i manifestacions de dependencia.

DIAGNOSTIC

DI (diagnostic d'infermeria).

P

PI (problema interdepenent).

La infermera pot prevenir resoldre o reduir el problema.

P

La infermera no pot prevenir resoldre o reduir el problema.

Rol propi (model infermer): problemes de competencia infermera (DI). Taxonomia NANDA.

P

Rol de col.laboració (model medic): problemes de col.laboració (PI). Terminologia medica.

DI

LLENGUATGE NANDA

Al 1973 les infermeres de EUA van fer un esforç per anomenar els DI. Es celebra la primera conferencia. Al 1982 es crea la NANDA (North American Nursing Diagnosis Association) que es un grup professional d'infermeria de carácter internacional per l'estudi dels DI. Al 1998 es fa la 13ª conferencia.

EVOLUCIO DE LA TAXONOMIA NANDA

• Primer va ser un llistat de DI

• Classificació: disposició sistematica de grups o categories de DI, d'acord amb els criteris establerts.

• Taxonomia: es l'estudi teoric de la classificació.

No tots el DI estan en un mateix nivell de desembolupament. Segons aquest desembolupament els podem classificar, seguint una serie de criteris que va utilitzar el comité per la revisió de DI (CAR) i que la NANDA va publicar al 1995. Segons aquest grau de desembolupament els dividim en:

• Acceptats pel seu desembolupament.

• Acceptats per la seva validació clinica.

• Validació clinica

• Ravisió.

Els dos darrers encara no s'han plantejat. Tot i això s'ha de tenir en compte que encara ens trobem en una situació precientifica, per tant hem d'anar amb molt de compte.

ALTRES ASSOCIACIONS

AFDI: associació francofona

ACENDIO: associació de la comunitat europea.

AENTDE: associació espanyola de nomenclatura i taxonomia dels DI.

CIPE: projecte d'unificació dels DI a nivell internacional (CIE).

DI

DI: judici clinic sobre la resposta d'un individu, familia o comunitat enfront processos vitals / problemes de salut reals o potencials. Els DI proporcionen la base per la selecció de intervencions infermeres destinades a aconseguir els objectius de que la infermera es responsable (aprovat a la 9ª conferencia, 1990)

COMPARACIÓ ENTRE DI I DIAGNOSTIC MEDIC

COMPONENTS DELS DI

• Titol o etiqueta diagnostica: proporciona nom a un diagnostic. Es un terme o frase concisa que representa un patro de claus relacionades. Pot incluir calificatius.

• Definició: proporciona una descripció clara i precisa. Delinea el seu significat i ajuda a diferenciar-lo de diagnostica similars.

• Caracteristiques definitories (manifestacions): claus, inferencies observables que s'agupen amb manifestacions d'un DI. Apareixen en diagnostics reals i de la salut. Poden ser de dos tipus:

• Majors (principals): indiacdors critics. Deuen estar pressents entre el 80 i el 100 % de casos. Han d'estar sempre presents, no podem formular un DI nomes amb el menor.

• Menors (secundaris): indicadors de recolzament. Estan presents entre el 50 i 79 % dels casos. Acostumen a estar associats

• Factors relacionats: condicions o circumstancies que contribueixen al desembolupament i manteniment d'un DI.

Model Virginia Henderson	Gordon (formula PES)	NANDA
Problemes de dependencia	P (problema)	Etiqueta diagnostica
Manifestacions de dependencia	S (signes i simptomes)	Caracteristiques definitories
Classe de dificultat	E (etiologia)	Factors relacionats

FORMULACIÓ DIAGNOSTICA

• Problema (P): estrenyiment

• Causa del problema (E): beure poca aigua

• Signes i simptomes (S): femta dura

P relacionat amb E que es manifesta per S

Hem d'indicar quina es la causa del problema: força, voluntat o desconeixement. Això determinara la nostra actuació. Un diagnostic podria ser: hipertermia relacionada amb una activitat vigorosa /C/ que es manifesta per l'augment de la temp. corporal.

TIPUS DE DI

• Reals: son els problemes o situacions que ja existeixen en el moment de realitzar la valoració. Es formulen amb els tres components PES: etiqueta (P) relacionat amb factor relacionat (E) que es manifesta per caracteristiques definitories (S).

• De risc (potencials): son problemes que no existeixen encara en el moment de realitzar-se la valoració, pero la infermera observa factors de risc que fan pensar en la posibilitat de presentar-se en cas de no intervenir. Es formulen per dos components: risc de P relacionat amb E.

• De salut: reflexen les situacions en que les persones que tenen un grau estable de salut o de benestar desitgen poder augmentar-lo. Es formulen amb un sol component: potencial d'augment de millora de P.

PI

PI: complicació fisiologica que es produeix com a resultat de situacions fisiopatologiques derivades d'estudis diagnostics i/o tractaments medics. Sempre porten la particula: complicació potencial de. Hem d'intervenir amb accions de vigilancia i control. Les infermeres no poden intervenir si abans no ens delegen l'acció.

• Un problema medic pot desencadenar DI i PI

• Un DI no s'ha de derivar necesariament d'una enfermetat.

• Els PI poden o no desencadenar DI

• Els PI i els DI no son mes importants uns que altres. Les prioritats les determinaran les condicions del malalt, els coneixements de la infermera i les necessitats del malalt.

Hem de consensuar els diagnostics amb el client, aixi aconseguirem la seva participació.

PLANIFICACIÓ

PLANIFICACIÓ

Elavorar un pla d'acció que suposa:

• Fixació de prioritats: criteris. La decisió es del client, però sempre ha d'estar informat. Hi ha uns criteris que hem de seguir:

• Problemes que amenacen la vida de la persona

• Problemes que siguin importants pel client

• Problemes que contribueixen a l'aparició o manteniment d'altres problemes

• Problemes que per tenir la mateixa causa poden tactar-se conjuntament

• Problemes amb solució sencilla

Segons Maslow les prioritats de les necessitats son:

• Problemes que interfereixen les necessitats fisiologiques

• Problemes que interfereixen la seguretat i protecció

• Problemes que interfereixen a l'amor i pertinença

• Problemes que interfereixen a l'autostima

• Problemes que interfereixen la capacitat per aconseguir fites personals.

• Formulació d'objectius: son els resultats que s'espera aconseguir. Aquests objectius serveixen per:

• Els clients i les infermeres saben el que han d'aconseguir i en quin moment

• Serveixen posteriorment per avaluar com esta funcionant el pla de cuidados

Els objectius de la infermera son:

• Descriure de quina manera la infermera vol aconseguir els objectius del client.

Els objectius del client son:

• Descriuen el que esperen que aconsegueixi el client com a resultat dels objectius d'infermeria.

Els objectius del client poden ser a curt o llarg plaç:

• Curt plaç: s'espera aconseguir en un periode relativament curt de temps (menys d'1 setmana).

• Llarg plaç: s'espera aconseguir en un periode relativament llarg de temps (setmanes, messos).

Els components dels objectius son:

• Subjecte: qui te que aconseguir l'objectiu

• Verb: que ha de fer el client per evidenciar que s'ha aconseguit l'objectiu. Ha de ser un verb que despres el poguem mesurar per poder-lo avaluar. Alguns d'aquests son:

• Cognitius: ensenyar, comentar, identificar, descriure, enumerar,…

• Afectius: compartir, escoltar, comunicar, relatar, valorar,…

• Psicomotrius: demostrar, practicar, realitzar, caminar, administrar, donar,…

• Temps: quan hem de valorar si s'ha conseguit o no el resultat esperat.

• Manera: com devem realitzar l'acció.

• Mesura: fins quan o fins on.

Un objectiu seria: “el sr. Puig sera capaç de caminar amb basto com a minim fins al final del passadis, aquesta tarda”. Els resultats han de ser realitzables. NOC (Nursing Outcomes Classification). Son instruments que faciliten la nostra acció.

• Determinació d'intervencions i activitats:

• Intervenció: manera de actuar per tractar el diagnostic identificat i que es comu a tots els cassos. NIC (Nursing Intervention Classification)

• Activitat: conjunt d'operacions o tasques necessaries per realitzar qualsevol intervenció. Aquestes activitats les podem delegar a l'auxiliar, familiar. Quan deleguem haurem de prescriure. La prescripciói ha de tenir: subjecte-verb-temps-manera-mesura.

• Intervenció als DI:

• Problema:

• Real: reduir-lo, controlar-lo o eliminar-lo. Ho farem sobre les manifestacions.

• De risc: vigilar si hi ha signes: valoració temprana de la presencia de signes.

• De salut: dedicada a aconseguir un mes alt nivell de salut.

• Causa del problema: controlar o reduir la causa.

• Intervenció als PI: son aquelles que venen delegades per una prescripció medica. Hem de fer una acció de vigilancia.

• Registre del pla: es important de registrar perque moltes vegades s'ha de delegar a una altre persona.

EXECUCIÓ

• Continuació de la recollida de dades

• Realització de les activitats d'infermeria

• Anotació (enregistrament) dels cuidados d'infermeria

Realitzar les tasques d'infermeria suposa (protocol):

• Comprovar les prescripcions

• Rentar-se les mans

• Identificar el client

• Proporcionar una ambient segur i privat

• Valorar el problema

• Explicar al client allò que anem a fer (es important explicar les pases del proces), sempre que vulgui el client.

AVALUACIÓ

• De la consecució dels objectius

• Identificació de les variables d'exit o fracas.

UNITAT III CUIDADOS BASICS

Cuidados basics: intervencions que porta a terme la infermera en el desembolupament de la seva funció propia, actuant segons criteris de suplir o complementar segons el nivell de dependencia identificat en el client.

NECESITAT DE RESPIRAR

Captar l'oxigen necesari per la respiració cel.lular i expulsar el dioxid de carboni produit per la combustió cel.lular. les vies respiratories i els alveols pulmonars ens permeten la satisfacció d'aquesta necessitat.

MI (MANIFESTACIONS D'INDEPENDENCIA)

• Pols: ens valorara el fluxe de sang a una zona determinada. Es el vatec d'una arteria que se sent per palpació sobre una prominencia ossia. Quan prenen el pols valorem:

• Freqüencia: numero de batecs en un temps determinat, generalment un minut. Promitjos per edats (en l'home es mes lent que en la dona):

RN 130-150

1-12m 120-130

2-7anys 100-120

7-14 a 75-100

14-21 a 75-85

Adult 60-80

• Estat de la paret arterial: flexibilitat. Es llisa, recta, arrodonida i elastica.

• Ritme: pauta entre batec i batec i els intervals entre ells. Aquests intervals han de ser iguals. Si apareix un pols desigual parlarem d'una arritmia. Quan es desigual pendrem el pols apical.

• Volum: força de la sang en cada batec.

Hi ha diferents tipus de pols:

• Pols radial: es el pols que es pren normalment. La palpació ha de ser lleugera. Es pren durant 15 o 30 segons si no hi ha alteracions. Si trobem una irregularetat al pols haurem de pendre l'apical.

• Pols apical: es pot utilitzar un fonendoscopi. Es pren al 5e espai intercostal a nivell de la linia clavicular mitja (coincideix sota el mugro).

• Pols carotidi: situat a la part lateral del coll. S'ha d'evitar sempre que es pugui. Si s'estira el coll es pot arrivar a veure. S'ha de vigilar amb la pressió.

• Pols femoral: es detecta al punt mig de la ingle. Es util a sagnants i tambe a nadons.

• Pols popliti: es pren darrera el genoll i es poc frequent.

• Pols braquial: es pren a l'espai anterocubital.

• Pols pedi: situat en la part anterior del peu. Es pren per valorar la circulació periferica.

• Pols tibial: esta a la cara interna del turmell.

• Pols apical radial: es fa amb dues infermeres. Una pren el pols apical i l'altre el radial. S'utilitza el mateix rellotge per mirar el pols. Si una persona esta be haura de sortir el mateix, si surt diferent es diu que te un deficit de pols.

• Respiració: seguim el patro respiratori que ens informa de:

• Frequencia respiratoria: es calcula per moviments del torax o per sorolls respiratoris durant 30 segons. S'acostuma a prendre despres del pols. Varia segons l'edat:

RN 35-50

2 a. 25-35

12 a. 15-25

Adult 14-20

Gran 15-25

• Amplitud: moviments de la caixa toracica que regulen la quantitat d'aire inspirat i espirat en cada cicle. Pot ser:

• Amplitud profunda: es un suspir. Se sent. Gran quantitat d'aire inspirat i espirat.

• Amplitud superficial: poca cuantitat.

En la dona la respiració es toracica, en canvi en el nen, l'adolescent i l'home la respiració es mes abdominal (diafragmatica).

• Ritme: regularetat o irregularetat de les inspiracions o espiracions. Normalment son regulars i ininterrompudes. Els nadons poden respirar amb una certa irregularetat.

• Permeabilitat: les vies respiratories han d'estar netes. L'obstacle mes frequent que ens trobem son els mocs. Es pot observar perque els llavis i la boca se sequen.

• Mucositats: les vies aerees tenen mucositats, que han de ser transparents, poc espeses i han de lubrificar adecuadament totes les mucoses respiratories.

• Sorolls: es poden observar sorolls extranys que poden ser patologics. Si escoltem la respiració a fondo els podem sentir.

• Tos: mecanisme defensiu que ens protegeix l'organisme. Una persona ha de ser capaç de tossir. Ens serveix per eliminar cossos extranys.

La respiració es normal si tenim la pell rosada i la temperatura de la pell adecuada, perque una febre consumeix mes oxigen i modifica la respiració. Ha de ser sense esforç, no ha de ser laboriosa ni dificil. Quan es dificil funciona molt mes tota la musculatura relacionada amb la respiració. La musculatura ha d'estar relaxada. Si s'observa una persona que te una respiració silenciosa, que no fa esforç per respirar,… diem que te Eupnea.

• Pressió arterial: es la mesura de la pressió que exerceix la sang en el seu impuls a traves de les arteries. Degut a que la sans es mou en forma d'ones existeixen dues mesures de pressió:

• Sistolica: contracció ventricular, alta

• Diasistolica: decontracció ventricular, baixa

Els limits superiors son:

RN 90-60

3-6 a. 110-70

7-10 120-80

11-15 130-80

15-20 130-85

20-40 140-90

40-60 160-90

60-75 170-95

+75 180-100

la diasistolica sol se 1/3 de la sistolica. Es la pressio del pols o tensió arterial. Es mesura amb un esfigmomanomentre (aneroide, de mercuri o electronic) i un fonendoscopi. La valoració de la pressió arterial la podem fer per auscultació:

• Korotkoff: son sons d'auscultació que sentim sobre l'arteria al baixar-se gradualment la pressió sobre el maneguet quan esta per sobre de la pressió sistolica i l'arteria colapsada es torna a obrir. N'hi ha 5 descrits:

• Primer so: copejar ritmic i clar que augmenta gradualment d'intensitat. La pressió sistolica es la lectura en el punt ue la pressió apareix per primera vegada

• Quart so: el so s'apaga al baixar la pressió del maneguet per sota de la pressió arterial (en alguns centres se la considera pressió diasistolica).

• Cinque so: desaparició dels sons. La pressió diasistolica es la lectura en el punt que desapareix el so

Tambe ho podem fer per palpació. El procediment es igual que a l'auscultació, pero en comptes d'usar el fonendoscopi es palpa l'arteria radial durant tot el procediment. Llegirem la sistolica en el moment en el moment que es pot palpar altre vegada el pols radial. La diasistolica es molt dificil de palpar.

Es important que el client no hagi vegut, fumat o fet un gran exercici abans de prendre la pressió, sino els resultats ens poden donar falsejats. Tambe hem de tenir en comte alguns farmacs. Conve que la persona estigui en una situació confortable. El client ha d'estar en silenci i haura d'estar tombat en decubit, encara que tambe pot estar assegut. S'ha d'escollir el braç on surti la xifra mes alta (que acostuma a ser el dret). El braç ha d'estar al mateix nivell que el cor.

FACTORS

• Hidratació en quantitat suficient

• Menjar equilibrat en quantitat i qualitat

• Evaporació d'aigua mitjançant l'espiració

• Esforç en la defecació: amplitud modificada

• Postura adecuada

• Activitat fisica moderada

• Son i repos reparadors

• Pes i talla normals

• Vestits confortables

• Temperatura corporal normal

• Mucoses respiratories lubrificades

• Coloracio rosada de la pell i mucoses

• Salubritat en l'aire ambiental

• Temperatura i humitat ambiental adecuades

• Vacunació i prevenció de malalties adecuades

• Control de les emocions

• Control de la parla

• Mitjans adecuats pel domini de la respiració

• Escollir els mitjans per realitzar-la segons la constitució

• Activitats ludiques segons la constitució

• Domini de les habilitats per prevenir alteracions respiratories

INTERVENCIONS

• Averiguar els habits del pacient

• Planificar les intervencions:

• Exercicis respiratoris frequents

• Activitats fisiques moderades

• Postura que afavoreix l'expansió toracica

• Hidratació adecuada

• Humitat i temperatura ambiental en els limits de la normalitat

• Ventilació suficient

• Exercicis de relaxació pel control de la respiració

• Evitar menjars abundants, el tabaquisme, la polució, el sobrepes, els vestits ajustats i la inmobilitat

NECESSITAT D'ELIMINAR

Defecació: evacuació de materies fecals

Diuressis: eliminació d'orina

Micció: emissió d'orina

Femta: materies fecals evacuades per l'intesti

Suor: producte de secreció de les glandules sudoripares

Orina: liquis clar i ambar evacuat per la orina

MI

Orina	RN	Nen	Adult	Persona gran
Color	Palla, ambar i transparent
Olor	Aromatica debil
PH	4.5 a 7.5. Lleugerament acid
Densitat	1010 a 1025
Quantitat (ml/dia)	30-300	500-1200	1200-1400	1200-1400
Frequencia (v/d)	Miccions frequents	4-5	5-6	6-8

femta	RN	Nen, adult, persona gran
Color	Meconi els primers dies, seguidament goga	Marró
olor	Difereix d'una persona a l'altre
Consistencia	Blanda i dura. Forma cilindrica
Frequencia	1-2 (vegades/dia)	1vegada/1 o 2 dies

suor
Quantitat	Minima
Olor	Variable segons l'alimentació, clima i condicions higieniques
Aire respirat	Evaporació d'aigua a traves de l'espiració

FACTORS

• Defecació facilitada per l'acció dels musculs respiratoris

• Aport de liquids suficient i alimentació rica en residus

• Exercicis fisics frequents

• Descans i repos adequats

• Vestits apropiats

• Temperatura corporal normal

• Neteja de les vies d'eliminació

• Mitjans adecuats per una eliminació adecuada

• Comunicació eficaç

• Mitjans adecuats segons les exigencies personals d'intimitat i pudor

• Control d'una eliminació adecuada

• Activitats recreatives fisiques frequents

• Coneixement dels bons habits de l'eliminació

INTERVENCIONS

• Esbrinar els habits d'eliminació

• Planificar l'horari d'eliminacio considerant les seves activitats

• Ensenyar:

• Mitjans per regularitzar l'eliminació

• Tecniques de relaxació

• Exercicis fisics

• Aliments i liquids que afavoreixen l'eliminació

NECESSITAT DE MENJAR I VEURE

Hem de ingerir i absorvir aigua i aliments en quantitat i qualitat adequades per assegurar el creixement, mantenir els teixits i disposar de l'energia necessaria.

MI

• Dents blanques aliniades i en nombre suficient

• Protessis dentals en bon estat

• Mucosa bucal rosada i humida

• Llengua rosada

• Genives rosades i pegades a les dents

• Mastegar lent i amb la boca tancada

• Reflex de la deglució

• Digestio lenta sense malestar

• Tres menjars al dia espaiats entre 3 o 4 hores

• Duració dels menjars entre 30-45 minuts

• Pendre quelcom entre menjars

• Apetit, gana, sacietat

• Composició del menu: 4 grups d'aliments

• Ingesta diaria de liquids entre 1000 i 1500 ml

• Elecció d'aliments preferits

• Restriccio alimentaria relacionada amb una religio o una altre

• Menjars pressos en solitari o en companyia, a casa, al treball o al restaurant

• Significat personal del menjar (amor, consol,…)

FACTORS

• Amplitud i frequencia respiratoria normal

• Eliminació adecuada i regular

• Activitats adaptades a la nutrició

• Son i repos reparadors

• Vestits confortables

• Temperatura corporal normal

• Mucoses humides i netes

• Denticio sana

• Medis adequats per una alimentació sana

• Comunicacio eficaç i agradable en el menjar

• Habits alimentaris relacionats a ritus religiosos o ideologics

• Control d'una alimentació equilibrada

• Plaer i tranquilitat relacionats amb l'alimentació

• Domini dels bons habits alimentaris

INTERVENCIONS

• Indagar en els gustos i habits del client

• Planificar l'alimentació tenint en compte preferencies, habits i necessitats

• Ensenyar aliments saludables

NECESSITAT DE MOURE'S I MANTENIR BONA POSTURA

Tenir moviments controlats i mantenir bona alineació corporal

MI

• Veure si usa adecuadament el seu cos (mecanica corporal): es essencial per les activitats de la vida diaria i les activitats professionals. Ens permet reduir l'esforç disminuint el cansament, l'esforç i el perill de lesions. Utilitzar adecuadament i amb la maxima eficacia el nostre cos. Compendra: alineació corporal, equilibri corporal i coordinació dels moviments. Principis de mecanica corporal:

• Principi del centre de gravetat: com mes baix es millor es l'estabilitat de l'objecte.

• Principi de la linia de gravetat: la força requerida per mantenir l'equilibri es mes gran quan la linia de gravetat s'allunya mes del centre de la base de recolzament

• Principi del fregament: el fregament es una força que s'oposa al moviment d'un objecte sobre una superficie.

• Principi de la resistencia d'un cos: l'esforç que es requereix per moure un cos depen de la resistencia d'aquest i la força de gravetat.

• Principi de la utilització del propi pes: utilitzar-lo per contrarestar un altre pes que s'ha de moure permet economitzar energia en el moviment.

• Principi dels grans musculs: els grans musculs son mes resistents a la fatiga que els petits.

• Principi dels musculs en grup: els musculs funcionen millor en grup que individualment.

• Principi del to muscular: els musculs sempre es troben en una lleugera contracció o to muscular.

• Principi dels dispositius mecanics: alguns d'ells redueixen l'esforç requerit al moviment.

• Principi de les palanques: tot moviment que realitza el cos huma es una conjuncio de palanques i d'equlibri.

• Amplitud de moviments: han de ser sense dolor ni fatiga per manifestar la seva independencia.

• Postures adequades:

• De peu:

• Cap recte sense flexionar

• Esquena recta

• Braços als costats

• Caderes i cames dretes

• Peus en angle recte amb les cames

• Assegut:

• Cap recte

• Esquena recta i recolzada

• Braços recolzats

• Cuixa en posició horitzontal

• Peus a terra o sobre un tamburet

• Decubits:

• Supí: esquena a terra

• Pron: panxa a terra

• Fowler: amb el llit pujat del cap

• Lateral

• Semi-prono o de Sims

• Canvis posturals:

• Perills de l'enllitament:

• Pell

• Aparell digestiu i urinari

• Aparell respiratori

• Sistema nervios

• Aparell cardiocirculatori

• Aparell locomotor i osteoporosi

• Alteració de les propietats elastiques del teixit conectiu

• Disminució del to i la força muscular del 3% al 5% al dia

• Arees de presió:

• Decubit supi: part posterior del cap, escapula, colzes, sacre, turmell

• Decubit lateral: costat del cap, orella, hombro (proces acromial), isquion, trocanter major, genoll, maleolo.

• Decubit pron: galta i orella, hombro (proces acromial), memes, genitals, genoll, dits del peu.

• Decubit Fowler: sacre, tuberositat isquiatica, talons.

Farem els canvis posturals sabent les consequencies que tenen i les arees de pressió.

• Principis basics per mantenir una bona postura:

• Bona alineacio corporal

• Distribucio uniforme del pes del cos

• Les cavitats del cos per organs interns han de tenir el maxim espai possible

• Les articulacions han d'estar en posició funcional

FACTORS

• Edat i creixement: els moviments dels nens petits estan mes o menys coordinats, pero al llarg del temps augmenta aquesta coordinació. El nen es molt actiu. Adopta tota mena de postures. A la edat adulta arribem a una capacitat maxima dels nostres moviments. En les persones grans disminueix al força muscular i l'agilitat. Les persones grans continuen actives fisicament mitjançant exercicis moderats.

• Constitució: capacitat fisica.

• Emocions: ens permeten manifestar els nostres sentiments i aixo ho podem fer mitjançant postures o moviments.

• Personalitat: la conducta de la persona pot ser mes o menys activa.

• Cultura: te influencia sobre el modo de vida. L'individu viu sota les regles socials respecte al moviment i les postures.

• Rol social: segons les exigencies del nostre rol social.

• Organització social: depenent dels recursos que disposi la societat.

INTERVENCIONS

• Valorar la necessitat:

• Planificar exercicis:

• Passius: la part del cos es moguda per una altre persona. La musculatura no es contrau activement. Ajuda a evitar contractures, pero no augmenta ni el to ni la força muscular.

• Isometrics: exercicis actius en que el client augmenta voluntariament la seva tensio muscular. No fa moviments articulars ni canvia la longitud muscular. Pot augmentar o millorar la força i el to muscular.

• Isotonics: el muscul s'activa de manera que es contreu i s'allarga de forma activa. Augmenta la força i el to i millora el moviment articular.

NECESSITAT DE DORMIR I DESCANSAR

Son (dormir): estat de repos caracteritzat per una disminució de l'activitat fisica i psicologica. Es pot sortir d'aquest estat mitjançant estimuls sensitius.

Descans: estat de tranquilitat caracteritzat per una disminució de tensió emotiva. En el descans hi pot haver activitat.

MI

• Dormir la quantitat d'hores adecuades

• RN (16-20 hores): si no dorm aquestes hores i es desperta vol dir que te gana, humitat, calor o fred, o patologia.

• 1 any (14-16 hores): comença a estabilitzar-se als patrons diurn i nocturn. Comença a adquirir els rituals.

• 3 anys (10-14 hores)

• 5-11 anys (9-13 hores)

• adolescencia (12-14 hores): dorm mes degut al creixement i al deterioro dels teixits que es poden haver produit per algune malaltia.

• Adult (7-9 hores)

• Persona gran (6-8 hores)

• Son tranquila, sense interferencia, sense malsons, sense interrupcions ni ronquits.

• Disposar de periodes de descns en el treball

• Duracio adecuada dels descansos

• Disposar de medis per descansar i dormir

• Disposar de temps per descansar

FACTORS

• Edat: els nens i els adolescents necessiten mes temps per dormir, mentre que als adults i la gent gran la son s'estabilitza. A la gent la son es en diferents periodes de menys hores i es mes lleugera.

• Exercici: l'activitat fisica de la persona ha de ser l'adecuada per permetreli disposar dels periodes adecuats de son i descans.

• Habits de la son: que fa la persona abans d'anar a dormir i a quina hora s'en va.

• Emocions: degut a les emocions la son es pot veure alterada.

• Horaris de treball: poden fer que es trenqui el ritme fisiologic d'una persona

INTERVENCIONS

• Valorar la necessitat:

• Determinar la quantitat de son que te una persona: posar la persona a dormir i deixar que es desperti sense despertador durant 1 setmana. Calcular la mitja diaria. Restar 20-30 minuts (temps que triga en iniciar el son).

• Afavorir els havits i l'ambient del client per dormir (coixi adecuat, llit sense arrugues).

• Fer massatge.

NECESSITAT DE VESTIR-SE I DESVESTIR-SE

L'esser huma no porta la mateixa roba, segons el moment del dia. La porta per tal de protegir-se dels canvis bruscos de temperatura., per pudor, per pertanyer a un grup determinat i com element de comunicació.

MI

• Te la capacitat de complir tot lo dit anteriorment.

• La roba ha de ser adient a les funcions fisiologiques, com permetre el moviment. La roba ha de ser adecuada en el sentit gloval del funcionament corporal (facil de posar i treure).

• Tenir en compte els gustos del pacient respecte la roba.

• Qualitat de la roba, adecuada al clima.

• Neteja de la roba. Si esta bruta es una manifestació de dependencia i pot ser un focus d'infeccions cutanees.

• Objectes significatius: perque es porten, que comuniquen.

• Capacitat fisica de vestir-se i desvestir-se.

FACTORS

• Edat: la temperatura corporal varia segons aquesta, els nens i els avis son mes sensibles als canvis de temperatura.

• Talla/pes: influencien perque no trobem massa roba d'obessos.

• Activitats: hi ha d'haver llivertat de moviments, diferents robes segons l'activitat.

• Creences: que siguin coherents amb la comoditat: certes robes, amulets.

• Emocions: ens vestim segons l'estat emocional.

• Clima: roba adecuada al temps que fa.

• Estatus social: la societat posa unes normes al vestir segons l'estatus social.

• Treball: roba que ens permeti la independencia, segons el nostre treball ens es necessaria una roba o una altre.

• Cultura: cada cultura demana diferents vestimentes, tambe depen de les modes.

INTERVENCIONS

• Tenir en compte que significa per la persona al roba

• Ensenyar-li a vestir-se segons la circumstancia, el clima, etc…

• Afavorir aquells gustos que afavoreixin la identitat.

• A climes calids i humits, amb poc desnivell entre el calor i la humitat de la pell respecte el clima exterior. La roba que s'ha de portar ha de ser ample, porosa i s'ha de tenir destapal el cap, braços i cames.

• A climes calids i secs la radiació solar es intensa, per tant s'ha d'afavorir la evaporació de la suor. La roba ha de ser ampla i hem d'evitar l'exposició directa als raigs solars, de manera que hem de poder cobrir totes les zones amb un vestit poros.

• A climes freds: la roba interior adaptada al cos, del grossor suficient per no entorpir els moviments. L'exterior pot ser refractaria del vent i permeables al vapor d'aigua.

NECESSITAT DE MANTENIR LA TEMPERATURA CORPORAL DINS DELS LIMITS NORMALS

L'organisme ha de mantenir una temperatura constant per tal de mantenir-se en bon estat. Aquest mecanisme esta regulat pels centres termorreguladors a l'hipotalam. El fred i el calor que tenim a l'organisme son captats pels receptors cutanis, i es transmeten per impulsos a l'hipotalam.

MI

• Mesurar la temperatura: es mesura per tacte o utilitzant un termometre. Es pot fer una estimació per tacte amb el tors de la ma al front o a la cara. Als nens lambe els hi posarem altorax perque son molt labils a la temperatura. Podem trobar:

• Pell molt calenta: febre perillosa

• Pell calenta: febre alta

• Pell tebia: normal

• Pell fresca: temperatura lleugerament sota la normal

• Pell freda: temperatura moderadament baixa

• Pell molt freda: temperatura perillosament baixa

Tambe existeixen els termometres que poden ser: bucal (axilar), rectal, de vidre, desechable, electronic (poden mesurar temperatures de forma continuada i es poden programar alarmes). Es aconsellable que el termometre sigui individual, si no haurem de tenir mes cura.

La temperatura es pot mesurar a la boca, al recte o a l'axila:

• Bucal: es posa el termometre clinic sota la llengua durant 2-3 minuts. Es molt utilitzat al mon anglo-saxo. No es recomanable per menors de 6 anys i persones desorientades:

• RN 36.1º-37.7ºC

• 2 anys 37.8ºC

• 3 anys 37.2ºC

• 7 anys 37ºC

• adults 37ºC

• avis 35ºC

• Rectal: es deixa el termometre 3 minuts. Es recomanable per nens petits. Temperatura bucal +0.3.

• Axila: es posa uns 10 minuts. Tambe es recomanable en neonats. Temperatura bucal - 0.6.

Les dades s'han de validar i s'ha d'informar al pacient. Al mesurar la temperatura bucal i rectal s'han d'usar guants. La neteja del termometre ha de ser amb aigua tebia i sabo o alcohol de 90º. S'ha de guardar en un lloc que no es trenqui. La temperatura s'enregistra en una grafica.

• Pell rosada

• Temperatura de la pell tebia.

• Transpiració minima.

• Sensació de benestar enfront el fred i el calor.

• Temperatura ambiental recomanada: 18.3º-25ºC.

FACTORS

• Edat: neonats i bebes son molt labils respecte la temperatura. En l'edat adulta s'estabilitza (36.5). quan la persona es fa gran es torna labil a la temperatura ambiental.

• Sexe: la temperatura de la dona varia periodicament. Es mes baixa avans de la ovulació, i durant aquesta augmenta unes 3-4 decimes, degut a la presencia de progesterona.

• Exercici: la temperatura augmenta si l'exercici es fort. Quan s'atura, la temperatura s'estabilitza

• Alimentació: la temperatura augmenta si s'ingereix gran quantitat d'aliment, sobretot els que son molt energetics.

• Hora del dia (condicionat per l'exercici, l'alimentació,…) la temperatura varia i a la nit sera minima sobre les 3-5 de la matinada, i sera maxima a les 8 del vespre. Va subjecte als ritmes de vida.

• Emocions: algunes situacions emocionals poden fer variar la temperatura com l'ansietat, depressions.

• Llocs de treball: depenent de l'activitat fisica que es faci al treball i les condicions de l'ambient.

• Clima

• Vivenda

INTERVENCIONS

• Calor:

• Reducció dels aliments en quantitat i calories.

• Ingesta de liquids i aliments freds

• Disminució de l'esforç fisic.

• Ventilació adecuada.

• Roba lleugera ample i blanca.

• Fred:

• Augment dels aliments en quantitat i valors calorics.

• Ingesta de liquids i aliments calents.

• Exercicis musculars.

• Calefacció adecuada.

• Roba gruixuda.

NECESSITAT D'ESTAR NET, POLIT I PROTEGIR ELS TEGUMENTS

Mantenir el cos aseat, una aparença polida. La pell ha d'estar sana per protegir-la de l'entrada de microorganismes o pols al nostre cos. Les funcions de la pell son: termorreguladora, notar la pressió i transmetre sensacions.

MI

• Cabell: longitud, aspecte, neteja.

• Orelles: neteja i morfologia (neteja del pavello i del conducte extern).

• Nas: neteja de les mucoses, humitat de les mucoses (per respirar i que no entrin microorganismes).

• Ulls: neteja, protesis,

• Boca: neteja, ale, humitat (la coloració de la boca, genives, i llengua ha de ser rosada, i els moviments de les mandibules adequats).

• Dents: protesis, coloració blanca, neteja i configuració.

• Ungles: longitud, neteja i coloració rosada.

• Pell: neteja, pigmentació, turgencia (veure plec, rugositat, suavitat, flexibilitat al braç o al coll), ració rosada, grau d'humitat i olor.

• Habits d'higiene:

• Bany o dutxa: frequencia, duració, productes usats.

• Boca, rentat de dents: frequencia, productes usats.

• Cabells, rentat: frequencia, productes usats.

FACTORS

• Edat: els nens i els avis tenen la pell mes sensible.

• Vellesa: ungles endurides.

• Temperatura: quan hi ha calor i no humitat la pell es deshidrata. Es provoca la sudoració de la pell.

• Exercici: afaboreix la circulació, per tant la suor i la excreció de productes organics.

• Alimentació: pendre els liquids suficients proporciona una pell hidratada (llisa i preparada per la defensa). L'alimentació a mes ha de ser equilibrada i hem d'augmentar el nivell de proteines si cal.

• Emocions: al estar nerviosos suem mes, al baixar l'ansietat la pell es troba millor.

• Educació: aquesta fara variar els nostres habits higienics i el bon aspecte variarà.

• Cultura: a la cultura occidental som molt higienics. Aquesta varia segons la cultura en frequencia i manera de realitzar-la.

• Corrent social: modes, adapten els seus habits d'higiene segons les modes.

• Disposar dels elements i medis per una bona higiene.

INTERVENCIONS

• Esbrinar els habits higienics.

• Planificar els habits higienics amb el client (les hores dependran dels medis de que disposem).

• Ensenyar mesures d'higiene.

NECESSITAT D'EVITAR PERILLS

Evitar perills interns i externs per mantenir la nostra integritat fisica i psiquica.

MI

• Seguretat fisica: adoptar mesures de prevenció d'accidents, d'infeccions, de malalties i d'agressions del medi (vacunar-se).

• Seguretat psicologica: adoptar mesures de repos, relaxació i control de les emocions, utilitzar mecanismes de defensa segons les situacions, practica d'una religió.

• Seguretat sociologica: salubritat dl medi: medi saludable.

FACTORS

• Edat i desembolupament:

• Nen: apren el sentit del perill i l'autoprotecció fins l'edat adulta.

• Adult: segons el coneixement de si mateix i del seu entorn es conscient del perill i pren mesures per protegir-se.

• Avis: degut a la disminució de certes funcions deu pendre mesures particulars d'autoprotecció.

• Mecanismes de defensa: determinades circumstancies poden fer augmentar l'eficacia dels mecanismes de defensa fisica. Les emocions i l'ansietat poden provocar la utilització de mecanismes de defensa que permeten conservar l'integritat enfront a agressions psicologiques.

• Estrés: un cert estrés pot estimular l'adaptació a diferents formes d'agressió, estimulen els mecanismes de defensa.

• Entorn sa:

• Temp. ambient: 18.3-25ºC

• Tassa d'humitat: 30-60%

• Iluminació: ni massa fosc ni massa brillant.

• Soroll: intensitat per sota de 120 db.

• Aire ambiental: amb el minim de pols, microorganismes, fums i productes quimics.

• Ambient saludable

• Medi segur

• Existencia de mides de seguretat contra els perills.

• Status socio-economic: si es viu amb un cert benestar es pot estar millor preparat per afrontar els perills.

• Rol social: segons les exigencies del treball es deuran de seguir unes mesures de protecció.

• Educació: pares i escoles deuen ensenyar mesures de protecció durant el desembolupament del nen. Els adults deuen estudiar els perills i establir mesures de protecció.

• Organització social: les lleis deuen assegurar les mesures de protecció (sobretot fisica, pero sense oblidar la psiquica), contra els perills, amb informació i publicitat de les mesures.

• Clima: segons el clima s'utilitzaran uns medis de protecció contra els rigors climatics individuals o colectius.

• Religió: permet mantenir una seguretat psicologica.

• Cultura: les mesures de protecció varien amb les diferents cultures.

INTERVENCIONS

• Mantenir un medi sa

• Ensenyar:

• Prevenció d'accidents, infeccions, malalties en totes les etapes de la vida.

• A tenir medis d'expansió, de relació i de control de les emocions.

• A utilitzar mecanismes de defensa segons les situacions.

NECESSITAT DE COMUNICAR-SE

Es una obligació que te l'esser huma d'intercanvi amb els seus semblants. Es un proces dinamic verbal i no verbal, que permet a les persones tornar-se accesibles unes a altres, i arrivar a la posta en comu de sentiments, opinions, experiencies i informació.

MI

• Llenguatge verbal: serveix per donar missatges mes clars i precissos, basat en una serie de simbols marcats segons cada cultura.

• Llenguatge no verbal: es mes arcaic. Dona una idea del que realment es vol expressar amb gestos, expressió, ulls,…

• Conjunt de condicions biopsicosocials adequat.

• Coneixement complert d'un mateix, dels nostres diferents components i d'alta autoestima.

• Capacitat intelectual suficient que permeti controlar les nostres emocions i adaptar-nos a cada situació.

FACTORS

• Biologics:

• Integritat dels sentits

• Etapa de creixement: depenent d'ella cada individu tindra mes o menys possibilitats.

• Psicologics:

• Inteligencia

• Percepció

• Personalitat

• Emocions

• Sociologics:

• Entorn

• Cultura i status social

NECESSITAT D'ACTUAR SEGONS CREENCES I VALORS

Necessitem actuar segons el be, la justicia i una consecució d'una ideologia. El ser huma aillat no existeix, es troba en un estat d'interacció amb els altres, amb els cossos o sers superiors. En aquesta interacció les persones aporten les seves creences i valors que afavoreixen la seva autorealització. Totes les creences i valors son molt personals i n'hi ha moltes, totes igual de respectables.

MI

• Gestos

• Ceremonies religioses

• Utilització d'objectes de tipus religios que obeeixen a una creença determinada.

• Seguir unes regles de la propia religió: de tipus alimentici, no voler el tacte.

• Llegir escrits de tipus religios.

• Formar part d'un determinat grup (religió, ONG,…)

FACTORS

• Un no pot anar a realitzar una activitat relacionada amb la seva creença degut a la malaltia.

INTERVENCIONS

Aportar al pacient allò que li falta per fer els seus rites, les seves lectures religioses,… sense importar-nos que sigui d'una religió diferenta a la nostra.

NECESSITAT DE SENTIR-SE UTIL

Totes les persones per realitzar-se necessiten sentir-se utils. Per conseguir-ho han de cumplir els seguents requisits:

• Coneixer-se ba a si mateix

• Coneixer als altres

• Controlar l'entorn

La capacitat de les persones per sentir-s utils i autorrealitzar-se es unica (no ho poden fer els altres per nosaltres). Dintre l'hospital el pacient ens pot ajudar en les nostres intervencions per tal de ser util, això fa que es senti una mica mes util.

MI

• De tipus biologic: funcionament optim de les funcions fisiologiques respecte a la constitució de l'individu.

• De tipus psicologic: manifestacions d'alegria i felicitat:

• Presa de decisions.

• Te els seus valors i capacitats

• Aprecia la seva aparença i es tracta amb salut

• De tipus sociologic:

• Comportament ludic als nens relacionats amb el seu desarrollament (activitats esportives, desarrollo escolar)

• Sentir-se satisfet amb el seu treball

• Domini dels seus distints rols socials (al treball, a casa, a l'escola,…)

FACTORS

• Biologics:

• Edat i naixement: a l'inici de l'etapa escolar el nen comença a sentir-se util i valorat.

• Diferents rols que fa la gent que fa que es sentin mes o menys utils.

• Les persones grans jubilades no s'han de sentir menys utils, sino que han de buscar altres coses per suplir el treball. Molta gent no ho aconsegueix.

• Constitució i capacitat fisica: t'has d'adaptar a les teves capacitats i condicions i no voler fer coses que no pots.

• Psicologics:

• Emocions: hem de fer allò que ens agrada per estar motivats i sentir-nos utils.

• Les emocions mes importants son les que dediques al teu treball

• Sociologics:

• Culturals: depen de la cultura que tingui la persona.

• Rols socials: els qui escullen allò que volen ser ho faran mes facilment.

INTERVENCIONS

• Coneixer els gustos i els interessos de la persona per veure on es senten mes utils

• Sugerir-li diferents activitats perque es senti realitzat (controlar el termometre).

• Deixar a les persones grans que cuidin o facin companyia als altres.

NECESSITAT DE RECREAR-SE

Ocupació agradable amb l'objectiu de obtenir una tranquilitat de tipus fisic o psicologic. Algunes persones poden tenir dificultats per cumplir aquestes activitats recreatives o falta d'interes per fer-ho. Pot produir la paralització de la productivitat de l'individu i estancament d'aquest. Pot conduir a l'abus de substancies nocives (alcohol, drogues,…).

MI

• Nen: jocs. Comportaments ludics relacionats amb el seu nivell de desarrollo. Per demostrar el plaer riu, somriu, crida d'alegria. Tenen juguines.

• Adolescent: practica un esport, pasatemps (lectura, bricolatge, art,…). Demostra el plaer rient, somrient, crits d'alegria, plors, tranquilitat, relaxació muscular, ambient calmat i sere.

• Adult: recreo, tipus d'activitats com llegir, esport,…. Tranquilitat.

INTERVENCIONS

• Hem de coneixer els gustos dels pacients i planificar el temps perque puguin dur a terme activitats recreatives.

• Preguntar-li com es diverteix, quant temps, que li agrada mes,…

NECESSITAT D'APENDRE

Tot esser huma necessita adquirir coneixements, habilitats i destreses per modificar els seus comportaments o adquirir-en de nous amb objecte de mantenir o recobrar la salut.

MI

• Mostrar el desig d'apendre: preguntar, mirar, interes.

• Estat de receptivitat, no els hi es igual tot.

• Adquirir coneixements continuament per mitja de la lectura, comunicació verbal, televisió, conferencies,…

• Modifiquen els seus comportaments cap a la salut (deixar de fumar)

• Aptituds i habilitats per mantenir la salut (bona alimentació).

FACTORS

• Edat:

• Nen: te mes facilitat per apendre, pel que sera important que aprenguin bons habits desde el començament.

• Adult: varia el grau de motivació per apendre.

• Gent gran: menys memoria, pero tenen capacitats per apendre. Se´ls ha de motivar i ajudar.

• Capacitat fisica: es important tenir en compte els sentits.

• Motivació: porta a les persones a portar a terme certes accions per aconseguir un objectiu.

• Emocions: s'ha de mantenir una certa tensió per apendre, pero no massa perque si no no es convenient.

• Entorn: pot ajudar a la satisfacció de la necessitat: llum adequat, to de veu agradable, comoditat, temperatura, silenci,…

• Cultura: tindran mes o menys nocions sobre alguns temes

INTERVENCIONS

• Continua averiguació de les necessitats d'aprenentatge del client.

• Evaluar-los durant el dia.

• Motivar-los perque aprenguin habits saludables.

• Ensenyar-los recursos i medis perque puguin apendre (fer associacions de idees).

• Ajudar a aprendre: utilització de boses de colostomia, higiene,…

• Evaluar els objectius de l'aprenentatge, si s'han aconseguit o no, per tenir al pacient en continua motivació.