visarevisto* Presocratics:

Milet TALES (624-546) 1ER q parla d l´origen d la natura, tot ve de HO2 a partir d´uns canvis, HO2 omnipresent. Explicació MONISTA .

ANAXIMANDRE (610-545) va escriure ”sobre la naturalesa”.Inagura métode dialectic, tots els essers determinats x qualitats,espai o temps. 1 cosa deter. no potser origen de totes les coses crea consepte APEIRON, tb es monista xq parla 1 element (abstracte) principi del qual s´engendra tot, del apeiron surten subs, q es contradeixen entre si (cosmos#caos) cosmos es forma x l ´apeiron q dona voltes,es separa fred/calor

ANAXIMENES (584-524) Element concret i indeterminat “aire”

HERACLIT(544-484) Element primordial “canvi” llei que regeix a tots els essers;No hi ha res dolent,tot necessari, HARMONIA=lluita entre els oposats.Aq es el foc, q ho penetra tot.HOME MICROCOSMOS/REALITAT SENCERAMACROCOSMOS .Si te entens a tu mateix entendras el macrocosmos. 1ER en parlar de la epistemologia.

PITAGORAS(572-496) Seguien el ORFISME creien en la salvació d l´anima x el coneixemento METEMPSICOSIS (transmigració de l´anima) PURIFICACIÓ= CATARSIS RENUNCIA A PLAERS= ASCESI Fa una cosmologiafoc anti terra lluna sol 4pl. fitxes | La terra es esferica tot envoltat del foc centre. El num posa limit a allò ilimitat.

PARMENIDES(540-470) NO accepta les solucions pitagoriqs” el ser es i es pensable, allò q no es , no hi es, ni es pensable”3 camins. * veritat (ser) * error (no ser)

*opinió (bicefals). La raó es bona, i els sentits en enganyen 2coneixements:

*sentits ( aparences) * Raò (la realitat) SER etern, unic ingendretat esferic Pluralistes EMPEDOCLES(484-593)elements s´uneixen i es separen x amor/odi

ANAXAGORAS(500-428) SPERMATA pesant centre lleugera periferia| les coses compostes x elements definits. El torbellí = NOUS

DEMOCRIT(460-370) Eidólas. Si 1 Eidola ekibokada explica l´error dels sentits2 coneix. * genuí + enllà del sentits *confusió

Sofístes PROTAGORES(581-401) L´HOME ES LA MESURA DE TOTES LES COSES tot en constant canvi. GORGIES(484-593) no existeix res= NIHILISME i si existis alguna cosa no la podriem coneixer, i si pogesim coneixer-ho no ho podriem comunicar. 20NA Sofistica Volen eliminar la democracia pero sense que s´adonin x això utilitzen la força de la paraula ERÍSTICA art de vencre discussions refuten la opinio del adversari.

• SOCRATES (470-399) La naturalesa no es pot coneixer, busqda del BE/MAL xconeixer cal reconeixer la ignorancia d´aq, forma es busca + informació. Aqll q creu q ho sap tot no busca xconeixer. 1er pas Ironia, pregunts q feien arribar a la conclusió d no saber res. 2on pas Maieutica, pregunts progresistes q t´obligen a pensar x si mateix 3er pas, definiciódelimitació del problema posarnos d´acord en el significat d´una paraula

Es preocupa x conceptes morals, busca l ácord entre els homes, es basa en métode Inductiu , el conexement neis dins de l´anima (doctrina Intelectualisme Moral)la gentno fa el be si no el coneix.L´home no es dolent x naturalesa si no ignorant. Virtud “seguir el manaments universals” Guiat x la raó i x els impulsos.

PLATÓ

(428-347) Formaba part de una familia aristòcratica amb notable interes per la politica,cal posar de context historic LES GUERRES DEL PELOPONÉS(431-404) marcaren la vida dels ciutadas atenensos. Aq lluites foren molt + q una lluitaentre atenes i esparta; representaben una certa manera, un conflicte entre dues maneres diferents d´entendre la vida i la societat, un conflicte entre democracia i aristocracia...als 20 anys xtal de iniciar la seva vida en la politica, comença els seus contactes amb Socrates.

Derrotada Atenes l´any 404ac (24anys)esparta imposa un regimno democratic GOVERN DELS TRENTA TIRANS .el descontentament general i diversos conflictes populars conduïrenal cap d´un any, al restabliment de la democracia q jutjara a Socrates.(399)Durant aquesta epoca de nova democracia... es tan mal vistos el deixebles de socrates.. I plató sen va a Egipte... en sicilia es va trobar amb el Pitagorimede on va treure les mates, orfisme, Es troba a Sicilia en una ciutat Sirocusa on conegué a Dio (dionisio), en aq ciutat probara a posar en practica el seu govern 3 cops pero fracasara va ser venut com esclau i comprat per un mercader i alliberat finalment.

LA SEVA OBRA:

Ell va escriure majoritariament seguint la dialectica, podem definir dialectica com <<l´ART DEL DIÀLEG>>, en el qual dues posicions oposades van canviant, succesivament, a causa de la influencia q s´exergeixen mutuament. Plató va defensar la dialectica com a camí ascendent cap a la veritat i amés va considerar q es tractava del métode propi i caracteristic d la filo, els interlocutors argumenten, defensen i oposen opinions contraries sobre un tema, oposició de la qual sorgeix una solució superadora.

Es divideixen en:

*JOVENTUT, obres encara molt influides x el mestre.NO hi ha un posicionament propi clar; molts vegades els dialegs quedn oberts, sense q es doni una solució. Apologia de Socrates, Protagores,Eutifró .

*TRANSICIÓ,mostra autonomia + respecte x el mestre i elaboració + orgionaldel propi pensament Gòrgies,Meno, Cràtil...

*MADURESA, on dsenvolupa les seves principals teories, amb més forma de prosa, Banquet, Fedre,carro alat Fedó(inmortalitat d l´anima) ,la Republica.(ala rep.mite de la caverna)

*CRITIC I DE VELLESA,mostra de crítiqs de plató respecte de la seva obra.Teenet, Parmenides, Timeu mite de demiurg , les Lleis

La teoria de plató es dualista parla de dos mons:

IDEES son els unics objectes d coneixements, son realitats inmutables q la nostra ment percep quan arriba a la definició universal son realitats q existeixen en si i x si. Amb independencia de la ment q les coneix o de les q participen en elles. Son els essers q realment son. Es poden captar només amb el intelecte, eternes inmutables i uniques contingudes en una realitat suprema q es l´idea de bé.

SENSIBLENeixen, moren, tot d´aquest món s´expliquen a partir d` una IDEA DEL MON DE LES IDEES. I amb una sola idea puc explicar totes les del món sensible. “participació”.

-veritable veritat mon idees (x tant es idealista)

-l´idea no es un producte mentalper que es independent dq ningú la pensi

-el mon sensible es imperfecte xq esta fet de materia.

-Plató es racionalista xq dona preferencia a la raó, diu que arribarem a la realitat amb la RAÒ, xq no podem arribar a través dels sentits, ja q ens monstren tansols les aparences.

-arribarem al veritable coneixement atra vès de l´anima (siquè), ja q l´anima preeixistia i ja te coneixement pero al entrar al cos de l´home ho oblida llavors l´unic q cal es recordarlo... (anamnesi, reminicensia)

-x explicar la caiguda de l´anima plató utilitza el Fedre, representa a l´anima per un carro alat, guiat per un auriga tirat per dos caballs ( 1 blanc<<bo>>, l´altre negre<<impetuós>>)

Quan l´anima cau per les ales i xtant busca un nou cos per moures, e aquesta caiguda oblida els coneixements. L´anima te idees inates, xq l´home pugui recordar, utilitzara la dialectica, tb ajuda L´eros força q ajuda a arribar al coneixement

Etica <<Bé>>

Amor<<Bellesa>>

Coneixement <<Veritat>>

-L´anima no mor, xq mori vol dir separa en parts i si es simple no te parts.Quan entra al cos... es divideix en tres parts 2 mortals:

Irascible: fortalesa tenir força d´esperit saber comportarse davant les diferents situacions.

Concupisible (temperança, moderació) virtud de saber controlar els instints

I una inmortal...

Racional (prudencia) virtud d´aquell q sap raonar

Una anima será justa si te la 4 part d l´anima q uneix les altres 3, q es la justicia. Alla en la q la raó esolta la irascible i obeeix i controli a la concupsible..

Arribara a la felicitat si l´anima es justa.

ETICA PLATÒNICA:

La societat es dividira segons les parts de l´anima presentació de les clases socials...

Governants (or) aquells que

Recorden

Soldats (plata) tenen gran fortalesa..

Treballadors(bronce) No+podn governar seves pasions

Polis ideal “Autopia” ell escriu el llibre amb la finalitat de posar-ho en practica

Ell diu q el poder corromp.. i ho soluciona fent q el governant no tingui propietat privada, el poble manté als governants a canvi de ser bens governants.

• TIMOCRACIA GOVERNEN ELS SOLDATS

• OLIGARQUIA GOBERNENE ELS RICS

• DEMOCRÀCIA GOBERNEN TOTS NOBLES

SABIS

• TIRANIA GOBERNA 1 X BUSCAR EL SEU PROPI BENEFICI

ARISTOTIL

(384-322AC)De la ciutat Estagira (macedonia) quan tenia 17 anys s´enva a Atenes i ingresa a la Academia fins l´any 348 (mor plató) es qda a carrec d academia el nebot d´espeucipo i aristotil s´enva al 344 on visita lebos, i al 342 filip rei de macedonia li confia la educació de Alexandre el gran i sen va a la ciutat de Pel.là capital de macedonia al 338 filip guanya la guerra de QUERONEA (totes les polis pasan a ser una monarquia) al 336 asesinene a Filip i alexandre pasa a ser el rei i aristotil es torna cap a atenes.

AL 336 ARISTOTIL CREA UNA ESCOLA EL <<<<<LICEU>>>>>>>

Aristotil, va estar d´avnat aq, escola durant13, pro quan es mor alexandre al 33 anys, hi ha una fase de revoltes i tots els macedonis s´exilien i Aristotil marxa a Eubea.... I el teofrasto serà l´encarregat de dirigir el liceo.

LA SEVA OBRA:

Aristotil dona importancia al coneixemnt sensible i es empirista.(pare metge)

Aristotil planteja una cosmologia q dura fins el S.XVI el seu estudi dobre la fisica, i arriba fins el S.XVII i la seva lógica arriba fins el S.XX.

Els seus escrits es divideixen en ESOTERICS són transcripcions o apunts de les llicons q els alumnes feia als estudiants del lliceu, son xtant, escrits dificils,no+ accesiblesx als iniciats...EXOTERICSsón dialegs més ludics i divulgatius q Aristòtil escrivia x al gran públic.

• El onze director de la academia ANDRÒNIC DE RODES les va ordenar i les va públicar sota el nom de CORPUS ARISTOTELICUM,gairabe la totalitat d´aq obres d´aristotil actualment conservades pertanyen al seu tercer periode o anys del liceu i son ESOTERIQS.

* LÓGICA reunides sota el nom de ORGANON o instrument x al coneixement:

categories , sobre la interpretació, primers i segons analítics, tòpics i

refutacions sofístiques....

* CIENCIES NATURALSHistories dels animals, sobre la marxa dels

Animals, generació dels animals, Les parts dels animals(zoologia)

* PSICOLOGIASobre l´anima, sobre la memoria,sobre la percepció, el somni

la vida la mort.

* FÍSICA física(un total de vuit llibres) sobre el cel, meteors.

* METAFÍSICA Metafísica (format x 14 llibres)

* ETICA I POLITICA ètica a nicòmac, ètica a èudem,gran moral,politica, una

col.lecció de constitucions de 158 estats.

* ESTÈTICA retorica, poètica....

FILOSOFIA:

Tots els humans x natura desitgen saber!

La logica es la ciencia del discurs, ciencia catagorial, en las obres de logica:

• Les diferents formes del ser

• Estudia el judici i proposició

• Estudia el silogisme

• Estudia la refutació als sofistes...

S´adona que som essers canviants, les coses canvien si ens fitxem en el llenguatge els problemes es resolen molts cops analitzant el llenguatge.

CONCEPTE INTERN i ho exterioritzem

EXTERN INTERN (CONCEPTE)

• LUNA

• LLUNA

• MOON

TB es poden relacionar dos conceptes com xex: lluna plena...exposar la relacio dels judicis es argumentar,

CATEGORIES: Tot allò q podem dir sobre la realitat, tot allò q es pot predicar sobre l´objecte real (ex.. lluna plena)

• 1) SUBSTANCIA :principal predicació substancia, allò q la cosa es el substrat, suport de la resta de la predicació unica categoria q es en ella mateixa i no en un altre. (es la cosa concreta)

ACCIDENTS: Neccesiten dúna substancia primera i són accidents, no són en elles mateixes si no en altres modificacions accidentals de la substancia.

QUANTITAT: Física alt....

QUALITAT: color...

RELACIÖ: Es més gran q..... es fill de ....

SITUACIÖ: Sentat, dret...

TEMPS: Ara, ahí....

LLOC: Plaça

CONDICIÓ: com anava....

ACCIÓ: insultant

PASSIÓ: Sent inultant.. allo q li passa a la substancia...

La veritable realitat es la substancia distincio entre:

• Esser REAL: la cosa es allò q coneixem x els sentits

• Esser CONCEPTUAL: Esta dins de la meva ment, (substancia en 2on pla)

CANVI I MOVIMENT:

Canvi:

accidental canvia categories secundaries (canvi de qualitat ernesto)

tota la substancia es un compostde materia i forma

FORMA

MATERIA

La materia s´organitza depen d la forma substancial, a part de les formes substancials, hi ha molts canvis accidentals. La forma substancial no canvia. Home no pot ser pi, gos..

substancial canvia la substancies, la materia segueix pero canvia despres de la mort

Doctrina ACTE POTENCIA

MOVIMENT: Pas de la potencia a l´acte.

ACTE POTENCIA (POSSIBILITAT DE SER)

ON ESTAS ON POTS ARRIBAR A ESTAR

Ser

Possibilitats No ser

No ser encara / ser en potencia

DINAMIS cosa q porta moviment,poder de transformament intern

DOCTRINA DE LES 4 CAUSES:

Les coses canvien x 4causes:C

* Causes intriseques FORMA: allò q limita la materia

MATERIA :de allò q esta format

* Causes extrinsiques EFICIENT: aquella d´on procedeix el 1ER principi del canvi q les

coses no es mouen soles, ell creia q totes les coses han

de ser mogudes

FI NAL: ¿PARA QUE?

Fa una filo teologica, xq busca la finalitat

La COSMOLOGIA es geocentrica i geoestatica, tot el de sota de la luna es sublunar format del 4 element, hi ha moviments linial a la terra hi ha 4 q son...

Esferica xq la esfera es una figura perfecta x els grecs

• moviment etern tots els cels estan plens de ETERS cada 1 dels planetes no s´aguanten en el Buit i la ultima de aquestes esfres es la q correspon a les estreles fitxes, es mou els estels xq darrera hi ha altre món q es elq mou als estels x atracció el priemer motor es acte pur xq tot el q pot ser ya ho es en acte pur.aq món no pot ser material

• moviment perfecte es circular.

Les coses tenen el seu lloc natural i quab les treus volen tornar, tot allo q ho apartadel seu lloc naturl son moviments violents

PSICOLOGIA Divideix l´esser en: cosmateria/animaforma

Anima: Principi intern de canvi en l´esser viuacte primer en un cos natural q té la vida en `potencia funcions de l´anima:

Funció vegetativa s´encarrega dels batecs del cor i respirar (funcions primaries)

Funció sensitiva dels sentits

Funcions Intelectiva funcions racionals

• oïda

• tacte

• vista sentit comú

• gust

• olor

ETICA I POLITICA

HOME ANIMAL POLITIC

ETICA nivell individual

Totes dues parlen de les accions de l´home

POLITICAnivell colectiu

ETICA:

PlATO, SOCRATES, ARISTOTIL EN CONTRA DEL RELATIVISME

BE es un fi un acte, tota la ética es eudonista

VIRTUD Cami q porta cap a la felicitat i els errors en aq camí son vicis.

MESOTES Hem de escollir sempre la opció mitjana entre els vicis.

Hem de actuar de forma moderada amb la raò, hem de fugir del extrems diferencia entre dos virtuts:

• virtuts etiques viure en societat, conviure justicica

• virtuts dianoetiquesde coneixement

POLITICA

Quasevol regim sera bo si el que busca es la felicitat del individus

Millors: monarquia, oligarquia

Pitjors: tirania demagogia

Estoicisme—>

Estoicisme antic

mitg

emperial

L´estoicime es divideix en tres parts (ZENON)

LÓGICA:

que esta formada per RETORICA (art del ben dir)/ DIALECTICA (raonament Correcte)

en la lògica son continuadors aistotil i s´enfroten a Plató x dir q el coneixement no ve els sentits per tant son empiristes,Creuen en el REALISME INGENU (MÓN = q percebem)

Amplian la lògica amb raonaments hipotetics, no acceptem universals

FISICA:

intent d´acabar amb el dualisme, ho fan amb un monisme materialista dos principis materials:

• PNEUMA FORÇA Q S´EXTEN X TOT ARREU ACTIVA, I AQ. FORÇA ES EL LOGOS EL FOC ALLÒ Q TOT HO CREA Q TOT HO PENETRA.

• EXTENSIÓ O MATERIA MATERIA

CREUEN EN:

• DETERMINISME COSMIC tot pasa per q te q pasar tot esta determinat.

• PANANENISME TOT ES DÈU esta a tot arreu , tot segueix un curs curs ciclic tot ve del foc i tot tornara al foc.

ETICA:

Buscan lesnormes de vida en alguna cosa inmutable i rigida i ho buscara en laa natura. SABI: PERSONA Q ACTUI SEGUINT LES LLEIS DE LA NATURA, el sabi ha de fugir de les passionsxq no son racionals, ha de fugir de les debilitats humanes.... el sucidi estaba ben vist.

ESCEPTICISME O PIRRONISME—>

LOGICA :

Utilitzen la sofistica, el coneixement es relatium son diferents per cada home, les coses son inconocibles, no tenim cap criteri x distingir allò verdader d`allò falssi no hi ha criteri, la actitud davant el coneixement es la epoje suspensió del judici ( no afirma ni nega res)

FISICA:

TOT esta en constant canvi, moviment incertesa indeterminació, naturalesa de les coses son aparents (apareixen pero no son...) la inteligencia s´ha de abstenir de judicis...

ETICA:

Felicitat be max de l ´home

Les coses no són APAREIXEN

EPOJE ABSTENIR-SE DE FORMULAR JUDICIS

EPICUR—>

Despres de la mort de alexandre es subleven contra macedonia i atenes queda sotmesa sota el poder de Antipatos, llavors la ciutat es veu decepcionada per tenir que complir les normes que veniene de fora...

Epicur neiix a Samos, fill d´un atenes q va haber de emigrar, y torna als 18 a Atenesrep influencia de: ATOMISME PIRRO

Funda 1 escola a MITILENE pero als 35 anys torna a Atenees, i alla hi viura reunit d´amics fins al 270.

Va fundar la escola EL JARDI (TOLERANCIA/DEMOCRACIA/DONES/ESCLAUS)

OBRA:

NOMBROSA, +DE 300 OBRES,gracies a Diogenes podem coservarles...només es conserven 40, (3 cartes)

CARTA A HEREDOT va dedicada a uns deixebles, iniciatsal epicurisme parla de la canonica, significats del nom,de la fisica, atomisme ainma desl fenomens celest

CARTA A PITOCLES, parla dels fenomens celest, la neuu, questions meteroliques es parla d´això xtal d´alliberar pors als deus x causes cientifiqs

CARTA A MENECEU parla de la etica consells x ser feliç graces a Diogenes tenim les máximes capitals hi ha 40 q servien com 1resum de receptaru de butxaca el q cal fer x ser feliç

DOCTRINA:

Va ser AUTODIDACTA, crea una doctrina propia, comença a filosofar als 14 anys, sentit critic molt accentuat, enfoca la seva filo a crear una nova ideologia.

• CANONICA: explica la teoria del coneixement, distingir allò q es fals d`allò verdader, el coneixement es empirista.Les sensacions provenene del contacte dels nostres sentits amb els EIDOLES, Q ES DESPRENENEN DELS OBJECTES. Les sensacions son objectes son iracionals sentiments q són reacciones de plaer i dolor davant de les sensacions.

• PROLEXIS: són anticipacions q són imatges q permeten el coneixement sensitiu

PODEN TENIR ERROR DE SENSACIONS, ES A DIR Q ELS SENTITS ENS ENGANYIN

FÍSICA

Segueix model atomista, es materialista, “RES DEL NO NEIX DEL NO RES”, TOT es etern, tot es atom( els atoms es mouen constantment, i amb el moviment es produeix tot i tot els cossos,

L´ANIMA es mortal ya q es formada d´atoms x tant es corporea.

LA NATURALESA DELS COSSOS CELEST, ES IGUAL Q LES TERRESTRES I EL CONEIXEMENT VERTIBLE HO OBTENIM X ELS SENTITS.

Salvem 3 pors:

• els deus no intervenene

• NAIXEMENT/MORT son simplement xocs de atoms agregacions i degradacions d´atoms.

• El DESTÍ no existeix tot es atzar.

LA ETICA:

Va en busca de la FELICITAT, s´ha de allunyar la por del sufrimient, EPICUR creu q hem de coneixer les causes del dolor per tal de poder-ho evitar.un dels remeis el trobem a ala filo sempre que la filo sigui adecuada... filo practica:

coneixement adecuat i acertat dels fets naturals xq coneixentlos desapareixera moltes pors.

Utilització de la rao x buscar la veritat

Llibertat unida al coneixement natural condicions x ser feliç l´home ha de ser capaç de dirigir les seves accions.

ALLIBERAMENT del DOLOR la nostra voluntat pot aconseguir q el nostre esperit s´abstengui de les pertubacions q en causen dolor i q sigui feliç encara q només sigui abocant el plaer ja gaudit o ben pensat en el q podem gaudir, no es pot evitar el dolor pero si las pertubacions q provoqui aq dolor

BE: consisteix a fugir del dolor i buscar el plaer.

PLAER: BÉ PRIMARI I NATURAL

No hi ha situació intermitja entre PLAER-DOLOR , plaers:

• DE LA CARN: Sensibilitat del cos

• DEL ESPERIT: record del passat esperança del futur saber calcular els plaers.

• CATASTEMATICS. Dels atoms que hi ha un equilibri dels atoms

• ATARAXIA PLAER DE LA MENT

• APONIAPLAER DEL COS ABSTINENCIA DE DOLOR

• CINETICS: moviments dels atoms

• KHARAPLAER DE LA MENT EXCITACIÓ DE LA MENT CAUSADA X EL PENSAMENT DE LA MENT

• EUPHROSYNÉ SENSACIONS D´UN PLAER CONCRET

SELECCIO I LIMITS DELS PLAERS.

No s´ha de escullir qualsevol plaer, cal agafar aquell q comporta un dolor momentani pero un plaer major en el futur.

Apreciacio del dolor quantitatiu i no qualitatiu.

RENAIXEMENT

S´origina a italia x la caiguda de Constantinoble 1453. LA gent es rebela contra la autoritat eclesiastica (té + importancia la burgesia) això porta a l´expansió de la cultura, aparició de la ciencia molts invents. Reforma de la religió una nova concepció politica.

Humanisme, reformes religioses, a partir del s. XVI els escritors es basen en els classics dels grecs i romans Comença un cert sentit nacionalista volen treure´s del damunt el centralisme de Roma.

Humanistes: tomàs Moro, Maquiavel (realisme politic consepció del home totalment pesimista, Francis Baicon (Intenta sistematizar la ciencia, desmitificas l´auntoritat de l´esglesia busca un metode x estudiar, a partir de unes dades es pot arribar al coneixement.

Rev. cientifica

Consisteix en eliminar el sistema aristotelic tolemaic i subtituirlo x el sistema copernic.

Tot en el cel es mou de forma perfecte circular uniforme tot esta contingut aguantat x unes esferes cristalines tot esta ple x eter en el món terrestre trobem tot materia moviments rectes.

COPERNIC:

Eliocentrisme la terra es mou al voltant del sol i dona voltes sobre si mateix, 3 moviments...

rotació

Libració

Transació

Augmenta l´univers encara q segueix sent finit però mol + gran q el de aristotil.

Copernic torna a plato en el sentit de les mates, i unifica tot el món tot es el mateix, s´oposa a principis aristotelics respectaba orbtites circulars tychó i Brahé

Copernic vol eliminar les esferes...

KEPLER:

EL MOVIMENT ho explica atraves de la elisió x la imperfecció del cercle...

GALILEO GALILEI

Porta al mon la nova ciencia, parla de moviments rectilinis, i q els altres son violents q actuen sobre les coses. Parla de tres moviments:

Uniforme

Accelerat

Parabolica

(tot ho fa en clau matematica, ho fa de forma quantitativa i no qualitativa)

Racionalisme

Rao es la unica font de coneiement vàlid...

La racionalitat es caracteritza.... x la objectivitat interpersonal, evidencia intelectual exactitud deductiva necessitat i universalitat

IDEEES INATAS produeixen coneixement objectiu

Mates nou model del saber racional....

DESCARTES

Neix al 1596 a Hayae al sud de paris. Epoca de lluis XII va viure una situació molt complexa XVI, creixement molt rapid de la població moltes hambrunes peste guerra 80% població treballava a la terra s´introdueix durant aq epoca la patata, blat de moro xocolata te i café els bancs comencen a ser importants, durant el sXVI apareix la reforma protestant Calvi/Lutero/Zwinglio. Volen la ref de la religio catolica: A meitat del S XVI 40% de europa era protestant recuperant la protestant baixa el 20% a FR se´ls persegueix de tal forma q de 1.250.000 (1562)baixa a 500.000 al (1586)Fr, tb viu la Preciocitte(cultura refinada).

VIDA: 1596-1650 Pare conseller de parlament , familia de l´alta burgesa (1597) mor la seva mare i es educat per la avià pare es casa altre cop al 1606 als 10 anys ingresa a la fleché a estudiar moral, matés gramatica.. Totes les asig Aristoteliques-mates...1614 se´n va del cole161es licencia en dret1618 s´allista la exercit de la guerra dels 30 anys (contacte amb isaac bekman) 1619 s´allista al exercit alemany de Maximiliano al quartel d´hivern aquí va ser on va tenir la intuició d quin seria el metode x arribar a la veritat1620 deixa l´exercit i torna a fr1629 es trasllada a holanda va analitzar les lleis de la refrecció a nivelll de metafícia intenta trobar els fonaments de la veritat dels fonaments de la veritat dde les teories geocentriques1643 polemiqs amb descarte li ataqn els jesuites 1649 se´n va a suecia i li donaba clases a la reina cristina de suecia al 11 de febrer MOR DE FRED

FILO: VOL trobar un mètod x trobar la certesa de no tenir errors en aq buqda sera influit x les mates

• REGLA DE L´EVIDENCIA no se admetra res com a verdader si no es evident i se presenta al nostre esperit clara i indistintament

• ANALISIes dividiran les dificultats en tantes parts com sigi posible

• DEDUCCIÓ conduir ordenanadament els pensaments començant x els petits i despres els greus.

• ENUMERACIÓ de cada qüestió fer els recomptes i questions x tal de estar de no ometre res.

• acceptarem com a clar aquelles proposicions q la simplicitat del seu significat es perceben en la seva totalitat amb absolut comprensió

• Distint el seu significat esta perfectament diferenciat delimitat de qualsevol altre.

• Intuició llum natural, q capta de forma inmediata els conceptes simples i de les conexions entre elles

Descartes busca una evidencia i no es pot fiar de res i comença dient “ no hem puc fiar dels arguments d´autoritat i es posa en dubte, podem dubtar tb de les mates

• Dubte metodic NO creure allò del q no este una evidencia absoluta

• Dubte hiperbolic busca de la evidencia molt radical dubtar del mon dubte total i fins i tot pensar en un SER SUPERIOR q fa q el q pensem sigui entir

Aplicant el dubte arribo a una veritat evident i fonamental de l que no puc dubtar es de que existeixo “cogito ergo sum” Solicisme--< estic sol

• cosa q pensa estima sent, oïda....Aq jo té acte conscient i no pot existir sense IDEA les idees estan dins del JO

• IDEES ADVENTICIES de fora de la realitat extrna, ve donada x l´eperiencia

• IDEES FATIQUESidees creades x mi

• IDEES INATES estan dins de l´home com si fossin part de l´intelecte

• IDEA DE INFINIT no prove de l´home món xq no són infinits ni perfectes x tant l´ha de posar déu

• SUBSTANCIA = JO/DEU/MÓN (3 COSAS Q NOMES NECESITEN DE SI MATEIXES PER EXISTIR)

• ATRIBUT allò q fa q la substancia es diferenci de les altres INFINITA/EXTENSA/COGITAM

• MODES atributs no essencials

• ESSENCIA ser etens varia la figura distribució de les parts

+ psisics

+ Fisics

MECANICISME CARTESIÀ:

Es de deductiu es tracta d´anar d´unes dades + generala a unes més concretes l´experiecia s´utilitza al final tot s´explica a partir de materia i moviment es deixa de banda als organicistes i pasa a ser mecanicistes no hi ha atoms la materia es pura extensió no hi habia buit.

• MATERIA:

• OPACA

• TRANSPARENT

• LLUMINOSA

• CONSECUENCIES:

• NO HI HA BUIT

• QUALITATS SECUDARIE SON SUBJECTIVES

• NEGAT QUALSEVOL PRINCIPI INTERN ACTIU DE LES COSES

• TOT MOVIMENT S´EXPLICAX CONTACTE

• LLEIS:

conservacio del moviment moviment en primera instancia de deu el moviment no es perd sino q es transmet en la antura sempre hi ha la mateixa quantita de moviment

PRINCIPI DE INERCIA Si una part de la materia es mou no ha de deixar de fr-ho en la mateixa força sino hi ha res que ho detengui o retardi en la seva força.

TOT COS TENDEIX A CONTINUAR EL SEU MOVIMENT EN LINEA RECTA.

• ETICA

Es provisional, mentre trobi la veritat segueix unes normes en les quals diu q s´ha de fer allò q la majoria creu q este ben fet.

• OBRAS

• 1618 RESUM DE MUSICA

• 1628 “ 21 REGLES X ARRIBAR A LA VERITAT”

• 1633 “ LE MONDE” (TRACTAT DE L´HOME) TRENCA AMB LA FISICA TRADICIONAL

• 1637 “DISCURS DEL METODE

• 1640 “MEDITACIONS SOBRE LA FILO 1ERA” fonament dexist. De DEU

• 1644 PRINCIPI DE LA FILO

• 1647 LES MEDITACIONS TRADUIDES AL FRANCES

• 1649 PASIONS DE L´ANIMA

EMPIRISME

Context

• A GB comença a sorgir l´empirisme un ruptira amb les creences predomina la religio anglicana-protestant

Context cultural

• ILUSTRACIÓ, (tema important: natura/raó) SXVIII segle de les llums es preten alliberar l´home de l´esglesia, s´intenta acabar amb els valors tradiccionals, morals i religiosos.

• Ilustr. Tb destacca x el LIBERALISME exalta els DRETS del individu com a naturals

SXVIII------ ANGLATERRA REV. INDUSTRIAL TEMES: ECONOMICS

----- FRANÇA REV. Fr. Temes ilustració drets......

• DEISME Proclama la fe en un déu q ha creat aq món regit x les lleis internes necesaries i q exclou qualsevol intervenció posterior q el pugi desviar del seu ordre natural x tant defensa una religió natural enmarcada dins del parametre de la raó.

• Amb NEWTON, S´ARRIBA A UN NOU CONCEPTE DE CIENCIA, tot funciona com una máquina `perfecte per al home intenta descubirir els mecanicismes utilitzara un llenguatge matematic x tal de que el moviment es quantificable criteri de veritat es l´experiencia.

• L´EMPIRISME, el que busca es aplica les idees de Newton, a la ment

• IDEA EMPIRISTA: Apareix a la ment d´allo q senti percebem, no accepta cap realitat trancendent i si l´accpto LOCKE/ KANT o faran com un relaitat percebuda x nosaltres i no com un mon en si.

LOCKE

1632-1704, l´OBRA ES “ASSAIG SOBRE L´ENTENIMENT” Iniciador del empirisme parla de la politica peddogia, religió i filo...

• TEORIA DEL CONEIXEMENT

Objectiu investigar l´origen del entendiment humá fins on pot arribar i el grau de confianá q es pot dipositar en ell.

Locke al contrari del racionalism creu q hi ha limits a la raò a partir de determints limits no es pot tenir coneixement de tot, hi ha pru, amb el coneixement q arribarem a adquirir x viure.

• IDEA objecte del pensamen quan un home pensa

• NUCLI les idees que provenen de les coses que estan fora i les provquen es una teoria representativista idea fa de intermediaria entre JO i la COSA.

• LES IDEES PROVENEN DE L´EXPERIENCIA NO ACCEPTA IDEES INATES TOT ES DE L´EXPERIENCIA

• EXPERIENCIA EXTERNA:

• SECUNDARIES: es capten x 1 sol sentit/ subjectives/ moviment extensió volum, figura.

• PRIMARIES: xmés de un sentit/objectives/color gust

• INTERNA captem alguna cosa a part de la sencació tb podem reflexionar amb emocions pasions de reflexio intenrnes es produexien x experiencia directa aq interconexions entre les idees s´anomenen IDEES COMPLEXES son fruits de la emnt i les podem classificar en:

• MODE PROPIETATS DE LES COSES VOLUM TACTE...

• SUBSTANCIES SUPRT DE LE PROPIETATS

• RELACIÓ COMPARACIÓ ENTRE ELLES.

I les SIMPLES no es poden dividir en parts

NO CAPTEM LA SUBSTANCIA SI NO A LA QUALITAT I LI POSEM UN NOM A ALLÒ QUE ES REFEREIX A UN CONJUNT DE QUALITATS Q ES REPETEIXEN,,,,

EL CONEIXEMET es un acord entre les idees i aq acord pot ser intuit directament i demostrat o captat x sensacions.

No dubta de l´existencia del món es realista critic arriba a la creença de q existeixen coses fora de la ment xq es causa de q les tingui les idees jo.

ACCEPTA:

• SUBSTANCIES ESPIRITUALS DEU

JO

PRINCIPI D CAUSALITAT causa de que existeixi

JO es DEU, la causa de que existeixi un MÓN es DEU

REBUTJA

• IDEES INATES

BERKELEY

1685-1753 OBRA PRINCIPAL TRACTAT SOBRE EL PRINCIPI DEL CONEIXEMENT (1710) 2 VIES DE PENSAMENT:

SENTIT COMÚ

LA REFLEXIÓ, ens porta a pensar que hi ha una oposicó entre rao/sentits i ens porta al relativisme i a dubtar

TOT EL PENSAMENT SOTMES AL MÓN MATERIAL. PENSAR ES PERCIBIR

ACCEPTA:

• SUBSTANCIA PENSANT

• LES REALITATS Q CONEIXEM SON LES Q APAREIXEN A LA MEVA MENTSI NÓ NO APAREIXEN

• Sentits com a base de coneixement

NEGA:

• Món sensible, xq DEU es qui posa les idees n mi i no fa falta intermediari .

HUME

Va neixera edimburg -escocia auna familia de la petita noblesa desde ven petit coneix la teoria Newtoniana llegeix a Baicon, descartes locke va estudiar “a la fleche” 63-65 es va a fr, x fer la carrera diplomatica es molt reconegut x els ilustrats Fr, va fer amistat amb Adam smith, rosseau, i bj Farnclinck

Volia donar explicació a la naturalesa humana tota la seva filo s´explicaba a partir de la teoria de Newton

OBRES:

“Tractat” / “ explicació sobre l´enteniment humá” 1748/Investigació sobre els principis de la humanitat 1852/discursos politicis 1852/ dialegs sobre la religio natural 1779.

• UN dels problemes de hume es q s´han de enforntat a la regularitat de les correlacions entre idees.

• es relacionen x forces internes,les idees son les q s´uneixen o es separen x les seves propies caracteristiques i s´uneixen seguint unes lleis d´asociacio q imposen la regularitat.

• NEGA la existencia de DEU

• Critica els principis de causalitat u busca la solucio dins de l´hime no fora. Diu q te un fonament iracional i canvia la certes x creença

• PRINCIPI DE CAUSA: PASA A - B

|

BASE IRRACIONAL

• CRITICA DE HUME

DIU Q RELACIONEM A B XQ SEMPRE HO HEM VIST AIXI PERO NO VOL DIR Q TIGUEM LA CERTEA DE QUE PASI AIXI.

Aixo vol dir que el principi de induccio no es pot afirmar o demostrar racionalment.

• Las costumbres no tiene fundaments racionals es creu q el dema segguira els patrons de ahir.

*TEORIA DEL CONEIXEMENT:

Cap realitat q les percepcions x tant abans que hi hagoi percepcions la ment esta en blanc .

PERCEPCIONS IMPRESIONS- PERCEPCIONS VIVES (+ FORÇA + ORIGINAL

(SENSACIÓ/PASIÓ/EMOCIONS)

-COMPOSTA : es pot dividir en parts.

-simple

IDEES COPIA DE LA IMPRESIÓ ES EL RECORD PERCEPCIONS

+DEBILS

CRITICA A LA METAFISICA

• MIRAR TEORIA POLITICA EMUDISME BO/DOLENT DELS SENTIMENTS 227 UTIL BO-INUTIL DOLENT

• ETICA:

• POLITICA: EN EL TRACTAT ENS DIRA Q ES UTIL, XQ AUGMENTA EL NOSTRE PODER GRACIES, A LA UNIÓ DE FOCES DISPERSES AUNGMENTA TB LA HABILITAT, EN EL REPARTIMENT DE LES FUNCIONS I DISMINUEIX EL PERILL GRACIES A LA AYUDA ENTRE TOTS.

• UTILITAT SOCIAL: FORÇA /HABILITAT/SEGURETAT

Goberna la societat El govern esta legitimat, si funciona, si es util. Si la opresió del poder es torna intolerable, insostenible.. deixem d´estar obligats a obeirlo

Xq goberna :

• El fet de tenir el poder prolongat del poder

• La posesió actual del govern

• La conquesta

• La succeció

• Les lleis positives (Fetes X els homes) (dret positu)

ETICA EMOTIVISME MORAL:

Es basa en l´observació

Observant, les accions humanes , diu q totes es basen en pasions a inclinacions naturals davant destimuls externs.

Les pasions no son ni bones ni dolentes, xq no son racionals, la unica cosa q ens mou a actuar es la recerca del plaer i fugir del dolor. Hi ha una unitat la majoria de gent el mateix com agradable i la majoria com desagradable

Valors morals qualitats x les quals l´home es sent atret x naturalesa.

4 coses q mou a l´home a actuar

allò util x la comunitat justicia, coneixement solidaritat

allò util x un mateix coneixement voluntat força, vigor corporal, frugaritat

allò agradable x comunitat educació enginyos modestia, bona conducta

allò agradable x un mateix Optimisme , alegria, bon carácter, bellesa

Freud

Cal contextualitzar ambla situació q vivia europa l´any 29,

Enteniment passiu

(preparat x rebre inform)

Essencia del objecte

Es qda qalitat

Comuns/mundi

Enteniment acitu

Diposit d´imatges

Imatge interior

De

objecte

Objectes externs

(món)