A la terra trobem tres zones climatiques: (calida,freda,temp)-A la calida trobem:Clima equotorial:Temperatura constant d'entre 24 i 25 graus. Precipitacions elevades, cada dia plujes (elevades i constants). Rius molt cabalosos. Selves equatorials (pluvisilva). La selva es un bioma fragil ja q si podem arbres, q protegeixen al sól d la pluja, se lemporta laigua cap als rius. Hia un elevat ritme d destrucio d les selves equatorials. En un km2 d selva ia + animals q en tot europa.Clima tropical: situat al votant dls tropics. Temp elevades amb poques oscilacions, entre 25 i 27graus. Les precipitacions es concentren en un moment d lañ per tant ia una estacio seca i una humida. Al sudes d asia tindriem el clima monsonc(monsó es un vent q bufa dl indic i impulsa nobolusitats cap asia, descarregant alla les pluges) Eels rius van carregats a la estacio humida i secs a la seca. La vegetacio tipica seria la sabana (herva alta y amb arbres, majoritariament arcacies) un altre tipus d vegetacio seria el bosc d galeria q es com una petita selva situada als costats dls rius on ia umitat. Clima desertic:Hgia a imp deserts a africa (namibia, sahara, o a america el d Atacama (+ sec dl mon) o els d Australia. Hia una gran oscilacio d temp. A la nit podriem estar a 0 graus i al dia a 40. La manca d umitat produeix aixó. La sorra es crea al llarg dl temps x dilatacio i contracio d les roques.

Precipitacions gairabe nules.Els rius son nuls xo es crean rierols(uadis/rambles) quan plou: vegetacio escasa, basixcament plantes suculoses. -A la temperada (es la zona on podem distingir diferents estacions d lañ) trobem: Clima oceanic: clima tipic donat a les bores dls oceans. Temperatures fredes a livern i caloroses a lestiu. Precipitacions concentrades a la primavera I la tardor. Al no ploure a lestiu els rius peteixen l'estiatge(secs). Vegetacio tipica son els boscos perennifolis, adaptats a la sequera d lestiu. Els arbres an desarrollat una gran escorça contra incendis i sequera. Els arbustos tmb son tipicsb d la vegetacio. Clima continental:se situa a linterior dls continents. Estiu curt i caloros i hivern molt fred. La seva oscilacio termica es molt amle. Las precipitacions es concentren basicament a lestiu i a livern sempre en forma d neu. Els rius son cabalosos i glaçen a livern. La vegetacio tipica son els boscos caducifolis, estepes i praderies.. Entre la zona freda i la temperada trobem el taiga (bosc acicucifoli) com els abets. La gran diferencia d temp es a la regulacio q fa el mar d les temp.-A la ferda: Clima artic: no pasa dls 10 graus en la epoca + calida i livern es pot allargar 8-9 mesos. Les precipitacions son escases i en forma d neu. La vegetacio esta composta x liquens i molsa.

El continent europeu: Europa sent un continent tan, ia una gran varietat paisagistica : Tindriem muntañes antigues i massisos, situats a loest deuropa. Son zones riques en minerals, sobretot carbo i ferro. Aquestes muntañes san nat desgastant al llarg dl temps ya q s van crear durant el mov ercinia. No superen els 300m. Despres tindriem les muntañes joves q van sorgir d la topada d la placa africana amb la euroasiatica. Son muntañes q poden arribar a superar els 4000m. Son punxegudes i amb valls profundes. Despres tindriem les planes, q la + gran seria dsd el sud d frança fins rusia.

Aquestes planes han estat formades x al.lusions (terra q an nat forman els rius) i tmb x les morrenes dipositades x les glaçeres. Una morrena es cuan el glaç fa dapisonadora baixant les montañes y forma les planures emportantse el material q troba x davant.

Clima europa: La major part deuropa esta situada a la zona temperada, x aixo es un clima poc riguros. A + arriba un corrent calid dl golf d mexic i x la disposicio d les serrelades situades horitzontalment q no frenen linfluencia q arriva fin linterior d l continent d locea q suavitza les temp.

Medi natural a cat:T una gran diversitat d relleus i climes. Cat es un pais muntaños. Els pirineus son la 1ª unitat d relleu. Estan formats x 2 serralades paraleles(pirineu axial i prepirineu) entre aquestes 2 ocupen una 3ª part d cat. El axial seria la part d + al nord, on les grans alçades i el prepirineu totes les serralades paraleles al sud d altitud + baixa. El punt mes alt seria la pica destats amb 3143m.Ian moltes valls transversals q comuniquen cat amb la resta deuropa. La vall daran es lunic lloc en el cual els rius no desenvoquen al mediterrani sino a latlantic.Els pirineus an estat una font d recursos naturals desd lantiguitat. Trobem agricultura concentrada en els mesos destiu xo en decadencia, explotacio d recursos forestals, pastures i finalment el + nou q seria lexplotacio denergia hidroelectrica i el turisme.Serralades d la costa:tenim 3 principalmen: prelitoral, q niria dsd el pirineu fins a la depresio d lebre. A mida q anem cap al sud la vegetacio es + seca. Litoral, q es molt curta i baixa. De vegades esta tant al costat dl mar q forma acantilats. Transversal, q separaria la plana d vic d la garotxa i la selva. El pic mes alt seria el puigsacalm amp 1515m.--------

-A cat tindriem 3 depres imp: Prelitoral, situada entre les serralades prelitoral i la litoral. Correspondria al valles i al penedes. Es com una zona tactonica. Es una zona amb molta industria i lineas d comunicacio importants. Litoral: estaria entre la serralada litoral i el mar. Es una plana formada x lacumulacio d material aportat x els rius. Basicament al barcelones i maresme. Central:Es un gran triangle entre els pirineus i les serralades prelitorals. Son terres + baixes q fa milers dañs formaven un gran llac. La zona + profunda correspondria a la plana d lleida.. Les zones + altes estarien + alest . Aquesta zona estaria mes orosionada degut a q els materials son mes tous., deixant grans altiplans. En aquesta depre la terra se seca degut als vents d ponent arribats sense humitat despres d passar tota la peninsula. Hiverns freds i estius calorosos. Les terres son fertils degut a un antic llac q formava la zona. La canalitzacio dls rius a pogut fer d regadiu a moltes zones, el q fa imp la agricultura.

Litoral catala: Desde el port bou fins el riu d la sènia (550km costa) cat es un pais turistic en part x la costa. Hian les costes altes i les baixes. Les altes son on les serralades toquen el mar, com la costa brava i el garraf. Les costes baixes predominen al sud d cat, com la costa daurada. La unica part baixa dl nord seria la part dl golf d roses.

Clima en cat: Per la seva latitud, cat t un clima mediterrani. Malgrat dl clima mediterrani, al ser tan muntañosa t una gran varietat d climes. A la zona d lalt pirineu trobariem el clima alpi. A les parts + baixes d la vall daran trobarem un clima atlantic o oceanic. Al interior tindriem un

clima mediterrani amb tendencia a continental. A la costa litoral i al prelitoral clima mediterrani de muntaña mitjana i baixa.

Rius a cat: Els principals rius d cat neixen als pirineus. La serra dl cadi fa d limit entre els rius nascuts al pirineu i van cap a lebre, i els q van a la mediterranea. Es e limit entre la conca occidental i la oriental. Hian rius q han travesat serralades facilitant les comunicacions entre cal litoral i interor. Els rius nescuts al pirineu tenen un cabal + important i en cambi els q neixen a la serralada prelitoral tenen un cabal + irregular i moltes vegades baixen secs a lestiu.

Les regions dins dl sist global: Una part important x estudiar aixo es l IDH (indicador dl desenvolupament huma), q esta fet a partir d 3 indicadors: Esperança d vida al neixer(demografic) Nivell d'instrucio(cultural) Renda x capita (economic).--------Las relacions mundials comencen al S15 quan europa s'espandeix i explota a altres continents amb el seu benefici. Aquest sist dexplotacio sa anat consolidant fins al punt en q tenim un mon en q uns paisos depenen dls altres. Metropoli es el nom q se li dona la pais explotador, i i les colonies son els explotats. La metropoli obten MP ma dobra…, i aporta en funcio dls seus interesos( com infraestructures). Les colonies depenen politicament, economicament i culturalment d la metropoli. Els paisos no alineats, q solen ser els q no estan ni a la banda capitalista ni socialista van buscar una via diferent x no ser explotats. Els paisos capitalistes podien ser explotats o explotadors. Hiavien 2 potencias usa(capitalisra) Urss(comunita), cau mur berlin i urss desapareix integrantse el mon en un sist. Els paisos q formen el centre dl nou mon serien USA, UE, JAPO. Hiauria una semiperiferia d paisos

dominants x aquests 3 pero tmb son explotadors d'altres.I a la periferia que correspondria als paisos pobres, sense tecno, q depenen dl centre. Els del centre guañen Treballadors no qualificats i fugida d cervells peri-Cuadres tecnics turistes… Centre-Dependencia decisions Peri-Decisions estrategiques, politica, blocs.. Centre-Ingresos, deuta. Pagament royalties Peri-Inversions capital, prestrecs, Patents. Centre-PM, Manufactures simples.. Peri-Manufactures dalt valor, serveis..

Als 60 cambia aixo, ja q antigues colonies es fan independents, pero continua la dependencia economica respecta a la antiga metropoli. Aquesta nova situacio sanomena neocolonialisme. Actualment les grans multinacionals tmb juguen un paper imp en la globalitzacio. Aquestes obren sucursals a altres paisos dl mon on tenen condicions + favorables. Les ultimes 2 decades dl s20 san considerat com las d la globalitzacio ja q les relacions politiques-economicas i culturals internacionals han esdevingut mes imp en nombre i transendencia q les q son estrictament nacionals, propies i exclusives dun pais.

Causes globalitzacio: els avenços tecnologics q afectan sobretot s la millora dl transport, xo tmb a les comunicacions. Una altra seria la mundialitzacio dls mercats i dl consum, es gralitzen pautes d consum a tot el mon, influenciat tot aixo x les comunicacions. Gracies a aquests avenços el mon sa fet peque. Una altra causa seria la nova divisio internacional dl treball q consisteix en q part dls procesos centrals sespecialitzen en un sector 3ari i els periferics 2ari. Les inversions a tot el mon poden deprndre i depenen d decidions preses a borses d diversos paisos(emergencia dun mercat mundial financer)

Interculturitat relacionada amb la globalitzacio:En les darreres decades les relacions culturals a nivell social o personal an aumentat molt. Moltes tradicions i creences q fins fa poc es feien a un lloc concret san anat estenent. Aquestes tradicions, amb el temps desapareixen o cambien. El fet d la imigracio

a introduit noves formes d pensar i viure.

Cat en el sist global: Dins daquest sist global, cat ocupa un lloc privilegiat ja q es una d les comunitats autonomas + prosperas despaña.Esp tmb. Cat malgrat cocupa una situacio periferica respecte al centre deuropa es troba en una zona d nou desenvolupament q va cap al S deuropa. Esta situada com a punt clau d la comunicacio de la peninsula i la resta deuropa. T una gran tradicio industrial, a + esta diversificada economicament amb una gran imp dl sector 3ari. + un elevat nivell dinfraestructures i equipaments. Xo t desventatges (cat): t una zona poc dinamicxa a linterior, encara es basa en sectors tradicionals(textil, agroalimentaria). La industria moderna es feble. Cat t problemes medioambientals com la contaminacio d rius, degradacio dareas urbanas o la manca d recursos idrics. Cat no arriba a la mitjana d riquesa europea pero s'acosta.

Recursos:--Renovables=son els que no sacaben(solar hidroelectrica)—No renovables=existeixen en kuantitats limitades(petroli,gas natural…)—Parcialment renovables=el seu abus el convertiria en no renovables.A partir de la revolucio industrial el consum de recursos ha crescut molt rapid.Geneeralment molt recursos provoken residus que es produeixen en el seu transport, en el seu consum , i en ella seva extraccio.La natura te una gran capacitat dabsorcio pero cuan es sobrecarga tarda mes en absorviro.Les crisis medioambientalsvan aumentan decada a decada, ha fet replantejar les relacions entre la societat i la natura,va començar en els anys 70 que es va fer la primera cimera de la terra a estocolmo.Es busca una sostenibilitat=totom te dret a creixer eoe sense fer malbe la natura.=Lecologisme sa convertit en un aopcio política.Ex.Els verds.=hi ha una cvosecuencia ecologica.

El paisatge mediterrani en perill:--Paisatge divers.—Te gran influencia del clima mediterrani.—Te un época molt marcada(estiu) en el kual la vegetacio sa adaptat.—Els canvis que ha fet el home en el paisatge fa que sigui molt difícil la regeneracio de la vegetacio.(industries,carreteres…).—Les act. Eoe han transformat el paisatge(turisme).

Impacte de la produccio i consum denergia:En els ultims anys a aumentat molt i am el decobriment del carbo, petrolii el gas natural(combustibles fosils).Els major productors de petroli son a lorient mitja,i el carbo als eua.Els paisos subdesemvolupats consumeixen 30 vegades menys que els desmvolupatsi en poblacio son 4 vegades menys.

Impacte sobre els usos del sol i desforestacio i desertificacio:Alguns paisos desmvolupats fan políticas de desforestacio a la vegada que fan la desforestacio.En canvi en els paisos de la periferia la presio es molt forta en el sarbres.En les zones arides si es fa la desforestacio, es forma la erosio del terra.En els boscos tropicals es talla mitja hectarea per segon.

Impacte sobre laigua ,aire i contaminacio:Kuan la acumulacio de residus sobrepasa de la capacitat de laira de laigua o els sols per eliminarlos, en els paisos centrals san començat a fer olitikes per tal de carregar costos de contaminacio a ki els fa.

Contaminacio atmosferica:Es la concentracio de substancies toxikes a laire durant periodes amples per afectar la salut de les persones.La destruccio de la capa dozo es a causa de la contaminacio.La destruccio de la capa dozo fa que els rajos ultravioletes entri a la terra causant danys als human.

Contaminacio de les aigues:En els paisos desmvlupats la contaminacio de les aigues son basicament de residus animals i humans, normalment provoca malalties com la colera.tmb per els productes kimiks(mercuri,fosfor…)

La agricultura i la ramaderia, depenen de les condicions fisiques, clima, humitat, composicio del sol. No a tot arreu de la terra es pot donar l'agricultura i ramaderia, es mes complicada en paisos pobres que en tecnificats, que tenen metodes per conrear en um medi mes complicat la relacio entre(no sequepone) i la natura, a donat frut a l'agricultuar. Morfología agraria: forma o aspecte que presenten el camp per tant dependra de la forma de la parcela. A europa, es tipic open field, estracte de cobnreus en camp obert, sense parets ni verdisses, s'asembla a la rotacio trienal. Ara en aquetes terres s'intenta reagrupar el territoris, que han sigut dividits, xq comporta perdua de terreny i dificultat per les makines i no permet utilitzar metodes de adob o plaguicides. El bocage es tipic a la zona atlántica d'europa, paisatges de camps tancats per arbres densos o bardisses, actualement son igual d'economics que els altres. Les bardises i parets facilitaven l'explotacio ramadera, ocupen terra fértil, humitat excesiva males herbes, cau d'animals nocius, no mecanitzaciode la feina. Policonreu: diversos conreus destinats a l'alimentacio de la familia, poc apoc sa anat mecanitzant i havandonat el policonreu. Monoconreu: nomes especialtzat en un conreu. Permet

coneixer le tecnique sper millorar el rendiment, asegurar producuions elevades i oferir qualitat al mercat. Inconvenients: mes difícil combatre cntra le plagues i quan baixa la dmnda o preu del producte no dona feina permanent i pot provocar l'erosio del sol. Agricultura i ramaderia intensives: en els llocs molt poblats on el terreny es escas i car, les propietats son petites. Es procura produir la quantitat +gran de productes en el minimespai posible. Per aconseguir gran quantitats de bona qualitat es fan servir adobs i llavors seleccionades, estudia lademanda del mercat. Podueix generalmentt fruita i verdura i la ramaderia es dedica al bestiar bobi, Agricultura i ramaderia extensives: als llocs poblats on es disposen de molta terra, la mà d'obra es escasa i cara, obtenir grans quantitats a un baix preu, s'apliquen tecniques modernes, seseleccionen les llavors de les plantes i la raça del bestiar, ajuden les makines i poca mà d'obra, produccio voluminosa, el reu es baix, i la comercialitzacio + facil. Es practica el guaret, per no fer servir adobs i per no haver de comprar pinso. Les planes de seca es dedicaran al conreu extensiu i mecanitzat de cereals, les hortes s'especialitzaran en el conreu intensiu de productes de qualitat i les antigues feixes es deixaren per a la repoblacio forestl.