Escolàstica

ELS 1RS S. DE L EDAT MITJANA

Al segle VI es privà de mantenir les restes culturals que hi havia, aleshores la cultura es trobava només en els monestirs, on els monjos traduïen i comentaven els escrits.

Renaixement Carolingi

És un canvi polític i cultural que coincideic amb el moment en que Carlemany creà una escola a palau, cosa que impulsà la difusió de la cultura. Es començaren a formar escoles a partir de la ignorància entre els monjos. Un dels monjos, Alcuí va ser encomanat per a seguir amb la tasca de culturitzar els nobles de Carlemany. I Alcuí, seguint els models d' estudi de l' antiguitat que es conservaven en els monestirs implantà les set arts lliberals:el trivium o lletres(gramàtica, retòrica i dialèctica), i el quadrivium o ciències(geometria, aritmètica, astronomia i música).

Mètodes:lectio(lectura del text i xerrada)

Disputatio(discussió, enfrontament sobre el tema, debat)

S' instuticionalitzarà el feudalisme:en el sistema feudal el senyor d una territori garantia la seguretat dels seus vessalls. Aparegué l escolàstica, que s' originà en les escoles fundades durant el renaixement carolingi. L' escolàstica és la filosofia que va créixer a partir de l' ensenyament que s' impartia en les escoles monàstiques; una filosofia cristiana que tenia com a tasca ordenar d una manera comprensible el conjunt de dogmes que els Pares de l Església ja havien elaborat. Els escolàstics estaven convençuts que ja posseïen la veritat i no tenien com a objectiu cercar-la. La veritat ja es posseïa i qualsevol hi podia accedir: era la veritat sagrada de la revelació divina.El que cercaven era fonamentar aquesta veritat i interpretar-ls mitjançant el pensament racional, es proposaven aprondir en el coneixement de les veritats de la fe per mitjà de la raó, sistematitzant els continguts de la veritat sagrada mitjançant un mètode filosòfic.També intentaven rebatre amb arguments filosòfics les objeccions que contra aquesta veritat sagrada poguéssin sorgir de la raó mateixa. Aquests objectius es van dur a la pràctica seguint el mètode de contraposar els arguments a favor i en contra d una determinada qüestió.

La qüestió dels universals

Fou un dels temes centrals de la preocupacio medieval. És la qüestió de Platí i Aristòtil sobre quina mena de realitat tenen les idees;Plató els atribuïa una existència independentment de les coses, de les quals n eren la causa;Aristòtil afirmava que les idees existien precisament en les coses mateixes, n eren la forma.en la vida quotidiana veiem els individus concrets designats pels termes abstractes o universals però no veiem aquests universals:això fa que ens plantegem en què consisteixen, quina és la seva realitat.la 1ª resposta a la qüestió dels universals correspon a la posició de caire platònic, segons la qual l universal és una essència o substància separada per l individu singular, que existeix independentment de l experiència humana.aquesta resposta s ha anomenat realisme, pq afirma l existencia real de les idees.la 2ª resposta és coneuda com el nom de conceptualisme:afirma que els universals existeixen pero com a idees abstractes dins les nostres ments..la 3ª resposta correspon a la posicio nominalista, el nominalisme afirma quw nomes existeixen les coses singulars i individuals., els universals son simples noms per desiganr la pluralitat de les coese.

L'argument ontològic

Un altre problema dels eclesiàtics era demstrar l existència de Déu. Per una banda hi ha pensadors que valoren positivament la raó i afirmen que els continguts de la fe han de ser provats reacionalment(dialèctics) i altres pensadors pernsaven que la raó shavia de subordinar totalment a la fe (antidialèctics)..respecte la 1ª opcio, es parteix de la fe però que cerca d entendre.sant anselm es conegut sobretot pel seu famos i polemic argument sobre l existencia de Deu, conegut amb el nom dargument onològic.vol demostrar l existencia de Deu, la realitat de Deu i considera q la realitat desprèn de la idea mateixa de Deu, el seu argument correspona la posicio realista pel que fa a la qüestio dels universals.raonament anselmià:vol demostar que l incredul que afirma que deu es allo + gran pensable pero en nega l existencia, comet contradiccio, el + gran pensable, a + d existir en el pensament ha d existir realment, si li manca la perfeccio de l existencia, aleshores la seva grandesa ja no es completa, ja n es el + gran.amb aquest argument ansem vol demostrar que l esser humà sense fe es insensat, pq quan afirma q deu es allo + gran pensable pero nega l existencia, s equivoca.la seva argumentacio consisteix en fer evident l existenciareal de deu.

La cristianització d Aristòtil

SANT TOMÀS

Té part del pensament d aristotil, contraposant-se a la tradicio agustiana, de caire platonic, sant tomas va expressar el pensament cristia mitjançant l adopciode la filo aristotelica, aixi l obra tomista uniex cristianisme i aristotelisme, la fe i la rao.la creacio filosofica i teologica de sant tomas es molt extensa, la seva major part d cmentaris son d aristotil.sant tomas era un cristia convençut q emprava el llenguatge i la filo aristotelics per tal d expressar la fe i les perspectives cristianes, ell cristianitzà aristotil de la mateixa manera q agusti havia cristianitzat plato.sant tomas fou innovador que trenca amb la linia agustiana q dominava en el seu temps i l incorpora al mon de la fe, no tan sols la racionalitat o l intel.lectualisme grecs, sino tambe el caire realista, concret i empiric de l obra aristotelica.

Rao i fe

La posicio de sant tomas es innovadora i harmonitzadora;pensa que moltes veritats son tractades tant per la fe com per la rao, pero tractades de manera diferent.si be el camins i els punts de partida no coincideixen, totes dues han d arribar a les mateixes conclusions.veu la rao i la fe com dos camins que tot i que estan ben diferenciats i q parteixen d llocs oposats arriben a un punt de trobada:la veritat.La teoria del coneixement tomista incorpora plenament la perspectiva aristotelica:parla de coneixement sensible(tot coneixement s inicia a apartir dels sentits) i d coenixement intel.lectual, que compta amb la gran eina mental que aristotil anomenava abstraccio.per sant tomas cal que la filo i la teologia coincideixin en les conclusions ja que totes les veritats provene de deu.la rao ofereix un sistema, un metode, pero la fe esdeve el principal criteri de veritat, quan la rao arriba a una conclusio diferent de la de la fe, la garantia i la darrera paraula les te la fe, la rai ha d haver comes un error.st tomas pensa que un conflicte real i definitiu entre fe i rao es impossible, ja q la veritat es unica i es fonamenta en deu.creu que la rao humana no te pq demostrar l existencia de deu.diferencia entre veritats teologiques naturals, que l home pot accedir mitjançant la llum de la rao natural, i les veritats teologiques revelades, accessibles mitjançant la llum de la revelacio divina.No es pot coneixer i creure al mateix temps, no es pot tenir fe i coneixement sobre una mateixa questio, ja que no es pot creure en el que esta demostrat, si hom te coneixement la fe no es possible.la fe implica un risc:una fe demostrada ja no es fe.aleshores si demostro l existencia de deu ja no hi puc creure?sant tomas considera q les veritats demostrades racionalment no son dogmes, ni tan sols una mena d introduccio als dogmes.

Proves de l' existència de Déu

Hi ha 5 vies tomistes, que son demostracions a posteriori, arguments que parteixen d observacions empiriques dels fenomens sensibles quotidians.

En totes 5 a argumenta d una manera semblant:

-es parteix d una determinada dada del mon empiric

-s aplica el principi de casualitat

-seguint la teoria aristotelica, es rebutja recorrer a un proces infinit.

• s arriba a deu com a causa de la dada empirica observada

• 1ª via:argument del motor no mogut, en el mon creat hi ha moviment.tal com afirmava aristotil, tot el q es mogut ho es per alguna cosa, hem d arribar a un esser que mou als altres sense ser mogut, el primer motor immòbil.

• 2ª:argument de la causa primera:tots els essers del mn creta tenen una causa, en son l efecte.no poden ser la causa d ells mateixos, pq aleshores hauriend haver existit abans d ells mateixos.si no podem aplicar fins a l infinit la successio de causes, arribem a una causa primera i incausada, deu.

• 3ª:argument de l esser necessari: totes les coses i esdeveniments del mon son contingents i possibles, poden ser-hi o no, son infinits.per tant la seva existencia depen d una cosa exterior a ells, d un esser necessari, deu.

• 4ª:argument de l esser perfecte:en el mo hi ha essers + o - perfectes, hi ha essers amb diversos graus de perfeccio.aquesta gradacio exigueix un terme de comparacio maxim i causant de tot un grau de perfeccio, cal un punt de rferencia perfecte per fer la comparacio, deu.

• 5ª:argument de l esser intel.ligent:tots els essers del mont carents de rao actuen perseguint unes determinades finalitats, hi ha un proposit en el seu comportament, un objectiu perseguit en la seva conducta:hi ha una teologia o finallitat en la natura.aquestes tendencies cap a finalitats determinades, en essers de capacitats limitades, revelen q han estat dictades per un esser intel.ligent i director de l univers, deu.

Decadència de l escolàstica

La navalla d Occam

Guillem d occam defensa la llibertat absoluta de deu, res no es absolutament impossible per a deu, no hi ha res que el limiti, cap essencia ni necessitat intrinseca.l objestiu de l occam es eliminar de la teologia i la filo cristianes les emprentes del racionalisme grec, de la necessitat logica.l omnipotencia i llibertat divines son inquestionables, encara que aixo comporti la destruccio de la metafisica racionalista escolasic.no hi ha llei natural eterna, cap manament no ens ve donat per la llei natural i si la voluntat de deu no es accessible racionalment, nomes la podem coneixer si la rebem per revelacio divina;l unic cami cap a deu es la fe.la critica d occam a la filo racionalista tomista es fonamenta ens dos principis:

-recurs a l experiencia:occam afirma que el coneixement consisteix en l experiencia del particular, individual i concret, no en l uiversal. Racionalment nomes podem parlar de les coses concretes de les quals tenim experiencia, ja q son les uniques q coneixem.

-principi d economia o navalla d occam:el recurs a l experiencia es complementa amb el q s ha anomenat principi d economia:estalviar l us dels conceptes abstractes innecesaris i de tots els conceptes metafisics mancats de referencia empirica.

La resposta que occam dona a la questio dels universals s anomena nominalisme i es despren dels 2 principis anteriors.els universals son nomes creacions dela ment humana per a designar una multitud d objectes concrets:son signes de les coses, noms que les substitueixen; amb molta passio ataca totes les concepcions realistes dels universals.