Escriptora nascuda a Osona, l'any 1930. Va fer de crítica literària amb atenció especial als poetes catalans, als italians i als mites grecs. Col·laborà a “Canigó”, “El Pont”, “Reduccions”, i “9 país” de Figueres, on va fer de mestre durant molts anys. Conjuntament amb el seu marit Jordi Geli, va escriure Memòries d'un pagès del segle XVIII (1978). Com a poetessa va publicar Díptic (1972) amb Núria Albó, i Kiparíssia (1980). Com a narradora guanyà el premia Josep Pla 1978 amb Les closes (1979-->[Author:SGA]).

BIBLIOGRAFIA:

- GRAN ENCICLOÈDIA CATALANA; Director: Joan Carreras i Martí ; Segona edició, any 1986. Volum 2 (Alg- Aqu) Pàg. 339

IMATGES:

Ciutat alemanya on, al 1940, els nazis crearen quatre camps de concentració. Els presoners podien ésser destinats a les cambres de gas de Birkenau, a treballar a la IG Farbenindustrie AG i a la Krupp, o a servir de material per a experiències mèdiques. Un dels caps que era a Auschwitz, era Rudolf Hess. Hi moriren assassinades unes 2.500.000 persones i de fam i de malalties unes 500.000 persones.

Capítol 1

El protagonista és a Carcòvia, justament després de 200 anys de la mort de Mozart, tocant obres seves en un concert.

Allà va sentir altres orquestres i sentí un violí que li encantà. Era una dona la que el tocava, i a l' acabar l'obra, ell li demanà l'origen d'aquest instrument i ella li respongué que no era un klotz.

L'endemà a l'Escola Superior de Música va poder admirar retrats de magnífics músics polonesos i des dels més antics fins al seu amic Wienasky. Després de fer una classe com a mestre, la dona li deixà provar el seu violí. Era perfecte, feia els sons com ell volia. Li preguntà què podia fer per comprar-li el violí, però ella no el volia vendre, aquell violí el va fer el seu oncle amb les mides exactes d'un Stradivarius. Després d'anar a un concert i a una festa, ella, li digué que li explicaria la història del violí i com en Daniel, el seu oncle, el va fer. Ell se'n moria d'interès. Després marxaren al pis d'ella a prendre un te calent. El pis era senzill, la vida a Polonia era difícil, i ella li contà que el seu fill havia anat a Israel a viure però que ella no es volia moure d'allà.

Van estar tocant una estona el piano, i a ell li semblà que ella el desitjava, però potser es va confondre. Tot i així es van fer bons amics ja que la música era una unió per a ells dos.

La va convidar a l'hotel el dia següent amb uns amics, també músics, i que ja tenien pensat per proposar-li que anés a fer una gira per Holanda amb ells per fer concerts. L'endemà, havent sopat, li oferí d'acompanyar-la a casa, però ells s'hi negà, per tant ell li pagà un taxi.

Regina i Gerda es van deixar vestits i es feren molt amigues. Regina li explicà que ell li havia fet molta impressió durant la classe.

Gerda li digué que la vida de Regina havia estat marcada pels nazis, que quasi tota la seva família era morta i li donà una fotocòpies que Regina volia que fossin per ell. Aquestes parlaven de la història del violí, hi havia molts testimonis d'aquella època. Finalment, ella cedí a anar amb ells de gira però únicament tres setmanes.

Quan eren esperant l'avió per marxar d'allà, un cop acabada la gira, ell decidí llegir, aleshores, aquelles fotocòpies i diu que mai se'n podrà oblidar, d'aquella història.

Capítol 2

En Daniel va ser quatre dies dins d'una cel·la. Després, al veure que tenia una professió (fuster), van decidir que podia treballar a l'hivernacle, ja que el general, ara volia cultivar. Millor això que treballar a la pedrera, pensava ell. S'aixecaven a dos quarts de sis, i a tres quarts de set començaven a treballar fins a les dotze. Els que treballaven a la pedrera només tenien mitja hora de descans, però els que treballaven a la casa i pel comandant, si feien bé la feina tenien una hora de descans. Després seguien treballant fins a dos quarts de set. Sopaven i al llit. Però els diumenges al matí, tots s'aixecaven més tard, ja que Sauckel, com que els dissabtes es muntava les seves festes amb prostitutes i a l'endemà estava cansat, doncs no volia sentir cap mena de soroll. Volia dormir.

Daniel enyorava l'Eva.

Van separar homes i dones amb una reixa metàl·lica perquè ja hi havia hagut algun presoner que va tenir contactes amb alguna presonera.

Un dia va veure per la seva habitació tres pomes rodant per terra, i ell va anar corrents a agafar-ne una, però els comandants jugaven a treure-li, per fer-lo quedar malament, però a ell no li pesava l'orgull ja que per davant anava la fam, i la va seguir fins aconseguir-la.

Aquella nit tingué un somni. Ell era a la fusteria; feia olor de fusta, vernís, cola... també feia olor del dinar que preparava sa mare a dalt a la cuina. Havia de construir una viola. Tenia les peces tallades, tal i com el seu pare li havia ensenyat. Tot brillava molt. La viola era perfecta, però l'ànima que li havia de posar era massa curta i ho havia de repetir tot...

Aleshores es despertà. La viola s'havia quedat sense ànima i li semblà un mal averany.

Van venir nous obrers per cobrir les baixes (naturalment, les baixes eren morts). Un dels obrers que anar a la seva cambra el coneixia. Era el mecànic del mateix carrer, quasi com un amic. Es deia Freund. Ell li digué que Eva estava molt bé.

La nit següent també xerraren, i li explicà que la Regina (la seva neboda petita) s'havia salvat, ja que un oficial alemany va treure a ple de nens del ghetto d'amagat en caixes de roba; i que era casa d'un músic client d'ell. Era en Rudi. L'havien fet passar per la seva neboda i com que era un ari pur, doncs ella ara també ho era.

Capítol 3

L'hivernacle ja estava acabat. En Daniel estava amoïnat perquè l'havien de destinar; és a dir, que podria ser que tornés al taller de fusteria o que l'enviessin a un lloc de treball més dur.

Daniel era a la feina quan de sobte notà que algú li posava la mà a l'esquena. Era un dels vigilants, i li digué que havia d'anar a casa del comandant. Es va quedar molt preocupat i va anar-hi a corre cuita. Havia de preparar un petit desperfecte d'una porta. Mentre ho arreglava, va sentir un crit del comandant. S'havia trencat un dels violins del concert i estava molt desafinat. Daniel va afirmar-li que podia reparar el violí. Aleshores el comandant ordenà que en Daniel reparés el violí per l'endemà. Així que uns dels guàrdies se'l va endur al taller perquè treballes durant tota la nit en el violí.

Després de fer una feina molt delicada, va arreglar el violí. Se sentia molt bé, havia tornat a fer la seva feina, la de violer. Havia d'esperar unes quatre hores, ja que la cola s'havia d'assecar. Tenia gana, no havia sopat. Sort que tenia dins la butxaca un crostó de pa del matí que s'havia guardat. Tot això mentre el vigilant dormia. Aquest duia una estrella verda, que era la de lladre o presoner. Els comandants no es volien embrutar les mans fent les feines; només supervisaven. Després es va posar a dormir al terra, però no ho va aconseguir. L'endemà presentà la seva reparació, i el comandant va quedar molt satisfet. Però Daniel no se'n recordà de dir-li que no era definitiu, ja que ho havia fet amb uns mitjans molt escassos.

Al dia següent, era dijous, i li tocava menjar sopa aigualida de naps i patates amb pell.

En Fraud duia notícies bones, però en Daniel no les va voler saber perquè sabia que eren dolentes. Amb la son que tenia no volia desvetllar-se amb males noticies i volia dormir.

A l'endemà li digué que ara ja volia saber aquelles notícies, i ell li explicà. Havien segrestat a quatre presos per fer experiments amb ells. L'experiment tractava de ficar als presos dins d'una banyera a quatre graus de temperatura fins que perdessin el coneixement. Els presos que no morien (que eren pocs), els posaven entre dues dones nues, fins que s'escalfessin.

L'excusa per poder-ho fer era que ho feien per aplicar-ho als aviadors alemanys que queien al mar Bàltic.

Els molt assassins explicaven això tot rient. En Daniel tornà a veure al seu company, ja que fou segrestat per fer l'experiment.

Capítol 4

El comandant manà que en Daniel li fes un violí perfecte, com un Stradivarius. Li van oferir un munt d'eines perquè escollís les més adients i necessàries.

Tenia totalment prohibit fer cap tipus de pregunta sobre el violí a ningú. El violí era pel lager.

Ja havia encolat dues peces que formen la tapa harmònica del violí.

Quan acabés el violí, seria destinat a la nau d'una sucursal de la I.G Farbem (que exploten la mà esclava).

De vegades Sauckel li feia visites al taller. Una d'aquestes visites va `portar la mort a un suposat sabotejador. Dos acompanyants del comandant van arrossegar a fora un pres delator. En Daniel no el tornà a veure mai més.

S'adonà de que el temps estava canviant; havia arribat la primavera.

El treball amb el violí era molt delicat, i anava avançant mica en mica. Ara estava treballant amb els ribots. S'obrí la porta del taller de cop, i ell va reconèixer la veu de Sauckel i la de Rascher. Sauckel, tenia curiositat per saber com anava la feina, i li ho preguntà. Daniel respongué que anava bé, sense cap problema. No sabia com reaccionarien, però no li van fer res. Tots dos, Sauckel i Rascher, estaven satisfets de la seva feina, i van quedar-se una estona veient com l'home treballava. Però a ell no li feia gens de gràcia. Fins que no van marxar no va estar més tranquil.

Mentre treballava va veure com dos kapos ficaven un pres dins d'una de les cel·les fosques.

Capítol 5

Arribà un nou kapo, que era més venal amb els presos, li donà pomada per les mans.

Aquell dia hi havia revisió general dels presos. Els jührers anomenaven aquesta revisió “neteja de primavera” on classificaven els presos en VÀLIDS o NO VÀLIDS. En Daniel sortí bé d'aquesta revisió. Els que no eren aptes per a treballar no el portaven a cap altre lager, sinó que els mataven. Després d'això, es notava que hi havia menys presos, però les llistes eren refetes, esperant que nous dissortats vinguessin al camp.

Encara li feien mal els genolls de les trenta flexions que va haver de fer per a la revisió, en canvi, tenia les mans llises gràcies a la pomada.

Encara estava fent el violí. Havia acabat el mànec, també havia afegit la barra harmònica, etc. Ho havia deixat tot més o menys preparat per encolar-les.

No volia pensar en la cruel revisió del dia anterior, així que pensava en la seva neboda, que feia temps que no sabia res d'ella.

Bronislaw li va explicar a Daniel que Sauckel estava molt interessat en el violí. S'havia jugat una caixa de vi de Borgonya amb el metge. Si en Daniel acabava el violí en un termini i sonava bé, Rascher li pagaria a Sauckel la caixa de vins, però si era al revés, Sauckel li hauria de cedir el cos de Daniel a Rascher per fer experiments; era un home fort i li aniria bé.

Capítol 6

Daniel no entenia del tot les paraules de Bronislaw, i no parava de donar-hi voltes. Tenia molta por, ja que ningú li havia de dir quin dia acabava el termini per fer el violí. Volia cridar per por a la mort. Però les paraules de Bronislaw el tranquil·litzaren. Després se'n va anar amb l'orquestra a fer dits.

Mentre treballava, en Daniel, va entrar un kapo que mai havia vist i el va fer baixar corrents al taller de roba. Allà hi havia un munt de roba de la gent que ja havia mort, amb la qual en farien pasta de paper. També hi havia dos companys més. Un sastre els va prendre les mides perquè els hi faria un vestit nou. Cap dels tres presos entenia res. A l'endemà els van fer posar les sabates i els vestits nous. De sobte es va presentar al taller un dels Unterstsumfürers amb una noia SS (molt robusta, maca de veure). Tot seguit els van maquillar. La finalitat de tot allò era fer unes fotografies per fer propaganda dels camps de concentració i que la gent es pensés que estaven molt bé allà. Volien que els presos somriguessin, però a Daniel li costà molt. No era una cosa per riure. Després de la sessió fotogràfica els van fer desvestir i vestir-se amb aquelles robes que duien sempre. Els homes es reien d'ells, i Daniel es moria de ràbia. Era l'hora de dinar. Però abans va revisar les mides del violí; que fossin exactes. Mentre dinava, feia memòria de les meravelloses teques que li feia la mare. De cop sentí una mà amiga a l'esquena. Era el professor, ara forner, que li donava una llesca de pa d'amagat.

Tot seguit van ser dirigits a la fàbrica, allà els van oferir una prima de diners per comprar menjar a la cantina.

Constantment pensava en les seves tres noies: la mare, l'Eva (encara que ara ja no hi pensava tant) i la Regina.

Capítol 7

El violinista tocava el tema lent i ritmat de la melodia. VA triar una versió d'Hubert Léonard de l'obra La Follia d'Arcangelo Corelli. Mentre tocava, tots els oients mantenien un silenci absolut. Quan acabà el concert sentí com uns quants d'ells aplaudien, fins i tot el comandant. Aquest mirà a Rascher amb ironia, tot satisfet. Gràcies al concert i al violí, cap dels dos aniria a la pedrera. Aleshores el comandant digué a la gent que tots dos es mereixien una paga, així que els convidats començaren a tirar monedes a l'estoig del violí. Un dels convidats no havia tirat cap moneda; duia un uniforme de la Wermacht (fàbrica de guerra) i possiblement era un músic reconegut. Aquest s'acostà a Bronislaw i li donà un billet dels grans. En sortir, acordaren que es repartirien els diners entre tots tres músics. En obrir el bitllet veié que a dins hi havia un paper que deia “Et trauré d'aquí” .

Bronislaw, era a casa seva, fora del camp. Havien passat molts anys (ja tenia el cabell blanc) i era un músic molt important, extraordinari; els seus concerts eren molt celebrats. Era interpretant La Follia i aleshores se'n recordà de Daniel. No sabia res d'ell des de que marxà.

Daniel no va poder marxar del camp, s'hagué de quedar allà quan Bornislaw va marxar.

Al acabar aquell concert, el comandant felicità a Daniel pel seu treball amb el violí. Com a recompensa i oferí un plat de menjar. Ell esperava que el comandant l'indultés de les mans de Rascher, però al següent dia, un kapo el anà a buscar a ell i a un altre fuster perquè s'havien de descarregar unes caixes d'una camioneta. Era plena de plantes. I entre caixa i caixa que anava traient, veié una caixa de vi de Borgonya! Havia guanyat Daniel l'aposta. Era dins el termini. Aleshores se'n recordà dels últims dies que Bronislaw anava a la fusteria a ajudar-lo per així, poder guanyar.

Capítol 8

Bronislaw era a casa. Creia que tot havia estat perfecte: el dinar d'homenatge a la gent que havia estat als camps, la medalla d'or... Però tot i així, notà diverses absències.

Quan s'acabà l'homenatge, anà cap a casa i a l'obri la porta, l'acolliren aplaudiments d'un grup reduït de gent. Entre aquesta hi havia un grup molt conegut, la Gerda, en Virgili i en Climent; el Trio Mitilene. També hi havia la directora del conservatori i una dona d'ulls clars.

Se sentí un violí, i Bronislaw endevinà de seguida que aquell violí era el d'en Daniel, i l'estava tocant aquella dona desconeguda. En acabar, s'acostà cap a Bronislaw i li preguntà si reconeixia el violí. Ella era la filla d'en Daniel, la Regina. Bronislaw es quedà bocabadat. En Daniel li havia parlat d'una neboda, però no pas d'una filla. Aleshores ell li preguntà: “ Va sobreviure en Daniel?” Ella li respongué dolçament que sí que havia sobreviscut, però que va morir força jove, quan ella tenia 17 anys.

Era legalment la seva filla perquè en Daniel i l'Eva l'havien adoptada quan ell sortí de l'hospital.

El violí havia estat comprat en una revenda dels béns de l'excomandant. Sauckel fou jutjat i penjat. Rascher s'havia suïcidat.

Bronislaw es preguntava si tornar-hi a veure Regina, ja que ella ara marxava de gira per Holanda i després retornaria al seu país, Polònia.

En part ell era feliç, perquè li havien tornat el violí a Daniel, i potser també la pau, perquè se'n sentia culpable d'haver-lo deixata allà al camp.

Una de les coses que el va fer tirar endavant, a en Bronislaw, fou la seva dona, la Ingrid i la seva filla.

L'Eva havia estat esterilitzada al camp i de vegades encara li feia mal. En Daniel podia parlar de les seves experiències allà, però Eva no. Ho va passar molt malament ja que la van operar de manera molt cruel.

MOTS CATALANS

• Aiguacuit cola animal constituïda per gelatina impura, utilitzada com adhesiu

• Averany pronòstic

• Encenalls Cadascun dels trossos prims de fusta que es fan quan hom la treballa amb el ribot o una eina semblant i que surten enrotllats en espiral.

• Filatejar tallar en filets

• Gúbia Enformador de tall en forma de mitja canya.

• Luthier Fabricant d'instruments musicals de corda.

• Ribot Eina de fuster que serveix per a rebaixar, allisar, etc., les peces de fusta. Hom l'anomena també plana

• Serra de vogir

• Tapa harmònica

• Tascó peça de fusta que serveix per esberlar fusta per a fer forta una cosa dins d'una altra introduint-la en un insterstici, etc.

• Virió energia

MOTS ALEMANYS

• Bledehunde gos estúpid

• Dreiflüsselager Camp dels Tres Rius

• Herr Senyor

• Kapos Presos que gaudien de certs privilegis i que ocupaven càrrecs subalterns en els camps de concentració.

• Lager Camp de concentració

• Obertumführers Grau de comandament en la jerarquia de les SS

• Reichführer Cap superior de les SS

• Schnell De pressa

• Schweight Calleu

• Smörgasbord Entremès tradicional

• Still Silenci

• Strumbannführer Grau de comandament superior en la jerarquia de les SS.

• Untermenschen Subhomes.

• Untertstumführer Grau de comandament inferior en la jerarquia de les SS.

MOTS HEBREUS

• Bar-mitzvah Acte religiós de la fe que el infants realitzen als dotze anys.

• Bosh Hashananh Any nou jueu, que se celebra el mes de setembre.

• Gehenna Infern

• Goi/goim Cristians, no jueus.

• Ghetto Barri on s'obligava a viure als jueus en les ciutats del centre d'Europa.

• Haròset Pasta feta amb fruites, espècies, vi i farina de matzah. Es menja en el sopar de pasqua.

• Jahvé Nom hebreu de Déu.

• Jiddish Llengua dels jueus del centre d'Europa.

• Kaser Pur

• Matzah Pa sense llevat.

• Progroms Atacs contra els jueus.

• Saharit Pregàries jueves resades a la matinada.

• Sciolet terrina d'arròs.

• Selihot Himne penitenciari.

• Sinagoga Nom del lloc on els jueus realitzen els actes religiosos.

• Talèd Mantell de la pregària amb el qual els jueus es cobreixen el cap.

• Yom kippur dejuni i expiració, dia del perdó.