DRET PENAL

Lliçó 1. - Introducció ( I )

• Introducció. Concepte de Dret Penal.

Def: Es el conjunt de normes juridico-positives, reguladores de la potestat punitiva de l'Estat que per a tutelar determinats valors i interessos amb rellevancia constitucional; definixen uns fets com a delictes y associen a la seua realització la imposició com a conseqüències jurídiques de penes i/o mesures de seguretat.

Sentit objectiu del Dret Penal. Normes integrades en un corp legal (CP) que formen part de l'ordenament jurídic.

> Es dret: Representa un sistema formal i pacific de resolució de conflictes que es poden plantejar en una societat.

> Es part de l'ordenament jurídic: Dret positiu. D'obligat compliment i s'exigeix de manera coactiva. La norma penal conté una amenaça de pena davant del seu incompliment. No depén del convenciment del ciudatà.

> Es drte públic: Relacions antre l'Estat.

En sentit subjectiu: Perspectiva d'allò que es deriva de la norma com a facultat primitiva de l'Estat. IUS PUNIENDI. Capacitat restringida a uns limits constitucionals.

Funció del dret penal:No es pot concebre una prohibició de dur a terme una conducta si darrere no hi ha quelcom a protegir. Interessos protegits per l'ordenament passen a ser bèns jurídics. No delictes informals.

Béns amb rellevancia constitucional.Conductes punibles: El legislador les ha de triar com les que considere negadores dels béns jurídics han de ser objecte que prohibició. Necessitat de catalogar les conductes; DELICTES (Fet humà antijuridic, culpable i punible).

Conseqüència jurídica: PENA

Delicte - Pena

Estat perillós - Mesura de seguretat ( Art. 6.1 CP ) S'atribuix a una persona sobre la qual es pot fer un pronostic de perillositat; existix probabilitat de delinqüéncia futura. També un perill d'abús.

1933 -> Llei de “Vagos y maleantes”

1978 -> Desapareixen les mesures de seguretat pre-delictuals.

1995 -> (Creació dùn nou Codi Penal) Introdueix l'exigencia d'haber comés un fet delictiu. Art. 6

Arts. 20.1, 20.2, 20.3 CP

• Estructura de les normes penals: Proposicions completes i incompletes.

Enunciat legal: Conjunt de signes amb significat.

Prescripció: A dur a terme determinades conductes o no dur-les. Tracta dìncidir en el comportament. Funció comunicativa.

De vegades es presenta de manera aceptiva, declarativa, en la qual hi ha un missatge.

Ex. Art. 138 CP: “Aquell que mate a una altra persona serà castigat amb presó de 10 a 15 anys”

Judici normatiu explícit: Obliga al judge a soncionar amb una pena de presó de 15 anys al homicida. ---> Norma secundiaria.

Judici normatiu implicit: No és directament explicatiu.Va dirigit al ciudatà indirectament. (“Està prihibit matar”) ---> Norma primaria

a) Prohibició d'actuar (actius) Ex: Art. 138 CP

Comportaments

b) Obligació d'actuar (pasius o omissius) Ex: Art. 195 CP

La norma penal estructura interna.

1. Preveu la imposició d'una sanció davant la verificació del seu presupost en la realitat.

---> Si.................aleshores.............

2. En tota norma penal es posible distingir un presupost y una conseqüència jurídica. El presupost ve donat per un fet delictiu, y la conseqüència per una pena.

---> Presupost --------- Conseqüència jurídica.

3. Una norma penal por aparéixer de forma fragmentada.

Art 237. Robatori amb força en les coses.

Art 238. Forma més detallada dèxplicar qué és robatori (ex. Ús de claus falses)

Art 239. Concretitza lùs de claus i que enten per elles.

Son necesaris tres articles per a detallar el robatori amb força en les coses.

Art 240. Conseqüència jurídica.

4. Casos extrems de fragmentació.

Art. 333. Aquell que alliberara especies de flora o fauna no autóctona amb perjudici de l'equilibri econòmic....

Art. 333 --> Alliberar + perjudici + [ Infracció]; pena

(Legislació penal en blanc) [Normativa administrativa de flora i fauna]

La norma penal es completa, per a trobar una norma penal molt completa hi ha que anar al llibre 1º del CP; les característiques comunes dels delictes.

• Funcions de la norma penal: Valoració i determinació

El fí últim de la norma penal es el fi últim del dret penal comú.

> Aspecte ..................

> Aspece imperatiu.

Teoría de la doble funció de la norma penal. E. Mezger.

Antijuridicitat -- Valoració: General-> Norma objectiva de valoració.

Culpabilitat - Determinació: Concret -> Norma subjectiva de determinació.

Teoría de la doble funció de la norma penal. 1920. Alemanya. E.Mezger.

Per una banda complix una FUNCIÓ VALORATIVA perque quan el legislador selecciona determinades conductes com a punibles i prohibix la seua realització bais amenaça de pena, directament està valorant.

Valora positivament el manteniment de coses, bèns i situacions.

Valora negativament aquells atacs que poden negar els bèns.

Des d'aquest punt la norma penal es entessa com una norma objectiva de valoració perque es expressió de la voluntat general. Per tant les valoracions són generals en la mesura que valoren cosas generals i protegixen els valors comuns.

Es deriva una directiva de conducta adreçada al ciudatà, per tant també complix una funció de determinació de conductes, i ha de ser entessa com una norma subjectiva de determinació. Que obliga al ciudatà concret a dur a terme una determinada conducta.

> La norma penal utilitza el mecanisme de motivació.

Procés de naturalesa psicológica a través del qual el ciudatà avanç d'actuar pondera els motius o contramotius que acompanyen la seua conducta; amba la fi d'actuar o no.

La norma penal pel fet de contindre pena, constitueis el principal contramotiu.

• La naturalesa autónoma o accesoria del Dret Penal.

1.- Binding -> 1872. Les normes i la seua contravenció. (Infracció) Defensa el carácter exclusivament sancionatori del Dret penal. Naturalesa accesoria; sanciona normes de Dret públic.

1.2 - Mayer -> 1915. Infracció de les normes culturals. Naturalesa accesoria.

2.- Grispigni -> 1950. Carácter no esclusiu però si primordialment sancionatori.Introduix la posibilitat de que la norma penal incorpore valors propis. Reforç a la infracció de preceptes civils.

3.- Maurach -> Afirma que el Dret penal és relativament depenent en l'establiment dels seus presupostos però autónom en la determinació de les seues conseqüències jurídiques.

Lliçó 2.- Introducció (II )

• Dret penal com a sistema de control social i formalitzat.

Es destaca d'aquesta part lìmportancia de formulació de les normes penals, ya que son de carácter formal, objectiu i homogéni, de forma que tenint en compte que existixen altres tipus de controls de les conductes social, el Dret penal donaría més força al principi de legalitat i, per tant, al tractar-se de normes escrites, tothóm pot informar-se de les conseqüències dels seus actes, en canvi, en el cas de no tindre aquest sistema es desconeixerien.

• La pena: funció, fins i fonament.

Partint de les teoríes de Plató:

Passat: Fet delictiu -> Pena (Retribució)

Futur: Fet delictiu <- Pena -> Prevenció (Comunitat i Subjecte)

Partint de les teories de Hobbes: (1651. Leviatán)

Pena: Aquella sanció consistent en la privació d'un ben jurídic per part de la instancia legalment establerta i d'acord amb un procediment legalment establert a aquell que és el responsable de la infracció d'una norma penal i causa d'aquesta infracció.

• Moment de la intervenció penal: Dret penal retribudor i Dret penal preventiu.

Teoríes RETRIBUCIONISTES o ABSOLUTES:

a) Fonament moral de la pena. KANT:

L'home es un fí en ell mateix per tant no pot ser utilitzat com a instrument. Dignitat.

La llei penal (imperatiu categóric): S'ha de fer justicia al marge de l'utilitat. Caràcter absolut.

Proposa: Llei del Talió. (Proporció entre resposta i delicte)

b) Fonamentació jurídica. HEGEL:

La pena s'explica per l'exigencia de reafirmació d'allò que s'ha violat amb el delicte.

. d = - D

. p = - d = -[-D]= +D

Crítiques:

• És legítima la pena per damunt de tot.

• La idea de proporsionalitat.

Teoríes RELATIVES o PREVENCIONISTES: (Futur) BENTHAM.

Partix de la idea de prospectiva. Utilitat de la pena. Instrument útil per a la societat.

> “El objeto de la pena es evitar delitos semejantes”

Existixen diferents maneres d'entendre la prevenció:

Individu: Prevenció especial.

Societat: Prevenció general. L'efecte disuasori per a la comissió futura de delictes que la pena exercix sobre el conjunt de la societat. Dos mecanismes:

a) Intimidació

b) Educació

Lliçó 3.- Introducció (III)

• Constitució i Dret penal.

La CE resulta rellevant per a seleccionar quins són els bens a tutelar a través del Dret penal.

a) Aquesta rellevància es pot articular com:

Referència explícita en la CE a la tutela penal d'un bé. (ex. Art 45 i 46 CE: Sancions penals)

Aquells valors que es troben proclamats a la CE com a drets fonamentals de la persona també reben protecció penal. (Ex. Vida, honor...)

Drets de titularitat supraindividual o col·lectiva. (Ex. Art 9.2 CE: Obligació de l'estat per a que el ciudatà mantinga els valors socials.)

b) La CE com a norma valoradora per excel·lència.

Constituix una expressió concentrada del concepte de dret que es mantinga en un determinat estat. Les vaolracions de les normes penals s'han de passar en relació amb les valoracions generals que té la CE al seu cim.

c) Referències expresses a les conseqüències juridico-penals a la CE.

Ex. Pena de mort, art. 15. Arts: 25.2 (penes privatives de llibertat) 25.3 (prohibició a la administració d'imposar penes o sancions privatives de llibertat) 62 (prohibició d'indults generals).

d) La CE conté un marc de la política criminal.(Aquella part de la política general d'un estat que es preocupa de la delinqüència i de la seua prevenció).

e) La CE conté també aquells principis que limiten la potestad punitiva de l'estat. (Ex. Art 25 CE)

• Relació amb altres branques del Dret: especial referència al Dret administratiu sancionador.

Dret administratiu sancionador: Dret saancionador de l'Estat; nivell secundari al penal. (Ex. 25.1 i 25.3 CE)

Existix un conflicte sobre si la potestat sancionadora de l'Estat es directa o delegada, i pareix que una majorís es decanta per delegada ja que es provisional i per raons pràctiques.

Manifestació de la delegació:

Es tracta d'una potestat sancionadora judicialment revisable.

Primacía de la funció jurisdiccional sobre l'exercici de la capacitat sancionadora per part de l'administració. Reflectida en:

a) VIS ATRACTIVA DE LA JURISDICCIÓ. L'istructor del procediment administratiu s'ha de incloure quan sapiga que pertany a un altre órgan jurisdiccional competent.

b) L'ADMINISTRACIÓ S'HA DE SOTMETRE a allò que hagen establit els tribunals respecte als fets provats dels penals. (ex. STC 77/1983)

Relacions entre l'infracció penal i l'administrativa.

El TC ha declarat que regix el principi NON BIS IN IDEM. Prohibició de duplicitat de sancions.

Per a que això ocurrisca, s'ha de produir identitat entre:

• Subjecte

• Fet

• Fonament

Si existix diferencia entre alguna d'aquestes premises, no es donaria el “non bis in idem”. Pot ser que existixen diverses concurrencies de normes, i de distint tipus:

Disposició penal <--> disposició penal

Disposició Administrativa <--> disposició administrativa

Disposició penal <--> disposició administrativa

En el cas del fonament dins del principi “non bis in idem” per a la concurrencia d'ambits penals i administratius existixen 3 posibilitats:

Fonament distint: Tª de la diferenciació qualitativa. Doble sanció.

Mateix fonament: Diferenciació quantitativa (de gravetat). Una sanció.

Segons l'actuació de l'administració:

3.1 Heterotutela: Defensa els interessos generals imposant sancions administratives. (Mateix fonament) Una sanció.

3.2 Autotutela: La administració actúa en la defensa dels seus propis interessos, amb sancions disciplinaries. (Fonament distint) Doble sanció.

El TC es pronuncía sobre el tema i extablix: En els casos que es dona una relació de subjecció especial entre la administració i el subjecte, es posible la doble sanció. Supremacía especial de l'administració. (Ex. Funcionaris)

• Evolució del Dret penal espanyol.

(No entra per a examen). Sols cal destacar el codi penal anterior com “CPTR'73”: Codi Penal Text Refòs de 1973.

L'actual codi penal va entrar en vigor en 1995, amb certs cambis per a aproximar-se més a la Constitució. Va tindre una “vacatio legis” de 6 messos.

• L'anomenat “Dret internacional penal”.

(Consultar anexe 1)

3ª fase: Aparició del Tribunal Penal Internacional.(TPI) Naix amb l'Estaut de Roma de 17.7.1988, l'han ratificat 105 estats. Seu: La Haja. Sèstablix la necesitat de 60 estats firmant per a començar, entra en vigor el 1.7.2002

També apunta al seu estatut (art. 11.1) que serà per als crims comessos després de l'entrada en vigor.

Competencia del TPI:

• Genocidi

• Crims de lesa humanitat

• Crims de guerra

• Crims d'agressió

Assamblea: Dues normes complementaries:

• Elements del crim

• Regles de procediment i prova. (llei d'enjudiciament criminal)

El TPI actua per el principi de complementarietat, ja que si estatalment ja existix un procés obert, no actua. Està forma per 18 membres.

Causes obertes:

Fets en la República Democràtica del Congo en 2004. (Diverses forces paramilitars alisten menors a la guerra) Arrest de T. Rubanga.

Huganda. Exercit de la Resistencia del Señor.

República Centro-Africana.

Cas Darfur. Sudà. (L'unica causa oberta per iniciativa de la ONU, la resta habien solicitat l'intervenció)

Tribunals Penals Internacionalitzats, que actúen amb l'ajud de la ONU a diversos estats. (Estatals)

Cas de Sierra Leona. Charles Taylor. 2003.

Cambres especials o extraordinaries de Cambotja. On es coneix dels fets dels Khmers Rojos del régim de Pol Pot.

En projecte es troba: Líban, el president del país.

Lliçó 4.- El poder punitiu (I)

• Principi de legalitat: Significat material i formal.

Principi de legalitat: Es la síntesi de l'Estat de Dret. Obeix la primacía de la llei com a expressió de la voluntat general i naix com a repressió del poder sobirà absolut. Aquest principi cristalitza també com un superpoder del legislatiu.

Es sustenta en dos aspectes:

Formal: Toto delicte va recogit en una llei. Recidix en l'idea de la llei com element escrit.

Sustancial o material:Es tracta de coneixer que es delicte de forma previa i certa. I es sustenta a la seua vegada en:

a) Aplicació irretroactiva.

b) La llei complisca el manament de determinació.

Fener Bach:

Ppi de legalitat criminal: Nullum crimen sine lege. (Art 1.1 CP)

Ppi de legalitat penal: Nulla poena sine lege.(Art 2.1 CP)

Ppi de legalitat jurisdiccional: Nemo tamnetur nisi per legale iudicium. (Art 3.1 CP)

Ppi de legalitat en l'execució: “Ningú complira una pena si no es d'accord amb allò que es determina” (Art. 3.2 CP)

El TC es pronuncia sobre aquesta part en: STC 127/1990.

• La reserva de llei. Les lleis penals en blanc.

La reserva de llei compta amb tres parts:

Substancial: Disposada per la CE.

Absoluta: No deixa espai a l'executiu.

General: Afecta a tota la materia.

Les lleis penals tenen el rang de:

Llei orgànica. Art. 81.1 CE

Llei ordinaria. (Ex. Cas de la pena de multa)

Al existir una necesitat de legitimació de les normes penal que no es troben elevades al caràcter de orgàniques, es crea la “Llei de cambis” (1979) per a que tinguen aquest grau.

Lleis penals en blanc: (Anexe 2)

Remissió en cadena: Es produix quan la disposició a la qual ens remet la Lpb, conté a la vegada una nova remisssió. Ex: Llei de repressió del contraband -> Art. 2.1d; remet a l'article 1.7 de la mateixa llei. Aquest remet a altres disposicions sense caràcter penal i de rang distint.

STC 127/ 1990:

Necessari que la Lpb incorpore una remissió expressa a les disposicions de caràcter no penal.

Necesari que en la Lpb quede contingut el nucli essencial de la prohibició.

La remissió ha de estar justificada per raons del bé juridic protegit.

Propostes encaminades a l'ús d'aquestes Lpb de forma respetuosa: “Clàusula de remissió inversa” (La disposició de complement susceptible d'integrar una Lpb hauría d'incorporar una clàusula de remissió, en la qual s'apuntarà que infringint-se oer el ciudatà s'estaría cometent un delicte.)

• L'analogía i el paper d'altres fonts del Dret penal.

Paper d'altres fonts

STC: Que declaren inconstitucional una llei. Poder legislatiu negatiu. Art 164.1 CE: Efectes erga omnes. Font formal i directa, encara que, de caràcter negatiu del dret penal.

Normes internacionals: D'accord amb el que disposen els art 94, 96 CP, no comporten un sistema estatal de fonts, l'Estat s'obliga a traslladar al DP (intern) els accords internacionals. També poden fer-ho indirectament, a través de la integració en una Lpb, ja que constituixen disposicions de complement vàlides. (Art 371.1 CP)

Costum: “En el Dret penal no hi ha llacunes” S'accepten les “secundum legem” com a funció subsidiaria i paper interpretatiu. Art 20.7 CP

[Analogía i manament de taxativitat: Anexe 3]

• Principi non bis in idem. El concurs aparent de lleis penals. [Anexe 4]

Lliçó 5.- El poder punitiu (II) [Anexe 5]

• Vigència temporal de la llei penal.

• Vigència espacial de la llei penal. Extradició.

• Vigència personal de la llei penal: inviolabilitats i immunitats.