FISCAL I

Tema 1

1. L'activitat financera. El dret financer i la hisenda pública.

L'activitat financera és l'activitat que desenvolupa l'estat i altres ents públics per la realització de les despeses relacionades amb les funcions encomanades i tanmateix per l'obtenció dels ingressos per fer front aquestes despeses.

La hisenda pública pot definir.se en tres sentits:

- un sentit subjectiu en que s'interpreta com l'estat i altres ents públics que porten a terme l'activitat financera.

- un sentit objectiu, com a patrimoni públic que és el conjunt de drets i obligacions de titularitat estatal o bé d'altres ents públics.

- un sentit funcional, com a concepte d'activitat financera.

El dret financer és aquella branca del dret que regula l'activitat financera. Conjunt de normes i principis jurídics que regulan tot el procediment d'obtenir ingressos i fer front a les despeses. (Act. Financera). Es classifiquen en:

- Dret tributari, com la part del dret financer que regula l'establiment i la recaptació dels tributs (Ingressos).

- Dret presupostari, com la part del dret financer que regula l'institut del presupost (regulen les Despeses).

2. Dret tributari. Concepte. (Apartat anterior)

3. Dels Tributs.

a) Concepte.

Tribut és un ingrés públic, de dret públic i ordinari obtingut per un ent públic titular d'un dret de crèdit enfront del contibuent com a consequència de l'aplicació de la llei a un fet indicatiu de capacitat econòmica i que en cap cas constitueix una sanció d'un acte il.lícit.

b) Característiques.

1. Ingrés públic. Quantitat de diners que pugui obtenir l'estat o altre ent públic i que va destinat a finançar despesa pública.

2. Ingrés de dret públic. Règim jurídic que regulen les relacions entre els particulars i els ents públics (llogaters i ajuntaments.)

3. Ingrés ordinari. Tipo d'ingrés que s'obté regular en el temps.

4. El tribut grava normalment una determinada manifestació de capacitat econòmica. És necessari que per part del ciutadà s'hagi manifestat un determinat nivell de riquesa, de capacitat econòmica. (IVA)

5. El tribut consisteix en un recurs monetari malgrat que a vegades pot consistir en l'entrega de béns de naturalesa no dinerària. Excepte en els Impostos de renda, sobre el patrimoni i sobre les successions no s'admetran béns que no siguin líquids ja que amb el líquid es fa front les despeses llevat aquests casos que estan registrats en el patrimoni històric espanyol.

6. No constitueix sanció acte il.lícit.

7. El tribut no pot tenir mai caràcter confiscatori (expropiació forçosa).

8. El tribut no només obliga a les persones de nacionalitat espanyola sino que també afecta a les persones de nacionalitat extranjera que tinguin relacions econòmiques o interesos patrimonials a l'estat espanyol. (Criteri territorial).

9. Té com a finalitat esencial el possibilitar el finançament de despesa pública encara que també pot satisfer altres objectius econòmics com per exemple:

- fomentar la creació de nous llocs de treball.

- fomentar el desenvolupament econòmic d'una zona geogràfica determinada.

- fomentar determinades activitats econòmiques.

c) Clases. Impostos, Taxes i Contribucions.

Impostos: Tributs que s'exigeixen sense cap contraprestació a canvi i que el seu supòsit de fe està constituit per actes, fets o negocis que posen de manifest la capacitat econòmica dels ciutadans.

- L'admon. No té obligació de cap servei públic o cap cosa que beneficíi al ciutadà.

- El supòsit de fet és sempre la mateixa. El ciutadà ha de posar de manifest una capacitat de riquesa. (compra d'un cotxe...)

4.

b) Classificació.

- Impostos Personals són aquells que la seva naturalesa està pensada en funció d'una persona determinada. Ex: Impost de la renda d'una persona física.

- Impostos Reals són quan la raó de ser de l'impost no està pensat en funció d'una persona determinada. Ex: IVA que grava el consum de bens.

- Impost Subjectiu és quan es tenen en conte les circunstàncies familiars i personals del subjecte passiu en el moment de la quantificació del deute tributari. Ex: Impost de la renda (condicionat per les circunstàncies que l'envolten).

- Impost Objectiu és quan no es tenen en conte aquestes circuntàncies Ex: IVA.

- Impostos Periòdics són aquells que el seu supòsit de fet gaudeix de continuitat en el temps de forma indefinida. Ex: Impost de la renda en que cada any es declara.

- Impostos Instantanis són aquells que el seu supòsit de fet s'escapa per la seva pròpia naturalesa en un període de temps determinat. Ex: IVA (operacions aillada).

- Impostos Directes són quan la llei del tribut assenyala com a subjecte passiu una persona determinada sense reconèixer la possibilitat de repercutir el cost de l'impost a cap altre persona. Ex: Impost de la renda (obligació de la persona).

- Impostos Indirectes quan la llei del tribut assenyala una persona determinada però li reconeix el dret a repercutir el cost de l'impost a una tercera persona. Ex: IVA on empresari ven i client compra. Impostos especials que gravan el consum de determinats bens.

Es poden donar de manera simultània, així l'IVA és real, objectiu, instantani i indirecte.

5. Les Taxes i els Preus Públics.

Una taxa consisteix en un tribut que el seu fet imputable és la prestació de serveis o la realització d'activitats administratives que afectin o beneficiin el subjecte passiu i sempre i quan concorrin les dos circunstàncies següents:

- que es tractin d'actuacions administratives de sol.licitud o recepció obligatoria per part dels ciutadans

- que aquestes actuacions administratives no puguin ser prestades pel sector privat.

Exemples: Taxa del servei de grua Taxa de recollida d'escombreries

- Servei actuació de l'admon. - Actuació de l'admon. a canvi.

- Recepció obligatòria. - Es tracta d'un servei obligatori.

- Reservat als poders públics. - Està reservat als poders públics.

Preus Públics, no són tributs i consisteixen en contraprestacions satisfetes pesl següents motius:

- utilització privativa i aprofitamen especial de bens de domini públic local.

- prestació de serveis o realització d'activitats per part de l'admon. sempre i quan es donguin les circunstàncies següents:

1. quan no és obligatoria ni la seva sol.licitud ni la seva recepció per part del ciutadà.

2. quan siguin susceptibles de ser prestades pel sector privat.

Exemples: Terrassa d'una cafeteria

- S'ha de demanar un permís.

- Contraprestació econòmica pel fet d'utilitzar de manera privativa un bé de domini públic local pels nostres interessos particulars.

Parkímetre (estacionament en zona blava)

- Les monedes que posem és un preu públic ja que rebem un servei al estacionar.se

Lloguer d'un local (es vol netejar)

- L'ajuntament té un servei d'higiene que pagarem. No és de sol.licitud obligatòria per part nostra.

- Potser pactat en el sector privat.

No és un tribut així que no respetem les característiques d'aquest. El preu públic és una figura que neix a Europa cada vegada que els estats augmentan els serveis i això fa també que es necessiti financiar.lo. Els preus públics tendeixen a desaparèixer.

6. Contribucions especials.

Consisteix en un tribut que el seu fet imposable és l'obtenció per part del subjecte passiu d'un benefici o d'un increment en el valor dels seus bens com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment i ampliació de serveis públics.

Exemples: Construcció d'una plaça pública

- Conjunt de ciutadans beneficiats.

- Aquesta obra vindrà financiada a través de les contraprestacions dels ciutadans que es senten beneficiats especialment (nº de veins situats en l'entorn de la plaça).

Asfaltament dels carrers.

TEMA 2 LES FONTS DE DRET EN L'ORDENAMENT JURÍDIC FINANCER

1. Fonts Directes

I. La Constitució

II. Els Tractats Internacionals

- Conveni per evitar la dobla imposició internacional.

Es tracta d'evitar que un ciutadà per uns mateixos fets pagui dues vegades en diferents països.

- Els tractats a l'adhesió europea.

A partir de l'entrada d'Espanya a la unió europea estem obligats a cumplir un reglament que segueix la unió europea. (Encara està una mica verd ja que cada país segueix un sistema fiscal.) Com exemple posem l'IVA que és l'única norma complerta.

III. La Llei

Norma jurídica dictada pel poder legislatiu, per les corts, pel parlament. Poden ser de moltes tipologies i les més importants són:

- Llei Orgànica

- Llei Ordinària

- Es diferencien en que cadascuna tracta matèries diferents.

- Per aprovar, modificar i derogar una llei orgànica o una llei inorgànica es necessita majories parlamentàries diferents.

La llei Orgànica regula bàsicament les següents matèries:

- Desenvolupament dels drets, deures i voluntats fonamentals reconeguts a la constitució.

- Aprovació dels estatuts autonomia de les comunitats autonómiques.

- Règim electoral i altres matèries que estableixen la Constitució espanyola.

Ex: Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (O.F.C.A.) (parla dels diferents recursos d'aquestes comunitats.)

La llei orgànica necessita una majoria parlamentària més important per poder aprovar.la, modificar.la i derogar.la. És precís la majoria absoluta dels diputats. (175 +1)

La llei ordinària només precisa de la majoria simple dels membres presents el dia de la votació en el congrés dels diputats.

També diferenciem entre les lleis estatals i les lleis autonòmiques. El criteri per distingir aquestes lleis es basa en un principi de competència i no de jerarquia normativa. Així, les estatals regulen l'estat i les autonòmiques en les autonomies. No és més important que l'altra, són diferents.

La llei orgànica sí ha de ser respectada per les lleis autonòmiques. Sí és de jerarquia normativa.

IV. Les disposicions del govern amb força de llei

a) Decret - Llei; (art. 86) En casos d'extraordinària i urgent necessitat el govern pot dictar disposicions legislatives i provisionals que en cap cas poden afectar a l'ordenament de les institucions bàsiques de l'estat, als drets i llibertats regulat en el títol primer de la Constitució, al règim deles comunitats autónomes ni al dret electoral i general.

b) Decret - Legislatiu; (art. 82) Consisteix en que les corts generals delegan en el govern la potestat de dictar normes en rang de llei sobre dictaminades matèries. S'articula en base de dos classes de normes:

- Textos Articulats

- Textos Refossos (refundidos)

Textos Articulats

El parlament i les corts dicten una llei de bases i fixan quins són els principis i els criteris que el govern ha de regular.

Textos Refossos

El govern es limita a estructurar en un text únic tot una sèrie de disposicions que ja es trobavan vigents però disperses en una pluralitat de textos normatius.

V. El Reglament

És una disposició normativa, jurídica, de caràcter general dictada pel govern, pel poder executiu.

Afecta a un conjunt de ciutadans (caract. General)

Un reglament el pot dictar:

a) Estatals, el consell de ministres té poder per dictar un reglament.

b) Autonómics, té capacitat el consell executiu o té el govern de cada comunitat autónoma. (La junta de la generalitat)

c) Locals, té capacitat el ple de l'ajuntament, amb els regidors, les diferents forçes polítiques. Ordenançes municipals.

Reglament Executiu, la seva funció és desenvolupar i completar el contingut d'una llei, de tal manera que no pot anar més enllà que la llei estipula. Ha d'estar per sota la llei per això és executiu.

2. Fonts Subsidiàries

VI. La Costum no és font en l'àmbit financer

Costum; norma no escrita. No és admesa com a font ja que és necessari que es reguli de forma escrita.

VII. Els principis generals del dret

Informan a la resta de l'ordenament jurídic.

Ex: principi de bona fe / abús de dret

3. Fonts Indirectes

VIII. La Jurisprudència i la Doctrina

La Jurisprudència és la sentència que dicten els jutges, del tribunal constitucional i suprem. Els tribunals, sobre una qüestió concreta s'han pronunciat en un mateix sentit.

La Doctrina d'autors, on la seva opinió és té en conte encara que és informal.

4. El dret Supletori

Consisteix en el fet de que quan hi ha un buit legal en una determinada matèria, hi ha la possibilitat, de manera supleòria a acudir a altres branques del dret.

Possibilitat d'acudir al dret administratiu i també en l'anomenat dret comú.

Els Principis Constitucionals Tributaris

1. El principi de legalitat tributària

O també principi de reserva de llei; consisteix en que la facultat d'establir tributs tindrà que ser exercida mitjançant d'una llei formal. Serà necessari utilitzar una llei formal. Agafa els següents elements per utilitzar una llei formal:

- la creació de tributs.

- la configuració dels seus elements esencials.

- la concessió de beneficis fiscals.

2. El principi de capacitat econòmica

Significa que només poden atribuir.se atributs quan es produeix un acte, fet o negoci de caràcter jurídic que sigui indicatiu de capacitat econòmica o capacitat contributiva de tal manera que si no hi ha aquesta manifestació de riquesa per part del ciutadà (subj. Passiu) no es pot establir ni exigir aquest tribut.

3. El principi de generalitat

Tothom contribueix a la despesa pública. Tots estem obligats al pagament de tributs. Tothom vol dir les persones que estiguin a l'estat espanyol, els nacionals i els extrangers que tenen negocis a Espanya.

Utilització dels tributs com a norma general. El principi és l'obtenció d'ingressos públics per poder satisfer la despesa pública i per tant de cobrir les necessitats dels ciutadans.

Els objectius per assolir una bona política econòmica:

- a través del tribut creem nous llocs de treball

- fomentar la cultura

- protegir el medi ambient

- fomentar el desenvolupament econòmica d'una determinada zona geogràfica deprimida.

4. El principi d'igualtat

Be a significar que situacions econòmicament iguals siguin tractades de la mateixa manera des del punt de vista fiscal, atenent el fet que la capacitat econòmica manifestada en ambdos casos és la mateixa.

5. El principi de progresivitat

Comporta que a major capacitat econòmica manifestada més alta és també la càrrega tributària que hem de suportar. “Que pague más impuestos el que más tiene”.

6. El principi de no confiscació

En cap cas el fet de no pagar tributs pot comportar la liguidació total o parcial del patrimoni d'una persona.

Tema 3 L'APLICACIÓ DEL DRET TRIBUTARI

1. Àmbit temporal d'aplicació

En quin moment s'aplica una norma tributària.

a) Quan entra en vigor un determinada norma tributària

L'art. 20 de la norma tributària ens diu que les mormes tributàries entren en vigor d'acord en lo que disposa l'art. 2 del Codi Civil (el dret supletori).

L'art 2 diu que les normes jurídiques entren en vigor a partir dels 20 dias següents a la seva publicació oficial (B.O.E.) com a norma general.

El mateix article diu que la pròpia norma jurídica estableixi una data estipulada com a excepció.

La norma serà eficaç durant el termini de temps definit o indefinit que marqui la norma. Com a norma general, la norma estableix un temps indefinit.

b) Motius de cessament de la vigència de les normes tributàries:

1. Per haver transcurregut el termini de temps que marca la pròpia llei.

2. Perque una norma posterior la deroga de forma expressa (forma més corrent).

3. Per derogació tacita. No tenim derogació expressa de la norma anterior. Es dóna en aquells casos en que la llei nova regula la mateixa matèria que la llei anterior que no està derogada expressament i succeeix que amb aquesta nova derogació és diferent, contradictòria i incompatible amb la regulació anterior.

4. A través de la declaració d'inconstitucionalitat. Entra en contradicció dels principis de la constitució.

c) Retroactivitat de la norma tributària.

En un principi les normes tributàries no són tretroactives llevat que disposin lo contrari.

Retroactivitat: pel fet que ho hagis fet et poden castigar.

Les normes que regulen les infraccions i sancions (càstigs) són irretroactives.

d) Normes de dret transitori

Normes que es dicten en el moment que es produeix un canvi normatiu, un canvi de normes.

2. Àmbit especial d'aplicació

A on s'aplica la norma tributària i a quines persones s'aplica.

a) Espai físic

b) Persones o fets als quals obliga:

1. Criteri de la nacionalitat (no s'aplica).

2. Criteri de la territorialitat.

- s'aplica la llei tributària que correspongui al lloc de residència habitual al subjecte passiu que correspongui pagar aquell impost. (+ 183 dias).

- impostos de naturalesa real, s'aplica la llei tributària corresponen on se realitza el fet tributari d'un tribut. Ex: 20M -15 Espanya

- 5 Alemanya

Ex: IVA, cotxe aleman que el compro a Alemanya, pertant s'aplica la llei tributària d'Alemanya.

TEMA 4 COMPETÈNCIES DE MATÈRIA FINANCERA DELS DIFERENTS NIVELLS DE GOVERN.

Poder Financer: Consisteix en la competència per a organitzar un sistema d'ingresos i despeses que permeti desenvolupar les funcions administratives encamindades a la satisfacció de les necessitats públiques.

- Admon. central.

3 nivells de govern: - Poder de les comunitats.

- Poders locals.

S'els hi reconeix capacitat financera i poder financer.

1. El poder financer de l'estat (Admon. Central)

a) Establir el seu propi sistema tributari estatal:

l'estat, a través d'una llei estatal podrà fixar qualsevol dels tributs estatals.

b) Establiment dels criteris bàsics que informan el sistema tributari de les Comunitats Autònomes:

Ha de respectar la llei estatal que reguli aquesta matèria, a part de la constitució (doble limitació). Llei orgànica de les Comunitats Autònomes (L.O.F.C.A.) (llei estatal).

c) Establiment del sistema tributari de les corporacions locals (municipis i províncies).

Es regula a través de la llei reguladora deles hisendes locals. Regulen els diferents tributs locals que poden gaudir. Ley 39/1988, de 28 de desembre.

d) Fixar els criteris de coordinació entre els diferents sistemes tributàris:

Recollits a través de L.O.F.C.A. i llei de les hisendes locals.

Ex: Cap comunitat autòmona pot crear un tribut que gravi un mateix fet previament gravat per l'estat (IRPF).

e) Regulació dels ingressos patrimonials:

Són aquells ingresos que l'estat obté a través de l'explotació econòmica. Hi ha una llei estatal que regula aquests bens. Com s'han d'administrar, com s'han de repartir.

f) Regulació de la despesa pública:

És una llei de l'estat qui aprova aquests contes. El govern elabora un projecte que presenta a les corts espanyoles que aprovaran o bé refusaran aquestes presupostos.

2. El poder financer de les Comunitats Autònomes

a) Limitacions a l'exercici del poder financer de les comunitats autònomes.

Segons la Constitució i la L.O.F.C.A., tenen les següents limitacions:

- En cap cas poden crear tributs que afectin a béns situats fora del seu territori.

- No poden establir cap tribut que suposi un obstacle per la lliure circulació de mercaderies o serveis. Ex: tribut en forma d'aranzel territorial.

- El sistema tributari de les comunitats autònomes no pot implicar en cap cas l'existència de privilegis i socials. No hi han discriminacions.

- No poden gravar fets que prèviament l'estat hagi gravat.

b) Recursos de les comunitats autònomes. Art. 157

- Impostos cedits totalment o parcialment per l'estat. Són impostos de titularitat estatal. L'estat cedeix a las comunitats autònomes el rendiment econòmic obtingut a través d'aquell impost dins del territori de la comunitat autònoma corresponent. Parcialment es cedeix una part. Ex: Impost s/ renda(97) - Estat 85% / Catalunya 15%

“ “ (98) - Estat 70% / Catalunya 30%

Les comunitats tenen possibilitat de modificar la regulació d'un tribut.

Ex: IRPF - Estat fixa una escala de tipus impositiu.

- Les comunitats fixan una altra.

Impostos cedits són:

- impost de la renda de les persones físiques (I.R.P.F.).

- impost sobre el patrimoni de les persones físiques.

- impost sobre successions i donacions.

- impost sobre transaccions patrimonials i actes jurídics documentals.

- tributs sobre el joc.

Llei 14/1996, 30 de desembre

- Recàrrecs sobre impostos estatals.

L'estat estableix impostos en els quals una part és per les comunitats i l'altre (+ gran) per l'estat.

- Tributs propis (impostos, taxes i contribucions especials).

A la pràctica, un tribut propi és per exemple s/ el joc del bingo però la major part d'impostos són estatals ja que el marge de maniobra per crear nous tributs no existeix.

- Obtenir ingressos com a conseqüència de les transferències dels fons de compensació interritorial i altres assignacions a càrrec dels pressupostos generals de l'estat.

- Porcentatge de participació en ingressos de l'estat.

Ingressos estatals sense fer referència als impostos cedits a través d'altres modalitats.

- Ingressos patrimonials.

Ingressos que tenen pels seus béns derivats de l'explotació econòmica.

- Ingressos derivats d'operacions de crèdit.

Donats pel fet d'emissió de deute públic o per la sol.licitud d'un préstec.

3. El poder financer de les coporacions locals

a) Municipis

1. Ingresos patrimonials

2. Tributs propis (impostos, taxes i contribucions especials).

Són 5 impostos que poden i duen exigir al ciutadà:

- impost sobre béns inmobles: grava la titularitat d'un determinat bé inmoble situat en el terme corresponent.

- impost sobre activitats econòmiques: grava el fet de l'exercici d'una activitat empresarial dins del terme municipal.

- impost sobre vehícles de tracció mecànica: grava la titularitat d'un vehícle apte per circular per las vias urbanes.

- impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana: plusvàlua o increment de valor dels terrenys urbans.

- impost sobre construccions, instal.lacions i obres (I.C.O.): impost que grava el fet que el subjecte passiu realizi una instal.lació, construcció o obra dins del terme municipal.

A més les taxes i contribucions especials.

3. Recàrrecs sobre impostos de les comunitats autònomes.

4. Participacions en tributs de l'estat i de les comunitats autònomes.

5. Subvencions. Tan de l'estat com de les comunitats autònomes.

6. Preus públics.

7. Operacions de crèdit.

8. Multas i sancions. (Ho distingim dels tributs).

b) Províncies

1. Tributs -Taxes

- Contribucions especials.

- Recàrrec sobre impost activitats econòmiques.

2. Participació en tributs estatals:

Una part dels ingressos de l'estat són enviats a les comunitats i províncies.

3. Subvencions.

4. Preus públics.

5. Dotacions de les corresponents comunitats autònomes.

TEMA 5 LES OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES

1. Concepte

L'obligació tributària és l'obligació fixada per la llei consistén en pagar un tribut a l'estat o amb un altre administració pública. 2 subjectes: - estat o admon.

- Subj. Passiu.

2. Característiques

- És una obligació legal.

Obligació de caràcter legal perque neix de la llei. Neix a partir del moment en que el subjecte passiu realitza el fet impositiu. Ex: Impost s/ renda - obtenció d'un rendiment.

- És una obligació de dret públic.

És de caràcter públic perque té relació obligatòria sotmesa a normes de dret públic. No està sotmés entre particulars.

- És una obligació de donar ja que no són obligacions de fer o de no fer. El tribut consisteix en una prestació de caràcter patrimonial.

3. Tipus d'obligacions

a) Obligació principal: el pagament del tribut.

b) Obligacions accessòries o de caràcter formal.

1. Deure de declarar, autoliquidar i comunicar dades.

2. Deures registrals.

3. Deures de col.laboració.

4. Deures de facilitar la pràctica d'inspeccions i comprovacions tributàries.

1. Deure de declarar, autoliquidar i comunicar dades.

- Declarar: Consisteix en l'obligació que té tot subjecte passiu de posar en coneixement de l'admon. Tributària totes aquelles dades relacionades amb el fet imposable del tribut.

- Autoliquidar: Consisteix en l'obligació que té tot subjecte passiu de manifestar a l'admon. tributària la quantitat del tribut que té que pagar un cop previament determinada pel subjecte passiu. Liquida el propi subjecte passiu.

- Comunicar: Consisteix en l'obligació que té tot subjecte passiu de suministrar informació adicional i aclaratoria que l'admon. tributària pot requerir.

2. Deures registrats.

Consisteix en l'obligació que té tot subjecte passiu de portar i conservar els llibres de comptabilitat , registres i altres documents que la llei estableixi en cada cas.

3. Deure de col.laboració.

Quan es diu que tota persona física o jurídica i pública o privada té l'obligació de subministrar a l'admon. tributària tota aquella informació amb trascendència tributària de que disposi derivada de les relacions econòmiques professionals i financeres amb terceres persones. Ex: banca, caixes, notaris...

4. Deure de facilitar la pràctica d'inspeccions i comprobacions tributàries.

A més de pagar el tribut, el subjecte passiu està obligat a tolerar la tasca dels òrgans d'inspecció de tributs en el moment d'investigar, comprobar el cumpliment de les nostres obligacions fiscals.

TEMA 6 EL FET IMPOSABLE I LES EXEMPCIONS TRIBUTÀRIES

1. El fet Imposable

1. Concepte

Ve definit a l'art. 28 de la llei general tributària quan es diu que consisteix en el presupost de naturalesa jurídica o econòmica que fixa la llei per configurar cadascun dels tributs i que la seva realització per part del subjecte passiu assigna el naixament de l'obligació tributària.

2. Estructura

a) Element subjectiu:

Fa referència a qué és el subjecte que ha de realitzar el pressupost de fet contemplat a la norma.

b) Element objectiu:

Fa referència a l'acte, fet o negoci jurídic en que consisteix aquest pressupost.

Tres normes:

- Norma de subjecció: ens defineix el fet imposable. Qui paga el tribut. Ex: I.R.P.F.

- Norma de no subjecció: recull determinats actes , fets o negocis jurídics que no integran el fet imposable i per tan no comporten l'obligació de pagar el tribut. (El subjecte passiu no es veu obligat a pagar el tribut).

Ex: I.R.P.F. Si s'ha tributat en impost de successions i donacions no estan subjectes al tribut.

2. Les exempcions tributàries

- Norma de l'exempció: consisteix en determinats pressupostos o suposits de fets inclosos en l'àmbit del fet imposable però que malgrat això, la seva realització per part del subjecte passiu no dóna lloc al naixament de l'obligació tributària.

La distinció entre la norma de no subjecció és que aquests no estan inclosos dins de l'àmbit del fet imposable mentre que en l'exempció si que ho estan.

- Clases d'exempcions:

- Exempcions objectives: estan exents de determinats objectes, fets o negocis. Determinats actes.

- Exempcions subjectives: estan exents determinats subjectes. Ex: Impost s/ societats.

TEMA 7 ELS SUBJECTES PASSIUS

1. Definició (Art. 30 L.G.T.)

Tota persona, natural o jurídica que segons la llei resulta obligada al compliment de les prestacions tributàries.

a) Obligacions.

Cumpliment del tribut com el cumpliment de les prestacions socials.

b) Modalitats.

Ho podrà ser a títol de contribuent o com a substitut del contribuent.

c) Per llei.

Sempre be reconegut a través de la llei.

2. El contribuent

a) Definició:

És aquella persona natural o jurídica a qui la llei imposa la càrrega tributària deixada del fet imposable. Aquesta condició de contribuent no es perdrà encara que el cost de l'impost sigui traslladat a una altra persona.

3. El substitut del contribuent

a) Definció:

Consisteix en aquell subjecte passiu que per imposició de la llei i en el lloc del contribuent està obligat a cumplir les prestacions materials i formals de l'obligació tributària.

Ex: - impost municipal sobre construccions, instal.lacions i obres: grava tribut per la realització d'una construcció, obra o instal.lació dins del territori corresponent. Presenta dues modalitats de subjucte passiu:

- a títol del contribuent és el propietari de les obres.

- el substitut del contribuent recau en aquelles persones del constructor que executa l'obra o bé d'aquelles persones que sol.licita l'ajuntament la corresponent licència municipal d'obres.

b) Retenedor a compte:

No es tracta d'un subjecte passiu, és una persona que intervé en alguns tributs.

Es donen als tributs grossos de caràcter personal (I.R.P.F.). Poden ser de tres tipos de persones:

- les persones jurídiques

- empresaris individuals

- els professionals

Aquests estan obligats, sempre i quan abonin rendiments a terceres persones a practicar una retenció sobre una part d'aquests rendiments que abonan, a declarar aquestes retencions practicades a l'admon. tributària i finalment ingresar.los.

4. El domicili fiscal

Gràcies a això podem saber quina llei tributària s'aplica al subjecte:

1) Règim General:

a) persones naturals: El domicili fiscal correspont al lloc de residència habitual (de casa seva)

b) persones jurídiques: El domicili fiscal coincideix amb el domicili. Es tindrà en compte si és el lloc on es porta a terme la direcció dels negocis.

c) obligacions de declarar el domicili: Tan les persones físiques com les persones jurídiques estem obligats a fer saber a l'admon. el domicili fiscal que tenim.

2) Particularitats per a persones físiques no residents i per a persones jurídiques residents a l'extranger amb activitats en el territori espanyol.

Ex: Alemany que té llogat un pis a Marbella. Obté uns rendiments i per això ja ha de declarar a Espanya tots els seus rendiments que guanya a Espanya.

TEMA 8 LA BASE IMPOSABLE I LIQUIDABLE. TIPOS, QUOTES, RECÀRRECS. DEUTE TRIBUTÀRIA.

1. Base Imposable

a) Concepte:

És l'expressió numèrica o quantitativa del fet imposable. Fet imposable expressat en números. Dos classes de tributs:

- tributs fixes: la quantitat a pagar en concepte de tribut ja ve determinada prèviament a la pròpia llei que regula el tribut. Ex: Impost municipal sobre vehícles de tracció mecànica.

La quota a pagar ja ve assenyalada prèviament. No és necessari calcular.

- tributs variables: el fet imposable del mateix és susceptible de ser realitzat per part del subjecte passiu amb diferent grau o intensitat. Ex: IRPF. / IVA.

b) Mètodes de determinació de la base imposable:

Hi han 3 mètodes de determinació de la base imposable:

1. Estimació directe: S'aplica en caràcter general. Aquest és un mètode que es basa en les pròpies declaracions tributàries presentades pel client, en els documents i justificants que aquest aporti a l'admon. tributària i també amb les dades i registres que hagin estat comprovats administrativament.

És la quantificació de la base imposable a partir de les dades aportades pel client.

2. Estimació objectiva: Només serveix per determinar els rendiments d'aquelles persones que portin a terme una activitat empresarial o professional.

L'estimació objectiva no és un sistema basat en les dades reals que aporta el contribuent sino que en el seu lloc s'utilitzen uns criteris objectius que venen establerts pel ministeri d'economia i hisenda. (Signes, índexs i mòduls).

Determinats contribuents si compleixen els requisits, passen a determinar la base imposable a partir de l'estimació objectiva. Llavors el contribuent dóna un tipus d'informació preestablerta per l'administració.

És un sistema voluntari per part del contribuent. Aquella persona té la possibilitat de revocar el sistema i ha de presentar un recurs calculant els rendiments i B.I. i portar.ho a l'administració durant el termini que marca la llei.

Si es renuncia a l'estimació objectiva es passa a l'estimació directe. El termini de temps per renunciar és tot el mes de desembre anterior a l'inici de l'any natural que es vulgui aplicar.

3. Estimació Indirecte: Consisteix en un mètode de determinació de la base imposable que s'aplica en els tres casos següents:

- Quan falti la presentació de declaracions tributàries per part del contribuent.

- Quan el contribuent presenta la declaració tributària però del conjunt de la mateixa administració no disposa d'informació suficient per procedir a una estimació completa de la B.I.

- Quan hi ha resistència, excusa o negativa per part del contribuent a l'actuació inspectora de l'administració.

2. Base Liquidable. Reduccions

Consisteix en el resultat de restar de la base imposable el que s'anomenen unes reduccions.

Base Imposable - Reduccions = Base Liquidable

Ex: Separació, divorci - prestacions que ha de pagar un conjugue a l'altra.

3. Tipus de gravamen

Consisteixen en un percentatge que un cop aplicats sobre la base imposable o liquidable en funció del tribut en que es tracti donen lloc a la quota tributària. Classes:

a) Proporcionals: Són aquells tipos de gravamen que es mantenent constans amb independència de quina sigui la magnitud o dimensió de la base imposable.

b) Progressius: Són aquells tipos impositius que augmenten a mesura que s'incrementen també la base imposable o liquidable.

Ex: IVA: tres tipos de gravamen ( 16%, 7% i 4%) proporcionals

Impost s/ societats - 35%. Proporcional

IRPF. Tipos de gravamen en forma d'escala.

4. La quota tributària

a) Concepte:

S'obté directament en la llei que regula el propi tribut fixa. Ex: Impost s/ circulació.

B.I. o B.L.

X %

Q.T.

Tributs de quota variable

c) Classes:

1. Quota íntegra: consisteix en el resultat de practicar sobre la base imposable o liquidable els tipus de gravamen corresponents.

2. Quota incrementada: consisteix en practicar sobre la quota íntegra els coeficients multiplicadors de tal manera que consegueixes un incremén de la quota íntegra. Ex: Impost sobre donacions i successions.

Herència (B.I.) X % (gravamen) = Q.I.

+ Patrimoni (coef. Multiplicadors) = Q.I.

3. Quota líquida: consisteix en practicar sobra la quota íntegra unas deduccions que responen al fet de determinadas circunstàncies familiars i personals d'un subj. Passiu.

Ex: IRPF. Restar una sèrie de conceptes.

4. Quota diferencial: consisteix en restar de la quota líquida las retencions a compte, els ingressos a compte i els pagaments fraccionats que tots tres són mecanismes del pagament anticipat del tribut.

Ex: tribut Q.L. 100 100 Li toca pagar

- 70 Retenció - 150 Retenció

+30 - 50 Devolució

La retenció a compte es practica en retencions de caràcter dinerari.

En l'ingrés a compte les retencions que et pagan són en espècie. (Metal.lic + bens).

5. Deute tributari

Representa que el contribuent ha d'ingressar la quota tributària més altres conceptes per quedar en pau amb la llei. Aquests elements són (no vol dir que s'hagin de donar tots):

a) Recàrrecs

b) Interesos de demora

c) Ingrés sense requeriment (recàrrec únic art. 61,3 L.G.T.)

d) Aplaçament i fraccionament

e) Recàrrec de constrenyiment (recargo de apremio)

f) Sancions pecuniàries

Si el contribuent porta a terme els tributs en dias de termini no pasa res, si el porta fora de termini haurà de pagar un deute tributàri.

a) Recàrrecs: Fa referència a aquells recàrrecs sobre la base imposable o sobre la quota tributària establerta per l'estat o per qualsevol altre ent públic.

Ex: 100

15% recàrrec

115

b) Interesso de demora: Són uns tipus d'interés que s'aplicaran en aquells casos en que el contribuent hagi portat a terme l'ingrés del tribut fora del termini previst a la llei.

Té una funció indemnitzadora, és a dir, quan paguem interessos de demora estem indemnitzant a l'administració perque els hem perjudicat al pagar més endevant. Es pretén evitar un enriquiment injustificat del contribuent. La quantia dels interessos de demora ve establerta en la llei general de pressupostos de cada any. Sino s'estableix un interés de demora, si utilitzarà el tipus d'interés legal del diner incrementat un 25%.

Ex: a l'any 98 -- interés legal del diner 5'5

interés de demora 7'5

c) Ingrés sense requeriment: (recàrrec únic de l'art. 61'3 de la L.G.T.

El recàrrec únic només s'aplica en els procediments d'autoliquidació (IVA, impost de societats...)

El recàrrec únic consisteix en aquelles persones que porten a terme l'ingrés del tribut de forma voluntària i extemporària tinguin un tracte especial.

Les persones que duguin a terme l'ingrés del tribut sense que hagin rebut cap requeriment de l'administració tributària, se'ls hi aplicarà el recàrrec únic consistent en aquest cas en un 5% de la quota, sense que pagui interessos de demora ni cap sanció tributària.

Si el contribuent porta l'ingrés abans de 6 mesos desde la finalització voluntària del pagament, tindrà que ingressar la quota tributària del tribut més el recàrrec únic...que en aquest cas és del 10% de l'import de la quota, sense interessos de demora i sense sancions.

Si el contribuent porta l'ingrés abans d'un ani desde la finalització voluntària del pagament, tindrà que ingressar la quota tributària del tribt més el recàrrec únic... que serà del 15% de l'import de la quota, sense interessos de demora i sense sancions.

I per últim, si el contribuent porta l'ingrés més tard d'un any desde la finalització voluntària del pagament, tindrà que ingressar la quota tributària del tribut més el recàrrec únic que en aquest cas és del 20%, més interessos de demora i sense sancions.

Tot això es trenca a partir del moment en que l'administració envia un requeriment. Llavors ja no s'aplica el recàrrec únic de l'art. 61'3 de la L.G.T. sino que s'aplica el recàrrec de constrenyiment, que és un 20% de l'import del deute tributari.

d) Ajornament i fraccionament del deute tributari: Fa referència a quan un contribuent no pot realitzar l'ingrés del tribut dins del període voluntari de pagament, llavors té la possibilitat de sol.licitar a l'administració tributària la concessió d'un ajornament o fraccionament en el pagament del deute. Es pot demanar sempre i quan tinguem problemes de liquidesa transistòria. L'administració pot concedir.ho o denegar.ho. L'administració ho fa amb caràcter discrecional, és a dir, si l'administració vol ho concedeix i sinó no. El contribuent ha de presentar una garantia.

f) Sanció pecunària: És una quantitat de diners que el contribuent ha de pagar a partir del moment en que el contribuent ha comés una infracció tributària i per això se'l sanciona.

Té una funció preventiva i repressora.

TEMA 9 EXTINCIÓ DE L'OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA

Les principals modalitats d'extinció de l'obligació tributària

Obligació tributària = Obligació de pagar el tribut

Hi ha 6 modalitats d'extinció de l'obligació tributària:

1. Pagament

2. Per prescripció

3. Per consignació

4. Per compensació

5. Per condonació

6. Insolvència probada del deutor

1. El pagament

a) Subjectes Estat i el contribuent

- Subjecte actiu: l'administració tributària (art. 59'2 L.G.T.) diu que el pagament del tribut és vàlid sempre i quan es porti a terme davant d'un organisme competent de l'administració tributària.

Els organismes competents són: Oficines de recaptació tributària, caixes del tresor i les entitats autoritzades o col.laboradores de l'administració.(bancs i caixes).

- Subjecte passiu: és la persona que està obligada a pagar els tributs. Es contempla la possibilitat que el pagament sigui portat a terme per una persona aliena a l'obligació.

També s'estableixen les persones obligades al pagament del tribut, es diferencien en:

- Deutors principals: són les persones que estan obligades al pagament de sancions tributàries. Poden ser:

contribuent

Subjecte passiu: : retenidor a compte

substitut del

contribuent

- Deutors no principals: en absència dels deutors principals.

El responsable:

És la persona que la llei obliga a pagar l'obligació en defecte del deutor principal. Hi ha 2 tipus:

- responsables solidaris

- responsables subsidiaris

També són deutors no principals els adquirents d'activitats o explotacions econòmiques.

En el cas de les societats disoltes i liquidadas. Els successors “mortis causa”. Els hereus fan front a les despeses que hauria d'haver fet el mort.

b) Objectes prestació tributària

Obligació d'entregar una suma de diners.

Ha de presentar tres característiques:

- identitat

- integritat

- indivisibilitat (no es pot dividir el propi pagament del deute).

c) Formes i mitjans de pagament

- pagament en efectiu: - diners

- xec (nominatiu i conformat)

- altres autoritzats per el Ministeri de Economi i Finances.

- efectes timbrats: - paper de l'estat (suport físic determinat)

- pagaments en espècie: - entrega de béns no dinerària.

d) Lloc del pagament

A les oficines de recaptació dels tributs (locals, autonòmiques...), o als bancs i caixas col.laboradores.

e) Temps del pagament

- Fixació de la data de venciment.

Em de distingir amb tributs d'autoliquidació i tributs de liquidació administrativa.

Serà la pròpia llei que desenvolupa la que especificarà el període de temps en el qual s'haurà de pagar.

- Període voluntari de pagament.

Això per els tributs d'autoliquidació. Són diferents els tributs amb règim de liquidació administrativa. Quan podem saber quan em de pagar?

Si la liquidació del tribut ens ha estat notificada del 1 al 15 del mes, nosaltres tenim com a període voluntari de pagament desde la data que regula la notificació fins al dia 5 del mes següent.

Si és del 16 al 31, el període comença desde el mateix dia fins el dia 20 del mes següent.

- Deutes tributaris períodics i notificació col.lectiva: liquidació en massa dels tributs.

Ex: Impost s/ circulació.

- Normativa que regula aquell tribut que fixa el període d'aquests tributs. Si no diu res, l'art. diu que s'haurà de pagar de l'1 de setembre al 20 de novembre.

- Modificació del venciment inicial:

1. ajornament

2. prórroga

3. suspensió

4. moratòria

1. Ajornament o fraccionament del deute tributari:

(problemes de liquidesa conjuntural momentànea)

El contribuent ha de garantitzar el deute tributari. Ha de pagar la quota del tribut més els interessos de demora.

2. Prórroga: (art. 61'3 L.G.T.)

Tributs de règim d'autoliquidació.

Als primers 3 mesos: 5% - int /-sancions

Als 6 mesos: 10% - int / -sancions

A l'any: 15% - int / - sancions

Més d'un any: 20% + int / - sancions

3. La suspensió:

Supòsit especial que implica la suspensió de l'execució de l'acte de liquidació. Això es dóna quan es posa algun tius de recurs o reclamació contra l'acte administratiu de liquidació.

4. La moratòria:

Per motius excepcionals el que es fa és diferir el pagament del tribut i aquest retard afecta en gran nombre als contribuents. Ve recollida a través d'una llei formal.

Ex: moratòria en el desenvolupament dels ramaders agrícoles de doñana.

2. La Prescripció

Període de temps en el qual es perden drets i possibilitats. El termini de prescripció que marca la L.G.T. està fixat en 4 anys.

- Supòsits i terminis de prescripció (Art. 64 i 65 L.G.T.)

1. Dret que té l'administració tributària de liquidar el deute tributàri.

2. Acció d'exigir el pagament del deute (Recaptar).

3. L'acció que té l'administració tributària per imposar sancions tributàries.

4. El dret del contribuent a la devolució d'ingressos indeguts (doble termini - 4 anys).

- Interrupció de la prescripció: Supòsits (Art. 66 L.G.T.)

1. Acció administrativa encaminada a liquidar, recaptar o sancionar.

2. Interposició de recursos o reclamacions.

3. Actuació del subjecte passiu encaminada al pagament o liquidació del deute.

4. Actuació del subjecte passiu als efectes d'obtenir el reconeixement o devolució dels ingressos indeguts.

- Aplicació d'ofici per part de la pròpia administració tributària (Art. 67 L.G.T.)

TEMA 10 EL PROCEDIMENT DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA. DRET FORMAL TRIBUTARI

a) Contingut:

El dret formal tributari és un conjunt de normes que regulen el procediment que segueix l'administració en aplicació i gestió dels tributs.

b) Aspectes que regula el dret formal:

1. El procediment de liquidació

2. El procediment de recaptació

3. Els procediments de comprobació administrativa de inspecció i de investigació

4. Procediments de revisió

1. Procediment de liquidació:

Consisteix en fixar aquell procediment en que fixa la quantia exacta que ha de pagar el contribuent. Té sentit només en els tributs de liquidesa variable. Presenta 4 fases:

· La iniciació: pot succeir per aquestes circunstàncies:

- per iniciativa del subjecte passiu.

- per la iniciació d'ofici.

- per actuació investigadora.

- per denúncia pública (art. 103 L.G.T.). Qualsevol persona sigui física o jurídica pot denunciar fets o situacions que constitueixin o bé una infracció tributària o bé qualsevol irregularitat.

· La liquidació provisional: suposa la primera determinació del deute tributari a pagar. Tan la pot portar a terme el subjecte passiu com l'administració tributària. Dependrà de que el tribut en qüestió sigui en règim de liquidació o sigui d'autoliquidació.

· La liquidació definitiva: aquella fase en que el deute tributari queda fixat definitivament.

Camins perque es converteixin en definitiva:

- Comprovació.

- L'administració o bé nosaltres practiquem la liquidació provisional abans de que passi el període de prescripció a través d'una comprovació, investigació i inspecció de la liquidació provisional. Si els resultats són els esperats poden acabar amb la liquidació definitiva que serà una nova liquidació.

- Si passan els 4 anys i no s'ha modificat la liquidació del deute amb la comprovació, investigació i inspecció ja no es podrà modificar, serà definitiu.

2. Procediment de Recaptació:

El procediment de recaptació és aquell procediment que persegueix i que aconsegueix l'obtenció dels ingressos dels tributs que obté l'administració.

Consta de dos fases:

- via voluntària

- via executiva

El pitjor que pot passar al no pagar el tribut, és que t'embarguin els béns i es subastin públicament, on els diners que recaptin seran per pagar el tribut.

3. Procediment de comprovació, investigació i inspecció:

Només el pot portar a terme l'administració i el fa l'ordre d'inspecció.

- Comprovar que els fets imposables declarats pel contribuent sigui ajustat a la realitat.

- Comprovar que la valoració que ha fet el contribuent d'aquest fet imposable sigui correcte. Estimació Indirecte.

- Investigar nous fets imposables que no hagin estat declarats prèviament pel contribuent.

4. Procediment de revisió:

És aquell que ens permet la garantia dels nostres interesos administrats. Es divideix en:

- via administrativa (per anar a la següent s'ha d'esgotar aquesta).

- via juridiccional

La via administrativa té dos posibles recursos:

a) recurs reposició

b) recurs econòmic administratiu

a) Recurs Reposició: es presenta davant del mateix òrgan de l'administració que va dictar a l'acte administratiu que nosaltres estem impugnan. És de caràcter voluntari. Nosaltres podem escollir de presentar.lo o no presentar.lo. Tenim 15 dias.

b) Recurs Econòmic Administratiu: Estem obligats a presentar aquest recurs si volem anar a la via juridiccional. Es presenta davant els “tribunals econòmic-administratius”. Tribunals formats per inspectors d'hisenda. Quan tenim resolució, si ens l'han denegat haurem d'esgotar la següent via.

A la via juridiccional anem als “tribunals de lo contenciós administratiu” format per jutges.

TEMA 11 INFRACCIONS I SANCIONS TRIBUTÀRIES

1. Infraccions Tributàries

a) Concepte:

Són infraccions tributàries les accions i omissions tipificades o establertes i sancionades a les lleis.

b) Classes:

Hi han 2 tipus de infraccions:

1. Infraccions simples

2. Infraccions greus

1. Infraccions simples:

- La falta de presentació de declaracions o bé la presentació de declaracions falses, incompletes o inexactes.

- Incompliment del deure de subministrar informació amb trascendència tributària que s'hagi obtingut derivada de les relacions econòmiques, professionals o financeres.

- Incompliment de les obligacions comptables, registrats i censats.

- Incompliment de les obligacions de facturació i en general de l'omissió, entrega i conservació de documents o justiicants equivalents.

- Incompliment de l'obligació d'utilitzar i comunicar el número d'identificació fiscal.

- Resistència, excusa o negativa a l'actuació inspectora.

Hi ha la possibilitat que cadascuna de les diferents lleis incorpori noves infraccions exclusives.

2. Infraccions greus:

- Deixar d'ingressar dins dels terminis reglamentaris assenyalats la totalitat o part del deute tributari.

- No presentar, presentar fora de termini, o bé de forma incorrecta o incomplerta les declaracions o documents necessaris perquè l'administració tributària pugui practicar la liquidació del tribut.

- Disfrutar o obtenir indegudament beneficis fiscals.

- Determinar partides positives o negatives de forma improcedent a l'hora de liquidar el tribut. (Imputar més despeses, per exemple).

- Declarar bases imposables positives o imputar als socis de societats en règim de transparència fiscal que no es correspongui amb la realitat.

Ex: El màxim tipus impositiu per una persona física és el 56% mentre que el màxim tipus impositiu per una persona jurídica és 35%, per tant, a vegades persones físiques intenten tributar com a persones jurídiques.

2. Sancions Tributàries

a) Concepte:

És la reacció de l'ordenament jurídic davant de la comissió d'un acte il.lícit o d'una infracció en l'àmbit tributari. Té una finalitat repressiva i preventiva.

b) Classes de Sancions:

1. Sancions pecuniàries

2. Sancions no pecuniàries

1. Sancions pecuniàries:

Consisteixen en entregar una suma de diners per pagar la multa. Tipus de sancions pecuniàries:

- Multes fixes: s'apliquen sempre que hi ha infraccions simples i són aquelles multes que venen fixades de forma directe per la llei entre un màxim i un mínim sense que aquesta quantia de la multa tingui relació en qualsevol altra magnitud. Ex: entre 25.000 i 50.000 $.

- Multa proporcional: sanciones les infraccions greus. La multa proporcional consisteix amb una quantitat de diners que s'han de pagar i que la seva quantia s'estableix en proporció a la quantia de diners que el contribuent ha deixat de pagar.

Ex: Una multa que consistirà entre un 50% i un 150% de la quantitat no pagada.

Infraccions simples: incompliment dels deures formals

Infraccions greus: incompliment de no ingrés del deute.

2. Sancions no pecuniàries

Són les que NO consisteixen en entregar una suma de diners per pagar la multa. Tipus de sancions no pecuniàries:

- A l'apartat 2 ens parlan de la pèrdua d'un termini màxim de 5 anys de la possibilitat d'obtenir subvencions públiques o beneficis fiscals.

- A l'apartat 3 ens parlan de la prohibició, en un termini màxim de 5 anys, de celebrar contractes públics amb l'estat o d'altres administracions públiques.

- A l'apartat 4 ens parlen de la suspensió, per un termini màxim d'un any, de l'exercici de professions oficials i càrrecs públics.

c) Criteris de graduació de les sancions

Hi ha 6 criteris agravants i 1 criteri atenuant:

1. La comissió repetida d'infraccions tributàries.

2. La resistència negativa o obstrucció a l'acció investigadora de l'administració tributària.

3. L'utilització de mitjans fraudulents o de persones interposades a l'hora de cometre l'infracció tributària.

4. L'ocultació a l'administració de les dades necessàries per la determinació del deute tributari.

5. La falta de cumpliment espontani o bé el retard en el cumpliment dels deures formals o de col.laboració.

6. La trascendència de cara a l'eficàcia de la gestió tributària de la informació no facilitada i en general de l'incumpliment de les obligacions formals i de col.laboració. Criteri atenuant.

7. La quantia de les sancions per infraccions tributàries greus es reduirà en un 30% quan el subjece infractor manifesti la seva conformitat amb la proposta de regularització fiscal que l'administració li formuli.

I. Delictes contra hisenda pública

1. Delicte de defraudació tributària (Art- 305 C.P.)

Comet aquest delicte aquella persona que per acció o per omissió defraudi a l'hisenda pública, ja sigui estatal, autonòmica o local evitan el pagament del tribut de les quantitats retingudes o bé disfrutan de manera indeguda de beneficis fiscals.

És necessari que la quantia de la quota tributària defraudada sigui superior a 15 M. Pts.

La pena que imposa el codi penal consisteix en pena de presó de 1 a 4 anys i multa que pot arribar a ser fins a 6 vegadas més a l'import defraudat.

2. Delictes contables (Art. 310 C. P.)

Incorren en aquest delicte:

- les persones que incumpleixen l'obligació de portar la contabilitat.

- aquelles persones que porten quantitats diferents amb l'objectiu de ocultar o simular la veritable contabilitat de l'empresa.

- No haver apuntat en els llibres obligatoris negocis, actes o operacions, o bé haver.los apuntat amb xifres diferents a la realitat.

Pena d'arrest de 7 a 15 caps de setmana.

3. Delictes de frau de subvencions

Comet delicte aquella persona que obté una subvenció, desgravació o financiació de l'administració pública de més de 10 M. pts. i que l'hagi obtingut falsificant les condicions requerides per la seva concessió o bé amagant aquelles circunstàncies que d'haver.se sapigut hagués portat com a conseqüència la no concessió de la subvenció.

També comet delicte les persones que alteren la finalitat de la subvenció que ha estat donada. El càstig és la pena de presó d'1 a 4 anys o multa de fins a 6 vegades l'import de la subvenció, a més la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o beneficis fiscals durant 6 anys.

4. Delicte de defraudació a la Seg. Social

Consisteix en que les persones que per omissió o acció defraudi la seg. Social evitant el pagament de les quotes de la seguritat social de més de 15 M. Pena de presó d'1 a 4 anys i multa de fins a 6 vegades la quantia defraudada.

5. Delicte de defraudació de pressupostos comunitaris

Consisteix en el fet d'evitar el pagament de les quantitats d'aquests pressupostos o bé destinant els fons obtinguts amb una finalitat diferenta de la prevista, tot això amb una quantia superior de 50.000 Euros. Pena de presó d'1 a 4 anys i multa de fins a 6 vegades més de la quantia defraudada.

6. Delicte de contrabant

Consisteix en fer contraban de béns determinats o també de drogues i armes.

Pena de presó i multa fins a 2 vegades del valor dels béns i es queden tots els béns.

TEMA 12 IMPOSTOS ESTATALS

I.R.P.F. (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques)

Obtenció de rendiments per part del subjecte passiu.

- àmbit d'aplicació de l'impost:

S'aplica a tot el territori estatal. Euskadi i Navarra tenen una capacitat tributària sensiblement diferent.

- El període impositiu és aquell període de temps dins del qual el subjecte passiu realitza el fet imposable De l'1 de gener fins al 31 de desembre de l'any.

- 6 fonts de renda de liquidació:

1. Rendiments del treball personal

2. Rendiments del capital mobiliari

3. Rendiments del capital inmobiliari

4. Activitats empresarials i professionals

5. Increments o disminucions patrimonials

6. Bases imposables positives de les societats en règim de transparència fiscal

1. Rendiments del treball personal:

El subjecte passiu tindrà que imputar les contraprestacions ja sigui en diners o en espècie que obtingui com a conseqüència del treball personal per conte aliena que porti a terme.

Sous, pagas extres,... Retribucions pel fet de treballar.

2. Rendiments del capital mobiliari:

El subjecte passiu imputa aquells rendiments procedents de la titularitat d'elements patrimonials que no estiguin a efectes a cap activitat empresarial o professional.

Patrimoni personal que explota i treu rendiments. Això s'ha d'imputar.

3. Rendiments del capital inmoble:

De naturalesa inmoble (finca, terreny...)

Ex: casa pròpia i casa del metge (aquest afecta a nivell professional).

4. Rendiments d'activitats empresarials i professionals:

El contribuent ha d'imputar.se tots els rendiments obtinguts a través de l'exercici d'una actvitat econòmica sigui de naturalesa empresarial o professional. Activitats per conte pròpia.

5. Increments o disminucions patrimonials:

S'han d'imputar les variacions en el valor del patrimoni personal del subjecte passiu que es posi de manifest com a conseqüència de qualsevol alteració en la seva composició.

Ex: compro casa - Any 90 - 20M

15 M.

venc casa - Any 97 - 35M

Patrimoni personal 20M / Patrimoni personal 35M

Increment de valor de 15 M s'ha d'imputar.

Disminució de patrimoni:

Ex: compra d'accions - 3775 pts./acció. - Any 98

1217 pts./acció

venc accions - 2558 pts/acció. - Any 2004

- Bases imposables positives de les societats en règim de transparència fiscal.

Base Imposables

- Reduccions (3)

Base Liquidable

Tres Reduccions:

- Aquelles aportacions determinades a mutualitats de previsió social.

- Aportacions fetes pel contribuent a plans de pensions privades.

- Pensions compensatòries i les pensions alimenticies a favor del conjugue en procesos de separació.

Base Liquidable

* Tipus escala de gravamen *

Quota Íntegra

La quota íntegra és la quantitat de pessetas que ha de pagar atenen la manifestació de riquesa que ha declarat. Suma de tots els rendiments.

Quota Íntegra

- Deduccions

Quota Líquida

La Quota Líquida és la quantitat final d'impostos que es paguen.

Deduccions (per grups) :

1. Deduccions familiars:

- deducció per descendent solter que convisqui amb el contribuent. Aquest descendent ha de ser menor de 30 anys, que no obtingui rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional (932.820 pts. anuals).

- deducció per ascendent que convisqui amb el subjecte passiu i que no obtingui rendes superiors al salari superiors al salari mínim interprofessionals.

- Quan el propi subjecte passiu té una edat superior als 65 anys.

- Quan el subjecte passiu descendent o ascendent sigui invident, mutilat o invàlit físic o psíquic.

2. Deduccions per despeses familiars:

- Deduccions per despeses de malaltia. Es dedueix un 15% derivades d'una operació a nivell privat, o las despeses de farmàcia.

- Despeses de lloguer de la vivenda habitual.

- Deducció per despeses de custòdia de nens. Tots dos han de treballar fora del domicili habitual. Criatura de menys de tres anys. No poden tenir rendes superiors a un determinat nivell.

3. Deduccions per inversions:

- Aquelles persones que tenen contractes d'assegurança de vida, mort o invalidesa, l'import de les primas es dedueixen un 10%.

- Deducció per adquisició o rehabilitació de la vivenda habitual (15%).

4. Deducció per donatius:

- Aquelles persones que donen una quantitat de diners a una entitat sense ànim de lucre, l'entitat et donarà un certificat que et servirà per deduir un tan per cent determinat.

5. Altres deduccions:

- Deducció per obtenció de dividents de societats.

- Deducció per rendiments de treball personal. Mínim 27.000 i màxim 62.000 pts.

- Deducció per rendiments produïts a Ceuta o Melilla tenen drets a una deducció.

Quota Lìquida

- Retencions a compte, pagaments i ingresos a compte (IRPF)

Quota diferencial: a Ingresar / a Pagar

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI DE LES PERSONES FÍSIQUES

I. Té com a fets imposables els següents:

- la titularitat per part del subjecte passiu en el moment del meritament (devengo), de tots els béns i drets de contingut econòmic. Aquelles persones físiques estaran obligadas a fer la declaració del patrimoni de tots els béns de que siguin propietaris a 31 de desembre.

II. El subjecte passiu pot estar obligat a tributar a partir de 2 models:

- Obligació Personal

- Obligació Real

Obligació Personal: És considera aquella persona física que té la seva residència habitual a Espanya. Està obligada a declarar tots aquells béns dels quals sigui titular amb independència on estiguin situats.

Obligació Real: Afecta a las personas físiques que no tenen la seva residència habitual a Espanya. Els NO residents només estan obligats a declarar aquells béns i drets que estiguin ubicats a Espanya.

Ex: Alemany amb residència habitual a Frankfurt, té casa a Marbella:

- A Alemanya declara a Obligació Personal.

- A Espanya declara per Obligació Real.

Declara dos cop. Deducció per doble declaració.

III. Base Imposable

Base Imposable = Patrimoni Net

Es calcula el patrimoni brut previ menys les càrregues i gravaments de naturales real que afecten els béns i deutes i obligacions de caràcter personal.

Criteris de valoració de la Base Imposable.

- Per Inmoble: s'ha d'escollir el valor econòmic més alt dels tres següents:

a) Valor cadestral

b) Valor d'adquisició

c) Valor comprovat per l'administració com a conseqüència de la liquidació de qualsevol altra tribut.

a) La pròpia administració fixa el que val aquella finca i serveix per determinar la base imposable.

b) Valor de compra, que va adquirir. Si va ser gratuit, s'havia de tributar del valor de l'impost de successions i donacions.

c) Comprovació per hisenda del valor de la finca.

Com es valoren qualsevol imposició d'una entitat bancària?

S'ha d'agafar el saldo més gran d'aquestes dues:

- o bé el saldo corresponent al 31 de desembre que estem liquidant.

- o bé el saldo mitjà corresponent al darrer trimestre de l'any.

Com es valora a efectes del patrimoni de titulars en borsa:

- valor de cotització mitjà del darrer trimestre del darrer trimestre de l'any. Les participacions d'un fons d'inversió s'agafarà el valor liquidatiu corresponent al darrer trimestre de l'any.

Com es valora el titular d'una assegurança de vida:

- pel seu valor de rescat de l'assegurança corresponent a 31-12.

Joies, pells de caràcter suntuari, vehicles, embarcacions i aeronaus. Qualsevol d'aquests objectes s'han de valorar sobre el valor de mercat a 31-12.

Tot això ens dóna la Base Imposable.

IV. Base Liquidable

Base Imposable - 17 milions

1. Mínim exempt de tributació 17 milions per obligació personal.

Base liquidable + tipus de gravemen = Quota Integra

Escala de Gravamen
Base Liquidable	Quota Integra	Tipus Marginal
0	0	0'20%
26.780.000	53.560	0'30%
53.560.000	133.900	0'50%
107.120.000	401.700	0'90%

Ex: 50.000.000 pts. Fins a 26.780.000 * 0.20% = 53.560

Diferència 23.200.000 * 0.30% = 69660

Total 123.220

2. Límits de la Quota Íntegra:

La suma de la Q.I. del patrimoni més la suma de la Q.I. de l'impost s/ la renda, no pot superar el 70% de la Base Imposable en l'import sobre la renda de les persones físiques.

Quan es supera aquest límit es rebaixa la Q.I. de l'impost s/ el patrimoni fins arribar a la xifra que es demana. Amb la Q.I. es restan les deduccions (deducció per evitar la doble imposició internacional i una bonificació per aquelles persones que tinguin béns a Ceute i Melilla).

- Quines persones estan obligades a presentar la declaració de l'impost s/ patrimoni?

- Subjecte passiu per obligació personal

Els que tributan pels residents a Espanya només tenen que declarar quan la B.I. superi els 17 milions de pessetas. O bé, quan no donant.se aquesta circunstància el contribuent tingui béns i drets per impor superior de més de 100 milions.

- Subjecte passiu per obligació real

Les persones que tributen per obligació real reben obligació de declarar sempre i quan tinguin béns residents a Espanya, dóna igual la seva quantia.

S'ha de fer en la mateixa data de la declaració de l'IRPF (1-5 / 20-6).

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Es parteix directament agafant la contabilitat de la compte de pèrdues i guanys (punt de partida).

Després es fan uns ajustos fiscals (petits principis que marca la llei), i ja tens la Base Imposable.

No hi han Reduccions. Per tan s'aplican els tipus de gravamen que en caràcter general és del 35%.

Sobre aquesta quota s'aplican les deduccions i a partir d'aquí treuen la quota líquida que li restem els pagaments.

Tens 25 dias naturals a partir de la finalització del primer semestre de l'any.

TEMA 15: IMPOST SOBRE EL VALOR AFÈGIT:

1.FET IMPOSABLE

Operacions interiors

Adquisicions intracomunitàries

Importacions

1.Operacions interiors:Totes aquelles entregues de bens o prestació de serveis realitzades per empresaris i professionals a títol onerós, ja sigui habitualment o ocasionalment, sempre i quan aquestes operacions es portin a terme dins d´un exercici d´activitat emrpesarial o professional.

Empresari client

1000000

16%

1160000

2. Adquisiscions intracomunitàries:Fent referència a aquelles entregues i béns de serveis quan aquestes es porten a terme entre membres que pertanyen a diferents estats de la únió Europea.

Empresari Esp Client frances

1000000

La factura sense repercutir Iva

15%

1150000:150000les ingressa en el tresor públic francés.

3.Importacions:Fa referència a adquisició de béns

2.Aplicacions territorials de l´impost:

S´aplica a la península i a les illes balears. Illes canaries, ceuta i melilla no.

3.Meritament de l´impost:

És un impost instantàni.

4.Subjectes passius:

Quan es tracta d´operacions interiors: són aquelles persones tant fisiques com jurídiques que siguin empresaris o professionals i que per tant portin a terme l´entrega de béns i serveis.

A les adquisions intracomunitaries, els subj. Passius son els adquirents, que poden ser empresa professional o altres entitats.

A les importacions el sub. Pass, es la persona que importa el bé

5. Base imposable:Consisteix en l´import total de la contraprestació satisfeta a canvi de l´entrega de béns o prestació de serveis.

Quan es tracta d´importacions es el valor fixat en l´aduana del producte importat.

6.Tipus de gravamen:

ordinari 16%

reduït 7% Bens i serveis de carácter social i cultural i béns d´utilització generalitzada

superreduit 4% S´aplica a béns essencials(aliments bàsics,pa,ou,fruita/llibres/diaris/v.minusval.

L´empresa ingressa les diferències entre el Iva que aquell ha repercutit i l´Iva que ha tingut que soportar en la seva compra de béns i serveis.

TEMA 17:

1.Impost sobre transmisions patrimonials i actes juridics documentats.

1.Fet imposable:

Transmisions patrimonials oneroses per actes intervius.

Constitució de drets reals, prestecs i fiances.

2.Subjecte passiu:

És l´adquirent del bé objecte de la transmisió patrimonial.

3.Meritament

Impost instatàni.

4.Base imposable:

És l´impost de la transmissió del valor del bé perquè s´hagi constituit.

5.Quota tributària:

Base imposable x tipus de gravamen=quota tributària.

Transmissió gravamen

Béns inmobles 6%

Béns mobles 4%

Constitució de drets reals 1%

fiances o prestecs

2.Impost sobre operacions vinculades sobre contractes de societats

Consisteix en sumar determinades operacions vinculades amb el contracte de societat.

1.Fet imposable:

Augment i disminució del capital social

Constituciò de societat

Fusió,escissió

Dissolució

Aportacions dels socis per compensar perdúes socials

Trasllat a Espanya del domicili social de l´entitat quan aquesta hagi estat situada

fora de la EU.

2.Subjecte passiu:
La pròpia societat

3.Base imposable:

Es calcula en funció de quina sigui l´operació realitzada.

4. Tipus de gravamen:
1%

3.Actes jurídics documentats

1.Fet imposable:

Especial protecció jurídica que l´ordenament jurídic proporciona a determinades operacions o actes pel fet de que aquests s´han de portar a terme en una determinada forma o solemnitat.

Documents notarials

Documents mercantils

Documents administratius

Tema 17. Impost sobre succesions y donacions.

1.Fet imposable.

Adquisició per part dúna persona física de un increment patrimonial gratuït, ja sigui en virtut d´operacions morts-causa o inter-vius.

3 operacions:

-adquisicions de béns i drets o qualsevol altre títol succsesori.

-adquisicions de béns i drets a través d´una donació.

-quantitats obtingudes pels beneficis de contracte d´assegurança de vida en el contractant de l´assegurança és una persona diferent del beneficiari.

Meritament

Cuando se trata de morts-causa y d´assegurança, el día de meritament és el de la mort del causant o assegurat.

En inter vius el dia en que se celebra el acte o contracte de donació.

Subjecte pasiu

Quant es tracte d´adquisicions mortis causa, el subjecte passiu són els hereus.

Donacions: donataris.

Asse.vida: beneficiaris de l´assegurança.

Base imposable:

Herència o donació: Base imposable= valor net (sense deutes) dels béns i drets adquirits.

Assegurança de vida: Base imposable= import que hagi rebut el beneficiari.

Base liquidable:

Base imposable-reduccions

Reduccions: només s´aplica en mortis causa.

Restem de la base imponible un mínim exempt de tributació i ve fixada per 2 variables:

-Vincle familiar o grau de consanguinitat.

-En funció de l´edat.

La reducció serà més alta quan més alt sigui el grau de parentesc.

Quan més jove major es la producció.

Quota tributària:

TIPUS DE GRAVAMEN(escala pogressiva) X base liquidable=quota íntegra.

A + base imposable més tipus de gravamen.

A la quota íntegra se li aplica uns coeficients multiplicadors que ens dona la quota incrementada que seria la quantitat a pagar. Els quoficients multiplicadors responen a dos variables:
1-Grau de parentesc.

2-Patrimoni existent del subjecte passiu.

1-Quan més gran sigui el vincle parentesc més petit serà el multiplicador.

2-La persona que reb els bens i drets fos titular d´un patrimoni. Més alt serà el multiplicador quan més alta sigui la quota tributària.

ESTRUCTURA DELS IMPOSTOS LOCALS:

Obligatoris:

IBI

IAE

Impost sobre vehicles de tracció mecànica

Potestatius:

Impost sobre l´increment de terrenys de naturalessa urbana.

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres públiques.

IBI:

Fet imposable:Ser titular d´un dret de propietat, usdefruit superficie o una concessió administrativa que recaiga sobre un bé inmoble situat en el municipi.

El paga el titular.

La base imposable es igual al valor cadastral.

IAE

Consisteix en l´execució d´una activitat professional o artistica.

El paga el que el porta a terme

N´hi ha local provincial i estatal.

º1

Imposto sobre vehicles de tracció mecànica:

Fet imposable:Ser titular d´un vehicle de tracció mecanica que sigui apte per la via pública.

Ha d´haver sigut matriculat anteriorment.

Impost sobre increments del valor del terrenys urbans:

Fa referència a tributar l´increment dels solars urbans que es posa de manifest en el moment de la transmissió d´aquest terreny.El paga el venedor.

Te relació amb l´impost de la renda.Doble imposició. Això es soluciona amb una deducció en l ´impost de la renda.

Impost sobre construccions instalacions i obres:

Sempre i quan sigui necessaria el permís d´obres s´esta obligat a pagar l´impost.

aplicación de una ley a casos, hechos o situaciones anteriores a su promulgación.

partida econòmica de l'estat de tal manera que les corts espanyoles tenen la funció de distribuir aquests diners entre totes les comunitats autònomes, donan primacia a aquelles que són menys desenvolupades. Les més pobres són les més beneficiades.

Data a partir de la qual el contribuent ha de pagar el tribut. 31 de desembre de cada any.

El valor de rescat és la quantitat de diners que ens dóna l'assegurança al rescindir el contracta.