PRÀCTICA 17: DETERMINACIÓ POTENCIOMÈTRICA DE LA PURESA DE L'ÀCID BENZOIC

1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES)

En aquest apartat hi incloem els resultats del tanteig primer, i després de l'assaig que fem per la determinació de l'àcid benzoic.

Tanteig

Assaig determinació àcid benzoic

2.PREGUNTES

No hem sabut com fer aquest part de la pràctica.

De la valoració aconseguim aquest resultat: V·N=V·N, 24·1=100·N ! N=0.24=M

100 mL 0.24 mol = 0.024 mols d'àcid benzoic.

103 mL

Multipliquem per la seva massa molecular i obtenim els grams que tenim d'àcid benzoic: 0.024·123=2.952 g

Dividim pels grams d'àcid benzoic reals, multipliquem per cent i obtenim el tant per cent de puresa de l'àcid benzoic: (2.952/3)·100=98.4 %

3.QÜESTIONS

Potenciòmetre dotat d'elèctrodes adequats i convenientment disposat per a mesurar el pH d'una dissolució. N'hi ha de dues menes: els potenciomètrics i els de lectura directa. Els primers consisteixen essencialment en un potenciòmetre amb amplificació electrònica del corrent no compensat. En aquests cada lectura requereix una compensació manual, que hom aconsegueix contraposant una força electromotriu variable, la qual dóna el valor del pH mesurat. Els de lectura directa posseeixen un circuit adequat per a obtenir una desviació de l'agulla del galvanòmetre proporcional al pH o una expressió digital del seu valor.

Utilitza un transistor d'efecte de camp o un seguidor de voltatge com a primera etapa d'amplificació de forma de proporcionar la necessària resistència interna elevada.

Avantatges: la valoració potenciomètrica és més fiable en aquells casos en què el canvi de color d'un indicador químic no és gaire visible, és un mètode més exacte si el pH-metre que utilitzem funciona amb precisió

Desavantatges: mètode més lent, si tenim un pH-metre que no està ben calibrat l'error pot ser més gran que utilitzant un indicador químic.

4.CONCLUSIONS

Les conclusions que volem fer sobre aquesta pràctica són les següents:

• Primer de tot hem de dir que primer vàrem utilitzar un pH-metre que no anava gaire bé, ja que no s'estabilitzava, o tardava molt en fer-ho. Després vàrem utilitzar un altre pH-metre que anava millor (en teoria).

• No podem dir si el resultat és bo, ja que no vàrem prendre nota de la puresa de l'àcid benzoic que vàrem utilitzar en aquesta pràctica. Tot i això, creiem que vàrem fer una bona realització de la pràctica.