Ingeniero Técnico Industrial


Absorció atòmica


1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES)

Coure

Concentració (ppm)

Absorbància (nm)

0

0

2

0.184

4

0.308

5

0.369

6

0.520

8

0.487

Mostra problema

0.256

Plom

Concentració (ppm)

Absorbància (nm)

0

0

5

0.106

7

0.142

10

0.203

15

0.293

20

0.381

Mostra problema

0.060

Zenc

Concentració (ppm)

Absorbància (nm)

0

0

0.1

0.059

0.5

0.202

0.75

0.272

1

0.343

1.5

0.442

Mostra problema

0.106

2.CÀLCULS

  • Traçar una corba de calibrat individual per cadascun dels metalls, col·locant a l'eix d'ordenades les lectures d'absorbància i, a l'eix d'abcises els valors de concentració en ppm del metall en qüestió.

  • 'Absorció atòmica'
    Coure

    'Absorció atòmica'
    Plom

    Zenc

    'Absorció atòmica'

  • Interpolar les lectures obtingudes per la mostra problema en les corbes traçades i determinar el contingut en ppm de cada metall en la mostra.

  • Coure

    Concentració en la dilució: 3.32 ppm

    Concentració en la mostra problema: 0.332 ppm

    Plom

    Concentració en la dilució: 2.77 ppm

    Concentració en la mostra problema: 0.277 ppm

    Zenc

    Concentració en la dilució: 0.25 ppm

    Concentració en la mostra problema: 0.025 ppm

    Nota: dilució de 100 mL amb 10 mL de mostra problema

    3.QÜESTIONS

  • Explicar el funcionament de la làmpada de càtode buit.

  • Consta d'un ànode de wolframi i un càtode cilíndric, soldats en un tub de vidre que contè un gas inert com l'argó, a una pressió de 1 a 5 torr. El càtode es fabrica o amb el mateix metall o amb un suport recobert d'aquest metal.

    Aplicant un potencial d'uns 300 V a través dels elèctrodes es provoca la ionització de l'argó i es genera una corrent de 5 a 10 mA per migració dels cations d'argó cap al càtode i dels electrons cap a l'ànode. Si el potencial és suficientment alt, els cations d'argó xoquen contra el càtode amb una energia suficient per a arrancar àtoms de metall produint així un núvol atòmic; aquest procés s'anomena pulverització catòdica (sputtering). Alguns d'aquests àtoms metàl·lics pulveritzats arriben a excitar-se i emeten longituds d'ona característiques quan tornen a l'estat fonamental.

  • Quin tipus de flama s'utilitza en l'absorció atòmica?

  • S'utilitza una flama amb aire com a oxidant i acetilè com a combustible. Aquesta mescla no és satisfactòria per elements com alumini, silici, alcalinoterris i vanadi, que formen òxids refractaris que s'atomitzen sols parcialment a aquestes temperatures.

  • Per què l'absorció atòmica és menys sensible a la inestabilitat de la flama que la fotometria de flama?

  • Perquè en la fotometria de flama la flama a més a més d'atomitzar la mostra també actua com a font de radiació, en canvi en l'absorció atòmica la flama sols atomitza la mostra i la font de radiació és una làmpada de càtode buit

    Per això en la fotometria al haver de fer dos processos la flama és més sensible a la inestabilitat que en l'absorció atòmica.

    4.CONCLUSIONS

    Les conclusions que volem fer sobre la pràctica són les següents:

    • Els resultats que s'aconsegueixen amb el mètode d'absorció atòmica són força bons, precisos. S'ha de recordar que en aquest mètode la funcionalitat del mètode depèn de l'element a determinar. En aquesta pràctica el mètode funciona molt bé ja que són tres del elements amb els quals el mètode funciona millor.

    • S'ha de destacar la facilitat d'ús de l'aparell i del mètode en general, ja que les dissolucions patró són fàcils de preparar, al mateix que passa amb la dilució de la mostra problema.

    'Absorció atòmica'

    'Absorció atòmica'

    'Absorció atòmica'




    Descargar
    Enviado por:Òscar Montserrat i Prat
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar