TEMA 1: EL DRET

Creat per les persones per aareglar els conflictes, problemes en la comunitat.

La comunitat està dividida en estats i cadascun té un dret determinat.

1. HOME, COMUNITAT I DRET

No vivim aillats, vivim en comunitat i necessitem normes creades per la propia comunitat, q abans eren tribus xò q evolucionen.

DRET.- normes que diuen com hem d'actuar, regulen els actes

2. NORMES, USOS SOCIALS I NORMES MORALS

• Normes socials varien d'un lloc a un altre, depenent de la cultura

• Normes generals són iguals per tothom

3. NORMA JURÍDICA

Ha de tenir caracter ampli per valorar la convivència comunitaria

Aquelles el compliment de les quals es troba defensat pel poder coercitiu (obligatori) de l'estat i l'Estat ens obliga al seu compliment

Finalitat.- regular el comportament

Norma.- manament dirigit a ordenar la convivència comunitaria

La norma jurídica pot ser imposada coactivament

CARACTERÍSTIQUES

Normes d'observació obligatoria (complir-la tots)

Normes d'autoritat (dicades per l'Estat, a tots els ciutadans per igual)

Estan establertes, admeses i defensades per l'Estat

Quan no es compleixen, s'imposen per la força

TIPUS

• Prohibitives.- prohibeixen fer coses

• Imperatives.- ordenen fer coses

• Permisives.- permeten fer coses

4. DRET NATURAL, HUMÀ I POSITIU

DRET NATURAL.- dret creat per Déu, creure en ell significa creue en la existència de la divinitat

DRET HUMÀ.- creat per la comunitat, xò com canvia la humanitat tb canvien i es modifiquen els drets. Normes evolucionen

DRET POSITIU.- normes en vigència en un moment determinat

Qualsevol norma consta d'un suposit de fet i una conseqüència

5. DRET OBJECTIU I SUBJECTIU

DRET OBJECTIU.- norma q està en un camp determinat, q podem usar-la o no correspon amb la norma

DRET SUBJECTIU.- facultat q usem quan el cdret el portem al nostra camp

Complementaris pq si tinc un dret es pq la norma ens la dona.

6. DRET PÚBLIC I PRIVAT

DRET PÚBLIC.- afecta a tots com a comunitat, la regula

DRET PRIVAT.- afecta a cadascú com a persona. La finalitat dels dos es ordenar la convivència de la comunitat

7. FINALITAT DEL DRET

ORDRE.- quan els ciutadans fan el q han de fer, el disposat com norma. Ha d'existir una AUTORITAT pq es complin les normes. Hi ha ordre quan el governant i el governat tenen delimitat el poder. Intenta evitar l'ANARQUIA

SEGURETAT.- hi ha quan l'Estat protegeix de forma eficaç els interessos dels humans basics pq visquin amb dignitat

JUSTÍCIA.- proporcionalitat, ttractar a tots per igual davant la llei, s'ha de donar a cadascú el q li correspon, sense excepcions

8. NORMA JURÍDICA

Estableix i defensa l'Estat. Quan les normes les estableix l'Estat com tal, són LLEIS. Si es feta per la comunitat, son COSTUMS.

9. TIPUS DE NORMES JURÍDIQUES

• Normes estatals.- lleis

• Normes no estatals.- costums

Els costums han estat creats per la comunitat i en transmeten de generació en generació i canvien.

• Normes estatals.- les dicta l'Estat

• Normes no estatals.- les dicta l'Esglèsia

• Normes generals.- afecten a tots

• Normes no generals.- només afecten a un col·lectiu

10. APLICACIÓ DE LA NORMA

La norma prescriu com ens hem de comportar, davant l'incompliment en s trobem amb un CONFLICTE, l'ordre queda alterat

11. INTERPRETACIÓ DE LES NORMES

Segons criteris

SUBJECTIU.- tenint en compte la voluntat del autor de la norma+

OBJECTIU.- tenint en compte el contingut de la norma sense tenir en compte l'autor

AUTÈNTICA.- la realitza el legislador

USUAL.- realitzen els tribunals de justicia

DOCTRINAL.- persones q es dediquen a l'analisi

GRAMATICAL.- tenint en compte les normes granaticals

TELEOLOGICA.- tenitn en compte la finalitat q la norma juridica persegueix

SISTEMATICA.- posem la norma juridica en relació a les altres normes

HISTORICA.- té presents els antecedents de les normes jurídiques.

12. DISCIPLINES JURIDIQUES

PODER JUDICIAL.- imposar fraccions als q incompleixen les normes

TEMA 2: EL DRET CIVIL I LES SEVES FONTS

1. SENTIT HISTORIC DE L'EXPRESSIÓ DE DRET CIVIL

El dret civil es el propi de cada individu

2. CONTINGUT I DEFINICIÓ DE DRET CIVIL

Dret privat generall q regula les relacions més comunes dels individus (persona, familia,...). a cada territori hi ha un dret civil

3. ELS DRETS CIVILS ESPANYOLS

a cada territori hi ha un dret. Davant una situació si el dret del territori no diu res, hem de mirar a les lleis espanyoles a veure q diuen

4. FONTS DEL DETS ESPANYOL

• FORMALS.- el dret es fa a través de lleis i costums

• MATERIALS.- el dret el fa la comunitat o la comunitat en forma d'Estat

• DEL NOSTRE SISTEMA JURIDIC

- lleis

- costums

- principis generals del dret

- jurisprudencia

5. LA LLEI: CONCEPTE I CLASSES

LLEI.- normes creades pel poder legislatiu de l'Estat

CLASSES

• CONSTITUCIÓ.- aprovades per la propia població segons referndum

• LLEIS ORDINARIES.- elabora el parlament per majoria singular

• EXECUTIU.- decret-llei i decret legislatiu

- decret.- norma q dicta el govern com a tal, si el signa el rei (decret reial) xo te la mateix validesa

- DECRET-LLEI.- norma dicatada pel govern xò q hauria haver esta signada pel parlament, hauria d'haver sigut llei

- DECRET LEGISLATIU.- el parlament diu al govern q pot realitzar un decret. Dictat pel consell de ministres del govern

• Ordres.- no pot anar en contra de les de caracter superior, decrets i lleis

El govern es el qui elabora la llei. Si la vol elaborar la població han de recollir signatures

6. EFICACIA DE LA LLEI

Les lleis passen per tres fases:

• Sansió (signatura)

• Promulgació (donar a coneixer la llei)

• Publicació (insertar en el BOE)

7. LA LLEI EN EL TEMPS. ENTRADA EN VIGOR: CESSACIÓ D'EFECTES I RETROACTIVITAT DE LA LLEI

ENTRADA EN VIGOR.- pot ser successiva (perdiode diferents) o simultania (a tot el territori alhora) entren en vigor als 20 dies de la publicació o quan ho digui la llei.

CESSACIÓ D'EFECTES.- deixa de tenir vigència quan hi ha causes externens a la propia llei o quan ho diu la llei, per lleis posteriors d'igual o superior categoria. Pot ser causes externes:

• Expressa.- la llei diu q deixa de tenir vigència

• Tacita.- llei diu el contrari q la anterior

Tb por ser per causes internes

• Total.- deroga totalment una llei anterior

• Parcial.- la deroga parcialment.

RETROACTIVITAT.- la llei no pot ser retroactiva ja q no podem complir normes dl passat, a memys q si positiu per l'individu. Si els governs volen ho poden ser.

GRAUS DE LA LLEI

• MÍNIM.- la nova llei contempla els efectes de situacions anteriors q encara no s'han produit

• MITJÀ.- contempla efectes de situacions anteriors produits pero no consumats

• MÀXIM.- nova llei contempla efectes produits i consumats de sitaucions anteriors

8. LA LLEI EN L'ESPAI

La llei té vigència al lloc on el poder exerceix. Existeixen:

• PRINCIPI TERRITORIAL.- s'aplica a tothom d'aquell territori

• PRINCIPI PERSONAL.- a una persona se li aplica la llei q li es propia independentment del territori on es troba.

A) REGLES DE DRET INTERN D'APLICACIÓ NECESSARIA.- Lleis penals, policial, seguretat, s'aplicaran als q estem al territori espanyol independentment de sa nacionalitat

B) REGLA DE LA LLEI PERSONAL.- La capacitat, estat civil, els drets i deures de familia i successió per cause de mort es regeixen per la llei individual, de cada persona

©) LEX REI SITAE.- les coses les regeixen pel lloc on fisicament estan

D) PRINCIPI D'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT.- Davant relacions contractuals apliquem la llei q volguem sempre i quan tingui en relació amb el q estem fent

E) LOCUS REGIT ACTUM.- Els actes es regeixen per la llei del lloc on es realitzen

F) QUALIFICACIÓ (NORMA DE CONFLICTE).- Averiguar (jutge) quina es la llei aplicable en un cas determinat. Buscar la llei adequada

9. COSTUM: CONCEPTE I REQUISITS

S'aplicarà quan no hi hagi cap llei i ha d'estar implantat en la comunitat. Neixen d'una pluralitat d¡actes observats pels ciutadans i estan convençuts de q cal complir-los.

El costum no pot anar contra la moral no contra l'acte públic, i s'ha de trobar sa existència. Entra en vigor si es té el convenciment de sa necessitat i deixa de tenir vigència quan la població no el consideri important.

10. TIPUS DE COSTUM: LA PROVA DEL COSTUM

• SEGONS LLEI.- diu el mateix q la llei, no serveix per res

• CONTRA LLEI.- si la llei diu una cosa i el costum una altra, la llei està per sobre del costum

• MÉS ENLLÀ DE LA LLEI.- regula situacions de fet no venen regualdes per cap llei.

11. PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

S'apliquen en defecte de llei o costums sense perjudicar l'ordenament jurídic. Les lleis estan formades per principis, si s'aplica la llei, indirectament s'apliquen principis i si s'apliquen principis es pq no hi ha ni llei ni costum

12. LA JURISPRUDÈNCIA, EQUITAT I CONDICIONS GENERALS DE LA CONTRACTACIÓ

Conjunt de sentencies q dicta un tribunal, el SUPREM o CONSTITUCIONAL. Els jutges apliquen la llei, però no la creen

IDEES GENERALS SOBRE EL COMPUT DEL TEMPS I EL TERMINI

• COMPUT NATURAL.- de moment a moment

• COMPUT CIVIL.- de data a data. Els festius no es descompten en relacions contractuals xò si es decompten quan son terminis marcats per la llei

Els drets comencen una dia determinat. Si no l'usem pot transcriue pel pas del temps.

PRESCRIPCIÓ EXTINTIVA.- els drets s'extingeixen. Predua de drets pel transcurs del temps a causa de no haber-ne fet ús el subjecte actiu ni reconegut pel subjecte passiu

PRESCRIPCIÓ ADQUISITIVA.- adquirir drets per transcurs de temps pq ni el subjecte actiu els reclama ni el passiu els reconeix

Tots els crets poden prescriure al transcurs del temps

CLASSIFICACIÓ DELS DRETS

• DRETS REALS.- per reclamar alguna cosa

- Bens mobles.- prescriuen als 6 anys

- Bens immobles.- prescriuen als 30 anys

- Hipoteques.- 20 anys

per recuperar o retenir la possessió tenim 1 any

• DRETS DE CREDIT.- per reclamar conductes

- 5 anys.- accions per pagar lloguers o reclamar pensions alimenticies

- 3 anys.- reclamar salaris honoraris professionals

- 1 any.- responsabilitat civil de les persones q provinguin de calumnia, culpa i injuria

- 6 mesos.- multes, reclama accidents

INTERRUPCIÓ.- si el subjecte reclama durant el periode de transcripció, el comput comença de nou

CADUCITAT.- el termini ve marcat per la llei i aquest no s'interrompeix.

TEMA 3: LA RELACIÓ JURÍDICA: EL DEUTE PÚBLIC I DRET SUBJECTIU

1. CONCEPTE DE RELACIÓ JURÍDICA

Relació entre persones lligades per drets i deures

2, ESTRUCTURA

• SUBJECTES.- persones q intervenen en la relació. Poden ser:

- ACTIU.- creditor, el q pot reclamar

. PASSIU.- deutor, el q ha de complir

• CONTINGUT.- diversos drets o deures que la relació engloba

• OBJECTE.- allo sobre on recau l'acció

• CAUSA.- origen de la relació jurídica

3. ORDENAMENT DEL SEU CONTINGUT

El fan els interessats o l'ordenament

4. PRINCIPI DE L'AUTONOMIA PRIVADA

Fem el q volem, quan i com volem

5. DEURE JURÍDIC

DEURE.- el tenim pq ens el crea la llei o pq el creem noaltres. Irrenunciables però transferibles

DEURE JURÍDIC.- determinats comportaments, imposats directa o indirectament a la persona per la norma jurídica en correlació a un dret subjectiu o en benefici d la comunitat i q consistirà en una acció o en abstenció cosa q hem de fer o estem obligats a no fer

6. DRET SUBJECTIU

DRET.- es pot renuncuar a ells sempre i quan no perjudiqui a altres persones.

DRET SUBJECTIU.- poder concedit per l'ordenament jurídic per satisfer els interessos dignes de protecció. Poden ser subjectes del dret subjectiu les persones amb la facultat d'exercir-lo i defensar-lo.

Adquisició pot ser:

• ORIGINARIA.- ningú abans l'havia tingut

• DERIVATIVA.- algú ja l'havia tingut abans

Les modificacions poden ser:

• SUBJECTIVES.- produeixen canvis en el titular

• OBJECTIVES.- produeixen canvis en el propi dret.

7. VIDA DEL DRET SUBJECTIU

Neix i finalitza en moments determinats, no definits.

Naixement i adquissicó pot ser simultania, o haver-la adquirirt després del seu naixement.

8. EXERCICI DEL DRET SUBJECTIU

El titular pot permetre q un tercer exerceixi el dret per ell en sa respresentació. (menor d'edat no pot, pares si) malgrat no es pugui exercir el dret es té.

MESURES:

• PREVENTIVES.- possessió (inscrivir-lo)

• REPRESSIVES.- judicials (denuncia)

LIMITS AL EXERCICI DEL DRET:

• ABÚS DEL DRET.- no satisfan ca interés però perjudiquen a altres

• CONDICIONS DE DRET.- varies persones exerceixen el seu dret i conicideixen. Renunciar a una part del dret. TEMA 4: LA PERSONA FÍSICA I LA PERSONA JURÍDICA

1. CONCEPTE DE PERSONA

Una persona, és un subjecte de drets i deures, èsser capaç de tenir drets i que se li poden imputar deures. Pq pugui exercir els drets i deures ha de tenir capacitat.

2. CAPACITAT

CAPACITAT JURÍDICA.- atribut esencial. Tos els essers pel fet de neixer tenim capacitat jurídica q ens posibilita ser titulars de drets i obligacions.

CAPACITAT D'OBRAR.- possibilitat de realitzar actes jurídics i s'adquireix en virtud de certes condicions (majoria edat)

3. ESFERES D'ACTIVITAT JURÍDICA DE LA PERSONA

• ESFERES PATRIMONIALS.- té un valor econòmic. Els drets q tenim sobre les coses. (drets de credit, reals, corporatius, sobre bens immaterials,..)

• ESFERA NO PATRIMONIAL.- no té valor econòmic (drets de personalitat i de familia)

• ESFERA ESPACIAL.- poder votar

En ocasions, hi ha cirsumstàncies que exigiesen tenir unes capacitats pero la llei no ens les atorga pq no tenim requisits necessaries, en aquests casos, ho complementem, recaient en tutors

4. INCAPACITAT

Per protegir persones, ha de ser ncapacitat per un jutge q ho cregui convenient.

La incapacitat pot ser total o parcial, un cop ha estat incapacitada els seus actes no tindran trascendencia.

Pq algú se l'incapaciti ha d'haver causes (malalties persistents, tant fisíques com psicològiques) que impedeixin a la persona gobernar-se per si mateixa

5. LIMITACIONS A LA CAPACITAT D'OBRAR

Se li pot incapacitar algú, per motius concrets, però a la vegada, transcorregut un temps, se li pot tornar a capacitra, per exemple, davant un fet, quan a assolit la majoria d'edat.

6. LEGITIMACIÓ

Capacitat de poder ser subjecte d'una relació jurídica concreta. (capacitat de vendre una taula però no legitimat si no es meva)

La persona jurídica ha de disfrutar dels seus drets i deures en el lloc determinat on estigui permès.

7. EL DOMICILI

DOMICILI.- Si una persona té drets i deures s'hauran de poder executar en algun lloc (domicili) és el lloc on juridicament es pot localitzar a la persona. El domicili pot determinar la nacionalitat, camunitat,....

Quan algú desparaeix del domicili podem demanar al jutge q es demani la seva defunció (si no sabem res) durant 10 anys

NACIONALITAT.- Referencia a l'estat i no a la nació. La persona es converteix en membre de l'estat i esdevé subjecte passiu de l'ordenament polític.

Tothom ha de tenir-ne una, però no més de una.

Adquisició d'una nacionalitat:
- ORIGINÀRIA.- nacionalitat es reconeguda en el moment del naixement.

• IUS SANGUINI.- virtut del pret de sang. Nacionalitat dels progenitors independentment del lloc de naixement. Estat que no volen augmentar el nombre d'habitants i no volen emigrants.

• IUS SOCI.- virtut del pret de terra. Nacionalitat del lloc on ha nascut amb independencia dels pares. Estat q volen augmentar el nivell d'habitants.

- DERIVATIVA.- adquisició d'una després d'haver-ne tingut una altra.

NACIONALITTA ESPANYOLA

Originària per mitjà del ius sanguini. Tenen la nacionalitat de pare o mare espanyols.

els nascuts en territori espanyol de pares estrangers quan el pare o mare haurien nascut a espanya

els nascuts en territori espanyol de pares estrangers i els seus pares no tenen cap nacionalitat o be quan la llei del lloc on ells vivien ni la donen si no neixen allà.

nascuts de pares desconeguts en territori espanyol.

ES POT TENIR LA NACIONALITAT ESPANYOLA DERIVATIVAMENT:

DRET OPCIO: persones viscudes en territori espanyol de pares estrangers nascuts en territori estranger de pares espanyols. Quan s'es adoptat i s'es major d'edat, pq si són menors ja ho són

PER TEMPS DE RESIDENCIA: conseció que fa el cap d'estat. El rei pot regalar la nacionalitat o quan el govern lo demana.

PER CARTA DE NATURALESA: la forma més habitual, per temps.

HI HA TRES CRITERIS:

Al cap de 10 anys de residencia es pot demanar la nacionalitat

pot quedar reduit a 5 anys quan s'ha demanat asil o refugi

Pot quedar reduit a 2 anys si originalment eren andorrans, portuguesos, pertanyien a alguna de les antigues colonies o siguin safardites (descendent dels jueus expulsats pels reis catòlics)

O per 1 any de residencia en casos de matrimoni per exemple quan havent pogut optar-ne no ho vas fer.

8. REGIONALITAT O VEÏNATGE CIVIL

Al territori espanyol existiesen diferents legislaciuons civils (país basc, catalunya, balears,...) pq el veinatge civil tb s'adquireix a través del ius sanguini i soci.

9. PERSONA JURÍDICA EN GENERAL

Entitats formades per la realització de fins col·lectius i permanents de la humanitat a les que el dret objectiu reconeix capacitat per gaudir de drets i deures.

Entitat.- unió de varis essers humans.

PERSONES JURÍDIQUES:

• PUBLIQUES.- es troben encuadrades dins l'ambit estatal

• PRIVADES.- no es troben encuadrades dins de cap organització estatal.

• INTERÉS.- persegueixen una utilitat d'ambit general

• INTERÉS PRIVAT.- utilitat d'ambit concret, personal.

• ASSOCIACIONS.- organismes socials independents dels seus components que resulten de la unió de persones (base de l'associació). Persones definiesen com serà l'associació, han de crear estatut que és l'anima i ens defineix regles, comportament, ha tenir. El domicili ve marcat pels estatuts.

- COORPORACIONS.- creades per la llei. L'estat ens diu com pot funcionar i com s'ha de dur a terme. El domicili es on digui la llei que la creat.

• FUNDACIONS.- formades per coses. Obres per la consecució de una finalitat d'interes public, esportiu, cultural,... el domicili ve dit per la regla fundacional, on digui el fundador.

- PATRONS.- plasmen la idea del fundador quan aquest no es viu.

10. NAIXEMENT DE LA PERSONA JURÍDICA

Mitjançant el reconeixement de la seva personalitat.

11. EL RECONEIXEMENT

• GENERIC.- quan es complimenten uns requisits determinats

• ESPECÍFIC.- requereix decisió de poders públics. Cal requisits legals i a més l'aprovació de l'Estat.

12. EXTINCIÓ DE LES PERSONES JURÍDIQUES

Les persones jurídiques poden morir per diferents motius:

• Expira el termini durant el qual funcionen legalment

• Quan assoleix la finalitat pel qual estava vigent

• Quan amb els mitjans que dispodem es imposible aconseguir el fi que preteniem.

Els bens de la persona jurídica, segons la llei, els bens de les associacions van a parar als qui diguin els estatuts, els de la fundació o regles fundacionals i les corporacions a qui digui la llei, si no diu res a l'Estat.

TEMA 5: ELS FETS JURÍDICS

1. FET I ACTE JURÍDIC

Fet.- alguna cosa que passa. No tots els drets tenen conseqüència però alguns si que la tenen. No succeeixen voluntariament

Acte jurídic.- succeeixen voluntariament.

• Fets amb conseqüència jurídica.- amb o sense intervenció humana. Quan la voluntat tingui incidencia serà ACTE JURÍDIC

- ACTE JURÍDIC:

• LÍCITS.- realitzen d'acord amb el dret (fer una cosa ben feta). Els podem fer pq volem i amb llibertat (POTESTATIUS) o pq els dec fer, ens obliguen (DEGUT)

• ILÍCITS.- poden ser amb dol (expresament o intencionalment) o culpa(per negligencia)

• EN SENTIT ESTRCITE.- produeix els efectes que marca la llei amb independencia de la voluntat de les persones.

• DECLARACIONS DE VOLUNTAT.- produeix els efectes volguts que intervé en ells. Donen lloc al negoci familiar.

2. CONCEPTE DE NEGOCI JURÍDIC

Fet voluntari lícit en el que l'ordenament lliga els efectes volguts per qui intervé en ells (en sa realització)

3. FORMACIÓ, EFICACIA I CONSUMACIÓ

• FORMACIÓ.- quan reuneix tots els elements necessaris pq pugui produir efectes.

• EFICACIA.- quan requereix totes les condicions

• CONSUMACIÓ.- quan produeix els efectes volguts mitjançant una determinada activitat.

4. TIPUS DE NEGOCIS

Negoci jurídic.- es forma un contracte

• UNILATERALS.- una sola declaració de voluntat

• BILATERALS.- requereixen més d'una declaració de voluntat

- CONTRACTES.- quan les parte tenen interessos contraposats

- CONJUNTS.- tenen el mateix interés

• PATRIMONIALS.- produeixen efectes evaluables desde un pount de vista econòmic.

• NO PATRIMONIALS.- no produeix cap efecte.

• ONEROSOS.- requereixen contraprestacions

• GRATUITS.- no requereixen res (donació)

• D'ADMINITRACIÓ.- tenen per finalitat conservar el patrimoni.

• DE DISPOSICIÓ.- alterar el patrimoni

• INTERVIUS.- es fan en vida, produeixen efectes quan la persona viu.

• MORTIS CAUSA.- produeixen efectes quan la persona mor (testament)

• SOLEMNES.- per produir els efectes cal respectar detreminades formalitats (fer de manera determinada)

• NO SOLEMNES.- no requereixen formalitats.

• PRINCIPALS.- tenen vigencia per si mateixos.

• ACCESSORIS.- depenen d'un altre

• CAUSALS.- depenen d'una causa.

• ABSTRACTES.- no depen de cap causa malgrat tenir-la (lletra de canvi)

• TÍPICS.- es troben reglamentats

• ATÍPICS.- no tenen cap reglamentació

5. ELEMENTS DEL NEGOCI JURÍDIC

• ESSENCIALS.- substància, sense ell el negoci no existiria

• NATURALS.- tot negoci els porta implicits però es poden excloure sense que afecti a la seva eficacia

• ACCIDENTALS.- el negoci mai no els portaria implícits però es poden incloure per tenir eficacia.

6. VOLUNTAT COM A ELEMENT DE QUALSEVOL NEGOCI

Tot negoci jurídic porta una declaració de voluntat, fer el que les persones volen. La declaració ha de coincidir per causes externes o internes.

Si no coincidiesen per causes imputables (DIVERGENCIA) i si coincidiesen (VICIS)

7. VICIS DE LA VOLUNTAT

• VIOLENCIA.- per arrancar el consentiment s'usa una força irresistible

• INTIMIDACIÓ.- violencia de carácter psiquic, amenaces, es donarà quan la persona se l'amenaça en provocar-li un dany a ella mateixa, els seus bens o sa familia.

• ENGANY.- quan amb paraules o maquinacions insipidez per part d'un dels contractants, l'altre es induit a celebrar un contracte q sino no hagués fet.

• ERROR.- equivocació en la manifestació de voluntat xò provocat per alguna cosa:

- EN LA COSA O SUBSTÀNCIA.- ineficiencia del negoci

- EN LA QUALITAT.- dona lloc a ineficiencia del negoci quan la qualitat va ser determinant en el negoci.

- EN LA QUANTITAT.- no esdevé ineficaç, em serviran més o menys.

- EN LA PERSONA.- si la persona va ser presa com a determinant pel contracte donarà ineficacia al contracte.

8. DIVERGENCIA ENTRE LA VOLUNTAT REAL I LA DECLARACIÓ

• RESERVA MENTAL.- algú diu alguna cosa diferent al que pensa

• DECLARACIÓ NO FETA SERIOSAMENT.- quan es fa amb anim de borma sense comprometre's

• SIMULACIÓ.- quan algú fa veure que realitza un negoci jurídic però en realitat fa un altre.

9. CAUSA DEL NEGOCI

• El pq realitzem un negoci jurídic, motiu de la realització

• El que reps com contrapresatció

• Liberalització del benefactor es la causa de les donacions.

No és el mateix causa que motiu.

Causa.- en els contractes onerosos(requereixen contraprestació). Una part del contractant per una altre del contractat. En els contractes remuneratoris sentén per causa el servei o benefici qie es remunera. En els contractes sense causa la causa és ilícita, no produeix cap efecte.

10. LA FORMA

Només en els negocis solemnes. Els contractes seran obligatoriament qualsevol que sigui la forma en que s'hagin celebrat (sempre que tinguin les condicions essencials) (testament, s'ha de fer segons el que diu la llei).

Hi ha coses que s'han de fer en document públic (davant notari). El privat només afecta a les persones que l'han realitzat

Ha de constar en document públic els contractes referents a propietat de bens immobles, poders, solament si la llei demana un document formal.

11. OBJECTE

Ha de ser posible, lícit i determinat.

Posible.- que es pugui fer

Lícit.- que no vagi contra la llei ni la moral

Determinat.- que se sapiga en que consisteix, però no es necessari. Determinable quan es pot determinar posteriorment.

12. ELEMENTS ACCIDENTALS. LA CONDICIÓ

No estan explicats en el contracte

• CONDICIÓ.- limitació consistent en autoconeixement futur i incert o desconegut en virtut del cual es fa dependre d'ell la conducció d'efectes.

• TERMINI

• ELEMENT MODAL

CONDICIÓ

• INCERTESA.- alguna cosa q pugui o no pugui passar

• ARBITRARIETAT.- passa pq volem

• POSIBLE.- que es pugui fer

• LÍCIT.- no va contra la llei.

Tipus

• SUSPENSIVA/INICIAL (el fet del qual depén no ha succeit pero pot succeir) O RESULTORIA/FINAL (durarà fins que el fet succeeixi)

• POSITIVA (si ha de passar alguna cosa) I NEGATIVA (no ha de passar un fet expres)

• EXPRESSA I TACITA (dues persones es prometen una cosa mutuament)

• CASUAL (despén de la sort o atzar) O NO CASUAL (depén de la voluntat d'un tercer)

• PENDENT (el fet del qual depén encara no ha succeit), DEFICIENT (qual el fet del qual depén no es pot donar) I EXISTENT (el fet del qual depén existeix)

13. TERMINI

Quan depén d'un moment futur i cert.

• TERMINI INICIAL.- a partir d'un dia, aquell a partir del qual el negoci comença a tenir efectes

• TERMINI FINAL.- quan arribi el dia determinat el dia ja no serà efectiu

• TERMINI DETERMINAT.- hi ha un dia establert

• TERMINI INDETERMINAT.- la mort (futur incert) no se sap quan pero succeirà

14. MODE O CÀRREGA

Càrrega.- obligació accesoria q es pot imposar als beneficiaris en aquests negocis celebrats a titol reduit.

15. REPRESENTACIÓ

• LEGAL.- pares respecte fills menors

• NECESSARIA.- persones físiques que actuen en representació de les juridiques

• VOLUNTARIA.- un persona voluntariament designada per una latra manifesta una voluntat a interes d'aquesa sobre la qual recauen els efectes de l'ordenament lligat a tal declaració

DIRECTA.- quan el representat actua en nom del representant

INDIRECTA.- el representat actua en interés del representant.

Requereix una posterior part de manifestar que allò q ha fet una persona ho ha fet per ell.

PROBLEMES

• AUTOCONTRACTACIÓ.- el representant pot actuar en nom del representat sempre i quan el representat ho autoritzi

• REPRESENTACIÓ DIRECTE SENSE PODER.- ningú pot representar a ningú sense l'autorització. Si no hi ha, el contracte serà nul.

16. INEFICACIA DEL NEGOCI

El negoci jurídic pot ser ineficaç, q no produeixi efectes. Pot ser:

• INICIAL.- ineficaç des del naixement

• POSTERIOR.- al naixement es eficaç, més tard deixa de tenir-ne.

17. SUPOSITS D'INEFICACIA

• INEXISTENCIA.- li manca algun element esencial (no existeix el negoci)

• NULITAT ABSOLUTA.- quan se celebra amb una prohibició

• NULITAT RELATIVA (ANULABILITAT).- quan es produeix un defecte o vici susceptible de motivar l'anulació mitjançant una acció judicial, és susceptible de convalidació: el negoci pot esdevenir valid quan el defecte es pot subsanar

• RESCISIÓ.- quan perjudica els propis interesats o a terceres persones

• RESOLUCIÓ/REVOCABILITAT.- quan posteriorment a sa constitució apareixen unes circumstàncies q no li permeten la continuitat.

18. CONVERSIÓ DEL NEGOCI INEXISTENT

Un negoci que no es podia realitzar per falta d'elements pasa a ser un altre negoci dit que no necesita d'aquest element que em manca.

TEMA 6: CONCEPTE D'OBLIGACIÓ. FONTS I ELEMENTS DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

1. CONCEPTE DE RELACIÓ OBLIGATORIA

OBLIGACIÓ.- alguna cosa q hem de fer, ens veiem obligats a fer coses pq la llei ens obliga o pq nosaltres mateixos ens hem compromés i tindrán una

RELACIÓ OBLIGATORIA.- aquella relació en virtud de la qual una persona pot exigir d'una altra la realització d'una determinada conducta el compliment de la qual es garanteix amb els bens i drets propis de l'obligat.

El subjecte actiu pot exigir que el subjecte passiu una determinada conducta; el deutor respon amb tots els seus bens actuals i futurs, el PRINCIPI DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL.

Un pot exigir-li a un altre i si no el creditor pot atacar el seu patrimoni. Del pagament dels deutors responen els deutors en tots els seus bens.

Durant alguns moments historics les persones rebien el que li devien, amb el domini del propis deutors (ESCLAUS)

Actualment el compliment de les obligacions es fan amb el seu patrimoni.

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

• DINAMISME.- canvis de caracteristiques patrimonials, economics.

• TEMPORALITAT.- els drets i deures s'han de complir en un moment determinat, pq sino es poden perdre.

• BONA FE.- les persones quan mantenim relacions obligades no poodem imposar o aceptar prestacions absorvitants (coses q sabem q no es podran complir)

3. CARACTERÍSTIQUES DEL DRET DE CREDITOR. DEL CREDIT

• Mitjà per aconseguir una prestació per part del deutor alguna cosa.

• Prioritat en cas de coincidencia de més d'un credit be donada pel bé objectiu i no pas pel temps. El propi dret diu a qui hem de pagar primer.

• Els credits són drets relatius. Es concedeixen per reclamar una determinada conducta

4. CARACTERÍSTIQUES DEL DEUTE. OPTICA DEUTOR

• Els deutes deriven un fet q els genera mai d'una situció personal. Tot deute ha de tenir un correlatiu dret de credit. Ningún té obligacions pq si les tenim, pq ens les poden reclamar

• Consisteix en la realització d'un acte entre molts q pot realitzar un deutor.

• Tot deure ha de ser susceptible de valoració económica.

• Sempre sorgiran d'algun fet que els hagi originat, MAI d'una situació personal.

5. LES FONTS DE LES OBLIGACIONS

On neixen les obligacions.

• Llei (principal font)

• Contracte i quasi contracte (els creem nosaltres)

• Delictes i quasi delictes. Actes i omissions il·lícits on hi pugui intervenir-hi qualsevol tipus de culpa o negligencia.

Les obligacions neixen de la llei (principal font) dels contractes, dels quasi contractes i dels actes i omissions il·licits o en que pot intervenir-hi qualsevol tipus de culpa o negligencia, també anomenat delicte i quasi delicte, d'on tb neixen les obligacions.

- NEGOCI JURÍDIC (contracte i quasi contracte i voluntat)

OBLIGACIONS NEIXEN

- DELICTE i QUASI DELICTE

6. VOLUNTAT UNILATERAL COM FONT DE LES OBLIGACIONS

Si fas un promesa l'has de complir.

Els romans es preguntaven si la voluntat unilateral pot ser font de les obligacions, és a dir, si una persona pot fer complir-se a ella mateixa una obligació

Deien: una persona es compromet amb els Deus. Una persona malalta prometia guarir-se i acanvi faria un donatiu

El DRET DE RECOMPENSA és exigible i d'obligatori compliment.

7. ELEMENTS DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

• PERSONAL/SUBJECTE.- diverses persones q intervenen en qualsevol relació obligatoria q poden ser un subjecte actiu(creditor) o un subjecte passiu (deutor)

- UNIPERSONAL.- un creditor contra varis deutors

- PERSONAL.- un creditor contra un deutor

• OBJECTIU.- fa referencia a la prestació, a allò que s'ha de complir, la conducta q el creditor pot exigir del deutor.

- Donar alguna cosa

- Realitzar algun servei

- Abstenir-se de fer-ho

La relació obligatoria ha de ser posible.- s'ha de poder fer

• Absoluta.- no la pot fer ningú

• Relativa.- no la pot fer el deutor

• Originaria.- mai ha sigut posible

• Sobrevinguda.- primer va ser posible pero ha deixat de ser-ho.

• LÍCIT.- q no vagi contra la llei natural, la moral i ordre públic.

• DETERMINAT O SER DETERMINABLE.- q se sapiga en q consisteix.

Determinable.- pot ser subjectiu (la persona pot escollir la prestació d'entre varies possibilitats) o objectiu (quan es fixa amb independencia de les parts intervinents)

ELEMENT VINCULAR.- nexe d'uniño entre els diversos subjectes q intervenen en la relació obligatoria. Formal per:

• Deute o Debit

• Responsabilitat

8. OBLIGACIONS NATURALS. IDEES GENERALS I DADES POSITIVES

OBLIGACIONS NATURALS.- el creditor es troba davant el fet q no pot exigir al seu deutor el compliment de la relació obligatoria. Només complirà si vol fer-ho.

RESPONSABILITAT SENSE DUBTE.- (un nen trenca un vidre de la comunitat I qui paga son els pares)

TEMA 7: MODALITATS DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

1. CLASSIFICACIÓ DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

a) Característiques especials de la presentació:

a.1.) OBLIGACIONS POSITIVES.- implica una activitat i tb poden suposar l'entrega d'alguna cosa o la realització d'un servei (obligació de donar i de fer)

a.1.1) OBLIGACIONS DE DONAR.- indiferent que entrge la cosa. Regles:

- Mentre no entrequem la cosa s'ha de conservar en bones condicions

- Si la cosa entregada ha lliurat fruits tb s'han de donar.

- Qui entrega una cosa principal ha de lliurar els seus accessoris.

- Hem d'entregar allò q ens vam comprometre sense poder substituir-lo encara q el valor sigui més gran.

a.1.2) OBLIGACIONS DE FER.- hem de diferenciar si es personalisim (valor interessat) o si no (dona igual qui ho faci).

Regles:

- Hem de fer allò en que ens vam comprometre

- Si ens hem oblidat de fer alguna cosa i no la fem, el Creditor la podrà realitzar.

a.2) OBLIGACIONS NEGATIVES.- realització d'una abstenció (rebre). El q no faci (ex: si fas ho destruirem nosaltres i et pasarem la factura del que ha costat destruir-lo)

PRIMERA CLASSIFICACIÓ

a.3) OBLIGACIONS DE TRACTE ÚNIC I DURADER

a.3.1) TRACTE ÚNIC.- finalitza davan la cosa o quan relaitzen el servei.

a.3.2) TRACTE DURADER.- impliquen un compliment dilatat en el temps.

- TRACTE SUCCESSIU.- impliquen compliment dilatat en el temps (conducta periódica.- de tant en tant)

- TRACTE CONTINUAT.- implica conducta permanent (s'ha de mantenir sempre)

a.4) OBLIGACIONS SIMPLES I OBLIGACIONS COMPOSTES

a.4.1) OBLIGACIONS SIMPLES.-tenen un sol objectiu

a.4.2) OBLIGACIONS COMPOSTES.- tenen diferents objectes i prestacions. Poden ser:

- CONJUNTIVES.- existiesen varies prestacions, s'han de complir totes elles (entrego totes les coses)

- ALTERNATIVES.- existiesen varies prestacions només cal complir-se una (de totes les coses només he d'entregar una)

problemes.- qui ha d'escollir??

- El creditor tria entre el preu de l'ultima cosa q a perdut o la que més li agradi.

- Si escull el deutor, escull la última cosa

- Si només queda una cosa, aquesta és la qie s'entrega.

PRINCIPI DE VOLUNTAT.- els contractants poden relaitzar els pactes sempre q no siguin contraris a la moral, llei.

a.5) OBLIGACIONS FACULTATIVES.- te una molt discutida. El creditor pot exigir una sola prestació al deutor. El deutor deu aquesta presatció però al arribar el moment del compliment pot donar equivalencia. Si la cosa originària despareix, despareix l'obloigació

OBLIGACIÓ.- q em doni un mercedes i ell agafi 220, xo jo li puc exigir q agafi un concret

CONCENTRACIÓ.- fet d'acreditar quina cosa s'ha d'escullir. Es fa:

• Per ELECCIÓ.- l'elecció correspon al deutor a menys q explicitament se li hagi donat la voluntat.

a.6) OBLIGACIONS ESPECIFIQUES.- aquelles en que l'obligació de la prestació està perfectament delimitat i l'obligació específica, consistirà en:

• Un donar, un fer i un no fer

a.6.1) Donar.- compra-venda, per uns diners em donen un objecte

a.6.2) Fer.- alhora de treballar per un salari

a.6.3) No fer.- clausula en el contracte per exemple jo venc una llibreria i en el contracte de venda hi ha clausula q em diu q durant 5 anys jo no podrñe posar una altra llibreria.

a.7) OBLIGACIONS GENÈRIQUES.- l'obligació consisteix en l'entrega d'una cosa indeterminada dintre de l'especia. Es troben en determinades dins de la seva espècie.

Delimitades.- s'ha acotat el genere.

a.8) OBLIGACIONS DIVISIBLES.- aquelles en q la prestació es pot dividir.

a.9) OBLIGACIONS INDIVISIBLES.- aquelles que no es poden dividir (entrega d'un tv, cotxe, accions)

a.10) OBLIGACIONS PECUNIÀRIES.- apartat de les obligacions de donar. Són deures de donar sentit estrcite (sestipula una quantitat). Tb es tracta de deutes de valor (s'ha de liquidar previament el seu valor). Consisteix en donar diners.

SEGONA CLASSIFICACIÓ

Per la seva possibilitat d'existència, independencia o no.

• PRINCIPALS.- existents, independents de qualsevol altre

• ACCESSORIS.- neixen per assegurar el compliment d'una principal o complementar-ne els seus efectes.

TERCERA CLASSIFICACIÓ

Decideix l'obligació pel moment en que comencen els efectes o la relació obligatoria.

Tenint en compte el moment:

• PURES.- no t´cap limitació, s'ha de satisfer immediatament

• CONDICIONADES.- aquelles q depenen d'un futur incert o pasta desconegut

- Suspensiva.- no té eficacia fins que....

- Resultoria.- deixa de tenir eficacia quan...

• A TERMINI.- s'ha de començar a deixar de complir quan arribi un moment futur i cert

- Inicial.- (pagaré el 10.10.05)

- Final.- (ús deixo veure allò fins el 10.10.05)

QUARTA CLASSIFICACIÓ

Segons la connexió amb altres

• UNILATERAL.- obligació per una de les parts

• BILATERAL.- obligació per les dues parts. (compra-venda)

- Condició Resultoria o Tàcita.- es dona un tipus d'obligació reciproques (jo et dec a tu i tu a mi). Tàcita oq ho diu la llei.

Si un compleix i l'altre no, qui compleix pot demanar la resolució del contracte o exigir el seu compliments. El perjudicat pot escollir entre exigir el compliment o resolució.

CINQUENA CLASSIFICACIÓ

Té en compte els subjectes, distingeix els subjectes que intervenen.

• PARCIÀRIES.- es poden complir parcialment, és divisible

• MANCOMUNADES.- quan existeix un sol deute xo està dividit en tantes persones com hi ha, cadascú respón de la parte que li pertoca.

• SOLIDARIES.- es pot reclamar tot a un i aquest després als seus companys. Si algún d'ells és insolvent, paguen els altres per ell. Habitualment sempre es pacta això als contractes.

REGLES DE COMPORTAMENT EXTERN ENTRE CREDITORS I DEUTORS

Qualsevol creditor pot dirigir-se contra qualsevol dels seutors i tots ells simultaniament.

El deutor que pagui per fer-ho al creditor que li ha reclamat o a qualsevol alter. No obstant si la reclamació era judicial, necessariament de pagar a qui li ha reclamat.

El creditor pot fer a qualsevol cosa q beneficii al credit xo res q el perjudiqui.

El deutor a qui se li reclami pot alegar les excepcions propies de l'obligació, tb pot posar les seves personals inclús les dels seus companys en la part del deute q aquests són responsables.

REGLES DE COMPORTAMENT INTERN ENTRE CREDITORS I DEUTORS

Si un creditor cobra, ha de compartir el cobrat entre els companys de credit.

Si l'obligació es fa malbé x qualsevol dels deutors, tots segueixen sent responsables, posteriorment podran reclamar els danys i perjudicis q sa actitud negligent els ha produit.

totes les obligacions sñon amncomunades si previament no es pacta q son solidaries.

TEMA 8: EL PAGAMENT I L'INCOMPLIMENT DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

1. CONCEPTE DE PAGAMENT

Referent al compliment de l'obligació per part del subjecte passiu

PRINCIPI DE L'INTEGRAT DEL PAGAMENT.- cap deute no es considera pagat sino s'ha realitzat en la seva totalitat

2. SUBJECTE ACTIU DEL PAGAMENT

El deutor, és el que ha de pagar. Resulta indiferent qui fa el pagament, ell o un representant seu. Si qui paga és una tercera persona, sense res a veure en la relació jurídica, la llei distingeix entre:

• Si qui ho fa, ho fa amb la seva aprobació expressa automaticament la persona se subroga en la posició jurídica del deutor original.

• Si ho fa en contra de la seva voluntat només podrà reclamar al representant si repercuteix donant algun benefici.

3. SUBJECTE PASSIU DEL PAGAMENT

És el creditor pq no ha de dur a terme una activitat específica.

Si el creditor està incapacitat, hem de pagar-li a la persona que li represtenta o té l'obligació, i que pugui beneficar al creditor.

4. LLOC I TEMPS DE PAGAMENT

El lloc on s'ha de pagar és el lloc convingut. Però si les parts no han pactat en fer-lo en cap lloc, aura de ser entregat en el lloc on estaba en el moment de crear-se l'obligació, o en el domicili del deutor.

S'ha de pagar depenent de:

• Pures.- immediatament

• Suspensiva condicionada.- quan la condició compleix

• En termini inicial.- es pagarà aquell dia pactat.

5. DESPESES I FORMA

El fet de pagar tb produeix despeses. Aniran al carrec del qui sigui el contingut

• Despeses extrajudicials.- correspondran al deutor

• Despeses judicials.- aniran a carrec de la persona indicada pel jutje.

FORMES DE PAGAMENT

El principi d'autonomia de la voluntat es el que defineix el desenvolupament pel qual ha de desenvolupar-se el compliment de l'obligació, per quant, la forma del pagament és la tradicional, entregant el q es deu.

6. LA PROVA DEL PAGAMENT. EL DRET AL REBUT.

La prova de les obligacions recau en qui reclama el seu compliment i la de la seva extinció. La prova de les obligacions correspon a la persona que reclami i la prova d'extinció correspon a qui s'impongui.

- Mitjans per mostrar si el deute està pagat:

a) DOCUMENTS.- prova per escrit alguna cosa

• PÚBLICS.- es realitza davant un notari o funcionari en l'exercici de la seva execució. Es considera cert el contingut a tot el públic i per la seva data

• PRIVAT.- es troba redactat entre les parts privadament. Solament consta la data (perjudica a terceres persones quan moren ja que a partir d'aquell moment d'haurà de pagar). Només afecta a les persones que l'han signat

La millor manera de constar que s'ha pagat és el Rebut., però no consta en el Dret civil.

b) CONFESIÓ.- reconeixement explícit que fa una persona. El creditor o deutor reconeixen allò que els perjudica. Fa prova en contra de qui la fa.

(reconeixer que deus diners)

c) INSPECCIÓ JUDICIAL.- envien al jutge pq ell mateix reconeixi, s'encarrega de comprobar.

d) PROVA PERICIAL.- un perit expert s'encarrega de comprobar allò que es diu. Si un comprador i venedor no es posen d'acord i el jutge suposa que no se sap del tema, un tècnic posarà de relleu allò que ell aura pogut constatar

e) TESTIMONIS.- terceres persones alienes posen de manifest el q saben. Malgrat q no serveix per mol, està desacreditada.

f) PRESSUMPCIÓ.- deduir alguna cosa. Implica que tenim uns fets acreditats dels que deduim unes conseqüencies determinades. Tipus:

- IURIS TANTUM.- les que poden ser desvirtuades, és a dir, permeten proves en contra

- IURIS EL IURP.- no poden ser desvirtuades, no permeten proves en contra.

El pagament dels deutes es regeixen pel PRINCIPI NOMINALISTA

7. PRINCIPI NOMINALISTA

• El valor dels diners és inalterable des del da en que l'obligació neix i fins al moment en q s'extingeix. El preu q es deu no s'altera amb el pas del temps, malgrat que el poder adquisitiu del diner varii, resulta indiferent.

- COM PODEM CORREGIR LES CONSEQÜENCIES DEL PRINCIPI:

Amb mesures correctores

- CLAUSULA D'ESTABILITZACIÓ.- mesures convencionals, s'han de convenir. Tenen com finalitat principal la de mantenir el poder adquisitiu del diner el dia en que l'obligació es compleixi. S'ha de mantenir el valor adoptant un modul de referencia en relació al mateix valor real dels diners. (clausula d'or)

Actualment s'usa l'IPC, en q l'Estat cada any ens diu el cost de vida cada mes (estableixen valor de la moneda).

Les clausules estabilitzadores s'han de pactar

8. FORMES ESPECIALS DE PAGAMENT

a) IMPUTACIÓ DE PAGAMENT.- es dona quan un matexi deutor te varis deutes de la mateixa naturalesa amb un mateix creditor. Si el deutor paga s'ha de saber a quin deute correspon. Si no es diu res la llei diu:

a.1) El pagament es considerarà fet al deute més onerós, gran

a.2) Si tots són iguals, el pagament seria proporcional a tos els deutes, és a dir, a cada deute va una part del pagament

a.3) Si algun dels deutes genera interessos, es considerarà que s'ha fet a compte d'aquest i no del capital, primer es paguen els interessos.

b) DONACIÓ EN PAGAMENTS (DONAR).- en un principi el deutor ha de donar allò que s'ha dit, no es pot canviar l'objecte per un altre encara que el nou sigui més car.

Si el creditor està d'acord per a que el deutor li entregui una cosa diferent a la que es deu inicialment, l'obligació quedarà extinguida. (3000 per una taula)

c) PAGAMENTS PER CESSIÓ DE BENS.- el deutor transfereix al creditor la possessió i administració de béns propis del deutor per tal que es liquidi i es cobri amb el seu producte pq sino no té cap altre manera de cobrar. Si treu més beneficis sel's haurà de donar i si treu menys, encara serà el seu creditor.

d) CONSIGNACIÓ.- dipositar en un lloc determinat i a disposició del creditor, la prestació en que l'obligació consistia.

9. INCOMPLIMENT IMPUTABLE AL DEUTOR

a) ENGANY.- actitud dolosa. Existeix quan es prodeuix una situació antijurídica provocada per la intencionalitat que tenia el deutor de proudir un resultat contrari al dret. (no pagament pq no vol)

DOL.- situació anti-jurídica q es compleix per causa de la voluntat del deutor de produir un resultat contrari al dret. CONSEQÜENCIES.- el deutor respondrà a tots els danys i perjudicis que derivin de la falta de compliment de l'obligació.

b) CULPA.- quan l'incompliment ve provocat per la deixadesa o manca de diligencia del deutor. No hi ha intencionalitat. (no paga per oblit, despistadesa)

CONSEQÜENCIES.- pagar danys i prejudicis provocats per la nostra conducta, derivats de la falta de compliment de l'obligació.

• TIPUS DE CULPABILITAT

- LLEU.- es dona pq el deutor no observa aquella diligencia que q qualifica de normal.

- MOLT LLEU.- el deutor omet la diligencia que només observen les persones més diligents

- CULPA GREU.- quan el deutor no ebserva ni la diligencia més elemental.

10. INCOMPLIMENT NO IMPUTABLE

a) CAS FORTUÏT.- no s'ha pogut complir pq ha succeït una cosa del tot imprevisible, q ha impedit q es compleixi.

b) FORÇA MAJOR.- l'incompliment prové d'un fet que no s'ha pogut evitar, inclus observant la diligencia mñes petita. El deutor queda alliberat de les obligacions

11. INCOMPLIMENT DEL PAGAMENT

Situació en que el deutor no compleix.

Hem de distinguir si ha estat per causes alienens (no imputables) o imputables a ell.

• Si són alienes ens trobarem amb un cas fortuit o una força major.

• Si són imputables ens trobem amb una situació de dol o engany o una de culpa

• Puntual inexacte: el deutor compleix però de forma diferent a la pactada

- Compliment parcial

- Compliment diferent.- el compliment

- Puntual.- compleix de manera diferent a la pactada o incompleta

- Mora.- no puntual

- Exacta.- retorna el q es deu, tot, però amb retard

12. LA MORA. LA MORA RECLAMADA I L'AUTOMÀTICA

Està en mora el deutor quan no compleix el dia corresponenet, nomñe es pot parlar de mora quan encara q hi hagi retard l'objecte esperat encara té utilitat (vestit novia, sense us després de la ceremonia.- no està en mora)

Mora.- compliment exacte però no puntual, el deute encara es pot satisfer quan el retard recau en el deutor.

PQ L'OBLIGACIÓ SIGUI UNA MORA, s'han de complir uns requisits:

• Ha de ser positives

• Líquides

• Determinades

• Vençudes

• Exigibles

QUAN S'INICIEN ELS EFECTES:

• MORA RECLAMADA.- el creditor reclama al deutor que pagui. Només s'inicien els efectes després d'aquesta reclamació

• MORA AUTOMÁTICA.- la propia obligació o epoca q s'hagi establert, els efectes, comencen en aquell instant sense necessitat de reclamar. Es donen tres situacions:

- Quan la llei o obligació així ho estableix (expressament). Quan ho ha fet la propia obligació.

• Quan de la seva naturalesa i circumstància (obligació) en resulti que la designació de l'epoca en que s'havia de lliurar la cosa o fer-se el servei, va ser el motiu determinant per establir l'obligació.

Efectes de que algú es retrasi, en situació de MORA:

• Consisteix en indemnitzar el dany que es causi al creditor així com tb abonar-li l'interés legal o pactat o abonar l'interés legal en defecte del pacte.

• A partir del moment en que el deutor es retrassi passarà a ser responsable no tan sols de l'impossibilitat de complir per culpa seva sinò tb de la que concedeixi a cas fortuit o de força major.

Finalització dels efectes:

• Compliment

• Altres causes que extingeixen la relació obligatoria

Causes

• Quan el propi creditor o la llei concedeix una prorroga

• Quan es el creditor qui incorre en mora (dir al creditor que vigui a cobrar, acaba la mora pel deutor i comença el creditor)

• Reciproques.- es deuen mutuament. Mentre cap dels obligats compleixi no hi ha mora, si un compleix, l'altre està en mora, fins que compleixi.

13. CONSEQÜENCIES DE L'INCOMPLIMENT IMPUTABLE

Segons si l'obligació encara es pugui fer o no:

• COMPLIMENT FORÇÓS AMB FORMA ESPECÍFICA.- la prestació es pot reclamar, encara q no es compleixi. Es pot realitzar

• COMPLIMENT PER EQUIVALENCIA.- ja no es pot realitzar. Indemnitzar el creditor els danys i perjudicis que li hagis esdevingut.

Com i quan les indemnitzen??

- Segons els danys que produim i el benefici que es deixa d'obtenir.

- Segons si les obligacions són de donar o de fer.

- Donar.- se li prenen o si són bens immobles el jutge otorga l'escriptura.

- Fer.- s'executa a costa del deutor.

TEMA 9: MESURES PROTECTORES DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

Mesures q adopta el creditor pq el deutor compleixi. TIPUS:

CARÁCTER PREVENTIU.- arres de paga i senyal, clausula penal, afiançament i garanties reals, dret de retenció

CARÁCTER REPRESSIU.- acció sunrogatoria, acció directa, acció revocatoria.

CARÁCTER DE LIQUIDACIÓ (COACTIU).- concurs de creditors.

1. PRIVILEGIS

Aquell benefici q tenen determinats credits x tal d ser pagats abans q qualsevol altre amb el producte de la venda d'algun o més bens propis de l'obligat.

2. LES ARRES (paga i senyal)

Consisteix en una suma de diners (o objcete) q s'entreguen en el moment de construir una obligació, per una part a l'altre i tenen una doble finalitat:

• Ser considerades com l'expressió de la conclusió d'un contracte (arres confirmatories)

• Permetre el no compliment de l'obligació per part de qui les va donar, a canvi de prendre-les o de qui les va rebre a canvi de retornar-les duplicades (arres penitencials) (donar paga i senyal i tornar-se enrere)

3. FIANÇA I GARANTIES REALS

Garantia personal consistent en la multiplicació dls responsables dl compliment mitjançant la obligació q contrauen terceres persones, de pagar la prestació en el cas q el deutor no ho faci. (si algú no ho paga, ho pagaré jo)

GARANTIA REAL O LEGAL.- donar 1 cosa x garantir el compliment. Concreta la responsabilització del compliment o determinats bens q queden vinculats al compliment de la relació obligatoria. (prestec hipotecari)

4. CLAUSULA PENAL

Aquesta obligació accesoria que les parts poden agregar a una principal amb l'objectiu d'assegurar el seu compliment. Consisteix en imposar a carrec del deutor una prestació especial que generalment consisteix en una multa de diners pel cas que l'obligació no compleixi o no es faci adequadament.

FUNCIONS:

• COACTIVA O DE GARANTIA.- obliga a complir i garanteix al creditor que el deutor complirà

• LIQUIDADOR DEL DANY CAUSAT.- pena sunstitutoria

• PENAL.- pena commutativa, castig q imposen a qui no compleix.

5. EL DRET DE RETENCIÓ

Facultat concedida pel creditor pq pugui conservar amb poder deu i fins que el deutor compleixi l'obligació, alguna cosa q en realitat li hauria d'haver entregat. (porten rellotge a reparar i fins q no es paga la reparació no se li entrega)

6. ACCIÓ SUBROGATORIA

Colocar-se en el lloc del deutor pq a la vegada resulta el creditor d'un tercer. Poder q se li concedéis al creditor pq reclami del deustors del seu deutor el compliment de les obligacions q tenen aquells amb aquest.

REQUISITS PQ SIGUI EFICAÇ:

• Q els dos creditors siguin exigibles

• Cal q el credit q es reclama sigui susceptible d'una utilitat més profitosa q no pas la q li produeix al deutor

• Cal q la manca d'exercici del dret per part dl deutor perjudiqui al creditor

• Cal q l'exercici per part del creditor li resulti útil per satisfer el seu propi credit

REGLES DE L'EXERCICI

El creditor pot exercitar totalment totes les accions del seu deutor ninclús més enllà del seu propi deute. En aquest cas però aura de retornar el q cobri en excés

El deutor pot compareixer en el procés judicial que jp he dirirgit als seus propis deutors i arribar als acords q cregui convenient amb el seu propi deutor sempre i quan això no el prejudiqui.

El tercer demandat pot oposar a qui reclama les mateixes excepcions q podria oposar el seu propi creditor.

7. ACCIÓ DIRECTA

El creditor tb pot reclamar dels deutors del seu deutor però ho pot fer en nom propi no en nom d'aquell.

Te el creditor per dirigir-se en nom propi contra el deutor del seu deutor i cobrar-se amb el que lo era degut a aquell deutor.

8. ACCIÓ REVOCATORIA O PAULIANA

Quan el creditor després d'haver perseguit els bens q es troben en possessió del deutor per cobrar el q aquest li deixa, pot impugnar els actes realitzats q hagin estat realitzats fraudulentament pel mateix en frau del seu dret. (donar una finca embargada a un fill, el fill ho pot revocar)

QUE REQUEREIX:
1. Que l'acte objecte d'impugnació causi un dany greu al creditor

2. Cal q el creditor no pugui cobrar de cap altra manera

3. Cal que l'acte q s'impugni hagi estat realitzat fraudulentament (q s0hagi fet amb anim de perjudicar)

4. Cal que l'acte hagi estat realitzat posterior al dret defraudat.

CONSEQÜENCIA

L' acte atacat esdevindrà del tot ineficaç, en conseqüencia, els bens q han sigut objectiu d'impugnació, novament retornarien al patrimoni del deutor i en conseqÑuencia quedarien sotmesos una altra vegada al poder d'agressió del creditor

9. MESURES COACCIONADORES DE LIQUIDACIÓ

a) CONCURS DE CREDITORS.- quan el deutor té un passiu superior al actiu, quan deu més del que te. El creditor pot demanar q s'incapaciti al deutor, els bens lo qiedaran embargats i els creditors classifiquen els credits. Tots els credits concorren per repartir-se els bens dels seus deutors.

El deutor no compleix per causa o obligació:

a.1) Quan l'obligació encara no s'ha complit.

Compliment forçosos per causa específica.- només quan l'obligació es posible. Segons si l'obligació és:

a.1.1) DONAR.- jo reclamo al deutor el que hem deu, sino m'ho dona el jutge li pren el seu patrimoni i m'ho dona. Si es un immoble a través de document.

a.1.2) FER.- allò que jo vaig fer i va costar xò ho hauré de pagar

a.2) Quan l'obligació no s'ha complert i tampoc es podrà complir

compliment per equivalencia.- cercar el seu equivalent econòmic

Danys, prejudicis realitzats pq el deutor s'ha negat o no ha volgut realitzar un fet personalissim q només ell podia realitzar.

Per quantificar les indemnitzacions: suma dl dany emergent i lucre vessant (el q causem i el benefici q deixem d'obtenir)

TEMA 10: TRANSFORMACIÓ I EXTINCIÓ DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA

1. IDEES GENERALS DE TRANSFORMACIÓ

La podem fer en el subjecte i en l'objecte. Modificació del subjecte:

CESSIÓ DEL CREDIT.- operació mitjançant la qual, el dret de credit es transmet d'una persona a l'altre mantenint-se invariable l'obligació

- CARACTERÍSTIQUES

• Un nou credit substitueix l'antic i en conseqüencia ocupa en l'obligació el mateix lloc i condicions que el primitiu

• L'obligació es mantindrà intacte, per tant, substituiran respecte el creditor nou, les mateixes garanties q existien respecte l'àntic, per tant, el deutor podria seguir oposant al creditor nou les mateixes excepcions q podia oposar a l'antic.

- TIPUS

• CONVENCIONAL.- es produeix per acord entre l'àntic i el nou creditor

• LEGAL.- per manament de la llei

• JUDICIAL.- estableix un jutge en la seva sentencia

- EFECTES

• Se li ha de notificar al deutor, si el deutor paga abans de tenir coneixement de q s'ha de credit, el deute s'extinguirà

• Si el credit té accessoris la seva cessio implica tb la cessio dels accesoris. Si cedeixes el principal cedeixes els accessoris.

• Si algú cedeix un credit, de l'únic q es fa responsable es de q aquell existeix però no pas de la solvència del deutor a menys q aquesta insolvència fos anterior i publica.

2. CASOS ESPECIALS DE CESSIÓ DE CREDITS

• CESSIÓ DE CREDITS HEREDITARIS.- el q ven una herència sense enumerar de que consta del q jo responc es del q soc l'hereu però node cada cosa concreta

• CESSIÓ CONJUNT DE DRETS.- del q jo responc es de q soc el propietari pero no dels desperfectes

• CESSIÓ CREDITS HIPOTECARIS.- el banc cedeix l'herencia q una latra persona pero llavors s'ha de fer per notificació

• CESSIÓ DE CREDITS LITIGIOSES.- es reclama judicialment. El meu deutor pot compareixer al judici i abonant al creditor allò q ell ha abonat es pot extingir el deute.

3. PAGAMENT AMB SUBROGACIÓ

(Paga un tercer) Quan una persona paga enllos d'una altra, aquesta persona q ha pagat passa a ocupar el lloc de l'antic creditor amb tots els drets inherents corresponents

• CONVENCIONAL.- es produeix previ acord entre l'antic creditor i el tercer que paga. L'únic q es demana es q hi hagi aprovació

• LEGAL.- quan la tercera persona realitza el pagament amb l'aprovació expressa del deutor o bé quan el tercer q paga ho fa pq té un dret determinat interés en el compliment de l'obligació.

Efectes.- subrogació d'un per un altre

4. ASSUMPCIÓ DE DEUTES O CANVI DE DEUTOR

• DELEGACIÓ.- acord entre el deutor antic i el nou pel qual aquest es fa carrec del deute i requereix el consentiment del creditor. Un delega a l'altre el pagament. Només cal q el creditor estigui d'acord

• EXPROMOCIÓ.- acord entre el creditor nou i l'antic en virtut del qual, el primer pren sobre seu l'obligació alliberant d'aquesta forma al deutor antic el qual no es necessari q doni el seu consentiment

Quan una persona paga per una altra sense dir-li q ho ha fet

5. FORMES D'EXTINCIÓ DE LES OBLIGACIONS

• Mutu acord

• Quan la condició ressulotoria del qual depen succeeix.

• La mort del deutor quan la prestació consisteix en un fet personal

• Perdua de la cosa deguda, obligació s'extingeix si:

- Perdua s'ha produit per una causa no imputable al deutor

- Q aquest no s'hagués constituit en mora

- No haver promés la cosa a més d'una persona

- Impossibilitat del compliment

• Excessiva bonarositat de la prestació

• Confusió

6. COMPENSACIONS LEGALS

COMPENSACIÓ.- quan dues persones per dret propi són reciprocament creditores, deutores una de l'altre.

En aquest cas el deute queda extingit en la qualitat concurrent

FONAMENTS

• Evitar un absurd doble compliment

• L'intent d'assegurar la bona fe de qui pretengui cumplir

REQUISITS

• RECIPROCITAT.- per dret propi i respecte l'obligació principal

• HOMOGENEITAT.- el q ens deben ha de ser de la mateixa especie

• EXIGIBILITAT.- q les dues delegacions estiguin vençudes

• LIQUIDESA.- les obligacions han d'estar determinades (quantitat)

EFECTES

• Extinció de ls obligacions pel q fa a la quantitat coincident (total o parcialment)

• Retroactivitat.- q acabi simultaniament

• La competencia cal q sigui alegada per les parts si volem q sigui eficaç

• Renunciable.- puc renunciar o compensar

7. COMPENSACIONS ESPECIALS

• Legals

• Convencional.- s'ha fet un pacte previ

• Facultativa.- en la q si ve existeix algun obstacle per compensar aquest es suprimeix per la persona en la qual li afavoreix

• Judicial.- determinat el jutge en la seva sentencia, tot i que inicialment li pot faltar algun requisit.

8. CONFUSIÓ

Quan la titularitat pasiva i activa de l'obligació es reuneix en un mateix subjecte. Una persona no pot ser deutor i creditor al mateix temps, només quan accepta una herencia en benefici d'inventari

- Acceptar una herència

• SIMPLE.- l'hereu accepta tots els drets i deures del difunt (deutes tb)

• A BÉ D'INVENTARI.- només acceota l'actiu q quedi quan s'han pagt els deutes del difunt.

- Cal q es doni entre deutor i creditor principal

- Cal que sigui completa i definitiva

EFECTES

• CONFUSIÓ TOTAL.- queda totalment extingit

• CONFUSIÓ PARCIAL.- queda parcialment extingit

9. CONDONCACIÓ

Renuncia gratuita al dret de credit

Es regeix per les mateixes regles q la donació.

• Unilateralitat

• Gratuitat

Pot ser:

• Tacita.- deixar prescriure

• Expressa.- manifestar expresament

La DONACIÓ pot ser:

• INEFICIOSA.- una persona pot donar tot el q vulgui sempre i quan es reservi bens suficients per poder sobreviure. Qui superi aquesta mesura esdevindrà ineficiós

• REVOCABLE.- algú dona els seus bens pq pensa q no té fllls, però a vegades apareixen fills posteriors o altres.

10. NOVACIÓ

Una obligació s'extingeix per una nova q la substitueix

• Extingir la relació obligatoria existent

• Naixement d'una nova obligació en substitució de l'anterior

EFECTES:

• L'obligació antiga desapareix juntament les seves obligacions accessories

• Una vegada realitzada la novació, l'extinció per causes postimes de la segona obligació sota cap concepte faria reconeixer la primera

TIPUS:

• Extintiva

• Modificativa.- es podria produir en:

- Objecte.- produeix canvi d'objecte

- Subjecte.- produeix canvi en la persona del creditor o deutor.

TEMA 11: TEORIA GENERAL DEL CONTRACTE

1. CONCEPTE DE CONTRACTE

Negoci jurídic bilateral consistent en un acord de voluntat dirigit a crear, modificar o extingir relacions d'obligació

Les obligacions que neixen dels contractes tenen força de llei entre les parts contractants i s'han de complir negant el seu contingut.

Des q una persona o varies concentren o obliguen respecte unes altres a donar alguna cosa o fer un servei.

2. PRINCIPI DE L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT EN LA CONTRACTACIÓ

Els contractes poden establir els pactes, clausules i condicions q creguin convenients sempre que no siguin contraris a la llei moral ni ordre públic.

Implica el següent:

• Dona la possibilitat de decidir si contractes o no

• Dona la possibilitat de decidir amb qui contracte

• Dona la possibilitat de decidir quin ha de ser el contingut del contracte pel que fa a drets i deures

3. RESTRICCIONS ACTUALS AL PRINCIPI DE L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT

• Contracte d'adhesió.- té marcada de forma rígida les seves condicions, o accepten o no contractes (aigua, llum, gas)

4. ELEMENTS

• Essencials.- consentiment o declaració d voluntat, objecte, causa, forma,

5. REALITZACIÓ DEL CONTRACTE

El realitza el major d'edat i amb capacitat d'obrar (no menors ni incapacitats)

6. FORMACIÓ DEL CONTRACTE

Pel concurs de l'oferta i l'acceptació, quan són coincidents es formalitza i esdevé del tot eficaç.

• Contracte perfeccionat.- els contractes es perfeccionen amb el consentiment i obliga no solament a cumplir el pactat sino tb totes les conseqüencies q se'n deriven

7. CONSENTIMENT ENTRE ABSENTS

A través de correu

8. EFECTES DELS CONTRACTES

• CONSTITUTIU.- a través del contracte es constitueixen relacions obligatories

• OBLIGATIU.- tots tenen força de llei

• ARROSSEGAMENT.- allò q pacten, no solament ho hem de complir nosaltres, tb els nostres hereus.

9. CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES

• TIPICS.- regulats per l'ordenament

• ATIPICS.- sense regulació

• CONSENSUALS.- es perfeccionen amb el consentiment

• REALS.- es perfeccionen mitjançant l'entrega de la prestació

• FORMALS.- requereixen una solemnitat específica

• SINALAMETICS.- producció d'obligacions per les dues parts

• NO SINALAMETICS.- produit per una de les dues parts

• ONEROSOS/GRATUITS.- requereixen contraprestacions o no

• COMMUTATIUS.- tenen les prestacions certes o determinades

• ALEATORIS.- depenent de la sort o l'atzar

• PREPARATIU.- fixa les linees directrius d'un contracte q realitza posteriorment

• PRINCIPAL.- té vigència per si mateix

1