TEMA 1.- CONCEPTES BÀSICS

1.1.- Concepte de dret penal. Delicte, pena i mesura de seguretat.

Dret penal: És el conjunt de normes jurídiques establertes per l'estat que prohibeixen la comissió de delictes mitjançant l'amenaça d'una pena o mesura de seguretat.

Trobem:

• Concepte subjectiu: Dret de castigar o Ius puniendi

• Concepte objectiu: Conjunt de normes jurídiques establertes per l'estat que prohibeixen la comissió de delictes mitjançant l'amenaça d'una pena o mesura de seguretat.

• Els medis de control social són la família, l'escola, l'educació i la diferència amb el dret penal és que el dret penal és de caràcter formal, només es pot castigar una conducta quan ja ha estat penalitzada, quan s'ha fet una llei (aprovada i de caràcter retroactiu) que castigui l'actuació. Els mitjans de control social no estan formalitzats.

• Delicte

• Comportaments molt greus que la llei no permet i que afecten a la convivència entre ciutadans (matar, robar ...). Només pot ser sancionada per una institució.

• Infraccions criminals (delictes en sentit ampli) són comportaments humans típicament antijurídic i culpables.

• Les infraccions criminals es divideixen en:

• Delictes Strictu senso

• Faltes: Infraccions lleus (conduir un cotxe sense l'assegurança)

• Els delictes poden ser:

• Greus: Homicidi

• Menys greus: Amb penes de 3 anys (Conduir sota la influència de begudes alcohòliques).

• Art. 10 del Codi Penal: Definició descriptiva, però nosaltres utilitzarem la doctrinal. Els delictes són comportaments doloses o imprudents.

• El codi penal castiga les accions que perjudiquen la convivència.

• Penes

• Són mals que normalment es castiguen amb la privació de llibertat.

• Tradicionalment la pena més utilitzada va ser la pena de mort i les penes corporals.

• Avui dia s'utilitzen altres penes com:

• Pena de presó: Al segle XIX va sorgir la presó, abans d'això existien retencions de la persona però només fins que es celebrés el judici. Es va inventar perquè les altres penes eren molt greus i com que els que anaven a la presó treballaven de forma gratuïta era una forma d'obtenir ma d'obra gratis.

• Pena de multa: És bastant moderna. la multa també pot ser una sanció administrativa que resulta molt més cara que les sancions penals.

• En el cas d'un delicte fiscal de vegades és millor que sigui un delicte penal que no pas un delicte administratiu perquè aquest últim surt més car.

• L'inconvenient que sigui un delicte penal és el fet que s'adquireixen antecedents penals.

• Pena de multa dia: S'imposa al condemnat un preu per dia.

• Els diners a pagar depenen del cabdal econòmic dels reus i la fixació dels dies va lligada a la importància del delicte.

• Arrest de cap de setmana: Només s'està a la presó divendres, dissabte i diumenge, d'aquesta manera no cal que trenqui amb el seu mon laboral.

• Treball en benefici de la comunitat: És voluntari.

• El pressupòsit de la pena és la culpabilitat en el sentit de la possibilitat d'atribuir a una persona, que es pot motivar normalment, en condicions psíquiques normals la comissió d'un fet.

• Mesures de seguretat

• Són sancions molt modernes, tenen una antiguitat de 100 anys i diferents perquè la persona que ha comès la falta no entén la sanció que se l'imposa. Ex.: Internament d'un reu en una institució psiquiàtrica.

• El pressupòsit de les mesures de seguretat és la perillositat

• Article 101 tipus de mesures de seguretat:

• Privatives de llibertat

• No privatives de llibertat (art. 105).

• 1.2.- Sanció penal i sanció administrativa.

• És una distinció quantitativa (per la quantitat de gravetat). Les sancions penals són molt greus mentre que les sancions administratives són menys greus.

• Les multes poden se penals o administratives, sent les administratives les més cares.

• Segons sigui la naturalesa de l'òrgan que imposa la sanció sabem si és administrativa o penal. La sanció d'un batlle és sanció administrativa i la sanció d'un jutge és sanció penal si s'imposa en un procés judicial.

• Per un sol fet es pot imposar una sanció penal i una sanció administrativa?: Un policia té un amic que condueix un vehicle i té un accident, en el judici el policia menteix per afavorir al seu amic. Al policia se'l condemna per fals testimoni i es obligat a pagar una multa i a un trasllat de residència forçós.

• Això pot passar?: La constitució en l'article 25 impedeix la doble sanció per un mateix fet, diu que no es pot condemnar a una persona dues vegades per un mateix fet, principi “bis in idem” (no dues vegades pel mateix).

• No és legítim imposar la doble sanció si es donen les tres identitats: Identitat de subjecte, Identitat de fet, Identitat de fonament.

• Entenem per fonament tot delicte que protegeix un interès jurídic (en el cas de l'homicidi és la vida humana). Si el fonament es diferent si que es possible imposar la doble sanció.

• Interès jurídic del fals testimoni, el interès jurídic protegit és l'administració de la justícia.

• El policia sofreix una sanció penal per fals testimoni i una sanció administrativa per enterbolir la bona imatge del cos de policia. És doble sanció perquè no compleix les tres entitats i si el fonament.

• 1.3.- L'ordenament jurídic-penal.

• És el conjunt de normes penals que regula el tema penal.

• Quina és la llei més important que regula aquesta normativa? El codi penal i les lleis especials.

• Parts del codi penal:

• Part general: Es pot aplicar a qualsevol tipus de delicte.

• Part especial: Regula les situacions concretes.

• Lleis especials de caràcter penal:

• Codi penal militar: Regulat per la llei orgànica 13/1985 de 9 de desembre.

• Llei orgànica general electoral: Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny.

• Llei de contraban: Sancions administratives i sancions penals.

• TEMA 2.- FINALITATS DEL DRET PENAL

• 2.1.- Retribució, prevenció general i prevenció especial.

• Les finalitats del dret penal s'assimilen a les finalitats de la pena.

• Retribució.

• La finalitat del dret penal és donar una resposta al mal comès per un delicte. És la finalitat més tradicional.

• Principi de proporcionalitat: “ojo por ojo, diente por diente”. És important que la pena s'adeqüi al delicte que ha comés, al mal que s'ha fet.

• Teoria relativa

• Prevenció general: Es dirigeix a la societat

• Prevenció especial: Es dirigeix a la persona que ha comés un delicte.

• La doctrina majoritària entén que la funció de la pena és la protecció dels béns jurídics a través, principalment, de la prevenció general, si bé entenem que la prevenció especial també contribueix a la prevenció de delictes de futur.

• Castigar de manera proporcional és important perquè en el cas que es doni la mateixa pena es cometrien més delictes (si robo i m'imposen la mateixa pena que si mato, per la mateixa pena, robo, mato i violo).

• Funció del dret penal: Protecció dels béns jurídics. La protecció és fa a través de la pena que és una coacció psicològica.

• Les penes són un càstig però també són una necessitat.

• Reinserció social

• L'estat està obligat a donar facilitats al delinqüent que es vulgui reinsertar a la societat. És un deure de l'estat facilitar aquests mitjans, tot i que la reinserció sigui insuficient.

• Hi han casos en que si hi ha reinserció (10%).

• No és el mateix reinsertat a un deliqüent ocasional que a un que té un passat molt conflictiu (Vaquilla).

• Principi general

• Consisteix en una intimidació dirigida a la societat, però té un problema, que s'excedeixi el límit de la proporcionalitat.

• Funciona sempre i quan la pena sigui proporcional a la gravetat del mal del delicte.

• En cada figura delictiva trobem:

• Normes primàries: El missatge no mataràs va dirigit al poble, a la gent.

• Normes secundàries: Obliguen a imposar la pena corresponent a l'homicida. Va dirigida als jutges, tribunals o jurats.

• La funció del dret penal és emetre missatges prohibitius o de manament al poble, també emetre missatges al poble perquè es consolida i referma una constitució negativa, que diu tot allò que no s'ha de fer.

• Per complir la funció de missatge el dret penal ha de motivar a la gent a les persones en condicions psíquiques normals, per aquest motiu no es castiga a un nen de 3 anys o les persones psiquicament malaltes.

• Les funcions del dret penal són:

• Retribuir

• Prevenir delictes de la societat

• Prevenir delictes futurs del delinqüents

• Crear a la societat un sentiment d'afirmació del dret, quan el destinatari no és motivable, no serveix el dret penal.

2.2.- Reducció de la violència estatal.

L'estat només pot castigar quan sigui estrictament necessari per a la protecció de la societat. S'ha de reduir al màxim la violència estatal, cal defensar els ciutadans del poder de l'estat.

Es diu que l'estat té el dret de castigar. Aquest dret té límits, ja que l'estat democràtic es limita a el poder punitiu de l'estat.

La pena és legitima només en els casos que es necessari per la protecció de la societat. Hi han conductes que poden ser sancionades per instruments diferents a les penes. Quan els instruments són suficients per reduir una conducta agressiva, seria il·legítim castigar amb penes aquestes conductes.

2.2.1.- Principi d'intervenció mínima

El dret penal només és lícit quan es limiti a regular i castigar conductes que siguin perilloses per una convivència pacífica. Per exemple: Anar pel carrer i trobar-se a un atracador cada 10 metres, seria impossible arribar a la feina. També passa si vaig pel carrer i veig que la gent es mata perquè no puc viure bé i la convivència seria insuportable.

Reforma del dret penal: Va contra el Principi de intervenció mínima. La pena no resol els problemes socials. Ara hi han més delictes que abans no existien i han desaparegut altres que abans hi eren.

És discutible que segons quines actuacions siguin castigades amb penes (el delicte fiscal és discutible que sigui castigar amb penes).

El principi de intervenció mínima constitueix avui dia un mínim de dret de castigar de l'estat, el dret penal no ha de ser un instrument sancionador de conductes que infringeixen normes no penals sinó que s'ha de limitar a castigar comportaments que mereixin la condició de delicte i mereix sanció de delicte tot comportament que posi en perill la convivència pacífica de la societat.

Intervenció mínima: Ultima ratio (darrera arma). Convivència.

Protecció exclusiva dels bens jurídics: Els béns jurídics són bens reials. Són, entre d'altres, la vida, la integritat físisca, salut pública, llibertat.

Be jurídic: Be reial que és anterior al dret, perquè intervingui l'estat ha d'haver un dany social.

Principi Estatal de Be Jurídic: Volem dir que no es poden castigar, amb el dret penal, conductes que infringeixin principis estrictament morals, sinó que han de ser bens jurídics (no es pot castigar l'homosexualitat)

El dret pot castigar infraccions de normes jurídiques que tenen un contingut ètic.

Principi fragmentari de dret penal: El dret penal castiga conductes jurídiques però les castiga totes i això és una virtut, ja que només ha de castigar aquelles que atempten contra la societat.

2.2.2.- Principi de legalitat

És un límit que prové de la idea de l'estat de dret. Estat de dret vol dir que l'estat està sotmès a la llei.

El principi de legalitat té una garantia política important: “Nullum crimen, nulla poema sine lege previa, scripta e stricta” (S. XIX), aquesta frase descriu perfectament el principi de legalitat, diu cap delicte, cap pena sense llei prèvia i escrita.

Les lleis les fa el poder legislatiu (les corts), són persones escollides per eleccions i tenen la sobirania delegada del poble, el poble delega la sobirania en els diputats. Les lleis les fan el poble i ells determinen els delictes i determinen les penes , el poble participa.

Conseqüències:

• El poder executiu no pot fixar delictes ni penes perquè te potestat reglamentaria, pot dictar reglaments i reials decrets.

• El govern dicta decret-lleis, que no són més que en una situació d'urgència es necessita una llei ràpida i per solucionar el problema és dicta el decret-llei.

• Decret-llei: Norma que pot dictar el govern en cas de necessitat i que val tant com la llei, aquest decret ha de ser ratificat pel parlament.

• El govern també dicta decrets-legislatius: Norma amb força de llei, no té res a veure amb els casos d'urgència i han d'estar convalidat pel parlament. Sempre hi ha una llei que precedent que autoritza el govern a dictar el decret-legislatiu.

• Lege: Norma amb força de llei.

• Previa: Ningú no pot ser castigat per una norma si abans no ha estat creada.

• Principi d'irretroactivitat de la norma més favorable (pagar amb un xec sense fons avui dia no es considera un delicte i qui estava empresonat per aquest motiu, surt de la presó). Aquest principi es dona sempre i quan la norma sigui favorable.

• Scripta: Estem refusant el costum com a font de dret, perquè no està escrita, i analogia (són supòsits que s'assemblen però que no són iguals) contra el reu.

• No es pot aplicar una norma que vagi contra el reu.

• Stricta: Els delictes han de ser descrits de forma precisa.

No es pot dir: Qui alteri l'ordre públic serà empresonat perquè no es pot determinar que és ordre públic.

El legislador ha d'estudiar alló que castiga.

TEMA 3.- LES CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES DEL DELICTE

3.1.- El sistema de sancions penals (1995)

Composat per:

• Penes privatives de llibertat

• Pena de presó

• És la més important. El nou codi penal unifica els terminis de penes en un sol, que és presó.

• Fa 30 anys havia presó major i presidi.

• Arrest de cap de setmana.

• Pena pensada per a delictes poc greus i que no es vol que la persona perdi la seva feina. Cada cap de setmana aquesta persona ingressa en una institució penitenciària. No sempre és un cap de setmana, pot ser qualsevol dia de la setmana i són 36 hores. Es fa perquè la persona no perdi la feina ni el contacte amb la societat.

• Responsabilitat personal subsidiària.

• Es dona quan no es paga la pena de multa, siguin faltes o delictes, de manera que l'autor és insolvent. Es fan totes les accions per embargar però si no es pot, es declara la insolvència. L'arrest es compleix a la presó i és, normalment, un dia per cada 2 quotes impagades de multa.

• Penes privatives d'altres drets.

• Privació de viure en el lloc on s'ha comès el delicte

• Privació del carnet de conduir

• Privació de permís d'armes

• Privació de llicència de conduir

• Privació de la pàtria potestat

• Privació de l'exercici de professió o ofici

• Inhabilitació absoluta: No poder tenir càrrecs públics durant 20 anys.

• Inhabilitació especial: Per un temps inferior

• Suspensió de càrrec públic.

• Pena de treball en benefici de la comunitat (art. 39).

• Pena de multa

• Multa (sistema dies-multa)

• Quan fem referència a dies, fem referència a una extensió, que està en relació amb la gravetat del delicte (1 any). L'extensió es fixa en funció de la seva situació econòmica, el codi penal parla d'un any multa, que vol dir 365 dies, i si parla de mesos es refereix a 30 dies. Si el subjecte no paga, el jutge declara que passi un dia privat de llibertat per cada 2 quotes diàries, això passa si és insolvent.

• Quan parlem de multa fem referència a la quantitat diària. La multa s'ha de fixar la quota, mínim 200 pessetes i un màxim de 50.000

• Multa proporcional

S'utilitza en molt pocs casos i és una quantitat fixa de 300.000 pessetes i si no es paguen el jutge declara un arrest.

Les multes no sempre les paga el penat, moltíssimes vegades les paga algun familiar.

El nou codi penal es diferent de l'anterior en que crea substitutius penals, vol dir: Hi han delictes castigats amb la pena de presó no superiors a l'any, el nou codi penal permet que el jutge o tribunal, prèvia compareixença del penat i comptant amb la seva voluntat, pugui substituir aquesta condemna per una pena de multa (dies-multa) o per una pena d'arrest de cap de setmana. El reu no ha de ser habitual (aquell que comet 3 o més delictes, condemnat en una o varies sentències), és un sistema de reinserció social. El reu demana, per escrit, la substitució de la pena de presó per una pena diferent. Article 88 “Els jutges o Tribunals podran substituir, amb l'audiència prèvia de les parts, en la mateixa sentència, o posteriorment en una interlocutòria motivada, abans d'iniciar-ne l'execució, les penes de presó que no excedeixin d'un any per arrest de cap de setmana o multa, encara que la Llei no prevegi, aquestes penes per al delicte de què es tracti, quan les circumstàncies personals del reu, la naturalesa del fet, la seva conducta i, en particular, el seu esforç per reparar el dany causat així ho aconsellin, sempre que no es tractin de reus habituals ...”

Supòsits: La pena principal és la pena d'arrest de cap de setmana que pot ser substituïda per una multa.

• Primer supòsit: Pena no superior a l'any

• Segon supòsit: Pena no superior a dos anys

• Supòsit tres: Arrest de cap de setmana pot ser substituït per una multa o per treball en benefici de la comunitat.

• 3.2.- Compliment de sancions penals

• 3.2.1.- Pena de presó

• Què passa quan una persona es condemnada a una pena de presó? Què el fiquen a la presó.

• Trobem que hi ha:

• Presó preventiva

• Presons com a centres destinats a el compliment de penes de presó. Si ens referim al tractament trobem:

• Primer grau: No és normal, és excepcional. S'aplica a delinqüents especialment perillosos. Les mesures de seguretat són molt severes, només sel's deixa 1/2 hora de pati (etarres)

• Segon grau: Normalment fiquen el reu en 2n grau, ha de romandre a la presó i quan porta 1/4 de condemna pot gaudir d'alguns permisos.

• Tercer grau: El intern es mereixedor de més confiança i pot sortir els cap de setmana i de vegades tot el dia (règim obert, tot i que no tot el tercer grau és règim obert).

És una fase de confiança que s'atorga a l'intern. Si la conducta d'aquest és molt bona, podrà gaudir de règim semi-obert (només dorm a la presó i no passa els cap de setmana). Es concedeix el tercer grau per preparar-lo per a la llibertat condicional.

La llibertat condicional: "1. S'estableix la llibertat condicional en les penes privatives de llibertat per a les persones sentenciades en què concorrin les circumstàncies següents: 1a. Que es trobin en el tercer grau de tractament penitenciari. 2a. Que hagin extingit les tres quartes parts de la condemna imposada. 3a. Que hagin observat bona conducta i existeixi respecte d'aquestes persones un pronòstic individualitzat i favorable de reinserció social, emès pels experts que el jutge de vigilància estimi convenients. 2. El jutge de Vigilància, en decretar la llibertat condicional dels penats, podrà imposar-los l'observança d'una o diverses de les regles de conducta previstes en l'article 105 d'aquest codi".

Per a les malalts terminals o majors de 70 anys, se'l concedeix la llibertat condicional sense que hagin complert les 2/3 parts de la pena.

Límits en el compliment de la pena de presó

Mai es podran complir penes de més de 20 anys.

El codi penal diu que ningú podrà complir més del triple de la pena major.

Delicte continuat

Article 74: "1. No obstant el que disposa l'article anterior, aquell que, en execució d'un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, realitzi una pluralitat d'accions o omissions que ofenguin un o diversos subjectes i infringeixin el mateix precepte penal o preceptes de naturalesa igual o semblant, ha de ser castigat, com a autor d'un delicte o d'una falta continuats, amb la pena assenyalada per a la infracció més greu, la qual s'ha d'imposar en la seva meitat superior ...".

La persona que té un pla criminal que és: "cada dissabte agafar de la caixa 10.000 pessetes" i aquest pla dura 2 anys, segons l'article 74 això només s'observa com un delicte però se'l condemna a una pena superior que la que li pertoca si el condemnessin a un sol delicte.

Quan persona estafa molt, es considera un delicte de massa i la pena és més greu.

Concurs Real

Concórrer dos o més fets delictius (dos violacions a dos persones diferents). Es suma la pena d'un delicte més la pena de l'altre delicte.

Concurs Ideal

Es dona quan un sol fet és constitutiu de dos o més delictes (un carter que s'apodera d'una carta i es queda amb els diners que troba. Comet un sol fet i dos delictes, el de furt i el d'infidelitat en la custòdia de documents).

Se li imposa la pena del delicte més greu en la seva meitat superior.

Ex.: Per un robatori, la pena és de 2 a 5 anys. (5-2=3 i la meitat és 1.5 i 2+1.5 és 3.5) La pena serà de 3.5 a 5 anys.

La pena que ha de complir el penat és única.

Diferència entre condemna condicional i llibertat condicional

• Condemna condicional

• L'objecte de condició és la condemna.

• En la condemna condicional el tribunal que condemna pot acordar la suspensió de l'efectiu compliment de la condemna, no entra a la presó.

• Requisits: Ha de ser la primera vegada que comet un delicte, la pena ha de ser inferior a 1 ó 2 anys de presó, el reu indemnitza.

• És una situació de prevenció especial per evitar que el penat perdi la feina Articles 80 i 81.

• Condició: Si es torna a delinquir es compleix la pena anterior i la nova (Si la pena és de dos anys, torna a delinquir i l'imposen una pena de 2 anys, paga per 4).

• Hi ha un supòsit per no complir una pena superior a 3 anys, demanar indult.

• Llibertat condicional

• L'objecte de condició és la llibertat.

• La persona que ha fet 3/4 parts de la condemna i està en 3r grau, en un acte de confiança se'l deixa sortir.

• Amnistia: Esborra el delicte.

• Indult: Reconeix el delicte però perdona la pena de presó.

• Reducció de penes per treball: Per cada dos dies li perdonen 1 dia. El 1996 això s'ha suprimit perquè les penes són més baixes tot i que el nou codi penal és més dur, les penes són menors però s'han de complir senceres. Els delictes que s'han comès a partir del 24 de maig de 1996 no tenen reducció de penes per treball.

• 3.3.- Responsabilitat civil

• És respondre per un dany patrimonial.

• La responsabilitat civil és també dret penal?: La responsabilitat civil no és igual que el dret penal perquè no pot donar-se que el responsable civil no intervingui en el fet.

• A atropella B i B mor, aleshores A indemnitza la família de B per danys i perjudicis. Si A atropella B i no mor però queda tetraplègic, A indemnitza B per danys, perquè B necessitarà 3 persones que el cuidin les 24 hores del dia.

• Què passa si A no té l'assegurança obligatòria? La indemnització la paga el consorci de compensació d'assegurances que és un organisme públic que es fa càrrec de l'assegurança quan la persona que no ha contractar una assegurança.

• Responsable civil: És la persona a la qual se li imputa el rescabalament per fer front a la indemnització del dany.

• La responsabilitat civil està formada per:

• Restitució: El lladre que s'apodera d'un objecte que no és seu, l'ha de tornar i se'l condemna.

• Indemnització del dany.

• Indemnització de prejudicis: A atropella B, B esta 1 ó 2 mesos sense poder treballar i ha de tancar el seu bar, mentre que té el bar tancat ha deixar de guanyar 600.000 pessetes.

• El lucro-cesante, és deixar de guanyar

• Diferència entre responsabilitat civil i responsabilitat penal

• La responsabilitat civil té caràcter reparador, repara una situació patrimonial anomala, mentre que la responsabilitat penal té caràcter sancionador, és una sanció que s'imposa per una conducta anti-jurídica de caràcter delictiu.

• Responsable civil subsidiari

• A condueix un cotxe que no és seu, té un accident i la responsabilitat civil recau sobre l'amo del vehicle.

• En un bar on un cambrer causa danys a un client, el responsable civil subsidiari és l'amo del bar.

• La responsabilitat civil pot condicionar una atenuació. Article 21.5: “Són circumstàncies atenuants, la d'haver procedit el culpable a reparar el dany ocasionat a la víctima, o a disminuir-ne els efectes, en qualsevol moment del procediment i amb anterioritat a la celebració de l'acte del judici oral”.

• Condemna condicional

• Article 81.3: “Són condicions necessàries per deixar en suspens l'execució de la pena... que s'hagin satisfet les responsabilitats civils que s'hagin pogut originar, tret que el Jutge o Tribunal, sentenciador, després d'escoltar els interessats i el Ministeri Fiscal, declari la impossibilitat total o parcial que el condemnat faci front a aquestes responsabilitats”.

• La condició que s'hagi de complir és que s'hagi fet front a la responsabilitat civil, si no es fa, l'estat haurà de veure l'estat patrimonial de la persona.

• Cancelació d'antecedents penals (article 136.1): Si no es fa front a la responsabilitat civil, no haurà cancelació d'antecedents penals.

• Responsable civil directe (article 117). El perjudicat pot dirigir l'acció contra la companyia asseguradora perque li pagui per danys i perjudicis.

• TEMA 6.- INTRODUCCIÓ.

• 6.1.- La part especial del Codi Penal. Principals grups de delictes.

• Article 311: "S'ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos: 1r. Aquells que, mitjançant un engany o abús d'una situació de necessitat imposin als treballadors al seu servei condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual. 2n. Aquells que en el seu supòsit de transmissió d'empreses, amb coneixement dels procediments descrits en l'apartat anterior, mantinguin les esmentades condicions imposades per una altra persona. 3r. Si les conductes ressenyades en els apartats anteriors es duen a terme amb violència o intimidació s'han d'imposar les penes superiors en grau"

• Els delicte contra els drets dels treballadors estan unificats en un mateix títol.

• Article 316 i següents: Aquests delictes tenen com a bé jurídic (interès jurídic que protegeix el dret) els drets dels treballadors, protegir el col·lectiu dels treballadors.

• Article 316: "Aquells que, amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant-hi obligats legalment, no facilitin els mitjans necessaris per a què els treballadors duguin a terme la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que posin així en perill greu la seva vida, salut o integritat física, han de ser castigats amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos"

• Té com a bé jurídic la seguretat i la salut dels treballadors, en sentit col·lectiu (seguretat i higiene en el treball).

• Es tracta de perseguir que l'activitat laboral es desenvolupi en condicions de seguretat. Es fa de forma indirecta.

• És un bé jurídic autònom i independent del bé jurídic vida.

• No cal que es produeixi un accident o una ferida, hi ha prou amb una manca de seguretat i higiene en el treball.

• Article 316, són els delictes de perill, hi ha prou que es posi en perill la seguretat i higiene en el treball

• Els delictes de perill poden ser:

• Abstracte

• Perill genèric que afecti a la col·lectivitat

• Concret

• Quan fa referència a referits béns jurídics com són:

• Vida

• Integritat física

• Salut

• Quan es dona un cas on hi ha delictes de perill i per altra banda delicte de lesió es dóna Concurs ideal i la pena seria la del delicte més greu en grau màxim.

• Article 317: " Quan el delicte a què fa referència l'article anterior es cometi per imprudència greu, ha de ser castigat amb la pena inferior en grau"

• Aquí hem de veure qui pot ser el:

• Subjecte actiu del delicte

• En primer terme, normalment és l'empresari. Entenem per empresari tota aquella persona física o jurídica que rep prestació de serveis.

• Poden ser subjectes actius del delicte: Empresari, fabricant, exportadors ...

• Subjecte passiu del delicte

• Hem de veure qui poden ser perjudicats per aquest delicte.

• En primer lloc és el treballador, en sentit col·lectiu. Entenem per treballador la persona que realitza la prestació del servei, no tant el contacte que por haver-hi

• Per saber si hi ha una manca de seguretat laboral hem d'anar a veure la normativa. La normativa és:

• La Llei de prevenció de riscos laborals que es regula en el capítol II de l'ordenança general de seguretat i higiene en el treball

• Organització internacionals del treball, article 148-158. Norma de caràcter reglamentari que estiguessin relacionats.

• Conducta típica

• No facilitar el material necessari perquè els treballadors puguin dur a terme la seva activitat.

• Delicte de comissió per omissió.

• Es castiga la condició de l'empresari per permetre que es treballi sense les mesures de seguretat i higiene en el treball.

• Si un treballador tot i que l'empresari li facilités les condicions de seguretat necessàries, no les utilitza pot ser acomiadat i l'acomiadament és disciplinari.

• Els medis poden ser:

• Materials

• Personals: La funció de l'empresari és facilitar informació sobre els riscos.

De tot això s'ha derivat de forma directa un perill greu i concret per la vida i integritat física per falta de mesures de seguretat i d'informació. Si el perill no és important no estem davant d'un delicte, estem davant d'un tema administratiu. El perill ha de ser greu i concret.

Cas de Salamanca

Supòsit de fet

• Persona que viu a una finca a pocs metres d'un transformador que no compleix les mesures de seguretat.

• No hi ha cap resultat lesiu, només hi ha un transformador que té una sèrie de deficiències.

• És aplicable l'article 316 que castiga el fet de treball sense les mesures de seguretat i higienes adequades? No és un perill concret perquè el treballador no té la funció de treballar dins del transformador (només ha de tenir cura les vaques)

Tipus subjectiu (format per la imprudència i el dol)

Article 316 dol eventual i article 317 diu que també es castiga quan l'autor pot incórrer en imprudència greu.

Si la funció del treballador fos entrar en el transformador seria un concurs ideal. Hauria delicte de lesió (article 317) i delicte de perill (article 316) i s'aplicaria la pena del delicte més greu.

Quan no concorre ni dol eventual ni imprudència no hi ha delicte

El nou codi penal es caracteritza per imposar una pena molt greu, és la pena de presó que va de 6 mesos a 3 anys.

L'article 311 és l'article que castiga la imposició, per part de l'empresari, de condicions que lesionen les seus treballadors.

Imposicions de condicions lesives.

La condició s'ha de fer a través de:

Engany

L'abús d'una situació de necessitat: Tot allò que tingui repercussió laboral.

Perquè sigui delicte ha d'haver engany i abús de necessitat.

Condicions lesives

Condicions de treball o de seguretat social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets reconeguts dels treballadors per disposicions generals, convenis col·lectius o contractes individuals.

• Condicions laborals: (treballar més hores de les que estableix el conveni col·lectiu)

• Condicions de seguretat social (que l'empresari no doni d'alta a un treballador en la seguretat social)

• Si la condició és mínima el consentiment del treballador és irrellevant, no serveix per a res.

• Conseqüència: El consentiment del treballador no té rellevància, a efectes legals, quan es deixa imposar condicions mínimes.

• Tot el que sigui l'acceptació per sota dels mínims són nul·les ja que el consentiment està viciat

• Diferència entre l'article 311 i 499.bis de l'antic codi penal: No fa referència al contracte individual i a més hi ha una ampliació de supòsits.

• Es pretén protegir els drets dels treballadors com col·lectiu.

• Article 311.2: “2n. Aquells que en el seu supòsit de transmissió d'empreses, amb coneixement dels procediments descrits en l'apartat anterior, mantinguin les esmentades condicions imposades per una altra persona”

• Supòsit d'adquisició d'empresa:

• Titular cedent

• Titular adquirent: Qui adquireix l'empres respon igual sempre que conegui les condicions típiques, les condicions lesives.

Perquè es consumeixi el delicte no cal que es produeixi un perjudici.

Article 311.3: “3r. Si les conductes ressenyades en els apartats anteriors es duen a terme amb violència o intimidació s'han d'imposar les penes superiors en grau"

Si la imposició es fa amb violència i intimidació la pena serà superior (fins 4 anys i mig).

Cas pràctic

“Trasvase de trabajador a una nueva empresa para despedirlo y no abonar indemnización”

Supòsit de fet

• Uns germans que tenen una empresa que es diu “Hermanos C, S.A.”, aquí treballen uns treballadors i entre ells Francisco.

• Aquests germans fan una altra companyia que es diu “Transportes C, S.L.”, les dues companyies formalment són independents.

• Li comuniquen a Francisco que passarà de “Hermanos C, S.A.” a “Transportes C, S.L.” amb les mateixes condicions i millor sou. L'activitat es produeix en el mateix domicili.

• “Transportes C, S.L.” és una empresa sense patrimoni i quan una empresa no té patrimoni si acomiaden a un treballador no tindran diners per pagar-li la indemnització.

Conducta d'imposició de condicions lesives

• S'està imposant un acomiadament sense indemnització (article 311).

• Tenim engany i imposició de condicions lesives. Drets reconeguts a disposicions legals perquè a l'estatut dels treballadors diu que quan s'acomiada, i és una causa justa, s'ha d'indemnitzar.

Absolució perquè diu que el Francisco havia consentit el canvi d'empresa però és una mateixa empresa i l'activitat és la mateixa.

Això és un delicte sòlid: Imposició de condicions lesives als treballadors

Supòsit de formalització de contractes successius: No fer un contracte successiu i anar fent contracte d'any en any.

Article 312.1: "S'ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos aquells que trafiquin de manera il·legal amb mà d'obra".

Castiga el tràfic il·legal de mà d'obra.

Hi han dues modalitats:

Col·locació de treballadors al marge de la normativa legal

Llei de 10/94 de 19 de maig fa referència a les agències de col·locació.

Són requisits de les agències que hagi una autorització administrativa i que actuïn sense ànim de lucre.

Només poden cobrar per les despeses de contractació.

La seva funció es de fer d'intermediari en el mercat laboral.

Cessió il·legal de ma d'obra

Empreses que no són empreses de treball temporal (no estan autoritzades).

Les ETT tenen caràcter col·laborador i estan regulades per la llei d'ETT 14/94 de 1 de juny.

La seva funció és cedir treballadors en caràcter temporal.

Quan estem fora d'aquestes dues modalitats, hauria tràfic il·legal de mà d'obra, ja que perseguirien un benefici econòmic, ànim de lucre.

Seria tràfic il·legal el tràfic que pot fer una agència de col·locació o una ETT.

Article 312.2: "Incorreran en la mateixa pena aquells que reclutin persones o les determinin a abandonar el seu lloc de treball oferint-los una ocupació o condicions de treball enganyoses o falses, i aquells que donin feina a súbdits estrangers sense permís de treball en unes condicions que perjudiquin, suprimeixen o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual"

Fa referència a la contractació de persones mitjançant una oferta de feina enganyosa o falsa, en cas que no existís la feina o que fes una feina diferent a la promesa s'imposaria una pena.

Persones que donen feina a súbdits sense un contracte de treball quan aquests ho requereixen.

Hi han persones que no requereixen el permís de treball, com són els diplomàtics, científics, artistes...

Si té permís de treball no seria aplicable aquest precepte, la llei determina qui necessita permís de treball.

Article 313.: " 1. Aquell que promogui o afavoreixi per qualsevol mitjà la immigració clandestina de treballadors a Espanya ha de ser castigat amb la pena prevista en l'article anterior"

Immigració clandestina.

Especificació del tràfic il·legal de ma d'obra (article 312.1).

Immigració: Es castiga qualsevol activitat de promoció o afavoriment (enganyós o també il·legal).

El bé jurídic que es vol protegir es d'un interès públic. L'administració vol saber el nombre de persones que venen a treballar a Espanya. Ha de ser estranger.

Article 313.2.: "2. S'ha de castigar amb la mateixa pena aquell que, simulant un contracte o una col·locació, o fent ús d'un altre engany semblant, determini o afavoreixi l'emigració d'alguna persona a un altre país"

Emigració: Ha d'haver simulació de contracte o engany.

Article 314 (novetat en el nostre codi penal). Discriminació social.

Requisits.

No hi ha prou amb una simple discriminació, la discriminació ha de ser greu. Si no fos greu seria una sanció administrativa.

Ha d'haver un requeriment o una sanció per part de l'administració perquè deixi de realitzar aquesta conducta discriminatòria i l'empresari no faci cas.

És una situació coneguda per l'administració. És una desobediència qualificada referida al caràcter laboral.

Article 315.1.: "S'ha de castigar amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis dotze mesos aquells que mitjançant engany o abús d'una situació de necessitat, impedeixin o limitin l'exercici de la llibertat sindical o del dret de vaga".

El tipus és impedir o limitar l'exercici de la llibertat sindical sempre que concorri la utilització d'engany o d'abús de situació de necessitat.

És un delicte que fa remissió a la llei de llibertat sindical, a la normativa laboral.

Hi ha una normativa internacional.

Podem citar convenis de l'OIT números 87 i 98, aquests expliquen els drets sindicals.

Dret de vaga: La constitució permet el dret de vaga tot i que abans, any 77, no estava permès.

S'han de reunir unes condicions de caràcter legal, com són que es comuniqui i que es compleixin els serveis mínims.

Subjecte actiu: És l'empresari però també ho pot ser el representant sindical.

Article 315.2.: "Si les conductes ressenyades en l'apartat anterior es duen a terme amb força, violència o intimidació, s'han d'imposar les penes superiors en grau"

Si el subjecte actiu utilitza la violència el tipus és més agreujat respecte l'apartat 1.

Article 315.3.: "S'han d'imposar les mateixes penes de l'apartat segons a aquells que, actuant en grup, o individualment però d'acord amb altres, coaccionin altres persones a iniciar o a continuar una vaga"

Es protegeix a les persones que no volen fer vaga.

Es castiga més l'apartat 3 que l'1.

Es castiga més la persona que incita a una altra a iniciar una vaga que no aquella que limita o prohibeix una vaga.

Hi han coaccions importants, hi ha violència, per aquest motiu es castiga més però la pena és igual que la de l'apartat 2.

Hi han poques sentencies perquè s'estimen més solucionar-lo per la via laboral o civil.

Article 307. Relacions de les quotes a la seguretat social

Exemple: La retenció per part de l'empresari de la quota obrera no era constitutiva de cap delicte.

1a Fase.

La conducta constitutiva no és apropiació indeguda.

Sentència 26.03.55.

2a Fase.

Si és constitutiva és un delicte d'apropiació indeguda.

Sentència 30.10.71 i següents.

Article 252 del codi penal: "Apropiació indeguda"

Delicte contra el patrimoni i cal que manqui el consentiment del propietari si no és delicte.

El bé jurídic és la lesió al patrimoni d'un tercer.

Requisits

Que hagi un acte d'apropiació, previ acte de recepció, en base a un títol (contracte) que obligui a tornar la cosa.

Furt

Apoderament d'una cosa moble d'un tercer, amb ànim de lucre, sense autorització ni de força (amb les coses), violència (amb les persones) o intimidació.

(Ex.: Carterista que roba una cartera)

Robatori

Apoderament d'una cosa moble d'un tercer sense autorització i amb força (amb les coses), violència (amb les persones) o intimidació.

El furt i robatori Són actes de apoderament, es vol apoderar d'una cosa que no té.

Apropiació indeguda

Hi ha una prèvia possessió de la cosa. (La persona que treballa a un banc té una possessió jurídica de la cosa)

El contractes poden ser

• Comissió

• Dipòsit

• Administració

• Préstec: Si no torno els diners no és un cas d'apropiació indeguda perquè quan em donen els diners passo a ser propietari, si no els torno només tindré un deute, mai serà un delicte.

• L'empresari que no reté la quota obrera no comet un delicte d'apropiació indeguda perquè no lesiona el patrimoni d'un tercer, només està incomplint una obligació tributària.

• Falta el acte previ de recepció perquè els diners són de l'empresari, el treballador no dóna res a l'empresari.

• Hi ha un problema perquè hi ha un perjudici al treballador i la segona fase, sentència 31.10.71, ens diu que en ficció els diners són de l'empresa "Encara que els diners siguin de l'empresari hi ha una ficció legal com que els diners han d'anar a parar al treballador, diem que els diners són del treballador". Aquesta és la solució a la que s'arriba per solucionar el problema i que pugui ser un delicte d'apropiació indeguda.

• 3a Fase.

• Llei orgànica 1986 que introdueix l'article 107 del codi penal.

• Article 107.: "Frau a les quotes de la Seguretat Social"

• Conductes típiques que tenen el comú denominador "conducta de frau"

Al·ludir al pagament de les quotes de la seguretat social

Al·ludir conceptes de recaptació conjunta

Obtenir indegudament devolucions

Gaudir de deduccions

• Al·ludir al pagament de les quotes a la seguretat social

• S'inclouen: Les quotes patrimonials i les quotes obreres (hi han que diuen que no estan incloses)

• S'inclouen les dues quotes a la tercera fase, hem d'aplicar l'article 107 però s'ha de donar una conducta de frau i que el frau sigui superior a 15 milions.

• Si el frau és inferior a 15 milions podem entendre que:

• És un delicte d'apropiació indeguda

• Què no es castiga (no és delicte) i imposem una sanció administrativa.

• La sentència de novembre de 1997 diu que si hi ha una defraudació de la quota obrera superior a 15 milions és delicte però si és menor és sanció administrativa.

• Al·ludir conceptes de recaptació conjunta

• Són les quotes destinades a al FOGASA i les quotes destinades a l'atur.

• Obtenir indegudament devolucions

• Quan l'empresari fa ingressos erronis per obtenir devolucions.

• Gaudir de deduccions

• Si passa de 15 milions es considera delicte.

• Article 307.3

• L'empresari que hagi defraudat per import superior a 15 milions si de forma voluntària va a tresoreria a pagar o presenta la documentació adequada, sinó s'ha presentat una querella criminal contra la seguretat social o no s'ha iniciat una inspecció.

• Ha d'haver dolo en les conductes d'apropiació indeguda, no s'enganya per imprudència.

• Article 311

• Castiga la imposició de condicions lessives, mitjançant l'abús d'autoritat als treballadors, relatives a la seguretat social.

• Podria haver concurs si es lesiona el dret dels treballadors i l'article 311.

• TEMA 4.- INTRODUCCIÓ. LA TIPICITAT

• 4.1.- Significat de la teoria del delcite. Conceptes bàsics; antijuricitat i culpabilitat.

• Teoria del delicte

• Elements en tot delicte o grup ampli de delictes o en tota pena o classe de penes.

• Fer palesa (manifestar) quins són els elements que han de concorrer en tot delicte o grups amplis de delictes o elements que han de concorrer en tota pena o classe de penes.

• Part General (llibre I)

• Conjunt de dsisposicions de caracter general aplicades a qualsevol delicte.

• Trobem:

• Tipus d'autor: Ens explicaran els elements necessaris per poder parlar d'un tipus d'autor.

• Tipus de participació: Ens explicaran els elements necessaris per poder parlar d'un tipus de participació.

• Tipus imprudent: Ens explicaran els elements necessaris per poder parlar d'un tipus de conductes imprudents

• Tipus dolòs: Ens explicaran els elements necessaris per poder parlar d'un intencionat

• Tipus d'imperfecta realització: Ens explicaran els elements necessaris per realitzar un delicte per temptativa

• Eximents (legitima defensa)

• Atenuants

• La teoria del delicte és una elaboració dogmàtica, l'ha fet la doctrina en base al dret positiu.

• El dret positiu és allò que esta establert, nomes vigents en un moment determinat, i és contrari el dret natural que és el dret que diu com hauria de ser un delicte.

• Part especial (llibre II)

• On es reuneixen tots els delictes, totes les figures delictives.

• Concepte doctrinal de delicte

• És sempre un comportament humà tipicament antijurídic i culpable.

• Si falta qualsevol element ja no és delicte.

• El delicte té dos columnes bàsiques: L'antijuricitat i la culpabilitat.

• Antijuricitat

• Definició formal: Tipus d'injust o fet antijurídici. Un tipus antijurídic és un fet contrari a la norma penal. Fet que infringeix la norma, fet que va contra el dret.

• Concepte material: Els fets antijurídics són aquells que lesionen o posen en perill un bé jurídic (Persona que condueix borratxo)

• Causes de justificació

• Causes que de donar-se fa que el fet no sigui antijurídic.

• En el codi penal hi han normes que deixen de protegir uns béns per protegir uns altres més importants.

• Les causes de justificació són:

• Estat de necessitat (Un policia que trenca una porta per salvar una vida humana. El codi penal “deixa” que trenqui la porta per salvar la vida)

• Legitima defensa: El dret no condemna a una persona que davant una acció legitima agredeix al seu agressor)

• Compliment del deure.

• Condicions d'antijuricitat

• Comportament humà i tipicitat, perquè un fet sigui antijurídic el comportament ha d'ésser humà.

• Causes d'exclusió del comportament:

• Força irresistible: A dóna una empenta a B i C cau a la piscina i s'ofega.

• Sonambulisme

• Insconsciència

• Delictes de “resultado”

• Imputació objetiva del resultat de conducta (dos amics discuteixenA li dóna una empenta a B, B cau i es mor). L'imputació ha de ser objetiva perque el resultat no és adequat perquè no és previsible, no podem condemnar l'autor.

• Tipus subjectiu

• Constituit pel dol i la imprudència. Si no hi ha dol ni imprudència no hi ha cap tipus de responsabilitat.

• El dol i la imprudència no formen part de la culpabilitat.

• Culpabilitat

• Sentit d'imputació personal del fet antijurídic a un subjecte penalment responsable.

• S'utilitza en molts sentits però nosaltres l'utilitzarem en un sentit dogmàtic molt estricte.

• Subjecte penalment responsable

• Un boig que pot ser autor d'un delicte però no és culpable. Per ser culpable la persona ha d'estar en condicions psíquiques normals, subjectes que siguin motivats normalment per la norma.

• No són culpables:

• Menors d'edat (persones de menys de 16 anys)

• Persones que tenen alteracions psíquiques

• Persones impulsades per una por insuperable (persona que rep una trucada dient que li han segrestat el fill i volen 10 milions. Aquesta persona no s'ho pensa, va al banc i roba els 10 milions. No el poden castigar tot i que és l'autor, el fet és antijurídic)

• Error de prohibició: Autor que no sap que allò que fa esta prohibit penalment (casos en els que les normes són anti-penals, normes que són molt dificil de conèixer).

• Principi d'imputació de les penes

• L'imputació de les penes és personal.

• 4.2.- El tipus dolós i el tipus imprudent de comissió. El tipus d'omissió

• TIPUS D'INJUST: Tipus contrari al dret. Allò que està prohibit.

• Tipus objectiu

• Situació típica

• Tipus subjectiu

• Dolós: Conèixer i voler la situació típica

• Dol directe de primer grau

• Dol directe de segon grau

• Dol eventual

• Imprudent: Infracció d'una norma de cura

• Culpa conscient

• Culpa inconscient

• Tipus objectiu

• Formada per la situació tipica (en un delicte d'homicidi és el que mati un altre). La situació tipica ve descrita pel verb, aquest ens indica la situació tipica.

• Pot requerir diferents elements segons el tipus de delicte: El delicte de resultat (homicidi), trobem que hi ha una separació entre l'acció i el resultat.

• Cal la relació de causalitat, que el resultat sigui un efecte de l'acció que sigui la causa.

• Tipus subjectiu

• Fa referència a la part interna de l'autor, l'aspecte subjectiu de l'autor.

• Dolós

• Coneixer i voler la situació tipica (en un homicidi no hi ha prou que l'autor causi la mort de l'altre, també ha de voler matar-lo.

• El dol està constiuït per:

• Dol directe de primer grau

• Constituït per la intenció (l'autor persegueix matar)

• Dol directe de segon grau

• Significa que l'autor es representa la comissió del delicte com una conseqüència inevitable i necessària.

• Dol eventual

• No hi ha intenció però l'autor es representa la possibilitat que es pugui produir la comissió del delicte i l'accepta.

• Es pren en serio que es comet el delicte.

• Per a tots els dols s'imposa la mateixa pena i la distinció serveix per distingir el do eventual de la culpa conscient. La diferència entre dol eventual i culpa conscient, fa que canviem de dol a imprudència, la pena és diferent pel dol eventual i per la culpa conscient.

• Imprudència

• Tradicionalment es deia que actuava imprudentment qui preveia el perill i no feia res per evitar-ho, que havia un nexe psicològic entre l'autor i el fet subjectiu. Però això no és així.

• La naturalesa de la imprudència és normativa, hi ha imprudència sempre que s'infringeixi la norma de cura.

• És molt important perquè té una gran transcendència econòmica.

• Culpa conscient

• L'autor es respresenta la possibilitat de cometre delicte i confia que no passarà. Si sabès que es comet el delicte, no actuaria.

• Culpa inconscient

• L'autor no es representa ni la possibilitat que es pugui produir el delicte

• Tipus d'omissió

• Omissió és no fer allò que la llei prescriu.

• La característica de l'omissió és no fer i és contraria a l'acció que és fer.

• Abans, l'omissió, consistia en una conducta de passivitat però avui dia no és així perquè omissió no vol dir passivitat, vol dir no fer la conducta esperada per la llei.

• Conducta d'acció: Infracció d'una norma positiva.

• Conducta d'omissió: Infracció d'una norma preceptiva.

• Tipus omissius

• Omissió pura

• Raons de solidaritat.

• Article 195, omissió de socors.

• Per què la llei prescriu l'obligació de socórrer?. Perquè el bé jurídic que es protegeix és la solidaritat humana, que obliga a ajudar a un altre quan està desemparat.

• Comissió per omissió

• Una persona a través d'una conducta omissiva posa en perill béns jurídics (la mare que deixa que el se nadó es mori de gana quan aquest està sota la seva guàrdia i custodia)

• Estructura de l'omissió pura (tipus objectiu)

• Situació típica

• Ausència de la conducta esperada

• Capacitat de realització

A l'article 195 la situació típica és el delicte, l'ausència de la conducta esperada és no socórrer i la capacitat de realització és la capacitat de socors sense risc propi i de tercers.

A l'article 450 la situació típica és que s'està cometent un delicte, l'ausència de la conducta esperada és que no ho impedeix i la capacitat de realització és que no hagués un risc personal i aliè i que no es cometés el delicte.

Estructura de la comissió per omissió

• Situació típica més la posició de garant

• Garantia del subjecte respecte al bé jurídic

• Funció de protecció d'un bé jurídic

• Modalitats:

• Estreta vinculació familiar (la mare és la garantia del nen i si no li dona de menjar és un delicte perquè esta obligada a donar aliments al nen)

• Comunitat de perill (a una expedició tots els integrants s'han d'ajudar, si un no ajuda se li pot imposar un homicidi perquè té l'obligació d'ajudar al company)

• Asunció voluntària de la funció de garantia (Amiga que té al seu càrrec un nen que no és seu, aquesta amiga és responsable d'allò que li pugui passar al nen)

• Funció personal de control d'una font de perill (el propietari d'un gos o l'amo d'unes instal·lacions han de saber que els danys que esdevinguin poden ser imputables)

• Ausència de la conducta esperada més Producció d'un resultat

• Mort del nen

• Capacitat de realització més Possibilitat d'evitar el resultat

Que l'autor tingui la possibilitat d'evitar el resultat.

Diferència entre acció i omissió

Una senyora té el seu fill a casa i una altra que li està ajudant li talla el cordó umbilical al nen però no li fa el nus i el nen mor. Ens trobem davant un delicte per acció, perquè la causa de la mort és haver-li tallar el cordó umbilical.

El resultat ha estat causat per la conducta prèvia? Hi ha relació de causalitat?.

L'acció de la qual esdevingui un resultat, hi ha relació de causalitat.

A l'omissió no hi ha relació de causalitat.

4.3.- Tipus d'execució imperfecta

“Iter Criminis”, el camí del delicte.

Fase interna Fase externa Fase executiva

Pensament Exteriorització * Actes preparatoris Conspiració Temptativa

Proposició

Provocació

• Tot delicte neix d'un pensament en el qual es resol cometre una infracció.

• Un cop resol el delicte es projecta cap el món extern mitjançant els actes preparatoris, però aquests actes preparatius no signifiquen l'execució del delicte, aquests actes són impunes (no es castiguen) però trobem l'excepció de la conspiració, la proposició i la provocació per cometre un delicte. Aquests casos només es castiguen en determinats delictes (la conspiració es castiga en els delictes d'homicidi, lesions i segrest), per saber si estan castigats o no haurem de mirar el codi.

• Fase executiva: Quan es comença a executar el delicte amb la temptativa d'homicidi (intentar matar algú), però no s'ha de donar la consumació.

• Temptativa: Es dóna el començament alguns o tots els actes executius i no es dóna la consumació.

• Fase Interna

• No es castiga mai perquè el dret penal només castiga conductes, no pensaments. Està a l'àmbit social.

• Quan el pensament s'exterioritza si que entra al dret penal

• Fase Externa

• Conspiració (Article 17)

• Dos o més persones es concerten per executar un delicte i resolen executar-lo.

• Ha de ser més d'una persona

• Totes les persones concertades volen executar el delicte com autors. Si li encarreguen el delicte a un tercer, no és conspiració és tracta d'una coautoria anticipada.

• Article 168 “La provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes previstos en aquest capítol han de ser castigades amb la pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada en el delicte de què es tracti”

• Delicte contra la llibertat: Es pot cometre conspiració en els retencions il·legals (segrest)

• Article 151 “La provocació, la conspiració i la proposició per cometre delictes previstos en els articles precedents d'aquest Títol ha de ser castigada amb la pena inferior en un o dos graus a la del delicte corresponent”

• Si no hi és no es castiga.

• Proposició (Article 17.2)

• Una persona incita a unes terceres a cometre un delicte. inducció subjectada a altres persones.

• Provocació (Article 18.1)

• “La provocació existeix quan directament s'incita per mitjà de la impremta, la radiodifusió o qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant, que faciliti la publicitat, o davant d'una concurrència de persones, a la perpetració d'un delicte”

• Fase Executiva (Article 16)

• Temptativa: Quan es donen alguns actes executius (posar verí dins d'un got)

• Frustració: Es realitzen tots els actes executius però no es consumen (a més de posar el verí al got li diu a un altre que li doni el got). La frustració ja no apareix al codi penal.

• Només coneixent el pla de l'autor sabem si s'han donat alguns o tots els actes executius.

• Estem a la fase de temptativa quan estem davant els actes executius. Els actes executius són aquells actes que estan units, de tal manera, a l'acció típica que segons la concepció natural apareixen com a part seva (teoria de la concepció natural).

• Qui mati serà castigat, els actes anteriors a matar ja són actes executius.

• Es requereix una immediatessa temporal (apretar el gatell o apuntar)

• La conspiració, la proposició, la provocació i la temptativa es castiguen en menor mesura que la consumació del fer i quan més ens apropem a la consumació més forta serà la pena.

• Càstig de la temptativa

• Teoria objectiva: Està en joc el posar en perill un bé jurídic (de forma objectiva). Es castiga perquè hi ha un perill. No es castiga tant com la consumació (que és la lesió d'un bé jurídic)

• Teoria subjectiva manifestada: És decisiva la voluntat contra al dret. Es castiga igual que la consumació.

• 4.4.- Autoria i participació

• Concepte antològic (concepte real)

• Article 28.1: “Són autors aquells que realitzen el fet per si sols, conjuntament o per mig d'un altre del qual se serveixen com a instrument.”.

• Tipus d'autor

• Autor (individual) directe o immediat

• Autor és aquell que realitza el fet, antijurídic, es pot afirmar que el delicte és seu.

• Hi ha una pertinència del fet al seu autor. Són autors aquells que poden afirmar la pertinència del fet com a propi.

• L'autor executor és qui fa l'acció (A mata a B. A és l'autor executor). Només és autor l'executor?. No, també ho és qui idea un pla i ordena a la resta que el portin a terme.

• Perquè hagi autoria és indispensable que hagi domini del fet, l'autor és qui té domini del fet.

• Autor mediat

• Fa servir un instrument per realitzar un delicte. Persona que fa servir una altra perquè aquesta segona cometi un fet delictiu. La persona que s'utilitza ha d'estar enganyada (Funcionari que li diu a la seva secretaria que destrueixi uns documents: la secretaria és l'autora mediat, els documents són l'instrument i el funcionari és l'autor).

• Mediat vol dir que entre mig hi ha un instrument.

• Ha de tenir domini del fet.

• Coautor

• El fet és obra de varies persones (5 soldats que apunyalen al Cesar). Perquè coautoria ha d'haver un acord entre les persones, l'acord pot ser previ (persones que apunyalen al Cesar) o coetani. Si no tenim acord estem davant d'un cas d'autoria accessòria que no es veritable coautoria perquè falta l'acord (persones que no es posen d'acord en matar a un tercer, però cadascun per la seva banda li posa verí al got).

• La conseqüència més important és el principi de la imputació recíproca de les diferents contribucions de cada coautor. El que faci un, repercuteix en els altres.

• Concepte legal

• En el codi penal es fa servir el concepte legal.

• Article 28: “També s'han de considerar autors: a) Aquells que indueixen directament una o unes altres persones a executar-lo. b) Aquells que cooperen en la seva execució amb un acte sense el qual no s'hauria efectuat”. Concepte d'autors assimilats.

• Intervinents en el fet: Poden intervenir en un fet els autors i els participes (inductor, cooperador necessari i còmplice).

• La diferència entre autor i partícip la trobem en que l'autor té el domini del fet i el partícip no té el domini del fet, el fet no és seu és d'un altre. Partícip és el que ajuda a l'autor a cometre un delicte.

• Inductor

• És aquella persona que mitjançant un influx psíquic determina a una altra persona a resoldre i a cometre un delicte.

• El inductor obliga a un que no vol a cometre el delicte, si la segona persona vol cometre el delicte però el inductor l'ha de convèncer, ja no és inductor.

• Quan hi ha una inducció en cadena deixa de ser inducció i passa a ser cooperació necessària perquè el codi penal exigeix que la inducció sigui directa.

• Quan la inducció fracassa ens trobem en un cas de proposició.

• Cooperador necessari

• Ajuda a una contribució important. Ajuda a l'autor donant-li l'arma.

• Teoria dels béns escassos, Si allò que es facilita és un bé difícil de trobar, l'ajuda és important, si la cosa que es deixa no és difícil de trobar estem d'una ajuda menys important.

• Còmplice

• Article 29: “Són còmplices aquells que, tot i no estar compresos en l'article anterior, cooperen a l'execució amb un acte sense el qual no s'hauria efectuat”

• Es castiga amb una pena inferior perquè la seva ajuda és menys necessària.

• La conseqüència fonamental de la participació és el principi de l'accessorietat limitada: El partícip depèn del fet principal de l'autor. Si no hi ha un fet principal no hi ha participació.

• Es diu que es limitada perquè hi ha prou amb l'existència d'un fet típicament antijurídic (un boig mata a un altre, el boig que mata no pot ser castigat però si podem castigar a qui li ha deixat l'arma ja que matar és un fet antijurídic).

• T.5.- CAUSES DE JUSTIFICACIÓ I D'EXCLUSIÓ DE LA CULPABILITAT

• 5.1.- Causes d'exclusió de la culpabilitat. inimputabilitat. Error de prohibició. Causes d'exculpació

• Causes que eximeixen de la responsabilitat criminal: Causes de justificació i causes d'exculpació.

• Article 20: “Estan exempts de responsabilitat criminal ...”

• 20.1.: “Aquell que en el moment de cometre la infracció penal, a causa de qualsevol anomalia o alteració psíquica, no pugui comprendre la il·licitud del fet o actuar conforme a la comprensió. El trastorn mental transitori no eximirà de la pena que hagi estat provocat pel subjecte amb el propòsit de cometre el delicte o n'hagi previst o hagi degut preveure'n la comissió”

• Causa d'exculpació per l'estat psíquic de l'autor.

• 20.2.: “Aquell que en el moment de cometre la infracció penal es trobi en un estat d'intoxicació plena del consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o altres que produeixin efectes anàlegs, sempre que no hagi estat buscat amb el propòsit de cometre-la o no se n'hagi previst o no s'hagi degut a preveure'n la comissió, o es trobi sota la influència d'una síndrome d'abstinència, a causa de la seva dependència a aquestes substàncies, que l'impedeixi de comprendre la il·licitud del fet o d'actuar conforme a aquesta comprensió”.

• Causa d'exculpació perquè és una causa personal de l'autor.

• 20.3.: “Aquell que, pel fet de sofrir alteracions en la percepció des del naixement o des de la infantesa, tingui alterada greument la consciència de la realitat”.

• Causa d'exculpació, sempre i quan no es pugui corregir.

• 20.4.: “Aquell que obri en defensa de la persona o de drets propis o aliens, sempre que hi concorrin els requeriments següents: 1. Agressió il·legítima. En el cas de defensa dels béns s'ha de reputar com a agressió il·legítima l'atac a aquests que constitueixi delicte o falta i els posi en perill gru o deterioració o pèrdua imminents. En cas de defensa de la llar o de les seves dependències, s'ha de reputar com a agressió il·legítima l'entrada indeguda en aquesta o aquestes. 2. Necessitat racional del mitjà emprat per impedir-la o repel·lirla. 3. Manca de provocació suficient per part del defensor”

• Causa de justificació: És la legitima defensa. És justificació perquè afecta al fet.

• 20.5.: “Aquell que, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè lesioni un bé jurídic d'una altra persona o infringeixi un deure, sempre que hi concorrin els requisits següents: 1. Que el mal causat no sigui major que el que es tracta d'evitar. 2. Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte. 3. Que el necessitat no tingui, pel seu ofici o càrrec, obligació de sacrificar-se”.

• Causa de justificació: És la causa d'estat de necessitat, fa referència a un fet.

• 20.6.: “Aquell que obri impulsat per por insuperable”

• Causa d'exculpació: Por de la persona que esta alterada.

• 20.7.: “Aquell que obri en compliment d'un deure o en l'exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec”

• Causa de justificació: El policia que detén a un delinqüent esta complint amb el seu deure i si no ho fessin cometrien un delicte. Aquesta és una situació de conflicte.

• Causes de justificació

• Estructura

• Situació de conflicte entre diferents interessos o béns jurídics. Normalment hi ha atac d'un d'ells. Exemple: Bomber que ha de salvar a un vellet i aquest bomber ha de trencar la porta de la casa. El interès A és l'atac patrimonial però esta justificat perquè hi ha un interès més important, en aquest cas el més important és la vida del vellet.

• Legitima de defensa: És una situació de necessitat on hi han dos subjectes, el subjecte A que és l'agressor, actua de forma il·lícita i nega el dret i el B que és el subjecte que es defensa i afirma el dret.

• El fonament de la legítima defensa és doble, és individual (defensa la vida i la integritat física) i per altra banda és col·lectiu (afirmació del dret)

• Estat de necessitat: És una situació de necessitat. Els dos subjectes estan en una posició igual davant el dret. No hi ha cap agressor.

• Conseqüència

• El principi de proporcionalitat no regeix de forma estricta la legitima defensa (hi ha prou amb que la defensa sigui necessària) però a l'estat de necessitat si que regeix de forma estricta.

• A l'estat de necessitat com els dos subjectes estan a la mateixa posició juga el principi de proporcionalitat, el interès que es tracta de defensar ha de ser més important que el que s'ha lesionat.

• A la legitima defensa no cal que existeixi la proporcionalitat.

• La defensa és necessària quan:

• Quan es fa respecte d'una agressió il·legítima

• La defensa sigui actual

• Sigui una necessitat abstracta: Quan sigui necessària de qualsevol forma (s'utilitzi qualsevol medi)

• Necessitat concreta: Amb uns medis determinats.

• Agressió il·legítima:

• L'agressió ha de ser legitima. No és possible la legitima defensa quan les agressions siguin legitimes (persona que vol matar a altra, falla i li toca a la cama, aleshores reacciona i ataca a la víctima dient que s'estava defensant)

• Excés extensiu (pregunta d'examen). Quan la defensa deixa de ser actual, quan és un acte de venjança. En aquests casos els actes que puguin realitzar la víctima poden ser castigats. No hi ha cap atenuant.

• Excés intensiu: Es dóna quan hi ha un excés de la intensitat de la defensa. Com a conseqüència, s'aplicarà un atenuant.

• Part subjectiva

• Element de justificació d'una causa de justificació és semblant al dol respecte del tipus positiu (la persona que mata a altra sense saber que actua en legitima defensa).

• Si falta l'element de justificació com a màxim es podria aplicar un atenuant.

• Quan manca un comportament humà només podem actuar per un estat de necessitat, no tenim la figura de l'agressor (jo mato a un tigre perquè se'm llença, l'atac d'un somnàmbul seria un estat de necessitat defensiu)

• 5.2.- Causes d'exclusió de la culpabilitat

• El dret penal distingeix dues columnes

• Antijuridicitat: Fa referència al fet, seria un adjectiu que faria referència al fet (antijuridic, contrari al dret). Hi ha un judici de desvalor respecte al fet, es valora negativament pel dret (el dret prohibeix matar).

• Culpabilitat: és un judici de rebuig que es fa a l'autor, no fa referència al fet fa referència a l'autor (aquest home és dolent)

• Per saber si un fet es pot atribuir a un autor, primer hem de saber si el fet és antijuridic i després podem veure si l'autor és culpable. L'antijuridicitat deriva d'un fet antijurídic.

• Autoria

• Persona a qui se li pot atribuir el fet com a seu. Relació de pertinença.

• Culpabilitat

• Possibilitat d'atribuir el fet antijuridic de l'autor a dit autor perquè està en condicions psíquiques de motivacions normals, pot ser motivat per la norma.

• Culpable és aquell autor que ha realitzat el fet i es motivat normalment per la norma.

• Components de les causes d'exculpació de la culpabilitat:

• Causes d'inimputabilitat

• Són inimputables aquells que figuren a l'article 20.

• fonament de les causes d'inimputabilitat: Fonament que una persona inimputable no té condemna penal perquè falta la conducta humana.

• Anomalies o alteracions psíquiques

• Veritables malalties mentals o psicosis endògenes:

• Esquizofrènia

• Hi ha una malaltia que trena la intel·ligència, el pensament està dissociat, senten veus i tenen al·lucinacions.

• Hi han brots esquizofrènics on les esquizofrènies són agudes i hi han altres moments que es troben compensats.

• Paranoia

• Són deliris.

• Psicosi maniaco-depressiva

• Malaltia que fa referència a l'estat d'ànim.

• Té unes fases de tristesa (depressió) amb altres de gran eufòria (maniaco)

• Epilèpsies

• Malalties que presenten convulsions en els quals es perd el coneixement, o part d'ell.

• psicosis exògenes:

• Deriven de fets o causes exteriors.

• Oligofrènies:

• Persones que tenen poca intel·ligència, persones amb un dèficit d'intel·ligència. Persones que en el desenvolupament del seu cervell s'ha detingut

• Categories:

• Idiocia o oligofrènia profunda

• imbècil o oliofrenia mitja

• Dèbil mental o oligofrènia lleu

• Demències:

• Dèficits d'intel·ligències que es produeix després que el cervell s'hagi desenvolupat totalment.

• Psicòpates:

• No són malalts mentals veritables, són persones que tenen un trastorn de la personalitat, del caràcter (persones que són malparides).

• No se'ls aplica cap atenuant a l'hora de rebre la pena.

• Neurosis:

• Són reaccions psíquiques anormals davant l'evidència d'un fet

• Intoxicacions per alcohol o drogues (toxifrenies)

• Pot passar que sigui:

• Intoxicació plena

• Es cometi un delicte dins de la síndrome d'abstinència

• En el cas de les drogues, només en el cas de la síndrome d'abstinència s'eximeix incompletament la pena.

• Trastorn mental transitori

• És una persona normal que en un moment determinat té un trastorn mental. Aquesta persona té una culpabilitat disminuïda.

• Si es provoca per cometre un delicte no eximeix.

• alteració de la percepció des del naixement o la infantesa

• Causes d'exculpació derivades

• Causes d'exculpació derivades de la situació motivacional (Causes de no exigibilitat)

• Por insuperable

• No és una causa d'inimputabilitat perquè el dret no exigeix conductes heroiques, només exigeix conductes que poden realitzar la majoria de persones.

• Error de prohibició

El subjecte no sap que la conducta que realitza esta castigada pel dret.

Té eficàcia en els casos d'error, no hi ha culpabilitat tot i que el fet és antijurídic.

Error extra-penal: Error de norma que no tenen caràcter penal.