DÀNAE REBENT LA PLUJA D'OR.

Tizià Vecellio S.XVI.

Situació de l'obra en el temps i context històric

Es una pintura de Tizià Vecellio, feta al S.XVI. Es troba al Museo del Prado de Madrid.

Estil i anàlisi formal.

És una pintura de l'escola Veneciana del Renaixement italià del S.XVI.

El classicisme Venecià ve donat per vàries circumstàncies que donaràn lloc a la creació d'una pintura original, com són:

• El país: la seva climatologia amb boirina imperant desdibuixa el contorn de les figures, i fa que els pintors posin més interès en el color que no pas en el dibuix.

• La història socio-econòmica: la republica Veneciana era una metròpoli comercial i durant el Renaixement s'hi passejava gent de països molt llunyans vestida amb roba de colors vius. La societat veneciana amb la seva alegria de viure influeix en una pintura original.

Trets estilístics de l'escola Veneciana:

• El culte al color

• Importància dels temes secundàris

• Culte al luxe i a la riquesa

• Incorporació del paisatge en el llenç

• Es desenvolupa la pintura de quadres tot utilitzant fusta o llenç com a suport.

Tizià serà el pintor del color i la llum una llum acolorida que és l'element integrador del quadre.

Mostra una realitat càlida i viva. La sensualitat es molt més directa.

DESCRIPCIÓ.

Representa a una jove Dànae reclinada nua amb abandó i sobre coixins i llençol blanc, en un llit amb dssel de corines vermelles. Acompanyants a la jove, guarnida amb joies trobem a un gosset. Danae mirant cap d'alt contempla amb expectació com cau sobre ella una pluja de monedes.

Mentre que al peu d'aquest llit es representa a la seva seventa de més de mig cos sorpresa i avariciosa intentant agafar amb el seu davantal la major part d'aquestes monedes sobre un fons de núvols negres.

ANÀLISI FORMAL.

La tècnica:pintura realitzada a l'oli sobre llenç.

En la Dànae predomini dels colors, esbossa mitjançant grans masses de colors i sobre aquesta primera base un cop seca estèn veladures de colors més fluits barrejats amb vernissos transparents i acaba realzant els tons més lluminosos i aprofundint les ombres amb tocs de color quasi sec.

No existeix separació.

Colors dominants són els càlids:carns, daurat, ocres, vermells avancen l'obra mentre que els blaus i grisos del fons ens la fan retrocedir.

Els càlids donen sensació d'opulència i de forma bella.

La llum no es uniforme provoca efectes de clar-obscurd i ve determinada pe dos focus o punts de llum: l'un sobre el cos de la Dànae i l'altre més irreal

Els colors es dissolen en la llum

Cerca una composició equilibrada entre valors contrastats. La composició divideix el quadre en dues zones una il·luminada i l'altra fosca, tan a nivell de la terra com del cel. A l'esquerra la lluminositat i sensualitat de Dànae ressalta sobre el blanc del llençol i sobre el vermelldel cortinatge mentre qua a la dreta trobem la foscor de la dona que recull les monedes.

L'esquema compositiu podem assenyalar la diagonal que defienix el cos de la Dànae. A nivell expressiu mostra dues actituts contraposades. A l'esquerra bellesa, manifestant plaer i sensualitat i a la dreta el realisme del gest de la serventa recollint amb el davantal la pluja de monedes.

El moviment està equilibrat entre dos situacions diferenciades: una passiva amb la Dànae i l'altra activa amb la serventa.

Exposa una tècnica moderna basant-se en l'ús del color i la llum, aconsegueix recrear una atmosfèrica lírica, realitat càlida i sensualitat directa.

Iconografia.

Tema de la mitologia grega, metamorfosis d'Ovidi.

En la mitologia grega moriria a mans del fill de Dànae i per això tancà en una torre de bronze per tal de mantenir-la allunyada dels seus pretendents. Però Jupiter la visità en forma de pluja d'or i va tenir relacions amb ella, fruit d'aquesta relació nasqué Perseo, el qual mataria accidentalment el seu avi amb un disc.

El tema fou popular entre els artistes del Renaixement com mitjà per a retratar el un femení, des del punt de vista cristià, Danae simbolitza la castedat.

Significat i funció.

Encarreg de Felip II. La Danae fa parella per decorar les habitacions privades del monarca amb una altra obra important La Venus i Adonis, en l'antic Alcàzar a Madrid.

L'humanisme cerca la bellesa en l'antiguetat clàssica i en la mitologia és ara un pretext per mostrar una forma directa, càlida i sensual un un femení allunyat de les connotacions neoplatoniques. Danae expressa sensualitat

FUNCIÓ

Decorativa i eròtica ja que la Dànae i l'altra pintura de Venus i Adonis amb la que fa parella tenen com a objectiu mostrar a la dona nua des de diferents perpectives. Així el monarca podia contemplar la representació total d'una dona.