INTRODUCCIÓ

Últimament els mitjans han fet ressò d'uns incendis sospitosos de magatzems de llí, i s'han sentit afirmacions com ara que eren provocats, i que els propietaris fins i tot miraven d'obstaculitzar la feina dels bombers. Els diaris de les últimes setmanes s'han farcit de diverses informacions que apunten a una dubtosa aplicació de la política de subvencions de la UE al cultiu del llí, tramitades per alts càrregs de l'Administració. L'objectiu d'aquesta pràctica és fer un seguiment i un recull del què ha anat sortint als diaris fins al moment, partint de l'origen de l'expansió d'aquest cultiu, les competències dels diferents organismes administratius en l'acceptació de solicituds, i les diferents mesures que s'hagin près fins al moment, així com les conseqüències o conclusions a que s'hagi arribat, arrel de la investigació (sovint engegada per la pròpia premsa, concretament per dades proporcionades per Europa Press).

RESUM

El llí va seu un cultiu tradicional durant el segle passat, de superfícies de fins a 50.000 hectàreas. L'ús de les noves fibres sintètiques fa que, durant els anys 70, aquest cultiu desapareixi. El 1970, es fa una regulació comunitària per potenciar-ne de nou el cultiu, però a Espanya, no s'aplica fins el 1993-94. Com a resultat, la primera petició d'ajut és per Sòria, i reb unes 120.000 pts per hectària, per un cultiu de 186 hectàreas, és a dir, 23,5 milions. La notícia de les subvencions i la sembra del llí s'extén molt ràpid per Castilla-La Mancha (aquesta campanya hi ha 36.000 hec.), Castilla y León (30.000 hec.), Extremadura (9.600 hec), Aragó (8.800 hec.), i xifres reduïdes a Andalusia, Madrid, Navarra o La Rioja. Del 93 al 99 s'ha passat de 186 hec. A 91.400 hec., tot i l'escassa demanda del producte. En aquesta campanya es passa a quasi 10.000 milions de pessetes previstos de subvenció de la UE.

També van naixent empreses de transformació on obtindre la fibra i justificar el cultiu.

Els impulsors d'aquest resorgiment subvencionat són els agricultors més agressius, que busquen cultius alternatius al cereal de secà, i per tècnics caçadors d'ajuts comunitaris. Es coneix l'existència de caça subvencions, xarxes que faciliten contractes ficticis de transformació.

Però aquest espectacular creixement, fa que des de la UE s'exigeixin condicions mínimes pel seu cultiu, que es demanen a partir de 1997: subscriure un contracte amb una planta transformadora, utilitzar 100kg de llavor per hectàrea, produïr mín. 1000 kg de palla per hectàrea, o deixar un rostoll de 10 cm d'alçada. (A Castilla-La Mancha es prohibeix, fins i tot, sembrar llí 2 anys seguits, i calen 1500 kg de palla per hec.).

Si l'agricultor no recull prou, la indústria sovint el cobreix anivellant cultius entre totes les entregues.

L'altre problema és que aquest llí, que en teoria puja a 20.000 tones de fibra, no s'utilitza, ja que Espanya utilitza llí importat (14.000 tones), i, significativament, no s'exporta.

CONFLICTE

El maig del 96 la UE avisa el govern espanyol de problemes amb el llí. La Direcció General d'Agricultura de la UE, envia un informe al Ministeri d'Agricultura, abans de que es transferissin les competències a les Comunitats Autònomes, l'agost del 97. Loyola de Palacio no hi va prendre mesures.

El problema de base, és que no s'aclareix a qui competeix el control del cultiu, i s'acusen mútuament El Ministeri d'Agricultura, i les Comunitats Autònomes.

Segons una correspondència (abril-setembre del 98) entre la Conselleria d'Agricultura i Comerç de la Junta d'Extremadura, i el FEGA, el Ministeri no està exempt de responsabilitats.

La FEGA (Fondo Español de Garantía Agraria), és un organisme dependent del Ministeri d'Agricultura. Les normes concretes que apliquen les comunitats el 98-99, són signades per l'ex president de la FEGA Nicolás López de Coca. La FEGA és qui va ressoldre els dubtes plantejats per la conselleria extremenya el 98, sobre el pagament d'ajudes (política de pagar, davant el dubte): “admetre qualsevol solicitud, si no hi ha manifesta mala fe, encara que els certificats no justifiquin la correcció de tot el procés, i no exigir a l'indústria transformadora un rendiment determinat”.

Segons l'ordre del 31 de Jul del 97 del Ministeri d'Agricultura, a la que s'aferra L. De Palacio, s'estableixen les obligacions de les C. Autònomes en matèria de control del cultiu de llí, i assenyala que les comunitats efectuaran la inspeccií in situ, d'un percentatge de les solicituds. Cada anys controlaran (mín.) la meitat de les empreses transformadores i “tramitaran, resoldran i pagaran les ajudes al llí tèxtil i al cànam”, que han rebut vora 4000 cultivadors. La FEGA, però, te la facultat de fixar les normes de tramitació i concessió dels ajuts al llí tèxtil i al cànam, A la campanya 98-99, el FEGA defineix els beneficiaris dels ajuts, les obligacions dels productors, els controls sobre les solicituds, i les funcions de “coordinació” del propi FEGA.

El fet que les competències de control i pagament corresponguin formalment a les C. Autònomes, i que la última paraula la tinguin alts càrregs de l'Administració central, s'haurà d'estudiar amb una comissió que es crearà en el Congrgés, per determinar responsabilitats.

Segons L. De Palacio, la comissió veurà que la responsabilitat és de les C. Autònomes, i respòn a la instrumentació política d'unes ajudes de la UE, que han rebut fins alcaldes i consellers de IU, perquè és normal i legal.

El Conseller d'Agricultura Extremeny, Eugenio Álvarez diu que, encara que cultivar llí no és il.legal, és clar que al voltant del cultiu hi ha irregularitats. De vegades no hi ha llí, o bé no es transforma. Diu que no hi ha hagut incendis, aludint als 2 que ha patit en menys d'1 mes l'empresa Colisur 2000 a Picón (Ciudad Real), de la família de l'ex president del FEGA Nicolás López de Coca, el qual va establir els criteris “laxes” per obtenir subvencions, i ell mateix ha estat beneficiari de 286 milions. També ha rebut 20 milions per una inversió industrial, que és il.legal ja que el dret comunitari prohibeix subvencions a la indústria de transformació de productes en excés de capacitat, en especial el sector del llí i el cànam.

El 27 de maig el PP proposa una comissió d'investigació. No fa referència als alts càrregs del Ministeri dimitits, ni considera rellevants els incendis en magatzems de llí.

En el tema dels incendis la pregunta és com s'explica que cap magatzem estigués assegurat, o que si ho estava, cap companyia asseguradora no ho hagi investigat.

CONSEQÜÈNCIES

De moment, fins el 29 de maig del 99, hi ha hagut tres dimissions:

• Nicolás López de Coca (ara ex-president del FEGA).

• Gonzalo Ruiz Paz (ara ex-director financer de Mercasa, empresa pública).

• Pedro Antonio Linares - nou dimitit- (ara ex-secretari general del FEGA).

Tots s'han beneficiat els últims anys, directa o familiarment, d'elevades subvencions de la UE pel cultiu del llí.

Dos alts càrregs del PP, el delegat del Govern a Castilla-La Mancha, Carlos Moro, i el Director General de Ganadería, Quintiliano Pérez Bonilla, van cobrar també ajudes, i estan vinculats amb una suposada “trama organitzada caça-primes”, suposadament incrustada al Ministeri d'Agricultura.

CONCLUSIÓ

De moment, cal esperar la ressolució de la comissió designada, però la credibilitat del PP, i especialment de la seva ex-ministra d'Agricultura Loyola de Palacio. Encara que no sembla que inspirin gaire confiança les comissions designades pel PP per autoinvestigar-se, sobretot des del cas d'en Piqué.

Tot això pot acabar amb la candidatura de L. De Palacio per la comissió europea de Romano Prodi (el seu pròxim president), o si més no, es pot reflectir en els vots que rebi.

De fet les irregularitats començarien durant el mandat del PSOE, però el primer avís de la UE va arribar quan ja era Ministra Loyola de P., i si aquesta no respòn per aquest error, i passa la responsabilitat a les C. Autònomes, ens tornarem a trobar davant la descarada impunitat que semblen tenir els polítics d'avui dia, per fer i desfer segons els seus propis interessos personals, o bé amb l'habilitat que semblen haver desenvolupat perquè les acusacions sobre ells es dissolguin en res, sobretot des de que el Congrés s'ha convertit en una mena de circ.

BIBLIOGRAFIA

• Les notícies que han anat sortint a EL PAÍS, bàsicament del 23 al 29 de maig de 1999.

• Les notícies que he anat sentit per Catalunya Ràdio.