CALAVERES ATÒNITES

Resum del Pròleg.

Mallol Foncanlda, un Barceloní de 22 anys, de professió d'advocat te que anar a Mequinensa, un poble on excercirà de secretari en un jutjat.

Per a anar de Barcelona a Mequinensa va tindre que agafar un tren i un autobús, on coneixerà a Penèlope. Anant en el bus on no es podia fer res, el ocupants feien el que li donava la gana , fins que varen arribar a la cúpula de comandament de trànsit on tothom havia de ajupir-se per que no es donaren compte de l'excés de passatgers. Arriba un moment en que Mallol s'adorm al autobús i es desperta esglaiat perquè creien que havien trencat roda o que s'havia trencat, però es que havien de pujar uns mines els quals facilitarien el pas cap a Mequinensa.

Quan Mallol arriba passat el bram de l'Ebre, l'avisen de que hi havia de baixar-hi del bus.

La Penèlope va avisar l'advocat de que s'arreglara una mica i va dir-li que li digués a Crònides que anara a sopar amb ella i que ell també hi podia anar.

L'agutzil va rebre a Mallol a la porta de l'Ajuntament i el va manar de seguida a treballar on Crònides el va rebre cordialment i es va ficar mans en l'obra.

Quan es va seure, va veure un home cec i una dona amb la cama enguixada que estaven seguts al primer banc i un gos blanc anomenat Carbó, un gos que era melòman i els gelats de grosella li encantaven.

Finalment, Mequinensa va anar desapareixent i amb ella els amics de Mallol. El primer en morir va ser Carbó, després la tia Penèlope per vella i finalment Arnau de Roda, l'últim dels amics de Crònides.

Mallol, va tornar a Barcelona i va parlar amb Jesús Montcada, un vell amic seu on van estar parlant de la experiència viscuda a Mequinensa.

Capítol 1: Amb Segell D'Urgència

Una dona anomenada Berta escriu una carta a son tio una que es cardenal en el Vaticà, aquest home s'anomena Maties on la dona pel que es veu, es molt creient, porta una cama escaiolada i va al jutjat a donar el seu testimoni. En la carta, li comenta que no està d'acord amb que Crònides estiga de jutge i menys de que Penèlope estiga al seu costat, i es queixa de que a l'església no hi va ningú.

El cas que li comenta a Crònides es que un home anomenat Jaume Pedrera perdé la vista, en la que la gent comentava que era per la guerra. També parla de la gent que no fa res pel seu país i comença a dir de tot sobre ells.

Va comentar-li el cas que Mentre que resava va sentir una veu que segons ella eixia del Sagrat Cor que Maties li havia donat i esglaiada va obrir els ulls i li va dir que tenia una missio per a ella que consistia en tornar-li la vista a Jaume Pedrera mitjançant un miracle.

Quan Berta li ho va comentar a Crònides aquest es va quedar perplex i va demanar-li proves per saber si era veritat, mentre que parlaven l'agutzil va entrar i va presentar a Mallol, el nou secretari del jutge, seguit la va fer continuar amb el cas.

Seguint amb el cas, Berta va anar a casa de Jaume a vore'l per començar amb la “missió” que el Sagrat Cor li havia manat on la dona d'aquest no parava de mirar les conversacions que hi tenien fins que un dia, Berta hi va arribar i la dona de Jaume no hi era a casa, així que va aprofitar per parlar del tema, el qual Jaume no va estar molt d'acord ja que li pareixia un desgavell i va oferir-li a Berta que sortira de casa.

Quan Berta eixia de la carnisseria li van donar el encomanament de que el capella mossèn Ambròs volia parlar amb ella, de Jaume en concret, així que hi va anar a parlar amb aquest i li va dir que deixara de fer-ho perquè era un desgavell, la qual no va deixar de insistir en el que li havia manat el Sagrat Cor.

Berta, farta de que tothom li digués que deixara de tratar d'ajudar-lo a la seva forma perque no hi havia manera, quan va veure l'oportunitat va anar a aparlar amb ell i li va comentar tots i cadascuns dels seus pecats dels que s'havia d'arrepentir, tant que es va enfadar tant que va tratar de pegar-li amb el bastó, i intentant fugir va caure i perdé el coneixement, d'ahi que ella tinguera la cama enguixada.

Al final d'aquest capitol podem saber que Jaume es el pare de Berta i el cosi de Maties, el cadernal i oncle de Berta.

Capítol 2: Cinc Cobriments De Cor Al Casal Dels Mora

Una dona entra preguntant per Crònides i al no trobar-lo li demana a Mallol que li faça de testimoni.

Li conta a Mallol que només donar-se conter de la situació va anar correguent al jutjat a buscar a Crònides i veu que no hi es, així que hi va anar a sa casa i la seva nora li va dir que s'en havia anat a un magatzem del moll per embarcar uns bidons de mel i quan va anar a buscar-lo el fill de Crònides li va dir que feia res que havia marxat.

Així que com que no podia donar-li el testimoni li va demanar a Mallol que li dones el encomanament tal i com ella li ho anava a dir. La dona li va dir el seu nom, Caietana de Mora i va

contar-li que s'havia creat un nou cementiri al poble i ara fltaria saber qui era la persona que l'havia d'estrenar, i com que de malalts hi havia molts, no es sabria qui aniria a

morir-se'n fins que dos persones van empitjorar que justament eren dos famílies que portaven anys enfrontant-se fins que arriben a fer competir quin dels dos es moriria abans i el metge va optar per receptar la mateixa medicina i les mateixes hores per donar-li-les fins que el destí faria el desempat.

Un dia, l'avi Pòlit va pedre el peu i va caure i fortunes del destí va ser ell qui havia de estrenar el cementiri.

Caietana va estar explicant-li a Mallol que el iaio Pòlit en sabia molt de historia i cert dia a un bar es va enfrontar contra un home anomenar Florentí Miravet, el qual, Pòlit va acabar sulfurat i va anar-se'n al moll de la Plaça on va morir quan el duien a casa. Quan es va celebrar el soterrament el col·locaren en un lloc mol ben posat, però calia recordar que les dues families que esperaven a que un dels seus familiars es morira primer, no els mirarien mes a la cara. Tant de temps passaren sols al cementiri visitant al difunt que quan es va morir un altra persona es sentiren com que hi havia un intrús, però com el van col·locar a l'altra punta, no hi va haver cap problema, fins que desprès d'una sequera de morts va haver una temporada que el cementiri donava goig d'anar.

Quan va guanyar Franco, el cementiri va tornar a ser separat en religiós i civil. Per criticar, criticava fins la gent que no hi anava a veure els seus difunts, només el dia dels Difunts i que, si algú amollava la llàgrima era una comedia.

La dona quan anava al cementiri ho feia en autobús, ja que era junt al seu home propietària de 7 línies de autobusos, i un diumenge quan hi va arribar va veure eines de obra a la porta de l'enterrador i un grup d'obrers a la zona del llevant. Caietana va demanar-li al xofer que li portes al enterrador al que davant d'ella el va fer que apagués la pipa i li va demanar que no begués alcohol i es fiqués a ballar entre les tombes del difunt, ja que era una falta de respecte, a part d'això l'enterrador li va dir que era ferrenya. Caietana, malhumorada, s'en va tornar a casa i al pati va sentir rialles i va veure que hi passava, i allí es trobava la tieta Paula que sempre feia riure amb les seves històries que va tallar les rialles amb la cara seria de Caietana que va comentar la noticia amb totes aquelles xicotes que hi havia a la sala es desmaiaren i el seu marit i la cuinera van preguntar-li que hi passava i Caietana els va comentar de que al cementiri hi anaven a construir nínxols.

En definitiva, Caietana creu que s'ha tornat boja per ser l'única que creu que un cementiri amb nínxols no es bo, ja que pensa que el que passa al cementiri, passa a la vila.

Capítol 3: Assentament Comptable

Un home que estava al jutjat parlant amb Mallol li demana disculpes per haver-li demanat que el deixara sol amb Elisenda Tortosa, una dona que va anar al jutjat i el va dir que volia parlar amb ell.

L'home li comenta a Mallol que el problema que se li havia presentat a Elisenda va ser a l'hora de dinar del divendres, que com tots els divendres h anava a fer la bugada al Segre i la sogra li ajudava a fer les feines de casa del seu fill, Arseni i el problema venia ara, amb el dinar, ja que havia fet arròs.

Quan Elisenda va tornar a la casa, ella i la sogra s varen ficar a parlar i quan la sogra li va dir que va fer arròs per a dinar i que se li havia passat, Elisenda tota estranyada li va preguntar que si en va comprar i la sogra li va dir que el va agafar d'un pot de vidre, el qual va produir que Elisenda trencara a riure.

L'home, va començar a parlar dels avantpassats de Arseni, la família Anguí, mot que de forma graciosa nomenaven a Enric, el besavi del marit d'aquesta era d'origen francès, el qual tenia molta memòria i deien que pareixia un llibre de carn i ossos del qual creien que era un espia francès i per a viure va començar a robar poc a poc per a donar-lo als presoners francesos, on també li va servir per sobreviure després de la guerra.

Desprès de tot açò, es va casar i tingué un fill fins que va arribar a la generació de Arseni, el marit d'Elisenda.

L'home que estava present davant de Mallol, li va contar també un poc de vida del pare d'Arseni, que era un home que ho tirava tot cap a la aritmètica, però, un dia, quan van anar a fugir dels feixistes no va poder fugir junt a tots per que patia de tuberculosi i estava a punt de morir.

Ja que es sabien coses dels antecedents, ja es podia entendre del perquè de la reacció d'Elisenda, i era per que cada vegada que ella i Arseni feien l'amor, ell posava un granet d'arròs en el pot i de quan en quan ell buidava el pot i contava els granets per dir-li-ho a la seva dona.

Aixi que la situació va ser que l'Arseni va tornar cabrejar, ho varen fer i ell va ficar el granet d'arròs al pot com de costum, però es va oblidar de guardar-lo i Elisenda com va anar a fer la bugada, dons a la sogra se li va ocorrer fer arròs per a dinar i ara no saben els granets que hi havia i els que hi queden, per això va anar a demanar-li ajuda a ell, un amic del pare d'Elisenda per a que col·loque els grans d'arròs que hi falten i així matix, ell va anar al jutjat per demanar-li ajuda a Mallol a que li done un grapat d'arròs.

Capítol 4: Una Finestra Al Carrer De L'Ham

Un home anomenar Alfred va a comentar-li el cas al secretari del senyor Crònides.

Alfred comenta que no sabia res de política i quan creia que ja havia pillat una cosa, li pareixia una tontería. Es queixava de que no sabia res de política, però son pare en sabia molt.

Alfred va ficar a parir a cadascú dels grups que hi havia fins i tot a les que anaven a l'església que eren la Lluisa, la Basilia i Remei.

Tant i com contant-li a Crònides sabem que en el 36 aspirava a general, però només hi va acabar com a rebel i durant la seva estància va saber que el capità es va sufocar molt per les revoltes i va tractar als seus companys de traïdors i el varen clivellar.

Mequinensa es va quedar al bàndol dels republicans, el coronel hi va dir k havia que lluitar per la pàtria i ahí va ser on va començar la guerra on un xic que a canvi de les guàrdies li anava informant per carta i Alfred, tot espantat per creure que havia lluitat contra el seu poble li van comunicar que era fals.

Desprès de tant de temps va saber el que li va passar a la seva família com per exemple, a la germana major i a la menuda van morir bombardejades, a uns els van afusellar, al pare l'agafaren a Barcelona i mitja família va morir.

Quan va tornar, li va demanar informació a Bernat de Vallmajor i va ajudar als vilatans detinguts, cosa que son pare no li va perdonar mai.

El cosí de Alfred, Adrià, no li va perdonar que lluitarà en el bàndol dels nacionalistes, per lo qual acusava a Alfred de feixista i així dons, no li contestava cap carta que li manava Bernat en el seu nom.
Un dia, estant en la barberia del poble va veure una foto a una revista i va eixir disparat a casa del senyor Bertran i tot sufocat li va dir que era ell, era l'home al qual havia salvat en l'explosió del cotxe on hi anava el general que, estant caminant per una explanada de pedres hi va passar el cotxe i el bàndol dels republicans començaren a disparar fins que el cotxe va volar per l'aire i en sentir els crits Alfred va córrer a l'auxili i de seguida va ajudar a l'única persona que hi era viva, el general, cosa que al contar-li al Adrià no va tardar gens en publicar-ho.

El senyor Bernat li va escriure una carta al general sense tallar-se ni un pel i va dir-li que de no ser per Alfred, ell no hi seria on hi es.

Desprès de manar la carta varen ver a Alfred funcionari i treballava netejant els carrers ixi que li va demostrar que saber de lletra era important, així que li va demanar a Bertran que li ensenyara per escriure ell mateix les cartes a son pare.

Amb el temps anava donant-se conte de que manar-li cartes a son pare era una tonteria ja que no li les contestava ni res, així que ho va deixar córrer i es va casar, va tenir la seva família i va decidir manar-li una carta i va seguir sense saber-ne res del seu pare.

Un dia escombrant el carrer de l'Ham, el carrer del seu cosí, li va parèixer sentir la veu de son pare a casa del seu cosí, i evidentment l'havien amollat, i va sentir que li deia de tot al fill, i com es evident, poc a poc la gent del carrer hi anava acudint a veure que hi passava fins que es va fartar i cada vegada que hi tenia que escombrar ho feia mes aturat.

En definitiva, el quid de la qüestió ve ara, Alfred va al jutjat per demanar-li a Crònides de que parle amb son pare i que intente fer-li entrar en raó, ja que al contar-li lo del carrer a Bernat va esclatar a riure només de contar-li-ho.

Capítol 5: L'Origen De Les Espècies

Un home va al despatx del secretari i li demana que tanqui la porta. Comença contant-li que ha hagut un accident a la mina Flora i en la vila ningú sabia res, ni tant se vol la família del afectat i per això va tancar la porta, encara que sospitava que l'agutzil podia estar mirant pel foradet de la porta.

Per la gravetat de la situació esperava una trucada de la mina, però mentrestant li donaria la seva versió oficial dels fets.

Tot açò va passar quan un dels peons, Silveri, el varen interpretar malament per que quan es ficava nerviós no se li entenia. Era un home jove, així que no hi va anar a la guerra.

L'altre peó, Ramon, que si que hi va lluitar a la guerra en la Brigada mixta de la 27 divisió, i per la seva manera que te de parlar fa que se li entenga tot, per això a l'informe li ficarien que s'en hauria anar a fer les seves necessitats, ja que no hi passaria res per una urgència fisiològica.

Continuant amb l'informe el Silveri nota una cosa extranya baix del vago i en sentir crits demana que hi paren en comboi i el maquinista va baixar cap a on es trobava Silveri que senyalant-li tot glaçat baix del vagó va veure un cos tot sagnant, era el del dinamiter Marcel·lí Canota.

Soler, el capatàs, va anar a buscar al maquinista a l'oficina. Desprès de debatre si era creïble o no que Marcel·lí continuarà viu ho varen cerciorar.

Varen estar parlant una estona de lo complicat que resulta trobar bon carbó a la zona i que per això ocorrien tants accidents.

L'home conta que quan venia la gent per fer l'alçament del cadàver no es que els fera molta gràcia la classe de gent que hi era, així que amb lo difícil que resultava molt de treball portar-lo d'un lloc a un altre, i per això deien que hi era viu, per no fer tanta paperassa.

L'home, per finalitzar el cas li demana que anara a veure el cadàver per fer l'alçament, ja que quan Soler el va cridar, encara hi buscaven el cap de Marcel·lí.

Capítol 6: Fet D'Armes.

Un home anomenat Nicanor va parlar amb Crònides i li diu que porta anys aguantant-se el cas que hi anava a comentar-li.

Tot va començar amb el naixement de Robert i el seu pare, militant a la guerra i el pare de Nicanor lluitaven en bàndols distints, encara que hi eren molt amics. Al temps d'acabar la guerra, Robert hi anava els estius a casa de Nicanor, on el pare d'aquest i ell hi anaven a l'estació a buscar-lo emocionats.

Durant l'estiu Nicanor i Robert varen estar jugant i Nicanor li va ensenyar coses noves, les quals la mare de Robert li ho va agrair. Robert hi va començar a anar tots els estius a casa de Nicanor aquest es va adonar de quan la tia Montserrat agafa a Robert, la seva germana Elisa i a ell per fer-li's una fotografia en la qual cada any s'adonaven mes de que any que passava s'assemblaven més encara.

Tothom es va encarregar de dir-li a Nicanor que encara que foren dos gotes d'aigua que no es semblaven gens ni mica. Tots varen mirar la foto i varen quedar-se bocabadats menys el pare de Nicanor.

Nicanor seguia donant-li voltes al cap i la ultima vegada que hi va anar la coronela es va quedar sorpresa perquè Robert i Nicanor pareixien germans i amb el temps a tots els feia gràcia menys al pare de Nicanor, el qual va fer un viatge a Barcelona amb el seu fill que es van quedar a casa de la cornela.

Quan van arribar a Barcelona els va rebre la coronela, la qual es va quedar bocabadada i seguit a començar a riure ella i el pare de Nicanor. Ella el va tractar molt be, però sempre que els mirava a Nicanor i a Robert començava a riure altra vegada i era una cosa que els hi desconcertava prou.

Poc a poc, el Nicanor va anar unint caps i va arribar a la conclusió de que ells dos eren germans del mateix pare i quan va anar a preguntar-li-ho a la seva tia va dir-li que la seva mare i el coronel no s'havien vist mai en la vida i per tant les sospites recaíen sobre la coronela i el pare de Nicanor. Així dons, cada estiu la gent del poble es mirava per si s'assemblaven mes o no.

Al final la situació amb el Robert era desesperant per què si Nicanor feia una cosa Robert apareixia amb la mateixa cosa feta .

L'any anterior a aquestos fets el pare de Nicanor havia mort i la coronel es va quedar vídua per segona vegada. Al soterrament Robert va aparèixer amb una corona de flors enorme i la gent, com de costum, va començar a xafardejar.

Finalment ningú li va dir a Robert que ell i Nicanor eren germans, on cert dia va tornar a la vila dient que anava a casar-se amb la germana de Nicanor i la coronela s'ho va prendre igual que sempre, rient.

Capítol 7: Preparatiu De Viatge.

Crònides va a buscar a Mallol a un cafè en companyia del gos Carbó i se `emporta camí del jutjat contant-li un cas i tant com hi arriben al jutjat es troben amb la tia Penèlope, el que van deduir que el problema era mol gros per que no hi anava mai a l'hora de la migdiada, almenys si era important i si que ho era, ja que Carola Mata estava a punt de morir-se, cosa que no hi estranyava, ja que era una dona

de 80 anys.

La dona, Carola, estava ja tant moribunda que va demanar que no hi anaren a per les medicines que li va receptar el metge i que hi anaren a buscar a la Penèlope, ja que feia més de 60 anys que no es veien, cosa que no es va negar.

L'Honorat va caure a una conclusió i va dir un burrada de la qual es va penedir després, però no va ser l'únic al qui li va passar això, també a la tia Penèlope i a Teodor, el marit de Carola, el qual va passar la nit de noces i ella que havia eixit d'un internat religiós es va esglaiar. En aquest internat també hi estava Penèlope, a la que hi van tirar fora per atea, republicana i per saber de primera ma que era el sexe, cosa no mol ben vista per les monges.

Durant la nit de noces el que li va passar a Teodor va ser que mentre ho feien li deia a Carola que Deu no existia, i vist que sempre que ho feien passava el mateix va anar a parlar-ho amb la mare superiora, cosa que va portar males conseqüències i ell mateix ho va reconèixer, que si no ho fien ell era mol creient, però cada vegada que ho feien, es convertia en un ateu.

El Teodor i la Carola estaven cadascú pel seu compte i la gent xafardejava d'allò fins que Teodor hi va morir. La tia Penèlope ens conta que encara que no parlaven, mitjançant una cosina de la Carola li preguntava a Teodor que si encara era ateu i sempre per la mateixa data, el dia de l'aniversari de boda. Així continuava fins l'últim any que va ser quan Teodor va emmalaltir i li va preguntar que si encara hi era ateu tenint un peu a la tomba i va obtenir la mateixa resposta.

La tia Penèlope, fa la comparació de tenir diners i de ser bona família i ser de dretes a pujar al paradís encara que et pegues un tir al cap, ho diu per que es el que li va passar al Teodor.

Carola seguia volent al seu marit i va demanar-li a mossèn Ambrós que els soterrada junts, però era una cosa impossible, ja que ella seria soterrada en el panteó familiar, així que va fer l'únic que li quedava, renegar-se a la religió catòlica, per això li demana a Mallol que hi vaja a casa de Carola, per a donar-li el paper del testament per a anular-lo i donar la seva herència a una leproseria filipina.

Capítol 8: Aparició providencial De La Sardina

Un home va al jutjat i parla amb Crònides, pel que ell diu es un home de categoria, d'un llinatge de senyors on la seva família va escarmentar al veure el que li va passar a una altra família de les seves mateixes condicions i era que el seu primogènit va estar mirant papers sobre els seus avantpassats i no va prendre precaucions i va descobrir tota la veritat que no hi era gens agradable, tant com per a donar tots els diners que hi tenia als pobres per descobrir que els dines heretats que hi tenia eren perquè el seu besavi traficava amb esclaus.

Aquest home va contant com de la seva rama familiar hi van haver que alguns es varen suïcidar, altres van tindre accidents, així que ell era l'últim descendent d'eixa dinastia el qual tenia la il·lusió de jove de portar nous conreus al país i quasi es carrega la dinastia, així s'havia convertit al haver mort la seva mare.

Per aquesta mort el jove d'aquells temps es va clavar a l'habitació i va contar cadascú del patrimoni que hi tenia i mirant totes les rames de la seva dinastia i va veure que tots els parents moriren abans dels seixanta anys i que només el seu pare que als setanta-quatre va quedar-se sec.

Amb la mort de la seva mare es va quedar amb una de les donzelles anomenada Àgata la qual hi podia ajudar a omplir els buits que li faltaven en “la investigació” i va esta calculant el anys que li quedaven de vida fent-se servir del patró de vida que va seguir el seu pare i també va calcular el patrimoni fins l'edat que ell hi va calcular per no pegar ni brot per tal de que no li ocorreguera res. Va viure la vida millor com va poder i més, sortint-li els càlculs que hi havia fet a la perfecció, anava venent coses que veia que no li feien falta, tant de bo que l'Àgata i ell van estar a punt de morir per acceptar uns embotits falsos.

Quan va complir els setanta-quatre anys va començar a espantar-se ja que pensava que eixe any anava a morir, però ni va caure malalt ni res, es mes, que Àgata va morir abans que ell i cert dia jugant a les cartes es va esglaiar i va pensar que l'hora de la seva mort s'hi anava acostant fins que una veu el va fer tornar en si, era el doctor Beltran que l'estava ajudant; així dons només hi va arribar a casa es va ficar a repassar els conters i va veure que una carta del banc l'anunciava que hi tenia números rojos i només hi va veure una solució... suïcidar-se.

Va intentar suïcidar-se al menjador, però va fracassar totes les vegades que ho va intentar, fins que hi va desistir i va anar al jutjat a veure'l perquè abans de penjar-se havia pensat en escriure una carta i
manar-li-la a Crònides donant-li la noticia, la va manar i no es va penjar i per això es que hi va tant de mati al jutjat, per evitar que Crònides pugi llegir la carta. Es veu que es va ficar el despertador per la nit i al sonar la campaneta el va parar i es va tornar a dormir i gràcies a una peixcatera es va despertar.

Capítol 9: Esborrany D'Una Treva.

Una persona hi va anar al jutjat a donar part al secretari, comentant-li que Crònides no hi prenia importància a les malalties, però hi havia gent que com la Remei es va quedar sorda parcialment i va pregar-li a Maties que anara en compte amb Marina, la de vetes-i-fils que quasi passen a l'acció directa ella i el capella i per tancar la mena de situacions li diu que sospiten d'una persona que hi pot ser un espia convertit al protestantisme, tot i per una carta que hi va manar la mare d'aquesta persona però que en veritat l'havia manat ella per que la seva mare no s'adonava de res, així que la va escriure ella i la seva mare sospitant de que pogués escriure-la tal i com volia va anar a que una altra persona ho fera, de manera que tot el poble s'havia enterat.

L'esdeveniment no va tenir moltes bones llengües tant i que una dona anomenada Carlota de Torres, a la xocolatada setmanal va dir que hi aniria a al pontífex si es deixava aixecar.

El poble va oferir-li una treva a Maties on tot es referia al succés de la Costa dels Codissos i que, es comprometien a no riure i li atribuirien, com sempre, el efecte retroactiu d'una història oblidada, un full parroquial q va exhumar quan el van consagrar bisbe fet que va anar repetint-se amb variants que intentaven millorar-la.

La historia va començar quan Maties tornava amb bicicleta de un pelegrinatge de Lleida, i en la Costa dels Codissos una gran lluminària el va cegar i va caure a terra on va sentir una veu potent que hi venia d'una llum blanca, encomanant-li que es dedicara a la vida de Déu i Maties, fent cas va fugir de casa i s'en va anar al seminari de Lleida.

Desprès acaben parlant de la memòria per que poc a poc es van fent canvis en ella com a Pasqual Gandesa, que el van fer capatàs de la mina on treballava i va oblidar les reivindicacions laborals que hi defensava, així que li va recordar que si ell estava enrecordant-se del que hi va passar no anava per bon camí.

Podem saber que pel que es refereix a la persona que parla es una dona, en concret a la tia Penèlope, ja que ens diu que van tirar-la d'un internat de monges per ser descreguda, republicana i precoç.

Penèlope va ficar-li l'exemple de Saule, que era un bandarra el qual perseguia als cristians abans de que tingueren prou poder i es convertiren en perseguidors i botxins dels altres, així que ell, Maties, tindria que haver contat la veritat, ja que hi tornava d'una ermita que no es coneixia el lloc on hi era ni a la santa a la que s'acomanava. La veritat era sens dubte que en lloc de tornar de l'ermita tornava d'un bordell amb dos amics que no van sentir una veu celestial i que, van desaparèixer de la historia quan aquesta va esdevenir un miracle al que li devia de donar les gràcies per fer que hagués trobat la ganga de la seva vida en l'accident, perquè se la va pegar amb la bicicleta perquè la roda de davant es va punxar i el manillar es va entravessar i va caure a una espona.

Tot el poble estava disposat a respectar la versió oficial de la historia durant la seva estada a Mequinensa on l'esborrany de la treva contenia altres punts interessants com el disgust que va tenir el seu pare quan va marxar cap al seminari.

Al Cafè del Moll donaven garanties serioses de no treure una revista on surti fent el salut feixista i la resposta a la carta de la mare va engegar a dida l'operació diplomàtica diguent-li que havia de mirar per la dignitat de príncep de l'Església. Tant de bo, son pare es va queixar, però va reconèixer que era un dels millors patrons, però ja que no hi va escotar la seva mare i no va anar va pedre punts la seva dignitat i tampoc va presentar-se a Mequinensa per a la correguda de llaüts i anant com anava, Penèlope pensa que hi pot arribar a papa.

Per finalitzar, Penèlope s'acomiada dient-li la raó per la qual Carlota de Torres es negava que participarà a la correguda i era per que un dels seus llaüts competia a la prova i li feia por un rival com ell. Ella era catòlica però deia que a l'Ebre no hi havia cardenals que valguin.

Capítol 10: La Metafísica Sota Les Acàcies.

Una dona va a buscar a Penèlope i li demana k li doni un missatge per al seu nebot Crònides abans de que ocorreguera una catàstrofe. L'embolic ha començat quan Cirici, el marit d'aquesta dona i els seus amics, els teresians com els va anomenar Penèlope, estaven xerrant a la plaça d'Armes. Tots quatre anaven junts i si feia bon temps es sentaven al bar a veure qui entrava i qui eixia i per estirar les cames, s'alçaven de la cadira i hi anaven al mur de l'Ebre i van veure que hi passava la Paula Vinyes, una xicota despampanant i una mica golfeta que sempre que hi veia un grup de mascles aprofitava per a provocar i els quatre homes, Tomas, Jacint, Sebastià, i fins i tot Cirici, es varen ficar a fantasejar amb ella i varen sentir una veu que va començar a dir-li's de tot, era la del metge substitut de Beltran.

Poc a poc anaven clavant-se en ell, ja que els substituts no hi coneixien gens ni mica a la gent del poble i no hi sabia com tractar-los, i ahí va ser quan van sortir els problemes. L'Arnau de roda es va fer un esquinç al turmell i per no tractar-lo be volia denunciar-lo a la guàrdia civil així que com tot en aquest poble, la noticia va ser un escàndol i la Trinitat i la Susanna van anar a veure a Penèlope per a que anara a parlar amb Crònides i contar-li els problemes com per exemple que quan navegaven eres molt normals però que tots ells eren uns verds i elles, les teresianes ho sabien i quan mes d'una vegada el Cirici arribava calent a casa i intentava fer-ho amb protecció ella sempre corria fugint d'ell per evitar quedar-se altra vegada prenyada ja que hi tenia tres fills.

Desprès es queixa de que els seus homes ja no son iguals, pues des de que van jubilar-los ella sempre hi buscava al Cirici i ell la refusava, i a les altres teresianes es va passar exactament el mateix.

Quan el Sebastià va quedar-se vidu es va quedar tant decaigut igual que els altres. Els teresians no eren vells d'aquell moment, sinó que també han sigut bons mascles durant la seva vida i tot això es el que el substitut del Beltran que ell mateix, Beltran, hagués fet el mateix que els teresians per mantindre'ls contents.

Per això que Penèlope va a demanar-li a Mallol que li expliqui el cas a Crònides i que parle com a jutge i que li demane que no fiqui la denuncia i que reconega que ha clavat la pota on no devia per a que el succés no passara de ahi.

Capítol 11: Un Dimecres De Cendra

Una dona anomenada Donèlia de professió prostituta va anar a parlar amb Crònides on segons ella era un puta il·lustrada, que no pertanyia a la que no pertanyien les demés dones que es dedicaven a la mateixa professió ja que era una dona que hi pertanyia a una família de la gran burgesia de Barcelona i va quedar-se embarassada on a la seva família no hi havia estat mol acceptat que tinguera el xiquet i el seu oncle Semproni, mitjançant signes perquè era mut, li va pegar una bona rinya on una cosina segona de la mare sempre hi feia pinya amb ells quan hi tenien bronca. Per altra banda, el capella va recórrer a la bíblica historia de la serp, Eva i la poma al ser expulsada del paradís, així que ho varen fer d'eixa manera, l'anaven a desheretar.

Cada cop hi anava mes abatuda, i el nen va nàixer al any 36 i es va veure obligada a deixar-lo a mans d'una vedell que hi tenia de molta confiança. Va passar els anys i va tindre molts amants, com per exemple un llibertari, o a un comandant de cavalleria al que quan anaven al llit havia de fer-li el salut feixista i aquest quan va morir va deixar-li la seva part de l'Imperial i que, donades les seves circumstancies personals i voler pujar el fil, va quedar-se d'ençà de l'expulsió del paradís, i pel seu recel, quan el germà de la vídua va caure malalt li va deixar la seva part del negoci i a més li va oferir la resta per una quantitat raonable, així que va renovar el local i va ficar-li el nom de Calipso.

Tenia fama i un control sobre les xicotes que hi treballaven ahi i va descobrir que hi tenia ma de ferro per fer els negocis.

Cert dia, es va presentar l'esposa d'un regidor, on el Calipso pareixia moltes vegades un plenari municipal. La Serafina, la portera del puticlub, va obrir la porta i la van tirar a terra on es va trobar al seu marit amb Isabel la Catenaria que va caçar la situació com a compromesa.

L'únic reducte on no va poder entrar va ser al dormitori ocupat pel coronel d'infanteria, que era un sabàtic del Calipso, cosa que va causar que l'enrenou fora considerable.

Deu haver-se produït un error per que van enxampar a una persona equivocada en la santa croada i van haver de portar-lo a l'hospital de les monges on elles determinarien si estaven a punt de matar-lo ja que havien de comprovar-lo abans de produir un error.

Brigida, la congressista era de Barcelona, on les autoritats van prohibir la prostitució mentre que hi hagueren actes religiosos, així que hi van tancar els prostíbuls, cosa que al regidor de cultura va provocar el cas de migració sobtosa. Pel que fa a Brigida, el trasllat temporal va ser definitiu on l'interventor de l'Ajuntament, desprès de protegir-la un sergent de la guàrdia urbana va morir i aquesta vestida amb sobrietat va anar al soterrament.

Fa cinc anys abans del moment que hi estava contant el cas va rebre una visita deconcertant. Era un dimecres de cendra va apareixer la Congrssista i va consderar pertinent una consulta previa amb el nom d'un client serios i folrat d'armilla. Desprès la visitant va parlar dient que estava indignada, i per aixo es va ficar a escoltar-la i li va comentar que el seu marit va morir però eixa mort no hi era tan important com la mort de la sogra per un càncer, que de ahi era on venia el problema i era que el sogre al quedar-se vidu tenia una fortuna, però el que no volien les demés heretaren la seva fortuna, així que el que varen fer va ser que la Balbina i el vidu anirien a Lleida quan concertaren una cita i allí el vidu es desfogaria sexualment dins que un dia, estava esperant-lo però no hi arribaren i pel periòdic es va assabentar que van tindre un accident de cotxe i van morir. Poc desprès, Donèlia va trobar una cartera amb documents importants, la qual va deduir que era de Serafí Mateu i la solució que hi trobava al maldecap de que fer amb la cartera se li va ocórrer fer una missa pel difunt, on les prostitutes es varen fer passar per familiars de la Catenària, les quals anaven vestides per a l'ocasió, sense donar el to.

Finalment el cas per el que va anar a veure a Crònides va ser que no hi sabia com justificar-se per tindre els documents, així que ho va deixar en les seves mans de tindre l'opció de si tornar-la o no.

Capítol 12: Obres Piadoses.

Una persona li demana a Mallol que abans de fer un informe definitiu primer farien un esborrany, donant-li la forma legal abans de que el Champollion trobara la forma de desxifrar-los. Aquesta persona, el Champollion, no tenia existència jurídica i mai est trobava al lloc fins que ni la guardia civil l'hauria descobert, dons ja que aquestos només van detindre al lladre de Lignit de l'Ebre.

En la declaració confidencial de l'apotecari l'esporgarien de les expressions de familiaritat i de passada també les seves, fins que al mig dia que es varen destapar els fets, el senyor Gaietà Sansa es va presentar a la farmàcia on l'apotecari li va preguntar el que volia, el qual va adquirir un altre sentit quan l'Honorat va mirar al comptable i li va demanar una comanda la qual l'Honorat desconeixia i va provocar que el comptable li contestarà de mala manera, però cada vegada anava a mes i l'Honorat no hi sabia de que estava parlant dins que li va demanar unes capses d'ungüent del Vaticà.

Ara, quan tothom s'entenia i per això tenia por a la xafarderia cadascú tenia una forma diferent per a demanar una caixa de preservatius el qual si s'enterava l'església podries caure en l'infern, però tampoc hi volia dir que pe comprar una caixa de preservatius hi podries anar al altre barri. El que va sorprendre a l'Honorat, no va ser la forma de demanar-ho, sinó la quantitat que era descomunal.

Canviant de tema, la senyora Ramona Cinca encapçalava la comitiva de la Crofradia de Dames de Santa Bàrbara on els fets van tindre lloc en una reunió de la confraria, pues la senyora Leucofina, la majordona de Ambròs, es trobava a França a un retir espiritual i va informar de que a Roma hi havia degradació arquitectònica i comentaven de vendre els preservatius per traure diner per a restaurar el Vaticà on Leucofina es va posar en contacte amb el bisbat per a seguir amb la venda dels condons beneïts pel Papa per a cobrir el cost de l'apanyament.
Despres de moltes negociacions amb Maties que era l'encarregat de l'operació pel Vaticà que els condons es rebrien a la farmàcia de l'Honorat només si es pagaven per adelantat, però sobre tot, discreció. El cas venia en que es sabia que l'encomanament s'havia produït però no es sabia res dels diners i per aixo van al jutjat a donar part dels fets.

L'escandol venia quan li varen donar al jutge una caixa de preservatius en la que hi faltava un, misteriosament.

Capítol 13: Nigra Sum.

Leucofrina li mana una carta a Penèlope diguent-li que la seva enemiga, ella, li manava una carta amb el motiu de demanar-li disculpes, correguent el risc que les males llengües parlaren, comença a contar-li que es ficara en la seva pell per a que l'entenguera ja que ella i mossèn Ambròs ho feien a fosques i va contant-li el que els va passar durant els dos primers anys, que no paraven de fer-ho fins que hi varen arribar a la monotonia.

Ella junt a Ambròs varen obligar a la gent a fer les coses com ells deien per a que el mon de l'església anara be, al cementiri van separar a la gent suïcida, dels ateus... i la gent es queixava de que no paraven de castigar-los encara que, segons ella era pel seu be i despres encara va ser pitjor, quan Ambròs va anar-se'n a França i Leucofrina va portar a la tintoreria la capa pluvial a la Carme i aquesta li va presentar a una majordona coneguda, la Verònica la qual va ofendre a la autora de la carta.

Veronica va estar parlant en Leucofrina en un cafè i va comentar-li que el seu mossen tambe hi anava a França a un monestir, però que en veritat, ahi no hi va haver mai cap monestir, ja que va enxampar-lo amb uns documents d'una tal Chantal, però aquesta li va dir que no es preocupara, que igual podria ser una coincidencia.

Quan va arribar a Mequinensa, va anar a la rectoria i hi va trobar una fotografia d'una francesa junt a unes cartes en el calaix del despatx, i totes les coses que li havia dit Verònica coincidien en la mateixa persona, era Chantal, cosa que la va fer sentir molt malament, dins i tot pensava en suïcidar-se al pensar que Ambròs feia en ella tota classe de feines amoroses i ara que hi tenia prou de temps lliure volia emplear-lo en pensar, resar quan no hi tenia forçes per preparar-ne una a mossèn Ambròs.

Leucofrina va entendre el per que Ambròs li va demanar que amainara i v arribar a la conclusio de que l'esglesia no hi valia res de sant Pere cap avall, que tots eren uns farsants i, resarnt una i altra vegada va arribar a la conclusio de que havia de fer neteja com abans havien estat fent tots dos.

Va començar la seva venjança recibint-lo com sempre, anava enxampant una mentida darrere de l'altra i quan va decidir a canviar-se el “look” es va donar conter de que tot era molt mes car.

Altre cop, Abròs se n'anava a França, així que hi aprofitaria i a la matinada següent va llegir que la beata Hortensia anava a arribar, i es va proposar matar dos pardals d'un tir, un era aconseguir mes diners i l'altre desfer-se de les bofies vaticanes. Dit i fet, es va disfressar d'home i va segrestar a la beata i va robar el calaix de les almoines, cosa que va aprofitar la fugida d'Ambròs a França ella promulgaria el MAV, però estava en perill, ja que li ho havia comentat a la Verònica i ara estava amenaçada de ser delatada però, pensnt va arribar al punt de que en els full de la tintoreria hi havia unes paraules que concordaven i aixi dons a les dones de la cofradia va dir-les que el papa de Roma hi estava difundint preservatius beneits per traure diners i quan vagin a per els condons s'adonarien de tot, per això que pensava contar-li-ho a algú de confiança com era la Penèlope.

Capítol 14: Mel

Una vedet francesa va anar a veure al senyor Crònides despenent un olor a mort insuportable.

Tot va començar a la sala de ball Venus que tenia fama mundial anunciant a una vedet esplèndida, quant la gent hi estava acumulada a la porta per a saber que passava i es va acostar ell amb un guàrdia civil. Al vestíbul s'hi trobaven el propietari del local, els dos acomodadors i el director de la companyia van assabentar-se que un home que hi pareixia estar adormit, hi estava mort on el guardia civil va examinar el cadaver i va veure que tenia unes taques vermelles a les galtes que hi va pensar que aixo hi era sang, però el que ho havia de dictaminar era el doctor Beltran. Varen apagar les llums i Faustinià Valltorta seguia mirant l'escenari, encara que feia una bona estona que la funció s'havia acabat.

Per fi va arribar el doctor Beltran i va estar examinant el cadàver, que desprès de unes quantes mirades apropiades va dictaminar que era del cor, ja que hi va patir altres vegades del mateix i li van preguntar que eren les taques vermelles, i Beltran li va dir que era pintallavis.

Una dona li pregunta a Crònides de que volia parlar amb ella i li va dir que era sospitosa ja que el mort feia la mateixa olor que ella i de sobte ella comença a plorar, Crònides torna a fer la mateixa pregunta i ell respon que es Fabià, un amic de la infància de Crònides, el qual es va quedar de pedra al rebre la noticia, però va guardar-se les emocions i va preguntar-li pel succés al Venus.

Parlant amb la Penèlope li demana que es fiqui a la situació del difunt per entendre que no li fera cas a metge, i li comenta el que va passar a la funció, que la vedet se li va arrimar i li va donar dos petons a vora llavi i li va dir a l'orella que era el seu fill i això, probablement era el que li havia produït l'infart. Així que la tia Penèlope va estar parlant-hi de tot i del que hi podria passar si fes una cosa o l'altra i que passaria si el guàrdia civil s'enterara de que Gaston i Fabià eren parella i li va demanar a Crònides que s'encarregarà del cas encara que fora personal ja que Faustinià li havia deixat a ell com a únic hereter.

Capìtol 15: A Tall D'Epileg.

Crònides li escriu una carta a Mallol, ja exsecretari d'ell diguent-li que no s'alar-me si es troba un dia a dos policies a la porta de casa i actue amb serenitat costara el que costara per tal de no parèixer culpable per res i que encara que les males llengües parlaren, no fera el tarambana i que no es tirara per la finestra.

Va contar-li el cas que s'hi va trobar a l'Ajuntament, amb les senyeres baixades a mig pal i amb un crespó negre, ja que a Maties l'havien matat a Roma per un assumpte de conters i que eixa no va ser l'única noticia, sinó que la Leucofrina va emprendre una lluita en contra del Vaticà i una nova fase revolucionaria signades totes elles amb MAV, Majordones del Vaticà, on a Verònica es va passar dos mesos a l'hospital per delatar-la i la guàrdia civil ja començava a ficar noms a la gent, entre ells Crònides, Penèlope i Mallol, ja que com la tia Penèlope i Mallol li havien manat uns telegrames en llatí a Crònides, van passar a ser sospitosos.

Crònides va anomenar-li que ja hi tenien un substitut per a Leucofrina i per a Mallol i li va donar consells de com havia de preparar-se per a anar a un jutjat, que això es el que va fer el nou secretari, cosa que Carbó va remugar, es a dir, al contrari que li va fer a ell, i això era una mala senyal.

Crònides va fer-li una ultima pregunta que era que si estava segur que volia fer les opsicions per a la carrera judicial.

5