Boule de suif

de Guy de Maupassant

FITXA DE LECTURA

Edició

“Mademoiselle Fifi y otros cuentos de guerra”, ed. Alianza editorial, Madrid, 1990 (3ª reimpressió).

Col.lecció “El libro de bolsillo”, secció: clásicos.

Traducció d'Esther Benítez.

Títol

De l'original Boule de Suif (1880), de Guy de Maupassant.

Autor

Guy de Maupassant neix a Miromesnil, 1850, i mor a París el 1893. Va començar la carrera de dret, que deixà inacabada a causa de la guerra franco-prussiana, i la seva pròpia incorporació a les files. Després de treballar en la burocràcia ministerial, es va dedicar a la literatura, estimulat per Flauvert. Boule de suif (1880) va inaugurar la seva obra narrativa, que va començar a causa de la insistència de Flauvert.

Etiquetat de naturalista per la seva vinculació al moviment, no es pot dir que sempre seguís la concepció literària d'aquest corrent. Fa que les situacions parlin per si soles, sense condemnar-les directament, actitud contracorrent en la seva època.

El naturalisme és una escola literària sorgida a França pels voltants de 1880. Els escriptors utilitzen els mètodes de les ciències experimentals i accepten la tesi de Taine que l'home és sotmès al determinisme universal (rigorosa predestinació), i que unes lleis regeixen el context literari (així com les lleis naturals regeixen biologia i fisiologia). La literatura és part de la història natural, i l'autor ha d'utilitzar per a escriure l'observació i l'experimentació. Sorgeix com a reacció davant el romanticisme, i està molt influenciat pel realisme i pel positivisme i el triomf de les ciències naturals.

Zolà va establir les normes de la nova corrent al Román experímental (1880), Naturalisme au théâtre (1881), i Romanciers naturalistes (1881). Maupassant mateix es reunia amb d'altres a la casa de Zolà, i junt amb ells publica un recull de narracions curtes amb el títol de Soirées de Médan (1881), que esdevingué un manifest més del moviment.

Maupassant, partint de realitats quotidianes i de vegades tòpiques, aconsegueix un relat detallista.

Fill espiritual de Flaubert, havia rebut de la seva família el legat d'una tara congènita, origen de la follia del seu germà, i de la “raresa” de la seva mare: fantasmes que van obsedir cada vegada més el seu enteniment i que es reflectiren en una abundant producció literària. L'autor crea personatges a la seva imatge, escèptics i pessimistes, que lluiten de manera ordenada i el més lògicament possible contra qui els aclapara, capaços d'autoanalitzar-se fredament. Sovint són solitaris que, com ell, fugen de la gent i s'aïllen en una solitud que es tornarà definitivament contra ells.

Colpit per la sífilis, malaltia de la qual, segons escriu, es sent orgullós ja que així diu que perd la por a contreure-la, la qual amaga sota un físic d'aparença saludable i ferma.

Va tenir 3 fills naturals, que mai va reconèixer, amb Joséphine Litzelmann, i es va ocupar de les seves necessitats. El tema de la bastardia fou un dels recurrents en la seva obra.

L'èxit de Boule de Suif, li permet deixar el funcionariat, i viure de la seva ploma, però el mateix any comença a tenir violentes migranyes (i també molèsties a la vista i al.lucinacions) que calmarà respirant èter . Es diu que contraure la sífilis va actuar com una mena de vacuna que retardà els efectes de la tara congènita. L'efecte de l'èterr el fa sofrir d'autoscòpia, “un cop de cada dos, a l'entrar a casa meva, veig el meu doble. Obro la porta i em veig assegut. Sé que és una al.lucinació al mateix moment en què la tinc.”

La mort d'Hervé (1889), el seu germà foll, paralític i dement, el fa trontollar profundament. Guy era conscient i lúcid, i sabia que patia mals físics i mentals que també el durien a la tomba.

L'any 1890 fou un any d'esterilitat literària, signe de demència, i l'angoixa causada per la intuïció d'una propera follia, l'empeny a dir que se li acosta la mort imminent el 31 de desembre de 1891.

L'endemà, la nit de l'1 de gener de 1892, després d'una visita a la seva mare a Niza, va intentar 3 vegades de suïcidar-se obrint-se el coll, però només es va fer algunes ferides. El 7 de gener ingressa a la clínica del Dr. Blanche, on mor al cap de 18 mesos (6 jul de 1893) als 43 anys, període d'inconsciència gairebé total, amb crisis violentes, i sovint, amb camisa de força.

Època

Mitjans del segle XIX, a França, Lluís Napoleó Bonaparte s'autoproclama emperador. Després d'altres perjudicials guerres, es fa la guerra amb Prússia i es perd, cau el règim el 1870 i es proclama la 3ª República (de Gambetta), que foragita la invasió prussiana (perdent Alsàcia i Lorena).

El 1891 puja en monàrquic Thiers, que força la centralització i l'afrancesament.

Síntesi de l'obra

Inspirada en la guerra franco-prussiana de 1870, en què desmitifica el conflicte ( d'intenció antimilitarista). Maupassant quan només tenia 20 anys l'havia viscuda, i fou testimoni de la invasió de Normandia.

Ens situa després de la derrota francesa, quan l'exèrcit prussià prèn les poblacions. Tot i que la invasió és força pacífica, també és disciplinar i represiva, i s'exigeixen molts diners a la gent. El poble odia els estrangers de portes enfora, però no els que acullen a les cases.

Uns quants burgesos utilitzen la seva influència per anar-se'n a El Havre, ocupat per l'exèrcit francès.

Durant el viatge s'aprofiten de la bondat de la grassona prostituta Boule de Suif, que comparteix amb la resta de viatgers el tiberi que portava per ella sola. Ella es mostra més patriòtica que els panxuts burgesos, més preocupats per salvar els seus diners. La diligència s'atura a Totes, on és retinguda durant uns dies per un oficial prussià que pretén passar una nit amb la prostituta, i aquesta s'hi nega per patriotisme. Els burgesos, la pressionen i l'afalaguen perquè cedeixi, tot i que per darrere la critiquen molt durament, i aquesta acaba claudicant. Quan reprenen el viatge, els hipòcrites burgesos la tractaran molt malament i amb despreci la marginen i li fan vores. La noia patirà la vergonya i la gana (ja que no li han agafat res per menjar, ni compartiran les provisions amb ella). Ningú agraïrà a Boule de Suif el gran sacrifici que ha representat per ella rendir-se als braços de qui ella més odiava.

Personatges

• Burgesos: conservadors, altius i hipòcrites, es consideren millors que boule de suif, se n'aprofiten quan poden, la manipulen fent-se els simpàtics, i la marginen quan es mostren tal com son:

Sr. i Sra. Loiseau: Són majoristes de vi. Han fet fortuna venent vi molt dolent a baix preu. El Sr. És astut, jovial, trampós, bromista, baixet i de panxa inflada i cara vermellosa. La Sra. és alta, robusta, de veu ressonant, i ràpida de decisions.

Sr. Carré-Lamadon i Sra. : Propietaris de filatures, el Sr. És oficial de la Legió d'Honor, i diputat provincial. La Sra. és molt més jove, petita, graciosa i bonica.

Compte i Comptessa Hubert de Breville: Nobles d'aspecte mudat, que també estan relacionats amb la filatura del cotó, molt altius (sobretot la dona).

• La resta de personatges:

Boule de Suif: Físicament grassona i (segons sembla) atractiva pels homes. És una prostituta que ha estalviat per marxar, ja que la seva situació era insostenible: es sentia massa patriòtica per servir els prussians, i per això deixa Ruan. Molt valenta però també molt ingènua i bona persona, es deixa enredar pels interessats burgesos, que li fan bona cara mentre la necessiten.

Dues monges: Una és més vella, però cap de les dues parla gaire. Són infermeres que cuiden malalts contagiosos. Mengen molt i ajuden els burgesos i no a Boule de Suif, que és qui més necessita d'elles.

Senyor Cornudet: Demòcrata que escandalitza els altres cantant cançons revolucionàries. Es sent proper i atret per Boule de Suif. S'indigna per com actuen els burgesos.

Senyor Follenvie: És l'amo de la pensió i fa d'intermediari entre els seus dispesers i l'oficial prussià.

Interpretació personal

Crec que Maupassant ha viscut d'aprop fets com aquests, ja que els personatges són característics de la seva època, i és una situació que pot haver viscut, havent intervingut en el conflicte i havent presenciat la invasió. Sobretot la primera descripció de l'entorn és més aviat un relat detallat del que va passar.

La visió general és d'un gran pessimisme, i reflecteix la doble moral de la societat de l'època, ja que les dones casades, es senten superiors i triomfants davant Boule de Suif, tot i que li tenen por, i protegeixen la seva posició social mostrant despreci i superioritat sobre la pobre prostituta que, per anar pel seu compte, resta desprotegida de la resta de la societat, la qual li és majoritàriament hostil.