CICLE CEL·LULAR

DIFERÈNCIES ENTRE MITOSI I MEIOSI

Les cèl·lules es reprodueixen per divisió cel·lular. 1cèl 2 cèls

• Organismes unicel·lulars: La divisió cel·lular fa augmentar el nombre d'individus de la població exponencialment. Per exemple: bacteris

• Organismes pluricel·lulars: En la divisió cel·lular els teixits es reparen i renoven.

Cèl·lules procariotes: els bacteris es poden dividir en una freqüència de 6 minuts/cèl·lula

Cèl·lules eucariotes - unicel·lulars: la divisió és dóna en una freqüència de 3 hores/cèl

Les cèl·lules filles reben una còpia exacta de la informació hereditària de la cèl·lula progenitora.

DIVISIÓ CEL·LULAR EN EUCARIOTES

La mitosi es distribueix equitativament el DNA entre les dues cèl·lules filles.

El DNA es troba repartit en diferents cromosomes, aquests es troben separats del citoplasma per la membrana nuclear.

És un procés complex de les cèl·lules eucariotes, en dividir-se segueixen un cicle cel·lular format per una seqüència de creixement: cicle cel·lular seguit de mitosi.

CICLE CEL·LULAR

La divisió cel·lular es divideix en:

• Mitosi divisió del nucli

• Citocinesi divisió del citoplasma

Es dóna després de completar la interfase, té tres fases preparatòries (G1, S, G2)

Després de la G2 ve la mitosi, on els cromosomes replicats són repartits entre dos nuclis fills, seguida de la citocinesi, el citoplasma es divideix distribuint la cèl·lula progenitora entre les dues cèl·lules filles.

MITOSI

És el procés en el qual es comprenen els processos de interfase, profase, metafase, anafase, telofase, citocinesi i interfase de les cèl·lules filles.

• Interfase: Destrucció de la membrana nuclear.

• Profase: Formació del fus mitòtic.

• Metafase: Els cromosomes es posen en l'ordre del pla equatorial de la cèl·lula.

• Anafase: Es separen les cromàtides.

• Telofase: Els cromosomes es centren als extrems i es torna a formar l'embolcall.

• Citocinesi: Es produeix l'estrenyiment per l'equador de la cèl·lula.

• Interfase de les cèl·lules filles: Es forma novament l'embolcall nuclear.

CITOCINESI

Cèl·lula animal:

Cèl·lula vegetal: Les vesícules que són plenes de glúcids, produïdes en l'aparell de Golgi, es reuneixen a l'equador de la cèl·lula formant la placa cel·lular. Les membranes de les vesícules es fusionen formant les dues membranes plasmàtiques que separen les cèl·lules filles, els carbohidrats de les vesícules passen a formar part de la paret cel·lular.

Els aconteixements macromoleculars del cicle cel·lular de la cèl·lula eucariota són complexos ja que estan regulats per les cinases, unes proteïnes que es fan càrrec de les regulació del cicle cel·lular.

Segons els cicle cel·lular les ciclines augmenten o disminueixen, les subunitats catalítiques són les cinases que són dependents de les ciclines (CdK) perquè no tenen activitat a no ser que s'associïn a un complex CdK-ciclina.

MEIOSI

El cromosomes s'aparellen i intercanvien DNA.

Sinapsis recombinació, entrecreuament, “crossing-over”.

En la divisió meiòtica (meiosi i citocinesi) els cromosomes homòlegs d'una cèl·lula haploide es separen i produeixen quatre cèl·lules haploides filles.

La meiosi es produeix en els òrgans reproductors, en els testicles i els ovaris. Cadascuna de les cèl·lules haploides produïdes en la meiosi conté una dotació cromosòmica única.

En el gènere masculí: ESPERMATOGÈNESI, produeix 2 cèl·lules somàtiques.

Cèl·lules diploides espermatòcits primaris

Cèl·lules haploides espermàtides

En el gènere femení: OVOGÈNESI

Cèl·lules diploides oòcits secundaris

Cèl·lules haploides: Es donen degut que la divisió és asimètrica de manera que, en la citocinesi, una de les cèl·lules rep més substàncies i orgànuls (ÒVUL) que les altres tres (CORPUSCLES POLARS).

ERRORS EN LA MEIOSI

Exemple:

• No disjunció dels cromosomes: a vegades els cromosomes no aconsegueixen separar-se en la meiosi I.

A vegades, però, les cromàtides tampoc es poden separar en la meiosi II.

• Gàmetes sense tots els cromosomes o amb més nombre: pot produir un embrió no viable donant una anomalia com pot ser el Síndrome de Down.

La fusió dels gàmetes aporta elevada variabilitat en la descendència.