Respostes del dossier

Cita quatre diferències entre l'art romànic i l'art gòtic

Els pilar del gòtic sostenen el pes de l'edifici, aixo permet aprimar les parets i obrir grans finestrals. Al romànic eren els murs els elements de suport.

Al romànic s'utilitza l'arc de mig punt, semicircular, i la volta de canó. Al gotic l'arc que s'utilitza és l'arc apuntat i la volta de creueria.

Durant el gòtic s'aconsegueixen construir edificis més alts i voluminosos. Durant el romànic son construccions massisses, amb forts efectes de clarobscur i llum que penetra per les escasses i estretes obertures.

La pintura i l'escultura durant el gòtic tendeixen a anar cap el naturalisme, cosa que el romànic no feia mai

Quina funció acompleixen els monestirs durant l'Edat Mitjana?

Els monestirs van ser el principal focus de cultura ja que els nuclis camperols envoltaven esglesies o monestirs.

Comenta la decoració que trobem a la façana

La decoració és propia del romànic ja que és molt austera i religiosa, a més el segle X era un segle d'art romànic.

Compara la funció que tenien la Generalitat i la Casa de la ciutat en època medieval i en l'actualitat

En l'època medieval la Generalitat es on convocaven les Corts, una assamblea col·legisladora amb el rei. Ara és el lloc on hi ha el cap del govern autonomic català, el President de la Generalitat. La Casa de la ciutat abans era on s'acollia el consell municipal de la ciutat. Ara és el lloc on hi ha l'alcalde de la ciutat, en aquest cas Barcelona.

Explica breument la història de Santa Eulàlia

Santa Eulàlia de Barcelona va ser una martir que va morir a Barcelona l'any 304. Va ser una cristiana perseguida, que va sofrir el martiri dels assots, la creu i el foc en temps de Dioclecià i Maximià. Les seves relíquies van ser trobades l'any 877 i a partir d'aquell moment el seu culte, que ja era patent a Barcelona, es va estendre per la resta de la península i França.

Explica breument el paper de la burguesia catalana en el desenvolupament de la ciutat

El paper de la burguesia en aquell moment era una classe social apareguda desde feia poc a les ciutats, i estava apollada pel rei que aleshores volia treure poder als nobles. La burguesia formaven la mà reial de les Corts, es deia reial perque representaven el poder de la corona.

Tenint en compte la proximitat de la Catedral, quin paper desenvolupa Santa Maria del Mar a la Barcelona Medieval?

La presencia de families importants de nobles, mercades i armadors, aixi com de Cofradies tant poderoses com la dels bastaixos, va anant fent aguda la necesitat de construir en aquell lloc un nou temple.

Plaça del Rei

La plaça del rei

La plaça del Rei és un conjunt d'aire medieval, rodeixat per construccions les quals l'origen es remonta a l'época dels reis de la corona catalano-aragonesa; són la capella de Santa Àgueda, el Palau Reial Major amb el seu Saló del Tinell i el Palau del Lloctinent (aquest últim de posterior factura).

La plaça, és un espai rectangular practicament tancat, amb una sola obertura en un dels seus angles, que va ser antic corral pati o corral del propi palau. L'origen de la seva forma actual es deu al rei Martí l'Humà qui va projectar aa principis del segel XV un recinte digne davant del seu palau, on no arribaria l'escandol del mercat que invia els carrerons del voltants, al temps que serviria per celebrar els torneixos que es desenvolupaven al Born, pel que va decidir que la plaça tingués les mateixes dimensions que aquest. Encara que no es sap a ciencia certa si la plaça va arribar a construir-se plenament, del que no hi ha dubte es que va veure com minvava el seu espai amb la construcció del Palau del Lloctinent, en el segle XVI, i amb els edificis que la van tancar posteriorment per l'extrem sud.

La plaça tenia arbres i una font neogótica disenyada, en 1853, per Francesc Daniel Molina; pero, a mitjans dels anys trenta del nostre segle, amb el motiu del trasllat de la Casa Padellàs i d'algunes excavacions arqueologiques que es van realitzar en la mateixa plaça, aquesta va ser reurbanitzada adquirint l'aspecte de conjunt monumental que poseeix.

En l'actualitat, entrant en la plaça, despres de passar junt a una gran escultura d'Eduardo Chillida, l'edifici que ens trobem al fons, correspon al Palau Reial Major amb el Saló del Tinell, a l'esquerrapot veures el Palau del Lloctinent, a la dreta la capella de Santa Àgueda, i en la part posterior la Casa Clariana Padellàs, convertida en Museu d'Història de la Ciutat.

Palau Reial Major

El Palau Reial Major és, per la seva antiguitat, el més notable dels edificis de la plaça. Fou residencia oficial dels comtes de Barcelona i més tard dels reis de la corona catalano-aragonesa. Al llarg de la història ha viscut varies modificaciosn i ampliacions que li van anar donat forma i les dimensions amb que ha arribat als nostres dies. Aixi, l'edifici original es va aixecar en el segle XI a partir de l'ampliació d'una anterior edificació de les que apenes es tenen dades. Posteriorment, en la primera meitat del segle XII, Ramon Berenguer Ives va encargar de que la residencia fos restaurada i ampliada, construint-li un nou edifici davant l'actual Carrer dels Comtes, que diversos segles més tard va albergar el Tribunal de la Inquisición. Un altre ir, Jaume I, va ampliar i reformar el palau a finals del segle XIII; les restes d'aquest palau romànic són encara visibles en el mur meridional, en la propia plaça del Rei, i en el septentrional, en el pati del Museu Marès.

A principis del segle XIV el palau fou novament ampliat i reformat de la mà dels mestres d'obres Bertran de Riquer, Jaume del Rei i Pere Olivera. Fou l'epoca dels reinats de Jaume II i Alfons el Benigne.

Pero va ser en l'epoca de de Pere el Ceremoniós quan el palau va sufrir la seva més important reforma doncs, entre 1359 i 1370, es va construir, sota la direcció de Guillem Caronell, el Saló del Tinell o Cambra dels Paraments, sala rectangular de grans dimensions (17 metres d'amplada i 33 de llargada), coberta amb sis arcs diafragmàtics de mitg punt, units en els seus extrems per bovedes que suporten en la seva part central un sostre de fusta. En el Saló del Tinell es van celebrar sesions de Corts en 1372 i 1377, i va ser aquí on es suposa que els reis Catolics van rebre a Colón despres del viatje al nou continent.

A finals del segle XIV, el palau havia adquirit ja la seva estructura definitiva, amb el pati central que actuava de distribuidor, i la prta principal, situada a un extrem de la plaça del Rei, a la que s'accedia per una escalinata que també donava accés a la capella de Santa Àgueda.

Posteriorment, el Palau Reial Major anà caient en desùs, habilitantse les seves dependencies en 1542 per les escribanies de la Reial Audiencia i subdividint-se més tard el Tinell en petites sales. Simultaneament es va ordenar la construcció del vei Palau del Lloctinent. Despres de la guerra de Succesió del segle XVIII, Felip V va indemnitzar a les monjes de Santa Clara per la destrucció del seu convent del barri de la Rivera i els hi va deixar l'antic palau que van adoptar a les noves funcions creant estructures barroques.

Finalment, en 1936, es va realitzar una profunda restauració derribantse tots el elements afegits, que va permetre la recuperació de gran part del conjunt primitiu. Tant sols la part nord del palau havia desaparegut ja per sempre perque en el segle XIX l'Estat la va vendre a particulars que la van convertir en residencia (l'antiga ala nord esta ocupada per el Museu Marès). Aquesta definitiva restauració, que es va prolongar fins 1956, fou realitzada per els arquitectes Vilaseca i Florensa, assesorats per l'historiador Duran i Sanpere.

Santa Àgueda

La capella de Santa Àgueda esta situada entre la plaça del Rei i la de Ramon Berenguer III, sobre l'antiga muralla romana. Va ser construida a principis del segle XIV per ordre del rei Jaume II i la seva dona Blanca d'Anjou per substituir l'antic oratori del Palau Reial Major. és una capella d'estil gótic, composta per una sola nau de quatre trams amb coberta de fusta policromada que reposa sobre arcs diafragmàtics que arranquen de la part alta dels murs laterals. L'àbsis, de planta poligonal, té els murs decorats amb 14 escuts de Catalunya i Aragó. Sobre una de les torres romanes de la muralla, s'aixeca l'alt campanar format per una torre octogonal, del qual te la sala inferior, coberta amb bóveda de canó, fou convertida en sacristía. Existeix un altra capella lateral, situada al peus de l'esglesia on durant molt de temps es va guardar la reliquia de Santa Àgueda.

La capella estava presidida antigament per un retaule de Ferrer Bassa avui desaparegut. El retaule actual, una de les peces més notables de la pintura gótica catalana, és el Del Condestable, realitzat per Jaume Huguet en 1465 per encarrec del condestable de Portugal, nombrta rei dels catalans durant la guerra contra Joan II.

En el segle XIX la capella fou utilitzada per activitats industrials, el que va provocar un important deteriorament que es va prolongar fins 1856, data en que Elies Rogent va portar a cap una completa restauració. La restauració definitiva es va realitza en 1936.

Palau del Lloctinent

El Palau del Lloctinent és un edifici de mitjans del segleXVI que forma un solid bloc rectangular d'estil renacentista, amb la palnta baixa i cuatre pisos.

Fou construida per Antoni Carbonell despres de que Barcelona perdes la condició de cort preferent degut a l'unió de les corones d'Aragó i Castella, i el Palau Reial Major fos repartit entre la Inquisición, l' Audiencia Reial i la Batllía General. Es va ordenar la construcció d'un annex al Palau Reial per convertir-se en digne estancia de lloctinent i per que l'Audiencia disposses d'espai per celebrar el Consell Criminal. Aixi va neixer aquest palau que, curiosament, mai va ser habitat per un lloctinent.

Anexa al edifici hi ha una torre-mirador de cinc pissos, aixecada en 1555 i coneguda popular i erroneament“Mirador del rei Martí”. Es tracta d'una torre de planta rectangular amb galeries d'arcs de mitg punt en cada pis, que antigament havia sigut coberta per un sostre a quatre vertents molt pronunciades. Es tracta d'un tipus de construcció desarrollada a Barcelona a parir del segle XII per vigilar el mar i evitar els atacs per sorpresa, sent el “Mirador del rei Martí” l'única que queda en peu avui día. Desde 1836 el Palau del Lloctinent ha sigut seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, motiu pel qual entre 1850 i 1853 es van realitzar diferenst obres de reforma

SORTIDA

AL BARRI GÓTIC

DE BARCELONA