ANTROPOLOGIA POÈTICA

(Ausiàs March)

Resum dels següents apartats:

- Mètrica, Rima i Estrofísme:

La poesia de March s'integra en el gènere tradicional de la cançó. Utilitza l'estrofa de vuit versos i al final del poema, la sèrie d'octaves es clou amb una estrofa breu de quatre vesos, la tornada. Les octaves acostumen a incloure un doble joc de rimes que presenta breus diferències temàtiques en l'alternança d'aquestes.

Les rimes són creuades o encadenades. Quan una estrofa s'uneix a la següent rep el nom de “cobles capcaudades”.

El vers correspon també a la tradició: la modalitat del decasíl·lab líric català, el qual estructura el vers en dos hemistiquis de 4+6 amb accents segurs a la quarta i la desena.

A les tornades, el primer hemistiqui és ocupat íntegrament pel senyal (pseudònim de la dama), sempre tetrasil·làbic.

• L'estructura del poema:

La poesia d'Ausiàs March, caracteritza la psicologia de l'autor. La dicció de March és dura, amb breus tributs a la musicalitat del vers.

Utilitza algun paral·lelisme, alguna aliteració, alguna cacofonia, comparacions, símils, metàfores, al·legories, imatges, paradoxes, antítesis, oposicions... El seu punt de partença escollit és la poesia com a vehicle d'un pensament, d'una reflexió meditada.

Sol obrir els poemes amb una consideració general, una descripció sorprenent. Després utilitza el símil o la comparança i la reflexió pren un to narratiu. El poema es personalitza. El poeta, a partir d'una comparació exterior, penetra en el món subterrani i turmentat de la pròpia intimitat. Té molta claredat didàctica.

• Les figures del discurs:

Les figures de pensament ajuden a la comprenció del text.

March, per escenificar les seves vivències, recòrre a situacions sobtades, a antítesis i paradòxes forçades que el situen en espais inesperats.

Utilitza l'hipèrbaton per augmentar la duresa i la crueldat de les imatges tenint com a referent els aspectes de la quotidianitat, de la vida real.

Una altra font de referència són les imatges marineres, incorporant recursos d'al·lusió. Un segon apartat que li permet recollir les imatges procedents del seu estament, és el món caballeresc, d'arrels feudals. L'autor s'identifica en el seu propi castell d'on ell és el senyor.

Per indicar la variabilitat de la dama, recorre als jocs d'atzar.

- La llengua:

Ausiàs March és el primer poeta nascut als països catalans i també és el primer que empra directament el català.

És el primer que resol la utilització funcional de les dues llengües en funció de la dicotomia, vers/prosa, i en aquest sentit suposa un punt d'inflexió, un referent immediat. Però tot i això, alguna paraula occitana és present en els seus cants.

Ausiàs March i la poesia:

• El poeta moral:

Ausiàs March va ser considerat en la seva època filòsof i moralista. La filosofia moral de March està basada en els escriptors: Aristòtil, Sèneca i sant Tomàs.

La doctrina moralista es troba present en tota la seva obra, però especialment en els cants morals.

Segons March l'únic bé modest és l'honest i es troba a la part immoral de l'home, que dura sempre.

L'hàbit del bé és la virtut, que sobté amb les bones obres. L'home que practica la virtut, posa les seves passions sota el domini de la raó i de la voluntat. Aquestes són les idees bàsiques que ens permeten entendre la seva poesia.

• El mestre d'amor:

Ausiàs March és el poeta de l'amor. Els seus poemes tenen gairabé un sol tema, l'amor, i giren al voltant d'un únic objecte, el poeta. Llegint les seves poesies, es té la impressió que fora de l'amor i d'ell, no hi ha res que preocupi el poeta. Ell es considera únic perquè ningú li és comparable en qüestions d'amor. També es considera un privilegiat, ja que l'amor personificat, l'ha fet mereixedor de les seves revelacions per sobre de la resta dels mortals, per això es proclama “mestre d'amor”.

Com ell coneix tant l'amor, sap diferenciar entre el fals i el verdader, i està tan convençut de la seva veritat que creu que l'amor s'acabarà amb ell.

• Què és l'amor?

March divideix l'amor en tres classes: l'honest, el delitable i el profitós. Aquesta divisió de l'amor és constant en la poesia d'Ausiàs March.

Ell aspira a un amor espiritual entre l'home i la dona, sense que intervingui la sensualitat i que sigui etern. Però Ausiàs no pot aconseguir mai aquest ideal. Sovint es deixa endur per l'amor sensual i després es maleeix perquè perd la pura contemplació espiritual.

La introspecció sobre els seus sentiments i especialment sobre l'amor és continuada i penetrant en tota la seva poesia, gairebé una obsessió.

• Les dames:

La dona de March és una dona real, de carn i ossos, encara que el seu concepte elevat de l'amor es dirigeix a l'aspecte espiritual de la dama. La seva dama ideal és tota bellesa espiritual i per això manca una descripció física de la bellesa externa.

Quan el poeta no pot arribar a assolir el delit amorós pur, hi ha una confessió de la misèria de la pròpia realitat, de la rebel·lió de la seva carn, que només supera amb la mort de la dama.

March es queixa que ell i la seva amada no senten el mateix amor espiritual, ja que ella només sap respondre amb un amor vulgar al amor pur d'ell. D'aquí passa a acusar les dones en general per ser incapaces per a l'amor verdader, perquè l'ésser d'elles és d'inferior condició que el dels homes.

1

2