Zeus

Mitología griega # Déu dels déus: del llamp, de la pluja i dels fenòmens atmosfèrics. Cronos. Amaltea. Relacions amoroses: deesses, titanies, nimfes

  • Enviado por: Scandenaver
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Zeus.

Atributs i representació.

Zeus, júpiter per als romans, era considerat el déu dels déus. També era considerat déu del llamp, de la pluja i dels fenòmens atmosfèrics. Normalment se'l representa assegut en un tro celestial envoltat dels altres déus i deesses. Els seus atributs eren un àguila, un ceptre i el llamp.

Naixement i lluita contra Cronos.

Zeus era fill de Cronos (Saturn) i de Rea (Cibeles). Cronos tenia por que un dels seus fills el destronés, tal com va fer ell amb el seu pare, i per això, a mida que anaven naixent, ell els anava devorant. Quan va néixer Zeus, Rea, cansada que Cronos es mengés els fills que tenien, va canviar al nen per una pedra embolicada en bolquers, i aquest se la va empassar. Llavors Rea va enviar a Zeus a l'illa de Creta on fou criat per les nimfes del mont Ida i alimentat amb la llet de la cabra Amaltea. Quan va ser gran, Zeus va tornar a l'Olimp i va desafiar el seu pare, al qual va derrotar i va fer-li vomitar tots els seus germans.

Repartiment del món.

En derrotar Cronos, Zeus va convertir-se en déu suprem i va decidir repartir-se el món amb dos dels seus germans, hades i Posidó. A Zeus li pertocà el reialme del cel i de la terra, a Posidó li va pertocar el regne dels mars, rius i oceans, i a Hades li va recaure el reialme del submón, o més ben dit, el regne dels morts.

La cabra Amaltea.

Amaltea, com ja hem dit abans, va ser la cabra que va nodrir Zeus quan era petit. En fer-se gran, la cabra morí, i Zeus, recordant els bons moments que va passar amb ella, la va elevar als cels i la va convertir en la constel·lació d'àries. També va donar-li poders màgics a una banya que li va arrencar mentre jugava amb ella, i li va donar el poder de treure flors, fruits, peces d'or i pedreria. D'aquí ve l'expressió “el corn de l'abundància”. També es diu que amb la pell de la cabra es va fer una capa que el protegia de tots els impactes que pogués rebre, anomenada ègida.

Zeus contra els Titans.

Els Titans eren divinitats nascudes de Gea i d'Urà. Quan Zeus va arribar a presidir l'Olimp, aquests es van rebel·lar i van mantenir una guerra amb els déus que va durar deu anys. En finalitzar la guerra, els titans, derrotats, van ser confinats al Tàrtar.

Zeus contra els gegants.

Els gegants eren éssers que van néixer de Gea desprès que la sang d'Urà mutilat la fecundés. Els gegants també es van rebel·lar contra els déus i van començar a amuntegar roques per poder arribar a l'Olimp. Finalment els déus els van repel·lir i diuen que les roques que van amuntegar els gegants es van dispersar pel món i que les que van caure al mar es van convertir en illes i les que van caure al terra es van convertir en muntanyes.

Relacions amoroses amb deesses.

Hera

Hera va ser germana de Zeus i quan el déu va regnar en l'Olimp la va prendre per esposa i la va convertir en la reina de l'Olimp. A Hera se li atribuïa la fidelitat, per això perseguia a les amants de Zeus i als fills que aquest tenia amb elles. Amb Hera va tenir quatre fills: Mart, Vulcà, Hebe i Ilitia.

Demèter

Demèter era la dea de la terra i les plantes, i més tard de l'agricultura. Amb Zeus va tenir una filla, Persèfone, que seria raptada per Hades. Demèter la va buscar durant molt de temps i, al final, va amenaçar Zeus dient que si no la trobava deixaria la terra estèril. Llavors Zeus va parlar amb Hades i van arribar a un tracte: Persèfone passaria una part de l'any amb ell i l'altre part de l'any amb la seva mare. (Quan està amb Demèter és primavera - estiu i quan està amb Hades és tardor - hivern)

Leto

Leto era filla de Ceos i de Febe. Zeus també es va enamorar d'ella, però Hera la va perseguir i per això Leto no trobava cap lloc on la volguessin acollir durant els últims dies de la seva gestació. Finalment va arribar a l'illa d'Ortígia, que es va apiadar d'ella. Allà va donar a llum a dos bessons: Apol·lo i Àrtemis.

Relacions amoroses amb Titanies.

Temis

Temis va mantenir relacions amb Zeus i com a fruit va donar a les Hores i les Moires. Les primeres encarnaven el pas de les estacions i eren tres: Auxo, Carpo i Tal·lo (o bé Dice, Eunòmia i Irene). Les segones eren deesses del destí que trenaven els fils de les vides i desprès els tallaven. També eren tres i es deien Cloto, Làquesis i Àtropos.

Mnemòsine

Mnemòsine es va unir a Zeus i va donar a les muses, que eren la font d'inspiració dels poetes. Cada musa tenia la seva funció dintre dels gèneres literaris:

Urania...................................Astronomia

Polimnia............................... .Cant

Clio.......................................Història

Melpomene...........................Tragèdia

Cal·líope................................Èpica

Talia......................................Comèdia

Euterpe................................. .Música

Persícope................................Dansa

Èrato .....................................Poesia lírica

Relacions amoroses amb nimfes.

Metis

Filla d'Oceà i de Tetis. Fou la primera esposa de Zeus. Segons l'oracle, un fill de Metis destronaria al seu pare i per això Zeus la va engolir, però Metis ja estava encinta llavors. Al cap d'un temps, Zeus va patir un fort mal de cap i li va demanar a Hefest que li obrís el cap amb una destral. De l'obertura va sorgir Atena, ja gran i armada amb un elm, la llança i l'escut. Atena era deessa de la intel·ligència, de les arts i de l'estratègia bèl·lica.

Egina

Egina era filla del riu Asop i de Mètope. Zeus la va seduir transformat en una flama i la va dur a l'illa d'Enone. Allà va néixer Èac, que més tard canviaria el nom de l'illa pel de la seva mare.

Eurinome

Eurinome era filla d'Oceà i de Tetis. Amb Zeus va tenir les Càrites, que representaven l'alegria i la bellesa i formaven part del seguici d'Afrodita. Eren tres i es deien Aglaia, Eufròsine i Talia.

Maia

Filla d'Atlas i de Plèione. Era una de les set plèiades. Es va unir a Zeus i va tenir a Hermes. Més tard, ella i les seves germanes van ser acosades pel caçador Orió, i els déus les van transformar en coloms perquè poguessin fugir, però van volar tan alt que van arribar al cel i van quedar fixades com un grup d'estrelles de la constel·lació del toro.

Cal·listo

Filla de Licàon. Era servent d'Àrtemis. Zeus es va enamorar d'ella i per posseir-la, agafà l'aparença d'Àrtemis, i van tenir a Arcas. Com a càstig per no mantenir el vot de castedat, Àrtemis la va transformar en ossa i Zeus, més tard, la va pujar als cels i la va convertir en la constel·lació de l'óssa major.

Io

Io era filla del riu Ínac i de Mèlia. Zeus la va convertir en vedella perquè Hera no l'enxampés, però aquesta no se'n va refiar i li va demanar a Zeus que li regalés la vedella. Així ho va fer i Hera la va posar a càrrec d'Argos, que tenia cent ulls. Llavors Zeus li va demanar a Hermes que matés Argos, però quan aquest ho va fer, Hera va enviar un tàvec que perseguia i picava a Io anés on anés. Io, fugint, va arribar a Egipte on va infantar Èpaf.

Relacions amoroses amb mortals.

Sèmele

Sèmele era filla de Cadme i d'Harmonia i era una altre amant de Zeus. Hera, envejosa, li va dir a la noia, que estava embarassada de Dionís, que li demanés a Zeus que se li mostrés en tota la seva esplendor. Aquest no es va poder negar perquè li va dir que li concediria tot el que li demanés, i ho va fer. Sèmele va quedar fulminada pel fulgor i els llamps de Zeus. Llavors Zeus va extreure a Dionís de dintre de Sèmele i se'l va posar dintre de la seva cuixa fins que el fetus es va acabar de formar.

Dànae

Filla d'Acrisi i Eurídice, aquest primer la va tancar dintre d'una torre perquè l'oracle li va vaticinar que el seu nét el mataria. Zeus es va compadir de la noia i va entrar en la torre en forma de pluja d'or i la va fecundar. D'aquesta unió va néixer Perseu, que més tard mataria el seu avi per accident durant uns jocs olímpics, complint el que va dir l'oracle.

Ganimedes

Ganimedes era un príncep troià, fill de Tros i de Cal·lírroe. Zeus es va enamorar de la bellesa del jove, i mentre ell pasturava pels camps, Zeus es va transformar en àguila i el va raptar. Llavors se l'endugué a l'Olimp on el va fer immortal i el convertí en el coper dels déus.

Leda

Leda era filla de Testi i d'Euritemis. Estava casada amb Tindàreu, rei d'Esparta. Zeus es va enamorar d'ella i perquè Hera no el descobrís, va seduir-la transformat en cigne. Com a resultat d'aquesta relació, Leda va pondre dos ous, d'un van sortir Càstor i Clitemnestra, engendrats per Tindàreu, i de l'altre van sortir Pòl·lux i Helena, fills de Zeus.

Alcmena

Alcmena era filla d'Electrió i d'Anaxo. Estava casada amb Amfitrió, rei de Tirint. Mentre Amfitrió era a la guerra, Zeus el va suplantar una nit i va engendrar Hèracles. Llavors Hera va perseguir Alcmena i va retardar el part de l'heroi perquè no fos el primogènit dels Perseides.

Europa

Europa era filla de Telefassa i d'Agènor. Zeus la va seduir convertit en un toro blanc, al que Europa es va pujar. Llavors Zeus la va raptar i la zona per la qual van passar va rebre el nom de la noia. Van tenir tres fills: Minos, jutge dels inferns, Radamant i Sarpèdon.

Antíope

Antíope era filla de Nicteu i de Polixo. Per seduir-la, Zeus es va transformar en un sàtir. Ella, per temor al seu pare, va fugir a Sició, on es casà amb Epopeu. Més tard, el seu oncle Licos la va anar a buscar i matà Epopeu. Llavors Licos es va casar amb Antíope i quan va donar a llum, va fer que abandonessin als nens, Zetos i Amfíon. Licos després va repudiar-la i es va casar amb Dirce, que va atormentar Antíope. Quan els nens van ser grans, van trobar sa mare i la van venjar matant a Licos i a Dirce.

Bibliografia

J. PARRAMON I BLASCO. Diccionari de mitologia grega i romana.

Barcelona 1996.

ROBERT GRAVES. Deus i herois grecs.

Barcelona 1988.

P. GRIMAL. Diccionari de la mitologia grega i romana.

Barcelona 1965.

P. BELLINGHAR. Mitologia grega.

Barcelona 1997.

8