Vicent Andrés Estellés

Literatura española contemporánea. Lírica y poesía valenciana existencialista de posguerra # Vida i obra. Llengua poètica

  • Enviado por: Usuari
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

VIDA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

_Va nàixer a Burjassot a l'any 1924 en una família de forners. El tema permanent va ser la Mort perquè la seva infantesa va estar marcada pels cerimonials de les morts familiars i la presència continuada de l mort.

Des de ben jove va començar a tindre interès pel teatre i va escriure provatures.

Quan comptava amb 12 anys esclatà la guerra d'Espanya.

El “Llibre de Meravelles” és aquella visió tètrica de la guerra.

Amb la postguerra s'instaurà la repressió a tos els nivells

La por estava instal.lada als carrers i a totes les cases. Fou pitjor la postguerra que no la guerra. Parla d'allò que veu i sent i esdevé cronista d'una ciutat i d'un país que viu i malviu i lluita i fracassa i torna a lluitar per una dignitat constantment negada, però possible

VALORACIÓ GENERAL DE L'OBRA POÈTICA D'ESTELLÉS

_La poesia civil troba la seva expressió al “Llibre de Meravelles”

_Poesia de la quotidianitat: narra els esdeveniments de cada dia que afecten a la vida personal del poeta. Una obra representativa es “Horacianes”

_Poesia existencialista: poemes existencials, autobiogràfics i de sexualitat. Ens parla de si mateix amb sinceritat, sense defugir terror i satisfaccions. Ens parla de les seues circumstancies, fins convertir-se en un poètic cronista del seu temps . “Pedres de foc”.

_Poesia de la fantasia infantil: “Les Illes”

Estellés té una poètica realista, no idealitza la realitat. Utilitza un llenguatge planer, a on hi ha tensió entre la temàtica existencial i l'expressió de la més brutal quotidianeitat.

_La seua estètica es irada a on hi ha una triple opressió:

  • Personal, sentiment de la vida personal com una formidable humiliació (amor possibilitat de redempció)

  • Col.lectiva: vida col.lectiva, feta de misèria, de por, d'opressió, incultura brutal.

  • Nacional: sensibilitat ferida pel segrest d'un idioma, cultura i pàtria.

  • _Mostra una gran passió per la paraula, que es un recurs per a sentir-se viu

    amb la col.lectivitat. Forma de coneixement personal.

    _Estellés s'inclina per uns motius temàtics, on hi ha una gran multiplicitat temàtica, formal i tonal:

    La Mort: Negativa, fet quotidià, lligada amb l'amor i el sexe. Apareixen morts familiars i la mortaldat col.lectiva i anònima de la guerra.

    Amor i erotisme: tractament tendre, amarg i satíric absent de idealització, experiència directa del sexe, refús de la mort. Combina la tradició trobadoresca greco-latina i la del S. XV valencià amb l'erotisme popular.

    D'una banda, un erotisme que reflecteix tota una època, d'un altra, l'erotisme de les nits; íntim i d'eròtica continguda i l'eròtica de la mort i l'eròtica de la vida. Referència als jocs sexuals.

    La fam i l'opressió: el poble; la terra és l'únic espai del pobre i l'única salvació.

    La quotidianitat, es el lligam de tots els motius temàtics.

    _Estellés va rebre l'influencia de la poesia contemporània com pot ser de l'obra de Pablo Neruda per l'ús del topònim com la paraula amb arrel i sabor a terra, l'odi polític com els poemes dedicats a Felip V.

    L'OBRA: EL LLIBRE DE MERAVELLES

    _Es el gran poema de postguerra escrit entre els anys 1956-58 i publicat al 71. Son els cants als pobles de l'Horta i València. Els carrers, amors de joventut, amagatalls furtius, roba estesa esdevén “meravelles” quotidianes en la humanitat tendra i aspra que les seus versos traspuen.

    _Hi ha tres parts:

  • Teoria i pràctica de la Flor natural. En “jo poètic”, a on reflexiona sobre l'ofici i la missió del poeta, en definitiva, de l'home.

  • Apartats numerats de l' I al VII. Consta de 47 poemes distribuïts en 7 seccions.

  • Propietats de la pena. Hi ha un “jo col.lectiu” que reclama per la pàtria.

  • La primera i darrera part són com un pròleg i un epíleg de l'obra. La segona

    part es el nucli central de l'obra.

    Hi ha un compromís social i civil .

    Anàlisi de l'estructura formal del poema

    A) Anàlisi mètrica (estructura externa)

    -Alexandrí: vers narratiu sense rima

    -Decasíl.lab: Teoria i pràctica de la flor natural

    -Octosíl.lab: Propietats de la pena

    -Heptasil.lab: La collita

    B) Organització sintàctica (estructura interna)

    -Poema de confessió: crònica del tems passat amb o íntim en 1ª persona.

    -Poema diàleg : eminentment col.loquial. Hi ha dos tipus de diàleg:

    Tu concrec-amic

    Tu en 1ª persona (autodiàleg)

    _Poema inventari: enumeració d'objectes, llocs o paraules

    Paral.lelismes i repeticions.

    Distribució de les idees i arguments en el text .Frases temàtiques

    Anàlisi de la discursivitat:

  • Qui parla? Els subjecte de l'enunciació, les persones de l'enunciat.

  • -Parla el JO poètic, el TU en funció referencial, adreçan-se a un personatge o el JO propi.

    -Hi es present l'autodiàleg

    -Estil directe, marcades per l'ús de cometes, atribuïbles a un emissor col.lectiu: el poble.

  • De què es parla? Anàlisi del tema

    • Etapa viscuda en la postguerra: fam, por, silenci, dolor, opressió, misèria i mort desde la perspectiva del poble.

    -Moral d'una època: restrictiva, repressora i limitadora de llibertats

    -Visió de religiositat com un element imposat per la moral dominant.

    -Identificació del jo-individu amb la col.lectivitat que es identificada amb la terra

    -Desig de retorn als orígens familiars i tradicionals.

    -Arrelament de l'home en els senyals d'identitat del passat

    home històric i col.lectiu

    home genèric i biològic

    home-individu dins una societat concreta

    -L'Amor, que a pesar dels adjectius negatius hi ha present una valoració positiva d'aquest amor “brusc i salvatge” que es relaciona amb el passat considerat més pur ja que ens arrela al mon primari dels instints. Hi ha una renúncia explícita a la “bruta i trista civilitat”. El paisatge amorós es realista: cinemes, fosca escaleta, etc...

  • Cóm ho diu?: La llengua poètica

  • -Llengua poètica bastida sobre la parla col.loquial (dialectalismes, mots

    antipoètics, frases fetes, expressions populars, eufemismes)

    -Recursos poètics com comparacions, imatges, adjectivacions, ús de determinants com el “un” presentador.

  • Des d'on es parla? El marc espacio-temporal

  • -Es narra des d'un espai de que és València i els pobles de l'Horta, en temps de

    la postguerra.

    Els verbs modalitzadors: evoque, recorde, pense

    Adverbis modalitzadors: ara, ací

    Referències històriques concretes i referències culturals al futbol, televisió...

  • De quina manera es conta? Tècniques d'escriptura.

  • 1 -Tècnica metonímica: reconstrucció de la totalitat a partir de les parts.

    Procediment que tendeix al narrativisme i descriptivisme.

    Estellés defuig de la creació de simbolismes abstractes, relacions d'identitat entre elements poètics.

    2- Imatges

    3- Tècniques narratives de forta visualització.

  • Localització de llocs, ús de topònims. Retrobament del passat personal

  • viscut i del passat col.lectiu d'un poble. Referències culturals feixistes.

  • Aparició de personatges: dues dones fonamentals al llibre, d'una banda, Flèrida, promès de “L'Epistolari 1945”. Amb aquesta dona es relaciona tot un quadre ambientals propi del festeig. D'altra banda, apareix una dona actual que identifiquem amb Isabel Llorente amb qui es casa.

  • Frames (Quadres ambientals), associats amb una època, societat i costums determinats.

  • “Trencament” com a cop d'efecte comunicatiu. Efecte de sorpresa: trenca l'automatisme de la percepció.

  • Progressió temàtica, ritme discurs

  • Anàlisi pragmàtic: relació del text amb el lector i amb altres textos

  • ús de la intertextualitat

  • La cita literal “paratext” dels clàssics: l'autor pretén buscar en l'expressió dels poetes medievals els motius temàtics que li preocupen, al temps que se'ls recupera i homenatja.

  • Altres referències intertextuals: de la literatura catalana ( Carles Riba, Teodor Llorente). D'altres: les Èglogues; composició bucòlica idealitzadora de la vida camperola.

  • Ús de la ironia: funciona com a ruptura poemàtica

  • “Isotopies” o reiteracions que donen coherència semàntica al text.

  • CONCLUSIÓ:

    -Proposta estètica original basada en la necessitat vital i imperiosa d'escriure, comunicar. Llengua literària vàlida per a arribar al públic lector

    -Anàlisis de la recepció del text

    -Efectivitat comunicativa

    -Modelització literària

    CONTEXT POLITIC-SOCIO-CULTURAL

    Marc polític i social

    1-La Guerra Civil: afecta a les terres de parla catalana: Catalunya i València que eren republicans, i Mallorca que es va sublevar.

    A finals de 1936 el govern de la república es traslladà a València. Fet que afavorí el desenvolupament polític i cultural autòcton i va provocar l'augment de població per la vinguda dels refugiats.

    La producció literària i artística és abundant i diversa

    2-La destrucció de l'ideal: forta repressió a tot l'estat: derogació dels estatus d'autonomia, dissolució dels partits polítics, censura...

    3-L'exili: l'eixida multitudinària i els exiliats passaren a França pensant que es tractava d'una estança temporal. Es va produir per la necessitat d'escapar de les represàlies.

    La difícil POSTGUERRA.

    Etapes:

  • A les primeres dècades del franquisme s'intensificà el centralisme polític,

  • social i cultural. Aïllament internacional i penúria econòmica. Açò va canviar als anys 50 amb el suport econòmic i militar dels EEUU.

    La producció literària està marcada per la guerra i té una visió pessimista i nostàlgica dels temps passats.

  • Els anys 60 vans ser de recuperació econòmica de l'estat. S'aborda una

  • liberalització econòmica, social i cultural. Industrialització accelerada i creixement de la nostra economia gràcies al turisme.

  • La transició democràtica: desenvolupament de les llibertats polítiques.

  • Enfortiment i generalització de l'oposició durant els primers anys setanta.

    Després de la mort de Franco s'estableix la Constitució Espanyola i l'establiment de les Generalitats de Catalunya i València.

    Marc cultural

  • (1ª Etapa) Anys 40-50.Període de subsistència cultural, la cultura es fa en

  • la clandestinitat. Hi ha un aïllament dels escriptors.

    -Abans de la guerra escriuen Rodoreda, Espriu.

    -Continuen Carles Riba i Villalonga

    -Després de la guerra, renovació literària Estellés i Pedrolo.

    B) (2ª Etapa) La represa cultural: lenta reorganització de la cultura. Els artistes en arts plàstiques siguen una estètica d'avantguarda, amb compromís socials. Català als actes de masses (Nova Cançó)

    C) (3ª Etapa) La dinamització de la literatura als anys 70, característiques

    comuns dels jovens escriptors: han viscut el franquisme, han conegut els mitjans de comunicació, envoltats per una societat de consum. Viuen en ciutats i desconfien del poder polític.

    Recerca de noves formes expressives. Iniciaren el teatre independent.

    La llengua en l'època contemporània

    Monolingüisme estatal: Postguerra= persecució de la llengua catalana i la prohibició de l'ús públic del català. Es pretén convertir el castellà en una llengua culta. Açò s'accelerà amb l'arribada masiva d'immigrants.

    La situació es recupera lentament amb la publicació del Diccionari català-valencià-balear.

    El procés de normalització lingüística amb els estatus d'autonomia de València, Catalunya i Balears contempla el català com a llengua cooficial amb el castellà.

    Els anys de la Postguerra

    - L'exili exterior i l'exili interior

    Exili exterior: els intel.lectuals son obligats a abandonar el país després de la guerra i ocupen llocs a l'ensenyament. Tenien un esperit de continuïtat cultural, aparegueren revises de distribució restringida .

    Exili interior: volien mantindre viva la cultura. Carles Riba, quan regresà del exili va tindre un paper continuador. Es feien tertúlies a la seva casa.

    Les generacions més jovents volien reivindicar una normalització

    Panorama literari de postguerra: per la prohibició de l'ús públics de les llengües no oficials la nostra cultura fou menyspreada.

    -POESIA: temàtica de guerra i el combat, simbolisme hermètic. Els autors s'agruparen en dues tendències:

  • Tendència continuadora de la poesia simbolista. Explora el llenguatge i la paraula. (Carles Riba, Foix)

  • Tendència crítica: voluntat de resistència contra l'adversitat i de testimoni de la vida quotidiana. Poesia individualista ( Pere Quart, Espriu, Estellés)

  • -NARRATIVA: poc cultivada

    -TEATRE: representacions clandestines perquè es prohibia l'ús de públic del català.

    La lenta represa

    La continuïtat cultural es mantenia en tertúlies privades

    Lo rat Penat: va prosseguir les seues activitats dirigides pels membres afectes al franquisme i restringits a l'àmbit de folklore.

    La societat cultural es va renovar amb la creació de Seccions de Literatura i Filologia i incorporació de nous membres; Carles Salvador i Enric Valor.

    Als 50 renovació literària impulsada pel grup TORRE

    Casp i Adlert fundaren l'editorial Torre que publicà poesia intimista i simbolista

    “L'Antologia de la poesia valenciana”, publicada per Fuster, marca el començament d'una etapa mes realista.

    Casp: jove renovador. Poesia abstracta. Temes amorosos i espiritualisme religiós.

    Valls Jordà: Tema principal soledat. La seva poesia és metafísica amb una vessant realista, crític i irònic.

    Sanchis Guarner: col.labora en la realització del Diccionari Català -valencià-balear.

    Vol recuperar l'herència cultural del poble valencià.

    Joan Fuster: periodista i escriptor. Adopta el mètode escolàstic d'afirmacions i negacions.

    Llenguatge expressiu i efectista. En prosa abunden les expressions col.loquials i metàfores personals.

    POESIA FINS AL 1960

    1-La poesia durant la postguerra.- Els escriptors de postguerra renunciaren al desenvolupament literari (Bartra, Teixidor, Vinyoli) i continuaren amb la poesia postsimbolista . Altres mantingueren tècniques avantguardistes ( Palau i Fabre, Brossa). Aïllament.

    2- Teixidor: Abans guerra: poeta crític. Influït per la G.27. Trets que defineixen els seu estil: concentració i puresa. Poesia lírica i els temes: mort i somni alternativa a la vida quotidiana.

  • Vinyoli: Autodidacta. Influït per Riba. Lírica subjectiva sobre la caducitat de les coses i el temps.

  • Palau i Fabre: Animador de les activitats de recuperació cultural.

  • Brossa: Poeta surrealista, però poesia tradicional. Obra variada

  • POESIA DELS ANYS 60

  • El Realisme Social: Mor Carles Riba i es trenca el període de la poesia postsimbolista

  • 1960: 3 llibres marquen el canvi de postura dels poetes respecte de la societat:

    _La pell de brau: Espriu

    _Vacances pagades: Pere Quart

    _De nuces pueris: Ferrater

    La poesia expressada com manifestació de la realitat quotidiana és expressada amb tècniques narratives.

    Els escriptors del 60 feren poesia social. Destaca Vicent Andrés Estellés.

  • Principis estètico-ideològics del Realisme social.

  • Poeta: home entre els homes, no te privilegis

    Experiència poètica: la comparteix amb la col.lectivitat

    Llenguatge: viu, col.loquial, directe i comunicatiu. Forma narrativa i estil discursiu

    Poesia: no pot aïllar-se de mon real

    Objecte de la poesia: ajudar a l'alliberament social

    Destinatari: tota la comunitat

    ___Vicent Andrés Estellés___ 8

    1