Trabajo Social

Psicología. Sociología. Grupos. Lider. Emociones. Sentimientos # Socialització. Organització. Personalitat. Marc disciplinar. Grups Socioterapèutics i Socioeducatius

  • Enviado por: Georgina Bofill
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad

TEMA 1 i 2

1.- PSICOSOCIOLOGIA DELS GRUPS.

EL GRUP: EL GRUP EN L'INDIVIDU I EN LA SOCIETAT.

  • El grup:

Segons Vanderzanden tots els grups tenen unes fronteres per la pròpia portecció que impedeixen que els membres en surtin i que d'altres n'entrin. Aquestes fronteres poden ser molt diverses (un país, un barri, idees idiològiques, professions...).

Tots vivim en societats formals (grans grups secundaris). Els grups primaris fan un pont entre l'individu i la soietat.

  • Grup primari:

  • Hi ha d'haver associació i cooperació íntimes.

  • Fusió d'individualitats que constitueixin un “nosaltres”.

  • Desig de cada indiviudu de comptar per l'altre.

“Tot el que li passa al grup ho vivim com a propi”

Components psicològics:

  • Interaccions.

  • Normes.

  • Objectius comuns.

  • Emocions i sentiments.

  • Estructura informal.

  • Inconscient col·lectiu.

  • Equilibri intern i amb el medi.

  • “Els grups primaris poden ser naturals o artificials, i momentanis o persistents”.

    Vanderzanden: conjunt de dos o més individus relacionats entre si de manera directa, intima i personal.

    • Grup secundari:

    De primari a secundari hi va una petita línia, ja que només hi fallen els 3 últims components psicològics (és a dir, perquè un grup sigui primari calen que es compleixin totes les condicions psicològiques).

    Un grup secundari es tornarà primari en moments molt concrets on comencin a florir les característiques del grup primari ( px, un accident de tren).

    Vanderzanden: conjunt de dos o més persones que es relacionen de manera indirecte i de manera interpersonal. Es donen situacions transitòries en que no es coneix res de l'altre: fa una comunicació racional.

    • La socialització:

    El que ens socialitza és el nom i el cognom. A partir d'aquí formem part del grups. Un grup serà momentani o permanent només amb el sentiment (si persisteix en la ment o no).

    OLMSTED “La majoria dels grups petits són primaris. El grup secunfari no és una finalitat en ell mateix sinó un mitjà per altres finalitats. Dins els grups secundaris poden haver-hi grups primaris.”

    • El lider del grup:

    VISIÓ DEL VIDEO: experiments Zimbardo, Milgram i Asch.

    Quan mirem un grup hem de buscar al lider perquè sempre hi serà, i pot haver-n'hi més d'un (contralider, poder compartit, etc). A més, el primer que veiem d'un lider és si ens ajuda a complir l'objectiu grupal o no, i aquest pot canviar segons la situació perquè el lider serà aquell que aglutini millor els sentiments del grup.

    Hi ha estils de lideratge:

    • Autocràtic: dictador, totalitari. Augmenta la producció només sota la seva vigilància.

    • Liberal: deixa fer. Poc treball i de poca qualitat.

    • Democràtic: participatiu, col·laborador. Crea originalitat en el treball, producció de molta qualitat i amb satisfacció personal.

    (un lider imposat és un lider formal. Després ja apareixerà l'autèntic lider).

    • Diferents definicions/ propietats del grup:

    • Hiebech: conjunt de persones que dins un marc espacial i temporal configuren un ordre intern per tal de realitzar una tasca en comú.

    • Sherif: unitat social que té relació d'interdependència, quan a status i funció.

    • Kisnerman: conjunt d'individus que interactuen amb un objectiu comú.

    Els autors fan diferents definicions perquè en realitat no hi ha un consens en la definició de que és un grup. Per això preferim parlar de propietats, que són:

  • Percepció: fa que els membres siguin conscients de la relació amb els altres.

  • Un objectiu: l'hem de tenir encara que sigui inconscientment. Els individus s'uneixen perquè creuen que satisfaran alguna necessitat. Quan un grup no assoleix l'objectiu (no satisfà les seves necessitats) es pot trencar.

  • Organització: el procés del grup. Hem de tenir en compte tots els elements estructurals del grup (rols, status, normes...) i la interrelació de tots aquests.

  • Interdependència: entre els membres i afecta a tots els altres. El que faci un membre repercutirà en tots els altres.

  • Interacció: l'escència de la grupalitat (encara que hi ha qui la treballa com una forma d'interdependència). Aquí es veu la importància que té la relació dels membres per fer canvis estructurals en els grups, i com és de capaç de modificar la indentitat pròpia del grup (ja que aquests són dinàmics).

  • Les propietats dels grups s'analitzen a través d'un procés que es fixa en com es persegueixen els objectius i en com s'està organitzant el grup a nivell humà per realitzar la tasca que permetrà complir l'objectiu.

    • La comunciació dels grups:

    Normalment utilitzem el llenguatge perquè amb ell posem en marxa les normes (distribució dels rols, marcació de tabús...). Això pot crear ansietats perquè és un procés de creixement psicològic, i manifestar-se amb timidesa, desconfiança, etc.

    El procés de comunicació era vist així per:

    • Watzlawick: No és possible no comunicar-se. Tota comunicació té un contingut que es codificat per un aspecte racional. I la comunicació pot ser verbal i no verbal, i la no verbal pot contradir, substituir, accentuar o regular la verbal.

    METACOMUNICACIÓ = relacional + contingut

    ( paraules + contexte)

    COMUNICACIÓ PSICÒTICA = contradicció entre la verbal i la no verbal.

    • Les normes en el grup:

    Les normes ens ajuden a funcionar i són acords explícits que impliquen un comportament determinat per la gent que forma part del grup, i estableix unes regles de conducta entre els membres. A més:

    • Serveix per mantenir una coherència interna.

    • Ajuda a percebre el que està bé o no en el grup.

    • No són fixes (com els objectius), es poden replantejar de nou depenent de les necessitats de cada moment.

    • La seva formuladció depèn d'unes causes:

    • Desig de mantenir estabilitat

    • Consolidació del procés de socialització

    • Rentabilitzar les accions conjuntes

    • Regular el comportament dels membres.

    Segons J. Coder, des d'un criteri psicodinàmic la normalitat és:

    • Isaacs: “la diferència entre allò normal i allò anormal està en la forma de tractar les fantasies inconscients (els processos mentals particulars), les quals són elaborades i modificades en el món real”.

    És a dir, la nostra normalitat dependrà de la manera que siguem capaços de convertir les fantasies inconscients en conscients de la manera més satisfàctora per un mateix i per la societat. I serà més anormal aquell que utilitzi en exés els mecanismes de defensa.

    • Els rituals:

    Vanderzanden: actes socials de significació simbòlica.

    Els rituals són elements que ajuden a coesionar al grup perquè donen una oportunitat d'unir els membres dispersos i renovar llaços (px, la missa del diumenge). La persona que no està a gus en un grup no estarà d'acord amb el ritual i pot provocar la seva sortida del grup perquè tot el dia estem fent rituals ja que poden ser de tota mena.

    El ritual és allò que acompanya a la norma: és un element simbòlic (px, el brindis, el té de les 5, etc). Pot ser que una norma que es repeteixi molt esdevingui una “norma ritualitzada”. I són com un instrument que serveix per revelar als altres els nostres estats psíquics.

    • Els rols:

    La personalitat de l'individu es construeix amb molts papers que anem desenvolupant a mesura que en anem trobant en els diferents grups ja que, tot hi que no varia, l'anem adaptant a les circumstàncies.

    El rol en si és “allò que estableix aplicar a les exigències més normatives dins d'unes conductes i amb unes situacions específiques”:

    Personalitat individu

    +

    ROL que espera d'ell la societat

    +

    conducta adequada.

    Els rols complementen la norma ja que ajuden a assolir l'objectiu grupal.

    En un grup hi ha complementaritat de rols ja que no tothom pot fer el mateix paper perquè sinó mai s'assoliria l'objectiu. Però aquests no són estàtics i per això cada membre del grup pot fer infinitat de rols, depenent de la situació. Els rols són dinàmics i es complementen.

    “Tots poden fer qualsevol rol però val que se'ns dongui la possibilitat”.

    Tipus de rol: segons Klaus Antons (fotocòpies 1)

  • Rols de tasques: tenir iniciativa, buscar explicacions, opinar, coordinar, reunir idees, resumir,etc.

  • Rols de manteniment: animació (algú que dóna caliu al grup), obeir, expressar sentiments (descriure les reaccions dels membres), reduir la tensió, etc.

  • Rols negatius o perturbadors: rols que entorpeixen el procés de grup i els seus objectius. Comportament agressiu, enfrontaments, ribalitzar, pallassades fora de to, mostrar indiferència al grup, etc.

  • Conceptes clau sobre estatus i papers:

    • Personalitat: conjunt de papers (rols).

    • Status: posició que un individu ocupa en un sistema social. Pot ser adjudicat (de manera circumstancial, natural) o adquirit (ens esforcem per ser-ho, no ens ve donat).

    Segons Learch, “ l'status ens fa plantejar la situació que tenim o el lloc on estem. Coses el en maixement, l'origen, l'edat, el sexe, la cultura, etc, seran decisives.

    • Paper (rol): conjunt d'actituts, conviccions i comportaments que són esperats en una posició determinada d'una persona que ocupa un status concret.

    Vessant social = normatiu (interpretat de diverses formes).

    Vessant interna = paper interioritzat (me'l faig meu).

    Rol social = status.

    Rol = paper.

    “ Les expectativews lligades a un paper deriven de la funció del mateix paper / rol en el sistema social”.

    “En el paper (rol) no fem cap judici de la vida, i en l'status (rol social) si perquè implica una normes”.

    • La finestra “johari”: de Ingran i Luft.

    Van fer una finestra que dividiren en 4 àrees amb subfinestretes:

    Conegut per mi

    Desconegut per mi

    Conegut

    per l'altre

    1 ACTIVITAT LLIURE

    depèn del que jo expliqui o del que mostri físicament.

    2 CEGA

    la gent ens pot fer de mirall i sorgeix amb la interacció.

    Desconegut

    per l'altre

    3 SECRETA

    els nostres secrets que fem el possible per no mostrar ja que els podem controlar.

    4 ACTIVITAT DESCONEGUDA

    anem descobrint coses nostres que van sorgint depenent de les circumstàncies i que fins llavors desconeixiem.

    Deduiren que en tota relació interpersonal mai arribem a conèixer del tot a l'altre persona perquè hi ha coses que ni un mateix sap de si mateix.

    L'equilibri dels quadrats de les finestretes varia segons la relació amb els altres: és dinàmcia. És a dir, a vegades serà més gran la àrea 1 i d'altres la 3, per exemple.

    • Mecanismes de defensa en grup:

    “El grup és resultat de la interacció contínua dels seus membres”.

    La nostra personalitat, tot allò que som nosaltres, ho aportem com a individus que som als grups, i això és el que configurarà la nostra participació.

    L'ambient del grup (el clima socio-efectiu) el podem detectar amb les relacions. L'ambient no és mesurable però és una cosa que es nota.

    Els grup ens influència tant que ins acabem adaptant per la necessitat que tenim de ser socials. Si no ens hi adaptem marxarem ja que els grups sancionen, exclouen, etc. Per això al llarg de la vida passem per tants grups.

    Però està en grup ens comporta molta ansietat i per combatre-la tenim els mecanismes de defensa els quals utilitzem a totes hores i serveixen per preservar-nos psíquicament”.

    “Els mecanismes de defensa són elements que elaborem perquè

    no ens afectin tan les relacions. No els volem però són necessàris

    per viure: són un producte de l'inconscient”.

    Els més comuns són:

    • Agressió: una reacció davant una frustació. És innat.

    • Regressió: en el moment en que ens trobem angoixats tornem a etapes més primàries que ja haviem superat.

    • Conversió: tranformar la frustació en malaltia física (ansietat, histèria...).

    • Fantasia: fugir mentalment quan la situació que vivim no ens agrada.

    • Negativisme / Fatalisme: negar allò que no podem admentre ( psicològicament d'una manera inconscient), per por, etc.

    • Desplaçament: transferir sentiments a una persona / situació que sentim en veritat per una altra.

    • Racionalització: passar per la raó, donar-nos excuses amb explicacions lògiques, per justificar.

    TEMA 3

    EL TREBALL SOCIAL AMB GRUPS EN EL SEU MARC DISCIPLINAR.

    • Antecedents a EEUU: finals segle XIX, principis segle XX.

    • Samuel Richard Slavson.

    • Joshua Lieberman

    Es va orginiar degut a una gram emigració, fent una rebuda d'aquests eixuplogant-los en grups (hospital jueu, barri xinés...). És a dir, aquesta societat receptora va treballar amb el sistema de grups entesa com una democràcia amb participació social.

    Això és l'inici del treball social de grups (coincidint amb l'inici de la COS) es veu com un estri per solucionar els problemes col·lectius de manera grupal perquè pensaren que era una bona opció això d'unir a gent amb les mateixes caracterísitques. Ho fan en dues basants:

    • Ajudar al individu i a la família.

    • Ajudar a gent amb els seus problemes col·lectius allà on vivien, in situ (en la seva comunitat).

    Però tot això encara no era treball social perquè no tenia ni fonaments ni conceptualit-zació, i ho aplicaven gent de diferents disciplines.

    La necessitat de sistematitzar aquesta disciplina es donà a partir de la dècada del anys 20 del segle XX, quan es començà a parlar dels “treballadors de grups” (gent d'una disciplina concreta).

    Els precursos de la disciplina foren Slavson (1912, organitza clubs per a la classe treballdora) des de la vessant educativa i Liberman (1916, tenia molta experiència en el treball sindical) des de la vessant laboral.

    Es conegueren al 1916. Els dos tenien interés per les classes treballadores i per les idees renovadores en el camp educatiu. Així creen la Joventut Pionera d'Amèrica, associació centrada en el camp de l'educació i centre el mètode en l'acció formativa de la personalitat a través de les experiències grupals.

    Un altre autor important fou Newsletter. És el primer autor que uneix la experiència de la psicologia social amb el treball social de grups. Ell posà les bases del que serà el treball social de grups doncs:

    • Va elaborar principis, metodologia i tècnica en el treball social de grups.

    • Solucionà problemes individuals a través del grup.

    • Proporcionar experiències en higiene mental.

    • Proporcionar pràctiques als treballadors socials de grup.

    Al 1928, arrel d'aquestes tasques, a la escola de ciències socials aplicades de la Universitat de Cleveland s'inclou per primera vegtada la especificació del treball social de grup (ja es porta a la doscència).

    Al 1936 es fa una conferència nacional de serveis socials a Montrreal.

    Al 1939 es funda l'Associació Americana per l'estudi del treball social de grups, format per totes les disciplines que treballaven amb grups.

    Al 1946 la del 1939 es converteix en l'Associació Professional de Treballadors de grups perquè sorgeix la necessitat d'identificar-se amb alguna professió i s'escull la del treball social perquè les tècniques utilitzades eren pròpies d'aquest. Així es restringeix la entrada a l'associació a qui no fos treballador social.

    Després, a les dèquedes del 40 i 50 els grans teòrics del treball social de grups foren Coyle, Wilson, Ryland i Konopka perquè:

    • Donen els concepes claus del que seria el treball social de grups conceptualitzant tot allò que s'havia donat fins aquell moment.

    • Es considera el treballador socials com un lider que es centra en la individualització i socialització de l'individu.

    • Es crea un marc de referència tècnic del treball social de grups.

    Al 1958 l'associació escriu “La definició de la pràctica del Treball Social” de grups, obra que formula conceptes claus i elementals com mai s'havia fet.

    Amb tota aquesta innivació s'inicia el debat de si el treball social de grups podia ser independent del treball social o no. Al final quedà dins la professió com una de les tres grans besant del treball social.

    • Antecedents a Europa: període pre-científic, de pràctica. Anglaterra.

    George Williams funda al 1851 la YMCA, Associació Cristiana d'homes joves. Ell treballava en una fàbrica petita i comprovà que la joventut, que treballava moltes hores, es desarrelava del seu entorn social i que això els duia pel mal camí. Creà l'associació per donar resposta a aquesta necessitat, basant-se en una idea religiosa i fent trobades on esllegien llibres clàssics i la bíblia.

    Ell mateix funda al 1866 la YWCA, Associació Crisstiana de dones joves.

    Samuel Barnett crea al 1884 Centres Recreatius en barris marginals. Era com un cetre de benestar social amb aires de reformatori amb la intenció d'augmentar la qualitat de vida de la gent que es trobava en situacions així.

    Arnold Toynbee crea al 1890 el Toynbee Hall (universitat popular). Oferí estudis a la classe proletària perquè així poguessin arribar a un nivell de coneixements i estudis que milloressin la seva forma de vida. Amb ell col·laboraren universitats com Oxford i Cambridge i funciona de nit i els caps de setmana. Com els ateneus d'avui.

    General Baden Powell crea al 1908 el Moviment Scout, i que avui encara existeix. Ho fa per atendre als fills de la classe treballadora amb l'objectiu de dona'ls-hi una educació moral que no podien rebre dels seus pares perquè treballaven moltes hores. Ho fa amb amor a la natura i amb disciplina (normes molt rígides).

    Totes aquestes institucions no ho feien amb l'interés de fer treball social de grup, encara que si que ho fessin a la pràctica. Per això se'ls considera els precursors.

    Altres idees:

    • Fins al 1960 Anglaterra no s'inclou dins la formació del treball social de grups, per això tota la bibliografia provenia de EEUU.

    • El treballador social de grups necessita uns determinats coneixements i habilitats, cal una dedicació especial. Així fou quan es començà a separar de la psicologia social, que quedà com un camp d'investigació més-

    • El treball social de grups és un mètode que ajuda a la gent en el procés de creixement social de l'individu mitjançant l'experiència grupal.

    • A Anglaterra el treball social de grups agafa una embanzida molt important i per això ells en són els pioners. Després el mètode començà a escampar-se per altres països i institucions (psiquiatrics, hosplitals, reformatoris...).

    • El gran teòric:

    Robert D. Vinter fou professor de l'escola de treball social de la universitat de Michigan.

    Es considera el més gran teòric del treball social de grups per la seva obra “Perspectives i prospectes del treball social de grups” (1950, NYC), amb la qual la disciplina quedà mundialment reconeguda. Llegir pròleg

    Hi deia:

    “Els problemes d'ajustament de les relacions personals i socials poden

    ser tractats a través del grup, i són competències del treballador social”.

    A banda d'això parlà del Remedial Model, un model enfocat a ajudar a l'individu a adquirir un estat millor dins els seu funcionament social, ja que el grup és considerat un instrument pel tractament de l'individu.

    Altres idees:

    Les formulacions fins als anys 70 centren el seu interés en:

    • En els objectius de participació social i deucació democràtica.

    • En objectius de desenvolupament social per la realització individual i preparar a l'individu a assumir rols socials responsables.

    • En el tractament o en la rehabilitació per mitjà del petit grup com a eina per modificar la pròpia conducta i arribar a la rehabilitació personal.

    • Antecedents a Espanya:

    Al 1965 s'inicia rebent la influència dels altres països, encara que al 1963 ja se'n tenen ganes. Al maig 1968 es qüestionen algunes coses i es fa la gran revolució.

    • Altres autors:

    Treball social de grups (Konopka, 1963): es un métode del treball social que ajuda a l'individu a millorar el seu funcionament social a través d'experiències constructives en grup i a enfrontar-se amb els problemes personals, grupals, o comunitaris d'una manera més efectiva.

    Què és un grup (Thomas, 1967)? Un grup petit és un conjunt d'individus que són interdependents entre ells i que tenen consciència de constituir una unitat determinada respecte a altres conjunts d'individus ( Brown recalcà que un grup petit té entre 3 i 14 persones i que el grup ha de tenir un objectiu).

    Treball social de grup (Brown): proporciona un centre en el qual els individus s'ajuden mútuament; és un mètode per ajudar tant a grups com a individus, i pot ser que els indivi-dus o els grups siguin capaços de solucionar problemes personals, de grup i comunitat.

    Grups socioterapèutics (T.Rosell): s'utilitzen per tractar aspectes que produeixen sofriment en les persones o els impideix desenvolupar les seves capacitats,relacions, etc. La intervenció va dirigida a millorar les vivències i la participació social mitjançant un desenvolupament de les capacitats personals.

    Grups socioeducatius (T.Rosell): dirigits al desenvolupament, adquisició d'hàbits, comportament i funcions, etc, que per vàries causes no formen part del repertori comportamental dels membres del grup. L'adquisició d'aquests pot representar un progrés personal o evitar un procés de deteriorament i marginació social.

    TEMA 4

    PERSPECTIVES ACTUALS DEL TSG.

    • Models de pràctica:

    Model de Michigan o Vinter: Les primeres formulacions de TSG, posant èmfasi en la importància del contracte (un acord) per participar en un grup. Especificava molt el programa que seguia el grup, els resultats i l'avaluació. I situava el lideratge formal del professional el situava directiu/actiu, ja que ajuda a que el grup tiri endavant.

    Model d'ajuda mútua de Schawartz: Dóna importància a la reciprocitat ja que veu el grup com un sistema d'ajuda mútua. També dóna prioritat al funcionament del grup i col·loca el lider formal com aun negociador ja que fa que els processos a seguir siguin negociats entre ell i el grup de manera consensuada. Per tot això aquest mètode es va fer propi de la disciplina.

    Model de Papell i Rotman: van intentar identificar els elements bàsics del que significava fer TSG agafant els principals models d'aquell moment dient:

    “Prima la negociació d'objectius entre el TS i els usuaris, i es deixava evolucioanr al grup espontàniament fins que es cobrien els objectius proposats, i animant a que sorgissin liders no formals dintre els grups”.

    Models de Brown: en tenia un quants:

    • D'inici de cas: per fer servir en els primers moments que una persona entra en contacte amb una institució. Es fa una avaluació individual de la persona i de l'adaptació de l'individu a l'institució (avaluació - induccó/adaptació).

    • D'interacció de grups dirigits: per convertir comportaments delictius en comportaments únics i responsables. Per això busca barrejar persones en diferents situacions (px, presos i ex presos).

    • De resolució de problemes: centrat en tasques concretes o en tècniques de convivència en societat (com el socioeducatiu).

    • Psico(socio)terapèutics: centrat en una persona donant importància als seus sentiments, emocions, etc, des de l'inconscient. Busca fer més forta la psique de l'individu.

    • D'objectius socials: gruo d'acció social que té un objectiu extern al propi perquè aquest estarà relacionat amb alguna forma de desenvolupament o canvi social, no individual).

    • D'ajuda mútua: són gent que està compartint un destí comú. La base està en la reciprocitat i per això el lider formal no hi té de formar part un cop aquest ja s'ha posat en marxa. Són els actuals GAM.

    Model Teresa Rosell: el grup socioterapèutic i socioeducatiu.

    • Variables per la creació d'un grup:

  • Usuari: per qui és el grup?

  • Entorn: quin és el context físic o organitzatiu del grup?

  • Necessitats: quines són les que pretén satisfer el grup? (el que ens dóna un motiu per treballar).

  • Objectius: què vol aconseguir el grup?

  • Valors: en què es basa l'enfocament grupal?

  • Teoria: quines perspectives teòriques utilitza el grup?

  • Metodologia: com es determina el número de membres? Com està estructurat? Quin és el paper del professiona?

    • Objectius del grup:

    No pots fer un grup sense uns objectius. Amb aquests et veus forçat a fer uns criteris d'avaluació: a establir uns items.

    Els items d'ajuden a tu com a professional ja que són com una mena d'avaluació continuada que fem per arribar a una avaluació final.

    L'avaluació final és gairabé com un fet social ja que és la resposta a una tasca i que ens permet fer-la conèixer a tothom. A més, si una avaluació no compleix els items canviarà el sistema a seguir perquè sinó no s'aconseguiran els objectius.

    Objectius segons Konoppka: Són els més generals i més clàssics de tots.

    • Aconseguir el desenvolupament de la persona mitjançant l'experiència de grup.

    • L'experiència grupal ajuda a millorar relacions i al desenvolupament social.

    • Donar als membres una projecció social més àmplia.

    Objectius segons Heap: ja una mica més especialitzats.

    • L'objectiu principal és el benefici de cada un dels membres del grups.

    • L'objectiu secundari és l'aprenentatge del funcionament grupal.

    Objectius segons Brown:

  • Valoració individual: els grups es formen per avaluar necessitats, habilitats i comportaments individuals, provenint tant de l'autoavaluació de l'usuari com de l'avaluació del professional i l'avaluació dels altres membres del grup. És útil per: pacients amb malalties cròniques, joves delinqüents, ingressats en una residència i futurs pares adoptius.

  • Suport i manteniment individual: donar recolzament a qui s'enfronta a circumstàncies personals o socials difícils. És el pas per passar al camp individual. Útil per: el camp de les disminucions i dones obeses.

  • Canvi individual:

    • Control social (px, maltractadors).

    • Socialització (per ajudara les persones institucionalitzades a conviure en la societat, com el ex presoners).

    • Comportament interpersonal (grups d'afirmació de la personalitat, com els adolescents).

    • Actituts i valors personals (ajuda a les persones a canviar de valors personals, com els toxicomans i la seva idea de les drogues).

    • Situacions materials (gent sana que necessita, px, una feina).

    • Concepte d'un mateix (a nivell de sentiments, per augmentar l'autoestima de les minories).

    • Creixement i desenvolupament personal (el grup terapèutic).

  • Educació, informació i formació: ja s'enten.

  • Compensatori: per oferir als membres del grup activitats lúdiques per compensar carències de la seva vida personal.

  • Mediació entre individu i sistema social: per fer acords entre aquests esperant un canvi per part de les dues parts, amb l'objectiu de facilitar la reinserció de l'individu amb una alta controlada.

  • Suport i/o canvi en el grup: dirigit a grups naturals ja existents (com la família o grups de residències)per millorar la convivència i que la preocupació que tenen la puguin soportar millor.

  • Canvi en l'entorn: influir en l'entorn social amb l'objectiu d'aconseguir una finalitat de tipus social ( px, uns residents demanen unes instalacions esportives que no tenen).

  • Canvi social: per aconseguir canvis polítics i socials amb l'objectiu de consienciar a la gent cap a una necessitat. Per tant també té una finalitat de tipus social.

  • Objectius generals del TSG:

  • Alleugerir l'aïllament.

  • Fomentar l'aprenentatge i la maduresa social.

  • Preparar l'individu per a una crisis imminent o un canvi important en la seva vida.

  • Resoldre o aclarir problemes tant a nivell personal o familiar com de l'entorn.

  • Comprendre millor les coses.

  • Aquests objectius grupals han de ser:

    • Realistes i consensuats.

    • Relacionats amb problemàtiques actuals.

    • Per buscar una disminució de la tensió o dificultats.

    • Buscar un millor funcionament social de l'usuari amb projecció cap al futur.

    • Treballar amb el món extern de l'individu (els psicòlegs ho fan amb l'intern).

    • Avantatges del treball social amb grups:

    • Una part de la nostra vida social passa en grups.

    • El grup com a font d'ajuda i suport mutu.

    • El grup possibilita la modificació de sentiments, comportaments i actituds individuals.

    • En un grup cadascú dels membres és una ajuda en potència.

    • El grup pot donar més poder en la pressa de decisions als seus components.

    • El nivell d'intimitat i intensitat emocional és menor que en el treball individualitzat.

    Tot això dependrà de l'individu i del tipus de grup. Per veure si això es compleix ens hem de fixar en el rol que cada individu interpreta dins el grup.

    • Desavantatges del treball social amb grups:

    • Dificultat en el manteniment de la confidencialitat.

    • Organitzar i posar en marxa un grup te cert grau de dificultat,

    • Sovint el professional es troba amb una manca de recursos materials per dur a terme l'activitat.

    • La relació professional-usuari no és exclusiva.

    • La pertinença a un grup augmenta el risc d'estigmatització.

    • Pot no estar indicat per a tothom la vinculació a un grup.

    • Diagnòstic individual del grup: Alan Brown.

    Els membres han compertir una sèrie d'indicadors, per tenir en compte la homogeneïtat dels atributs descriptius i la heterogenoïtat dels atributs de conducta (personalitat de l'individu). Així tindrem moltes més mostres per treballar d'una manera més realista i representativa P ex: si fem un grup de gent de 20-25 anys, no posem a un de 40 anys.

    El grup òptim seria:

    • Homogeni d'atributs descriptius perquè es faci cohesió de grup. P ex: tot dones.

    • Heterogeni: d'atributs de conducta (perquè hi hagi representació de la societat).

    • Mecanismes de defensa grupals: resum de fotocòpies de Bion bloc 501.

    TEMA 5 i 6

    GRUPS SOCIOTERAPÈUTICS i SOCIOEDUCATIUS.

    • Què és un grup socioterapèutic:

    Els fem servir per tractar aspectes conflictius que produeixen sufriment en les persones. Aquesta intervenció implica un desenvolupament de les capacitats personals per enfrontar-se amb un mateix i amb el seu entorn.

    P ex : grups de dones per augmentar l'autoestima, de persones malaltes que per aixpo han de canviar els seus hàbits, dones d'alcohòlics, dones maltractes, etc.

    • Criteris per a la formació del GST i GSE:

    Van en relació amb els objectius:

    • tamany (màxim 18 membres).

    • Sexe

    • Edat

    • Nivell sociocultural

    • Ser grup obert o tancat

    • Espai físic (cal estar còmode).

    • Horari

    • Durada de la sessió

    • Freqüència ordres pel grup

    • Durada del grup

    • Procés de formació del GST:

  • Etapa inicial: fase de formació.

  • Dependència molt alta cap al treballador social.

    Intent de relació individual amb el treballador social.

    Angoixa davant allò desconegut.

    Es busca algú amb qui tenir afinitat.

    Expectatives molt altes i poc realistes.

    Rols efimers.

    Les situacions de silenci que es donen poden ser un reflex de pors interiors de l'individu (com la resistència a formar part del grup).

    La verbalització exessiva pot ser degut a la por d'expressar sentiments, a comprometre's, negar el grup, protegir-se, etc.

  • Etapa de conflicte: el treballador social l'ha de tolerar.

  • Es comencen a buscar rols propis.

    Ambivalència entre ser individu o ser grup.

    Lluita dins el grup (opressió, competició, aliança, etc.).

    Crítica més o menys oberta al treballador social.

    “És necessari per donar un pas endavant, per produir un canvi, ja que això ens fa dialogar i raonar les coses » 

  • Etapa d'organització: fase normativa.

  • Comença un cert grau d'intimitat.

    Les relacions es fan fortes, neix el sentiment de grup.

    Disminueix l'ansietat.

    Apareix el lider.

    S'aconsegueix estabilitat.

    Hi ha intercanvis d'idees i emocions.

    L'equilibri porta a la productivitat.

  • Etapa d'integració o cohesió: fase de treball.

  • Els rols es troben perfectament ajustats.

    Al nivell de cohesió i confiança.

    Les relacions són afectives i de treball.

    El clima és de respecte, comprensió i suport.

    El grup es torna gairabé autosuficient.

    “En aquesta etapa és quan el treballador social s'ha de retirar”.

  • Etapa final:

  • S'intenta proposar el final del grup.

    Sentiments de no haver assolit els objectius.

    Sentiment de tristesa per l'acabament del grup

    Acabament Mort del grup Tristesa Dol

    “Tot això pot dur a etapes de regressió ».

    • Funcions del treballador social : per a tots els grups.

    Durant el procés grupal el professional té una funció de guia i fa de depositar-hi de tot el que el grup evoca (angoixes, queixes), i ho ha de contenir (feina de contenció).

    Ha d'estar molt atent per veure en quina fase es troba el grup ( i explicar'ls-hi quins recursos tenen amb una interpretació).

    Considerar que per alguns membres és molt difícil formar part d'un grup. També és molt difícil fer un grup si tens a la institució en contra.

    Cal fer un diagnòstic individual de cada membre, i ha de ser catalitzador (tenir química amb el grup). Això serà possible si sabem del tema de que tracte el grup.

    És el lider informal del grup i és el referent. Per això ha d'afavorir les relacions entre els membres dels grup.

    Mitjans que tenim per comprende el grup:

    • Teories de conducta (individual i grupal).

    • Escoltar de veritat demostrant interés (ser com un confident).

    • Fer un registre

    • Tenir empatia professional, que “l'altre noti que ens estem fent càrrec d'allò que li passa » (però sempre amb una distància professional).

    • Mantenir limits establint normes tant de funcionament com de tolerància cap a l'altre (entre usuari-usuari i usuari-professional).

    Funcions del TS concretes :

  • Assumir i desenvolupar el rol de conductor del grup (mai ens hem de confondre com si fossim un membre més).

  • Facilitar la integració dels membres i la dinàmica i cohesió del grup.

  • Introduir temes quan sigui necessari.

  • Fer de referència i de momòria del grup (temes parlats a sessions anteriors).

  • Ajudar a superar els conflictes individuals i grupals.

  • Facilitar la participació i el reconeixement de tots els membres (fomentar el creixement individual de cadascú).

  • Localitzar i posar nom als continguts grupas (descriure allò que passa).

  • Ajudar a superar les etapes del desenvolupament grupal.

    • Elements tècnics per la conducció de grups: també per tots els grups.

  • Reduir nivell d'ansietat i inseguretat del grup: tenint en compte els objectius marcats pel grup, senyir-nos a la realitat, no entrar en qüestió de pregunta-resposta i no introduir jo el tema als inicis de les sessions (GST).

  • Estils en la conducció:

  • - Directiu etapa 1 - 2

    - No directiu (GST) el grup interacciona.

    - Semi-Directiu (GST i GSE) el grup queda en silenci o cal remarcar una idea.

    - Aclaridor

    - Contenidor etapa 3 - 4

    - Provocatiu / incisiu

  • Rols que poden dificultar-ho:

    • Manipulador: no deixa parlar a ningú, ell és el grup.

    • Víctima propiciatòria: tothom li dóna les culpes de tot.

    • Membre silenciós: no parla mai.

  • Possibles respostes del treballador social:

    • No fer res (però tampoc inhibirse).

    • Respostes directives explícites (intervenció directe amb paraules).

    • Respostes indirectes (les idees del treballador socials les fa pròpies dels membres).

    • Contacte fora del grup (amb algún membre quan té un rol dificultós).

    • Què és un grup socioeducatiu:

    Va dirigit al desenvolupament / adquisió d'hàbits, comportaments i funcions que oer raons diverses no formen part del repertori comportamental dels membres del grup i l'adquisió de les mateixes pot representar un progrés grupal o bé evitar un procés de deteriorament o marginació social: hàbits higiènics, alimentaris, sanitaris, etc.

    P ex: grups per la integraciño laboral i social, de persones que han d'abandonar una institució penitenciària o hospitalària, de mares adolescents, etc.

    TEMA 7

    GRUP D'ACCIÓ SOCIAL.

    • Finalitat:

    Volen aconseguir objectius socials que van més allà del propi benefici del grup. El grau de participació del treballador social dependrà de la capacitat del grup per autoorganiotzar-se, i aquest a d'intentar que el grup esdevingui un grup de treball. Per això no hi ha una durada determinada, i pot ser il·limitada, perquè poden assolir un objectiu i marcar-ne un altre.

    Per exemple, associacions de veïns.

    • Participació del treball social:

    La nostra utilitat dins el grup és intentar enfortir aquelles àrees més febles del grup per intetar que pugui assolir millor el seu objectiu. Haurem de refer la orientració.

    • Objectius:

    Pot haver-hi un objectiu marcat des de l'inici, però també es poden anar reformant o creant de nous durant el procés de grup. Tots els membres del han de tenir assignada una tasca perquè se sentin útils (això pot dur problemes). Sovint el que passa és que el grup no és conscient del que és allò que poden tenir a l'abast i es marquen objectius impossibles.

    • Rol del treballador social dins el grup:

    El que s'ha de fer d'entrada és clarificar el rol propi. S'ha de treballar amb els membres del grup per fer una estructura adequada (si han demanat ajuda se suposa que no l'ha tenen). S'ha d'evitar la dependència del grup cap al treballador social (han d'actuar com un grup de treball). Faria una mena de rol assessor, ajudar a constituir les tasques del grup. També hem de tenir habilitats organitzatives i no hem de ser gens directius.

    • Fases del grup:

    • Identificació de la necessitat.

    • Creació dels objectius.

    • Ampliació del grup (si cal).

    • Identificació de recursos.

    • Establiment de prioritats.

    • Repartiment de tasques.

    • Final de la participació del treballador social:

    Quan ho trobem adequat, és una decisió subjectiva. Els motius de la retirada poden ser la frustació (el grup no avança com esperaves), perquè s'ha aconseguit l'objectiu, perquè el grup ja no el necessita, s'acaba el contracte, etc. El moment del grup és quan ja funcionen bé sense la presència del treballador social.

    TEMA 8

    GRUPS D'AJUDA MÚTUA ( GAM ).

    “Ajudant als altres, t'ajudes a tu mateix”.

    • Què és un GAM :

    • Són un recurs pel professional.

    • Són reunions d'iguals.

    • Són persones que es reuneixen de manera voluntària i periòdica per millorar la seva situació.

    • Són sense la presència d'un professional.

    • Són complementaris a les institucions existents.

    • Components del grup :

    • Persones directament afectades.

    • Persones indirectament afectades (familiars, amics, etc.).

    • Professionals que viuen situacions d'estrés.

    • Objectius del GAM:

    • Intercanvi d'experiències i inforamció.

    • Donar-se support immediat.

    • Organitzar activitats socials i recreatives.

    • Crear serveis segons les necessitats.

    • Exercir pressió social.

    • Característiques del GAM:

    • Estructura informal no jeràrquica escollida pels membres (dina la condició d'iguals).

    • Llenguatge planer.

    • Pot ser grup obert, tancat, de mateix sexe o no, més o menys gran, etc.

    • Durada incerta.

    • Lloc de trobada no institucional.

    • No supervisat per un professional.

    • Beneficis del GAM :

    • Promou valors i seguretat entre els seus membres ( piràmide de Maslow ).

    • Facilita la participació.

    • Augmenta l'autoestima i reforça la identitat.

    • Empoderament (suma d'energies = poder).

    • Té repercussió en els serveis professionals.

    • Beneficis socials :

    • Millora la integració social.

    • Capacitat per afrontar situacions adverses (adiccions, malaties, etc.).

    • S'emprenen acciones comunitàries.

    • Beneficis personals :

    • Adquisició de coneixements sobre la malaltia.

    • Capacitat per afrontar-la.

    • Descobriment de les pròpies necessitats i recursos.

    • Fomenta les habilitats de relació i facilita l'expressió de sentiments a través de la comunicació: escolta, empatia, respecte mutu, etc.

    • Es dóna i es rep (reciprocitat). S'afavoreix a la solidaritat i l'autoestima.

    • Qui pot donar ajut en un GAM :

    • Altres grups d'ajuda mútua.

    • Conectar amb una organització dels mateixos afectats.

    • Professionals que coneguin els GAM i el problema que els afecta.

    • Paper dels professionals :

    • Prendre la iniciativa d'impulsar un GAM.

    • Donar idees i suport en les qüestions pràctiques (lloc de reunió, transport,etc.).

    • Informar sobre l'ajuda mútua i els GAM.

    • Conectar persones amb els GAM corresponents.

    • Donar suport al grup quan calgui.

    • Sensibilitzar a altres professionals.

    • Utilitzar els GAM com un recurs terapèutic.

    • Afavorir el canvi d'actitut social en relació a l'atenció no professional.

    • Funcionament del GAM :

    • Elecció dels membres actius.

    • Prendre desicions.

    • Té canals de comunicació interna.

    • Rep ajuda exterior quan s'acxaba l'interior, quan hi ha canvis notables dins l'estructura del grup o quan el grup passa per una crisi.

    • El facilitador en els GAM :

    • Ajuda al grup durant moments decisius.

    • Ajuda a identificar necessitats.

    • Ajuda a identificar problemes i a reparar-los.

    • Ajuda als membres a adquirir habilitats (escolta activa, classificar pensaments i sentiments, explorar solucions, etc.).

    • Com iniciar un GAM:

    • Estar convençut de volguer formar-lo.

    • Buscar a gent en la mateixa situaciaó i fer una primera reunió.

    • Decidir el nombre de membres i definir objectius.

    • Crear una atmosfera de confiança.

    • Afavorir la continuïtat eliminant els obstacles

    • Conèixer els recursos locals i contacta amb professionals que els puguin ajudar.

    TEMA 9

    AVALUACIÓ DELS RESULTATS.

    Qualsevol actua del professional s'ha de poder avaluar, pensar en l'actuació que s'ha fet.

    • Què hem d'avaluar:

    • El grup en general.

    • Els membres del grup individualment.

    • Els objectius (el procés de grup).

    • Un mateix.

    • Pauta per observar un grup:

    Com podem fer un registre?

    • Posar el nom de tots els assistents ( i el número).

    • Descriure la disposició (com estan col·locats).

    • Anotar el registre liberal (la comunicació no verbal).

    • Observar l'actuaciño de cada membre del grup (nivell de participació, tipus de participació, etc.).

    • Observar el grup en la seva totalitat (temes que van sorgint, clima socio-afectiu, etc.).

    • Observar al treballador social.

    El registre s'hauria d'omplir al final de cada sessió.